Revista Alerta! nº4

Page 1

nº4

Octubre 2013

Què és el GREM?

Els voluntaris de Protecció Civil Els incendis s’han apagar a l’hivern

Bombers... i apicultors! Entrevista a Paco Sánchez, responsable operatiu de la Sala Central de Bombers de Catalunya (SCB)


TIPSA- RIBÓ, ÉS UNA EMPRESA QUE VALORA ELS NOUS REPTES Els primers a fabricar la mànega recoberta Armtex

Els inventors de la mànega Blindex (4 capes)

Els impulsors de les primeres llances Blue Devil d’alta gama amb Rylstatic (produeix la gota d’aigua sense turbina giratòria)

2


#4 SUMARI 4 Editorial 6 Des de l’Asbovoca 9 Els Parcs 15 L’entrevista Paco Sánchez

19

Protecció Civil L’Els voluntaris de Protecció Civil

23

Divulgació tècnica Qùe és el GREM? Bombers i... apicultors!

28

Opinió ”Quo vadis” Bombers?

31

La DGPEIS Notícies

Alerta Revista de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA) Edita ASBOVOCA Director Marc Ferrer i Murillo President ASBOVOCA Joan Roma i Salvó Disseny i Maquetació Oscar Gamell i Farré Foto portada Bombers de Matadepera, en un foc de matolls. Estiu 2013 Autor: Marc Ferrer Alerta és una revista trimestral, virtual i electrònica en format .pdf, gratuïta i sense ànim de lucre, que es distribueix per internet i mitjançant les xarxes socials. No s’edita en format paper. No fem pagar per llegir-la ni comprar-la ni tampoc paguem als nostres col· laboradors/res. La responsabilitat dels articles publicats és de cada autor/a. Es permet reproduir i distribuir en qualsevol suport els articles publicats a la revista, sempre citant el seu origen i autor/a. No es permet la transformació de les obres sense l’autorització prèvia del seu autor/a. Contacte: e-mail Alerta revista@bombersvoluntaris. org e-mail Asbovoca asbovoca@bombersvoluntaris.org Web http://www.bombersvoluntaris.cat @Alerta_Asbovoca @ASBOVOCA https://w ww.facebook.com/ groups/31728122751/ Telèfon: +34 609 330 200 Fax: +34 937 398 272

DL: B.9088-2013 ISSN: 2014-9921

3


EDITORIAL

ACLARINT CONCEPTES

N

o soc lingüista, tampoc llicenciat en dret, ni vull donar lliçons de res, però massa vegades juguem amb el llenguatge incidint en unes paraules, oblidant-ne d’altres o bé donant-li un significat diferent. Per això vull fer una reflexió a l’entorn de les paraules que s’utilitzen a l’àmbit de bombers.

En primer lloc busquem les definicions que d’algunes de les paraules utilitzades habitualment, podem trobar al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: Bomber/Bombera m. i f. [LC] [PR] Persona que forma part d’un cos organitzat per a extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament. Professional 1 adj. [LC] Pertanyent a una professió, d’acord amb les regles i els deures d’una professió. Habilitat professional. El secret professional. 2 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que exerceix una professió. Els professionals de la medicina. Voluntari-ària 1 adj. [LC] [FS] [PS] [PE] Que neix de la voluntat. Moviment voluntari. Renúncia voluntària. 2 adj. i m. i f. [LC] [AD] [PE] [DE] Que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat. Un donador voluntari de sang. Un voluntari per a desparar la taula. Un regiment compost de voluntaris. Altruista 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’altruisme. Un gest altruista. 2 adj. i m. i f. [LC] Que mira pel bé d’altri, que es complau en el bé d’altri, àdhuc en perjudici del propi. Gratuït -a 1 adj. [LC] Donat, concedit, sense haver de pagar-ho. Una entrada gratuïta. L’ensenyament és gratuït però els impostos són onerosos. Escoles gratuïtes. Consultes gratuïtes. Compensació 1 f. [LC] Acció de compensar-se dues coses recíprocament; l’efecte. Hi ha compensació entre el guany i la pèrdua. 2 1 f. [LC] [ECT] Allò amb què hom és rescabalat del que ha sofert, esmerçat, perdut, etc., en un afer. Funcionari/Funcionària m. i f. [AD] [PR] [DR] Empleat d’una administració pública que es troba en una situació regulada pel dret administratiu.

4


EDITORIAL

Laboral 1 adj. [LC] [ECT] [AD] Relatiu o pertanyent al treball. Contracte laboral. Jornada laboral. 2 adj. [AD] Sotmès a la normativa jurídica que regula el treball. Vist això, segons la Llei 5/1994, els serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya estan integrats per: (Art. 5) · El Cos de Bombers de la Generalitat, · El personal pertanyent als SPEI de les entitats locals, · Els bombers voluntaris, · Els bombers d’empresa i · El personal a què fa referència la disposició addicional 3a. de la Llei Centrant-nos en els serveis públics, l’article 6 de l’esmentada Llei indica que “el personal de què estan dotats els serveis públics de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de Catalunya pot ésser professional o voluntari,...” i segons l’article 7, el “personal professional dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments de la Generalitat té la condició de funcionari i integra el Cos de Bombers de la Generalitat...”. Pel que fa als bombers voluntaris, aquests estan definits a l’article 51 com a “les persones que, per llur vocació benèfico-social, presten llurs serveis d’una manera altruista dins l’estructura de qualsevol dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments a Catalunya. Els bombers voluntaris no tenen la consideració de personal funcionari i de personal laboral...”. Així doncs, segons el legislador, podem concloure que el Cos de Bombers de la Generalitat està integrat només per personal professional que té la condició de funcionari. Per tant no es comet cap incorrecció si els anomenem bombers funcionaris ni tampoc bombers professionals, ambdues formes són correcte, en un cas es reforça el tipus de regulació de la vinculació (dret administratiu) –excloent els laborals- i en l’altre l’ofici. Ara bé, aquestes persones són les úniques que composen el Cos de Bombers de la Generalitat. Dit d’una altra manera, els bombers voluntaris prestem serveis dins l’estructura de qualsevol servei de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, però no formem part del Cos de Bombers de la Generalitat, així com tampoc en formen part els auxiliars forestals i altre personal contractat laboralment. Centrant-nos en els bombers voluntaris, en cap article de l’esmentada Llei ni tampoc en el Reglament dels Bombers Voluntaris de la Generalitat apareix menció a la gratuïtat dels actes i activitats d’aquestes persones, ans al contrari, en l’articulat s’especifiquen unes determinades compensacions econòmiques que, a criteri del propi bomber, es poden rebre personalment o destinar-ho a una associació de bombers. Tanmateix en cap dels reglaments publicats en els darrers 150 anys a Catalunya es menciona la participació gratuïta, de franc i sense cobrar res de res dels membres dels diversos cossos de bombers voluntaris.

Joan Roma Salvó President ASBOVOCA @joanromas 5


DES DE L’ASBOVOCA

Els bombers voluntaris volem un reconeixement just de la nostra experiència adquirida Novament un greuge comparatiu entre bombers catalans que fan la mateixa feina Però novament existeix un greuge comparatiu entre bombers catalans. Als bombers funcionaris, ja siguin de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona, se’ls demana una experiència professional mínima de 2 anys i 0 serveis, en canvi els bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya se’ls demana que acreditin 5 anys de nomenament en l’escala activa de bomber voluntari i un mínim d’intervenció en 200 serveis. Es dona el cas, que alguns bombers voluntaris, encara no han complert 5 anys des del seu nomenament, però en canvi, poden acreditar més de 200 i 300 serveis.

L

’any 2012 el Departament d’Ensenyament va crear el títol de tècnic o tècnica en prevenció, extinció d’incendis i salvaments i en va establir els continguts i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya va començar a impartir aquest cicle formatiu amb els mòduls professionals i les unitats formatives del curs bàsic el 2013. La novetat de la creació d’un títol propi aconsella facilitar, en l’àmbit professional de la prevenció, extinció d’incendis i salvaments, l’obtenció de la nova titulació. És per això que el Departament d’Ensenyament va publicar a principis d’octubre del 2013 una convocatòria específica per reconèixer acadèmicament l’experiència dels membres del cos de Bombers i Bombers Voluntaris de la Generalitat i del cos de Bombers de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta convocatòria únicament reconeix els aprenentatges que s’han assolit amb l’experiència laboral o en activitats socials, i es fa mitjançant la convalidació de les unitats formatives que derivin d’una unitat de competència.

6

Des de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya es va iniciar una recollida de signatures, per protestar en contra d’aquesta discriminació i també pel fet que aquesta va ser una decisió que no va ser consultada als membres Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, tal com hauria de ser si és respectessin les funcions que tenen encomanades a l’article 2 del seu Reglament. En poc més de quinze dies es van recollir més de 500 signatures, les quals s’han entregat pel registre dels Departaments d’Interior i Ensenyament, amb la següent instància : Des de fa més de 150 anys els bombers voluntaris de Catalunya s’han dedicat de forma altruista a la defensa de les persones i del patrimoni del nostre país. En els darrers trenta anys, gradualment s’han incorporat a l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya actuant en tota classe d’emergències ocorregudes dins i fora de Catalunya, treballant conjuntament amb els bombers professionals de la Generalitat. Recentment el Departament d’Ensenyament ha publicat la convocatòria per al reconeixement acadèmic dels


DES DE L’ASBOVOCA

aprenentatges assolits respecte del cicle formatiu de grau mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments (Resolució ENS/1973/2013, de 19 de setembre), adreçat entre d’altres, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. En aquesta convocatòria, als bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya se’ls exigeix més del doble d’anys d’experiència i un nombre determinat de serveis realitzats que no es demana a la resta de bombers. Per tant hi ha una claríssima discriminació per a les persones que formen part d’aquest Cos respecte de la resta de bombers de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda no ens consta que s’hagi donat compli-

ment al que s’estableix a l’article 2 del Decret 172/2010, de 23 de novembre, del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat. Aquest Decret estableix que entre les seves funcions hi ha, entre d’altres, “l’emissió d’informes sobre disposicions de caràcter general que afectin les persones membres del cos de bombers voluntaris”. Per això la nostra associació, a l’igual que les més de 500 persones que hi ha donat suport explícit, volem que no es discrimini als bombers voluntaris i s’igualin els criteris per accedir a la convocatòria per al reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits en l’exercici de la nostra activitat, a la vegada que exigim al Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat el compliment de les seves funcions emetent un informe relatiu a l’esmentada resolució del Departament d’Ensenyament.

Projecte ISes - Investigació de Sinistres ASELF i ASBOVOCA participen en un nou projecte

L

a Junta d’ASBOVOCA va acordar obrir la participació dels socis al grup de treball del projecte que, liderat per l’inspector Miquel Rejat, es porta a terme dins d’ASELF, amb l’objectiu d’enfortir el treball conjunt entre ambdues entitats. Per això us animem a participar-hi

pats a nivell internacional tant per la NFPA com al CTIF (en què Espanya està representada per ASELF). Els objectius bàsics que han de marcar les línies de treball fonamentals s’han definit inicialment en les bases del que s’anomena des ASELF “Projecte ISes” i que serà coordinat i liderat per Miquel Rejat.

Des de fa uns anys el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya està treballant en l’actualització i millora de la plataforma digital que gestiona les actuacions i intervencions del servei i que, entre altres coses, busca l’obtenció de dades que facilitin la seva explotació i el desenvolupament d’estadístiques aplicades.

Des de l’Associació s’anima a que tot aquell soci que vulgui aportar la seva col·laboració i participar-hi es posi en contacte amb la Secretaria de l’Associació en la direcció administracion@aself.com .

Amb aquesta finalitat es va nomenar a Miquel Rejat Rodríguez, Inspector del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, com a Coordinador SIS (Sistema d’Investigació de Sinistres) dins de la Divisió d’Operacions de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments del Departament d’Interior.

Els objectius que persegueix el projecte són tres: - Revisar l’adaptació NFPA-901 a l’argot i reglaments en ús pels SPEIS del conjunt d’Espanya - Establir els camps d’informació que resultin d’interès per a cada sector professional relacionat amb els SPEIS i la gestió d’emergències. - Realitzar una proposta d’implantació coordinada que faciliti la integració de dades del conjunt espanyol i la seva vinculació a les ‘world fire statistics’ de CTIF.

A causa de les conclusions inicials aconseguides i al treball efectuat, s’ha plantejat la possibilitat d’obrir i aprofitar aquestes experiències i, fins i tot, contrastarles i enriquir-les mitjançant la creació d’un Grup de Treball Tècnic específic dins ASELF que permeti aprofitar també els elements estadístics proposats i desenvolu-

La Junta d’ASBOVOCA ens agradaria que us hi volguéssiu incorporar. No comporta major Dedicació que la lectura d’aquells apartats del document que t’interessin més i el trasllat de l’opinió o correccions.

7


DES DE L’ASBOVOCA

L’Asbovoca al 25è Giro delle Mura. Città di Feltre Ramon Guinjoan i Josep Lluís Fernández van anar en representació de l’Associació.

A

quest any 2013, el dissabte 31 d’agost, als peus de les Dolomites, en el cor dels Alps italians, la ciutat de Feltre (província de Belluno), plena d’història, d’art i de cultura, va celebrar els 25 anys de la primera cursa pedestre a l’entorn de la seva muralla medieval. En representació de l’ASBOVOCA hi van anar els socis Ramon Guinjoan Barons i Josep Lluís Fernández Padró, els quals, tal hi com els va comentar el comandant provincial de Belluno, Mario Luongo, els bombers són presents en aquesta manifestació atlètica tant com a participants com a organització, ja que són ells els responsables directes del muntatge de la cursa i de l’avituallament. Amb les seves cuines mòbils, serveixen els àpats per a més de 2.000 persones entre atletes, acompanyants i organització. El recorregut de la cursa és de 10 quilòmetres, en diferents categories, entre les quals la del Campionat Europeu de Bombers, amb una participació de 207 corredors, repartits en bombers permanents i voluntaris,

8

sent el guanyador el polonès Damian Pieterczyk, amb un temps e 32’21’’. El primer lloc de la classificació femenina amb un temps de 36,14 va ser per Paola Dal Mas, del Parc de Bombers de Belluno. La cursa principal del Giro delle Mura, edició 2013, van participar uns 1.500 atletes, tenint com a guanyador l’atleta italià Daniele Meucci, amb un temps de 27,21. La sorpresa d’aquesta edició va ser la creació del Premi Paolo de Paoli, que distingeix aquelles persones que han aportat el seu treball i la seva dedicació a l’organització del Giro delle Mura durant els seus 25 anys d’existència. Paolo de Paoli va morir l’any passat i era molt conegut pels bombers per la seva presència en molts dels nostres congressos d’ASBOVOCA i també d’ASELF. Ell va ostentar el càrrec de vicepresident de l’Associació Mundial de Bombers Voluntaris per Europa-Àfrica. El guardonat amb aquest premi va ser el nostre amic i col·laborador l’oficial Franco Magrin, del Parc Central de Belluno.


ELS PARCS

1 I Trobada de Cossos d’Emergència i de Seguretat al Ripollès

E

ls Bombers de la Generalitat, juntament amb representants d’altres cossos d’emergència de la comarca, es van reunir el 6 d’octubre a Sant Joan de les Abadesses, on durant el matí es van fer activitats diverses, exposicions i tallers. En una carpa l’interior es va omplir plena de fum amb un circuit pels més petits. Precisament els infants se’ls va a ensenyar a apagar dos troncs amb motxilles d’aigua i travessar un Pont de Mico amb l’ajuda dels Bombers del Grup d’Actuacions Especials (GRAE). Al migdia va tenir lloc un simulacre d’accident de trànsit amb excarceració dels ferits. En l’exercici van participar, a més dels Bombers, efectius del cos dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Local i del Sistema d’Emergències Mèdiques.

2 Dues bomberes publiquen dos llibres “La Clàudia i el seu casc de bombera” és el primer conte infantil escrit per Carme Romero bombera del parc de Cambrils. i aglutina dos elements que sedueixen els més petits, el món dels bombers i el món de les princeses. Al voltant de la història d’una princesa que visita un parc de bombers i que després vol ser bombera, el conte introdueix elements pedagògics per als més petits pel que fa a la tasca dels bombers i, també, per a la prevenció i extinció d’incendis i la igualtat de sexes. L’autora del conte s’ha inspirat en la seva experiència professional com a bombera, com a mare i com a apassionada als més petits. Està publicat per Edicions Salòria. Non stop! És el llibre d’Emma Roca, membre del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers i corre ultramaratons a alt nivell. En el llibre explica com és la seva vida, com ho combina tot sense morir en l’intent, i reivindica la feminitat allunyada dels estereotips i a més l’Emma defensa que si un s’ho proposa, pot ser mare -o pare-, esportista i bombera, i donar el màxim en tot.

3 Els Pompièrs de Vielha e Mijaran celebren el seu 50è aniversari

E

ls dies 25 i 26 d’octubre els Pompièrs de Vielha e Mijaran van realitzar una sèrie d’activitats per commemorar el seu 50è aniversari. Entre d’altres, es va fer un acte d’homenatge per als Pompièrs i familiars, a la sala polivalent de Vielha amb la projecció d’una pel·lícula commemorativa que repassa les diferents èpoques de la seva historia, així com una exposició de fotografies i material.

9


ELS PARCS

4

XXV aniversari del Parc de Bombers de la Llacuna

E

l 19 de maig de1988 es va constitució oficial del parc de Bombers voluntaris de la Llacuna (Anoia) i enguany celebren els seus primers 25 anys. Dins dels actes de celebració, el 9 de novembre es farà un gran sopar on es vol comptar amb totes les persones que han estat, en algun moment, membres del parc.

5 Festa dels Bombers Voluntaris de Sant Antoni de Vilamajor

S

ant Antoni de Vilamajor va viure el 22 de setembre una nova edició de la Festa dels Bombers Voluntaris amb un seguit d’activitats adreçades a la població com una caminada popular, jocs infantils i un simulacre d’accident amb risc químic, entre d’altres. A Sant Antoni de Vilamajor el camí de la presència dels bombers voluntaris va començar l’any 1995 amb els objectius d’ajudar els veïns i protegir el bosc. L’any 2005 es constitueix el parc i el 28 de setembre de 2010 es va inaugurar el parc on estan ubicats actualment.

6

Portbou ret homenatge a les dues víctimes mortals del foc que va afectar el municipi l’any passat

C

oincidint amb el primer aniversari de la tragèdia, els alcaldes dels municipis de l’Alt Empordà afectats van celebrar el 22 de juliol un sentit acte de record a Terrades, a dues persones, un pare i la seva filla de nacionalitat francesa, que van morir a Portbou fugint de les flames. En l’homenatge també van participar els bombers de la població, així com una representació dels bombers de la Regió de Girona i de la DGPEIS i una àmplia representació institucional i de diferents cossos de seguretat i emergències. L’alcalde del municipi, Josep Lluís Salas, va descobri una plaça commemorativa en agraïment a la solidaritat dels veïns del poble que van ajudar totes les persones que van quedar atrapades pel foc a la carretera.

10


ELS PARCS

7 L’alcalde de Terrassa amb els seus bombers

E

ls Bombers de Terrassa, guanyadors de l’Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Tráfico, celebrat a Montmeló i que amb aquesta victòria van aconseguir plaça per al World Rescue Challenge, el campionat mundial, que es farà entre el 28 d’octubre i el 3 de novembre a Clearwater (Florida, Estats Units), van rebre el suport de l’alcalde de la ciutat, tot fent una visita en el seu entrenament i oferint-se com a víctima de l’accident que havia d’excarcera.

8 Festa dels Bombers Voluntaris de la Pobla de Segur

E

l 20 de juliol, els Bombers Voluntaris de la Pobla de Segur van celebrar la seva festa, tot realitzant diverses activitats infantils i un concurs de dibuix. La festa amb molta presència de públic i amics dels bombers, va finalitzar de matinada amb una gran revetlla popular.

9 Festa dels

Bombers Voluntaris de Portbou

E

l 10 d’agost els Bombers Voluntaris de Portbou van celebrar la seva festa anual, enguany la vuitena, tot oferint una vetllada nocturna de ball i música, amb el DJ Xisco, per a tots els bombers, familiars, amics i el poble en general, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Portbou.

10 Bombers

de Malgrat de Mar signen pel dia del TDHA

E

n el Món hi ha milions de persones afectades pel Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Diverses associacions ha començat una recollida de signatures demanant a l’Organització Mundial de la Salut que declari un Día Mundial de conscienciació sobre el TDAH, i així acabar amb el desconeixement d’aquest trastorn. A principis de juny, els bombers de Malgrat de Mar es van solidaritzar amb aquesta iniciativa tot signant a favor de la petició.

11


ELS PARCS

11 Els Parcs de Bombers tornen a hissar estelades per la Diada

L

’11 de setembre desenes de parcs de bombers de la Generalitat de Catalunya, afegint-se als anhels de llibertat del poble català, que recorria tot el país, van hissar la senyera de l’estel solitari com a expressió màxima que la lluita per la independència de Catalunya, era també assumida pels bombers catalans, sent fidels al seu poble i al seu país. A més a més, aquells molts bombers que el seu parc es trobaven en el recorregut de la via catalana, van sortir a donar suport als participants de la gran cadena humana que va recórrer el país des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià).

12 Bombers de Matadepera donen sang

E

l 28 d’octubre una representació dels Bombers de Matadepera (i un bomber de Gelida), més l’agrupació local de l’ADF van anar al Banc de Sang de la Mútua de Terrassa per donar sang. Amb aquesta acció es va voler conscienciar a la població sobre la important labor social que representa la donació periòdica de sang.

12


ELS PARCS

13 Pràctiques

d’autoescala dels bombers d’Arbúcies i Ribes

P

er tal de familiaritzar-se amb el vehicle autoescala, els bombers voluntaris d’Arbúcies i de Ribes de Freser, van realitzar durant el mes de setembre pràctiques amb els bombers d’Olot de diferents maniobres i exercicis amb l’autoescala d’aquest parc.

14 Polèmica a Mata-

ró per l’estelada penjada al parc de Bombers

A

mitjans de setembre va haver-hi una convocatòria de caire espanyolista per les xarxes socials contra la bandera estelada que oneja en el parc de bombers de Mataró. Responen a aquesta crida, unes dues-centes persones i diverses entitats mataronines es van concentrar el 20 de setembre davant el parc de bombers per mostrar-los el seu suport i per defensar la presència de la bandera independentista, tot emparant-se en la llibertat d’expressió i de reivindicació, en un ambient festiu i de respecte. L’endemà dia 20, unes quaranta persones es van concentrar per demanar la retirada de la bandera estelada que oneja des del juny a l’antena de l’equipament. Es van viure moments de tensió ja que alguns concentrats insultaven els bombers i van impedir l’accés d’un vehicle de Bombers que venia de fer un servei, amb amenaces i coaccions. Els manifestants, que escridassaven consignes a favor de la unitat d’Espanya i contra Catalunya van intentar assaltar el parc, fet que va obligar els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra a intervenir i fer una barrera per allunyar de l’edifici els participants a la protesta. Entre alguns d’aquests manifestants es trobaven membres del PP, PxC, C’s i de la Falange de Mataró.

15 Els Bombers Voluntaris del parc de Collbató celebren el seu 25è aniversari

P

er tal de celebrar el seus primers 25 anys, els bombers voluntaris de Collbató, van organitzar els dies 31 d’agost i 1 de setembre tot una sèrie d’activitats, tant per grans com petits, on va destacar una festa infantil, una cursa de muntanya, una xocolatada popular i una exhibició de rescat en accident de trànsit, que va comptar amb la participació dels Bombers dels parcs de Gelida i de Collbató.

13


L’ENTREVISTA

16

Pràctiques conjuntes dels bombers de La Pera i el SEM

A

Amb la finalitat de tenir una bona coordinació i coneixença mútua, durant el mes d’octubre es van fer pràctiques conjuntes entre els Bombers del Parc de La Pera, personal sanitari de l’Hospital de Palamós i del SEM.

17 Simulacre conductalia

E

l centre de Manresa va ser l’escenari el 15 d’octubre d’un simulacre en el marc de Conductàlia, una iniciativa del Montepio de Conductors per incrementar la seguretat viària entre els joves. L’exercici, en el qual van prendre part cossos de salvament i seguretat va ser seguit per centenars de persones, la majoria joves que prèviament han escoltat diferents intervencions de caràcter formatiu. El simulacre va reproduir una topada entre una motocicleta i un turisme i van participar els bombers voluntaris de Castellfolit i els bombers de Manresa.

18

E

Acte en record dels bombers morts a Horta de Sant Joan

l 21 de juliol els parcs de bombers van recordar els 5 companys del GRAF que van perdre la vida al foc d’Horta de Sant Joan l’any 2009. L’homenatge va consistir en treure els camions al carrer a les 12 del migdia i fer sonar les sirenes en “senyal de dol i record”. La dotació de guàrdia del parc de bombers de Reus va fer l’acte davant de l’Ajuntament de la població i per aquest motiu, la DGPEIS, sota l’excusa d’una protesta laboral encoberta contra les retallades, va obrir un expedient disciplinari contra el caporal responsable del torn, per tal de sancionar-lo amb tres mesos de sou i feina. Tant sindicats com molts bombers han protestat contra aquesta mesura que consideren repressiva, desproporcionada i sense cap sentit.

14


L’ENTREVISTA

La Sala Central, el centre neuràlgic dels parcs de bombers Des del blog Emergencat van publicar aquesta entrevista a Paco Sánchez, responsable operatiu de la Sala Central de Bombers de Catalunya (SCB)

P

aco Sánchez és el responsable operatiu de la Sala Central de Bombers de Catalunya. Amb 27 anys d’experiència en el món de les emergències, continua tan encantat amb la professió com el primer dia i amb un sentit del humor que l’ajuda en les situacions complicades.Ens trobem a la Sala Central, en una sala de reunions amb parets de vidre que ens deixen veure les grans pantalles i tots els ordinadors de la gran sala de control. Quin va ser el seu primer contacte amb els Bombers? Vaig presentar-me a una campanya forestal l’any 1986 i com que em va agradar vaig anar fent altres campanyes fins que vaig entrar d’interí i després de funcionari. Primerament, per quin motiu es dedica a les emergències? Em dedico a les emergències per que m’agraden. Vaig començar amb 21 anys, el meu pare també s’hi havia

dedicat i era un tema que es vivia a casa. Alguna vegada s’havia plantejat la possibilitat d’acabar on és? Vaig començar en una sala central, la Sala de control Regional, en aquell moment la Brigada de Barcelona; per tant feia el seguiments de les actuacions a la província de Barcelona. A partir d’aquí he anat canviant de càrrec però la majoria de vegades sempre ha estat relacionat amb zones de control. Com compagina la seva feina amb la vida familiar? Ho compagino com puc. Jo vinc cada dia, així que cap a la mitja tarda ja puc estar a casa. Si hi ha cap emergència important, sobretot a l’estiu, la meva jornada laboral s’allarga. Quina és la part de la seva feina que més el satisfà personalment?

15


L’ENTREVISTA

És difícil de dir, però probablement el que més m’apassiona és que aquesta és una feina que canvia cada dia. Tot i que les actuacions puguin ser similars, la seva evolució fa que no siguin mai igual. Aquesta novetat fa que cada nova emergència sigui diferent i apassionant. Hi ha hagut alguna situació que l’hagi marcat especialment? La gran majoria de vegades, les situacions que marquen són les afectacions que puguin patir els companys, per la proximitat i per l’amistat. Són situacions que ens marquen dies concrets i perduren en funció del grau d’afinitat que tens amb aquesta persona. Dins del nostre món ja passen aquestes coses però al no conèixer a les víctimes el grau d’afectació és diferent. A arrel d’aquestes situacions, s’ha plantejat mai canviar de feina? No (riu per la rotunditat amb que ho diu, n’està ben convençut).

Des de la Sala Central veiem tota Catalunya i en canvi, des de les regions només tenen visió del seu territori

quines més qualitats hauria de tenir un bon bomber? Treballar en equip és important però s’han de tenir uns coneixement i habilitats individuals. La suma d’aquests coneixement i de les habilitats individuals fan que un bomber pugui dur a terme la seva tasca, però el que està clar és que un bomber mai podrà treballar sol per que necessita ajuda per accedir als llocs correctament sense posar-se en perill i ha de tenir molta coneixença tant de la gent que té al voltant en el seu torn, com afinitat amb les persones que haurà de treballar. De vegades, hi ha bombers que tenen prejudicis amb els nous que entren, que són molt joves, però nosaltres hem de traspassar els nostres coneixements, hi ha cosa que difícilment es poden ensenyar a l’aula i hem saber-ho transmetre. Per a què serveixen les centrals de bombers?

Una bona planificació dels escenaris d’emergències és la base de tot per actuar davant d’una situació de risc, què creu que és l’essencial per a que tot funcioni? La planificació és molt important, però de vegades el desenvolupament d’un sinistre et porta a deixar la planificació per que has d’improvisar amb la nova situació que tens. Nosaltres treballem en xarxa, així que depenent de l’ocasió anem incorporant mitjans per complaure les nostres necessitats i per tant, per molt planificat que estigui, n’hi ha situacions que obliguen a adaptar-te de nou Al parc de bombers de Terrassa van destacar-nos la importància de saber treballar en equip i en xarxa,

16

A Catalunya hi ha 7 centrals, que s’encarreguen de vetllar pel correcte enfrontament de les emergències. Per exemple, si hi ha una emergència greu a Terrassa i es necessiten dos camions amb escala, com que Terrassa només en té un, la central corresponent avisa a un municipi proper que vagi cap allà. A la vegada, aquestes 7 regions depenen de la Sala Central. La Sala Central és una eina de supervisió i de coordinació que té una visió global, centralitzant així les emergències i sabent en tot moment quins recursos s’estan utilitzant a cada parc de bombers. Com és el seu dia a dia aquí al a central? Aquí hi ha uns operadors de guàrdia, que durant l’estiu solen haver uns cinc i ara a l’hivern n’hi ha dos. La meva tasca és la de donar-los suport per tal que puguin de-


L’ENTREVISTA

senvolupar el seu treball. Aquí hi ha molta tecnologia que ens ajuda a tenir tot el territori controlat però cal ser conscient de la nostra responsabilitat. Hi ha coses que es planifiquen cada dia, com les guàrdies o altres dinàmiques. Abans compartíeu localització amb el departament de Protecció Civil. Heu notat algun canvi des que el van traslladar a Barcelona? positiu o negatiu? La Direcció general de Protecció Civil fa 4 anys que es va dividir. Protecció Civil va néixer aquí i com que aquest és el parc de bombers més antic, la posada en pràctica de les noves situacions acostumen a començar aquí. Tot i que les formes de fer de cadascú són diferents, ja que la Protecció Civil planifica i descriu i nosaltres actuem. Vam conviure durant molt temps en aquesta sala(senyala la gran sala de control a l’altre banda de la paret de vidre), per això és tan gran. Vam conviure fins que es van crear dues direccions generals, la Direcció General de Protecció Civil i la Direcció General de Bombers. Per tant, no hem notat cap gran diferència ja que la gent que treballava amb nosaltres ara estan a Protecció Civil i continuem tenint comunicació permanent en totes les actuacions. Per exemple, ells tenen la responsabilitat d’activar o desactivar els plans d’emergència i estem permanentment comunicats tots els dies, en totes les guàrdies. Quants parc de bombers depenen d’aquesta central? La Sala Central de Bombers dóna suport a la resta de centrals que donen suport a tots els parcs de bombers de Catalunya, que són uns 150. Per quins motius es va decidir que fos aquesta la localització de la central? Pels voltants dels anys 80 es va decidir fer-la a Bella-

terra principalment per les seves vies de comunicació. A més, un altre factor que es va tenir en compte va ser la proximitat amb l’aeroport de Sabadell, ja que tenim allà la gran majoria dels mitjans aeris.

La gent té una idea molt superficial de la tasca que duem a terme els serveis d’emergència Com s’estructura aquesta Central? Tenim la divisió de la Sala Central, amb el màxim responsable que és el Cap de la Divisió. A partir d’aquí tenim tota l’estructura administrativa.La divisió de la Sala Central, independentment de donar suport a la pròpia sala i a les altres sales de control, té un grup de Suport Logístic que s’encarrega de muntar centres de comandament quan tenim focs importants i donar servei a la divisió de Grups Especials, que organitzen l’operativa. A més, la part de mitjans aeris també depèn de la Divisió de la Sala Central. Quin és el procediment que es segueix quan hi ha una emergència? En tot moment hi ha emergències obertes. Tenim una pantalla on ens mostra totes les actuacions que estan obertes en cada moment. Nosaltres des de la sala central veiem tot el territori de Catalunya, en canvi, les diferents regions tenen només la visió del seu propi territori, molt limitat. Des d’aquí visualitzem tot el territori i organitzem operativament totes aquelles actuacions en que una regió acaba desbordada. Enviem els recursos que necessitin: mitjans aeris, grups especials… El Cap de Guàrdia de la Regió es posa en contacte amb el Cap de Guàrdia de la Sala Central i decideixen els recursos que necessiten, i a partir d’aquí la Sala Central els organitza. Cada Parc de Bombers disposa d’algun material exclusiu. Quina és l’especialitat de la vostra Central? Des d’aquí fem una distribució lògica dels materials exclusius en funció de les comunicacions que tingui cada parc i de les seves possibles necessitats. Aquí tenim el grup de suport Logístic que, quan hi ha un foc forestal molt gran, munta un centre de comandament al mateix lloc de l’incendi. D’aquesta manera traiem la pressió de la Sala Central i la pressió de Premsa i la tenim condensada a l’incendi, i a més tenim la informació de primera mà. També tenen les operatives situades

17


L’ENTREVISTA

aquí els Grups Especials: rescat de muntanya, els grups subaquàtics, gossos de recerca, metge..

dors, pantalles, impressores, grup electrogen extern de 16Kva, receptor de TV..

Hem vist que teniu una sala de premsa, què hi fa aquí? La part de comunicació és molt important, ja que els mitjans de comunicació volen publicar les emergències que succeeixen a les seves zones, especialment els mitjans locals. Com que el nostre gabinet de premsa està aquí mateix, s’assabenten al mateix temps que nosaltres de les emergències i de com evolucionen, cosa que fa que la transmissió de la informació es doni en un flux continu. També porten les xarxes socials, com per exemple el nostre Twitter.

La gent té una idea molt superficial de la tasca que duem a terme els serveis d’emergència Quina és la funció del CECAT mòbil? Tenim dos vehicles especials, el CECAT o CCA (Centre de Comandament Avançat) que pertany a Protecció Civil, i el CCB (Centre de Comandament de Bombers). Tots dos vehicles són unitats mòbils que es mobilitzen al lloc del sinistre quan hi ha un gran foc i permeten seguir i controlar-ho tot des de la zona freda de l’incendi.3cecat Quina diferència hi ha entre el CCA i el CCB? Al CCA s’ajunten tots els cossos operatius. Protecció Civil té la funció d’aglutinar tot allò que ja està muntat, i que ens coordinem entre nosaltres, i ho fan amb els plans d’emergència. El CCA garanteix totes les comunicacions des del lloc del sinistre.El CCB seria la reproducció de la Sala Central dins del vehicle, és a dir la Sala Central situada al lloc dels fets. És on s’ajunten tots els bombers, permet tenir identificats els bombers implicats en el sinistre. El CCB va associat al CCA; el CCB es limita a l’àmbit de bombers i el CCA és més ampli i treballen per tothom. Què hi ha dins d’aquest vehicle? L’equipament és el mateix que a la Sala Central però adaptada a les dimensions del vehicle. Hi ha ordina-

S’utilitza molt aquest vehicle? No gaire, ja que l’utilitzem quan necessitem moure el punt de Control, en casos d’extrema importància. L’última vegada que el vam treure va ser pel foc de la Jonquera. Amb la crisis econòmica actual, les emergències que es duen a terme des d’aquí s’han vist afectades? En quin grau? És un tema molt sensible que en el nostre cas ha tocat tant els sous dels funcionaris com els mitjans. Els recursos de moment són els mateixos, però segurament en tindrem menys durant la campanya forestal i ho haurem d’afrontar amb alternatives. En definitiva, és una situació de país amb la que hem de conviure.. Creu que la gent té consciència dels serveis d’emergència en la nostra societat? Costa molt. Si féssim una enquesta preguntant a la gent què haurien de fer o on haurien de trucar en cas de tenir una emergència ens enduríem una sorpresa. Cadascú diu un número de telèfon diferent i no hi ha consciència que l’únic que tenim a Catalunya d’Emergències és l’112. Compleix una normativa europea i resoldria qualsevol tipus d’emergència. Creu que la població coneix la feina que fan els cossos d’emergència? La gent té consciència del que fan els diferents serveis quan actuen, però sovint en tenen una idea molt superficial. El cos de Bombers, per exemple, té un grau molt alt d’acceptació perquè agrada a la societat, però dubto que la majoria coneguin a fons la feina. Quins són aquests factors més desconeguts? Les tasques que fan realment els diferents grups d’emergència. Falta profunditat, la gent associa bombers amb focs, mossos amb multes i 061 amb ambulàncies i accidents, i en realitat cada cos té moltes més tasques que no pas aquestes i que passen més desapercebudes

Aquesta entrevista va ser publicada el 29 abril de 2013 al portal Emergencat http://emergencat.wordpress.com/2013/04/29/la-sala-central-el-centre-neuralgic-dels-parcs-de-bombers/

18

MARIA CASTRO

JOANA CALDERÓ

Estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Portal Emergencat

Estudiant de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Portal Emergencat


PROTECCIÓ CIVIL

Els voluntaris de protecció civil

Les associacions de voluntaris de protecció són una forma de participació ciutadana per a col·laborar en les tasques de protecció civil. Tots els ciutadans i ciutadanes poden col.laborar regularment de manera voluntària i desinteressada en les funcions de protecció civil mitjançant les associacions de voluntaris de protecció civil (AVPC). Segons la Llei 4/97, de 20 de maig, de protecció civil, les associacions de voluntaris de protecció civil són aquelles que estan constituïdes segons la legislació general d’associacions i tenen com a finalitat social la col. laboració desinteressada en tasques de protecció civil dins del municipi corresponent. Els plans de protecció civil només poden reconèixer una AVPC per municipi. És per aquest motiu que correspon a l’ajuntament determinar quina ha de ser l’associació de voluntaris que ha de quedar vinculada funcionalment a l’autoritat municipal de protecció civil. Aquesta col.laboració es formalitza mitjançant la signatura d’un conveni entre l’ajuntament i l’AVPC. A més a més, segons el Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de les associacions de voluntaris de protecció civil, les AVPC són organitzacions de caràcter humanitari i altruista, sense ànim de lucre que tenen com a finalitat canalitzar la col.laboració regular del voluntariat de protecció civil com a recurs

del municipi en el desenvolupament de les funcions corresponents a la protecció civil i, en especial, en el marc dels plans de protecció civil. L’àmbit operatiu de les AVPC és el terme municipal al qual estan vinculades i la seva mobilització correspon a l’alcalde o la persona en qui delegui.

Els plans de protecció civil només poden reconèixer una AVPC per municipi Així doncs, les funcions dels voluntaris de protecció civil són: El suport en l’elaboració, la implementació o el manteniment de plans de protecció civil que dugui a terme l’Administració pertinent. La sensibilització de la població respecte dels riscos que els puguin afectar. La realització d’activitats formatives i divulgatives. Suport i acollida a la població en el sistema d’emergències (evacuacions, comunicació en situacions

19


PROTECCIÓ CIVIL

d’emergència, recopilació d’informació en emergència,...) L’impuls de la participació ciutadana en prevenció i/o actuacions de protecció civil. En cas d’emergència, coordinar els voluntaris ocasionals que es puguin personar al lloc de l’actuació, assignant-los tasques de protecció civil dins del municipi.

Per a ser voluntari de protecció civil, s’ha de tenir la majoria d’edat, ser resident a Catalunya i haver superat el curs de formació bàsica per a voluntaris de Protecció Civil (CFBVPC), a part d’altres requisits que pugui demanar l’ajuntament. A més a més, els voluntaris també han de signar un document on es comprometen a conèixer i acceptar la normativa, la planificació aplicable en matèria de protecció civil i fer constar que compliran les tasques que els siguin assignades.

Tots els voluntaris i voluntàries que formen part d’una AVPC tenen una sèrie de drets i deures, que detallem a continuació Drets dels voluntaris de protecció civil: Portar el nom de “voluntaris i voluntàries de protecció civil” del municipi corresponent. Fer ús dels elements autoritzats en totes aquelles actuacions en què participin. Rebre els reconeixements, les mencions i les recompenses honorífics previstos en la normativa vigent. Rebre formació. El reemborsament per les despeses realitzades en l’acompliment de les seves activitats. Ser coberts per una assegurança d’accidents, per aquells que es produeixin durant les activitats en què participin, que comprengui indemnitzacions per disminucions físiques i invalidesa temporal o permanent, defunció i assistència sanitària. Ser coberts per una assegurança de responsabilitat civil, per les activitats en què participin. Formular peticions i suggeriments a la unitat municipal que atén el servei de protecció civil, a través dels seus responsables immediats. Deures dels voluntaris de protecció civil: Participar en les activitats formatives i preventives a les quals siguin convocats pels òrgans rectors de l’associació i per les autoritats de protecció civil, directament o a través de la unitat municipal que atengui aquest servei. Assistir a la crida de les autoritats de protecció civil en els casos d’activació de plans, presentant-se amb la màxima urgència en el lloc indicat, llevat dels casos d’impossibilitat, degudament justificats. Realitzar en cas d’emergència, les actuacions que siguin ordenades per l’autoritat de protecció civil corresponent. Conèixer els plans de protecció civil que afectin el seu municipi, en especial en tot allò que faci referència a la participació del voluntariat a la protecció civil. Abstenir-se d’actuar al marge de les activitats establertes per l’autoritat de protecció civil, sense excloure les obligacions que els puguin correspondre com a ciutadans. Abstenir-se d’utilitzar els elements previstos per a l’ús del voluntariat de protecció civil fora de les activitats en què participin. En aquestes activitats no podran utilitzar-se elements diferents dels autoritzats per l’ajuntament respectiu. Posar en coneixement de la unitat que atén el servei municipal de protecció civil o de les autoritats competents l’existència de fets o circumstàncies que puguin suposar un risc per a les persones, els béns o el medi ambient. Respectar l’estructura funcional determinada per a les activitats en què participin. Conservar i mantenir en perfecte estat els elements que els siguin confiats i seguir les normatives establertes per al seu ús.

20


PROTECCIÓ CIVIL

L’àmbit operatiu de les AVPC és el terme municipal al qual estan vinculades i la seva mobilització correspon a l’alcalde o la persona en qui delegui Per tal que les AVPC siguin reconegudes en els plans de protecció civil han d’estar constituïdes per membres que tinguin la condició de voluntaris reconeguts i acreditats per l’ajuntament del municipi al qual estan vinculats. A més a més, han de tenir una assegurança d’accidents i de responsabilitat civil i s’han d’inscriure en el registre especial del voluntariat de Protecció Civil de Catalunya que gestiona la Direcció General de Protecció Civil. Actualment a Catalunya hi ha uns 1.431 voluntaris/es de Protecció Civil, agrupats en 135 Associacions de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC). La distribució geogràfica d’aquestes associacions és a tot el territori català encara que on trobem la major part d’associacions és a la demarcació de Barcelona. De les 135 associacions de voluntaris que existeixen actualment, actualment 65 estan registrades al registre especial de la Direcció General de Protecció Civil i 23 estan en tràmits. La resta d’associacions, només han estat donades d’alta com a entitats al departament de Justícia. Des del 2008, s’han inscrit 38 associacions al registre especial i aquesta xifra segueix en augment atès que n’hi ha 23 que estan en tràmits de registrar-se.

65 associacions registrades al registre especial de la Direcció General de Protecció Civil 21


PROTECCIÓ CIVIL

AVPC a Catalunya 2013 Justícia 47

En tràmits 23

Registrades 65

LA FORMACIÓ

A

tès que la formació és una eina indispensable per a disposar d’un voluntariat ben qualificat, la Direcció General de Protecció Civil organitza cada any, juntament amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) que és l’organisme que forma i acredita als voluntaris, Cursos de formació bàsica per a voluntaris de protecció civil. Fins ara es tractava d’un curs de 23h on s’impartien els conceptes bàsics en matèria de protecció civil. Però aquest curs està en procés de canvi i se n’estan canviant els continguts que augmentaran i aprofundiran en activitats desenvolupades per voluntaris com ara els primers auxilis. Finalitzada la formació, l’ISPC expedeix un certificat a cada un dels voluntaris que han superat el curs. A part dels cursos de formació bàsica, també es realitzen cursos de formació contínua per a voluntaris de protecció civil com ara el Curs d’habilitació per a la sensibilització en protecció civil on es donen eines als voluntaris per a participar en les campanyes de sensibilització a la població com per exemple la campanya de Revetlles amb precaució.

Per a més informació sobre els voluntaris de protecció civil, podeu consultar el web www.gencat.cat/interior

OLGA ALCAIDE ARDANAZ Tècnica del Servei d’Implantació Subdirecció de Programes en Protecció Civil Direcció General de Protecció Civil

22


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Què és el GREM? Us presentem el Grup de Reforç amb Eines Manuals, una associació de voluntaris que treballa en prevenció i extinció de focs forestals.

E

l Grup de Reforç amb Eines Manuals (GREM) és un grup que té com a finalitat dur a terme tasques per la millora i conservació de l’entorn natural. El GREM, és una Associació de Defensa de la Natura, que neix al 2009, amb l’objectiu de col·laborar en dos punts importants. Tasques de silvicultura preventiva durant l’hivern i col·laborar en la extinció d’incendis forestals, donant suport amb eines manuals durant la campanya d’estiu, allà on siguin requerits per realitzar aquesta tasca.

Durant l’estiu el GREM dona suport col·laborant en l’extinció dels incendis forestals Dins el marc de les actuacions de gestió forestal, el GREM treballa duent a terme tot tipus de tasques com la recuperació i manteniment de camins i els seus vorals, realitzant franges de protecció i creació de zones amb baixa càrrega de combustible; punt estratègic de gestió (PEG) per frenar l’avanç d’un possible incendi

donant així oportunitats per a que els cossos d’extinció hi puguin treballar de manera eficient i segura. Durant l’època d’alt risc d’incendi i degut a la prohibició de dur a terme treballs forestals, el GREM col·labora en l’extinció de grans incendis forestals donant suport als incendis amb eines manuals amb la creació de línies de defensa, obertura del perímetre per a facilitar l’avanç de les línies d’aigua, control i definició de perímetre, tasques de remat, així com diferents tasques d’atac directe amb motxilles d’aigua i batefocs. La formació és un pilar bàsic per treballar de forma segura i eficient. El GREM amb la premissa d’oferir el millor servei de la manera més eficient i segura, dona importància a la formació dels seus membres en el treball amb eines manuals i mecàniques, així com en matèria de prevenció de riscos laborals, assistint a cursos i jornades tècniques que siguin impartits per centres acreditats o organismes especialitzats. Per acabar volem agrair a la Revista Alerta per oferir-nos aquest espai divulgatiu i a tots els col·lectius que ens han donat suport en aquest projecte

EDUARD ILUNDAIN BOADA President del GREM

23


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Bombers i... apicultors! Els bombers voluntaris de Sant Climent de Llobregat porten més de 15 anys realitzant un tipus de servei molt específic: el rescat d’eixams d’abelles.

F

a un any el Parc de Sant Climent de Llobregat celebrava el seu vintè aniversari. Aquest parc de la REMSUD es troba en l’àmbit de l’àrea metropolitana amb una influència marcada de les serres de l’Ordal i del Garraf. La dotació actual compta amb una trentena de voluntaris amb un camió (BRP), un tot-terreny (UPC) i un furgó especial. Es tracta d’un Furgó de Salvament Apícola (FSA) el qual està destinat a serveis amb presencia d’abelles o vespes. L’altre FSA (2 a Catalunya) es troba al parc dels companys voluntaris de Viladecavalls (REMNORD).

Conèixer el comportament social de les abelles i el seu cicle vital és essecial per la consecució dels serveis d’apicultura Aquest tipus de servei s’inicià de forma pionera quan alguns bombers del parc, gent del camp o apicultors, van començar a recollir eixams d’abelles ubicats a la

24

Recursos de l’any 1999 per l’execució dels serveis d’apicultura. Font: Bombers St.Climent via pública o en llocs vulnerables (escoles, hospitals,...). També feien extraccions de ruscos, sovint establerts dins d’estructures d’edificis (a cambres d’aire, rotllos de persianes, arquetes de serveis…). Els recursos que es desponien eren escassos i sovint


DIVULGACIÓ TÈCNICA

la vestimenta i estris d’apicultor eren particulars dels bombers. El vehicle era o be el propi camió, o be “el Lada Niva”, en el que es ficaven les caixes amb els eixams capturats, compartint l’espai del cotxe amb els voluntaris que hi viatjaven. Mica en mica els recursos s’anaven millorant i la Direcció General començà a facilitar més material. El 29 de març de 2009 el nostre FSA (5.14.53) va fer el seu primer servei a Vilanova i la Geltrú: un eixam “volàtil” al passeig marítim. Aquest servei el vaig realitzar sota les directrius del que ha estat el meu principal mestre en l’ofici, el ja bomber veterà Miquel Sierra (en “Papasierra”). La captura d’eixams Si entenem com es propaga el foc podrem controlar-ho i extingir-lo. Fent el símil, conèixer el comportament social de les abelles i el seu cicle vital és essecial per la consecució dels serveis d’apicultura. Anomenem “eixam volàtil” (o “descamisado” segons autors madrilenys) al conjunt d’abelles (formades per obreres –la majoria-, una reina i alguns abellots –mascles-) que surten del rusc amb reserves energètiques (mel…) per trobar un nou espai per establir-se i generar una nova col·lònia o rusc. Això succeeix principalment a la primavera i principis d’estiu (depenen la floració i meteorologia). La reina emet una feromona d’agregació

Eixam volàtil a un fanal de Sant Boi. Font: Bombers St.Climent

que les manté agrupades i identificades amb l’eixam. Nosaltres aprofitem aquesta característica per la seva captura. Aquest comportament social tambè hi és present en altres insectes himenòpters (d’ales membranoses) com les vespes o les formigues. Davant un eixam volàtil la nostra actuació es centra en crear una zona segura, que dependrà de l’agitació dels insectes i la vulnerabiltat de l’entorn (sortida d’alumnes, trànsit de vehicles…). Seguidament es fixa l’estratègia de captura, habitualment “escombrant” en màxim número d’abelles cap a una capsa de cartró. A continuació, s’obre una apertura en la base (“piquera”) per que les abelles puguin comunicar-se amb les feromones d’agregació: si la reina és a dins o hi ha un gran volum d’abelles ben impregandes de feromona, comencen a “marcar” típicament aixecan l’abdomen i movent les ales generant un corrent d’aire i fent que la resta que estan a l’exterior de la caixa entrin. Ara nomès caldrà vigilar que no marxin o be “acompanyarles” amb fum del fumador d’apicultor. Una vegada s’ha capturat el màxim posible, es tanca piquera precintant la capsa (per evitar indesitjables “fuites d’abelles”), fent uns foradets per ventilar i es guarda al vehicle. A la tornada, ens posem en contacte amb apicultors partículars predeterminats per oferir-lis els eixams i, així, donar-li viabilitat i un profit

25


DIVULGACIÓ TÈCNICA

Les abelles són considerades com a bestiar i protegides per Lleis de conservació d’espècies i no es poden matar econòmic. Recordem que les abelles són considerades com a bestiar segons el Código Civil i protegides per Lleis de conservació d’espècies i, per tant, no es poden matar. Els ruscos

els realitzem si hi ha un risc significatiu, sovint en equipaments públics o vies de pas. En la resta d’escenaris intentem assessorar als particulars afectats i es deriva a apicultors privats especialitzats. Les vespes Aquest insectes cosmopolites instal·len sovint els seus nius de paper aprop de nosaltres. La nostra actuació principal es detectar-lo i eliminar-lo amb insecticida domèstic, ja que, malgrat compleixen funcions ecològiques com qualsevol altra espècie, no estan protegides. Identificant el tipus de vespa podem saber quin tipus de vespa és (paperera, comuna europea o germànica, solitària...) i el possible niu que ens podem trobar.

Explicar la vida de les abelles al rusc i la seva manipulació suposaria destinar gairabé un número de la revista sencera. Resumint, podem dir que els serveis on el fet és un rusc, l’anomenem “estable”, i els tractem diferent, programant sovint el servei segons la disponibilitat dels voluntaris i materials necessaris (bastides…). Requereix de la inspecció prèvia del rusc (amb les bresques de cera típiques disposades verticalment i com un Abelles marcant a la piquera i entrant a la capsa. Font: Bombers St.Climent llibre) i els riscos associats a la seva manipulació. Sovint, en els serveis d’estables, les abelles Divulgació i Sensibilització poden estar molt més agressives degut a la funció de defensa del seu rusc per la nostra presència i sorolls Una de les funcions dels bombers és sensibilitzar a la que generem. població dels riscos que els envolta (a la llar, al bosc, Habitualment, es procedeix a descobrir curosament a la carretera...). Al nostre parc ens ha visitat centenars el rusc de l’estructura a on està instal·lat, picant la pade nens i nenes d’escoles i esplais interessats de coret,... El fum ens ajuda a tranquilitzar-les una mica i amb nèixer el parc de bombers, pujar al camió i tocar sirena un aspirador les anem recollint en una capsa. La reina o posar-se el casc. Però quan els hi expliques els sertendirà a protegir-se amb abelles en el lloc més ocult veis d’apicultura i els hi ensenyes la vestimenta i estris del rusc. No obstant, les abelles continuen treballant. queden sovint “flipats” de que els bombers puguin fer El nostre objectiu és separar els insectes de les bresaquestes “coses”. El fet és que alguns ja ens coneixen ques amb mel (s’aprofita) i de les bresques amb larves de serveis a la via pública o a les seves escoles. (s’elimina). Procuren que la mel no s’escampi i enganxi També visitem escoles a on expliquem amb dibuixos abelles i brutícia de l’entorn. Recordem que l’objectiu la vida de les abelles, com les manipulem i què han de es retirar el rusc del lloc vulnerable donant la màxima fer i què no davant un eixam d’abelles. Finalment, enviabilitat a les abelles. senyem el furgó. Cal dir que actualment aquests tipus de serveis només L’objectiu és donar-nos a conèixer el nostre parc de

26


DIVULGACIÓ TÈCNICA

bombers voluntaris, aquest tipus de servei i sensibilitzar el respecte per la natura i, en concret per les abelles. Les abelles de la mel són importants pol· linitzadores, i considerades “espècie clau”: petites variacions de les poblacions d’abelles poden generar efectes significatius sobre moltes altres especies.

Els serveis d’abelles és el tipus de servei predominant del parc de Sant Climent Alguns números... “Olla” de vespes germàniques extreta d’una cambra d’aire a una casa de Sant Sadurní d’Anoia. Font: Bombers St.Climent Podem dir que els serveis d’abelles és, sense dubte, el tipus de servei predominant del parc, amb una elevada concentració temporal 2000, uns companys van participar en el 1r Congreso dels serveis en època d’eixamada (enjambrazón), és a Nacional de Apicultura a Guadalajara, per intercanviar dir, quan les noves reines neixen i surten els volàtils. experiències i coneixements. Per finalitzar l’article agrair als companys i companyes de parc amb els que he après i que han tirat endavant durant molts anys i avui dia la gestió dels serveis d’apicultura, malgrat les dificultats logístiques, acumulació de serveis i les picades! També podeu consultar la memòria detallada dels serveis d’apicultura del 2009: https:// dl.dropboxusercontent. com/u/34523794/memoriaApicultura2009.pdf Podeu contactar amb nosaltres mitjançant el correu del Els pobles més llunyans on s’ha fet serveis d’apicultura parc: bombersscli@gencat.cat o ens podeu seguir per han estat a Llavorsí (2002) i Basella (2006). Al març del Twitter @BBVVSantCliment o per Facebook

MIGUEL VILLA QUIRÓS Ambientòleg i Bomber voluntari. Parc de Sant Climent de Llobregat. e-mail: miquel.villa.adf@gmail.com @MiguelVillaFoc

27


OPINIÓ

‘Quo vadis’ Bombers? Des del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya analitzen la situació actual dels bombers catalans.

H

i ha un incendi i els bombers hi van. S’apaga i tot va bé. Sí? Darrerament veiem en alguns camions frases pintades de l’estil “Treballem pel poble, no pels polítics”. Una protesta més en contra les retallades. O potser no. Podem estar d’acord o no amb el contingut, però denota un malestar que es porta gestant internament de fa temps, bastant temps. Una de les característiques del servei de bombers a Catalunya és la manca de model, la poca organització amb què s’ha dotat i que tampoc se li ha exigit des de la societat. Això fa que, malgrat el dia a dia es resol bé, internament el funcionament del cos es deteriora.

se coneixements de gestió d’administració o empresa. Fins i tot s’ha donat la paradoxa que alguns polítics que en l’oposició s’han preparat per anar a Interior durant tota una legislatura, l’esforç s’ha premiat enviant-los a altres departaments (ha passat en els dos darrers canvis polítics). De fet, hi hagut directors generals que han durat tres mesos, o un any,... pocs han durat més enllà dels dos anys. A més, també s’ha forçat relleus generals en la cúpula tècnica, trencant successivament qualsevol dinàmica o projectes a mig o llarg termini. La creació d’un cos de bombers únic per a tot el país va ser un gran pas endavant i un model avançat en el seu temps, però no ha tingut les revisions ni actualitzacions posteriors, potser per una manca de consciència política de tots els partits. Però ara estem davant d’un col·lectiu cansat i d’un moment històric on les estructures d’estat estan sobre la taula. Per això cal ser valents i exigir un acord amb la societat catalana. Pot ser un acord parlamentari de tots els partits polítics. Potser afegint-hi sindicats, afegint-hi els comandaments, o una plataforma interna, o les empreses asseguradores, o els ciutadans. L’objectiu, una seguretat pública amb un model propi que asseguri una línia de treball del cos de bombers independentment del color polític que hi hagi en aquell moment.

Les jubilacions comencen a ser importants i seran massives a curt termini. Faltaran comandaments. Els vehicles i materials envelleixen sense renovació degut a les retallades. I no s’afronten canvis interns significatius per no fer enfadar ningú, precisament, degut a la manca de model. Si fem una anàlisi dels darrers anys, ha canviat successivament el color polític en el Departament d’Interior però la dinàmica habitual ha estat situar en totes les direccions generals persones sense coneixement i experiència en el sector bé senCentre d’Estudis Estratègics de Catalunya Article aparegut al seu web el 29 octubre de 2013 http://www.ceec.cat/catala/articles/quo-vadis-bombers/

Hem de superar l’època de la transició i també en les emergències posar les bases d’un nou país. La situació d’atzucac (jubilacions nombroses, reducció de les emergències, reducció del pressupost, els canvis socials, etc.) portaran a un canvi sí o sí. L’únic que està en joc és com vol la societat catalana que es produeixi el canvi, si d’una forma ordenada i planificada, o traumàticament.


OPINIÓ

Els incendis s’han d’apagar a l’hivern Article d’opinió dels caps sectorials d’herbacis i medi natural de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

A

ctualment, el Departament d’Agricultura està treballant en el Projecte de Decret pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Fins aquí tot bé, perquè està clar que tots som conscients i ningú discuteix la importància d’establir mesures per aconseguir una correcta prevenció i actuació en aquest sentit. No obstant, el que la nostra organització no pot compartir de cap manera, és que aquesta normativa limiti i dificulti encara més l’activitat agrària en determinats períodes de l’any, durant els quals cal fer una activitat que no és pot posposar. Tampoc no ens sembla admissible que el projecte de Decret serveixi per augmentar encara més les obligacions dels productors, assenyalant la nostra activitat com a causant dels focs forestals, penalitzant-la i establint limitacions als productors agraris. Sincerament, considerem que, entre d’altres coses, el que cal és que l’Administració vetlli per garantir i mantenir la neteja de boscos, promogui la conscienciació social i no traslladi responsabilitats al nostre sector. La regulació per decret no és un pas en la bona direcció i és percebu-

da com una imposició d’aquell que no escolta i que, a més, assenyala on no toca. Creiem en la col·laboració i la coordinació, mai en la coacció normativa. Volem deixar clar que la tasca agrària per si mateixa té molt de preventiva, perquè amb la nostra activitat mantenim adequadament les nostres explotacions i l’entorn rural. Les persones que vivim al territori i ens hi guanyem la vida sempre hem adoptat mesures preventives i pal·liatives. Som els que tenim informació de primera mà de l’estat dels boscos i dels cultius, els que ens organitzem territorialment per a fer front a incendis i els primers a sortir quan cal, i per això considerem que la nostra opinió i coneixement s’ha d’incloure dins aquestes mesures.

La tasca agrària per si mateixa té molt de preventiva en els incendis forestals 29


OPINIÓ

D’altres activitats econòmiques o de lleure, que poden considerar-se de risc no han estat tan condicionades. Ningú no qüestiona que el corrent continuï passant per les línies elèctriques en èpoques d’alt risc, ni tampoc es fa èmfasi en l’obligatorietat de mantenir nets els forests, públics o privats, però sí que es procedeix a penalitzar les activitats agràries amb prohibicions i condicionaments de forma constant i reiterada.

Ens dol que no es facin estadístiques sobre quina és la importància de l’activitat agrària en l’evitació d’incendis Les estadístiques reflecteixen quines són les causes habituals d’incendis, i l’activitat agrària en seria una, però no la més important. Ens dol, però, que no es facin es-

30

tadístiques sobre quina és la importància de l’activitat agrària en l’evitació d’incendis. El Departament d’Agricultura ja va incloure enguany obligacions per al conreu de cereal en una Ordre, i ara, encara va més enllà i ho amplia a totes les activitats agrícoles que es considerin de risc. Tot i participar en el procés d’elaboració d’aquesta normativa, JARC no hi donà recolzament, perquè estableixen importants limitacions i prohibicions per al desenvolupament de qualsevol activitat agrària en el únic moment de recollida de la producció de tot l’any.

A JARC donem suport a mesures de prevenció i d’extinció coordinades amb el territori perquè entenem que són essencials en la lluita contra el foc, però no acceptem la criminalització de l’activitat agrària i creiem que el que realment cal aconseguir és que la lluita contra el incendis es faci a l’hivern

XAVIER CULLERÉS

LLUÍS VILADRICH

Cap Sectorial de Medi Natural de JARC

Cap Sectorial de Conreus Herbacis de JARC


DGPEIS

DGPEIS - NOTÍCIES

Reunió del Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries de la Generalitat de Catalunya Es va aprovar la modificació parcial del reglament.

E

l 22 d’octubre, a la seu del Departament d’Interior, va tenir lloc una nova reunió del Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries de la Generalitat de Catalunya, que va comptar amb la presència del conseller d’Interior, Ramon Espadaler, el qual va incorporar-se a la reunió durant uns minuts per tal de donar la benvinguda a tots els assistents i introduir la sessió, tot deixant palès l’interès del Departament en el col·lectiu dels bombers voluntaris a Catalunya. La reunió, de caràcter ordinari, fou presidida pel director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), el senyor Ramon Parés, i va comptar també amb l’assistència dels representants dels Bombers Voluntaris i caps de parc membres del Consell, així com de l’equip directiu de la DGPEIS, representat pels subdirectors generals, i els caps de les Regions d’Emergències, entre d’altres. Així mateix, l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya estava present a la reunió a través del seu cap, Josep Maria Juncosa. En el decurs de la reunió, els membres del Consell van tractar un dels temes claus per al col·lectiu de bombers voluntaris, com és la modificació del seu reglament. En aquesta línia, els assistents al Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries van discutir la proposta de la DGPEIS de modificació parcial del reglament, una proposta que incorpora també les aportacions fetes pels membres del cos de Bombers Voluntaris en el grup de treball creat a tal efecte. La reforma parcial del reglament, que era un compromís adquirit pel Departament d’Interior, regula aspectes com l’accés i el procediment de formació del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, així com les revocacions i baixes del mateix. La proposta de reforma parcial del reglament, que fou aprovada pel Consell en la seva sessió d’ahir, s’elevarà al Govern per procedir a la seva aprovació final.

Els Bombers de la Generalitat realitzen un intercanvi professional amb Bombers del Consell de Mallorca L’objectiu és compartir experiències en l’àmbit dels rescats de muntanya

A

principis de setembre, els Bombers de la Generalitat van dur a un intercanvi de coneixements amb Bombers del Consell de Mallorca, a petició del Consell de Mallorca. Membres de la unitat de muntanya del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat van programat tot un seguit d’activitats per practicar i posar en comú els coneixements amb Bombers del Grup Rescat de Muntanya (GRM) del Consell de Mallorca, dins el marc col·laboratiu i formatiu en l’àmbit dels rescats de muntanya. Així, entre d’altres, es fer pràctiques de rescat vertical a la zona del Congost de Collegats, , exercici de rescat amb grua d’helicòpter a la zona de Vacarisses, i rescat dins l’avenc dels Esquirols al massís de Garraf

31


DGPEIS - NOTÍCIES

Els Bombers de la Generalitat acullen una trobada d’experts internacionals per estudiar i debatre a l’entorn dels grans incendis forestals Formen part d’un grup constituït a instàncies de les Nacions Unides, l’International Working Group on Cooperation in Wildfire Preparedness and Respone

E

ls dies 9 i 10 de setembre, diversos experts en incendis forestals van ser acollits pels Bombers de la Generalitat per tal de treballar conjuntament les línies de coordinació i convergències dels sistemes d’extinció dels incendis forestals dins de la Unió Europea, amb connexió amb països de l’est d’Europa i del Nord d’Àfrica. La trobada es va fer a l’Hotel Castell de Gimenells a Sant Jaume dels Domenys. La reunió d’aquests experts es fa en el marc de la comissió constituïda a instàncies de les Nacions Unides, l’International Working Group on Cooperation in Wildfire Preparedness and Response (IWG-CWPR). El seu objectiu és el de definir els protocols a aplicar pels diversos països europeus per tal de compartir mitjans en situacions de risc i donar la resposta correcta en la gestió de les grans emergències, especialment en els grans incendis forestals. Dins de les activitats programades en la trobada internacional de Sant Jaume dels Domenys hi ha la visita a una zona afectada darrerament per un incendi forestal d’interfase urbana, un dels motius de preocupació per al GFMC. Les conclusions que els experts extreguin en aquestes sessions de treball seran presentades formalment a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, en una trobada que es farà els 28 i 29 de novembre.

BACKDRAFT SANDVITXERIA Plaça Nova, 3 - Terrassa

Sandvitxos de tot tipus: freds, calents, vegetarians, infantils...acompanyats d’amanides i varietats per picar. Pa elaborat per nosaltres. Espai per a nens. Local ambientat amb temàtica de bombers. Segueix-nos al facebook i twitter: http://www.facebook.com/Backdraft.Sandvitxeria https://twitter.com/Backdraft_Sandv

32


DGPEIS - NOTÍCIES

L’equip del parc de bombers de Terrassa, guanyador de l’Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Tráfico L’equip dels Bombers de Granollers, segon en millor atenció sanitària i el dels Bombers de Lleida, tercers en maniobra complexa

E

ls dies 17 i 18 de setembre va tenir lloc l IX Encuentro Nacional de Rescate en Accidentes de Tráfico, al Circuit Barcelona – Catalunya, a Montmeló. Els terrassencs van quedar per davant dels equips del Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia – Gandia (classificat en segon lloc), i del Consorcio de Bomberos de Badajoz (tercers). El sextet terrassenc va ser escollit també com l’equip que va completar les millors maniobres complexa i estàndar que obligatòriament havia de fer cada participant. En la classificació de maniobra complexa, Terrassa va quedar per davant dels Bombers de Gandia i del parc de Lleida (segon i tercer respectivament). En la maniobra estàndard, Terrassa va superar els equips de Gandia i Badajoz. E n la resta de classificacions parcials, Terrassa va ser escollit com l’equip amb el millor comandament per davant de Gandia i Badajoz, i com el que va fer la millor atenció sanitària, superant per aquest ordre als equips de bombers de Granollers i de Gandia. Finalment, Terrassa va quedar en segon lloc en la classificació de millor equip tècnic, superat pels Bombers de Gandia però per davant dels de Badajoz. Els nous campions de l’Estat són Xavier Casas (comandament), el sanitari Albert Santamaría i els bombers Jordi Puyol, Jordi Vega, Ivan Bagán i Lluís Luengo. Amb la seva victòria, l’equip de Terrassa ha aconseguit plaça per al World Rescue Challenge, el campionat mundial, que es farà entre el 28 d’octubre i el 3 de novembre a Clearwater (Florida, Estats Units).

Eleccions a caps i sotscaps d’agrupació del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya El segon cap de setmana de novembre tindran lloc les votacions Les darreres eleccions es van dur a terme l’any 2009 i, d’acord amb l’acord pres en la sessió ordinària del Consell de Bombers/eres Voluntaris/àries de la Generalitat de Catalunya de 13 de març de 2013, la DGPEIS va inicia el procés d’eleccions la segona quinzena de setembre, promovent-se el 25 de setembre a totes les regions d’emergències de manera conjunta. Segons el calendari establert, la data límit de presentació de candidatures era el dia 18 d’octubre i les votacions es celebraran el 9 o 10 de novembre de 2013, els dies següents es trametren els resultats a les regions d’emergències i la Direcció General, per seguidament fer el nomenament dels nous caps i sotscaps d’agrupació.

33


DGPEIS - NOTÍCIES

Bombers voluntaris i l’uniforme dels auxiliars forestals polemitzen la campanya forestal Aquest estiu la notícia no ha estat el foc, sinó bombers voluntaris i auxiliars forestals.

E

l fet que els parcs de bombers voluntaris no tinguessin auxiliars forestals, com havia passat altres anys, va causar un important malestar dins el col·lectiu de bombers voluntaris al considerar el fet com un menyspreu. A més a més, la planificació de la campanya forestal, on es va estructura que uns parcs considerats prioritaris podrien obrir durant tota la jornada en detriment d’altres parcs, que cada estiu també havien obert, va acabar d’afegir més enuig entre els bombers voluntaris, ja que consideraven que la mesura era discriminatòria i no es tenia en compte certs criteris estratègics. I per acabar-ho d’adobar, la DGPEIS va ordenar que els bombers voluntaris que a l’estiu treballessin com a personal laboral d’AOF o EPAF no podien cobrir els seus parcs en el seu torn lliure ni anar a focs de vegetació. D’altra banda, a mitjans d’estiu els sindicats de bombers funcionaris van denunciar la falta d’equips de protecció adequats a finals de juliol, provocant que Inspecció de Treball obligués a la conselleria d’Interior a dotar aquests peons en tasques d’extinció d’incendis forestals d’un nou model de granota que complís la normativa vigent. Durant la campanya forestal van treballar poc més de 600 auxiliars que es reparteixen en dos torns de guàrdia. D’aquests, uns 205 no tenien una granota que garantís la qualitat després de més de 50 rentades o no podien demostrar que hagués estat rentada menys de 50 cops. Per això Inspecció de Treball va decidir que per seguretat calia que en rebessin una de nova. Mentre esperaven, els auxiliars forestals no van participar en tasques d’extinció i es van limitar a fer feines complementàries, ja que sense aquesta protecció obligatòria no podien lluitar contra el foc des de primera línia. Finalment després d’una setmana i escaig d’espera a causa d’un tràmit burocràtic, les granotes van arribar amb retard després de passar alguns dies a l’aeroport de Singapur. Tots dos temes van fer bullir les xarxes socials.

ESCOLA D’EMERGÈNCIES I PREVENCIÓ. A Risk112, ens estem consolidant com una de les empreses punteres en consultoria d’ emergències. Les nostres activitats son diverses però enfocades 100% a millorar la seva seguretat. Contacti’ns i parlem!

ESCOLA D’EMERGENCIES SABADELL · CAMP DE FOC AMB TÚNEL DE FUM · TORRE DE RESCAT 8X3X3 · AULA 120 M2 · UNITAT MÒBIL (CAMIÓ DE FOC) · HOMOLOGATS EN PCI (EXTINTORS) · SEGURETAT PRIVADA

Ens segueixes? @risk_112 RISK112.COM 639 331 547

34


DGPEIS - NOTÍCIES

Bombers de la Generalitat participen a l’OctObert Airfest a Lleida Alguaire Membres del GRAF i GRAE coordinats amb mitjans aeris

E

ls Bombers de la Generalitat van participaran el 5 d’octubre a la primera edició del festival d’exhibicions aèries OctObert Airfest celebrada a l’aeroport de Lleida Alguaire. Es va simular un incendi forestal en què dos avions amfibis de Bombers de la Generalitat extingien el foc d’unes bales de palla. Un helicòpter bombarder va fer també una demostració de càrrega i descàrrega d’aigua. I finalment els membres del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) van faer un exercici de rescat de muntanya, evacuant un ferit amb l’helicòpter, mitjançant la tècnica del gruatge.

Bombers de la Generalitat reforcen vincles amb els grups de rescat francesos Efectius dels GRAE de Bombers es coordinen amb rescatadors francesos de les CRS i el PGHM

E

l Grup d’Actuacions Especials dels Bombers de la Generalitat (GRAE) va fer el 25 de setembre a Sadernes (Garrotxa), un exercici conjunt de rescat en escalada amb unitats de les CRS (Compagnies Républicaines de Sécurité) i el PGHM (Peloton de Gendarmerie de Haute Montagne) francesos. Amb aquest exercici, que s’ha fet a la via del Petit Relleix, als cingles de Guitarriu, s’han posat en pràctica diferents tècniques de rescat junt amb aquests 2 cossos, amb els quals es treballa de manera conjunta en serveis que tenen lloc en zones frontereres.

35


DGPEIS - NOTÍCIES

Presentació del balanç de la campanya d’incendis forestals 2013 El balanç dels consellers d’Interior i Agricultura és positiu Els consellers d’Interior, Ramon Espadaler, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, van comparèixer el 17 d’octubre en Comissió al Parlament de Catalunya a petició del propi Govern per informar sobre el balanç de la campanya d’incendis forestals 2013. En la intervenció es va destacar que una climatologia favorable i l’esforç humà del personal dels departaments implicats (Interior i Agricultura) i de les agrupacions de defensa forestal (ADF) permet tancar amb èxit la campanya forestal d’aquest estiu Espadaler va destacar “que no haguem hagut de lamentar cap víctima mortal i que el nombre d’hectàrees cremades sigui un dels més baixos de la darrera dècada”, comparable a les campanyes 2010 i 2011. Amb la previsió del risc d’incendi forestal que va fer el Cos de Bombers el passat mes d’agost, el Govern de la Generalitat va decidir ampliar el període de contractació de 709 auxiliars d’ofici forestal fins al 15 de setembre, tot responent al plantejament del Govern per a la Campanya Forestal 2013, que ja s’anunciava com a modulable, és a dir, adaptada sempre als condicionants meteorològics i de risc. En la mateixa línia, s’ha disposat del reforç en els mitjans aeris fins al 30 de setembre. Aquesta Campanya Forestal, els Bombers de la Generalitat han continuat apostant per l’estratègia de fer front els incendis forestals a través de l’atac contundent des del primer avís. El Conseller Espadaler va fer una especial menció “a la professionalitat de la capacitat de resposta de tots els agents humans i materials” que lluiten contra el foc, i “la coordinació estreta entre els diferents col·lectius i cossos” que intervenen en la prevenció i l’extinció dels incendis forestals. Durant el període de Campanya Forestal, els Bombers de la Generalitat han donat resposta a 17.359 serveis diferents, dels quals, 1.945 han estat incendis de vegetació (agrícola, forestal o urbana).

PLANS D’AUTOPROTECCIÓ ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS PEL DECRET 82/2010

TÈCNICS COMPETENTS ACREDITATS PER L’ISPC

info@paus.cat +34 615 305 994

36

CLI C PREA AQU SS ÍI WW UPOS DEMA W.P T ON NA N AU S.C LINE A AT


FULL D’INSCRIPCIÓ A L’ASSOCIACIÓ DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CATALUNYA.

Nom i Cognoms:

Una vegada emplenat i signat, cal enviar-­‐ho per correu postal a alguna de les adreces següents: Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-­‐7 08212-­‐Sant Llorenç Savall 08760-­‐Martorell També es pot fer per fax a: 937 398 272 O per correu electrònic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org

Adreça:

Localitat:

Codi Postal:

Telèfon:

Correu electrònic: Parc:

Secció:

Data Naixement: ___ / ____ / _______ D.N.I.: ______________ -­‐ ___

Professió:

Desitjo ser admès com a soci/a numerari/a a l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, i faré efectives les qüotes corresponents amb càrrec al compte:

Número:-­‐_ _ _ _ -­‐ _ _ _ _ -­‐ _ _ -­‐ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Banc o Caixa: Agència núm:

Adreça:

Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............

Signatura:

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — Banc o Caixa:........................................ Adreça: ................................................. Nom del Titular: ................................... Sr. Director/delegat: Li prego que, fins a nou avís, faci efectius a l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya, i amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats. Atentament:

Signatura:

37


­

­

­


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.