ESMENA A LA TOTALITAT #1
INTRODUCCIÓ
S’entén per Full de ruta el pla detallat d’accions a seguir per assolir un objectiu concret i el calendari per dur-lo a terme. Des de fa força temps, els fulls de ruta elaborats i votats per l’Assemblea anualment contenen força revisions d’esdeveniments viscuts en el passat; estan farcits d’innumerables anàlisis de tot ordre que pretenen constatar la situació política i social del país; fan explicacions genèriques de mètodes de lluita contra l’opressió però que mai es tradueixen en fets; i solen parlar de nous embats, de cops de timó i d’altres suposades novetats que, en realitat, mai arriben a ser desenvolupades. Tot plegat, una és una música repetitiva però buida de contingut veritablement efectiu.
És evident que cap d’aquests aspectes constitueix un pla d’acció ni un calendari. Més aviat tot queda com un conjunt de declaracions d’intencions que de fet entorpeixen més que no faciliten el camí cap el nostre objectiu. Resulta, a més a més, especialment preocupant que ara, des dels nostres mateixos òrgans de govern, se’ns plantegin qüestions com ara que “cal posar en marxa campanyes de protesta i d’acció directa i confrontació amb l’Estat que per la seva complexitat i risc hauran de ser pensades, definides i implementades des d’altres àmbits”. Això, plantejat a una entitat que ha estat capaç d’organitzar les més grans i massives manifestacions mai fetes i que va aconseguir imposar a les institucions la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.
És incomprensible, alhora que inacceptable, que se’ns plantegi “externalitzar” a “altres àmbits”quins son aquests altres àmbits?- el disseny, la definició i la implementació de les nostres lluites. Vet aquí, doncs, que el resultat d’aquests plantejaments, d’aquesta inacció i d’aquests errors d’apreciació és, a dia d’avui, el desencís, el desencant, la pèrdua de confiança en nosaltre s mateixos i, finalment, la desafecció i la reducció alarmant d’activistes disposats a mobilitzar-se i a lluitar perla independència.
Davant d’això, ara, el que cal és tornar a ser l’Assemblea Nacional Catalana. El que cal és aconseguir tornar a enganxar la gent a la mobilització amb noves idees, basades en la lluita noviolenta, que generin la il·lusió necessària per a tornar a reemprendre el camí amb més energia que mai. És, per tant, urgent dedicar tots els nostres esforços a recuperar la capacitat mobilitzadora, a facilitar a la nostra gent tots els recursos que calen per encarar la confrontació amb convicció i fermesa. És urgent tornar a ser el motor de l'acció que arrossega tothom que vulgui la independència del país. La nostra tasca s’ha de centrar en la societat civil, que ens espera des de ja fa massa temps. I oblidar-nos, de moment, d'altres qüestions que ens distreuen de la feina i ens porten a conflictes. És urgent i prioritari organitzar-nos per a la confrontació. I, per això, la lluita noviolenta ha de ser la nostra eina. L'espoli ha de ser objecte d'accions, per descomptat, però no com a implicació en guerres socials o polítiques, sinó com a estratègia de combat per la independència. El mateix que la llengua, la immigració i tots quants elements es
puguin utilitzar per confrontar. S'ha de treballar sobre tots aquests àmbits i fer-ne d'ells mitjans útils per a la mobilització i la lluita. Però sense que siguin objectius per si mateixos. L'objectiu de l'Assemblea és la independència, no resoldre els problemes de la societat, sinó utilitzar-los per als nostres fins. Tot allò que ens permeti generar confrontació i "soscavar els pilars de la metròpoli" és susceptible de ser usat en la lluita noviolenta per la independència del nostre país.
Com ja s'ha dit, l'Assemblea ha de ser el motor de la lluita per la independència, ha d'arrossegar a tothom que la desitgi. Les institucions i els polítics han demostrat abastament la seva incapacitat per liderar el moviment. Oblidem-nos d'ells. Posem-nos a bastir el tren que ens condueixi pel camí que volem sense aturador. Nosaltres. A base d'organització, mobilització i lluita de confrontació. La societat civil mobilitzada ha de ser locomotora, combustible i suport per a tots els vagons que vulguin afegir-se. Per tant, pels anys 2025 i 2026 es fixen els següents:
OBJECTIUS URGENTS I PRIORITARIS
Resulta obvi que els darrers anys la capacitat mobilitzadora de l’Assemblea ha anat minvant fins a nivells molt preocupants. Entenent l’Assemblea com a principal força de la societat civil de l’independentisme i obligada, per tant, a posar-se al capdavant de la lluita per l’alliberament nacional, cal que dediqui urgentment i prioritàriament tots els esforços necessaris per aconseguir la capacitat de convocatòria i de mobilització que ha de ser part indispensable del camí cap a la independència del país.
En conseqüència, els principals objectius de l’Assemblea per als propers mesos son:
1. Generar propostes d’accions de confrontació continuada amb l’estat espanyol mitjançant un grup de treball, format per especialistes en l’àmbit de la lluita noviolenta.
2. Dissenyar, a partir de les propostes d’aquest grup de treball, un Pla de Mobilitzacions sostingudes en el temps.
3. Formar -si s’escau-, preparar i organitzar les Assemblees de Base en l’àmbit de la lluita no violenta per dur a terme el Pla de Mobilitzacions.
4. Establir el calendari de mobilitzacions fixat al Pla de Mobilitzacions pel bienni 20252026 i executar-lo.
Els objectius urgents i prioritaris no exclouen la resta d’activitats habituals o de nova creació que persegueixin les finalitats estatutàries de l’ANC, però en el benentès que l’ordre de precedència sempre vindrà marcat pels objectius fixats en aquest Full de ruta.