20
LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Primavera ‘10
Entrevista a
ROGER LLOBET
QUÍMIC, AGRÒNOM, SOCI FUNDADOR DEL CEPA
“la propera sequera s’està apropant i ens trobarem, si no hi ha les suficients inversions en 15 o 20 anys, davant d’un problema greu”
www.projecterius.cat www.associaciohabitats.cat
11 12 14 16 18 20 22 24 I FAUNA
Martinet blanc
OPINIÓ
Anton Montsant
3 4 5 6 8 10
EDITORIAL
El vostre premi
NOTÍCIES
Notícies i activitats
ADOPCIONS
Les adopcions de riu: un projecte, una il·lusió compartida RACÓ TÈCNIC
Tricòpters al riu Ripoll
RACÓ TÈCNIC
Quiròpters com a bioindicadors
FLORA
Escrofulària aquàtica
FEM DISSABTE
Imatges del Feim dissabte!
FOTOGRAFIA
Tres punts claus per a millorar les nostres imatges de paisatge SINERGIES
El Bierzo
RUTES
Les rutes del Ter: 200 quilòmetres seguint el curs del riu TERRITORI
La Noguera Palleresa
ENTREVISTA
Roger Lloret
Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Andrea Munita, Carles Gili, Daniel Vilasís, David Campos, David Tapias, Ferran Aguilar, Gabriel Borràs, Hèctor Hernàndez, Josep Escolà, Laia Cerqueda, Lucía Moreno, Manolo Tomàs, Marc Ordeix, Maria Josep Pérez, Ricard Martín, Roger Gili, Sílvia Alcántara, Sílvia Gili, Toni Llobet. I els grups de voluntaris: AAVV Les Arenes, Ajuntament de Montcada i Reixach, Associació de Dones de Cornudella de Montsant, CEIP Enric Casassas, CEIP Joan Gras de Sant Llorenç Savall, CEIP Segimon Comas, Escola de Capacitació Agrària d’Amposta, Esteban Molina Bonilla, Francesc Asperó, Grup d’Acció de Santa Perpètua de Mogoda, IES Vinyes Verdes, Voluntaris Forestals del Tarragonès. Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.
Amb la col·laboració de:
Membres de:
Dipòsit legal: B-18098-2002
Malgrat que el dia del lliurament dels Premis vaig ser jo qui va recollir el guardó en nom de l’entitat, cert és que... ...la feina feta fins a dia d’avui, també els èxits, són el resultat del treball que heu realitzat tots el voluntaris i voluntàries que, d’una o altra manera, heu participat al Projecte Rius al llarg de tots aquests anys. Per això aquest premi a la trajectòria és el vostre premi. És en aquest sentit, que enguany iniciem un pla de participació per a la dinamització i implicació del voluntariat amb l’Associació Hàbitats. Gràcies a l’ajuda del Departament
de Relacions Institucionals i Participació, al llarg del 2010 la recerca d’espais per a la reflexió sobre l’entitat esdevindrà un dels eixos de l’activitat de la nostra entitat. Aprofitarem cada punt de trobada per copsar les inquietuds que els voluntaris i voluntàries teniu sobre l’Associació Hàbitats. Estem convençuts que podem esdevenir una entitat de referència en gestió i treball amb voluntariat ambiental vers la millora dels ecosistemes naturals. Podem avançar més, però depèn de la vostra implicació. L’any 2010, any de la Biodiversitat, estem convençuts que la millor manera de continuar treballant des de la participació, l’educació i la implicació és a partir de la tasca que realitzem des de l’Associació Hàbitats. Paga la pena implicar-se per conservar la riquesa de les formes vivent que tenim a la natura, preservar el tresor de la biodiversitat. El tresor de l’Associació Hàbitats sou els voluntaris i voluntàries, ànima i vida d’aquest projecte que no s’atura i que vol anar més enllà. Som-hi, doncs! DAVID TAPIAS I BAQUÉ President de l’Associació Hàbitats
ESPIADIMONIS | EDITORIAL
L’any 2009 es va tancar amb una bona notícia per a l’Associació Hàbitats. L’entitat va ser guardonada en l’àmbit Nacional dels XVII Premis Voluntariat. Aquest guardó, a més de ser un reconeixement a la feina feta des de l’any 1997 a través del Projecte Rius, suposa una important injecció d’energia per tal de continuar amb el model de participació ciutadana i conservació dels espais fluvials que des de fa més d’una dècada impulsem des de l’Associació Hàbitats – Projecte Rius.
3
El vostre premi
ESPIADIMONIS | NOTÍCIES
4
L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS GUANYA EL GUARDÓ NACIONAL DEL PREMI VOLUNTARIAT 2009 L’Associació Hàbitats va ser guardonada en l’àmbit Nacional dels XVII Premis Voluntariat i Eliseu Colomer, que va celebrarse a Barcelona el passat 9 de desembre. Els premis, lliurats pel Conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, pretenen reconèixer la feina duta a terme per les entitats que treballen, mitjançant el voluntariat, per transformar la societat. Va recollir el guardó en nom de l’Associació Hàbitats el president, David Tapias, qui va agrair al Jurat dels Premis la confiança en el Projecte Rius que, des de l’any 1997, treballa per fer de la ciutadania una peça clau en la conservació dels espais fluvials a Catalunya. A més, Tapias, va aprofitar la tribuna per reivindicar la tasca del voluntariat ambiental i va dedicar paraules d’agraïment als milers de voluntaris i voluntàries que al llarg d’aquests anys han donat sentit al Projecte Rius. EL PROJECTE RIUS DE CANTÀBRIA VISITA CATALUNYA PER CONÈIXER ELS PROJECTES D’ADOPCIÓ FLUVIAL El passat 24 de febrer diversos membres del Centro de Investigación de Medio Ambiente de Cantàbria van reunir-se amb mebres de l’Associació Hàbitats – Projecte Rius per tal de conèixer de primera mà com es duen a terme el projectes de custòdia fluvial a casa nostra.
El responsables del Projecte Rius a Cantàbria es van mostrar interessats en les experiències pràctiques en l’adopció de rius, així com els procediments emprats per a dur a terme aquesta eina de conservació i participació. La visita va realitzar-se al municipi de Bigues i Riells. En primer lloc des de l’Associació Hàbitats es va exposar el projecte de restauració de la Central del Fai, antiga hidroelèctrica, el propietari de la qual té un acord de custòdia amb l’Associació Hàbitats. Finalment, es va visitar el Passeig del Tenes a Bigues, on els càntabres varen poder copsar les iniciatives que s’estan duent a terme en recuperació de camins i millora de les riberes.
L’Associació Hàbitats vol felicitar totes les entitats que varen ser guardonades i també a totes aquelles que continuen treballant per una societat més justa i lliure des de l’associacionisme i el voluntariat. Des de l’Associació volem mostrar la nostra satisfacció per aquest reconeixement que ens fa continuar treballant amb forces renovades i volem compartir amb tots els voluntaris de l’entitat aquest premi. Gràcies a tots vosaltres continuem unint rius i persones.
El CIMA desenvolupa el Projecte Rius a Cantàbria després d’un acord amb l’Associació Hàbitats i ara es planteja el pas a les adopcions de riu. L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS CONSTATA DEFICIÈNCIES EN EL BOSC DE RIBERA L’informe Anual 2009 sobre l’estat dels rius i rieres va constatar el lent procés de recuperació del bosc de ribera en els nostres espais fluvials. L’Assoccia Hàbitats va valorar positivament que l’any 2009 s’haguessin rebut més dades que al llarg de 2008. Aquestes dades, a més, suposen una millora en la qualitat de les aigües. Cal recordar que l’Informe Anual de 2008 mostrava els resultats de la sequera que patírem els darrers anys i que, segons els resultats dels nostres voluntaris, sembla superat. És important remarcar, però, que campanyes com les viscudes l’any 2008, on la sequera condiciona els resultats, no són rares. Els períodes de rigor hídric són cíclics i això és un axioma que no cal oblidar. És més, cal integrar-lo a la nostra visió dels rius i a la gestió que en fem. Amb tot, l’Informe Anual sobre l’estat dels rius i les rieres a Catalunya 2009 confirma que la qualitat de les aigües, en funció de l’índex biòtic de macroinvertebrats, ha augmentat. Amb tot, des de l’Associació Hàbitats s’assenyala que no n’hi ha prou amb mostrejar els paràmetres fisicoquímics i els macroinvertebrats: l’anàlisi de l’estat del bosc de ribera ha de ser una peça
clau per la determinació de l’estat de l’ecosistema fluvial. En aquest sentit, l’estat del bosc de ribera d’una part destacable dels espais fluvials catalans continua sent la gran assignatura pendent. Mirant amb la perspectiva dels anys aquest indicador, assolir el seu bon estat és un dels grans reptes a afrontar. El bon o mal estat dels boscos de ribera ens modula l’estat ecològic general de l’ecosistema fluvial. Valorant els resultats de l’Informe, es constata que més de la meitat dels trams de riu inspeccionats tenen un bosc de ribera amb un estat de qualitat moderat o dolent. Cal puntualitzar, però, que la major part de trams marcats com a dolents es situen als trams baixos dels rius i allà on la pressió urbanística és molt forta. L’entitat ha conclòs la presentació apuntant que al llarg dels dotze anys de trajectòria del Projecte Rius, s’han anat observant tímides millores al riu. Aquestes, però, fan més referència a la qualitat química que no pas a les biològiques. Si bé és cert que la fauna macroinvertebrada sembla haver-se beneficiat dels canvis en la qualitat química, però l’anàlisi dels boscos de ribera no avança al mateix ritme.
LES ADOPCIONS DE RIU: UN PROJECTE, UNA IL·LUSIÓ COMPARTIDA ...a Dosrius (Maresme) es materialitzava per fi el somni de la Plataforma el Roure i moltes famílies de recuperar la dignitat de la riera de Dosrius. Amb la plantada popular del 26 de novembre, en què varen participar les escoles i el SES, es consolidava un nou espai verd en un municipi ben amenaçat per l’expansió industrial i la cultura de formigonar aquests tipus d’espais fluvials tan mediterranis.
Mentrestant, més al Nord, a Amer (La Selva), al peu de l’ermita de Sta. Brígida, el Grup Excursionista i de jovent Esquelles treballava de valent per enllestir la ruta fluvial “Voramera”, que ressegueix un bon tram del riu Brugent al seu pas per aquesta localitat gironina, on pren el nom de riera d’Amer. Amb el lema “un riu que viu”, va aconseguir vincular pescadors, escoles, esplais i caçadors en la revalorització de la riera d’Amer, amb una campanya de difusió continua i accions de millora de senders i riberes.
Prop dels Cingles de Bertí, a l’entorn del corredor blau que conforma el Tenes al seu pas per Bigues i Riells (Vallès Oriental), s’enllestia la passera i es netejaven de vegetació invasora alguns punts
de l’itinerari fluvial “Passeig del Tenes”. Famílies del BIR Tenes, amb la col·laboració del GOT Tenes, muntaven i col·locaven caixes niu per a passeriformes als arbres de ribera del passeig i consensuaven amb propietaris de les finques properes i l’Ajuntament la senyalització i el tríptic divulgatius d’aquesta ruta fluvial.
Aigües amunt, entre gorgs i baumes, sota l’atenta mirada del monestir de St Miquel de Fai el propietari de la finca on se situa un antiga central hidroelèctrica revisava i debatia la proposta de rehabilitació de les instal·lacions i les accions per tal de frenar la degradació de l’espai fluvial a l’estiu. I els voluntaris del Projecte Rius, finalitzaven la campanya 2009 de control del visó americà, que ha proliferat molt a les conques catalanes, esdevenint una espècie invasora, problemàtica per a la conservació de la fauna autòctona dels nostres rius.
A les portes del Montseny, l’Associació Martinet repassava el recorregut i continguts de l’itinerari didàctic per la riera de Martinet, revisava els estudis de fauna i col·laborava en la preparació i difusió de les jornades de presentació del projecte d’aquesta riera, amb el suport de l’Ajuntament d’Aiguafreda (Vallès Orien-
tal) i el propietari dels terrenys adjacents a la riera. Finalitzaven també, la temporada de neteges del tram baix, on es concentren la majoria dels impactes antròpics que rep la riera, mentre botànics i experts redactaven el primer catàleg de flora de la vall de Martinet i establien les mesures prioritàries de gestió de l’espai. Els estudis serviran de base per a la guia de natura.
Al Baix Llobregat, l’Associació Naturalista d’Abrera (ANDA) guiava als escolars d’Abrera pel torrent Gran, donant-los a conèixer aquest amagat i sorprenent espai fluvial, on un mosaic de paisatges relaten la història agrícola de la comarca. Porten ja 5 anys treballant per a recuperar el torrent i garantir un cabal mínim, ara amb el suport de l’Ajuntament. I a la comarca del Bages, el Grup Ecologista d’Avinyó, aprofitaven per netejar l’entorn del “camí del riu” on la riera del Relat s’uneix a la riera Gavarresa, espai en adopció on aquesta entitat fa el seguiment de l’estat ecològic i recupera la zona de ribera. També treballen intensament en la recuperació dels camins de transhumància. Aquests exemples demostren que l’adopció de rius és possible, és a dir, que la col·laboració i esforç entre col·lectius locals, voluntaris i entitats de custòdia, amb el suport dels consistoris locals i altres administracions fan de la participació ciutadana una eina real i molt eficaç en la correcta gestió i preservació del nostre territori. ANDREA MUNITA L’HUISSIER Responsable d’Adopcions
ESPIADIMONIS | ADOPCIONS
5
A finals de 2009...
Tricòpters al riu Ripoll ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC
6
Els grups que inspeccionem el riu Ripoll al seu tram mig, a l’alçada de Castellar del Vallès, hem obert un debat científic que pot interessar-vos. Sense massa pretensions, hem investigat una mica el món dels macroinvertebrats. A la darrera campanya vam localitzar, als trams que inspeccionem, uns macroinvertebrats que portaven un estoig de pedres petites. Mirant la fitxa identificativa, no hi havia dubte: només podien ser els “Tricòpters”. Molt fàcil! O potser massa fàcil, perquè hi havia alguna cosa que no quadrava. Els tricòpters amb estoig que apareixen a la fitxa són famílies que exigeixen bona qualitat de l’aigua (color blau o verd). En canvi, les dades de la qualitat química i biològica que obteníem no eren massa bones i indicaven que al nostre tram, el Ripoll tenia símptomes d’estar malalt o greu. Si us hi fixeu, hi ha una família de tricòpter (de color indicador de qualitat “groc”) que és diu hydropsychidae, que és més resistent a la contaminació de l’aigua (tot i que a l’aigua massa contaminada, com per exemple al tram inferior del Ripoll, no s’hi pot trobar). Així doncs, el que hem trobat són tricópters sense estoig? Per respondre bé aquesta pregunta, hauríeu d’agafar la fitxa d’identificació dels macroinvertebrats del Projecte Rius. Les 4 famílies “amb estoig” (Brachycentridae, Limnephilidae, Leptoceridae i Sericostomatidae) construeixen l’estoig des de la primera fase larvària i a mesura que creixen, el van engrandint. Els veurem desplaçar-se amb els seus estoigs, ja que els hi serveix de protecció.
En canvi, les 4 famílies que apareixen a la fitxa “sense estoig” (Hydropsychidae, Philopotamidae, Polycentropidae i Ryacophilidae) només construeixen l’estoig a la fase de pupa per protegir-se durant la transformació (durant la qual la larva està immobilitzada). Les tres primeres fan una construcció durant la fase larvària que podem anomenar “caseta”, que facilita la tasca d’alimentar-se. Ens centrem una mica més a la família Hydropsychidae La família Hydropsychidae és un grup important de la fauna filtradora que es desenvolupa en zones d’aigua corrent. La seva estratègia és capturar i filtrar partícules de matèria orgànica en suspensió. Per això, la larva Hydropsychidae construeix una xarxa entre dues pedres de tal manera que pugui alimentar-se del que queda enganxat a la xarxa (algues, macroinvertebrats petits, etc). Així no li cal sortir a caçar, només ha d’esperar que el dinar arribi tot sol. Quina mandrosa més espavilada! Al costat d’aquesta xarxa, la larva espera dins d’una caseta (fabricada amb matèries fines, enganxades
amb seda) fixada al substrat i que la protegeix dels depredadors. L’alimentació de la larva varia en funció del seu estadi: els joves mengen essencialment algues i els adults altres invertebrats. Pels més observadors... Si mireu amb més detall, observareu que la malla de la xarxa és més gran als individus de la família dels Hydropsychidae situats aigües amunt del riu i que es fa més petita als individus que aneu trobant aigües avall. Perquè passa això? Doncs perquè les partícules aigües amunt són més gruixudes i el cabal és més fort (en aquest cas, una malla massa fina trencaria ràpidament la xarxa). En canvi, aigües avall les partícules són més fines: així la larva fabrica una xarxa de malla més fina per atrapar el seu menjar. Detall del seu cicle de vida: Quan l’individu està preparat per la vida adulta, comença la seva transformació en dues fases. 1a fase: Tot comença quan la larva es fabrica un estoig amb diferents elements lligats amb seda per protegir-se durant la transformació que el portarà a la fase adulta. Dins el seu estoig, la larva s’immobilitza i fa la seva primera transformació: es transforma en una
7 ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC
Xarxa de captura d'un Hydropsychidae. Autora: Marina Muntada
pupa. 2a fase: La pupa continua la seva transformació, adaptant-se per poder sortir de l’estoig (desenvolupa unes mandíbules per tallar l’estoig) i nedar fins la superfície. Un cop a l’aire lliure, acaba de desplegar les ales i s’en va a viure els seus pocs dies que tindrà a l’aire lliure. Aquesta família de tricòpter té una vida terrestre molt curta (només alguns dies). L’adult surt de l’aigua ja madur: es reprodueix i pon els ous durant els dies immediats després de l’emergència. A mode de conclusions... Vigileu quan identifiqueu les larves de tricòpter! Trobar una construcció de pedres no significa que tinguem un tricòpter del grup “amb estoig” (més sensible a la contaminació). Tingueu en compte els comentaris d’aquest article i relacioneu sempre els macroinvertebrats que cauen dins la xarxa amb la qualitat química del riu. Si trobeu només l’estoig de pupa, fixat a la pedra, us costarà molt de dir de quina família és. Així que heu d’intentar recollir la larva sola dins la vostra xarxa de mostreig. Així doncs, la larva que trobada al Ripoll era d’una família dels hydropsychidae, i la podem trobar: – Sola, dins la nostre xarxa. – I, observant una pedra: – esperant fer un mos dins la seva caseta amb xarxa – ...o bé tancada al seu estoig de pedretes per trans formar-se en adult. Hydropshychidae
Castellar SOStenible
Dibuix: Toni Llobet
Navega pel web d’Associació Hàbitats i Projecte Rius.
Enxarxa’t al territori! www.associaciohabitats.cat www.projecterius.cat
8
QUIRÒPTERS COM ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC
El QuiroRius és un projecte que se suma a d’altres projectes que estudien la qualitat dels ambients riparis mitjançant animals bioindicadors, en aquest cas els ratpenats aquàtics. Aquest projecte va començar al 2007 en forma de prova i des del 2008 s’està duent a terme per voluntariat en 31 localitats de 10 de les principals conques fluvials catalanes. El QuiroRius és un projecte que se suma a d’altres projectes que estudien la qualitat dels ambients riparis mitjançant animals bioindicadors, en aquest cas els ratpenats aquàtics. Aquest projecte va començar al 2007 en forma de prova i des del 2008 s’està duent a terme per voluntariat en 31 localitats de 10 de les principals conques fluvials catalanes.
Detector d’ultrasons de tipus heterodí.
En aquest seguiment els animals bioindicadors són els ratpenats d’aigua, dels quals a Catalunya en tenim dos representants, el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii) i el pròpiament dit ratpenat d’aigua (M. daubentonii). Aquestes espècies són més abundants en rius amb aigües netes i ambients de vegetació de ribera ben conservats. Per la qual cosa, la seva abundància ens indicarà si un ambient ripari està ben conservat i amb bona qualitat d’aigua (més activitat de ratpenats d’aigua) o mal conservat, ja sigui per problemes amb la vegetació de ribera i/o per mala qualitat de l’aigua, (poca o nul·la presència d’aquests ratpenats). El protocol que s’utilitza és una adaptació del seguiment anglès “Waterway Survey” que es va iniciar a mitjans dels anys 90 pel “Bat Conservation Trust”. A Catalunya s’han considerat les condicions pròpies dels nostres rius, en general amb accessos a la llera més restringits, i s’ha dissenyat un protocol senzill que es pugui dur a terme pel públic en general
Myotis daubentonii (ratpenat d’aigua).
sense descuidar, però, el seu rigor científic. Els voluntaris faran 2 jornades de seguiment, una dintre de la primera quinzena d’agost i l’altre en la segona, en el riu escollit. En aquest, hauran de triar un tram d’1 Km de llarg en el que es busquen 4 punts, el més equidistants possibles i amb curs d’aigua laminar (aigües tranquil·les) sense caients, en els que es realitzaran estacions de 10 minuts fent el recompte dels quiròpters. Per tal de poder-les realitzar, el voluntariat només requereix d’una llanterna i un detector heterodí, que transforma els ultrasons que emeten els ratpenats a sons audibles per l’oïda humana i ens permet sentir-ne aquells que emeten a la freqüència que nosaltres tenim “sintonitzada”. El recompte de quiròpters es fa principalment de forma visual, amb el suport del detector, ja que aquests ratpenats d’aigua tenen la característica de que volen sempre a uns centímetres per sobre de l’aigua o tocant-la. Tot i que el seguiment és senzill, es requereix de l’assistència a una de les jornades de capacitació que s’organitzen cada any abans del període de mostreig en diversos punts de Catalunya o bé de realitzar algun cens de prova amb un observador experimentat.
El seguiment que porten a terme els voluntaris no permet diferenciar quina o quines de les 2 espècies es troben en el tram de riu estudiat, per la qual cosa, cada 3 anys aproximadament, s’han de realitzar unes sessions de captures per part d’experts, a les que poden assistir tots els voluntaris del projecte que hi estiguin interessats.
aquest 2010 s’iniciarà també la possibilitat d’entregar les dades dels seguiments a través d’un aplicatiu dins d’aquesta mateixa pàgina.
ESPIADIMONIS | RACÓ TECNIC
9
A BIOINDICADORS Els objectius d’aquest seguiment a curt i llarg termini són, entre d’altres, tenir dades que ens permetin detectar els canvis que es poden produir en les poblacions de ratpenats aquàtics i avaluar quins factors han provocat aquests canvis. S’espera en un futur proper poder vincular les dades amb altres grups faunístics i/o amb anàlisis de composició química dels rius estudiats. Fins el 2009, els seguiments realitzats mostren una clara selecció per trams de rius força preservats davant l’absència total de ratpenats d’aigua de rius molt contaminats, com serien el trams propers a zones industrials o ciutats (les dades però encara no han estat analitzades com per treure conclusions més específiques). El QuiroRius és un projecte creat i impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i per Galanthus Associació, i tota la informació referent al projecte es pot consultar en el web www.ratpenats.org. Durant
RUTH G. RÀFOLS Museu de Ciències Naturals de Granollers XAVIER PUIG Galanthus Associació CARLES FLAQUER Museu de Ciències Naturals de Granollers
viu la natura amb tots els sentits
Totes les notícies, esdeveniments i reportatges al canal d’Associació Hàbitats a
www.youtube.com/associaciohabitats
ESPIADIMONIS | FLORA
10
ESCROFULÀRIA AQUÀTICA ESCROFULÀRIA AQUÀTICA Família: escrofulariàcies. Nom científic: Scrophularia auriculata. Nom en castellà: escrofularia. Altres noms en català: setge bord, herba blanca, herba de les escròfules, sabonera, setgera.
La família de les escrofulariàcies arriba a aplegar fins a 3.000 espècies, la majoria d’indrets temperats. Aquestes espècies s’agrupen en més de 200 gèneres, la majoria d’ells herbacis amb fulles oposades o esparses, malgrat que hi ha algun gènere arbustiu i algun gènere arbori com la Paulownia que engalana els nostres carrers.
Als països catalans són corrents els gèneres Verbascum, Antirrhinum, Linaria, Veronica i Digitalis, tots ells dotats d’unes flors d’una singular bellesa. El gènere Scrophularia tampoc es queda curt en bellesa però deu la seva fama a les virtuts medicinals que s’hi van atribuir. Cal esmentar que darrerament la família de les escrofulariàcies ha quedat força reduïda en el que podríem anomenar una reclassificació botànica, en aquest article hem considerat la família en sentit ampli tal i com la trobem a la Flora dels Països Catalans d’Oriol de Bolòs i en Josep Vigo. L’escrofulària té una tija molt robusta, de fins a un metre d’alçada, quadrada i buida per dins. Les vores d’aquestes tiges quadrangulars són una mica alades i sobresurten una mica més del compte. Les seves fulles inferiors presenten 1-2 parells de segments o folis tractant-se, per tant, de fulles compostes. La flors són roges, molt vives, amb una mida de 7-9 mil·límetres amb els estams inclosos. Amb qui la podem confondre? Amb altres espècies d’escrofulàries com S. peregrina i S. Nodosa, espècies molt properes i semblants. Per distingir-les ràpidament podem fer servir la fulla: en el cas de l’Scrophularia auriculata sempre seran fulles compostes amb folíols a la base de la fulla i amb un segment o fulleta terminal de més d’un centímetre d’amplada. És a dir, que sempre que veiem una escrofulària mirarem la seva fulla i si el foliol terminal té una forma ovalada o lanceolada i, sobretot, si supera el centímetre d’ample, segurament som davant l’Scrophularia auriculata. Dins l’espècie que tractem hi ha dos subespècies: l’auriculata, molt rara i la pseudoauriculata, més abundant i fàcil de trobar.
Quan la veurem en flor? Les seves flors d’un vermell viu es podem veure florides des del mes de maig fins ben bé el mes de setembre. Més concretament, les fotografies d’aquest article han estat fetes al mes de juny a un tram del riu Anoia a tocar del Llobregat. On la podem trobar? A tota mena de jonqueres i prats molls, amb una distribució més aviat mediterrània ja que no es troba cap els Pirineus ni a les terres interiors. Creix des del nivell del mar fins els 1.425 metres. Quins usos té? L’espècie a la què dediquem aquest article. el setge bord, és una planta purgant i vomitiva i mai s’ha d’usar com a remei casolà. En canvi, el setge (Scrophularia nodosa) sí que s’utilitza com a medecina natural. Tradicionalment s’utilitzava per guarir les escròfules, que són unes lesions cutànies tuberculoses de localització ganglionar. En un llenguatge més planer diríem que es tracta d’una mena de lesions de la pell on els ganglis s’inflamen produïnt petits tubercles. Antigament aquesta mena de patologies eren molt freqüents, fet que justifica que una planta rebi el nom d’escrofulària pel sol fet d’atribuir-hi la capacitat de guarir les escròfules. La planta s’aplicava amb cataplasmes de fulla xafada per curar els ganglis inflamats i en decuit per tractar les morenes. Aquest decuit és del tot desaconsellable, ja que les saponines que la planta conté la fan tòxica per via interna. Actualment, de totes aquestes aplicacions poc en queda però, tot i això, en Font i Quer parla de propietats curatives per la pell, especialment pels èczemes. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i voluntari del Projecte Rius
La família dels ardeids està formada per ocells de mida mitjana a molt gran amb el coll, les potes i el bec força llargs. El cos és estilitzat i la cua és curta. Es tracta d’ocells de nidificació colonial a excepció del bitó i el martinet menut. Normalment crien en canyissars, arbusts i arbres formant, sovint, colònies mixtes amb diferents espècies de la mateixa família i, excepcionalment, amb espècies d’altres famílies d’ocells. A diferència de les cigonyes i les grues, que volen amb el coll estirat, els ardeids volen amb el coll encongit. Aquesta és una bona manera de distingir-los de lluny estant i mitjançant la seva silueta de vol. Com el podem distingir? Per distingir el martinet blanc hem de fixar-nos en alguns detalls, primer de tot, pararem atenció al bec assegurantnos que sigui de color negre ja que, per la mida i l’aspecte, el martinet es pot confondre amb l’esplugabous (Bubulcus ibis) no tan estilitzat i amb un bec de color groc. Per tant, per estar segurs que es tracta d’un martinet, hem de parar atenció a aquest detall. Una confusió més difícil la trobem amb el rar agró blanc (Egretta alba), d’un aspecte semblant al martinet blanc. Però en aquest cas la mida de l’ocell ens pot resultar útil ja que l’agró blanc fa 85-102 centímetres d’alt i és molt més gran que el martinet blanc, que té una alçada de 55-65 centímetres. Un detall important del martinet blanc són també les canyes de les potes, fosques i gairebé de color negre, i els peus clars i grogencs que distingeixen el martinet blanc adult de l’agró blanc i l’esplugabous, que presenten unes canyes de les potes de color més clar i mai contrastades amb uns peus clars. Cal, però, anar amb comte amb aquestes característiques, ja que els joves i immadurs del martinet blanc presenten un bec i unes canyes de les potes de color gris o verd apagat. Un altre detall a ressaltar és el plomall al clatell que presenta el martinet blanc durant el període nupcial. On viu? El martinet blanc viu i s’alimenta en un ampli ventall de zones humides: deltes, costes, llacunes litorals, rius amb aigües manses, llacs, embassaments, arrossars i salines. Té una clara preferència per espais oberts amb una vegetació poc desenvolupada, essent força comú als aiguamolls d’aigua dolça i als arrossars. Cria en colònies de desenes o centenars de parelles barrejant-se amb altres espècies que també són de cria
11 MARTINET BLANC Ordre: ciconiformes. Família: ardeids. Nom científic: Egretta garzetta. Nom en castellà: garceta común. Altres noms en català: garsotet, pàixera.
colonial, com el martinet de nit, el bernat pescaire, l’agró roig, l’esplugabous, etc. Per criar aprofita els canyissars, com passa al delta de l’Ebre i a l’embasament d’Utxesa, o bé boscos de ribera, com passa a l’aiguabarreig del Cinca el Segre i l’Ebre, a la coneguda illa dels martinets (lloc de peregrinatge de nombrosos ornitòlegs). Excepcionalment, a les illes Medes, cria a sobre les oliveres bordes o els ullastres. Què menja? S’alimenta de petits peixos, serps d’aigua de mida reduïda, granotes, llangardaixos, cucs, crustacis, a més d’una gran varietat d’insectes, com ara espiadimonis, escarabats i d’altres. Sobre la necessitat de conservar les zones humides Ocells com el martinet blanc necessiten de la presència de zones humides per prosperar. La degradació dels aiguamolls, els rius i els deltes plana com una amenaça per aquesta bella au i pot fer disminuir les seves poblacions. Cal parar atenció especialment als llocs de cria que precisen d’una vegetació inalterada i una protecció envers l’ex-cessiva freqüentació humana. A Catalunya i especialment al delta de l’Ebre la regressió del litoral i l’excessiva detracció de cabals del riu plantegen una certa incertesa sobre el futur d’aquesta au. La situació a la desembocadura del Ter és semblant a la del delta de l’Ebre tot i l’esperançadora designació de noves zones protegides. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i voluntari del Projecte Rius Fotografia: Salvador Mangado. Dibuix: Toni Llobet.
ESPIADIMONIS | FAUNA
MARTINET BLANC
ESPIADIMONIS | OPINIÓ
12
Projecte de noves m
Parlant amb la gent i llegint els diaris, qualsevol conclouria que hi ha un consens creixent sobre la magnitut i transcendència de l’anomenada “crisi” i, en particular, sobre la manca de fe en el sistema polític i la gent que l’ha gestionat fins ara. Es podria dir que estem davant d’una dicotomia en què o bé acceptem una total degradació del planeta social i mediambientalment, a través de l’acceptació de la lògica i les institucions que ens han portat als actuals problemes, o bé deixem d’apuntalar aquest edifici mal dissenyat i ens preparem per fer-ne un de millor quan aquest caigui i en sortim d’entre les runes. Amb aquesta visió, els moviments associatius basats en la interacció personal directa i amb els quals no es persegueixi un benefici econòmic, sinó d’un altre tipus, tindran una gran importància i utilitat per a millorar el coneixement del medi i consciència comunitària, promoure la socialització i el lleure educatiu fora de l’economia dels diners, i canalitzar i nuclear els interessos o preocupacions de la gent. Com d’ altres moviments associatius en els seus àmbits, per l’experiència acumulada i la naturalesa dels seus objectius Projecte Rius té un gran potencial per a desenvolupar aquestes funcions pel que fa a l’entorn fluvial arreu de Catalunya. Com a la majoria de països industrialitzats, Catalunya va arribar a malmetre de manera majúscula la majoria dels seus rius, a través dels compostos químics inèdits alliberats a l’ambient i la sobreexplotació de recursos fluvials diversos (aigua, àrids, sòl fèrtil). D’ençà dels anys 90, no obstant, hi ha alguns exem-
ples encoratjadors en què afortunadament hem pogut veure el procés invers: l’increment de la pressió legislativa (i sancionadora) sobre l’abocament de contaminants i la creixent conscienciació sobre el valor del paisatge i el medi natural per part dels ajuntaments han fet que, per exemple, el riu Congost hagi vist tornar aus que no s’hi havien vist en dècades (com ara la polla d’aigua, el cabusset, el blauet, o el corb marí). Si bé existeixen aquests exemples, cal mantenir i incrementar els esforços per restablir els notables danys creats en èpoques recents per una humanitat de menor consciència però semblant poder destructiu. En particular, tres àrees importants que necessiten l’atenció d’associacions com Projecte Rius els propers anys són: a) La invasió dels plàstics. La majoria de plàstics abandonats al medi natural triguen centenars d’anys a degradar-se. Tret d’aquell que haguem cremat (generant dioxines i d’altres toxines), gairebé tot el plàstic que hem fabricat a la història es troba a algun lloc del món: encara en vida útil, o bé en abocadors, o bé dispersat incontroladament al medi ambient. La degradació d’un envàs o embolcall de plàstic abandonat a la intempèrie comença per la rigidització del material i fragmentació en trossets diminuts, fins a escala submil.limètrica. Molts tipus d’animals aquàtics, des d’aus pescadores fins al plàncton microscòpic, engoleixen aquestes partícules de plàstic, bé perquè no tenen manera de separar-les de les partícules naturals que habitualment mengen, o perquè les confonen amb preses habituals i les atrapen expressament (com ara les tortugues que prenen bosses de plàstic per meduses). En moltes regions oceàniques costaneres i aigües continentals s’ha trobat que més del 80% de partícules en suspensió són fragments de plàstic, i amb prou feines una cinquena part és el plàncton i les restes orgàniques diverses a què la natura ha estat acostumada pels segles dels segles. Imagineu-vos un musclo mirant d’alimentar-se en aquestes modernes condicions. Molts plàstics abandonats al carrer o als boscos acaben formant part d’aquest musclo a través de les rieres i torrents que esbandeixen el
Rius i la recerca maneres de viure
Fes-te’n soci
territori, i Projecte Rius tindrà molta feina de conscienciació i denúncia a fer en aquest terreny. Tenint en compte el creixent ús de plàstics a la nostra vida quotidiana, aquest problema té tota la pinta de bomba de rellotgeria que ens esclatarà a les mans. b) La invasió d’espècies al.lòctones. En dècades recents, la comercialització transcontinental massiva d’animals i plantes per finalitats industrials, cinegètiques, i ornamentals o de companyia ha generat una nova amenaça per a les espècies silvestres autòctones. Aquest tipus de “contaminació” té la particularitat que s’autorreplica, com si l’abocament puntual d’un got de petroli a una platja pogués donar lloc a una marea negra d’escala oceànica. Projecte Rius porta temps difonent els casos del visó americà, el cranc americà, i la tortuga de Florida, que ja comencen a ser fàcils de trobar a qualsevol punt on es dugui a terme una activitat educativa. Malauradament, el nombre d’espècies al.lòcotones descobertes als nostres rius augmenta any rera any. c) Custòdia del territori i aglutinació d’interessos afins. Fóra bo que Projecte Rius trobés els mecanismes per a mantenir i potenciar el seu actual paper com a punt de nucleació d’activitats de cura i comprensió del riu per part de ciutadans interessats. Així mateix, l’assessorament sobre possibilitats de restauració i ús sostenible de torrents i riberes a propietaris de finques, escoles o veïnats que tinguin un bosc humit o riera proper també serà un sevei a la societat d’allò més útil i necessari. Així doncs, és segur que la manca de motivacions i de feina a fer no serà pas un maldecap per a l’Associació Habitats - Projecte Rius. Esperem que entre tots, ciutadans i administracions, sapiguem aprofitar aquesta mena d’eines que les inquietuts de la pròpia gent posa a l’abast dels ciutadans.
12%
descompte directe a tots els productes i serveis, o bé la possibilitat de fer una donació pel 18% del valor de la compra directament a Associació Hábitats.
10%
descompte a tots els productes. Cal que us poseu en contacte amb Eloïsa a “Alosa, sons de la natura”. Tel. 934 241 965
Matrícula preferent als cursos generals de català als socis de l’entitat.
Regal d’una samarreta per a les comandes fetes en aquest portal. Heu d’identificarvos com a socis/es del projecte a l’apartat comentaris.
10%
descompte en els cursos de formació i capacitació anomenats “Cursos de promoció” organitzats de la FEEC, en benefici dels socis d’Associació Hàbitats.
10%
descompte ANTON MONTSANT Llic. Ciències del Mar Dr. Biologia Molecular Voluntari Projecte Rius des del 2007
en material òptic, calçat i complements a tots els socis
ESPIADIMONIS | OPINIÓ
13
i aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitats
ESPIADIMONIS | SECCIÓ
16
Tres punts clau per a millorar les nostres imatges de paisatge Podem treure molt partit a les nostres imatges de paisatges amb senzilles manipulacions en l’ordinador, a vegades inclús quan la fotografia que vàrem fer no expressessin allò que vam voler fotografiar o pateixin de defectes tècnics. En aquest article us volem acostar a tres correccions molt simples que es poden fer a la majoria dels programes de retoc fotogràfic, tot i que aquí farem servir un de molt senzill, gra-
tuït i a l’abast de tothom, el Picasa de Google [s’ha d’incloure les adreces de descàrrega del programari, que són: Windows http://picasa.google.com/intl/ca/ Linux http://picasa.google.com/intl/ca/linux/ Mac http://picasa.google.com/intl/ca/mac/ Ho farem amb una imatge que no ens va sortir tan bé com haguérem volgut:
Pas 1 En aquesta imatge conflueixen alguns problemes habituals que ens trobem en la fotografia de natura: · La línia d’horitzó no és recta i dona la sensació que anem a caure cap el costat esquerra. · El subjecte (un peix mort a les roques en primer terme) no és prou destacat. · La exposició no és correcta. No és difícil corregir aquests problemes, i això és el que farem ara pas per pas. Comencem redreçant l’horitzó mitjançant l’eina Redreça. És molt intuïtiva, ja que ens mostra una graella que ens ajuda a comprovar que la línia de l’horitzó sigui recta: Movent a esquerra i dreta el control veurem com la nostra imatge es va redreçant. Buscarem el punt on l’horitzó quedi completament recte. Pas 2 Un cop tenim l’horitzó alineat premem el botó aplica per a fixar el resultat: hem corregit un dels problemes de la imatge d’una manera molt senzilla. Ara mirem de ressaltar el subjecte de la nostra imatge, el peix mort en primer terme. Tindrem en compte que les imatges en format apaïsat donen sensació de calma, transmeten tranquil·litat, mentre que les imatges en vertical transmeten més força. Com que volem transmetre una sensació d’inquietud, retallarem la imatge per a que tingui el format vertical i col·locarem el subjecte en un punt predominant. Per això farem servir la eina Retallar, que ens proposarà alguns retalls (les miniatures que podem veure en el panell de l’esquerra) per mantenir les proporcions, canviar l’orientació. Hem de triar aquella que ens sembli més adient per començar tenint en compte que ho podrem modificar posteriorment. Pas 3 No tingueu por d’experimentar movent el quadre que apareix per fer-lo més gran, més petit, girar-lo o canviar-lo de lloc; els canvis no s’emmagatzemen en la imatge fins que no els guardem i, tot i així el programa farà una còpia de seguretat de la imatge original.
Pas 5 Aquests controls ens permetran pujar la il·luminació global de la imatge i realçar una mica la zona més clara. Si volguérem ressaltar les ombres també ho fem mitjançant aquests controls. Proveu-ho en la vostra imatge fins que el resultat sigui el que més us satisfà, però aneu amb compte que els colors romanguin naturals i l’escena global sigui natural. Amb aquests senzills ajustaments hem aconseguit salvar una imatge que havíem fet malament. Si volguéssim filar prim faríem servir l’efecte de color gradual per enfosquir una mica més el cel i compensar així millor les zones més clares i les més fosques:
Pas 6 I ja tenim la nostra imatge corregida! Per desar els canvis podem fer-ho des de la vista de biblioteca, prement el botó desa al disc, que ens demanarà confirmació i crearà una còpia de seguretat en el nostre disc dur. Com heu vist és molt senzill corregir una imatge sense la necessitat de fer servir programari complex o professional de fotografia. Recordeu, en una bona fotografia de paisatge hem de vigilar: · La línia d’horitzó, que ha de ser recta per a no crear una sensació de desequilibri. · La col·locació del subjecte i la tria de format apaïsat o vertical. · L’equilibri de la il·luminació.
Pas 7 No tingueu por en experimentar amb la resta de controls, però recordeu que en la fotografia de natura sempre es valorarà la aparença natural de la imatge, és a dir, que heu d’evitar que els canvis que feu a la imatge facin que els colors siguin irreals. A l’espai web de l’AFES hem publicat el mateix article. Us convidem a fer servir l’espai per fer-nos arribar les vostres consultes: http://afes.cat/portal/?p=1575
FRANCESC J. GARCIA I VICTORIA GRACIA AFES: Asociación Fotográfica Enfoque Selectivo Imatges: Francesc J. Garcia
ESPIADIMONIS | FOTOGRAFIA
17
Pas 4 Ara hem de fer la última correcció a la imatge, la correcció de la exposició, doncs és una imatge molt fosca on no es veuen bé els detalls. Aquesta correcció la hem deixat per al final perquè fins que no es té decidida l’àrea que romandrà a la imatge final, l’ajust pot no ser correcte; penseu en una imatge que tingués àrees molt il·luminades i àrees fosques, si es fa la correcció de llum primer i desprès la retallem per eliminar la zona il·luminada, la imatge resultant seria fosca. Per a realitzar les correccions farem servir les eines d’ajustaments:
18 ESPIADIMONIS | SINERGIES
EL BIERZO La Fundación Ciudad de la Energía és una fundació pública d’àmbit estatal. La seva seu és a Ponferrada (Lleó), la capital de El Bierzo, territori relacionat amb l’obtenció de carbó i la producció d’energia elèctrica. L’activitat de la Fundació s’extén per tota la comarca amb estreta col·laboració amb universitats, centres d’investigació, empreses, ajuntaments, consell comarcal, etc. Les seves accions tenen per objectiu: · Promoure la investigació i el desenvolupament tecnològic en matèria energètica, mitjançant la creació i la gestió d’un Centro de Tecnologías Avanzadas en el uso sostenible del carbón. · Potenciar els estudis ambientals relacionats amb l’energia i el desenvolupament, així com desenvolupar i aplicar tècniques de recuperació mediambiental dels espais degradats per l’activitat minera. · Establir mecanismes per la formació d’investigadors i tècnics en matèria energètica. Crear i gestionar el Museo Nacional de la Energía. · Recuperar i integrar el patrimoni industrial. · Desenvolupar la Comarca de El Bierzo pel que fa a aspectes socials i econòmics. La Fundación Ciudad de la Energía realitza accions relacionades amb el foment de les tecnologies renovables, la millora del medi ambient de la zona, així com projectes que utilitzen el coneixement i la cultura com a trampolins de transformació econòmica i social.
El Proyecto Ríos El Bierzo - Laciana s’emmarca dins d’aquest segon tipus d’actuacions. Depèn del Departamento de Comunicación y Participación Social, que compta amb dinamitzar ala població del territori amb l’objectiu d’aconseguir una població activa, vinculada a l’activitat del futur Museo Nacional de la Energía. Entre las múltiples activitats que desenvolupa aquest departament, el Proyecto Ríos El Bierzo - Laciana cobreix les necessitats de totes les persones que volen vetllar pel benestar dels rius. El germà petit d’una gran familia L’Associació Hábitats, que inicià la metodologia del Projecte Rius fa ja 12 anys, s’alça com abanderat o pare, d’una gran família repartida per molts punts de la Península Ibèrica, com Galícia, Cantabria, Madrid, València o Portugal. Ara també es fa un pas més enllà, amb el sorgiment de grups interessats en iniciar aquest programa a Mèxic o Centroeuropa. D’aquesta manera, i encara fent els primers passos, el Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana ja pertany a la Xarxa Projecte Rius, que a finals de l’any 2009 va posar en funcionament la seva plana web: http://www.proyectorios.org/ i va editar un fulletó informatiu en diverses llengües (castellà, català, gallec, portuguès, basc i anglès). La Xarxa Projecte Rius neix amb la idea de desenvolupar i aprofitar les característiques i singularitats de cadascun dels territoris en els que ja es treballa aquesta metodologia de coneixement i revalorització dels ecosistemes fluvials. Un futur de cooperació, relació i activitats en comú obert a tots els seus membres.
El Bierzo-Laciana: primers passos Tenint en compte que El Bierzo i Laciana compten amb més de 3000 km de rius, aquest projecte, amb activitats de voluntariat i educació ambiental, ofereix l’oportunitat de descubrir-los i revaloritzar-los. En aquest sentit de participació o coneixement dels ecosistemes fluvials, el Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana comença a gestar-se fa més d’un any, quan diversos tècnics de la Fundación Ciudad de la Energía inicien una sèrie de vistes tant al Projecto Rius de Catalunya (cuna de l’activitat), com al de Galícia (per proximitat i semblança), per conèixer de prop la metodologia i el programa d’acció del Projecte Rius. Al setembre de 2009 es signa el conveni amb l’Associació Hàbitats per mitjà del qual s’aplicarà i desenvoluparà l’esmentada metodologia en les comarques de El Bierzo i Laciana. A partir d’aleshores, i amb premisses com voluntariat, participació, coneixement o educació ambiental, comença el Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana. Com qualsevol activitat que inicia la seva activitat, els primers passos no estan absents de dificultat, però a dia d’avui la lectura és positiva y ja poden considerar-se alguns resultats: · Quant a participació (sens dubte el més important d’aquesta activitat). Comptem amb vora 10 grups de voluntaris inscrits i més de 40 persones interessades en desenvolupar la metodologia del Projecto Rius a El Bierzo-Laciana. En pròximes dates, totes les persones inscrites de manera individual seran convidades a organitzar-se en grups de 2-4 persones per poder aplicar la metodologia amb una major eficiència. · Quant a materials i documentació. Tant el Manual d’inspecció de rius com les fitxes d’identificació d’espècies, ja han estat revisats per professors de la Universidad de León en el Campus de Ponferrada, pel Proxecto Ríos Galicia i pel Grupo Especialista en Invasiones Biológicas (GEIB).
Quant a la Xarxa Projecto Rius: El Projecto Ríos El Bierzo-Laciana ha estat present a totes les trobades de la Xarxa Projecte Rius organitzades des de setembre de 2009, i procura participar en el desenvolupament de les seves activitats en la mesura de les possibilitats i limitacions. Juntament amb la resta de representants de la Xarxa Projecte Rius, també va ser-hi present a les Jornadas de Voluntariado para la Conservación de la Biodiversidad, realizadas des del CENEAM l’octubre de 2009. ¡¡Acció!! El passat dissabte 27 de març, va constituir el veritable tret de sortida del Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana, amb l’inici del primer curs de formació. És el moment de posar en funcionament la següent etapa de la metodologia, que pot resumir-se en: 1.- Contacte entre el voluntari i la coordinació del Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana. 2.- Reunió per donar a conèixer el Projecte. 3.- Signatura de l’ Acord de Col·laboració. 4.- Formació 5.- Lliurament de materials. 6.- Inspecció (primavera i tardor). 7.- Difusió de les dades recollides en el Informe Anual del Estado de los Ríos El Bierzo-Laciana. L’avaluació de tot el procés i, per suposat, l’avenç cap a altres actuacions com l’adopció de trams de riu, formen part de la metodologia de l’activitat que ara s’inicia en aquest territori.
19 ESPIADIMONIS | RIUS DE CULTURA
Per la proximitat geogràfica i les semblances fisiogràfiques que existeixen entre Galícia y El Bierzo, l’assesoria i suport tècnic del Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana és a càrrec del Proxecto Ríos Galícia en aquesta primera etapa.
Actualment es troba en fase de disseny, moment en el que hem d’agrair la cessió de dibuixos i imatges de totes els Projecte Rius (Catalunya, Galícia, València), Així com a Aula de Medio Ambiente de Caja Burgos, al CENEAM, a l’IES Europa de Ponferrada i a la Universidad de León. · Quant a difusió i comunicació. Procurem ésser una pluja constant, fugint de ruixats puntuals d’informació. El Proyecto Ríos El Bierzo - Laciana es va presentar en roda de premsa el 3 de desembre de 2009, amb la presència de José Ángel Azuara, Director General de la Fundación Ciudad de la Energía i de Francisco Fernández Liñares, President de la Confederación Hidrográfica Miño-Sil (CHMS). S’han distribuit fulletons i cartells informatius de l’activitat, que també s’ha presentat a ràdio, jornades de voluntariat, escoles, col·lectius interessats, etc. El Proyecto Ríos El Bierzo-Laciana compta a més amb el seu propi blog: http://proyectorioselbierzo-laciana.blogspot.com/ http://www.ciuden.es/ Esperem que quan es realitzin les primeres activitats (cursos i sortides formatives), l’efecte “boca-orella” repercuteixi directament en l’augment del nombre de voluntaris.
20 ESPIADIMONIS | RUTES
LA RUTA DEL TER 200 QUILÒMETRES SEG La Ruta del Ter és una ruta cicloturística i senderista que enllaça dos pols d’atracció turística, els Pirineus i la Costa Brava, mitjançant un itinerari de més de 200 quilòmetres que ressegueix el curs del riu Ter. La Ruta comença a Ulldeter, al municipi de Setcases i finalitza a la Gola del Ter, a la població de Torroella de Montgrí-L’Estartit, travessant cinc comarques, el Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. És un itinerari que convida a recórrer el riu amb els cincs sentits fent ús dels camins històrics i ja existents, així com a descobrir tots els atributs que incorpora un territori ric en patrimoni històric i cultura, fauna, flora i paisatge. El paisatge fluvial del Ter és molt ric i divers i, hi podem distingir cinc paisatges diferents, els Pirineus, els meandres d’Osona, els embassaments de Sau i Susqueda, la plana urbana de Salt i Girona, i la plana del Baix Ter. PIRINEUS És un territori entre l’alta muntanya i el prepirineu, on destaquen les espectaculars vistes d’alguns dels cims més emblemàtics com el Puigmal, el Taga, Bastiments o el Costabona. També podem apreciar un gran patrimoni històric vinculat als usos de l’aigua, com antigues colònies tèxtils, i un ric patrimoni històric i cultural, com són els monestirs de Sant Joan de les Abadesses i Santa Maria de Ripoll. MEANDRES D’OSONA En aquest tram, on el riu Ter serpenteja per múltiples meandres i canvia de direcció espectacularment del nord-sud cap a l’est, destaquen les colònies industrials, com les de Borgonyà i Vila-seca. És un territori propi de la muntanya mitjana configurat per un important sector de la serralada transversal, representada per la serra de Milany i l’altiplà del Collsacabra, i per la plana de Vic. En aquest tram hi ha la ciutat de Manlleu, on es poden trobar nombrosos testimonis de l’aprofitament del riu en un ric patrimoni cultural, com és el Museu Industrial del Ter amb la seva turbina Fontaine, i la resclosa de la teula i el seu canal industrial.
EMBASSAMENTS DE SAU I SUSQUEDA A cavall entre les comarques d’Osona i la Selva, destaca un gran complex destinat a l’abastament d’aigua i a l’aprofitament hidroelèctric. L’escenari dels pantans de Sau i Susqueda i de les Guilleries i el Montseny el conformen petits nuclis urbans. PLANA URBANA DE SALT I GIRONA En aquest tram destaquen les plantacions d’arbres de ribera a l’entorn del Ter, les conegudes deveses, i les hortes. A l’entorn de Girona es localitzen poblacions molt vinculades als usos de l’aigua, amb un ampli patrimoni industrial, com Bescanó, Anglès, Amer o la Cellera de Ter. PLANA DEL BAIX TER Hi trobem la plana agrícola on destaca el paisatge en mosaic dels camps conreats. La presència de les Illes Medes i els aiguamolls del Baix Empordà ha creat entorns naturals de gran qualitat.
descobrir tot aquest territori, s’han posat a disposició del visitant i el turista quatre rutes temàtiques vinculades a aspectes relacionats amb l’ecosistema fluvial. Trobem la ruta del patrimoni cultural fluvial amb els ponts, rescloses, colònies industrials, molins o canals; la ruta del patrimoni natural amb nombrosos espais protegits com les capçaleres del Ter i del Freser, les Guilleries, serra Cavallera i els Aiguamolls del Ter, entre altres; la ruta de les inundacions històriques amb les empremtes de l’aigua del 1940, les obres hidràuliques de defensa o la dinàmica fluvial i els espais La ruta senderista transcórrer per 40 municipis i té una durada d’entre 8 i 12 dies. Al llarg de 225 quilòmetres trobem una gran tipologia de camins, GR, PR, vies verdes, pistes forestals, camins històrics i, en pocs quilòmetres, carreteres asfaltades. El riu l’haurem de travessar 25 vegades. La ruta cicloturística discórrer per 39 municipis i té una durada d’entre 5 i 7 dies. El recorregut, de 204 quilòmetres, passa per vies de comunicació amb una baixa intensitat de trànsit i aptes per circular en bicicleta, com són pistes forestals, vies verdes, camins rals i carreteres secundàries. El riu Ter l’haurem de travessar 22 vegades. La informació detallada de la ruta, amb els tracks, mapes, i informació genèrica sobre equipaments i serveis es pot trobar a la pàgina web www.rutadelter.cat, així com possibles incidències o trams inoperatius que hi puguin haver. Una eina també molt útil és la guia de la Ruta del Ter, editada per l’Editorial Alpina, on hi ha la descripció detallada de cada una de les rutes. I és que a l’hora de
inundables; i per últim, la ruta literària que permet conèixer el curs del Ter a través de la literatura que ha generat el riu al llarg dels segles, dedicant una atenció especial als textos dels segles XIX i XX, com aquest fragment de “Girona de pedra” escrit per Santiago Rusiñol el 1912 “El Ter és un riu ben català. No és un riu gandul, és un riu que treballa, que es guanya el pa”. CONSORCI ALBA-TER
21 ESPIADIMONIS | RUTES
GUINT EL CURS DEL RIU
22 ESPIADIMONIS | TERRITORI
LA NOGUERA PALLARESA La Noguera Pallaresa és un riu pirinenc d’uns 155 quilòmetres de longitud. Neix al Pla de Beret (Val d’Aran), des d’on es dirigeix cap al sud travessant els dos Pallars, vertebrant el territori i sent l’eix històric de les comunicacions d’aquestes dues comarques. Entra a la comarca de la Noguera travessant la serra del Montsec, i arriba fins la serra del Montroig, on desguassa al Segre aigües avall de la presa de Camarasa. Tot i la forta regulació de cabals degut a un intens aprofitament hidroelèctric, encara manté un règim de caracter nivo-pluvial, amb cabals màxims els mesos de maig i juny degut al desglaç, i cabals mínims a finals d’estiu i d’hivern. Al curs baix de la Noguera Pallaresa hi ha un tram de riu d’uns 12 quilòmetres de longitud comprès entre la presa de Sant Antoni i l’embassament de Terradets. Està situat al centre de la Conca de Tremp, al sud de la comarca del Pallars Jussà, en ple Prepirineu occidental català. Es tracta d’un tram de riu de muntanya humida calcària amb una amplada de l’espai fluvial entre 300 i 600 metres, amb extensos boscos de ribera. Acull una complexa comunitat faunística, amb una important població de llúdriga, de peixos amenaçats com la rabosa i el llopet de riu, o d’ocells aquàtics. El bon estat de conservació d’aquest espai fluvial ha fet que formi part del Pla d’Espais d’Interès Natural i de la Xarxa Natura 2000. Una densa xarxa de barrancs laterals a la Noguera Pallaresa travessen el territori d’est a oest. Connecten l’eix de la Noguera Pallaresa amb les serres de l’entorn de la Conca de Tremp: Montsec, Comiols, Carreu, Boumort, Nerets, Lleràs, Montllobar, etc. Això els converteix en corredors biològics de gran interès, elements clau en la dinàmica dels espais naturals d’aquest sector de Prepirineu. El principal problema d’aquest tram de riu és la falta de cabal. Durant dècades ha baixat gairebé sec, nodrint-se només de les modestes aportacions dels barrancs laterals. Des de fa només 11 anys, des de la presa de Sant Antoni es deixa anar un cabal de manteniment variable de 0,8-2 m3/s. Tot i que ha suposat una important millora respecte la situació anterior, és totalment insuficient per garantir el bon estat ecològic de l’ecosistema. Al Pla sectorial de cabals de manteniment de
les conques catalanes de l’Ebre proposat per l’Agència Catalana de l’Aigua a la Confederación Hidrográfica del Ebro, el cabal ambiental d’aquest tram de riu seria de 9 m3/s. Al llarg d’aquest tram de riu hi ha una sèrie de petites zones humides associades a la plana d’inundació: els Arenys, les Salades, els Plans i les Cadolles. Abans de la forta regulació de cabals imposada per les infrastructures hidroelèctriques, presentaven una gran diversitat de morfologies fluvials: una llera principal i diferents lleres secundàries, tolles, ràpids i raspers, un traçat sinuós amb meandres actius i d’altres abandonats, zones entollades de forma permanent i altres de forma temporal, codolars, barres de graves i sorra, etc. Actualment tota aquesta heterogeneïtat s’ha perdut, i la llera del riu s’ha artificialitzat a causa de les canalitzacions i dragats del riu. Això ha agreujat el problema de la manca de cabal, i ha provocat una baixada generalitzada de la cota del nivell freàtic, fent que algunes zones de la plana d’inundació presentin un estat ecològic molt per sota del seu òptim. També ha provocat la rarefacció de formacions vegetals típiques d’aquestes planes al·luvials com les jonqueres o els tamarigars. L’Estació Biològica del Pallars Jussà és una associació sense ànim de lucre formada per persones físiques i jurídiques (administracions locals, entitats naturalistes, de lleure formatiu, societats de pescadors, etc) que neix l’any 2008 per promoure i desenvolupar projectes de recerca, divulgació i gestió d’espais naturals del Pirineu occidental català, posant
23 El Centre Ambiental de Tremp és un projecte que neix arrel del programa de custòdia fluvial, i es centra a l’entorn del riu Noguera Pallaresa al voltant d’aquesta ciutat pallare-
sa. L’impulsen l’Ajuntament de Tremp, l’EMD de Vilamitjana, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Estació Biològica del Pallars Jussà, per tal de millorar l’estat ecològic d’aquest escosistema fluvial; i fomentar la divulgació i el lleure veïnal. Es tractarà d’un conjunt de serveis, equipaments i actuacions relacionats amb el medi ambient: projectes de restauració fluvial; un centre d’informació, interpretació i educació ambiental; itineraris de descoberta del medi natural; un centre de cria, recerca i divulgació del cranc de riu ibèric; una estació d’anellament d’ocells; l’Escola de Pesca de Tremp, etc. L’aparició d’aquests projectes al voltant dels espais fluvials pallaresos és un senyal de l’interès de la societat per la conservació dels nostres rius, i de la voluntat que recuperin el paper vertebrador del territori que havien tingut durant segles. JORDI CASTILLÓ CARRETERO Tècnic de l’Estació Biològica del Pallars Jussà
ESPIADIMONIS | TERRITORI
especial atenció a la xarxa d’espais fluvials i zones humides. Actualment treballem en un programa de custòdia fluvial al curs baix de la conca de la Noguera Pallaresa, amb el suport econòmic del Departament de Medi Ambient i Habitatge i el suport tècnic de l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa de Custòdia del Territori. L’objectiu del programa és la millora de l’estat ecològic d’aquest tram de riu i la seva conservació a llarg termini. La signatura d’acords de custòdia amb propietaris públics i privats de finques dins d’aquest espai fluvial permet que puguin dur-s’hi a terme actuacions tan variades com: millora de l’estructura i composició de la vegetació de ribera i aquàtica, eliminació d’espècies invasores, millora de l’hàbitat de la fauna, organització de programes d’educació ambiental, creació o millora d’infrastructures d’ordenació de l’ús públic, etc.
24 ESPIADIMONIS | ENTREVISTA
Quins consideres que són els grans problemes del Llobregat i el Cardener? Aquesta es una bona qüestió i difícil de resumir, doncs els problemes dels rius catalans situats a les conques internes de Catalunya, on el riu Cardener afluent del riu Llobregat en son un exemple, apleguen un seguit d’escenaris recurrents, en la història de la industrialització de Catalunya, com del tèxtil, paper, química i farmacèutica, alimentació, automoció, tractaments de superfície, metall, i un llarg etc. Aquest escenari va provocar que a la conca del riu Llobregat a la dècada dels 60’ i posteriors anys, s’hi trobessin quasi tots els elements de la Taula Periòdica, excepte aigua de qualitat acceptable. Mès endavant amb la Democràcia, i el desplegament del Pla de Sanejament dels anys 80’ i actuacions posteriors, s’ha notat una millora evident, de les aigües superficials, tot i que amb el pas del temps, hi ha estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) que per la seva edat, segurament no passarien una ITV exigent, en quan alguns estàndards de qualitat, sobretot en el seu dimensionament, manteniment i explotació. Caldria acabar remodelacions i millora-les, sobretot en tractaments de tipus terciari per evitar l’abocament de compostos amb Nitrogen i Fòsfor, que potencien l’eutrofització els rius. També com rerefons de tot plegat, hi ha un gran problema de salinitat en aquestes conques i un complicat escenari dels cabals de manteniment, on les minicentrals hidroelèctriques hi afecten directament. També, la problemàtica de la qualitat deficient de la Riera de Rubí, que segueix estant desviada del riu al Canal de la Infanta, des del 1968-69. La recuperació del bosc de Ribera amb els aiguamolls associats i els impactes de la urbanització intensiva i extensiva de les darreres dècades, entre d’altres consideracions.
Com valores la problemàtica de la salinització a la conca del Llobregat? Aquest escenari sistèmic rau, a partir de les explotacions de la mineria de la potassa situades des dels anys 30’ del segle passat, a la comarca del Bages - Cardona i Súria al Cardener, Balsareny i Sallent al Llobregat on històricament s’han externalitzat els danys ambientals, en favor d’internalitzar el benefici econòmic. Aquesta contaminació ha afectat no sols les aigües superficials del riu Cardener i el riu Llobregat, sinó també els aqüífers existents inclòs els de la Vall Baixa, a la comarca del Baix Llobregat, Per fer-nos-en una idea i a tall d’exemple, a Cornellà de Llobregat als inicis del segle XX, abans de les explotacions de la potassa, es trobaven a les aigües del Llobregat i del seu aqüífer, uns 80 mg/l de ió clorur i, a partir de consolidar-se les explotacions (anys 30’), es va superar el límit sanitari dels 250 mg/l per l’època. Val a dir que a dia d’avui, el límit segueix en aquests 250 mg/l, i és fruït de la percepció organolèptica de la salinitat a les aigües potables, és a dir, que ja es comença a notar al gust de l’aigua i no és tant sols un tema de gust, ja que en mesura que s’incrementen les concentracions i per principi de precaució, cal evitar potencials problemes a persones amb malalties renals i/o cardiovasculars. És cert que la Directiva Marc de l’Aigua actual, és quelcom relativament recent, però cal dir que hi havia altres Normatives que s’incomplien, o be se’n demanaven exempcions. A més, l’aigua prepotable, tractada amb clor, amb presència de certs compostos salins i matèria orgànica elevada, sobretot, per insuficient sistema de sanejament públic, o que aquest sigui incomplet, genera Trihalometans (THM’s), el límit dels quals, ara mateix, s’estableix en un màxim de 100μg/l. Si es substitueix la cloració per ozonització, llavors “grosso modo” es gene-
ren bromats.....tot plegat i altres característiques organolèptiques que caracteritzen les aigües potables amb origen d’aquestes conques salinitzades, explica que en una part important de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), hi hagi un consum rècord d’aigua envasada. Els consumidors tenen assumit com una fatalitat que les aigües son desagradables, i tot i les inversions en millores amb nous tractaments de dessalació i refinatge, costarà canviar certs hàbits. En aquest sentit, s’han fet actuacions de remediació ? A finals dels anys 80’ es va acabar el primer col·lector de salmorres, que fins ara, amb mès de 350 petades i afectacions diverses, s’ha desdoblat recentment, sobretot per recollir el rebuig de desalobració a les plantes de tractament. A més, tot i l’existència d’un “Pla de Restauració dels Runams Salins” (PRRS), de complexa i lenta aplicació, la salinitat present en aquests dos rius, segueix preocupant, sobretot a baix cabal circulant, escenari freqüent, donada la cíclica meteorologia hídrica de la mediterrània occidental, que aporta un registre climàtic d’estius i hiverns secs. Abans del col·lector, anys 60, 70 i 80, tant al Cardener com al Llobregat, no estàvem a nivells de 250 mg/l, sinó que ens situàvem a nivells de 800, 900 i 1.000... i s’havia arribat a superar puntualment els 2.500 mg/l !. La salinitat de les aigües no es podia tractar amb una depuradora convencional, sense sistemes d’afinatge que pel seu elevat cost i tecnologies oneroses eren inabastables i/o poc rendibles econòmicament, fins fa pocs anys. Per complir doncs la Directiva Marc de l’Aigua, en quan l’aigua potable, s’ha tingut d’emprar diner públic, amb l’aplicació a les principals plantes de tractament (ETAP’s), d’osmosi inversa i/o electrodiàlisi reversible, així com he dit abans, el millorament de les infraestructures del col·lector de salmorres,
captació de lixiviats en runams salins, etc. Això genera unes despeses que, en document de març de 2009, aportat per l’Agència Catalana de l’Aigua, amb motiu de la presentació del documental “La Sal de la Mort” al cine Kursaal de Manresa, es xifra en uns 277 m €. L’escenari concessional, de la mineria de la potassa actual (Súria i Sallent) en aquest darrers anys, està en mans de l’empresa israeliana Iberpotash, que va prendre el relleu d’anteriors empreses explotadores, en ocasions, de dubtosa rendibilitat estructural. Els abocaments diaris de residus sòlids salins en aquests runams, es podrien xifrar en mès de 5.000 tones/dia. El PRRS, per segellar-impermeabiltzar-los, s’està allargant mès del compte, i coincidint amb la crisi econòmica, s’ha presentat conflicte laboral estratègic, tot i que amb el boom dels cereals, Iberpotash, filial de Dead Sea Works, del grup Israel Chemicals Limited (ICL), pel 2007, va incrementar les vendes en un 27% i la tona de potassa va passar de 100$ el 2004 a 500$ el 2008 (veure Expansión del 19-08-2008) El que no s’explica gaire - sobretot a la zona del gran consum d’aigua, que es a la RMB – és, que els residus que generen les explotacions mineres no estan classificats com a residus, sinó com a “subproductes”...i teòricament reaprofitables a mercat. Les competències en mineria no estan transferides al 100% a la Generalitat de Catalunya i per tant aquestes activitats, son fugisseres de les competències bàsiques de l’Agència Catalana de Residus (ACR). La Directiva Marc de l’Aigua fixa l’horitzó de 2015 per garantir un bon estat de les aigües. Veus factible aquest horitzó al Llobregat i al Cardener? Jo diria que el model teòric que l’ACA ha elaborat amb el document base anomenat
ESPIADIMONIS | ENTREVISTA
25
Els residus que generen les explotacions no estan classificats com a residus, sinó com a “subproductes”
ESPIADIMONIS | ENTREVISTA
26
bona feina. El punt clau ha de ser establir un equilibri entre els recursos i la demanda, millorar la qualitat de l’aigua i els cabals de manteniment dels nostres rius. La DMA no reflecteix gaire la climatologia de cada país. Els rius mediterranis tenen particularitats que poden afectar i afecten als cabals de manteniment. A més, com ja apuntava, hi ha concessions a minicentrals que són per massa anys i això provoca que alguns rius, segons escenaris estacionals quedin secs.
“Impress” de caracterització de les masses d’aigua, seguit del programa de participació social de tots plegats, i que ara està exposat a informació púbica , fa pales que Catalunya es la punta de llança a nivell europeu en l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua i és un exemple a seguir per altres països, inclòs Espanya. Ara però, se’ns ha colat la crisi econòmica i això complica el seu desplegament. L’ACA abans de l’Euro tenia un dèficit de 900 m Pta, i ara està amb un dèficit d’uns 1.350 m € , ha fet i està fent, obres de depuradores, projectes, manteniments, estudis....i tot al final no es podrà fer en el calendari que caldria. Els bancs estableixen una pressió econòmica molt important, en el cas de finançar les Administracions, i aquestes han de pagar interessos que moltes vegades es mengen les possibilitats de fer projectes pel país.
Parlant de l’Ebre, el Delta pateix, cal cabals de manteniment estructurals, per garantir la seva riquesa ecològica i econòmica. És un tema urgent aquest, ja que el Delta de l’Ebre i també el del Llobregat estan en severa recessió, com tot riu on s’estableixen embassaments, i que a més, al trencar l’equilibri hídric costaner provoca intrusió salina preocupant. Tot plegat ple de controvèrsies i complexitats oi?
Tot i així, la Directiva Marc de l’Aigua és una bona eina?
Per citar-ne una, doncs freqüentment els problemes son de tipus estructural. La darrera sequera que vam tenir ho era, i l’embolic que es va generar, va fer aparèixer la por i els nervis d’alguns a les restriccions. Si hi hagués hagut restriccions, els abonats i/o clients, com a consumidors, podrien haver impugnat pagar alguns aspectes del rebut de l’aigua. Altre problema serien les complicacions de tipus tècnic – sanitari, que apareixerien per mantenir algunes xarxes en bon estat. Cal saber que la propera sequera ja s’està apropant i ens trobarem si no hi ha les suficients inversions en 15 o 20 anys, davant d’un problema greu, en tot el territori de Catalunya, donats els continus increments de població, focalitzats, sobretot, a la RMB
La Directiva Marc de l’Aigua és un pas endavant molt important, tot i que, en la meva modesta opinió, arriba una mica tard. Ara els impediments, tal i com he dit, són econòmics. Les empreses se’n van on la legislació és més laxa i no cal anar molt lluny, han estat empreses catalanes les que s’han deslocalitzat des de fa uns anys, a altres països on les exigències mediambientals son mínimes i la ma d’obra mès barata. Països de l’Europa industrial es van traslladar a Catalunya en altres temps, pel mateix motiu. A les conques internes s’està fent
A vegades amb algunes modificacions, es resol el problema, però no l’eliminem del tot, com per exemple el tema del clor. La problemàtica de toxicitat ambiental global, es una qüestió de gran complexitat i difícil solució a nivell sanitari. Per a protegir a la població i al Medi Ambient, existeixen límits i controls per a compostos unitaris, però no gaires estudis i menys limitacions de concentracions per les sinèrgies on coincideixen diferents grups de compostos, escenari que genera negoci, sobretot per a les indústries química - farmacèutica.
Què diries als voluntaris i voluntàries del Projecte Rius i a la tasca que duen a terme? Em vaig adonar, que feu un seguiment acurat de la qualitat de les aigües dels nostres rius, i a la conca del Llobregat no analitzà-
La propera sequera ja s’està apropant i ens trobarem, si no hi ha les suficients inversions en 15 o 20 anys, davant d’un problema greu un mapa de riscos mediambientals hídrics. Es realitzaran, conferències, seminaris, tallers i actes itinerants, com una visita guiada als runams salins. Ja has comentat què la crisi econòmica no està ajudant massa a les qüestions ambientals. Tot i així, aquesta crisi pot suposar algun canvi en favor de la protecció del territori? Totes les crisis tenen elements positius. L’home ha evolucionat a partir de crisis contínues de tots els tipus. Amb les crisis la gent s’espavila, busca solucions i es reconverteix,
veu la salinitat, doncs no disposeu de la instrumentació adequada, arrel del seu cost elevat i el nombre d’aparells que us caldrien. Així doncs cada mes, amb controls aleatoris, participo en comprovar la salinitat al Llobregat, a l'alçada de Sant Boi i Cornellà, temperatura i el cabal circulant abans i després de l'ETAP de Sant Joan Despí Felicitats pel voluntarisme, la bona feina, i per donar coneixement social, mitjançant els vostres informes, cursos i publicacions, principalment, de l'estat de la qualitat ecològica dels nostres rius. Us encoratjo a seguir endavant, sóc un dels vostres!
27
Des d’Ecologistes de Catalunya es facilita minimitzar un excés de localisme i donar transparència, a la percepció equivocada de grupuscle i d’etiquetatge sense vincles. A nivell social, quan es volen fer agressions al territori hi ha una resposta lògica dels ciutadans afectats. Això ha de ser així, i serveix com de paraigües i suport que faci un front comú de la Societat Civil, en front de polítiques especulatives, que mès aviat o mes tard, acaben en crisis, afectacions sobretot, per permissivitats recurrents i manca de lideratge polític global. Al mes de maig i a la seu del Museu Marítim a les Drassanes de Barcelona, es podrà visitar i participar en l’exposició “Aigües, Rius i Pobles”. En el programa establert, on hi està convidat tothom, una de les activitats que es realitzarà, estarà situada en
trencant l’estatus-quo i cercant nous referents. Per una banda, tenim prous recursos humans especialitzats i excel·lents noves tecnologies, que actualment exportem i el País ho pateix, que aplicades a casa nostra representarien estalvi i molta menys contaminació. La reacció a la crisi, ha de portar un canvi de paradigma, per avaluar què hem fet malament fins ara, i tirar endavant, tot intentant no repetir els errors. En tot cas uns certs límits en el creixement, s’han depassat de temps en el nostre País i a moltes zones del Planeta. El consumisme expressa’t com a qualitat de vida, ara mateix es un engany, cal assolir la cultura d’un decreixement selectiu.
ESPIADIMONIS | ENTREVISTA
Sovint s’acusa els moviments conservacionistes d’un excés de localisme. Què n’opines d’aquest fenomen a casa nostra?
jornades sobre
custòdia fluvial i partipació ciutadana
www.projecterius.org
9 i 10 d’abril 2010 Museu Industrial del Ter
Manlleu amb el suport: grup de treball de custòdia fluvial
MUSEU INDUSTRIAL DEL TER MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TECNOLOGIA DE CATALUNYA
Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis