Espiadimonis 24, primavera 2012 by Associació Hàbitats

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Primavera ‘12

Quinze són quinze

www.associaciohabitats.cat

3 4 6 7 8 9 10 11 12

1997 Una gran idea! 1998 Creant la Xarxa de voluntariat ambiental més gran de Catalunya 1999 Els primers a sumar-s’hi 2000 L’empenta d’Amer. Petits investigadors a les Valls d’Àneu 2001 L’Anoia amb la familia 2001 Del riu a l’aula... ...i de l’aula al riu 2002 El camí de riu 2002 El treball amb els ajuntamnents

2003 Les inspeccions de l’Aigua d’Ora. Records del vamp de treball de Cardedeu

14 16 17 18 19 20

2002 Un torrent de gran valor ecològic

2003 Entrevisa a Ventura De Lamo 2004 La tortuga de rierol a Martorell 2004 Aprenem i ens divertim 2004 L’acció local per la millora global 2005 Evolució de la riera de Martinet 2006 Sempre amb el Projecte Rius! 2007 Custòdia urbana a la riera de Canyamars

21 22 23 24 25 26

2007 Hàbitats Educació, una aposta per l’excel·lència educativa 2008 El Tenes, espai educatiu 2009 Formant nous professionals 2010 De poc a molt en dos anys 2011 Hàbitats Empreses, del voluntariat corporatiu al personal 2011 El compromís dels educadors ambientals amb la societat

2012 15 anys!

Han col·laborat en aquest número: Àlex Paris, Andrea Munita, Associació Martinet, BIR Tenes, Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu, Carme Ferrer, Daniel Macià, David Tapias, Estela Anglada, Esther Garcia, Eulàlia Serrano, Grup de Natura del Solsonès, Institut d’Ensenyament Secundari Alcarràs, Josep Martínez, Laia Planas, Maite Dantí, Maria Assumpta Salas, Maria López, Maria Rieradevall, Mònica Segura, Núria Morral, Olga Alcaide, Pau Fortuño, Pol Guardis, Rafa Díez, Rocío del Río, Roger Gili, Romero Roig, Toni Ballús, Toni Llobet, Ventura De Lamo, Vicenç Acuña i voluntaris i voluntàries d’Associació Hàbitats. Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada en Cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat i qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001 i EMAS, a més de la norma d’Ecodisseny UNE 150301. Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Symbol Freelife Satin de 130 g, aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant social com ambientalment. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.

Motxilla ecològica de la revista Espiadimonis. Per a la producció de cada revista s’ha fet servir 612 g de paper. Per a cada unitat s’han generat els residus i consums següents: Total residus: 0,11 kg. Total consum H20: 5,24 litres. Total consum elèctric: 2,53 kwh. Total matèries primeres: 818 g. El total d’emissions comptabilitzades en material i en el procés d’impressió es de 1,26 kg CO2 per unitat.

1997

Ves per on...ja fa 15 anys que tot això va començar. Ha plogut molt des d'aquells orígens i espero que encara hagi de ploure força més. L'any 1997 un seguit de joves vam iniciar un petit experiment de coneixement i conservació del patrimoni natural de casa nostra, concretament dels rius i rieres. Recordo del principi més cor que cap, més energia que experiència i, sobretot, trucar moltes portes. No teníem gens d’infraestructura i anàvem, com es diu col·loquialment, amb una sabata i una espardenya recorrent el territori català, tot cercant complicitats i voluntaris per posar el Projecte Rius en marxa. Sincerament, crec que els que vàrem començar això no ens imaginàvem que la criatura arribés a l'adolescència amb tanta vitalitat i experiència a les espatlles. Vam tenir prou sort, ja que vàrem trobar companys de viatge des dels inicis van confiar en la proposta. El Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), el Grup de Defensa del Ter (GDT) i alguns copets de mà de l'administració catalana ens van permetre començar a caminar amb força. Amb la perspectiva dels anys aquesta iniciativa de participació ciutadana i conservació del medi fluvial ha tingut una capacitat d'adaptació als nous entorns molt important. S'han mobilitzat milers de persones arreu de Catalunya, hem pogut treballar amb entitats de caire ben divers del territori i hem anant guanyant presència amb el pas dels anys. Ara comptem amb una important experiència, alhora que la vitalitat, l'empenta i les ganes de continuar unint rius i persones es mantenen

intactes, malgrat el pas dels anys. I si bé és cert que el present és incert i el futur s'albira fosc, encara és més cert que la tasca del Projecte Rius guanya cada dia que passa una mica més d'importància. Quan vam començar no sabíem com funcionaria tot plegat, ni si aconseguiríem implicar la ciutadania i bastir una xarxa de ciutadans i ciutadanes compromeses amb el territori. S'ha demostrat que sí, que la societat catalana demandava eines per poder conèixer els nostres rius i esdevenir-ne artífexs de la conservació i millora. Ho demandava i ho continua fent. I lamento haver de tornar a recórrer a la crisi... però el voluntariat no està en crisi. Cert és que patim i patirem per la manca de recursos econòmics, però segur que continuarem endavant. En 15 anys tenim dos Premis Nacionals de Voluntariat, entre d’altres premis, no creieu que és la prova del cotó que s'ha fet bona tasca? Per anar acabant, em sento afortunat d'haver estat d’entre els que van començar a aixecar els ciments d'aquesta gran casa de la participació i la conservació. Afortunat i orgullós. Miro enrere i hi veig moltes cares de gent que ha fet molt per assolir el que tenim avui en dia. Però també miro endavant i veig molt camí per recórrer, no us sembla? DAVID TAPIAS Associació Hàbitats Co-fundador d’Associació Hàbitats. Al llarg dels 15 anys de l’entitat ha estat sempre vinculat a la junta directiva i actualment n’és el president.

Catalunya, terra de rius 15 anys de Projecte Rius · 1997-2012

ESPIADIMONIS | 1997

Una gran idea!

ESPIADIMONIS | 1998

1998

CREANT LA XARXA MÉS GRAN DE CA L’any 1998 el Projecte Rius ja havia estat batejat però hi havia molta feina per fer. D’una banda, el grup fundador finalitzava el disseny de la metodologia supervisada per Maria Rieradevall. D’una altra, Núria Morral i Vicenç Acuña començaven a teixir un pla de dinamització que impulsés el Projecte Rius a tota Catalunya.

ralista i de defensa de la natura. Per això crèiem fermament que calia la formació, la informació i la implicació de les persones que viuen prop dels rius, de tots en definitiva, en el marc d’un projecte que fos engrescador i lúdic, però també rigorós en el format i en els objectius.

Maria Rieradevall

Quins visió va impulsar les primeres passes del Projecte Rius? Maria: Els antecedents del Projecte Rius es troben en l’activitat de recerca i de difusió del coneixement per a una millor gestió dels ecosistemes aquàtics que es portava a terme en el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), per membres de l’actual grup de Recerca F.E.M. (Freshwater Ecology and Management), entre ells el professor Narcís Prat i jo mateixa. Disposàvem de les eines de diagnòstic d’estat ecològic, però veiem que faltava el compromís de les administracions competents i la corresponsabilitat de la ciutadania en la disminució de la despesa en aigua i en el manteniment i millora de la qualitat del recurs. En aquell moment hi havia, a més, alguns grups d’acció i pensament ecologista –com el Grup de Defensa del Ter (GDT)–, un bon gruix de grups amb interès natu-

descobrir els rius, rieres i rierols que flueixen pel costat de gairebé totes les llars. Quin va ser el principal obstacle a superar a l’hora de posar en marxa un pla de dinamització del voluntariat a tota Catalunya?

Núria: D’entrada era un repte i una oportunitat, tot i la incertesa inicial. Però ho vam viure amb molta il·lusió i ganes, sense dubtar que aquesta iniciativa podia funcionar. El veia com un projecte que permetia mostrar la incidència que tenim les persones per transformar la nostra realitat si ens impliquem i creiem que podem fer-ho. Crec que és una de les claus del Projecte Rius. Vicenç: La visió i el missatge van ser sempre compartits entre tot l'equip: per poder valorar quelcom, has de poder-ho conèixer; i el nostre paper era realment aquest, el d'obrir les finestres de tantes llars i ajudar-los a

Núria Morral

Vicenç Acuña

Maria: Quan es proposà engegar el Projecte Rius, jo ja tenia la metodologia força avançada, amb el disseny de les fitxes de camp en fase d’esborrany. El repte havia estat simplificar els mètodes de diagnòstic que usàvem com a professionals de l’ecologia en una eina fàcil d’entendre i usar per persones no necessariament formades en biologia i ecologia, que requerís el mínim material especialitzat possible, però que a la vegada fos robust en la diagnosi i també fos formatiu. La principal dificultat que vàrem tenir al inici va ser la d’aconseguir recursos econòmics i la de disposar de temps per engegar el

projecte. Les idees, il·lusió i engrescament pel projecte ja les hi teníem totes posades. Els recursos humans es concretaren en la incorporació al grup impulsor de la Núria i el Vicenç. Vicenç: Per una banda hi havia l’obstacle econòmic, doncs inicialment no teníem recursos i tots hi posàvem hores de manera gratuïta. Però, de fet, el principal obstacle va ser la nostra manca d’experiència en desenvolupar una xarxa de voluntariat ambiental com el Projecte Rius. En els darrers 10 anys s’han anat creant entitats similars, així com xarxes d’entitats per donar suport a iniciatives com la nostra.

Núria: En aquells temps no teníem un pla de dinamització, no teníem mitjans, ni seu, treballàvem des de casa voluntàriament, però ens movia la intuïció i, sobretot, la il·lusió d’iniciar un projecte nou i el fet que haguessin confiat en nosaltres per ferho. Com que no sabíem quina podria ser la resposta dels grups, ni el impacte que podria arribar a tenir el Projecte Rius al país, ens anàvem adaptant a les circumstàncies a mida que s’anaven sumant persones a la xarxa. Per això vam tenir clar que calia moure’ns molt per conèixer de prop el territori i establir un contacte personal amb tots els grups. A partir d’aquí es generaven complicitats que avui, després de quinze anys, encara perduren. Quins aprenentatges vau extreure en el procés d’iniciar un projecte d’aquesta envergadura? Núria: El projecte permetia vincular i aplicar uns coneixements

adquirits a la facultat de Biologia amb un element molt important que és la relació que establim com a societat amb el medi i, concretament, amb els nostres rius. Aquesta visió més social, i que no s’aprèn a la universitat, és clau per entendre molt més aquests ecosistemes i la percepció que en tenim. Conversant amb els amfitrions de cada poble vam aprendre molt dels rius i també entendre’ls a través de la mirada i les vivències de les persones. Va ser un procés molt enriquidor.

Maria: Amb la visió i particularitat de cada membre del grup impulsor del Projecte Rius (Associació Hàbitats, GDT i UB) des del 1997 vàrem anar bastint l’estructura del projecte, en reunions de llargues i animades discussions. Van ser moments molt interessants, de gran implicació i de generositat de tots els components. En tinc un bon record i ens hi vàrem divertir i riure força! Vull pensar que aquesta alegria que regnava per damunt de les dificultats reals i aparents del projecte ha estat una de les claus de l’èxit. Vicenç: Vam aprendre moltes coses durant els primers anys del projecte. Seria difícil llistar-ho tot o resumir-ho en 3 frases... Quina valoració feu dels 15 anys de recorregut del Projecte Rius? Maria: Em sento satisfeta de la tasca realitzada i dels èxits assolits pel Projecte Rius, els quals s’adiuen força amb el que vàrem imaginar en la seva concepció. Aconseguir mantenir-se 15 anys ja és una fita important i la gran quantitat de persones i grups que hi ha anat passant també dóna

satisfacció. Des del meu punt de vista, ara el Projecte Rius té vida pròpia més enllà dels pares-mares del grup impulsor i Associació Hàbitats n’ha pres la responsabilitat i capitalitzat els fruits. Això és en part una cosa bona perquè cal anar cercant nous objectius i adaptant-se als moments i possibilitats que ens toca viure amb capacitat de decisió i de resposta ràpida i dinàmica. D’altra banda hi ha aspectes en els que s’ha treballat menys i que es podrien millorar, com és vetllar per la bondat dels resultats i per a què les variacions i noves propostes metodològiques es facin amb el rigor científic que prevèiem en el disseny del projecte. Núria: El Projecte Rius neix i té sentit gràcies a les persones que de manera voluntària en formen part i hi participen. Resulta molt satisfactori pertànyer a una entitat que s’ha sabut adaptar als nous temps mantenint aquest tarannà que la caracteritza. I que, malgrat les dificultats, segueix contribuint a canviar la percepció del medi generant noves formes de veure i viure els rius del nostre país. Vicenç: La valoració que faig del Projecte Rius és molt positiva, doncs el projecte va créixer a partir d'un seguit de llavors que vam posar fa molts anys i ha esdevingut un arbre ben gran i ben plantat, amb unes arrels ben entaforades en el teixit social arreu de Catalunya. Crec que al llarg d'aquests anys s'ha pogut arribar a un munt de gent, transmetent uns valors que són claus per a una relació respectuosa amb la natura. Mai ens hauríem imaginat fa 15 anys que el nostre plançó esdevindria un arbre tan majestuós.

5 ESPIADIMONIS | 1998

A DE VOLUNTARIAT ATALUNYA

1999

Els primers a sumar-s’hi ESPIADIMONIS | 1999

El Grup de Defensa del Ter (GDT) es va crear amb l'objectiu de recuperar la qualitat que el riu Ter havia anat perdent al llarg dels anys. Si bé és cert que estratègicament les problemàtiques del territori van anar prenent protagonisme i l'àmbit d'actuació va transcendir les comarques regades pel Ter, també cal ressaltar que l'aigua és i ha estat sempre el centre d'interès de la gran majoria de socis. De fet, des del grup de Defensa del Ter, sempre hi ha hagut una preocupació especial en implicar i fer difusió de la imperiosa necessitat de recuperació dels rius. Els rius com a llocs sagrats, que diria el company Jordi Bigas. Sagrats, en el sentit més ampli, d'espais utilitzats, però altament respectats per sobre d’interessos particulars o de conveniències circumstancials. El riu com a valor col·lectiu irrenunciable. És per això que quan vàrem sentir campanades de la inspecció de rius, la nostra entitat ecologista es va posar alerta i va intuir clarament una oportunitat per democratitzar el control i la vigilància dels rius. El valor de l'aigua era i és massa important per deixar-lo exclusivament en mans de l'administració. No passa sovint que es troben junts el pa, la gana i una bona taula. Als primers temps del Projecte Rius, el pa l'hi posaven Narcís Prat, Sabina Puigví i Maria Rieradevall, casant el llenguatge convenient amb un coneixement profund d'eines i materials de control i difusió de les característiques dels rius.

La bona taula l'hi posava en David Tàpies,acompanyat de Josep Vilanova i Bernat Garrigòs, amanint i coordinant els treballs, però especialment, estenent la xarxa de contactes i suports al l'incipient Projecte Rius. I a la gana, malgrat que tots la portàvem, s'hi apuntava el GDT. Ganes d'aprendre, de lluitar i de fer contactes a tort i a dret, visitant grups ecologistes, entitats naturalistes o, senzillament, culturals. Animant a grups corals, grups d'amics, entitats i persones, que descobrien amb nosaltres l'oportunitat de disposar d'eines i metodologia per observar, analitzar i fer-se càrrec, si així ho decidien, d'un tram de riu concret i proper. En cada sortida, amb veïns, amb escoles, amb grups..., anàvem polint els materials, i verificant la metodologia elaborada. Amb consultes a professionals, i amb contactes amb grups d'inspecció anglesos i nord-americans, el Projecte va anar prenent forma i va adquirir vida pròpia. En definitiva, el coneixement i el mètode científic al servei de l'ecologia. No cal dir que juntament a tasques poc agraïdes de recerca de finançament i ajudes, hi ha una gran bassa d'amistats i coneixences guanyades per la vida. En aquest sentit, com a comptable que ara sóc, apunto en un actiu entranyable una llarga llista d'amants de la natura i dels rius, però alhora amants encara més de l'amistat i l'entrega. És un tresor i un testimoni que espero traspassar “als fills que ens segueixin”, entonant belles notes del poeta de Porrera. Sort i ventura als que esteu treballant per aquest Projecte. Per aquest planeta. TONI BALLÚS Grup de Defensa del Ter President del Grup de Defensa del Ter des del 1989 fins al 2001. Amant de la muntanya i corredor de fons, continua essent entusiasta del GDT, del qual és soci fundador, i voluntari del Projecte Rius des de les proves pilot de la metodologia d'inspecció.

L'any 2000 el Projecte Rius comença a consolidar-se a tota Cata-lunya. Un dels primer grups d’inspecció es va cinstituir a Amer i amb els anys ha esdevingut un exemple de perseverança i il·lusió en la protecció del territori. Tres anys després d'iniciar-se com a voluntaris d'inspecció, el grup va promoure la posada en marxa de l'adopció d'un tram del riu Brugent, que es coneix popularment com la riera d'Amer, tradicionalment molt utilitzat per la població d'Amer i que conserva part del bosc de ribera original. L'empenta del grup va fer que s'hi sumessin altres col·lectius de tot tipus. El projecte d'adopció proposava accions de millora de l'estat de conservació i la recuperació social del riu, així com la implicació del teixit associatiu. Entre les actuacions de difusió i educació ambiental hi destacà la campanya “Un riu viu que riu”,

l'obertura d'un camí vora riu, amb passeres i plafons explicatius, la celebració de caminades populars, exposicions fotogràfiques, campanyes de neteja i plantacions d'arbres per repoblar el bosc de ribera. El 2011 van aconseguir editar la guia “Voramera” que inclou l’itinerari recuperat de la riera. L'adopció ha topat en diverses ocasions amb problemes de finançament que han frenat algunes de les actuacions previstes. Tanmateix, el projecte és mostra de com moltes vegades el més important és la voluntat de les persones i la seva empenta a l'hora de promoure i organitzar qualsevol activitat. El compromís amb el municipi ha fet d'aquest grup d’adopció un col·lectiu exemplar que ens fa veure que a partir de petites actuacions es pot arribar a moltes persones, generant una dinàmica participativa molt important al municipi, tot contribuint a assolir els objectius a llarg termini.

PETITS INVESTIGADORS A LES VALLS D’ÀNEU Aquest és un bon any per les celebracions. El projecte Rius fa 15 anys i nosaltres, el Camp d'Aprenentatge de les Valls d'Àneu, en fa dotze que participem en aquest projecte tan engrescador. Tot i que vam començar estudiant un tram del riu Noguera Pallaresa al pas per Esterri d'Àneu, ja fa anys que recollim les dades del riu de Son, un torrent de muntanya que abasteix d'aigua els habitants del poble de Son i d'Esterri d'Àneu. Anem cada tardor amb els alumnes de cicle superior de primària de l'escola La Closa d'Esterri d'Àneu per a que coneguin el seu entorn més pròxim, però també per conèixer la metodologia que proposa el Projecte Rius per a realitzar una bona inspecció d'un riu. Durant tots

aquests anys també ens hem dedicat a fer la mateixa activitat amb d'altres escoles d'arreu de Catalunya que ens visiten i venen a conèixer el Pirineu. En total hem pogut determinar l'estat de salut del riu amb més d'un miler d'alumnes tant de primària com de secundària. La veritat és que tots els alumnes que han participat al Projecte Rius amb nosaltres s'ho han passat d'allò més bé i és que posar-se unes bones botes d'aigua i fer de veritables investigadors de riu no és quelcom que puguem fer cada dia. Felicitats Projecte Rius! PROFESSORAT DEL CAMP D'APRENENTATGE DE LES VALLS D'ÀNEU

ESPIADIMONIS | 2000

L'EMPENTA D'AMER

2000

ESPIADIMONIS | 2001

2001

L’ANOIA AMB LA FAMÍLIA Vaig conèixer el Projecte Rius a través de la revista Quercus i hem va semblar una oportunitat per participar en un projecte d'aquest tipus i on també podia participar la família. Primer amb el meu fill gran, que actualment té 23 anys, i després amb el meu fill petit, que en té 15 i encara m'acompanya ara. A més a més, venen altres membres de la família com els meus nebots. Quan fem la inspecció, és un dia que el passem el riu i, a la vegada, és una història que la meva neboda explica a l'escola com una gran aventura.

Durant aquests anys he anat recollint dades, informacions i seguint els canvis que hi ha hagut al riu. El canvi més important va ser al 2009, quan anava a fer el corresponent seguiment i hem vaig trobar que la zona havia estat alterada amb maquinària i estava previst construir-hi un gual. La meva sorpresa va ser majúscula, ja que hi ha un gual a menys de 100m. Va ser un moment molt dur, ja que tots els anys de treball se'n podien anar a norris. En aquells moments, i davant dels fets, vaig fer l'únic que podia fer, avisar els responsables del Projecte Rius i intentar presentar la meva protesta a l'Agència Catalana de l'Aigua. Actualment l'espai continua com el primer dia i esperem que per molts anys. DANIEL MACIÀ Es va iniciar com a naturalista l'any 1986. Participa en diversos projectes de voluntariat ambiental, especialment de seguiment d'ocells, treballant de forma activa per a la conservació i difussió de la natura a la comarca de l'Anoia.

às de l'I N S Al ca rr de B atxi lle ra t s pa ia og al ol e bi gr de Se u se im en t de l ri So m la cl as gu se el de s m de fe da ), tr es (S eg ri à) . N osal de Se gr e (m ol t a pr op de Ll ei uè ap re rq es rr pe t To ol de m e da bl pe l po s ag ra st a ac tiv ita t en és , en el m ed i na tu ra l. ue Aq . 01 20 ny l’a a m le s m os tr es a pr àc tic a i , ne m de m an er s en s ca lc em le s bo te s i pr en em to ri , am b ra xo N osal tr es m at ei ar em i cl as si fi ca re m al la bo rv se ob s ré sp .. qu e de iq ue s. s, cl au s di co tò m l'a ju da de gu ie vi st pa ssa lt re s. L' he m no a er op pr t ol pe tit s, pe rò ri u m El Se gr e és un de s de qu e er em a ai xe ca r ra st no sa ca de r sa r pe r da va nt ac ud it en tr ar -h i i co m en ça oj ec te Ri us a Pr vi l ha de l s al 'n eb se tr ai El m . em àv ob tr qu è hi im al s, pl an pedr es , a ve ur e ri r, ob se rv ar i co nè ix er el s an ob en s pe rm et de sc ue n en el ri u i el se u en to rn . vi e qu es gu al te s i pedr es i al ri u (a ig ua , m lli co re e qu os tr es A l'i ns tit ut Am b to te s le s m im l'a qu ar i de l la bo ra to ri . a, en ca ra pl m és se rs vi us ), om re pr od uc ci ó d' aq ue st ec os is te en de l'a ia ig tit ox pe , ra a tu un ra m te ni ie n (t em pe nv ca s a no le s le ab st ri si va rt de l'e co em de la pa qu e al gu ne s en rm fo e qu ci es el D ia gu a, m ol te s es pè ) D es de ls úl tim s do s cu rs os , m aj or de .. i. er rr ar ca qu al l'a a ri aq ua te ni m po rt em aq ue st abte pe r la er ss rr di Ca un al ar a ej ci ss Ci èn rt a pa su e qu nt st re ri u. ge no la l la vi da de ar Ll ei da , i ai xí rv se ob d' t ta ss ib ili ta rd a, té la po og ia de di an te s de bi ol Es tu di an ts i es tu de l'I N S Al ca rr às. t 1r de B atxi lle ra

... i de l’aula al riu L'adopció del marge esquerre del riu Llobregat al pas per Olesa de Montserrat va sorgir de la demanda de l'Escola Povill, grup d'inspecció des de l'any 2001, i de l'Associació Revolució Verda, grup d'inspecció des de l'any 2004. Una de les actuacions més destacades del projecte fou la recuperació d'una bassa, situada a la riera de Parellades, formada per les restes del canal de l'antiga zona industrial ara enderrocada. La zona és un espai d'interès per a la reproducció d'amfibis ja que es troba al costat del bosc de ribera i d'horts agrícoles. Dins del projecte els alumnes de 2n cicle d'ESO de l'Escola Povill van arranjar els marges de la bassa i van retirar la vegetació aquàtica i el ruderal que la saturava, per tal de garantir així l'entrada d'aigua. Aquestes tasques es van integrar al currículum escolar del grup-classe gràcies a la implicació del professorat. Aquest és un clar exemple del que s'anomena aprenentatge-servei, una estratègia educativa que consisteix en convertir l'aprenentatge en una experiència pràctica que esdevé beneficiosa per al conjunt de la societat; és a dir, els participants en el projecte es formen sobre necessitats reals de l'entorn i hi treballen amb l'objectiu de millorar-lo. Una altra de les actuacions realitzades fou la prova pilot de recuperació de la tortuga de rierol, una espècie autòctona dels rius mediterranis greument amenaçada. Aquesta actuació es va dur a terme amb el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) i es van establir les línies de futur per a realitzar el control d'aquesta població. D'altra banda, es van potenciar acords amb les entitats de pescadors, que també van adherir-se al projecte, i es va refermar el compromís de l'Ajuntament.

H ol a!

ESPIADIMONIS | 2001

Del riu a l'aula...

ESPIADIMONIS | 2002

2002

EL CAMÍ DEL RIU El Grup Ecologista d'Avinyó (GEA) es conforma com a grup d’inspecció l'any 2001. Després de dos anys realitzant les inspeccions de riu, el grup decideix fer un pas més pel que fa al compromís amb el territori impulsant una de les primeres experiències d'adopció de rius, a la riera Gavarresa i a un petit tram de la riera de Relat. L'objectiu és restaurar el camí vora riu i el bosc de ribera adjacent, per a convertir-lo en un espai de lleure per a les persones i recuperar elements patrimonials, com ara el pont Vell, el molí de Cal Verdaguer i la font del Tomàs. El projecte ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Avinyó i de desenes de voluntaris i voluntàries, membres de les entitats locals, horticultors, escoles i empreses properes. Gràcies a tots ells avui dia els veïns i veïnes poden gaudir d'un itinerari naturalista que posa en valor el patrimoni natural i cultural del municipi, ressaltant la riquesa biològica de l'indret, així com els elements històrics i arquitectònics.

Eudald Vilaseca i Vincenç Acuña estudien el punt on més tard es construiria una passera a la riera Gavarresa

No obstant això, l’aspecte clau que corrobora l'èxit del projecte és la gran tasca de seguiment que s'està duent a terme un cop finalitzades les actuacions principals. El grup GEA, conscient que la conservació de la natura és una cursa de fons, treballa de valent per a conservar l'espai fluvial del seu municipi i ha engegat diverses iniciatives, entre elles la publicació del llibre “Les Fonts del terme d'Avinyó”, per tal de donar a conèixer el patrimoni cultural vinculat al riu. A més, any rere any, s'organitzen jornades populars de sensibilització ambiental, de retirada de deixalles i de revisió de les plantacions realitzades. Aquestes tasques de gestió són una clara mostra de com la iniciativa ciutadana i la constància en les actuacions poden contribuir de manera activa i significativa en la conservació del territori.

Aquesta primavera a Castellar del Vallès es durà a terme l'onzena campanya d'inspecció del Projecte Rius en diversos trams del riu Ripoll. L'any 2002, i com a molts d'altres municipis de Catalunya on l'àmbit fluvial hi és present, l'Ajuntament de Castellar del Vallès, a través de la regidoria de Medi Ambient es va interessar en el Projecte Rius, signant un conveni de col·laboració. Des del municipi de Castellar del Vallès s'ha intentat sempre la participació activa de la ciutadania a través del voluntariat, coordinant les inspeccions de les escoles, instituts i entitats locals i potenciant que la iniciativa arribi al màxim ventall de la població. L'Ajuntament ha col·laborat en els diversos projectes d'Associació Hàbitats: reunions de la Xarxa Besòs, sortida per a conèixer els macroinvertebrats d'un tram del riu Ripoll, etc. Des d'un inici l'equip d'Associació Hàbitats ens va animar a organitzar algun acte propi, i així va ser com al l'any 2003 es va celebrar la primera Festa del Riu. Aquesta festa, que se celebra a finals de maig a l'Àrea d'esplai de les Arenes, té la finalitat d'agrair als centres escolars i entitats locals la seva col·laboració en les inspeccions del Projecte Rius. Enguany arriba a la seva desena edició i ha comptat amb diverses activitats: esmorzars populars, tallers lúdics i naturalístics, espectacles infantils, caminades i itineraris de l'entorn, lliurament de diplomes, etc. 15 anys de Projecte Rius confirmen i refermen la vàlua del projecte, basat ens els tres eixos principals: l'educació ambiental, el voluntariat i la participació social afavorint el treball en xarxa. Hem conegut a la gent que ha estat al capdavant del Projecte Rius, en especial Núria Morral i Sílvia Gili, “las chicas del Proyecto Ríos”, amb la que compartim un objectiu comú, el de conèixer l'àmbit fluvial i la il·lusió per treballar-hi.

Una de les experiències personals més enriquidores que he tingut amb la participació al Projecte Rius, a part de poder apropar la població al riu i conèixer molta gent voluntària, és poder experimentar com algunes persones han anat creixent amb el projecte. És a dir, preadolescents que han anat per primer cop al riu amb l'escola, que han fet una segona inspecció amb l'institut i que actualment són monitors o responsables d'entitats locals que porten els infants o joves a conèixer el riu. O bé d'altres infants que s'han iniciat al Projecte Rius gràcies als seus pares i que després han fet la inspecció amb l'escola. L'èxit del projecte és reconegut i ha fet augmentar el coneixement i l'apropament de la població en l'àmbit fluvial, que fins fa uns anys era molt desconegut. Moltes felicitats pels 15 anys, gràcies per donarnos l'oportunitat de treballar conjuntament i esperem seguir junts molts anys més! LAIA PLANAS Tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Castellar del Vallès. Impulsa el Projecte Rius al municipi i acompanya els diferents grups a les inspeccions.

11 ESPIADIMONIS | 2002

El treball conjunt amb els ajuntaments

2002

ESPIADIMONIS | 2002

Un torrent de gran valor ecològic Vaig conèixer el torrent Gran d'Abrera gràcies al Jaime González, president de l'Associació Naturalista d'Abrera (ANDA), que havia format un grup d'inspecció l'any 2002. Des de l'inici l'entitat desitja realitzar accions de millora de l'ecosistema fluvial i d'aquesta manera es transformen en grup d'adopció l’any 2004 amb l'objectiu de preservar l'entorn forestal, agrícola i fluvial de la vall.

cop afrontats els reptes vàrem aconseguir reforçar la comunicació i desencallar algunes accions que havien quedat pendents. Així, l'any 2010 ANDA va tornar a encarregar-se del manteniment de l'itinerari i es va renovar el compromís de col·laboració entre Associació Hàbitats, ANDA i l'Ajuntament amb la signatura de l'acord d'adopció del torrent. Va ser una època molt bonica. Vàrem tornar a editar el tríptic de descoberta de l'itinerari i ANDA va enllestir la senyalització de la ruta.

Quan vàrem començar a treballar plegats l'any 2008 per continuar el projecte d'adopció del torrent, ja s'havia aconseguit implicar l'Ajuntament d'Abrera i ANDA portava uns quants anys fent accions de posada en valor de l'espai, com ara la creació d'un itinerari i de la gestió de la vegetació a fi de recuperar les riberes del torrent Gran. També s'havien fet propostes de millora del sanejament a les urbanitzacions que abocaven al torrent i diverses activitats educatives a les escoles del municipi.

La feina però, no s'acabat! Ja hem començat a treballar per assolir noves fites, relacionades amb la recuperació i millora d'altres cursos fluvials del municipi i de la desembocadura del torrent Gran al Llobregat. Continuem avançant amb el bon regust i satisfacció d'haver conegut i après de primera mà de la gent que s'estima la seva terra i que lluita per preservar-la.

Col·laborar en aquest projecte no sempre ha estat fàcil, ja que totes dues associacions hem hagut de salvar alguns obstacles derivats, entre d'altres, de canvis de govern i canvis interns a les entitats. Un

ANDREA MUNITA Responsable de projectes i adopcions del Projecte Rius i de les activitats educatives d'Hàbitats Educació. Va començar com a voluntària d’inspecció l'any 2005. Un any més tard col·labora en la preparació d'enviaments i a la trobada de voluntaris del Projecte Rius fins que l'any 2007 s'incorpora a l'equip tècnic.

El Grup de Natura del Solsonès (GNS), secció del Centre d'Estudis Lacetans (CEL), som un grup obert a totes aquelles persones que senten una estima o un interès per la natura i la volen conèixer millor. Any rere any el calendari d'activitats del GNS inclou les campanyes d'inspecció del Projecte Rius al riu Aigua d'Ora. Es tracta d'una activitat oberta a tothom i en algunes ocasions s'ha realitzat amb grups escolars de secundària al tram d'inspecció i al riu Negre que travessa Solsona. L'Aigua d'Ora és un riu prepirinenc que neix a la Serra d'Ensija al terme municipal de Gòsol (Berguedà). Ja en el Solsonès, travessa el congost de Sant Pere de Graudescales i s'endinsa per la Valldora, on hi trobem el tram inspeccionat. A partir de Sorba el riu s'eixampla i deixa la vall accidentada fins arribar al Cardener (Cardona). Durant aquests anys de treball, s'han obtingut nombroses dades que ens han permès constatar la permanència al llarg dels anys del bon estat de salut del nostre riu. Ens agradaria destacar que alguns anys s'ha observat l'ocupació d'un niu d'oreneta cua roja al pas sota la carretera de l'afluent i la presència del blauet.

La facilitat d'accés a través de la carretera, però, fa que la zona sigui molt freqüentada pels banyistes durant l'estiu. Cada any, tant a la primavera com a la tardor, recollim algunes deixalles domèstiques a la zona de platja. A més, malauradament, s'ha detectat la presència d'espècies invasores com el visó americà. Estem molt satisfets de participar en aquest projecte perquè permet apropar els espais fluvials a la gent, augmentant així la sensibilització vers aquests ecosistemes tan vulnerables. També ens sentim orgullosos de formar part de la gran xarxa de voluntariat ambiental que ha establert el Projecte Rius a tota Catalunya. Un cop consolidades les inspeccions el repte de futur és seguir aprofundint en el coneixement de la flora i la fauna del riu Aigua d'Ora, promovent altres activitats com el ja consolidat cens d'ocells aquàtics hivernants que es fa en un tram més extens d'aquest riu. GRUP DE NATURA DEL SOLSONÈS CENTRE D'ESTUDIS LACETANS

Records dels camp de treball de Cardedeu L’estiu del 2007, el Casal de Joves de Cardedeu (CJC), grup d’inspecció des de 2003, amb el suport de l’Ajuntament i del Projecte Rius i amb la col·laboració del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya), va organitzar el Camp de treball Jove Internacional d’Estiu. Aquest camp de treball consistia en portar a terme activitats de restauració i recuperació ambiental d’un tram de la riera de Cànoves. Entre les actuacions que es van realitzar destaquen el control de quelonis al·lòctons (tortugues), la neteja de la llera, l’eliminació de la vegetació al·lòctona i les inspeccions de riu. El CRARC va fer xerrades formatives sobre quines són les diferents espècies de tortugues que ens podem trobar als rius i quines mesures s’han de dur a terme per a fer-ne una bona gestió.

Recordo que aquest va ser un projecte entranyable perquè era innovador, original i tenia el valor afegit que mostràvem a altres joves europeus el que fèiem a Catalunya. Però també perquè els joves de Cardedeu que estaven al capdavant del projecte (Ada Pastor i la resta de joves del CJC) eren encantadors, ens vam entendre molt bé i tot això va fer que treballar conjuntament fos un plaer! OLGA ALCAIDE Membre de la Junta Directiva d’Associació Hàbitats. Va ser responsable de voluntariat de 2005 a 2008.

ESPIADIMONIS | 2003

Les inspeccions de l’Aigua d’Ora

2003

ESPIADIMONIS | 2003

Ventura De Lamo Busquets Montmeló, 9 de setembre de 1982. Educador d’Associació Hàbitats. Mòdul de grau mig d’Administració i de grau superior en Química Ambiental. Cursant la Llicenciatura en Ciències Ambientals i Enginyeria Tècnica Agrícola.

Ventura De Lamo va començar a estar vinculat amb el Projecte Rius l’any 2003. En un principi participava en un grup d’inspecció però aviat comença a acompanyar centres educatius a les inspeccions i en poc temps es va integrar com a educador ambiental d’Associació Hàbitats. A més ha participat a moltes iniciatives i projectes d’Associació Hàbitats al llarg d’aquest anys, com el programa Interrius, la Xarxa Besòs o l’adopció de Bigues i Riells de l’entitat. Com vas conèixer el Projecte Rius? L'any 2003 estava fent un mòdul de Química Ambiental i em volia dedicar als espais fluvials. En Toni Marí, membre del Projecte Rius, va organitzar un curs d'auditoria ambiental al meu municipi, Montmeló, i em va animar a participar-hi. Llavors, en Toni va proposar a l'Ajuntament col·laborar amb el Projecte Rius. Arrel del curs vam formar el primer grup de voluntaris del Projecte Rius. Al principi ens vam dedicar a fer les inspeccions i després en Toni i jo vam acompanyar al riu algunes escoles que també van començar a participar al projecte. Amb el temps tot va anar canviant i ara el Projecte Rius no és tan actiu al municipi com al principi. A Montmeló el riu mai no descansa, sempre hi ha obres i això ha afectat negativament als grups. En general, el Besòs ha millorat la qualitat de l'aigua, però el bosc de ribera no es recupera, degut a les obres, l'AVE, la canalització de les depuradores... Al final la gent es cansa i tot això afecta a la participació. Jo continuo interessat en treballar als rius i ara estic finalitzant Ciències Ambientals i vull fer el projecte final d'algun tram del Besòs.

Més andavant vas participar en el projecte Interrius. Pots explicar en què consistia? El 2004 Núria Morral i Sílvia Gili, de l’equip tècnic del Projecte Rius, van venir a fer una xerrada i ens van explicar el programa Interrius. L'any anterior un grup de persones havíen anat a Alemanya a conèixer experiències de voluntariat, mentre que a l’any següent l’intercanvi es realitzava a Catalunya i també participàvem gent d'aquí. Jo només coneixia les problemàtiques municipals i vaig descobrir moltes coses i visitar molts llocs: Can Cabanyes a Granollers, Gallecs, Sils, l'Ebre a Tortosa... Va ser una molt bona experiència, vaig aprendre molt de les problemàtiques de l'aigua a Catalunya, m'ho vaig passar molt bé, es va fer un bon grup i em va obrir la ment a coses noves. Com vas iniciar-te com a educador ambiental del Projecte Rius? El primer cop que vaig fer d'educador fora de Montemeló va ser a Martorell, acompanyant a Sílvia Gili i a Olga Alcaide. Necessitaven un educador extra i en conèixer que jo ja havia acompanyat algunes escoles em van trucar i no ho vaig dubtar. Llavors em vaig començar a formar com educador en altres tallers i, per exemple, també

Com a voluntari a Montmeló vas participar a la Xarxa Besòs del Projecte Rius? Sí, la idea era crear un espai on els diferents grups de voluntaris del Projecte Rius del Besòs poguessin compartir experiències. Eulàlia Serrano, tècnica del Projecte Rius, va dinamitzar totes les activitats, visitant llocs i grups, fent xerrades, taules rodones, etc. Vaig conèixer les problemàtiques i la gent de riu amunt i riu avall. Les trobades anuals de grups estaven molt bé, però els problemes que explicaven altres grups, per exemple del Ter, no estaven relacionats amb la meva experiència, mentre que amb la Xarxa Besòs vam apendre moltes més coses del nostre riu.

Acompanyats de Jordi Ruiz-Olmo vam detectar possibles hàbitats on podria viure la llúdriga al llarg de tota la conca del Besòs. Realitzant aquest anàlisi vam aprendre els hàbitats que li són proclius, les costums, els rastres que deixa... Al meu municipi no hi ha un lloc idoni però vam descobrir molts indrets nous al riu. En una segona fase també vam anar als Pirineus i vam conèixer alguns llocs on sí que hi és present. Per tant, vam aprendre molt i va ser molt interessant. Durant aquests anys has participat en algun projecte d'adopció? L'any 2010 vaig participar al camp de treball que es va organitzar a l'adopció de Riells del Fai. És una zona molt maca i el problema és que hi ha massa gent que conèix la zona i la degrada. En aquest camp de treball, més que fer grans actuacions, es va realitzar un treball d'informació, de recuperació i neteja de la zona. És una pena perquè la gent continua realitzant accions incíviques. Això et demostra que activitats com el Fem Dissabte són molt importants i s'han de continuar fent.

“És genial veure com nens i nenes determinen ells sols com està el riu i com, per a ells, no hi ha riu millor que el que tenen”

Sortida formativa del Projecte Llúdriga dins de la Xarxa Besòs

Una altra iniciativa en la que t'integres és el Projecte Llúdriga al Besòs. Quina valoració fas d'aquella experiència?

ESPIADIMONIS | 2003

vaig fer el taller del conte "El secret dels còdols". Durant aquest anys m'he format al Projecte Rius i he après molt com a educador. És genial veure com els nens determinen ells sols com està el riu i com per ells no hi ha riu millor que el que tenen. Els nens i nenes descobreixen el riu que tenen a prop i veuen que hi ha vida i que poden fer coses pel seu riu. A vegades la gent et veu a l'aigua amb els infants i et crida que surtis del riu, mentre que els nens no ho veuen com un lloc degradat del qual allunyar-s'hi.

2004

ESPIADIMONIS | 2004

LA TORTUGA DE RIEROL A MARTORELL La problemàtica de les espècies invasores és una de les més importants que pateixen els rius i rieres de Catalunya. El grup ecologista Martorell Viu va començar a participar en el Projecte Rius l'any 2004 i l'interés per fer quelcom més per la protecció dels ecosistemes fluvials va propiciar la participació en un projecte puntual al voltant de la tortuga de rierol que, amb la seva motivació i implicació, han convertit en un projecte d'adopció permanent. Rafa Díez explica els moments més destacats i emocionants d'aquesta experiència que ha superat el projecte original i continua endavant. “El projecte es va iniciar al 2007 mitjançant el conveni de col·laboració entre el CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya) de Masquefa, l'Ajuntament de Martorell i Associació Hàbitats. Consisteix en la captura de tortugues exòtiques i el seguiment de la tortuga de rierol autòctona Mauremys leprosa. Nosaltres vam començar les captures l'any 2008. Els professionals del CRARC identifiquen les tortuges, prenen dades de la llargada i del pes i, finalment, les assignen un codi numèric que les diferenciï. Les especies exòtiques es retiren i les autòctones s'alliberen al mateix lloc de la captura o a prop si l’indret de captura resulta inconvenient. L'any 2008 es van capturar un total de 39 exemplars, entre autòctones i invasores, durant el mesos d'agost i setembre: 9 femelles, 26 mascles i 4 juvenils. Hi havia 4 exemplars de l'espècie Scripta elegans i 7 exemplars de la Scripta scripta, que es van quedar a Masquefa; per tant 28 espècies autòctones i 11 al·lòctones. Un dia es van capturar 15 exemplars en una sola vegada, per nosaltres un rècord en nombre de captures. Alguns ja estàvem marcats de la setmana anterior, havien tornat al mateix lloc a pesar de deixar-los anar a 300m de distancia aigües amunt del Llobregat. L'any 2009 no es va fer la campanya de captura, però si el seguiment fotogràfic. L'any 2010 es van capturar dos exemplars molt petits a l'Anoia, un de 10gr i l'altre de 16gr Mai haviem vist directament un exemplar tan petit pràcticament acabat de sortir de l'ou. L'any 2011 vam traslladar el seguiment al riu Anoia. Pensàvem que amb les obres de canalització fetes al gener de 2010 no quedaria cap exemplar amb

vida, però no va ser així. A pesar de que va quedar tot el tram arrasat de banda a banda per les màquines excavadores, a l'estiu del 2011 tornaven a estar pels marges i entre les canyes prenent el sol. Els exemplars es veien a simple vista al tram urbà de riu Anoia. Es van capturar 7 exemplars en total, 3 de Florida i 4 de rierol. El més petit de 26gr i el més gran una femella de 1.017gr. Els exemplars de tortuga de rierol van ser trobats a l'octubre per persones que observaven la crescuda de l'Anoia. Les tortugues, quan s'ensumen riuada, surten pels marges i són fàcils de detectar a les zones d'asfalt fugint de la crescuda. També s'han trobat i ens han portat 2 exemplars aixafats pels cotxes que circulen per les ribes asfaltades de l’Anoia. Aquesta experiència i la importància d'aquests amfibis ha portat a Martorell Viu a triar la imatge de la tortuga de rierol com a símbol de la campanya SOS Anoia, ja que és una espècie protegida que, igual que el riu, cal preservar.” RAFA DÍEZ I JOSEP MARTÍNEZ Rafa Díez és membre de Martorell Viu, voluntari del Projecte Rius. Arquitecte de professió, ha col·laborat en projectes de custòdia fluvial. Josep Martínez és tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Martorell.

Associació Hàbitats, a més de desenvolupar el Projecte Rius, dissenya materials pedagògics específics per a diferents edats i públics. L'Institució Montserrrat de la ciutat de Barcelona, que participa en el Projecte Rius des de l'any 2004, ha col·laborat en diverses proves pilot per a la implantació de nous materials didàctics. Un dels materials que més positivament valora Alex Paris, professor del centre, és la maleta pedagògica “l'Aigua i el Canvi Climàtic viatgen plegats”. Ens explica com els nanos van divertir-se en aprendre els efectes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics de la ciutat de Barcelona, el significat de conceptes com ara la petjada ecològica i hídrica i com influeixen els hàbits individuals en la conservació dels ecosistemes naturals, tot jugant i concursant amb la resta de companys. Tot i ser un centre ubicat al Barcelona, també realitza la inspecció d’un tram del riu Anoia a Gelida. De les inspeccions destaquen que serveixen per treballar amb els alumnes a dos nivells: per una banda, permeten tractar un bon nombre de continguts i, per l'altra, serveixen per crear consciència ambiental, sobre la necessitat de mantenir el nos-

tre entorn en bones condicions. També valora que l’activitat sigui divertida i motivadora per a l’alumnat. Pel que fa al desenvolupament de l'activitat, ens explica com preparen prèviament els equips de treball, les tasques que es faran a l'activitat, els continguts que es treballaran i les característiques de l'espai fluvial a través d'un treball a classe. En el treball posterior a la sortida al riu, la valoració, resum de dades i conclusions es realitzen entre tots els alumnes de la classe i, en alguns casos, també s'involucren en la comunicació a les autoritats competents d'agressions a l'ecosistema fluvial, donat que n'han estat testimonis en alguna ocasió durant l'inspecció del tram de riu.

ESPIADIMONIS | 2004

Aprenem i ens divertim

2004

ESPIADIMONIS | 2004

L’ACCIÓ LOCAL PER LA MILLORA GLOBAL L’Associació El Mussol de la Floresta es va configurar l’any 2004 com a grup d’inspecció de la riera de Vallvidrera, tributària del riu Llobregat i que discorre pel Parc Natural de la Serra de Collserola. Carme Ferrer ha viscut les diferents fases del grup dins del Projecte Rius. En preguntar que li aporta la iniciativa explica: “A nivell personal, em resulta una activitat gratificat en un espai natural que està molt a prop del lloc on visc i que he vist evolucionar al llarg del temps. Com a grup de voluntaris, les inspeccions de rius són una acció lúdica que realitzem treballant en equip i aprenent de forma conjunta. Pel que fa al Parc Natural de Collserola, la nostra tasca és una aportació positiva per a tota la comunitat. I com grup del Projecte Rius, és la satisfacció de col·laborar amb un gran projecte que es desenvolupa a tota Catalunya.”

L’any 2006 El Mussol va participar en un procés d’adopció fluvial molt singular: el Projecte Participatiu de la riera de Vallvidrera. Aquesta experiència va ser impulsada per Associació Hàbitats, el Parc Natural de Collserola i la Universitat de Barcelona a partir del postulats de la Directiva Marc de l’Aigua de l’any 2000. Va significar una important campanya de difusió i sensibilització a Molins de Rei, a Sant Cugat del Vallès i al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, així com la implicació de diversos agents socials.

L’any 2011 el projecte va ser reconegut amb el Premi Territori de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) i l’any 2012 inicia una nova etapa de seguiment i manteniment d’actuacions de millora realitzades a l’entorn de la riera amb la participació de diferents associacions, entre d’elles El Mussol.

2005

2005 Dues companyes d'estudis, amb il·lusió i ganes de posar en pràctica els coneixements adquirits a la carrera per tal de contribuir a la conservació del patrimoni d'Aiguafreda, decideixen participar en el Projecte Rius com a grup d'inspecció a un tram de la riera de Martinet. 2006 Comencem a tenir dades per veure l'evolució anual de la riera. Fem guiatges i alguna descoberta amb centres escolars i establim contactes amb entitats del poble i amb l'Ajuntament. 2007 Neix l'Associació Martinet, Grup de Defensa Fluvial. Arrel dels contactes amb altres entitats i veïns del poble, s'afegeixen noves persones al grup i decidim constituir una associació amb personalitat jurídica, d'acord amb les recomanacions d'Associació Hàbitats i definim les bases del projecte d'adopció de la riera. Establim contacte amb el propietari de la finca El Saüc i aconseguim el suport de l'Ajuntament en les primeres accions que realitzem, de gestió i neteja a la riera. 2008 Continuem fent la tasca periòdica de seguiment de la riera, consolidant relacions institucionals i cercant activament finançament. A finals d'any, l'esforç dóna fruit i s'aprova un ajut que permetrà realitzar estudis i accions de gestió i difusió per a la conservació de l'espai fluvial de la riera de Martinet. D'altra banda, s'inicia la participació del grup en el seguiment de les poblacions de cranc de riu al Parc Natural del Montseny i en programes pilot de l'Agència Catalana de l'Aigua. 2009 Realitzem accions de millora de la riera i sortides de descoberta de l’entorn, així com diversos estudis que ens permeten plantejar les prioritats per als anys segünts. Associació Martinet i Associació Hàbitats formalitzen la col·laboració amb l'Ajuntament amb la signatura d'un acord d'adopció de rius i amb la finca El Saüc amb la signatura d'un acord de custòdia del territori. 2010 Finalitzem les actuacions subvencionades i ens centrem a definir les següents accions que durem a terme, sense deixar les tasques de camp. Seguim participant en el Fem Dissabte del Projecte Rius. 2011 D'acord amb els objectius de divulgació del projecte, treballem en el disseny i continguts de la senyalització informativa d'un itinerari a la riera. 2012 Rebem un guardó en reconeixement per la feina realitzada des del 2007 de l’Associació d’Amics de l’Aigua. Al Fem Dissabte, a més de retirar deixalles, recuperem la Font d’en Pinós amb l’ajut dels veïns del barri i l’Ajuntament.

ESPIADIMONIS | 2005

ASSOCIACIÓ MARTINET GRUP DE DEFENSA FLUVIAL

Evolució de la riera de Martinet

2006

ESPIADIMONIS | 2006/2007

SEMPRE AMB EL PROJECTE RIUS! Corbins és un municipi de 1400 habitants i té l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig Segre Noguera Ribagorçana. El poble sempre ha viscut molt de cara al riu però calia fer feina de divulgació de l’espai. Vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Corbins com a tècnica ambiental i, entre les feines que hi vaig desenvolupar, una va ser la de crear el Centre d’Educació Ambiental de Corbins (CEAC) per desenvolupar la conscienciació, la sensibilització i l’educació vers al medi. L’any 2006, a través d’Internet, vaig conèixer Associació Habitats i el Projecte Rius, m’hi vaig posar en contacte i, després d’unes reunions, vam començar com a grup de voluntaris del Projecte Rius a la Noguera Ribagorçana.

Els voluntaris que han realitzat les inspeccions de primavera i tardor no sempre han estat els mateixos, però els fixes hem estat sempre la meva família, incloent els meus fills, que els agrada molt l’observació de qualsevol cosa que passi al seu voltant i també entendre com funciona el medi. Trobo que és molt important aquesta activitat, i sobretot realitzar-la amb els més petits, perquè dona les bases per tenir un gran respecte al medi natural i això també és trasllada en un respecte general per tot. Les inspeccions de riu són una eina molt interessant, que permet a tothom que vulgui, acostar-se al riu d’una manera senzilla, divertida i entenedora sense necessitat de tenir uns coneixements previs sobre l’ecosistema. És un primer pas per conèixer el riu o bé un mecanisme per realitzar un seguiment continuat de com evoluciona la vida al riu i el seu voltant.

Per l’experiència que he tingut, la gent s’ha quedat sorpresa, tant grans com petits, i el que més ha enganxat ha sigut l’estudi dels macroinvertebrats i tota la part de l’anàlisi fisicoquímic de l’aigua. Actualment, hem creat l’Associació Mediambiental Els Dos Rius, i a través d’ella, continuem realitzant el Projecte Rius al mateix espai que fins ara i continuarem, també, oferint als nens i nenes de Cicle Superior de l’Escola Sol Ixet aquesta activitat com a part de programa d’educació ambiental, ja que el claustre de professors sempre l’han trobada com un recurs molt positiu. ESTHER GARCÍA Presidenta de l’Associació Mediambiental Els Dos Rius, va impulsar el Projecte Rius primer com a tècnica de l’Ajuntament i més tard a nivell particular.

2007

Custòdia urbana a la riera de Canyamars

L'iniciativa d'adoptar l'entorn fluvial de Dosrius va sorgir de la Plataforma El Roure, una entitat local que vetlla pel respecte i millora del medi ambient. El projecte d'adopció formava part d'un projecte més ampli de recuperació ambiental i social de les rieres i torrents de Dosrius. L'objectiu principal era recuperar cert grau de naturalitat de l'entorn fluvial i integrar la riera de Canyamars en el nucli urbà de Dosrius com a espai natural d'alt valor estètic i paisatgístic dins del pla d'ordenació urbana.

Associació Hàbitats va treballar estretament amb la plataforma per aconseguir que l'ajuntament valorés la proposta d'adequació de l'entorn de la riera proper a les escoles com a zona verda condicionada i segura i per difondre la iniciativa amb l'organització d'activitats naturalistes i la campanya Fem Dissabte. D'altra banda, les escoles van col·laborar en l'adaptació del Projecte Rius a les rieres del Maresme i el CEIP El Pi, amb el programa “Apropem la riera”, es va constituir com a grup d’inspecció d’un tram de la riera. Gràcies a tot aquest treball conjunt, es va posar en marxa la recuperació de la riera, on els voluntaris i voluntàries, AMPA i escoles van participar en les neteges i reforestacions. El projecte va incorporar com element destacable el potencial dels col·lectius socials, sabent aprofitar els recursos locals per incorporar la restauració fluvial com un objectiu clau en les directrius urbanístiques del municipi.

S T A T I B HÀ Ó I C A C EDU

2007

L'escola pública Enric Casassas participa en el Projecte Rius fent el seguiment d'un tram del riu Ripoll al pas per Sabadell des de l'any 2007. Cada curs escolar un educador ambiental d'Associació Hàbitats acompanya als cursos de 4t i 6è de Primària per fer la descoberta i inspecció del riu, dins de l'oferta educativa d'Hàbitats Educació. Per tal que els nens i nenes puguin aprofitar al màxim la sortida al riu, les mestres treballen diferents continguts relatius a les característiques i vida del riu Ripoll, generant curiositat i ganes de conèixer el riu ben aviat. Per això, el dia de l'activitat, quan l'educador arriba a la classe, sempre és rebut calurosament pels nanos, que no dubten a repondre les preguntes que els fan sobre els ocells, plantes i altres habitants que trobaran al riu i sobre si el trobaran sa o malalt, a més d'explicar-li el que saben del riu i de la natura urbana de Sabadell. Maria Assumpta Salas, cap d'estudis, i les mestres de 4t i 6è expliquen que participar com a socis i grup d'inspecció del riu Ripoll ha estat una oportunitat única de descobrir el riu de la seva ciutat d'una manera pràctica que mai haurien imaginat. Valoren molt que l'acostament al riu es faci en dues etapes, la de coneixement inicial, a 4t, on encara els nens i nenes no acaben de “pair-ho tot”i més tard, a 6è, on tornen al riu per comprovar per si mateixos l'evolució del riu, recordant l'après a 4t i integrant de manera encara més significativa coneixements del medi antics i nous.

Destaquen com els alumnes prenen consciència sobre com està el riu, si està ben conservat o no però, sobretot, com s'ha d'actuar al riu i també a altres àmbits, ja que valoren molt més la importància de respectar el medi per tal de presevar-lo i millorar-lo.

ESPIADIMONIS | 2007

Una aposta per l'excel·lència educativa

2008

ESPIADIMONIS | 2008

El Tenes, espai educatiu El projecte d’adopció que va néixer a partir del treball educatiu a l’Escola el Turó ha recorregut en aquests anys un llarg camí i avui en dia és un exemple de custòdia del territori a Catalunya. Maite Dantí, mestra de l’escola el Turó ens explica els inicis de l’adopció. “A l'escola el Turó de Bigues i Riells vam iniciar un Projecte d' Innovació de Medi Ambient que duia per nom “El riu Tenes”. Aquest projecte es va portar a terme durant tres cursos i ens va obrir les portes cap a fer-nos Escola Verda. A partir de l'eix que ens oferia el riu, cada any vam enfocar el nostre objectiu a un aspecte diferent del riu. El primer curs, tota l'escola va estar treballant el bosc de ribera i el paisatge de la nostra vall. L'any següent, varem prioritzar el tema de l'aigua des de tots els seus vessants i el darrer curs el nostre interès es va centrar en les activitats humanes entorn del riu. Aquest treball englobava tota l'escola, de P-3 a 6è, però també volíem que anés més enllà i que impliqués les famílies i el municipi sencer. Aleshores ens vam posar en contacte amb Projecte Rius, que promou l'Associació Hàbitats, per tal que ens assessoressin sobre l'activitat que podien dur a terme pares i mares del municipi. Es va organitzar una xerrada a l'escola en la qual Projecte Rius va exposar els seus objectius de coneixement i conservació del riu i la tasca d' inspecció del riu per part de voluntaris. A la reunió hi van assistir famílies i els regidors d' ensenyament i medi ambient de l'Ajuntament, els quals ens van fer costat en aquest projecte des del primer moment. En aquesta primera trobada es va veure l'interès per part de les famílies d' involucrar-se en aquest projecte, ja que veien la necessitat de conservar el nostre patrimoni paisatgístic lligat a l'entorn fluvial, i aviat es van crear cinc grups de voluntaris per a la inspecció del riu. Paral·lelament a l'activitat dels pares, des de l'escola es van fer dos tallers de Projecte Rius, destinats a alumnat d' educació infantil i alumnat de cicle superior.

Però el nostre objectiu anava més enllà, i vam plantejar a l'entitat el nostre interès a adoptar un tram el riu, la qual cosa volia dir crear un itinerari que ens permetés de passejar-hi a prop, i que tenia com a objectiu la millora ambiental i social de l'entorn fluvial del riu Tenes. Entre representants de l'escola, pares i mares, el tècnic de medi ambient de l'Ajuntament i el guiatge de tècnics del Projecte Rius es va començar a elaborar aquest projecte que s'ha convertit en una realitat durant aquest curs i del qual estem molt satisfets.“ MAITE DANTÍ Mestra de l’Escola el Turó i precursora de les inspeccions de rius a Bigues i Riells.

El projecte d’adopció de Bigues i Riells consta de dos espais en custòdia. Al nucli de Bigues, l’adopció de riu ha servit per crear un itinerari fluvial circular anomenat “El passeig del Tenes” que va acompanyat d’un díptic amb els punt més interessant de la ruta i de plafons informatius. De forma periòdica es realitzen diversos tipus d’activitats, com ara tallers educatius, neteges i campanyes de control d’espècies de fauna i flora invasores. El segon espai en adopció es troba a l’entorn de l’antiga central hidroelèctrica de Riells del Fai, al peu de Sant Miquel del Fai. Les principals actuacions portades a terme han estat els inventaris i censos de fauna i flora de la finca i del tram fluvial, el disseny i instal·lació de plafons informatius i mobiliari de descans, el condicionament del patrimoni arquitectònic de la finca i la realització d’un camp de treball estival. En aquets moments, l’entitat compta amb un acord de col·laboració amb l’Ajuntament i el conjunt de grups de voluntaris del Projecte Rius a la zona, agrupats sota el nom BIR Tenes, i dos acords de custòdia amb propietats privades: l’Hotel Molí de la Torre i la finca de la Central del Fai.

Quan parlem dels valors educatius del Projecte Rius normalment pensem en la formació d’infants i adolescents. La participació d’Escoles de Capacitació Agrària (ECA), però, és un exemple de com el Projecte Rius també és una iniciativa molt adient en la formació de persones adultes. Mónica Segura, professora de l’ECA Amposta, i els alumnes que realitzen la inspecció de rius al centre ens expliquen que després d’un parell d’anys realitzant les inspeccions de riu, enguany han incorporat al curs escolars diverses accions per recuperar el bosc de ribera. Dins del Crèdit de Producció de Plantes, han realitzat esqueixos de Salix eleagnos, de Salix alba i de Populus alba d’arbres autòctons del riu i que durant el proper curs, un cop ja estiguin ben arrelats, els plantaran amb els mateixos alumnes per tal de millorar el bosc de ribera i reduir la zona de canyar i romingueres que prèviament desbrossaran i desenterraran.

Agraria d’Amposta. Escola de Capacitació : RE NT CE L DE M NO de gestió i organitl Xúquer. RIU: Sénia, conca de l cicle de grau superior de s cur r me pri l de ts udian PROJECTE RIUS: est INSPECTORS DELS RNP. GO s stic d’estgí isa pa i als tur botànica, reconeixement zació dels recursos na R EL PROJECTE RIUS: rucLA ast AL nfr EB d’i TR ció ET za RM tilit PE re-u ció de l’espai, ICULARS QUE itza util a t an qu blic . pú CONTINGUTS CURR etc de l’ús del riu, ement d’ocells, gestió r, centre d’interpretació pècies vegetals, reconeix de gel, fàbrica de pape rica fàb ls, zel pin de rica tures: molí de farina, fàb ïinfraestructures constru nteniment i millora de les ma el – ins les menten que amb des pels avantpassats. Els i les alumnes co x, i accions per . e.. qu la canya, Arundo dona s de rè ap ció n na ha imi l’el es – on cci pe del bosc de ribera, com b bastant biodiversitat”. les espècies autòctones ir vor afa no – “el Sénia és un riu am ues aig tram és molt baix i les ntacions. – “el cabal en el nostre ut al carbo- les pla deg sic bà nt sta ba és pH El . des fun pro ssa ma l’aigua”. es que realitzem degut a l’estancament de letar les inspeccion mp co r Pe ènats i hi ha poc oxigen esp ltes s agradaria... tot i així, hi trobem mo b el Projecte Rius en am el – “el riu és petit però, tot ma, no només r pe s diferents disperse per a millorar l’ecosiste s na on fau nci i rve ció inte eta fer veg – de cies - recollir dades. -ho en un tram”. cranc americà ha con i l’estudi. En lloc de fer el t, ren cor c po lt mo – ampliar les mesures . – “el riu té ma ste osi rofundir en l’ec ”. matí, fer-ho en dos i ap ir rn. querit gran part del riu ten ive ob d’h r re pe est ll ba bé al trim ologia de tre – fer alguna activitat tam anàli– “hem après la metod espècies vegetals i terial per poder fer un ut ma eg s con mé i he ó i aci riu orm al inf s mé – dades referents ”. era riu. tructura del bosc de rib s a fons de l’estat del animals que formen l’es a aquest riu i si mé bit ha e qu na fau la i – “hem après la flora va impacel Projecte Rius nir la biodiversitat. Em alumenes valoren les i Els s la necessitat de mante din en viu microorganismes que com... tar molt la quantitat de Hem après ica, molt interessant. ”. riu l de – “una activitat dinàm a el’aigu rib de sc bo el ma etació confor moltes coses útils”. sciència – “hem après quina veg ues que ocasiona l’ésser perquè prenem més con piq trò an ns cio ica dif – “una bona activitat la rellera i les mo com í aix s, ntenir els riu de la importància de ma g dels llar humà”. al i dia en i ésser humans avu als r pe cia vàn s pecte radaria millorar as temps”. Al riu Sénia ens ag stre entorn, sa per conèixer el no – “una sortida profito com... enque podem gm es au tod r mè pe i a ó d’algun sistem dre procediments aci ren ent ap r lem pe imp bé i li tam tud l’es – a comprovar l’estat d’a nosaltres mateixos per r lica ap tat tar el cabal. ali qu la structures per millorar de riu”. – l’eliminació d’infrae canal de tres trams un però hi ha diferents ha hi e qu ja , riu l de i tida no ho vam veure, sor era la rib de “A – sc bo l de nyós la quantitat de go ver nostres rius on és ls de ms tra s consde reg al marge dret. a sad , hem de posar-hi mé a periòdicament i la po idus i brossa que hi ha res de – la neteja de la brutíci da na jor a”. organitzar alguna ciència i tenir-ne més cur papereres. Voldríem . recollida de brossa

ESPIADIMONIS | 2009

FORMANT NOUS PROFESSIONALS

2009

2010 De poc a molt en dos anys ESPIADIMONIS | 2010

El voluntariat del Projecte Rius treu a la llum noves dades sobre el riu Canaletes Fins l’any 2010, el riu Canaletes, que drena una bona part de la comarca de la Terra Alta, només havia estat estudiat per un grup de voluntaris del Projecte Rius a Benifallet, a la desembocadura a l’Ebre. Els estudis de la qualitat de l’aigua o de l’estat ecològic eren escassos a la resta del curs. A part, el riu Canaletes només consta d’una massa d’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i, per tant, la diagnosi de l’estat ecològic de tot el riu es realitza només a partir d’un punt. Aquest punt situat a la part més baixa de la conca, té diversos impactes i pressions que fan que la qualitat ecològica sigui mediocre segons l’últim informe de l’estat de les masses d’aigua catalanes publicat per l’ACA l’any 2010. La conferederació hidrogràfica de l’Ebre (CHE) tampoc disposa de gaire més informació. Així, doncs, la primavera de 2010 vam decidir, juntament amb un grup d’amics d’Horta de Sant Joan, iniciar el nostre propi grup de voluntaris per recollir informació més detallada del Canaletes. El riu neix a Horta de Sant Joan, dintre del Parc Natural dels Ports i, ja a les primeres diagnosis realitzades seguint el protocol de Projecte Rius, se’ns mostrava un riu amb una molt bona salut, ben diferent a les dades que es tenien fins llavors. Un dels voluntaris d’aquest primer grup fou Sergi Serrano, de Pinell de Brai. En Sergi va decidir iniciar un nou grup d’inspecció al Canaletes, en aquest cas a la part més baixa del seu curs, en un

tram proper al punt on l’ACA realitza la diagnosi per a tot el riu Canaletes. Paral·lelament, gràcies a la professora Begonya Falcó de l’institut Terra Alta de Gandesa, va sorgir una proposta de treball de recerca de batxillerat de l’alumna Gemma Rins de Gandesa. Aquesta alumna es posà en contacte amb la doctora en ecologia Núria Cid, del mateix poble, per tal que codirigís el seu treball titulat “L’estat ecològic del riu Canaletes”. Una de les tasques d’aquest treball fou la inspecció d’un punt del tram mig del riu Canaletes utilitzant el protocol de diagnosi de Projecte Rius. El resultat, en aquestes dues inspeccions fetes al 2011 a la part mitja i baixa de la conca, fou que l’estat de salut del riu era bo. Amb tot, en qüestió de dos anys i gràcies a la participació de tots els voluntaris esmentats i al Projecte Rius estem contents de tenir un millor coneixement de l’estat de salut del riu Canaletes, el riu que rega els nostres horts, que ens dóna de beure i on ens refresquem quan fa calor i que ara, en conèixer millor la seva fauna, les seves plantes, la seva ecologia, podrem gaudir i cuidar encara amb més ganes. PAU FORTUÑO Biòleg i tècnic del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i voluntari del Projecte Rius a la Terra Alta.

2011

HÀBITATS EMPRESES Gates P.T. Spain, S.A. és una empresa situada al municipi bagesà de Balsareny inaugurada l'any 1989. La seva principal activitat és la fabricació de corretges per l'automoció, tant per vehicle industrial com vehicle utilitari. L'any 2010 des del Departament de Formació i Desenvolupament de Gates sorgeix la idea de realitzar una activitat aprofitant l'emplaçament de la planta industrial vora el riu Llobregat. Gràcies a la iniciativa de la responsable del departament, Imma Gonzalez, se celebra la primera sortida formativa en inspecció de rius de la mà de l'equip tècnic del Projecte Rius. Més d'una vintena de treballadors i treballadores acullen de bon grat la proposta que, a banda de ser formativa, incorpora la participació activa en la cura dels espais fluvials. L'activitat és oberta al conjunt dels treballadors i treballadores de Gates, que poden sumar-s'hi lliurament campanya rere campanya. La direcció de l'empresa posa facilitats per a que la inspecció de rius es realitzi dins la jornada laboral i es converteix en una cita molt esperada pels membres del grup d'inspecció. Imma Gonzalez destaca que l'inspecció és una activitat que requereix una logística molt senzilla i, en canvi, aporta grans beneficis per al grup que la realitza, tot contribuint a la seva cohesió i afavorint el treball en equip. A banda d'esdevenir un bon espai per a les relacions entre companys i companyes, l'experiència d'inspeccionar el riu potencia una bona imatge de

la empresa vers l'equip de treball. Els treballadors i treballadores valoren molt positivament aquesta iniciativa i el compromís de Gates tant vers el medi ambient com pel que fa al benestar de l'equip de treball. A més, s'enforteixen els lligams amb l'entorn natural i s'incentiva el sentiment de pertinença al territori, tot contribuint a la seva conservació. L'experiència de Gates posa de manifest com les empreses poden participar de manera activa i significativa en la conservació del medi natural, ja sigui realitzant actuacions de millora directe del territori o bé treballant la conscienciació i fomentant hàbits de respecte vers el medi. La iniciativa de Gates s'inclou dins el programa Hàbitats Empreses que promou la implicació de les corporacions en la conservació del medi ambient i molt espacialment dels espais fluvials. L'objectiu del projecte és desenvolupar la responsabilitat social de les empreses atenent a la doble necessitat de sensibilitzar i actuar. Es tracta d'introduir el respecte al medi ambient en l'àmbit de la gestió empresarial i, alhora, en la vida quotidiana de les persones, permetent el pas del voluntariat corporatiu a la implicació personal per tal d'afavorir una societat més compromesa amb l'entorn. ESTELA ANGLADA Estela Anglada és responsable de gestió econòmica d'Associació Hàbitats des de 2009 i codesevolupa l'àrea d'Hàbitats Empreses.

ESPIADIMONIS | 2011

Del voluntariat corporatiu al personal

ESPIADIMONIS | 2011

2011 EL COMPROMÍS DELS EDUCADORS AMBIENTALS AMB LA SOCIETAT Fa dos anys, en unes jornades de custòdia del territori al Lluçanès, membres d'Associació Hàbitats van presentar-hi algunes xerrades. Aleshores jo era pràcticament nouvingut, i així vaig conèixer el Projecte Rius. Professionalment em dedico a l'avaluació d'estat ecològic de les conques internes catalanes, fent servir els macroinvertebrats com a bioindicadors de qualitat biològica als rius, així que vaig trobar molt interessant aquell projecte. Després de xafardejar una mica, vaig quedar parat amb la gran xarxa de voluntariat establerta, els rigorosos informes publicats any rere any, el seguit d'activitats de sensibilització i la capacitat de difusió de tot plegat... Així, l'idea d'aportar-hi el meu granet de sorra va vindre tot naturalment. Em preguntava on ubicar el punt d'inspecció. Visc a la Garrotxa, on hi ha un munt de rius i rieres per triar... Però aviat vaig caure que “la Pregunta” era “amb qui?” Involucrar-hi més gent i assegurar-ne una continuïtat era la clau. L'idea va sorgir amb la Maru, una amiga, mestra de l'escola pública de Lliurona. Era perfecte, faríem allà el punt d'inspecció i els alumnes participarien en un projecte d'educació ambiental molt engrescador. Alhora, intentaríem desenvolupar la seva autonomia per garantir les inspeccions al llarg dels anys. Lliurona era un veïnat abandonat que es va començar a repoblar fa 30 anys. Situat sota la Tossa d'Espinau, fa frontera natural entre la Garrotxa i l'Empordà, i entre les conques de la Muga i el Fluvià. Es tracta d'un entorn idíl·lic, però s'ha de

ser valent per viure-hi (hi ha 40 minuts de pista forestal fins al veïnat més proper, Beuda). Fa 20 anys les famílies de Lliurona van decidir escolaritzar la mainada allà i el Departament d'Ensenyament va reconèixer l'escola com a CEIP públic el curs 92/93. Tanmateix, l'aïllament geogràfic i l'abandó polític i econòmic de la zona han generat una manca important de recursos i infraestructures a l'escola, cosa que s'ha anat trampejant

petita surgència de la font del Bac. Així, trobem diverses famílies d’efímeres, plecòpters i tricòpters, entre d'altres, cosa que ens indica una molt bona qualitat biològica. El bosc de ribera té una estructura totalment natural i, si no fos per algunes deixalles que ja no hi són gràcies als més petits de l'escola, no hi trobaríem cap alteració significativa. Vaja, que és un plaer fer una inspecció en aquest lloc, tant per l'aprenentatge de la mainada com per lo bonic que és passar-hi un matí. Ja portem un any i estem molt contents amb l'experiència. Als alumnes els va fer molta il·lusió veure l'Informe RiusCat 2011 amb les dades del Manol i aquesta primavera seguiran aprenent encara més... Us podem assegurar que ja en controlen molt, de “bitxos” del riu, i que d'aquí a poc tindrem unes veritables expertes i experts a l'Alta Garrotxa que tindran la capçalera del Manol més que controlada.

amb la col·laboració de pares, mares, veïns i veïnes. Avui compten amb 15 alumnes de 3 a 12 anys, i dues mestres, la Pilar i la Maru. El medi natural i geogràfic són eixos bàsics del seu projecte educatiu, ja que la riquesa més important d'aquesta humil escola és l’entorn natural, social i històric. Allà mateix neix el Riu Manol, afluent de la Muga, i és aquí on fem el punt d'inspecció. Com que es tracta d'un ambient gairebé gens alterat, hi trobem una gran diversitat d'invertebrats, que seria major si no fos pel poc cabal del Manol a aquesta alçada, on pràcticament és una

Aquest any les retallades afectaran encara més a la xarxa de control de qualitat biològica de rius, embassaments i litoral (al moment d'escriure això sembla que no es destinarà cap cèntim als professionals que ens hi dediquem). Així, pren encara més importància la tasca d'educar i implicar la societat en la cura del nostre entorn i en l'esperit de col·laboració. Valguin com a exemples el Projecte Rius i Lliurona. ROMERO ROIG Biòleg especialitzat en ecologia aquàtica i educador ambiental, amb la col·laboració de Maria López, mestra al CEIP Lliurona i ramadera ecològica.

Aquest any està essent sonat. Com bé sabeu estem celebrant el nostre quinzè aniversari i, amb la nostra dèria de seguir trepitjant el territori, cada mes hem programat diversos actes i activitats amb els que volem, amb la vostra companyia, celebrar la confiança en aquest projecte i que hem fet, fem i farem grans coses per la preservació dels ecosistemes del nostre país. Amb aquesta celebració no podem, ni volem!, deixar d'homenatjar el nostre territori i la seva gent, la nostra gent. Sense vosaltres aquest projecte que aquest any en fa 15 no hagués estat possible. Les inspeccions, les adopcions, els Fem Dissabte!, les sortides formatives, les trobades de grups, les assemblees, etc., són només possibles gràcies a l'esforç de totes les persones i entitats participants. Hem encetat aquest 2012 amb un acte d'inauguració dels 15 anys a l'Hotel Molí de la Torre de Bigues i Riells, un espai en custòdia a la conca del Besòs, amb una jornada titulada “Catalunya terra de rius i boscos”. L'han seguit al febrer: la celebració conjunta amb els amics i amigues de l'Associació Mediambiental la Sínia de Gaià; les III Jornades de Custòdia Fluvial i Participació Ciutadana, que tenien com a tema “Economia verda, empreses compromeses amb el territori”,a la conca del Foix; i l'observació d'estels en la diada de Rius d'Astronomia a la conca del Segre. I encara ens en queden molts més fins aconseguir arribar a tants punts del territori com ens sigui possible! Tot i la feina, de bon grat, que ens comporten tots aquests actes i activitats no deixem de mirar el futur, incert, potser sí, però amb el vostre ajut i amb molt d'esforç ho farem possible. Volem seguir comptant amb vosaltres, impulsarem l'entrada de nous grups, donarem a conèixer i tirarem endavant el nostre nou Projecte Educatiu dins d'Hàbitats Educació, promourem les bones i responsables pràctiques ambientals a les empreses a través d'Hàbitats Empreses i no perdrem mai el nostre esperit d'entitat que fomenta l'apropament de les persones a l'entorn natural convertint-les en protagonistes de la conservació del territori.

Des d'aquelles primeres trobades entre diversos biòlegs i la creació de la primera xarxa de voluntaris per a realitzar les inspeccions de riu, n'hem passat unes quantes: amics que ens han deixat, noves incorporacions, noves xarxes i nous horitzons fins arribar al dia d'avui. En una de les pitjors èpoques per al medi, on la falta de recursos ofega les energies, nosaltres volem treure pit i demostrar-nos que malgrat tot seguim endavant; sense casar-nos amb ningú però de bracet de tothom per mantenir viu l'esperit del conèixer, conservar i compartir que tant ens ha donat al llarg d'aquests 15 anys. És un bon moment per tornar a recuperar aquell esperit innovador i captivador, és l'hora de tornar a explicar què és i qui som Associació Hàbitats, fem-ho córrer donem-nos altre cop a conèixer i expliquem amb orgull què significa pertànyer a un col·lectiu creat des del teixit social i que lluita com mai per fer valer el seu model. Des d'aquí només ens queda agrair-vos la vostra companyia i dedicació i encoratjar-vos a participar en tots els actes de celebració d'aquests 15 anys. Felicitats a tots i totes!! POL GUARDIS Coordinador de l'equip tècnic d'Associació Hàbitats. Va començar com a voluntaris del Projecte Rius a La Garriga l'any 2005, participant en diferents iniciatives, com la Xarxa Besòs, fins que l'any 2011 entra a formar part de la Junta Directiva.

ESPIADIMONIS | 2012

15 ANYS!

2012