Espiadimonis 29 by Associació Hàbitats

www.associaciohabitats.cat

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Tardor ‘14

3 4 6 7 8 10

ESPIADIMONIS | TEMA

EDITORIAL

Ecologia urbana

NOTÍCIES

Associació Hàbitats

FLORA

Consolda Menor

FAUNA

Teixidor TERRITORI

L’arquitectura de l’aigua: els safareigs públics

RUTES

De Montblanc a L’Espluga de Francolí: Itinerari pel curs alt del Riu Francolí

11 12 14 16 18 22

Han Col·laborat: Ramón Bartolí, Alfred Bellès, Ángel La Torre, Eva de Lecea, Estela Angalda, Amaia de las Heras, Rocío del Río, Xavier Martí, Pedro Alba, Ramon Pollina, INS. Pla Marcell de Cardedeu, INS. Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès, Toni Llobet, Albert Escayol, Lluís Cintas, Pablo Amieiro, voluntaris i voluntàries d’Associació Hàbitats. Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

EL RACÓ DEL VOLUNTARI

Concurs de fotografia

LA NOSTRA GENT

Les fotos dels voluntaris

OPINIÓ

La bicicleta

RACÓ TÈCNIC

La bicicleta urbana

EDUCACIÓ AMBIENTAL

Balcons Sostenibles

ENTREVISTA

Josep Maria Vallès

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a El Tinter, SAL, empresa certificada en Cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001 i EMAS, a més de la norma d’Ecodisseny UNE 150301. Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Symbol Freelife Satin de 130g. Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera. Dipòsit legal : B-12225-1995 MOTXILLA ECOLÒGICA DE LA REVISTA ESPIADIMONIS Càlcul de la motxilla ecològica d’un exemplar de la publicació segons els estàndars del projecte LIFE+ Greening Books. Totals unitaris Estalvis* Petjada de Carboni 201 g 18 Residus generats 13 g 2 4 L 1 Consum H2O Consum energia 5 MJ 1 Consum matèries primeres 96 g 13 *Impacte ambiental estalviat respecte a una publicació comú similar.

3 També volem potenciar la participació dels socis en la revista, de manera que siguin ells els que elaborin els diferents articles. En aquest número trobareu els habituals articles sobre la fauna i la flora dels nostre soci Alfred Bellés, un altre sobre el projecte balcons verds que hem desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el racó tècnic sobre la bicicleta, i un interessant article sobre l’ “arquitectura de l’aigua“, a més d’altres notícies de les diferents activitats realitzades durant la tardor. D’altra banda, els temps de crisi que vivim estan afectant des de fa temps la situació financera de l’entitat. Estem segurs que amb l’ajuda de tots els nostres socis podrem tirar endavant tots els nostres projectes, i aprofitem per agrairvos-ho per avançat. Estem cercant noves fonts d’ingressos, donat que les subvencions i ajudes públiques són cada cop més minses i espaiades en el temps. També hem començat a prendre algunes mesures per reduir costos, d’entre les quals destaca la reducció de la bianualitat de la nostra revista: fins ara hem fet tots els esforços possibles per oferir-vos dos números a l’any (primavera i tardor) de l’Espiadimonis, però l’any vinent tan sols en podrem treure un. Tan bon punt ens sigui possible, tornaríem a recuperar els dos números habituals. Us desitgem que passeu un Bon Nadal en companyia de les persones estimades i que l’Any Nou, més que mai, ens porti prosperitat a tots.

Xavier Martí

President

ESPIADIMONIS ESPIADIMONIS | EDITORIAL | TEMA

Benvolguts socis i sòcies, teniu a les vostres mans el número 29 de l’Espiadimonis, la revista de comunicació i participació de l’entitat. Fa molt que vàrem començar a treballar pel medi ambient, centrant la nostra tasca en el més important dels nostres projectes: el Projecte Rius. Al principi només érem unes poques desenes de socis i ara ja hem sobrepassat de llarg el centenar... però encara voldríem ser més. La força de l’entitat rau en els seus socis. Ser soci de l’entitat significa que, més enllà de l’aportació econòmica, es té l’oportunitat de poder PARTICIPAR: participar en les decisions que es prenen per tirar endavant nous reptes i nous projectes, participar en els diferents canals de comunicació de l’entitat (revista, web, facebook, twitter...), participar en totes i cadascuna de les activitats que al llarg de l’any us proposem. A més a més dels socis tenim molts centenars de voluntaris que treballen pels diferents projectes de l’Associació, i ens agradaria que també poguessin participar amb el mateix grau d’implicació. És per això que veureu en aquest número de la revista una oferta molt atractiva pels socis: si ens porteu un soci nou, gaudireu d’una quota rebaixada de 20 € anuals, també pel nou soci, durant els propers dos anys.

4 ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

AMPLIACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA I MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS

GRAN ÈXIT DE LES ACTIVITATS FORMATIVES DEL PROJECTE RIUS A LA CONCA DE L’EBRE

El dia 30 de juny es va reunir, a la seu d’Associació Hàbitats, l’Assemblea General de Socis i Sòcies amb caràcter extraordinari. La convocatòria responia al desig de la Junta Directiva de facilitar la participació entre socis i ampliar la composició de l’òrgan de govern, per tal que l’entitat sigui més dinàmica i plural. L’ordre del dia plantejat consistia en la modificació d’alguns articles dels Estatuts amb l’objectiu d’eliminar l’obligatorietat del càrrec de tresorer, tot substituint-lo pel de vocal, i en l’adaptació de les comunicacions i reunions entre els membres de l’entitat a les noves tecnologies digitals, per tal de facilitar la participació virtual dels socis a través d’Internet. Els canvis proposats per la Junta Directiva varen ser aprovats per unanimitat. D’altra banda, també es va possibilitar la incorporació de nous membres a l’òrgan de govern de l’entitat. Així, als càrrec de president, secretaria i tresorer representats respectivament per Xavier Martí, Eulàlia Serrano i Alfred Bellès, se sumen els vocals Pedro Alba i Ramon Bartolí. El passat mes de juliol el Registre d’Associacions de Barcelona va validar la composició de la nova Junta. Els nous Estatuts han trigat uns mesos més a veure la llum, doncs no ha estat fins l’octubre d’enguany que el mateix Registre ha emès la resolució favorable.

Durant la tardor de 2014 el Projecte Rius ha celebrat dues sortides de formació sobre la metodologia del Projecte Rius a la conca de l’Ebre. La primera es va celebrar a Rialp (Pallars Sobirà) el dia 27 de setembre al barranc de Sant Antoni, afluent de la Noguera Pallaresa. La segona activitat va tenir lloc a Móra d’Ebre l’11 d’octubre al mateix riu Ebre. Les dues activitats van aplegar més de 70 persones. Tot i que les sortides s’adrecen a la formació de nous grups de voluntariat, també hi són convidats els grups que ja hi participen. Per a aquests últims és una bona oportunitat per repassar continguts, esclarir dubtes i contactar amb altres voluntaris i voluntàries de la zona. Aquest és el cas del Camp d’Aprenentatge de Valls d’Àneu, un dels més veterans de Projecte Rius que hi participa des de l’any 2000 i que va aprofitar l’oportunitat per renovar els materials d’inspecció que havien quedat desactualitzats. Cal destacar que gran part dels assistents a les formacions eren mestres, amb l’objectiu de traslladar la metodologia d’inspecció de rius a sengles centres i convertir-se en grup de voluntariat. Aquest és el cas per exemple de l’Escola de la Vall Fosca de la Plana de Mont-Ros, de l’Institut El Morell de El Morell i de l’Escola Josep Fusté d’Alforja. Hores d’ara, fruit de les dues formacions, s’han creat tres nous grups d’inspecció.

Aquest xifra cobra especial rellevància en tractar-se de grups que actuaran en territoris on històricament el Projecte Rius ha comptat amb menor presència. Aquest nou impuls a la conca de l’Ebre ha estat possible gràcies al Programa Playas, Ríos, Voluntariado y Custodia del Territorio del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a través de la Fundación Biodiversidad.

LA RESTAURACIÓ DEL RIU CONGOST: CONCLOU LA PRIMERA ETAPA I S’INICIA LA SEGONA El projecte de restauració del riu Congost al pas per Llerona, Les Franqueses del Vallès, clou el passat 25 d’octubre amb una visita guiada vora riu que permet als participants conèixer les actuacions de millora ecològica que s’han dut a terme i comprovar els resultats obtinguts. El projecte de millora del riu es va iniciar a principis de 2014 precedit d’un procés participatiu que va donar a conèixer els objectius i les actuacions del projecte a la població de les Franqueses del Vallès. El principal gruix d’actuacions s’ha desenvolupat entre els mesos d’hivern i primavera d’enguany i ha consistit principalment en la retirada d’espècies invasores, com per exemple la canya de Sant Joan o el seneci del cap, i la plantació d’espècies vegetals pròpies dels bosc de ribera mediterrani seguint diverses tècniques de bioenginyeria. Aquestes actuacions han estat complementades amb el condicionament del camí fluvial i l’arranjament de l’aguait. Les feines han comptat amb la col·laboració del voluntariat un total de 170 persones Amb tot, el projecte conclou amb 30 hectàrees restaurades ecològicament i l’afavoriment de la connexió biològica del Congost amb altres espais propers. La iniciativa ha estat possible gràcies al finançament del Mi-

nisterio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a través de la Fundación Biodiversidad i també del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. També s’ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Davant l’èxit del projecte, l’any 2015 s’iniciarà una segona etapa de restauració del riu Congost al tram comprès entre Les Franqueses del Vallès, a tocar del parc del Falgar, i els municipis de Granollers i Canovelles, en els límit on conflueixen ambdós termes. El projecte seguirà una tipologia d’actuacions molt semblant a l’anterior, tot i que aquestes s’adaptaran a les problemàtiques específiques de l’indret. El projecte ha confirmat una primera dotació per part del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a través de la Fundación Biodiversidad. També es preveu la col·laboració dels tres ajuntaments implicats i del Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs.

El passat 10 d’octubre, 43 treballadors i treballadores voluntaris de Telefónica van participar en la jornada de restauració ecològica del Riu Congost a Les Franqueses del Vallès organitzada Associació Hàbitats. L’activitat s’emmarca en el projecte Recuperació de l’entorn fluvial del riu Congost i la seva àrea d’influència a través del voluntariat, la custòdia i la participació social. El projecte té per objectiu la millora de la qualitat ecològica del riu al mateix temps que es fomenta la coresponsabilitat social amb actuacions com aquesta. Les persones voluntàries es van dividir en 4 grups de treball. El primer grup tenia l’encàrrec d’arranjar la tanca que delimita una zona de tranquil·litat per a aus en un lloc d’especial interès per a aquest grup de fauna. Els altres grups, van realitzar tasques de manera rotatòria. Gràcies al seu esforç es van eliminar tots els individus de Seneci del Cap (Senecio inaequidens), una espècie invasora que colonitza les planes obertes. Van dur a terme tasques relacionades amb el manteniment de les actuacions de restauració que s’han realitzat durant l’últim any, principalment la neteja i condicionament dels escocells de les plantacions al passeig fluvial. Eliminant les espècies herbàcies dels escocells s’aconsegueix disminuir la competència per nutrients i aigua de les plantacions de vegetació autòctona que s’han realitzat i es maximitza la probabilitat

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

VOLUNTARIS I VOLUNTÀRIES DE LA FUNDACIÓN TELEFÓNICA COL·LABOREN EN LA RESTAURACIÓ DEL RIU CONGOST

de supervivència de les plantes. I finalment van retirar la runa present al marge dret del riu. La majoria de residus trobats provenien d’aigües amunt, arrossegats per la força de les pluges.

Aquest és el segon any que Fundación Telefónica confia en els projectes d’Associació Hàbitats per commemorar el dia Internacional del Voluntariat. L’any anterior la col·laboració es dugué a terme al riu Tenes al pas per Riells del Fai, a l’alçada de la Font de la Pineda, on l’entitat també hi desenvolupa un projecte d’adopció i custòdia fluvial. Associació Hàbitats felicita els voluntaris i voluntàries de Fundación Telefónica. El seu esforç se suma al d’altres voluntaris que treballen per a la conservació dels espais fluvials des de fa més de 17 anys.

6 ESPIADIMONIS | FLORA

CONSOLDA MENOR La família de les boraginàcies és una família de plantes que comprèn unes 2000 espècies. El mediterrani és ric en espècies d’aquesta família i a casa nostra trobem 50 espècies autòctones. Es tracta d’herbes cobertes de pèls rígids que tenen un tacte raspós, i les fulles són de forma entera. La consolda menor és una herba amb un rizoma amb engruiximents tuberosos, d’aquí ve el nom específic de tuberosum. Les fulles són hirsutes, és a dir, proveïdes de pèls rígids, les inferiors en forma d’una llança ampla i amb el pecíol curt, mentre que les superiors no presenten pecíol. Les flors són penjants de color groc i en inflorescències poc nombroses. Amb quines espècies la podem confondre? Es podria confondre amb la consolda major Symphytum officinale, però aquesta té les flors de color violaci o rosa, mai groc, a més de presentar una tija alada. Una altra possible confusió seria amb el peu de colom Onosma tricosperma, però aquesta planta tot i tenir les flors grogues, presenta una inflorescència amb unes bràctees (com fulles petites molt diferents de les fulles normals a tocar de les flors), cosa que la consolda menor no té. A més, el peu de colom creix en pastures de la muntanya mediterrània fins l’alta muntanya, mentre que la consolda menor creix en boscos caducifolis humits, principalment boscos de ribera.

CONSOLDA MENOR Família: Boraginàcies Nom científic: Symphytum tuberosum Nom en castellà: consuelda menor Altres noms en català: mill bord, orella d’ase, nualós

Quan la veurem amb flor? La seva florida va de març a juny. On la podem trobar? Com ja hem esmentat anteriorment la consolda menor creix en boscos caducifolis humits i eutròfics (és a dir, boscos amb sòls rics en nutrients), principalment boscos de ribera. Concretament n’he trobat alguns peus al torrent Gran d’Abrera i ja molt més abundant a l’entorn de l’estany de Banyoles. Quins usos té? Hi havia la creença popular que la consolda, tant la major com la menor, tenien virtuts a l’hora de soldar fractures o ferides. De fet el nom genèric de Symphytum té l’origen en el grec Symphuo, és a dir, unir o soldar. Es creia que les fulles sense pecíol de la planta soldades a la tija posaven de manifest en la seva forma la virtut de la planta de soldar. Un dia parlant d’aquesta planta amb un gallec d’una certa edat, aquest m’explicava que, al seu poble natal quan ell era petit en el moment en que un animal o persona es feia una ferida o fractura, agafaven la consolda i fregaven la ferida o fractura, tot repetint les paraules “suelda consuelda” amb l’esperança de que la planta ajudés a soldar la ferida o fractura.

Molt sovint les virtuts atribuïdes a les plantes en base a la seva forma no s’han pogut contrastar i entren en el terreny del que consideraríem infundat. Però curiosament analitzant la consolda menor s’ha trobat un compost químic anomenat al·lantoïna, una substància que estimula la mitosis cel·lular, en altres paraules que fa que les cèl·lules es divideixin més, cosa necessària en un procés de cicatrització. Sembla que a la llum de la ciència podem atribuir virtuts cicatritzants a la consolda. Per administrarla cal posar l’arrel tuberosa rallada en contacte amb la ferida. Per altra banda, no és gens recomanable el seu ús per via oral. El ús extern no presenta problemes, però la seva ingesta perllongada pot provocar toxicitat al fetge, a més d’un possible efecte carcinogènic. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

La família dels remízids és representada a casa nostra per una única espècie: el teixidor, un ocell de mida petita i d’alimentació insectívora. El seu comportament és similar al de les mallerengues. Els nius són molt elaborats i pengen a l’extrem de les branques. Els polls són nidícoles, és a dir, romanen al niu després d’eclosionar.

Com el podem distingir? Es tracta d’un ocell molt petit amb un antifaç negre molt marcat, no tan gros i gruixut en el cas de les femelles. El cap és de color gris i l’esquena marró. El bec és fi i punxegut, tot delatant la seva alimentació insectívora. Les plomes rectrius (cua) són negres amb el marge blanc. Els joves tenen el cap també grisós però no presenten el característic antifaç dels adults. La seva veu és un “tsiiii” molt agut, i el cant molt poc habitual refila i xiula. Però el més característic del teixidor és el niu, una bossa teixida per ell, d’on prové el nom de teixidor. Per fornir el niu utilitza nombroses fibres vegetals, generalment la borra que acompanya les llavors dels àlbers, salzes i bogues, fibres que l’ocell pacientment recull. Si a la zona hi pasturen ovelles també recull la llana que queda enganxada a la vegetació. Aquest niu és una bossa totalment tancada que presenta un característic túnel d’entrada en forma d’un curt tub que el distingeix del niu de la mallerenga cuallarga, que no presenta aquest tub d’entrada i que generalment està construït amb molses i líquens. On viu? Es tracta d’una espècie fortament lligada a espais riberencs i zones humides: rius, canals, sèquies, canyissars, basses i embassaments. Per niar necessita arbres o arbusts una mica alts com salzes, àlbers i pollancres d’on fer penjar els seus nius. Defuig els llocs elevats i freds i prefereix l’escalfor de la terra baixa. És un nidificant d’estiu, mentre que amb l’arribada del fred molts teixidors del nord i centre d’Europa fan irrupcions a casa nostra buscant unes condicions més càlides que les dels seus països d’origen. Què menja? La seva alimentació és bàsicament insectívora. Consumint tota mena d’insectes i aranyes. A l’hivern, quan els insectes escassegen s’alimenta de llavors de canyís i boga junt amb alguns borrons de pollancres i salzes. El mascle de teixidor, un constructor frenètic de nius Generalment per saber quantes niuades d’una determinada espècie s’han produït es poden contar el nius presents. En el cas

TEIXIDOR Ordre: Passeriformes Família: Remízids Nom científic: Rermiz pendulinus Nom en castellà: Pajaro moscón

del teixidor això no serveix, donat que en arribar la primavera el mascle comença a construir nius frenèticament. Quin és el motiu d’aquest comportament? Molt senzill: sembla ser que la femella del teixidor no es basa exclusivament en el cant del mascle a l’hora d’escollir la parella. Dit d’una altra manera la femella escull al mascle si aquest ha construït un niu que li agrada, si és així la femella ajudarà a completar-lo, pondrà els ous i els incubarà. En cas contrari la femella es buscarà un altre mascle per aparellar-se, un mascle que sigui un bon constructor de nius. Evidentment el mascle comença a construir més d’un niu, fins a tres, per tal d’augmentar les seves possibilitats de conquerir una parella. I aquesta és l’explicació de que en el cas del teixidor hi hagi més nius del compte, nius que de vegades es queden a mig fer. Fent una analogia una mica forçada i un tant fantasiosa seria el mateix que si un noi mostrés el seu piset a una parella potencial, i aleshores la noia digués “aquest pis no m’agrada, ho tens clar si vols que visqui amb tu”, i en aquell moment el noi digués “tinc altres pisos si aquest no t’agrada, vols veure’ls?”. Però la historia no s’acaba aquí, el mascle de teixidor te vocació de polígam, i un cop té una femella en un niu, continua cercant noves parelles que intenta conquerir amb altres nius que ell ha construït, cosa que sovint aconsegueix. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

ESPIADIMONIS | FAUNA

TEIXIDOR

L’arquitectura de l’aigua:

els safareigs públics ESPIADIMONIS | TERRITORI

Des de temps immemorials, l’aigua ha esdevingut un bé essencial per al desenvolupament de les civilitzacions. Un simple cop d’ull sobre el mapa d’una regió ens mostra com la majoria de poblacions s’assenten al llarg d’un curs fluvial o, en absència d’aquests, en fons de valls d’on poder captar l’aigua. Tanmateix, la necessitat d’abastiment a l’interior dels nuclis habitats comportava haver de realitzar obres de canalització. Les formes més primitives van ser, per exemple, les fonts públiques que avui trobem a la majoria de pobles i ciutats. Cal distingir-les, però, de les que es van construir a partir del segle passat com a element estrictament ornamental, les quals gaudeixen de certa monumentalitat, i se situen principalment al bell mig dels eixos de ciutat. El Vilosell (Les Garrigues)

Un altre dels elements patrimonials són els safareigs públics, també anomenats rentadors municipals. No és difícil de trobar-ne a l’actualitat, sobretot al voltant de viles i pobles degut a què, en general, en els darrers anys hi ha hagut una escassa alteració del conjunt urbà. LA FUNCIÓ DELS SAFAREIGS PÚBLICS Els safareigs públics van tenir el seu esdevenidor a finals del segle XIX, moment en el que els moviments higienistes van agafar especial importància. Per aquells temps, l’aigua no arribava a l’interior de la majoria de cases. A tot estirar, algunes llars disposaven de pou o cisterna a l’entrada de la casa i l’aigua es treia a galledes. Només les més privilegiades gaudien de les primeres conduccions. Totes aquestes raons empenyien a conviure amb una higiene més aviat limitada però, malgrat tot, existent. La tasca de rentar la roba, atribuïda sempre a les dones, es desenvolupava al voltant de les fonts públiques o a la llera de rius i rieres on s’hi

col·locaven lloses de pedra per facilitar-ne la feina. L’augment demogràfic experimentat durant el darrer terç del segle XIX, i la necessitat de millorar les condicions d’higiene i salubritat a la via pública, va forçar que les autoritats de l’època impulsessin la creació i adaptació de nous espais. A tot això, s’hi sumava el mal estat de conservació d’alguns safareigs construïts precàriament des d’antic i que, fins i tot, comportaven un risc per a la població. Els llocs escollits havien de trobar-se lògicament a prop de rius, rieres o torrents. També eren aprofitades les mines i els pous, i l’aigua era transportada mitjançant els mecanismes adients. Un cas apart eren les cases benestants o les masies, que disposaven dels seus propis rentadors. L’emplaçament més comú eren els horts, a prop del pou i de les basses. Tornant al cas dels safareigs públics, aquests eren promoguts pels propis ajuntaments. La seva tipologia era molt diversa i anava lligada en funció de les necessitats i recursos del municipi. Als pobles més petits generalment s’hi trobava la font i una sola bassa, construïda sota les tradicionals formes cons-

L’Albi (Les Garrigues)

tructives populars, agafades de la mà dels artesans locals. Per la seva banda, en pobles més grans o a les ciutats, els projectes eren més ambiciosos i dirigits per arquitectes. Al seu interior s’hi trobava una bassa per a rentar, una altra per esbandir, i encara una de tercera per a la roba dels malalts i difunts. Els corrents artístics de l’època, en alguns casos, hi van deixar empremta. Els safreigs de La Garriga (Vallès Oriental), per exemple, foren encarregats a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, i es van construir sota la influència del modernisme.

ESPIADIMONIS | TERRITORI

Lleret (Pallars Sobirà)

Al municipi de Blancafort (Conca de Barberà), l’any 1927 el pagès Ramon Albes i Forcades donava el terreny on s’havien d’ubicar els nous rentadors del poble, amb la condició que a l’hora de buidar-los se li donés l’aigua per a regar.

Alpens (Osona)

APROFITAMENT DE RECURSOS L’aigua ha estat des de sempre molt preuada, per ser un bé elemental per a la supervivència dels humans, però també per la seva escassetat. A banda dels estius eixuts propis a molts indrets de casa nostra, cal tenir presents els llargs períodes de sequera que han provocat impactes a nivell econòmic i social. Destaquen els succeïts entre els anys 1910 i 1915, en el període 1944 i 1950, o la sequera de l’any 1973. La més recent, començava l’any 2007 i finalitzava amb les abundants pluges del maig de 2008. Aquesta característica ha quedat ben reflectida en el que podem denominar com a arquitectura de l’aigua. En el cas dels safareigs, venia determinada a partir de la seva localització i per les seves característiques constructives. L’aigua era conduïda fins a les basses, on s’hi acumulava i renovava gràcies al sobreeixidor, que en permetia la sortida cap a unes rases dirigides a les hortes o a zones amb conreu de regadiu.

Un bon sistema d’aprofitament s’observa també a la població de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues). L’aigua que brolla de la Font Vella, transcorre uns metres tot creuant el carrer, passant després per un total de tres abeuradors. A la sortida dels mateixos, es diposita a les basses dels rentadors del poble, a sota dels quals s’hi troba un espai d’horta. La bassa més gran s’havia utilitzat com a piscina, molt probablement entre la dècada dels seixanta i setanta, quan els rentadors havien perdut la seva funció principal.

l’Albi (Les Garrigues)

Cabó (Alt Urgell)

USOS ACTUALS L’arribada de l’aigua corrent a l’interior de les cases durant la segona meitat del segle passat, va comportar que els safareigs poc a poc anessin entrant en desús. Molts d’ells han arribat en mal estat de conservació fins als nostres dies, i alguns fins i tot han desaparegut degut a la necessitat dels municipis de construir-hi nous equipaments al seu emplaçament. Tot i això, també hi ha hagut qui ha sabut apreciar la singularitat d’aquest element patrimonial, procurant dignificar-los i buscant alternatives per al seu manteniment. Alguns ajuntaments han optat per a potenciar-los com a àrees de lleure, i d’altres hi han encabit equipaments municipals museïtzant el seu interior. Aquests espais, on patrimoni i aigua s’agafen de la mà, resulten molt atractius tant per als visitants, com per als habitants locals.

Cabra del Camp (Alt Camp)

Ginestarre (Pallars Sobirà)

RAMON BARTOLÍ Geògraf i soci

De Montblanc a L’Espluga de Francolí

Itinerari pel curs alt del Riu Francolí

10 ESPIADIMONIS | RUTES

Alnus glutinosa

La Conca de Barberà és una comarca molt lligada als rius Francolí i Anguera. El seu mateix topònim ens indica la importància dels cursos d’aigua en el seu territori. Una de les seves característiques ho és la irregularitat del cabal, molt lligada a la pluviometria de la contrada. Aquest fet, des d’antic, havia incentivat l’enginy dels seus pobladors per tal d’aprofitar al màxim un recurs tan preuat, com ho és l’aigua (veure article: L’arquitectura de l’aigua: Els safareigs públics de Ramon Bartolí. Pàg. 8). En aquesta ocasió us proposem un senzill recorregut fluvial pel riu Francolí, des de la capital de la comarca, Montblanc, fins al seu naixement al poble de l’Espluga de Francolí.

Descarrega’t track GPX al teu mòbil o GPS. Per fer-lo servir necessitaràs tenir instal·lat al teu mòbil un programa de gestió de rutes com Wikiloc o Oruxmaps.

O visualitza la ruta al teu navegador:

En aquest itinerari podreu gaudir del tram alt d’un riu mediterrani: el Francolí, o Tulcis per als romans. Aquest riu, amb 60 kilòmetres de longitud i desembocadura al port de Tarragona ha incidit significativament en la història de la regió. ITINERARI PER LA VILA MEDIEVAL DE MONTBLANC Prenent com a punt de partida l’estació de tren de Montblac aprofitarem per fer un petit recorregut per la localitat medieval capital de la comarca. El primer punt remarcable que ens trobarem és la Torre-portal de Bové construïda al segle XIV i que era una de les 4 portes d’accés a la vila. A continuació ens endinsarem pel call jueu construït al segle XII i abandonat al segle XV que disposava d’una sinagoga, portal i cementiri propis. Continuarem el nostre itinerari per Montblanc passant per davant del Palau Alenya també del segle XIV, i que ha arribat fins als nostres dies amb nombroses modificacions. La que fou residència de la noble família dels Alenyà, acull actualment el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Finalment encararem el carrer Major per dirigir-nos al riu Francolí. Tot passant per l’antic hospital de Santa Magdalena actual seu de l’Arxiu Comarcal situat al raval de Santa Anna. PASSEIG FLUVIAL Començarem el recorregut fluvial pel riu Francolí tot creuant el pont del carrer Raval de Santa Anna. Serà important fer una acurada avaluació de les condicions del riu i les previsions meteorològiques abans d’accedir a la llera del riu per no trobar-nos amb sorpreses desagradables. Al llarg d’aquest itinerari fluvial d’aproximadament 5’5 Km podrem gaudir de trams de bosc de ribera ben constituït i integrat en el paisatge de caràcter eminentment agrícola. Malauradament en l’actualitat aquest tram de riu no és analitzat per cap grup de voluntaris del Projecte Rius però els trams adjacents ens indiquen una qualitat moderada de l’aigua amb una elevada diversitat de macroinvertebrats.

ITINERARI PER L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Passada la depuradora deixarem la llera del riu Francolí per iniciar el nostre itinerari per la mil· lenària vila de L’Espluga de Francolí. Si seguim el recorregut traçat amb el GPS, iniciarem l’últim tram d’aquest itinerari a la plaça (rotonda) del Mil·lenari. Resseguirem l’avinguda Catalunya que circumval·la la vila en direcció nord, arribant fins a les coves de L’Espluga i la Font Major (on es troba un dels dos safareigs públics que es conserven en l’actualitat, aquest concretament construït l’any 1904 com testifica una placa). Arribat a aquest punt podem triar entre visitar les coves (consultar horari), fer una passejada per la localitat (seguir itinerari marcat en GPX) coneixent la seva història mil·lenària o, si tenim encara ganes de continuar caminant: accedir a la llera del riu Sec que ens portarà fins al Monestir de Poblet Des de la mateixa oficina de turisme de l’Espluga de Francolí, s’ofereix un itinerari senyalitzat alternatiu per tal d’arribar fins al monestir. RAMON BARTOLÍ i PABLO AMIEIRO Geògraf Biòleg

Pit-roig

del voluntari

CONCURS FOTOGRÀFIC EL MEU TRAM DE RIU Comencem per proposar-vos un modest concurs fotogràfic: el meu tram de riu. Feunos arribar les vostres fotografies del vostre tram de riu i sortejarem una joguina d’energia solar entre totes les fotografies que ens arribin fins al 1 de juny de 2015.

Podeu fer arribar les vostres fotografies en format jpeg a comunicació@associaciohabitats.cat entre totes les fotos rebudes sortejarem UN FANTÀSTIC KIT D’ENERGIA SOLAR! (Sí, ja ho hem dit: és un modest concurs fotogràfic).

A més d’aquesta via us animem a fer servir els nostres canals a les xarxes socials per assabentar-vos de les últimes novetats i compartir les vostres experiències.

FACEBOOK

TWITTER

DRUPAL

ESPIADIMONIS | EL RACÓ DEL VOLUNTARI

Ens agradaria que feu vostre aquest espai i l’aprofiteu per compartir, dubtes, idees, propostes i tot allò que cregueu convenient per facilitar i enriquir la vostra tasca i la dels altres grups de voluntaris.

El racó del Voluntari és una nova secció de la revista que neix amb la intenció d’obrir un nou canal de comunicació amb vosaltres, els voluntaris i voluntàries.

FORMACIÓ DE NOUS VOLUNTARIS – RIERA DE VALLVIDRERA

INS. EUGENI D’ORS – VILAFRANCA DEL PENEDÈS

INS. PLA MARCEL – CARDEDEU

FORMACIÓ - MÓRA D’EBRE

RIERA DE VALLCÀRQUERA - EL FIGARÓ

FOTO: ÀNGEL LA TORRE

FORMACIÓ DE NOUS VOLUNTARIS – RIERA DE VALLVIDRERA

BIR LA BAUMA – BIGUES I RIELLS

INS. PLA MARCEL – CARDEDEU

FOTO: PEDRO ALBA FORMACIÓ DE NOUS VOLUNTARIS – RIERA DE VALLVIDRERA

14 ESPIADIMONIS | OPINIÓ

el vehicle d’una nova era La bicicleta és un vehicle que em té enamorada per la senzillesa i la funcionalitat, però que durant molt de temps ha estat oblidada en el dia a dia de gran part de les persones del nostre entorn. Tanmateix, últimament aquesta tendència sembla estar canviant... Ha arribat per fi el moment de la bicicleta?

Com competir contra el més ràpid? La bicicleta és un vehicle de dues rodes no motoritzat creat per facilitar el desplaçament tant de persones com de mercaderies. Des de la primera bicicleta amb pedals, atribuïda a l’escocès Kirpatrik Macmillan l’any 1839, el seu disseny i ús no han deixat d’evolucionar. Però al mateix temps també han evolucionat altres mitjans de locomoció amb els quals comparteix espai i usos, especialment un de molt més ràpid, car i contaminant: l’automòbil. Durant molt de temps la societat n’ha aplaudit el desenvolupament i ha anhelat tenir-ne en propietat, com a símbol de riquesa i prosperitat. Alhora, l’espai urbà s’ha transformat en una gran calçada pels vehicles de motor. Cada vegada és menys apte per a les persones, que abans l’utilitzaven com a espai de reunió, de divertiment, de comerç o de reivindicació. Ja no és un lloc adient per a les bicicletes o els infants, ja que els carrers són perillosos, amb tants cotxes. S’han reduït les zones verdes i de vianants, han aparegut els embussos, ha augmentat la contaminació, que la salut de la població, tant per l’estrès com per les malalties respiratòries o l’obesitat.

Podem afirmar que en els últims dos segles hem evolucionat des del punt de vista tecnològic però, en la meva opinió, hem perdut la visió de moltes coses que són valuoses. En aquesta cursa ja

no gaudim del camí, el més important és arribar el més aviat possible, sense parar atenció a allò que ens envolta. Difícilment la bicicleta pot compartir espai amb l’automòbil quan l’únic valor que atribuïm als diferents vehicles es limita a la velocitat. Però les visions i els valors canvien, la societat continua evolucionant i, sens dubte, la crisi ens obliga a repensar les nostres vides. En aquesta nova era la bicicleta torna a agafar impuls després d’haver estat relegada durant molt de temps a un ús pràcticament d’oci de cap de setmana o, fins i tot, oblidada a les golfes. Ja no li cal competir en velocitat amb la resta de vehicles, sinó que reclama el seu espai per mèrits propis. Per què pedalar en el nostre dia a dia? La bicicleta continua essent una opció de transport òptima, amb avantatges importants respecte al cotxe, com ara la reducció de la contaminació, la mi-

Com afavorir l’ús de la bicicleta a les nostres ciutats? Facilitar el retorn de la bicicleta a l’entramat urbà significa importants canvis al nostre entorn, especialment en infraestructures i en ordenances municipals. Un bon exemple el trobem a Vitòria (País Basc), on en aquests moments s’hi desenvolupa un Pla de Mobilitat i Espai Públic que inclou un Pla Director de Mobilitat Ciclista*. Entre les mesures que inclou el Pla, en les quals vaig tenir l’oportunitat de treballar durant un temps, vull destacar-ne algunes per il·lustrar l’abast de les propostes. - És primordial recuperar l’espai públic per a les persones, així com limitar l’espai exclusiu per als automòbils. Aquest últim espai tendeix a estar compartit amb els ciclistes, de tal manera que es facilita la reducció de la velocitat dels vehicles, i així la ciutat es torna més segura per a la població. Per aconseguir-ho, Vitòria ha implementat el model de “superilles” (zones de la ciutat adaptades al vianant amb eixamplament de les voreres, deixant un únic carril per automòbils) combinat amb zones de velocitat limitada a 30 km/h. - La creació dels anomenats “camins escolars” incentiva que els alumnes vagin a l’escola en bicicleta, patinet o caminant. En el cas de Vitòria algunes escoles i associacions de mares i pares han pensat en impulsar-ne, animats per l’experiència d’altres ciutats com Barcelona. La mesura, a més d’afavorir l’ús de la bicicleta entre els més petits, mostra altres beneficis interessants. Un estudi danès ha constatat que la capacitat d’atenció dels joves, nens i nenes augmenta en aquells que utilitzen aquests mitjans per desplaçar-se, en detriment d’aquells que van a les aules en automòbil**. - Diferents modalitats de lloguer de bicicleta estan destinades a fomentar-ne l’ús per persones que en principi no són “pro bici”, o que no en tenen a la seva disposició. - La cessió de baixos per aparcament, així com l’obertura de tallers comunitaris de reparació de bicicletes, permeten resoldre alguns dels problemes que desafavoreixen l’ús, per exemple, al casc

AMAIA DE LAS HERAS GOCHICOA Llicenciada en Biologia Traducció i revisió del text: Rocío del Río Lorenzo *Plan Director de Movilidad Ciclista de Vitoria-Gasteiz 2010-2015 http://www.vitoria-gasteiz.org/we001/was/we001Action.do?aplicacion =wb021&tabla=contenido&idioma=es&uid=_5c102d43_120c209dbb6_ _7fbf **Children who walk to school concentrate better http://sciencenordic.com/children-who-walk-school-concentrate-better

antic de Vitòria, on molts pisos són petits i no tenen ascensor. - La creació de xarxes de carril bici i l’augment d’aparcaments al carrer permet als ciclistes desplaçar-se per la ciutat de forma més segura, optimitzar rutes i donar més visibilitat i protagonisme als vehicles no motoritzats en l’esquema de mobilitat de la ciutat. Aquestes propostes han d’adaptar-se al model de ciutat i, evidentment, no totes tenen perquè funcionar. A més, tots tenim en ment actuacions poc encertades, com carrils que no porten enlloc, prohibicions de circular en bicicleta per determinades zones, limitacions que no afavoreixen el procés i que moltes vegades malbaraten els recursos públics... En qualsevol cas, no podem decaure en l’esforç i, malgrat els errors, a Vitòria s’estan obtenint grans resultats. En definitiva, la bicicleta és una opció altament viable, ecològica, econòmica i sostenible que mereix una oportunitat com a vehicle prioritari en la nostra societat. Els beneficis que aporta tant en el pla individual com en la nostra societat són indubtables però... aconseguirem que resulti tan imprescindible per les nostre vides com el cotxe? Serà una moda passatgera? O bé una alternativa només interessant durant la crisi?, o canviarà els nostres hàbits de forma permanent? En la meva opinió, la bicicleta té totes les qualitats per convertir-se en el vehicle d’una nova era.

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

llora de la salut (tant en aquells que l’utilitzen com en aquells que se’n beneficien de forma passiva), així com el baix preu que en comporta l’adquisició i manteniment comparat amb el cotxe. L’administració pública també n’ha vist el potencial per tal de dissenyar espais urbans més pràctics, saludables, eficients i amables per als ciutadans. Fins i tot, algunes empreses privades, han començat a incentivar els empleats per afavorir que es desplacin fins al lloc de treball en bicicleta, tot i que en aquest sector els avenços són encara mínims. Però, no són aquestes les úniques raons per les quals torna a utilitzar-se. També la moda ha aportat el seu gra de sorra. La bicicleta ja no és només una opció de la població amb pocs recursos o dels esportistes, sinó que és símbol de modernitat, de societat conscienciada, de “mens sana in corpore sano”, així que tots podem formar part d’aquest clan urbà afeccionat a desplaçar-se sobre dues rodes.

La Bicicleta Urbana

Escull la teva bici!

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE PER TRIAR UNA BICICLETA URBANA?

1. Quadre:

és important triar la talla de quadre adequada per adoptar una postura còmoda i relaxada. La talla del quadre està relacionada amb la longitud de les cames, el tipus de bicicleta (passeig, carretera, plegable, fixies... ), el sexe del conductor... Tot un món. Per posar-nos-ho una mica més fàcil els professionals de Bikester ens faciliten un pràctic calculador de la talla al seu web: http://www.bikester.es/calculador-del-cuadro. html. El material del quadre pot tenir la seva importància en competició per assolir el màxim rendiment, però si el que volem es desplaçar-nos per la ciutat amb disposar d’una adequada relació de marxes en tindrem prou.

Per tant, si després de triar la bicicleta de la nostra vida no prenem cura d’on i com la deixem, tenim un percentatge alt de convertir-nos en part d’aquest 20%. Ancorar quadre i rodes i extreure o fixar la resta de elements és indispensable si volem envellir amb la nostra amiga. On? És un problema. La normativa de l’ajuntament no t’ho posarà fàcil.

2. Marxes: una ciutat com Barcelona requereix tenir en compte el número de marxes. Possiblement en altres ciutats amb 3 marxes n’hi ha prou, però a Barcelona ens arrisquem a quedar-nos clavats en algunes de les pujades amb més desnivell. Una bona combinació seria disposar de 2 plats (26 i 38 dents) i 10 pinyons (11 a 36 dents) que ens permetrà disposar de 20 marxes. Avaluar la nostra forma física i ser conscients de l’esforç que volem fer influirà en la tria de la combinació més adequada per les nostres necessitats. El diàmetre de les rodes també influirà en el desenvolupament que farem amb la combinació de marxes (amb una roda més petita avançarem menys metres que amb una roda gran i l’esforç que farem serà menor amb la mateixa combinació de plat-pinyó). 3. Rodes i pneumàtics:

el tamany sí importa. Unes rodes grans ens permetran recórrer més metres amb una mateixa relació platpinyó, però l’esforç serà major. Respecte al pneumàtic el dibuix més recomanable per circular per la ciutat és el llis.

4. Anti-robatori:

importantíssim a les grans ciutats (les estadístiques diuen que a un de cada cinc ciclistes urbans li robaren la bicicleta).

BAMBOO BIKES Aquesta iniciativa pionera ens ofereix bicicletes artesanals amb un quadre 100% vegetal. Si volem reduir la nostra petjada ecològica i posar el nostre granet de sorra en la lluita contra l’escalfament global la gent de Bamboo Bikes ens ho posa fàcil. Bicicletes artesanals i respectuoses amb el medi ambient fetes a casa nostra. Més informació a la seva pàgina web:

6. Elements de seguretat: frens, llums i timbre. imprescindibles per evitar en-

surts. Hem de tenir en compte el cost del manteniment dels frens: uns frens de disco sense el manteniment adequat no ens faran l’incondicional servei dels tradicionals frens de Zapata. Llums i timbre son obligatoris a Barcelona. L’ultima modificació de l’ordenança de circulació de vianants i vehicles diu: “Les bicicletes hauran de dur un timbre, i quan circulin de nit han de dur llums i elements reflectants (al davant de color blanc, i al darrera, de color vermell) degudament homologats que permetin la seva correcta visualització pels vianants i conductors.”. Si no duem aquest equipament, a més de posar en risc la nostra integritat podem acabar sancionats. Que siguin fixes o extraibles és un punt a tenir en compte.

Altres elements com guardacadenes, sistema d’esmortiment, cistells i portaequipatges ens faran gaudir encara més de l’experiència de desplaçar-se en bicicleta per la ciutat.

5 RECOMANACIONS PER CIRCULAR PER UNA CIUTAT 1. Fes-te respectar. Si no hi ha carril bici i has de circular amb la resta del trànsit de la ciutat, circula per enmig del teu carril per evitar la temptació de que els cotxes t’avancin sense canviar de carril. És convenient adaptar el teu ritme al de la circulació o triar carrers tranquils. 2. Tingues cura del manteniment de la teva bici. Especialment dels elements de seguretat (frens, llums, timbre, estat dels pneumàtics). Passar pel mecànic periòdicament és una bona opció. Aprendre a fer el manteniment de la teva bici et sortirà millor de preu encara! 3. Senyalitza bé les maniobres. Girs, canvis de carril i la resta de maniobres han de senyalitzar-se amb antelació per evitar ensurts, tan teus com de la resta de conductors. 4. Respecte les normes de circulació. L’Ajuntament de Barcelona ha implementat una extensa normativa de circulació en bicicleta que haurem de respectar per la nostra seguretat i per no acabar pitjor que en Gargamel. 5. Gaudeix del viatge. Anar en bicicleta per la ciutat no es pot convertir en una font més d’estrès. Les presses no són una bona companyia de viatge. Si et toquen el clàxon, somriu.

Ordenança de circulació de vianants i vehicles a Barcelona. D’imprescindible lectura, si més no, l’article 14 que fa referència a les bicicletes.

YERKA PROJECT Des de Xile arriba una innovadora idea per evitar que ens pispin la nostra bici. Bicicletes que són elles mateixes un cadenat. Seguretat, disseny i comoditat són les premisses amb les que un grup de tres joves enginyers xilens dissenyen i properament comercialitzaran aquestes elegants bicicletes urbanes. Fotografia: Rodolfo Lagos

la comoditat condicionarà la nostra tria d’aquests dos elements. Ens han de facilitar adoptar una postura còmoda i tenir una bona visibilitat. El seient pot ser fix o extraïble i el selló té una forma lleugerament diferent depenent del sexe del conductor.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

5. Manillar i Seient:

BALCONS

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

SOSTENIBLES

Saps què és el canvi climàtic i com mitigar-lo? Vols aportar el teu granet de sorra a la sostenibilitat? T’agrada tenir cura de les plantes? Tens un balcó o terrassa? Et donem les claus per dissenyar el teu balcó combinant l’estètica, la funcionalitat i la sostenibilitat ambiental.

Una mica de context... A la cimera de la Terra de Rio de Janiero, l’any 1992 es va parlar sobre com afrontar el canvi climàtic a nivell mundial. Una de les iniciatives que van sorgir va ser l’anomenada Agenda 21 amb el lema: Pensa globalment, actua localment. Es tractava que des de les administracions més properes es treballés per contribuir a la sostenibilitat global. L’Ajuntament de Barcelona va engegar l’Agenda 21 de Barcelona que es va materialitzar amb el document Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, pla d’acció 2002-2012, i posteriorment amb el pla 2012-2022. El compromís acull 10 objectius per millorar la ciutat. Com a ciutadà/na pots contribuir a la renaturalització del verd urbà i a la diversificació de la biodiversitat. MÉS INFORMACIÓ A: www.sostenibilitatbcn.cat

Què és el verd urbà? El verd urbà és el conjunt de vegetació d’una ciutat, tant en els espais públics (parcs, jardins), com privats (balcons, terrasses). El verd urbà és una de les propostes del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat per renaturalitzar la ciutat. Quins beneficis ens aporta el verd urbà? · · · · · ·

És productor d’oxigen i absorbeix partícules i elements químics contaminants. Fa augmentar la biodiversitat florística de la ciutat alhora que atrau fauna. Connecta els espais verds periurbans i urbans. Esmorteix la contaminació acústica, ja que actua com a pantalla. És un espai comú de lleure i relació. Ajuda a disminuir l’estrès, aproxima el medi urbà al natural i esponja la ciutat.

Per tal de fer el verd urbà sostenible cal que tingueu present els principis de la jardineria sostenible com la reducció i optimització del consum d’aigua, fer que el cicle de la matèria sigui el més tancat possible (pocs aports de nutrients i tractament dels residus), incrementar la biodiversitat i fer partíceps als teus coneguts i veïns, explicant la teva experiència!

Tria i dissenya el teu balcó

Participa en la lluita contra el canvi climàtic!

Fes un balcó o terrassa. Aquest article et donarà algunes idees i consells per tal d’adaptar el teu balcó al canvi climàtic, alhora que crees un espai agradable i funcional: t’hi animes?

EFECTE PANTALLA Per evitar sorolls molestos i mirades indiscretes podem triar un balcó d’aquest tipus. Obtindrem intimitat, tapar algunes vistes, protegir-nos del vent o un espai d’ombra. Es poden utilitzar estructures de suport com tanques. Les plantes indicades poden ser: arboç, bambú, boix, galzeran, cotoneàster, ginebrons, llentiscle o marfull, combinades amb algunes aromàtiques com l’espígol o el romaní.

ESPAI VERTICAL Si l’espai que tenim és reduït podem aprofitar els diferents nivells del balcó amb plantes penjades, enfiladisses o espècies de creixement vertical. Obtindrem un millor aprofitament de l’espai, i més naturalitat a la façana. Per a crear aquest efecte es poden utilitzar tanques o suports de fusta que es pengin a la paret, per tal de millorar el creixement vertical de les plantes enfiladisses. Es recomanen plantes com: bàlsam, caputxines, sempreviva menor o seneci.

ESTACIONAL Si volem un balcó canviant al llarg de l’any podem triar aquesta opció. Es tracta de combinar diferents espècies que tinguin el seu moment àlgid en diferents èpoques de l’any, d’aquesta manera tindrem un balcó que ens aproparà més a la natura i veurem l’evolució de les plantes. Obtindrem un jardí ornamental, didàctic i que afavorirà la biodiversitat. Caldrà combinar espècies perennes amb caducifòlies com per exemple: perennes amb flor (hibisc de la Xina, murta, estepa blanca, verònica, fúcsia), plantes caducifòlies (forsítia, roser, magraner), plantes anuals (begònia, clavell de moro, petúnia), plantes que tenen uns colors vius (corona de núvia, lantana, ciclamen), arbres que floreixen a la primavera (nesprer comú o el taronger) o plantes aromàtiques que floreixen a l’estiu (alfàbrega o l’orenga).

MANTENIMENT MÍNIM Si, tot i voler naturalitzar un espai, no disposem de temps per fer-ne el manteniment podem optar per aquest tipus de balcó, que combina plantes crasses i cactus, que no requereixen de gaires atencions. Us proposem una barreja de plantes amb flor i altres que no floreixen. Recomanem, per exemple, l’àloe vera (molt bona per curar cremades), la resta d’espècies de la família de les àloes, la festuca, l’aptènia, el kalanchoe... es poden combinar amb espècies aromàtiques com el romaní o l’espígol.

PATIS INTERIORS FOSCOS Pot ser que tinguem espais foscos o on no hi toca la llum directa en tot el dia. També existeix una manera de poder naturalitzar aquests espais i fer-los més acollidors. Podem utilitzar les espècies que en el medi natural trobaríem al sotabosc de boscos madurs i tancats, ja que les condicions són semblants. Recomanem plantes com: clívia, l’esparreguera de jardí, el galzeran, l’hortènsia d’hivern, la falguera, el polipodi, l’heura o el ficus.

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

BALCÓ COMESTIBLE Un balcó dissenyat per ser un rebost de productes frescos. Obtindrem aliments propis i frescos, plantes aromàtiques per la cuina, remeis naturals o infusions. Necessitarem un ambient assolellat, aportar nutrients de forma addicional, força aigua de reg i temps de dedicació. Per aquest tipus de balcó podem plantar una combinació d’espècies com: • espècies aromàtiques: poden tenir un ús culinari, fer infusions o utilitzar-les com a remeis naturals. Alguns exemples són: sàlvia, menta, alfàbrega, espígol, camamilla, romaní... • hortalisses: requereixen un reg gairebé diari. Són fràgils, pel que els llocs amb vent no són aconsellables. Per exemple tomaqueres, enciams, pebroteres... a partir de planter o sembra de llavors. • petits fruiters: ens poden proporcionar condiments per la cuina o refrescos. Es recomanen els llimoners.

TRIA EL TEU BALCÓ

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

DISSENYA EL TEU ESPAI DISSENY I PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI Hem de tenir en compte: • Orientació: caldrà veure durant quantes i quines hores tenim sol. • Vent: la construcció de les ciutats canvia el règim de vents, canalitzant-los en uns carrers concrets i augmentant la seva intensitat en aquests. Caldrà tenir-ho en compte per l’estabilitat de les plantes i per la dificultat del seu creixement. • Aigua: quanta aigua volem destinar al reg? TESTOS I SUBSTRAT Existeixen diferents tipus de test o recipient on col·locar les plantes. És important tenir-los en compte, així com també la potencialitat de les diferents alçades i nivells. Cal tenir en compte el drenatge. Així tenim: • Testos: els testos de terrissa permeten que la humitat s’evapori a través de la seva paret, aspecte beneficiós per les plantes. Els testos de plàstic no deixen traspassar l’aigua i en cas de calor intensa les arrels es poden arribar a bullir. Es recomana: – Tesos petits (de 10 – 20 cm): herbes aromàtiques. – Testos mitjans (de 20 – 40 cm): hortalisses. – Testos grans (de 40 – 60 cm): petits arbres. • Cistells o testos penjats: bona opció per aprofitar l’espai vertical. • Jardineres: en general les plantes que creixen juntes necessiten menys aigua, però s’ha de tenir en compte que la densitat no sigui molt elevada, ja que llavors requeriran més aport de nutrients.

EL REG Consells: • Les dues primeres setmanes després de plantar cal regar en abundància, mica en mica s’ha d’anar reduint el reg per adaptar la planta a l’entorn. • Més val regar amb més aigua i en un interval de temps llarg, que no pas poc i més sovint. Així afavorirem que les plantes facin arrels més llargues i aprofitin més l’aigua. • Com més petit és el test, menys reserva d’aigua té. Cal fer-se una idea del volum de terra que hi ha dins d’un test i la quantitat d’aigua que es necessita per humitejar la terra. • Els plats sota els testos o els testos amb magatzems d’aigua són bons per millorar les reserves d’aigua del substrat, però compte amb els mosquits i no mullar els veïns! • Regar a la nit: la terra ha d’estar freda i durant moltes hores hi haurà poca evaporació, per tant, la planta podrà aprofitar més quantitat d’aigua. • Es poden utilitzar aigües alternatives a la xarxa per regar: aigua de rentar els aliments o recollir l’aigua de la pluja.

LA PROTECCIÓ DEL SÒL Es recomana l’encoixinat ja que: • Permet que l’aigua penetri. • Evita que l’aigua es perdi per evaporació. • Evita els canvis de temperatura del sòl (si més no els suavitza). • Evita l’aparició d’altres plantes que competeixen amb la que nosaltres tenim. • Existeixen diferents tipus d’encoixinat com l’escorça de pi, estelles de fusta, agulles de pi, compost, fulles, graves o pedra picada.

EL MANTENIMENT Hem de tenir en compte: • La poda: en cas d’arbres i arbusts: – Tallar les branques mortes o malaltes. – Maximitzar la llum i la ventilació de la planta, traient les branques creuades. – Tallar uns 2cm per sobre del borró. El tall ha de ser net i oblic. • Adob: un dels principis de la jardineria sostenible és la minimització d’aportacions exteriors, per això haurem d’evitar al màxim els fertilitzants químics. Podem utilitzar els compostadors o vermicompostadors, que a més de millorar els substrats de les nostres plantes ens ajudaran a tancar el cicle de residus de casa. Un vermicompostador amb cucs vermells aporta 1 safata d’humus cada 2-3 mesos i 3-4 litres de lixiviat a la setmana. • Control de plagues: El millor remei és un

EVA DE LECEA Ambientòloga

Fes-te’n soci

i aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitats info@associaciohabitats.cat · T 93 421 32 16

12%

descompte directe a tots els productes i serveis, o bé la possibilitat de fer una donació pel 18% del valor de la compra directament a Associació Hábitats.

10%

descompte a tots els productes. Cal que us poseu en contacte amb Eloïsa a “Alosa, sons de la natura”. Tel. 934 241 965

Matrícula preferent als cursos generals de català als socis de l’entitat.

Regal d’una samarreta Perquè utilitzar espècies autòctones en el teu balcó? • Estan adaptades al clima

• Estan adaptades al tipus de sòl • Han desenvolupat adaptacions contra les plagues

• No són u n factor de risc com a invasores

• Contribueixen a preservar la biodiversitat

També existeixen plantes foranies que poden reduir el consum d’aigua, tot i així molt d’ull amb les espècies exòtiques, ja que poden provocar contaminació genètica o esdevenir espècies invasores al medi natural (greu problema ambiental a nivell global). La diversitat de plantes evitarà la proliferació de plagues.

per a les comandes fetes en aquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte a l’apartat de comentaris.

10%

descompte en els cursos de formació i capacitació anomenats “Cursos de promoció” organitzats per la FEEC, en benefici dels socis d’Associació Hàbitats.

10%

descompte en material òptic, calçat i complements a tots els socis.

40%

descompte en l’entrada a la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou i a l’Església de Cal Pons per als socis d’Associació Hàbitats.

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QÜOTES DELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitat donada en la qüota íntegra de la declaració de la renda de les persones físiques i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

bon disseny del balcó, les plantes adaptades al medi són un control de plagues força eficient. Tot i així, els animals que podem trobar a les plantes són àcars vermells, cotxinilla, llimacs i cargols, erugues o pugons. Hi ha diferents remeis naturals per aquestes plagues, encara que la retirada manual és la més eficaç. L’aigua i sabó, plantar all i espígol o la maceració d’alls amb oli de lli són alguns exemples.

Josep Maria Vallès ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

Enginyer Agrònom

Enginyer agrònom de professió i apassionat del cultiu en petits espais, Josep Maria Vallès Casanova, nascut a Badalona, comenta en broma que no va tenir la sort d’heretar les terres familiar pel que va començar a cultivar a casa seva. Allà l’any 1998 va aprofitar unes taules de cultiu en desús de l’empresa on treballava per ser un pioner del que coneixem com agricultura urbana. Ha publicat cinc llibres orientats al cultiu en petits espais i és soci fundador de la cooperativa d’iniciativa social Tarpuna, guardonada recentment amb el premi Piñol a la categoria d’Innovació convocat per Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA) pel seu projecte de Can Codina, a Llinars del Vallès: una incubadora d’agricultors agroecològics. Com vas introduir-te en el món de l’hort urbà? Vaig començar al terrat de casa com una afició: ho has estudiat, t’agrada i un dia et decideixes a tirar-ho endavant. Vaig aprofitar unes taules de cultiu en desús de l’empresa on treballava i vaig instal·lar un petit hort a la terrassa de casa meva. La gent quan venia a casa els hi agradava l’hort del meu terrat i em preguntaven com podien fer-ho ells. Cercant respostes per Internet em vaig adonar que no era gens fàcil trobar taules de cultiu i amb un familiar dissenyador industrial vàrem fabricar uns quants prototips. Així vàrem fer les primeres 50 taules de cultiu, que eren, com aquell qui diu, per amics i familiars. Quasi bé sense voler-ho, la Fundació Terra es va entusiasmar amb l’idea i al 2003 ens van portar a la fira Biocultura a Barcelona on vàrem començar a vendre taules. També vam fer un web (www.horturba.com) i una de les coses que vam aprendre de seguida és que la gent de ciutat necessitava que algú els expliqués com cultivar, per que se n’havien oblidat d’això de fer de pagès. La divulgació i educació va prendre protagonisme i sense deixar de comercialitzar taules de cultiu, començàrem a fer tallers i cursos i a editar butlletins a través del web. I com arribes a publicar el primer llibre? No deu ser gens fàcil aconseguir el suport d’una editorial. Després de contestar a centenars, potser milers, de consultes a través del web, l’any 2007, gràcies a la insistència d’una de les nostres clientes que era editora, vaig decidir-me a publicar el meu primer llibre: Hort urbà, manual de cultius en balcons i terrats amb l’editorial Serbal, que va ser un èxit i es va traduir al castellà, francès i italià. La clau d’aquesta bona rebuda del llibre s’explica per dos motius: va ser el primer llibre en tractar el

tema del cultiu en petits espais i, segon, perquè és un llibre eminentment pràctic que sorgeix de la interacció, és dir, de les respostes als dubtes que es plantegen quan vols fer un hort al teu balcó o terrat. Se’n van vendre bastants a l’inici però el més interessant és que s’ha mantingut gràcies a la seva practicitat. Després n’han vingut d’altres: La meva primera guia sobre l’hort urbà (Ed. La Galera 2009), L’hort urbà: plantes aromàtiques. Manual de cultiu de plantes medicinals i aromàtiques a balcons i terrats (ed. Serbal 2011), Compostar a casa. Manual per fabricar adob amb residus de la llar (ed. Serbal 2014), i un capítol del llibre Agrourbanismo (Ed. Gustavo Gili), sempre orientats al cultiu en petits espais. Com sorgeix Tarpuna? Quan vàrem començar la gent se’ns prenia a broma, a Biocultura, quan passaven per davant del nostre estand amb les taules de cultiu, estiraven les cols que teníem plantades perquè no es creien que estiguessin arrelades. Després, mica en mica aquesta percepció ha anat canviant. Un moment clau en la nostra evolució va ser fa 5 anys, amb l’esclat de la crisis. Vàrem començar a repensar què volíem ser i arran de la nostra activitat formativa ens va arribar l’oportunitat de gestionar una petita finca on vam “inventar” això de l’hort social, tot intentant vincular l’oferta de gent sense feina i terres en desús amb la demanda de redescobrir l’agricultura a la ciutat. Vàrem canviar l’estructura de l’empresa, constituint-nos en cooperativa, afegint-se noves persones al projecte i donant-li la forma del que ara és una cooperativa d’iniciativa social: Tarpuna, una paraula en quítxua que significa sembrar i que recull l’idea de sembrar iniciatives, de promoure projectes que després tinguin vida pròpia. Això ha sigut un canvi, no en les accions que fem, que continuen sent la formació, la divulgació i

Quin és el futur dels horts urbans? Confieu en que cada cop més les ciutats puguin gaudir d’espais dedicats al conreu? Jo crec que la ciutat vista d’esquenes al camp o com a contraposició del camp és una concepció que està canviant cap a una nova visió d’una ciutat relacionada amb el camp i, en aquest sentit, l’hort urbà és el vincle, l’eina per desenvolupar una nova concepció de ciutat. La concepció d’Hort Urbá pren força quan més ciment hi ha, a

23 altres localitats on l’accés a la natura és més fàcil l’hort urbà perd pes. Per articular aquest canvi de percepció, nosaltres a Tarpuna creiem que la divulgació i la sensibilització són eines imprescindibles i, en aquest sentit, cal impulsar espais de trobada transversals on es puguin donar a conèixer les experiències que s’estan duent a terme arreu i generar sinergies entre les diferents concepcions de l’hort urbà. Fa unes setmanes vàrem organitzar el primer aplec d’agricultura urbana a Barcelona i tenim previst tornar-ho a fer l’any vinent. Hem intentat aplegar a totes les entitats que tenen projectes, des d’entitats socials que fan projectes ocupacionals, escoles que tenen un hort com a recurs pedagògic o entitats que tenen projectes més de canvi social com Can Masdeu.

Projectes HORT SOCIAL. Aquest projecte impulsa la transformació d’espais en desús en finques agrícoles professionals per donar oportunitats de formació, aprenentatge o lloc de treball a persones en situacions socials vulnerables. www.hortsocial.org HORT URBÀ. Projecte dissenyat amb l’objectiu d’impulsar els hort urbans pensats per a produir petites quantitats de verdures variades per a l’autoconsum. www.horturba.com COOPERATIVA TARPUNA. Cooperativa formada per un equip de persones compromeses amb la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Tarpuna neix amb l’intenció de ser un espai on puguin desenvolupar-se iniciatives que tinguin vida pròpia i transformin la realitat. www.tarpunacoop.org

Llibres Publicats COMPOSTAR A CASA. Manual per fabricar adob amb els residus de la llar. Ediciones del Serbal. 2014. Manual pràctic per a iniciar-se en el compostatge a petita escala tant per als que tenen un jardí com per a qui no disposa d’espai i ha de fer el compostatge al balcó o dins de casa. LA MEVA PRIMERA GUIA DE L’HORT URBÀ. Editorial La Galera. 2009. Manual per a nens i nenes amb il·lustracions d’Òscar Julve. És úna guia molt pràctica i vistosa per cultivar hortalisses en balcons i terrats. L’HORT URBÀ. Ediciones del Serbal, 2007. Es tracta d’un manual pràctic, per als que volen començar i recull l’experiència de deu anys de cultivar en un terrat. L’HORT URBÀ: PLANTES AROMÀTIQUES. Ediciones del Serbal, 2012. Manual bàsic i iniciàtic per a qui, sense gaire experiència, vulgui començar a cultivar plantes útils al balcó de casa.

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA ESPIADIMONIS | TEMA

les taules de cultiu, sinó en l’enfocament que en fem, doncs ha pres una dimensió social obrint-se a nous col·lectius. Hem pres l’hort com l’element visible i estable però és només una eina per respondre a les necessitats socials que es plantegen. Així cada hort social té un impacte diferent perquè dóna resposta a una necessitat d’un col· lectiu diferent. Actualment Tarpuna està implicada en més de 9 projectes d’horts amb iniciativa social que aborden diferents problemàtiques com la inserció sòcio-laboral, la dinamització social o l’autoconsum sempre amb l’hort com element innovador en la solució dels problemes. Recentment el projecte de Can Codina, a Llinars del Vallès, ha sigut guardonat amb el premi Pinyol en la categoria d’Innovació que atorga Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), un projecte de creació d’una incubadora d’agricultors agroecològics que, amb més de tres anys de trajectòria, ha estat valorat especialment per oferir una sortida d’autoocupació a les persones en atur de llarga durada.

PORTA’NS UN SOCI

! a t o u q a l m e x i a b e r s u i i a ell

a tú

Si ens portes un soci nou et rebaixarem la quota anual a 20€ durant els pròxims dos anys. I, alhora, ell també podrà acollir-se a aquesta quota.

SOCI/A 1 Nom i cognoms Telèfon

SOCI/A 2

Núm. soci

Signatura

Correu-e

Nom i cognoms

Domicili

Població

Correu-e

DNI

Telèfon Signatura

IBAN

Envia aquesta butlleta a la seu de l’Associació Hàbitats. Av. Mistral 36 - Esc. esq. - Ppal 2a - 08015 Barcelonao al correu electrònic info@associaciohabitats.cat Tambés pots fer-te soci/sòcia a www.associaciohabitats.cat o mitjançant el número de telèfon 93 421 32 16. De conformitat amb el que diposa la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal. El titular de les dades queda informat, accepta i autoritza expressament i plenament la seva incorpració al fitxer d’associats d’Associació Hàbitats. Teniu dret a accedir a l’esmentat fitxer a rectificar o cancel·lar les vostres dades dirigint-vos a Associació Hàbitats: Av. Mistral, 36 - Esc. Esq.- Pral. 2a · 080015, Barcelona o al correu electrònic info@associaciohabitats.cat. El tractament de les dades proporcionades es fa segon el que preveu el RD 994/1999 adoptant les mesures necessàries per tal d’evitar-ne la pèrdua, alteració o accés no autoritzat poer part de tercers.

BENEFICIS DELS SOCIS I SÒCIES • Participaràs en la presa de decisions de l’entitat en les assemblees anuals. • Podràs ser membre de la Junta Directiva. • Tindràs preferència en les activitats. • Rebràs els materials que editi l’Entitat. • Dipondràs de les edicions en paper de la revista Espiadimonis. • Deducció fiscal en la renda de les persones físiques: rebaixa del 15% de la quantitat donada en la quota íntegra de la Declaració de la Renda, compatible amb altres deduccions de caràcter estatal. • I, a més, pots beneficiar-te dels descomptes exclusius que ofereixen empreses col·laboradores (més info p.21).