Espiadimonis 33 by Associació Hàbitats

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Hivern '16

CUSTÒDIA FLUVIAL AL BESÒS 2016 ELS JARDINERS D'ESTIU DE LES FRANQUESES CINGLES DE MALANYEU Una proposta per passejar aquest hivern

ELS DRETS D’APROFITAMENT PARCIAL SOBRE BOSCOS I ESPAIS NATURALS LA CASA DE L’AIGUA Un equipament amb molt passat i molt futur RESULTATS I CONCLUSIONS DEL PROJECTE QUIRORIUS ENTREVISTA A DAMIÀ BARCELÓ Director del ICRA, Institut Català de Recerca de l’Aigua

3€ www.associaciohabitats.cat

3 4 6 8 9 10

EDITORIAL

NOTÍCIES

Associació Hàbitats

CUSTÒDIA

Custòdia fluvial al Besòs 2016

EL RACÓ DEL VOLUNTARI

Els jardiners d'estiu de Les Franqueses

TERRITORI

Cingles de Malanyeu

RACÓ TÈCNIC

Els drets d’aprofitament parcial sobre boscos i espais naturals

12 13 14 16 18 20 22 FLORA

Orquis gros

FAUNA

Bagra o Llissa

VOLUNTARIAT

Els voluntaris del Projecte Rius OPINIÓ

Els nous protagonistes de la contaminació silenciosa EDUCACIÓ AMBIENTAL

La Casa de l’Aigua. Un equipament amb molt passat i molt futur

SINÈRGIES

Resultats i conclusions del projecte Quirorius ENTREVISTA

Damià Barceló

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Adrià López, Estela Anglada, Eva de Lecea, Gemma Sobrevia, Gemma Tomàs, Iolanda Sánchez, Laura Casanova, Marina Codina, Núria Carrillo, Ramon Ascolies Tània Donate, Xavi Basora, Xavier Martí, Rocío del Río i voluntaris i voluntàries de l’Associació Hàbitats.

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a Multitext Seveis Gràfics Integrals, S.L. L’adquisició del paper amb que s’imprimeix s’ha realitzat a Lecta Group Torraspapel, S.A., Condat SAS and Cartiere del Garda S.p.A., empresa certificada en cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001 i EMAS entre d’altres.

Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat

Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Creator Star estucat brillant de 135g. Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.

Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors. Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

3 Al racó del voluntari us expliquem l’experiència duta a terme aquest estiu a Les Franqueses del Vallès. Un nombrós grup de voluntaris i voluntàries ens va ajudar a cuidar i regar la vegetació de ribera plantada durant les actuacions de custòdia celebrades a la primavera. Va ser un èxit total! Al racó tècnic parlem dels drets d’aprofitament parcial sobre boscos i espais naturals, i a l’apartat de flora i fauna, el nostre soci i habitual col·laborador Alfred Bellès ens ajudarà a conèixer una mica més l’orquis gros i la bagra. A la secció d’educació ambiental parlem del Rec Comtal i els usos de l’aigua a la ciutat de Barcelona. Finalment, un dels temes estrella que trobareu a la revista és el dels contaminants emergents. Per una banda ho podreu veure a l’article d’opinió que ha escrit Marina Codina, nou membre de l’equip tècnic que hem pogut contractar gràcies a la subvenció atorgada pel Servei d’Ocupació de Catalunya. I de l’altra, recuperem en aquest número la secció de l’entrevista: en aquest cas és a Damià Barceló, director de l’ICRA (Institut Català de Recerca de l’Aigua) i investigador del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) especialitzat en aquest tipus de contaminants. Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que la gestió de l’entitat és oberta a tots els socis i sòcies. Ens agradaria molt comptar amb la vostra participació activa per tirar endavant l’Associació. Moltíssimes gràcies per la vostra feina i fidelitat. Bones festes!

ESPIADIMONIS | EDITORIAL

En aquest número de l’Espiadimonis trobareu, com sempre, les notícies d’actualitat de la nostra/vostra entitat. A banda de les més de 140 inspeccions realitzades pel voluntariat del Projecte Rius, també parlem de les feines efectuades arran dels acords de custòdia que tenim subscrits. Des d’una altra vessant, també molt relacionada amb Projecte Rius, hem assessorat i acompanyat a un total de 17 centres de secundària en la implementació d’aquest projecte i la seva adaptació a la matèria curricular de servei comunitari.

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

DEBAT SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE LA BASE SOCIAL A LES ENTITATS NO LUCRATIVES JORNADA D’ASSOCIACIONISME I VOLUNTARIAT

El passat 27 d’octubre, Xavier Martí, president d’Associació Hàbitats va participar a les Jornades d’Associacionisme i Voluntariat organitzades per la Fundació PereTarrés amb el suport de Torre Jusana. Les jornades tenien l’objectiu de posar de manifest algun dels principals reptes que afronten les entitats del tercer sector, especialment aquelles que treballen amb voluntariat. Així es varen celebrar tres taules rodones. Xavier Martí, va formar part del la primera taula, titulada La realitat associativa al descobert, i integrada per altres dues entitats: la Fundació Orfeó Lleidatà i Arrels Fundació, representades pels respectius directors: Xavier Quinquilla i Ferran Busquets. Oriol Toro, director de Xarxanet i responsable de projectes de la Fundació Pere Tarrés, va actuar com

a moderador formulant preguntes als ponents relacionades amb la importància

d’eixamplar la base social i com es duu a la pràctica aquest objectiu. Xavier Martí va explicar com la xifra de persones associades ha anat disminuint en els darrers anys però, en canvi, la de persones voluntàries ha augmentat de forma notable gràcies al model d’èxit de Projecte Rius, principal iniciativa de l’Entitat. Aquest augment del voluntariat es deu principalment a l’esforç de l’Entitat per descentralitzar les activitats arreu del territori i el fort lligam que s’estableix amb les entitats locals, els consistoris i els centres educatius. La jornada va comptar amb dues taules rodones més sota els enunciats Compromesos amb la participació i El valor de les aliances.

Podeu consultar els continguts i conclusions de la Jornada en aquest enllaç: www.peretarres.org/arxius/fcie/consultoria/resum-jornada-som-aqui.pdf

UNA NOVA TREBALLADORA SE SUMA A L’EQUIP TÈCNIC D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS L’equip tècnic d’Associació Hàbitats ha sumat una nova treballadora. D’ençà el dia 15 de novembre, l'equip passa a estar format per 3 treballadores, que s’ocupen d’executar els projectes i actuacions. Durant els 6 mesos que la treballadora romandrà a l’Entitat s’ocuparà de la gestió i coordinació de l’agenda d’activitats, la implementació d’activitats d’educació i voluntariat ambiental, el disseny de nous

materials divulgatius, la revisió i tractament de dades del Projecte Rius, la gestió de continguts digitals i xarxes socials, així com l’atenció al públic en general. Per ferho comptarà amb l’acompanyament i supervisió de la resta de l’equip tècnic i la junta directiva. La nova incorporació ha estat possible gràcies a l’ajuda del Servei Català d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria per a la contractació en pràctiques de persones joves beneficiaries del Programa de Garantia Juvenil, cofinançat pel Servicio

Público de Empleo Estatal i el Fons Social Europeu.

LA JUNTA DIRECTIVA D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS INCORPORA UNA NOVA VOCAL A la darrera Assemblea General celebrada el passat 16 de juny Associació Hàbitats incorporà un nou membre a la junta directiva. Es tracta de l’advocada Iolanda Sánchez Rojo, sòcia de l’Entitat des de principis de 2014, i que exerceix el càrrec de vocal. D’aquesta manera la junta actual queda formada pel president, Xavier Martí Ausejo, la secretaria, Alba Catalán Mer-

los i els vocals Pedro Alba Rosado, Ramon Bartolí Sala i la recentment incorporada, Iolanda Sánchez Rojo. A la propera Assemblea General, que tindrà lloc la primavera de 2017, es produirà la renovació dels càrrecs i la incorporació de nous membres a l’òrgan de govern. En aquest sentit, la junta directiva actual aprofita per animar als socis i sòcies a formar-ne part. Per fer-ho només heu de contactar amb l’Associació a través del telèfon 93 421 32 16 o a l’adreça de correu electrònic info@associaciohabitats.cat.

bre accions complementàries, de manera que es compleixi la finalitat del Servei Comunitari: aprendre quelcom alhora que hi ha un retorn cap a la societat. Alguns centres han decidit fer accions de difusió mitjançant notícies al web del centre, com el Col·legi Maristes de Montserrat, o informant a altres cursos del mateix centre sobre com és el riu que tenen a la vora i com conservar-lo, com el l'Institut Celestí Beller. O fins i tot explicant a la comunitat de regants, quina és la qualitat de l’aigua del riu que utilitzen per regar els seus camps, com l’Institut Antoni Torroja. Altres, a més de fer accions de difusió, també han decidit fer accions directes sobre el riu com la neteja de brossa i la revegetació o eliminació d’espècies invasores, com el Centre Pedagogium Cos o l’Institut Pla i Marcell.

Al setembre de 2015 Associació Hàbitats va rebre una subvenció de l’Obra Social “la Caixa” per iniciar una estratègia educativa per tal d’afavorir la integració del Projecte Rius als centres educatius en el marc de l’anomenat de Servei Comunitari (SC).

Conjuntament amb el Departament d’Ensenyament i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya vam elaborar el material necessari per guiar als centres a instaurar el Servei Comunitari amb èxit. Un cop fet això, va ser el moment de fer-ne difusió a les escoles verdes i d’altres centres educatius que hi poguessin estar interessats. També es van fer xerrades de presentació: a Mataró, Rubí, Barcelona, Mollerussa, Manresa, Lleida, Tarragona i Sant Vicenç dels Horts, aprofitant els cursos de formació que oferia el Departament d’Ensenyament als docents d’arreu de Catalunya. En total es van celebrar 8 xerrades, arribant a un centenar de centres aproximadament. Durant tot aquest any 2016 i gràcies a l’esforç de difusió realitzat, 48 centres han contactat amb Associació Hàbitats sol·licitant informació. Finalment, 17 centres han implementat el SC amb Projecte Rius. N’hem visitat 16 per ensenyar-los com fer la inspecció al riu i orientar-los so-

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

PROJECTE RIUS, UNA INICIATIVA DE SERVEI COMUNITARI QUE PODEN DUR A TERME ELS INSTITUTS DE CATALUNYA

ESPIADIMONIS | CUSTÒDIA

CUSTÒDIA FLUVIA

Durant 2016 els projectes de custòdia fluvial de la conca del Besòs han rebut un nou impuls. B acions. Tanmateix s’han sumat al projecte nous municipis i propietaris privats de terrenys de ribe

AIGUAFREDA

Associació Hàbitats, Associació Martinet i l’Ajuntament d’Aiguafreda han sumat esforços per restaurar la resclosa i els canals de rec de la riera de Martinet elaborats amb la tècnica de la pedra-seca. L’actuació recupera elements patrimonials de principis del segle XX pertanyents al duc de Solferino, qui els va fer construir per facilitar el rec de les seves terres de conreu, limitant l’abastiment hídric al poble d’Aiguafreda. Aquest es va oposar rotundament a l’utilització d’aquesta resclosa, de manera que no es va arribar a estrenar i ha esdevingut un símbol de la mobilització popular. La recuperació d’aquests elements mitjançant tècniques tradicionals ha requerit la desbrossada de l’espai i s’ha complementat amb accions d’afavoriment de la fauna local, com la construcció i ubicació de caixes niu. L’activitat ha comptat amb l’ajuda del voluntariat familiar de treballadors i treballadores de l’empresa Decathlon.

BIGUES I RIELLS

L’Associació Boscos 94, ha dut a terme les tasques de sanejament periòdic dels safarejos i basses recuperats durant l’hivern de 2015 a la finca en custòdia La Central del Fai. També s’ha encarregat de la retirada de deixalles de la zona de la Pineda i la bauma Rosa, espais molt freqüentats per banyistes durant l’època estival, on s'hi troben sovint deixalles d'orígen domèstic. D’altra banda, s’està treballant per la signatura d’un acord de custòdia de la finca Xalet Blau. Aquests terrenys varen patir les afectacions dels incendis i posteriors riuades de 1994. Amb l’objectiu de recuperar els valors naturals de la finca. Per últim, arran de l’interès de l’Ajuntament de Bigues i Riells, s’està treballant la renovació dels plafons informatius del passeig del Tenes. L’Associació Hàbitats va instal·lar aquests plafons l’any 2010 a diferents punts de l’itinerari del riu amb l’objectiu de destacar els valors naturals i patrimonials de l’espai. No obstant, el pas del temps i diversos actes vandàlics han contribuït a malmetre, i fer desaparèixer alguns dels plafons.

Sev

Aigua

VALLÈS ORIENT Bigues i Riells

Canove

Durant la tardor de 2016 s’ha lògica duta a terme durant 201 accions han consistit en el rec plançons. El voluntariat també ha estat gost que es van dur a terme e dominical, un dels més grans de

El Programa de custòdia fluvial participativa a la conca del Besòs es finança principalment a través del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya en el marc de la subvenció per a la promoció i consolidació de la custòdia del territori a Catalunya. També cal destacar el suport dels ajuntaments d’Aiguafreda, Seva, Les Franqueses de Vallès i Bigues i Riells que contribueixen a ampliar les actuacions plantejades inicialment. Sens dubte, per dur a terme moltes de les accions del projecte, és determinat la feina de les entitats locals: Associació Boscos 94 a Bigues i Riells i Associació Martinet a Aiguafreda, i de totes les persones que a títol individual o col·lectiu participen de manera voluntària i desinteressada en les diferents tasques. Per últim, i igualment important, volem destacar la confiança dels propietaris de les finques privades en custòdia: Valeri Salgot, Anton Montsant, Carles Barcons i de les noves incorporacions, Oriol Prats i Yago Costa, als qui aprofitem per donar una afectuosa benvinguda.

ESPIADIMONIS | CUSTÒDIA

Bigues i Riells, Aiguafreda i Les Franqueses del Vallès han estat l’epicentre de les principals actuera que expressen així la voluntat comuna de conservar i millorar els espais fluvials.

SEVA

va Matagalls

MONTSENY Turó de l’home

afreda

Tagamanent

El 4 de novembre s’ha signat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Seva, Associació Martinet i Associació Hàbitats per a preservar, recuperar i millora els espais fluvials de l’àmbit municipal de Seva. El document ve motivat principalment per la necessitat de resoldre el problema dels abocaments irregulars a la riera de Martinet al pas pel municipi i representa l’ampliació del projecte d’adopció de la riera de Martinet iniciat a Aiguafreda l’any 2009.

LES FRANQUESES DEL VALLÈS

Les Franqueses del Vallès

elles

Granollers

S’han iniciat les gestions per a la signatura d’un conveni de custòdia a la finca privada Can Parets. La finca acull activitat agrícola ecològica i biodinàmica. L’objectiu de l’acord és complementar aquesta activitat amb un projecte educatiu d’afavoriment de la biodiversitat autòctona a través de la participació ciutadana. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Les Franqueses s’han iniciat les visites prospectives per recuperar de la font i l’entorn de Santa Digna. L’any 2014 es varen dur a terme actuacions de preservació, mentre que enguany s’ha començat a treballar per restablir el flux d’aigua.

CANOVELLES

efectuat el manteniment de la restauració eco15 al riu Congost al pas per Canovelles. Les de les plantacions i la retirada de tutors dels

protagonista de la neteja de les ribes del Conel 4 de juny, evidenciant l'impacte del mercat e Catalunya.

AIGUAFREDA

17... 0 2 t n a r u d i . .. BIGUES I RIELLS

• Disseny d'un itinerari sensorial . a través de la riera de Martinet a. faun a per gis refu de ció • Construc • Manteniment dels elements patrimonials recuperats.

s • Eliminació d’espècies exòtique tació vege la de nt ame icion i cond del passeig del Tenes. • Nous plafons informatius al passeig del Tenes. • Manteniment dels safarejos i basses a Riells.

AL AL BESÒS 2016

LES FRANQUESES DEL VALLÈS CANOVELLES de • Recuperació i condicionament a. Dign ta San de orn l’ent i la font • Manteniment de plantacions al riu Congost. • Neteja de les lleres i retirada d’horts irregulars.

I molt més!

i r a t n u l o v l e d

ESPIADIMONIS | EL RACÓ DEL VOLUNTARI

Jardiners d’estiu Aquest any 2016 ha estat un dels anys més secs del darrer segle segons les dades de l’Observatori Fabra i l’Observatori de l’Ebre. És per això que en acostar-se l’estiu vam decidir preparar-nos per protegir les plantacions del riu Congost. Els primes anys de vida de les plantacions són els més complicats i no sempre sobreviuen quan fa molta calor i plou poc. Després de la feinada de la tardor no era qüestió de fer-los passar set! Així doncs, vam fer una crida a voluntaris i voluntàries disposats a regar les plantacions durant els mesos de juliol i agost en el tram del riu que preferissin. Les respostes no es van fer esperar i aviat vam cobrir alguns dels trams del riu on calia actuar. Els voluntaris es van comprometre a visitar les plantacions cada 15 dies i regar-les amb galledes de la mateixa aigua del riu. La proposta va ser un èxit i sembla que totes les plantacions han sobreviscut als mesos més durs, a la vegada que les persones que les han estat cuidant hi han compartit bones estones. Això és el que ens expliquen els voluntaris:

"Com que ens agrada tenir cura del medi ambient i del nostre entorn, no vam dubtar ni un segon en apuntar-nos a la crida que va fer Associació Hàbitats buscant voluntaris per regar les plantacions d'arbres que s'havien fet la tardor passada a la zona del riu Congost. De fet, abans de la crida ja anàvem a regar-los, no els podíem deixar sense aigua en un estiu tan calorós! En Pol, el nostre fill de vuit anys, fins hi tot va posar nom al freixe que havia plantat ell "en Freixó". El regava amb il·lusió i esforç, cada setmana, i deia que potser algun dia hi berenaríem sota la seva ombra. Ara, amb les pluges no cal regar, però continuem passant de tant en tant per veure com estan. Com van canviant i com creixen. I és que hem desenvolupat un vincle amb ells. És miraculós el que les plantes ens donen a canvi d'una mica d'aigua." Gemma Sobrevia

Volem agrair una vegada més l’entusiasme i la cura dels voluntaris que s’han esforçat de valent! Esperem que seguiu amb aquestes ganes de participar i vetllar per la salut dels nostres rius.

UNA PROPOSTA PER PASSEJAR AQUEST HIVERN

Després seguirem el sender direcció sud per seguir carenejant. Un cop superat el segon pas equipat, el Grapissot, l’itinerari circular ens tornarà al poble de Malanyeu, tot seguint una pista forestal. A part de les vistes trobareu diversos punts que afegeixen emoció al recorregut, concretament els passos del Graell de Cal Pigot i el de Grapissot anomenats anteriorment. Ambdós són passos equipats que no suposen problema per senderistes habituats, però on caldrà parar atenció. El primer compta amb una corda i una escala metàl·lica instal·lades per facilitar-nos la grimpada, en el segon trobareu també una corda com a suport. Un altre atractiu d’aquesta ruta és l’observació de flora i fauna. Durant tot el recorregut caminareu per fagedes, rouredes i boscos de pi roig acompanyats sempre d’un sotabosc abundant i divers. En alguns punts de la serra de Catllaràs s’hi poden trobar dues espècies vegetals protegides: la flor de neu (Leontopodium alpinum) i les sabatetes (Cypripedium calceolus). Pel que fa a fauna, sovint més difícil de detectar a prop dels camins, destaca la presència de cabirol (Capreolus capreolus), gall fer (Tetrao urogallus) i marta (Martes martes) a més dels habituals senglars (Sus scrofa). També a la tardor i quan ja es pon el sol, la serra del Catllaràs s’omple de la brama del cèrvol (C. e. hispanicus), uns característics bramuls, greus i profunds, que durant l’època d’aparellament es poden sentir des d'uns quants quilòmetres de distància.

ESPIADIMONIS | EL RACÓ DEL VOLUNTARI

Aquesta ruta recorre el perfil de la vall de Malanyeu i ens condueix a través de diversos passos equipats històrics. És una ruta circular que podeu començar al mateix poble de Malanyeu, on podeu arribar en cotxe i aparcar a la vora del camp de futbol. Malanyeu és un poble del municipi de La Nou de Berguedà, es troba a l'esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del riu Llobregat. Al vessant meridional hi ha els cingles de Malanyeu, que són un contrafort occidental de la serra del Catllaràs. Es troba a 999 metres sobre el nivell del mar. Durant l’excursió, que es pot fer en qualsevol època de l’any, podreu gaudir de diversitat de paisatge i vistes imponents. Si hi aneu durant l’hivern assegureu-vos de portar bona roba d’abric i botes de muntanya, a les zones més altes i exposades la temperatura pot ser molt baixa i sovint s’hi formen boires. La ruta és especialment recomanable a la tardor, quan la diversitat de colors és màxima i amb l’afegit de poder buscar alguns bolets. A l’inici seguireu un torrent amb petits salts d’aigua, mentre que quan guanyeu altura començareu a trobar bones panoràmiques de l’Alt Berguedà i el Pedraforca. El Graell de Cal Pigot serà el primer pas equipat que haureu de superar. Voltejareu una cascada d’aigües transparents per seguir enfilant-nos per una fageda imponent. Un cop a la carena, podeu arribar-vos, a l’esquerra, al mirador de la Foradada, parada obligada encara que sigui un dia boirós. Un punt on reposar i aprofitar, per poc que pugueu, aquest mirador natural.

Els cingles de Malanyeu

CINGLES DE MALANYEU Comarca: Berguedà Desnivell: 890 m Kilòmetres:11,2 km Durada: 5 h Dificultat: moderada Alçada màx./min.: 1.688 m / 1.012 m

Descarrega’t el track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4110667

10 ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

Els drets d’aprofitament parcial sobre boscos i espais naturals Escenari de contes infantils, reserva de la biosfera, temple de reconciliació entre els humans i la natura… els boscos, a més, poden ser objecte de “drets d’aprofitament parcial” des d’un punt de vista jurídic. El dret d’aprofitament parcial és una figura legal a través de la qual el propietari d’una finca cedeix unes determinades utilitats o rendiments sobre aquesta a favor d’un tercer, ja sigui de manera onerosa o gratuïta. L'actualitat i el potencial d'aquesta figura s'ha posat de manifest arran dels acords que entitats de la Xarxa de Custòdia del Territori i alguns propietaris han assolit en els darrers anys i que compten, gràcies a aquesta eina, amb una garantia de qualitat i seguretat jurídica. Aquests acords tenen l’objectiu de recuperar el bosc mediterrani, prevenir el risc d'incendis o recuperar el patrimoni agrocultural, entre d’altres. Ho fan través de la cessió d’alguns drets d’ús o rendiments de la propietat a tercers, en aquest cas, a les entitats de custòdia. Els drets d’aprofitament parcial que es constitueixen sobre una finca forestal o part d'aquesta, així com els constituïts sobre altres espais naturals, poden facilitar la gestió amb criteris de restauració i conservació dels seus valors i recursos econòmics, paisatgístics i culturals, dels quals tots ens

beneficiem d’alguna manera. De fet, el preàmbul de la llei 5/2006 de 10 de maig, Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya (CCCat), relatiu als drets reals (aprovada durant el procés de modernització de les institucions tradicionals del dret civil català) ja revelava la voluntat de donar-li a aquesta figura un caire social i parlava dels drets d’aprofitament parcial com “un autèntic calaix de sastre d'aprofitaments diversos que poden ésser útils per a promoure la conservació dels boscos i dels espais naturals, mitjançant una explotació racional." El concepte i el règim jurídic queden establerts en l’article 563-1 del CCCat, que diu el següent: “Els drets d’aprofitament parcial establerts amb caràcter real a favor d’una persona sobre finca aliena, amb independència de tota relació entre finques, que inclouen el de gestionar-ne, i obtenir-ne els aprofitaments forestals a canvi de refer i conservar els recursos naturals i paisatgístics, o de conservar-ne la fauna i l’ecosistema, el de pasturar bestiar i ramats, el de podar arbres i tallar mates, el d’instal·lar-hi cartells publicitaris, el de llotja, el de balcó i altres de semblants, es regeixen per les normes aquest capítol i, en allò que no s'hi oposin, pel seu títol de constitució, pel costum i per les normes que regulen el dret d’usdefruit en allò que sigui compatible” A diferència del dret d'usdefruit1 de boscos i plantes, regulat als articles 561-25 a 561.31 del CCCat, en aquesta modalitat la propietat conserva la plena possessió de la finca a més del seu ús i gaudi amb la única limitació de les utilitats establertes en la creació de l’acte jurídic. Els drets d’aprofitament parcial són, doncs, una eina més amb la que compten les entitats de custòdia del territori. És una fórmula que aporta seguretat jurídica i garantia de qualitat als acords, a falta d’un marc jurídic propi per a aquest àmbit; per tant, facilita la gestió del territori amb criteris de conservació a llarg termini a la vegada que beneficia a aquests propietaris forestals, veritables guardians de la natura. IOLANDA SÁNCHEZ Advocada Administradora de Finques

DURADA en cap ial es pot determinar lliurement però parc nt ame s'en La durada del dret d'aprofit ini term un t fixa gi s’ha no que anys. En el cas lta cas pot superar els noranta-nou facu llei la , això la durada és de trenta anys. Tot i seva tendrà, per disposició legal, que la de des s any vint vegada transcorreguts als propietaris per tal de que, una el valor a el dret de manera unilateral pagant git extin per ar constitució, puguin don creat. la persona a favor de la qual s’ha la propietat l’article 563-3-2, es pot pactar que amb itat orm conf de da, ban tra D’al vida de la la nt dura o s any ini màxim de seixanta no usi aquest dret durant "un term darrera opció nt parcial i una generació més". La persona titular del dret d’aprofitame a. físic titular del dret sigui una persona només seria vàlida en cas que el est serà “el que pel que fa al preu de l’extinció, aqu res a Així mateix, si no s’estipul at per perits, rmin dete nt, ame rofit l’ap r anual de resulta de la capitalització del valo ió”(article mpc l del diner en el moment de la rede prenent com a base l’interés lega dret per del da dura la de redempció la finalització 563-3-3 CCCat). S’entén com a t. l’exclusiva voluntat de la propieta DRET D’ADQUISICIÓ PREFERENT d’aprofitament CCCat al 561-10 si el titular del dret Per remissió de l’article 564-4 erència per pref n tene ris ieta res persones, els prop parcial el vol transmetre a terce les mateien ti smissió abonant la mateixa quantita adquirir-lo abans que es faci la tran un cop bé o ig), tante transmitent i el tercer (dret de parts xes condicions pactades entre el les e entr rds aco els nt d’aquesta i respecta realitzada la venda abonant el preu (dret de retracte). gi constituït a el dret d’aprofitament parcial s’ha Cal destacar que en el cas que s qualitats o seve les de raó ió, fundació, etc. per favor d’una persona física, associac dret. del rs terce a sió smis tran impedirà la particularitats, aquesta circumstància

Glossari:

Bibliografia:

(1) Dret d’usdefruit: dret que consisteix a posseir el bé, usar-lo i percebre tots els fruits amb la limitació de conservar-ne la forma i la substància.

IBORRA GRAU, CONCHA: “Els dets reals d’aprofitament parcial”. Revista Catalana de Dret Privat, Vol. 8 (2007)

(2) Dret real: dret que confereix al seu titular un poder immediat i directe sobre els béns que en són objecte i que pot fer-se valer davant qualsevol persona.

LUCAS ESTEVE, ADOLFO: “Les servituds i els drets d’aprofitament parcial”. Dret Civil Català, Vol. IV (2) Ed. Bosch, 2014.

(3) Negoci inter vius: acte jurídic que es realitza entre persones vives, en contraposició al negoci jurídic mortis causa, que produeix efectes desprès de la defunció del declarant o d’alguna de les parts.

MARSAL GUILLAMET, JOAN: Recursos governatius: Doctrina de la Direcció General de Dret i d’Entitats Juridíques (maig-juliol 2009) 57. Indret 4/2009. MEMENTO EXPERTO FRANCIS LEFEBVRE: Civil Cataluña, febrero 2012. PUIG DE BLANES, FRANCISCO DE PAULA i SOSPEDRA NAVAS, FRANCISCO JOSÉ: “Comentarios al Código Civil de Cataluña” Vol. II, Ed. Civitas 2013.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

CONSTITUCIÓ ament parcial els "Poden constituir un dret d’aprofit Segons l'article 563-2 CCCat constituïts sobre ris esso els titulars de drets reals poss propietaris de la finca gravada i constància per e ar-n deix cal bé, i superficiari). Ara aquesta" (com ara usdefructuari mateix article. escrit com indica el punt 2 de del istre de la Proreal2, aquesta figura té accés al Reg Atesa la seva condició de dret la publicitat. de te efec per s one e a terceres pers pietat, i en conseqüència és oposabl de quins drets qualsevol persona podrà conèixer Això vol dir que en inscriure-ho propietat. disposa cada finca i qui en té la is i la finca es stre vincularà als successius propietar regi est Per tant la inscripció en aqu mortis caus3. o vius inter ci nego per uirit adq gi s'ha bé n, ame grav est transmetrà amb aqu

QUES ALGUNES QÜESTIONS TÈCNI

ESPIADIMONIS | FLORA

ORQUIS GROS

La família de les orquidàcies és una família de plantes de bellesa espectacular. Comprèn unes 20.000 espècies que es distribueixen, principalment, per les regions tropicals. No obstant, la flora de casa nostra també compta amb un important nombre d’espècies d'aquesta família i segons en Josep Nuet, al seu Atles d’orquídies de Catalunya, les espècies i subespècies d’orquídies presents a Catalunya superen els 80 taxons. L’orquis gros és una orquídia robusta d'una mida bastant considerable que pot assolir els 120 centímetres, tot i que podem trobar exemplars de mida més reduïda amb 30 centímetres d’alt. Les fulles són entre ovades i lanceolades i mai estan tacades. La tija és buida per dintre (caràcter que no comprovarem per no fer malbé la planta). Les flors són liles o rosades, l’esperó és ample i el label és blanquinós a la base. Amb quines espècies la podem confondre? I com la podem identificar? La podem confondre fàcilment amb moltes espècies properes; identificar les orquídies necessita d’una atenta mirada a determinats caràcters. Si trobem una orquídia, per tal de saber si és una Dactylorhiza, ens fixarem en les bràctees, que han de ser acolorides i més llargues que les flors a la part mitja i baixa de la inflorescència. Un cop hem identificat la flor com a pertanyent al gènere Dactylorhiza, ens fixarem en l’absència de taques a les fulles, en el seu port robust i en que tingui les flors de color lila o rosat més o menys intens. També cal comprovar que mai presenti la gorja de color groc i que el seu label faci sempre més de 10 mil· límetres. Si compleix tots aquests requisits segurament hem trobat l’orquis gros. Tanmateix, segons el llibre Flora manual dels Països Catalans (Oriol de Bolòs, et al.), el gènere Dactylorhiza es caracteritza per les abundants hibridacions entre espècies i sovint són més abundants els exemplars de transició que no pas les formes pures, cosa que fa difícil la identificació dels exemplars. Quan la veurem amb flor? La seva florida es produeix al maig, juny, juliol i agost. On la podem trobar ? La podem trobar a la muntanya mediterrània fins l’estatge subalpí dels 380 metres als 1.650 metres d’alçada. Creix en aiguamolls, jonqueres i prats, sempre en sòls amarats d’aigua. Orquídies i recerca participativa Atès que els que llegiu aquesta revista segurament participeu en les inspeccions del Projecte Rius, ja sabeu molt bé el que és la recerca participativa o ciència ciutadana. Però no està de més parlar-ne. Tots sabem que el nombre d'experts i acadèmics que es dediquen a un tema determinat és força limitat. Si formem persones i els donem les eines adequades, aquestes poden cobrir un territori molt ampli de manera voluntària, cosa que no pot fer el reduït nombre d’experts. Les inspeccions dels rius que fem entre tots abasten tota Catalunya i tenen un enorme valor per la informació que proporcionen, pels seus valors educatius i pel fet de vincular les persones als espais fluvials. Amb les orquídies passa el mateix, són atractives i es poden fotografiar i identificar més o menys fàcilment. En cas de dubte

podem enviar la fotografia a un expert del projecte de ciència ciutadana de la ICHN, per tal que determini de quina orquídia es tracta. A més podem georeferenciar la troballa i d’aquesta manera anar fornint un petit atles de distribució de les diferents espècies d’orquídies. Diferents entitats i associacions han començat a col·laborar en la recerca participativa sobre orquídies i ja s’han publicat dues monografies: Les orquídies de la Garrotxa i Les orquídies del Ripollès (ambdues editades per la Institució Catalana d’Història Natural, VVAA). En elles persones sense coneixements previs sobre orquídies, naturalistes consumats i botànics han fet una gran feina de recerca i han generat mapes de distribució detallats, descripcions i fotografies excel·lents que han permès conèixer amb detall la situació de les orquídies a la comarca objecte d’estudi. Altres grups estan treballant a Osona, el Solsonès, l'Anoia i moltes altres comarques. El coneixement sobre altres grups d’organismes com les papallones, els ocells, els escarabats i les libèl·lules, també es beneficia de xarxes d’aficionats que, assessorats per experts, cobreixen amplis territoris amb seguiments exhaustius. Forneixen bases de dades de gran valor científic, a partir de les quals el nostre coneixement sobre aquests organismes no deixa d’augmentar. Ja no tenim excusa, no cal que estiguem a la universitat per fer recerca. Només cal voluntat, entusiasme i una mica de dedicació i entre tots podem fer que la ciència sigui una tasca col·lectiva; el Projecte Rius o les orquídies en són clars exemples. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats

ORQUIS GROS Família: Orquidàcies Nom científic: Dactylorhiza elata Nom en castellà: Satirón real

ESPIADIMONIS | FAUNA

BAGRA O LLISSA BAGRA O LLISSA Família: Cyprinidae Nom científic: Squalius laietanus Nom en castellà: Bagre

La família dels ciprínids és la més nombrosa dins les famílies de peixos continentals amb 2.400 espècies repartides en 220 gèneres. A Catalunya trobem 20 espècies de peixos pertanyents a aquesta família. Dins els ciprínids trobem les conegudes carpes i barbs junt amb la bagra, que és l’espècie autòctona a la que dediquem l’article. Com la podem distingir? Una manera de distingir la bagra d’altres ciprínids és fixar-nos en l’aleta anal que ha de ser de perfil convex. Aquest caràcter permet diferenciar-la clarament de la madrilla. Es tracta d’un peix de color bru amb tons metàl·lics una mica daurats, fosca a la part superior i més clara al dessota, amb una zona ventral pràcticament blanca. Les escates que cobreixen el seu cos tenen els marges tacats de negre, i la boca té el llavi inferior inclòs dins el superior. On viu? Viu a Catalunya, la podem trobar a quasi tots els rius catalans i també als rius del sud-est de França. Es pot localitzar en tota mena de rius, tant de muntanya com en trams baixos. Però mostra preferència pels trams mitjans amb una bona làmina d’aigua, corrent moderat i fons codolosos on acostuma a dipositar els seus ous. Suporta temperatures de fins a 30ºC i prefereix aigües netes, encara que tolera un cert grau d’eutrofització. Què menja? Es tracta d’un peix omnívor que menja tant macroinvertebrats que viuen agafats al fons (crustacis, mol·luscs i insectes), com algues i plantes aquàtiques. Tan sols quan assoleix una mida prou gran s’alimenta ocasionalment d’altres peixos més petits. La conservació de la bagra La bagra és una espècie qualificada com a vulnerable. El motiu d’aquesta qualificació és una disminució dels seus efectius poblacionals tot i que darrerament ha experimentat una molt tímida millora. Les causes de la seva disminució no han deixat d’actuar i per tant continua dins la categoria de vulnerable. Les causes són molt diverses: • Introducció de peixos al·lòctons que competeixen amb la bagra o bé depreden les seves migrades poblacions. Alguns pescadors desaprensius, buscant pescar nous trofeus, no dubten en alliberar de manera irresponsable silurs, perques americanes

i moltes altres espècies als nostres rius, amb efectes desastrosos per a les espècies autòctones. • Mala qualitat de les aigües: els vessaments d’aigües residuals sense depurar que contaminen els rius. Les aigües depurades sense eliminar l’excés de nutrients i l’abús en l’ús de purins i d’altres fertilitzants que eutrofitzen les aigües, tenen efectes negatius sobre la fauna piscícola. • Extracció, derivació de cabals i modificació del règim natural dels rius: treure grans quantitats d’aigua dels rius i deixar-los gairebé secs té efectes molt negatius sobre la fauna piscícola. Les extraccions d’aquests cabals haurien de ser menors. També s’hauria d’evitar que les turbines de les petites centrals hidroelèctriques captin tota l’aigua que baixa pel riu, deixant secs trams sencers. Els embassaments fan variar els cabals dels rius, i aquests canvis no segueixen una dinàmica natural, si no que el cabal varia de forma artificial i a voltes sobtada amb efectes força negatius. • Barreres al moviment dels peixos: els barratges als rius i els embassament impedeixen els moviments naturals dels peixos riu amunt i riu avall. Eliminar les rescloses i barreres que ja no s’utilitzen és una bona manera d'afavorir les poblacions piscícoles. Les escales de peixos són una solució parcial que no elimina el problema però que el pal·lia en petita mesura. • Destrucció dels hàbitats riberencs i la morfologia fluvial: els rius en bon estat ecològic ofereixen múltiples hàbitats als peixos, amb la vegetació natural i les successions de trams ràpids i lents, que incrementen els refugis i possibilitats vitals dels organismes que hi viuen. En aquest sentit canalitzacions i d’altres actuacions que redueixen la heterogeneïtat del medi fluvial són molt negatives per a la fauna piscícola. • Canvi climàtic: l’ascens de les temperatures o els canvis en la coberta vegetal de les conques alteren el règim de cabals i incideixen també en la fauna piscícola. • Pesca amb mort: la sobrepesca d’exemplars que no es retornen als rius lògicament incideix en les poblacions de peixos. Com veiem les causes de l’estatus d’amenaça de la bagra i d’altres peixos són múltiples i és a les nostres mans intentar reduir-les o eliminar-les. ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

16 ESPIADIMONIS | OPINIÓ

Els nous protagonistes de la contaminació silenciosa Amb la revolució industrial al segle XVII i més endavant amb la revolució verda de l’agricultura, la capacitat de contaminació del medi ambient per part dels humans ha crescut de forma exponencial. Avui en dia generem una gran quantitat de residus de tot tipus i ens veiem obligats a investigar i desenvolupar també formes de reduir-los i sobretot gestionar-los per a que no arribin a interferir en els cicles naturals. Des del segle passat l’alerta sobre el nivell de contaminació ambiental i els efectes nocius que alguns residus poden causar ha augmentat i hem començat a parar atenció, no només a la indústria sinó també al consum quotidià per part de la població. Una de les amenaces més difícils de tractar és el que anomenem contaminació transparent o silenciosa, on s’engloben tot un seguit de microcontaminants que es difonen a grans distàncies i de manera molt poc aparent: no els veiem, no els olorem i de vegades no sabem si tenen efectes nocius. Alguns d’aquests contaminants com ara els metalls pesants o derivats de pesticides com el DDT es van considerar prioritaris ja fa uns anys i se n’ha divulgat la importància i efectes sobre la salut i el medi natural. D’altra banda avui en dia comença a centrar-se l’alerta en contaminants emergents, un calaix de sastre on hi incloem contaminants poc coneguts que comencen a preocupar per possibles efectes nocius que encara no haguem detectat. Què són, d’on surten? En general són productes farmacèutics i d’higiene personal, o bé additius dels plàstics i dels aliments, a part d’alguns derivats de fertilitzants i pesticides sintètics. Com van a parar als rius? Els trobem en forma de traces en bona part dels ecosistemes naturals, fins i tot en llocs tan remots com l’Àrtic. L’explicació rau en el fet que, tot i el seu origen industrial, sovint no arriben per mitjà d’abocaments puntuals sobre els quals

es pugui actuar, sinó que es van alliberant en quantitats imperceptibles a través del consum massiu. Quan una bossa de plàstic arriba al riu o al mar, per exemple, comença a alliberar substàncies químiques que penetren en les xarxes tròfiques, a més de dispersar-se tant per l’aire com a través del cicle de l’aigua. Els fàrmacs, les drogues o els productes de neteja també hi arriben a través del nostre consum. En alguns casos parlem de substàncies que un cop consumides són eliminades de forma natural a través de l’orina i d’aquesta forma entren als sistemes de canalització i més endavant arriben als rius i oceans. Un cas força estudiat en llacs i rius és el dels antibiòtics i les hormones procedents dels tractaments anticonceptius. Recentment s’han detectat casos de feminització en algunes espècies de crustacis i també de vertebrats com ara peixos, en llacs i rius. És per tot això que de vegades es parla de contaminació difusa, perquè

AIGUA

PLÀNCTON

PEIXOS PLANCTÍVORS

PEIXOS CARNÍVORS

GRANS PREDADORS

Bioacumulació

TOXICITAT ALTERACIONS HORMONALS RESISTÈNCIA A ANTIBIÒTICS

– Jordi Corbera

INCREMENT DE LA CONCENTRACIÓ DE CONTAMINANTS

Derivats del plàstic

Productes de neteja i higiene personal

no ho veiem, però s’escapa més enllà del tros de plàstic que podem recollir en una passejada pel riu. En tots els casos, malgrat que les aigües residuals es depurin i potabilitzin, mantenen traces d’aquests productes que avui en dia resulten difícils d’eliminar. Com afecten o poden afectar a l’ecosistema? Pel que fa als seus efectes s’ha detectat que alguns d’aquests compostos poden ser tòxics per a la flora i la fauna, tenir propietats cancerígenes i fins i tot actuar com a disruptors hormonals, és a dir, comportar-se com hormones pròpies i interferir en la reproducció o el desenvolupament d’alguns animals incloent els humans. Una altra propietat que tenen és la de bioacumular-se. Això vol dir, que els depredadors de les xarxes tròfiques estaran alimentant-se d’altres animals o plantes contaminades i tendiran a concentrar aquestes substàncies en els seu cos. Per tant, seran els més susceptibles de patir-ne les conseqüències i a la vegada els millors bioindicadors. Un altre fenomen que afegeix inquietud pel que fa a la expansió d’aquests contaminants i al desconeixement que en tenim

és l’efecte “còctel”. Aquest fa referència a que algunes d’aquestes substàncies poden tenir un caràcter additiu, és a dir, que no presentin conseqüències greus en concentracions baixes o de forma aïllada però que en combinar-se amb d’altres es potenciïn o desencadenin nous efectes negatius. Darrerament les administracions públiques, nombroses entitats i la comunitat científica van fent passos per entendre millor aquests contaminants emergents i comencen a prendre partit per la seva gestió. N’és un exemple el Conveni d’Estocolm, un pacte internacional que obliga a abandonar l’ús d’alguns additius químics. És imprescindible, també, entendre que la contaminació és un fenòmen global i que s’ha d’abordar des d’aquesta perspectiva. Resulta cada vegada més evident que allò que s’aboca en una banda del món afecta fàcilment als llocs més remots. A més es retroalimenta i se’n magnifiquen els efectes quan l’abocament interactua amb els cicles naturals i els éssers vius. Per tot això el nostre consum ha de ser exigent i conscient. Hauríem de triar i exigir una certa ètica al sector industrial i a la gestió dels residus i a la vegada actuar en conseqüència en el nostre dia a dia. MARINA CODINA Biòloga

ALGUNES IDEES PRÀCTIQUES 1. Consumir aliments cultivats o produïts amb criteris de sostenibilitat sempre que puguem. Productes ecològics, locals i de temporada. 2. Allargar la vida útil de roba o calçat i informar-nos del què comprem. La indústria tèxtil fa un ús intensiu de substàncies químiques contaminants i s’amaga en gran mesura en països on la legislació en drets humans i ambientals és més laxa. 3. Llegir les etiquetes dels productes de neteja i higiene personal, informar-nos dels ingredients que contenen i si tenen algun risc per la salut i pels ecosistemes aquàtics.

4. Evitar llençar productes químics o medicaments per l’aigüera i l’inodor. Tot i que tinguem depuradores, la millor manera de reduir la presència de contaminants és no abocar-los! Als punts Sigre podreu dipositar, de forma segura, els fàrmacs caducats o que no utilitzeu. 5. No llençar residus de cap tipus en espais naturals, especialment plàstic que triga segles en descompondre’s i parar atenció quan fem la recollida selectiva de residus a casa.

Fàrmacs

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

Fertilitzants i pesticides

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

La Casa de l’Aigua UN EQUIPAMENT AMB MOLT PASSAT I MOLT FUTUR Barcelona amaga equipaments que són tot un tresor a descobrir. Un d’aquests és la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova, situada en un dels extrems de la ciutat, al districte de Nou Barris. L’any 1989 va deixar de funcionar com a infraestructura lligada a l’abastament i va caure en l’abandó. En els darrers anys s’ha restaurat l’edifici i s’ha convertit en un equipament amb un gran potencial educatiu i social. L’ús de l’aigua a la ciutat de Barcelona: breu repàs històric Barcelona no s’entendria sense el Rec Comtal. Aquesta sèquia ha proveït d’aigua la ciutat durant més de mil anys. Es va construir al segle X i tenia el seu inici en uns pous situats a Montcada i Reixac, d’on s’extreia aigua de l’aqüífer del riu Besòs. A la fi del segle XIX la ciutat estava en ple creixement demogràfic i necessitava augmentar el cabal. Només una dada al respecte: cap al 1880 la ciutat tenia un subministrament total d’uns 16.000 m3 diaris, mentre que cap al 1930 ja en consumia uns 99.000 m3 al dia (Oliveras i Samitier, 2013). Aquesta expansió de la ciutat va obligar l'Ajuntament de Barcelona a millorar les instal·lacions hidràuliques que extreien l'aigua de l'aqüífer de Montcada i a renovar les velles conduccions d'aigua. Però hi havia un problema: la falta de pressió de l'aigua per poder arribar a tota la ciutat. La Societat d'Aigües de Barcelona va projectar, llavors, l’aqüeducte alt de Montcada, que havia de portar les aigües dels pous de Montcada fins al punt més alt, que era el Pont dels Tres Ulls. Des d’allí l’aigua es transportaria per una galeria a través de Collserola fins al barri de Vallcarca, des d’on es canalitzaria cap al centre de la ciutat. Les obres de l’aqüeducte es van iniciar l'any 1893, però es van interrompre diversos cops per motius econòmics i problemes de titularitat de les aigües.

Plànols de la Sèquia Comtal i les seves mines: Mines d'aigues potables al riu Besòs, jurisdicció de Montcada, per la sèquia comtal i abastiment de Barcelona (1911). Mapes de Catalunya (s. XVII-XX). http://cartotecadigital.icgc.cat. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

A més, l'aqüeducte necessitava d’un sistema hidràulic amb dipòsits que l'alimentessin. L'any 1914 una epidèmia de tifus a la ciutat va donar un nou impuls al projecte i entre els anys 1915 i 1917 es construeix la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova. El projecte original va ser redactat pels enginyers Felip Steva i Planas i Joan Sitjes per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona. L’any 1917 també es construeix l’estació elevadora coneguda també com la Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella, en un edifici d’estil modernista. Així doncs, aquest conjunt modernista està format per dues cases de l’aigua: la de Trinitat Nova i la de Trinitat Vella, a una cota més baixa, i separades actualment per l’avinguda Meridiana. La de Trinitat Vella elevava l'aigua fins a la de Trinitat Nova, que s’encarregava de captar, potabilitzar, analitzar, emmagatzemar i distribuir l'aigua cap a la Ciutat Comtal. Un túnel subterrani d’uns 120 metres unia (i uneix) les dues cases de l’aigua. Pel túnel hi passen dues canonades: la d'entrada, per on pujava l'aigua provinent dels pous de Montcada; i la de sortida, per on hi baixava l'aigua ja potabilitzada cap a Barcelona. El complex arquitectònic de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova està format per dos grans dipòsits de formigó, capaços de contenir uns 10.000 m3 d'aigua. La construcció inclou en realitat dos edificis (avui units per un vestíbul). La casa gran

19 Els usos actuals de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova Gràcies a fons procedents de la Unió Europea, entre els anys 2007 i 2013 es va executar un ambiciós projecte de renovació urbana del barri de la Trinitat Nova. En el marc d’aquest projecte, l’Ajuntament de Barcelona va rehabilitar la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova i va adequar l’espai exterior com a lloc per a desenvolupar activitats a l’aire lliure. El març de 2013 aquest edifici inicia un nou camí. Avui dia la Casa de l’Aigua aspira a consolidar-se com un centre d’interpretació de l’aigua i del territori, activar el teixit sociocultural de Trinitat Nova, i ser un punt de trobada per a la gent del barri. L’educació ambiental és un dels àmbits que s’han començat a desenvolupar. Des del passat mes de setembre la Casa de l’Aigua acull l’exposició “Camins de Natura, Itineraris Vitals”, ideada per celebrar els 30 anys de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, i que fa un interessant repàs de l’evolució de l’educació ambiental al nostre país. En el marc de l’exposició un equip d’educadors

ambientals ha desenvolupat una programació d’activitats dirigides a tots els nivells educatius: infantil, primària, secundària i escoles d’adults. En aquestes activitats es treballa el cicle integral de l’aigua, la història de l’abastament d’aigua a la ciutat, la biodiversitat de les àrees urbanes i de transició, les funcions ambientals i socials dels horts urbans, etc. D’altra banda, hi ha un programa de sortides guiades dirigit a tota la ciutadania que permet descobrir la natura més propera: la serra de Collserola, el riu Besòs, el Rec Comtal o els espais verds urbans del barri de la Trinitat Nova. L’equipament també realitza una important funció d’espai multiús al servei del teixit associatiu del barri. Des de la seva rehabilitació s’hi han realitzat multitud d’activitats com ara reunions veïnals, cursos de formació, tallers de dansa, tai-txi, conferències, presentacions, projeccions, activitats esportives amb infants i joves, i festes de final de curs de les Escoles + Sostenibles, entre d’altres. La Casa de l’Aigua és un equipament de la Trinitat Nova, però la seva peculiaritat arquitectònica, estètica i patrimonial fa que generi interès més enllà del propi barri i districte. Des d’aquí us animem a visitar-la i a conèixer el seu magnífic entorn natural i cultural. XAVI BASORA, GEMMA TOMÀS, RAMON ASCOLIES I TÀNIA DONATE Casa de l’Aigua de Trinitat Nova Més informació: Casa de l’Aigua de Trinitat Nova C. Garbí 2, Barcelona. Tel. 93 463 77 71 | casadelaiguadt8@bcn.cat Web: barcelona.cat/caminsnatura

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

contenia el pavelló de decantació, i la petita, els aparells de mesura i d'anàlisi de les aigües. El 1967 la Casa de l’Aigua va passar a rebre les aigües del riu Ter i el 31 de març de 1989 va deixar de funcionar perquè es va substituir per unes instal·lacions més modernes situades a pocs metres. Ara bé, només fins als anys 60 l'aigua que subministrava era per al consum de boca. La resta d'anys fins al tancament va servir per abastir la indústria i el reg de la ciutat.

20 ESPIADIMONIS | SINERGIES

Resultats i conclusions del projecte Quirorius El Museu de Granollers ha publicat recentment un article a la revista científica Ecological Indicators on exposa els resultats obtinguts fins ara en el marc del projecte Quirorius. El projecte Quirorius genera una xarxa de voluntaris i els dóna les eines i coneixements necessaris per a fer seguiment de les poblacions del ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii). En general s’assumeix que aquests mamífers presenten una gran sensibilitat pel que fa als canvis ambientals ja que viuen durant molts anys i, a més, són depredadors d’invertebrats del riu, sovint sensibles a la qualitat de l’aigua. El projecte s’ha adaptat al nostre territori a partir de la metodologia utilitzada al Regne Unit (National Bat Monitoring Programme) i, de la mateixa manera que el Projecte Rius, aposta per la participació ciutadana com una eina excel·lent per superar la dificultat que té la comunitat científica per cobrir grans superfícies de territori a l’hora de recollir dades. L’any passat Projecte Rius i Quirorius van establir una col·laboració per tal d’intercanviar experiències i metodologies i buscar sinergies de cara a facilitar la feina del voluntariat. L’experiència va ser molt enriquidora i de ben segur els resultats a llarg termini aniran aportant noves dades que ens ajudaran a conèixer millor la qualitat dels ecosistemes fluvials i possibles estratègies per protegir-los. En aquest article publicat recentment s’ha intentat trobar correlacions entre els resultats de diferents índex ecològics: el QBR (índex de Qualitat del Bosc de Ribera), l’IBMWP (Iberian Biomonitoring Working party) que calcula la qualitat ecològica d’un tram fluvial en base a la fauna ben-

tònica d’invertebrats i el Quirorius (índex calculat a partir de l’abundància del ratpenat d’aigua). No s’ha pogut trobar una relació prou consistent entre els tres indicadors, de manera que cada índex per separat no ens pot proporcionar una imatge global de l’estat de salut del riu. Per altra banda, l’article evidencia una falta de coneixement sobre els possibles efectes entre els diferents components fluvials estudiats i les relacions entre els diferents índexs. De tota manera, la presència del ratpenat d’aigua es veu especialment afectada per dos paràmetres: l’amplada del riu i la presència de boscos de ribera madurs. Els autors apunten que per cada unitat que augmenta la qualitat del bosc, la probabilitat de trobar-hi el ratpenat d’aigua es duplica; mentre que en el cas de l’amplada del riu, per cada unitat que augmenta es triplica la probabilitat de trobar-lo. Una vegetació de ribera diversa, ben estratificada i amb elevada biodiversitat autòctona afavoreix en gran mesura la presència d’aquests quiròpters, que prefereixen boscos ben desenvolupats formant galeries al llarg del curs fluvial. La relació entre la presència i l’activitat del ratpenat d’aigua i la disponibilitat de determinats macroinvertebrats queda encara en suspens per futures investigacions. Alguns autors creuen que aquesta espècie té preferència per determinats macroinvertebrats com els quironòmids, que solen indicar una qualitat mediocre de l’aigua i una tendència a l’eutrofització; mentre que el fet que el ratpenat d’aigua mostri una certa preferència pels trams de riu amb millor vegetació de ribera apunta en l’altra direcció. L’estudi conclou que el projecte Quirorius pot aportar a la recerca una informació molt valuosa capaç de complementar altres indicadors, així com pot servir com a indicador de la qualitat del bosc de ribera a petita escala. En tot cas, no es pot utilitzar com a eina de gestió per grans territoris.

21 ESPIADIMONIS | SINERGIES

Al Projecte Rius hem vist com en els darrers anys el nombre de trams estudiats pels nostres voluntaris que rebien una bona qualificació del seu bosc de ribera ha disminuït. Els informes RiusCat de 2014 i 2015 ja esmentaven que el següent pas per millorar l’estat ecològic dels nostres rius és millorar la qualitat del bosc de ribera. Sense intervenció, l’escala temporal que necessita un bosc de ribera per assolir maduresa és relativament gran (dins dels boscos, el bosc de ribera es recupera ràpid, però no deixa de ser una dinàmica lenta a ull humà). És important prendre consciència de la importància ecològica d’aquests ecosistemes i treballar per conservar-los. Per acabar, celebrem la contribució del voluntariat a la ciència, esdevenint un agent clau en la creació de consciència ambiental i la divulgació del coneixement. LAURA CASANOVA I ADRIÀ LÓPEZ, ambientòlegs MARINA CODINA, biòloga

Damià Barceló Menàrguens (Lleida), 1954

Doctor en Ciències, Química Analítica, per la Universitat de Barcelona

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

18 22

Director del ICRA, Institut Català de Recerca de l’Aigua

Damià Barceló és l’actual director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua i vicedirector de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua. És un científic reconegut, de fet, és un dels més citats a tot el món. Al llarg de la seva carrera s’ha centrat en l’estudi de la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de mètodes de control de la contaminació orgànica dels denominats “contaminants emergents”.

Damià Barceló acompanyat de Xavier Martí,president d'Associació Hàbitats.

Què és l’ICRA? I quin paper hi juga vostè? L’Institut Català de Recerca de l’Aigua és una fundació pública. Els principals patrons són la Generalitat de Catalunya, a través de la Conselleria d’Empresa i Coneixement, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Universitat de Girona. El patronat es reuneix anualment per aprovar els pressupostos i projectes. Més del 50% del finançament, però, prové de fons per recerca estatals i, sobretot, de la Unió Europea. La tasca de l’ICRA es centra en la recerca de l’aigua al voltant de temes com la sequera, la mediterraneïtat, els hàbitats aquàtics i el tractament i gestió de l’aigua. Les tres potes de l’ICRA són, en primer lloc, la hidrologia i el sistema naturals, on s’estudien per exemple els impactes en l’ecosistema a part de l’estudi general de masses d’aigua; en segon lloc, la microbiologia i la química on s’estudien els contaminants i, finalment, la tecnologia centrada en el tractament d’aigües i recerca aplicada, en col·laboració amb empreses. El director l’ICRA és el responsable de presentar un pla estratègic. Cada dos anys s’avalua aquest pla per part del comitè científic, amb l’objectiu d’anar readaptant i millorant l’Institut. Per a això comptem també amb un comitè d’empresaris. Parlem dels contaminants emergents de l’aigua. Què són i d’on provenen? Són contaminants que encara no estan legislats i que són d’ús comú, com per exemple els fàrmacs o els productes d’higiene personal. Degut a que les depuradores no els poden eliminar per complet arriben als ecosistemes. L’ICRA s’ha especialitzat molt en aquest tema. Hem estudiat, d’una banda, les conseqüències sobre el biofilm1 o els organismes macroinvertebrats i, de l’altra, les possibles sinèrgies d’alguns contaminants amb determinats condicionants com la sequera, que n’augmenta els efectes.

Aleshores la procedència d’aquests contaminants és principalment urbana? Bàsicament en som nosaltres la causa, sí. D’indústria avui en dia n’hi ha poca, i la poca que hi ha ha fet els deures. També hem de parar atenció a l’agricultura i la ramaderia, que utilitzen pesticides i productes veterinaris. No obstant, la principal via d’entrada són els residus urbans. Encara que l’aigua passi per les depuradores, amb el disseny actual, no s’eliminen tots els contaminants i caldria fer una gran inversió econòmica per aconseguir-ho. Quins efectes directes poden tenir els contaminants emergents per als hàbitats i per a les persones? En som conscients? A l'ICRA hem començat a observar alguns efectes sobre els macroinvertebrats, que en alguns casos es desenvolupen més del normal. Els quironòmids de zones amb més contaminants o amb la presència d’alguns fàrmacs tendeixen a inflar-se, per exemple. També s’ha observat que la presència d’antibiòtics als ecosistemes naturals provoca que es desenvolupin resistències, estem creant bactèries súper resistents. Això podria portar a que quan una persona pren antibiòtics aquests no tinguin efecte o bé sigui menor. És cert que de moment no s’ha mort ningú! Però sí que s’han observat fenòmens de feminització d’alguns peixos, manca de moviment de les aletes o que s’engreixen més del normal. També destaca un episodi de contaminació greu amb diclofenac a la Índia que va matar els voltors d’una reserva natural, que s’havien alimentat de peixos contaminats.

Sentim a parlar molt de contaminació de l’aigua i d’altres contaminants habituals com ara els nitrats. D’alta banda se’n parla poc d’aquests contaminants. Per què creus que és? Costen molt més de mesurar que els nitrats o els fosfats, per exemple, requereixen més tècniques. Aquí a Catalunya, gràcies a fons de la Unió Europea, s’han pogut fer estudis per conèixer l’estat d’alguns dels nostres rius com el Llobregat o l’Ebre. Això fa que se’n senti a parlar una mica més. Sobretot penso que és un tema de costos i de manca de legislació. Alguns tot just han entrat en la directiva marc, però també està resultant un procés lent. Quin paper creus que juguen les autoritats? El que diran és que qui té competències en això és l’Agència Catalana de l’Aigua i que si una cosa no està legislada no és de la seva incumbència, és clar, i menys encara en temps de crisi! Ja hem comentat que són complicats de detectar, però a grans trets com es fa? Utilitzem sobretot tècniques d’espectrometria de masses, que necessiten una maquinària força cara. Alguns, però, es poden detectar amb tècniques d’immunoassaig, que és una mica més barat i ràpid, però quan cal fer molts anàlisis no serveix.

També cal tenir en compte que de vegades parlem d’identificar còctels de substàncies i això requereix una metodologia complexa.

A més treballem amb concentracions molt petites, de nanograms. Coneix el Projecte Rius? Creu que podríem adaptar algun anàlisis per detectar aquest tipus de contaminants? Sí, n’he sentit a parlar. Incloure aquestes anàlisis seria molt complicat perquè nosaltres mesurem fins a 300 tipus de contaminants i això és molt car, però sí que es podria mesurar algun paràmetre concret i més barat. Per exemple, fem paràmetres que s’avaluen per immunoassaig tipus ELISA2. Amb aquests podríeu detectar per exemple presència de glifosat, que és un pesticida que s’utilitza molt. També hi ha algun tipus d’assaig que identifica a grans trets famílies de contaminants o alguns kits que marquen la presència d’antibiòtics.

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

El diclofenac es va incloure després a la llista d’observació de la Unió Europea. A dia d’avui encara no s’ha legislat, però se’n fa seguiment. En definitiva, anem registrant efectes però és un procés lent. El que veiem que va en augment sobretot és la presència d’antibiòtics i, de retruc, la resistència que hi desenvolupem. Paral·lelament, Catalunya és un país amb una ramaderia i una agricultura intensiva i es nota l’abús d’alguns productes.

Per últim, parli’ns del projecte GLOBAQUA? Aquest és un projecte que tenim ara entre mans i on treballem els contaminants emergents en el context europeu. Hem intentat representar la heterogeneïtat d’Europa, analitzant diferents rius i veient com es comporten aquests contaminants en relació a les característiques hidrològiques i als diferents ecosistemes o hàbitats. Pel que fa a rius mediterranis hem escollit l’Ebre a la zona de Siurana i l’Èufrates a Grècia, secs i més aviat intermitents. D’altra banda l’Àdige, un riu alpí, i el Sava, que és tributari del Danubi. La idea és dir que no tots els rius són iguals i que cal conèixer quins són els paràmetres que més influeixen per entendre que a cada lloc s’ha d’aplicar una legislació diferent. Aquí, al sud d’Europa per exemple, hem vist que tenen més influència els pesticides que no pas els fàrmacs. En definitiva la idea és generar una eina que doni una perspectiva més ajustada de la situació d’Europa de cara als gestors de conques. 1 Biofilm: comunitat estructurada de microorganismes que viuen adherits a una superfície. En aquest cas parlem de microorganismes que formen catifes, sovint de textura lliscant, sobre les pedres i al voltant de branques o troncs que es troben dins del riu o als seus marges. 2 ELISA: (del'anglès, EnzymeLinked ImmunoSorbent Assay) tècnica bioquímica basada en l'ús d'antígens o anticossos marcats amb un enzim, de manera que els conjugats resultants tinguin activitat tant immunològica com enzimàtica. La reacció resultant pot mesurar-se fàcilment en produir un color visible a simple vista i quantificable mitjançant l'ús d'un espectrofotòmetre o un colorímetre.

Feliç 2017 L'arrel i l'escorça L'hivern és just, restitueix la llum al seu límit més pur, mescla presència i oblit al cor de les donzelles i ens incita quietament a la tendresa. Tot l'estiu hem folgat i ara els camins s,afuen i es precisen i el lladruc dels gossos a la nit és colpidorament pròxim. Tornarem a la perduda intimitat i als vells llibres de sempre, com qui torna de nou a la casa del pare, una mica menys purs però qui sap si una mica més dòcils al missatge. Miquel Martí i Pol