Espiadimonis 35

35

3€

www.associaciohabitats.cat

LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ HÀBITATS Hivern '17-18

3 4 6 8 10 12

EDITORIAL

NOTÍCIES

Associació Hàbitats

RACÓ TÈCNIC

Desmuntant les barreres de l’autoconsum elèctric SINERGIES

Incredible Edible

OPINIÓ

Les diferents cares de l'educació ambiental FLORA

Lledoner

13 14 16 18 20 22 FAUNA

Tortuga d'estany

VOLUNTARIAT

20 anys d'inspeccions de rius!

EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els rius i l'ésser humà

TERRITORI

La sèquia de Manresa

RUTES

Rutes accessibles per Catalunya

ENTREVISTA

Helena Barril Els polinitzadors salvatges

Han col·laborat en aquest número: Ada Pastor, Alfred Bellès, Cèlia Vendrell, Darko Brahnovich, Èlia Padrós, Estela Anglada, Eva de Lecea, Gaia D’Elia, Helena Barril, Maria Vilardell, Marina Codina, Rocío del Río, Xavier Martí, equip del Parc de la Sèquia de Manresa, voluntaris i voluntàries d'Associació Hàbitats.

La impressió d’aquesta revista s’ha dut a terme a Multitext Seveis Gràfics Integrals, S.L. L’adquisició del paper amb que s’imprimeix s’ha realitzat a Lecta Group Torraspapel, S.A., Condat SAS i Cartiere del Garda S.p.A., empresa certificada en cadena de Custòdia FSC® i els sistemes de qualitat ambiental ISO 9001, ISO 14001, ISO 50001 i EMAS entre d’altres.

Associació Hàbitats Av. Mistral, 36 – Esc. Esq. – Pral. 2a 08015 Barcelona – Tel. 93 421 32 16 info@associaciohabitats.cat – www.associaciohabitats.cat

Per a aquesta publicació s’ha fet servir paper Creator Star estucat brillant de 135g.

Aquest paper està certificat amb el segell FSC® que garanteix una gestió forestal responsable amb el lloc originari dels boscos, tant socialment com ambiental. A més, un alt percentatge de la seva fibra és d’origen reciclat, la qual cosa suposa un estalvi d’energia, aigua i fusta, i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera.

Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels col·laboradors.

Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

3 El Projecte Rius també ha continuat un any més, tot i la manca de finançament.

L'any 2017 només hem comptat amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i els ajuntaments de Barcelona i de Vic, que en conjunt han finançat una quarta part del cost total. Constatem, doncs, que l’èxit social del projecte no duu aparellat un finançament equitatiu. Pensem que aquest funcionament és anòmal i no s’ajusta a la trajectòria del què és el principal projecte de voluntariat en el medi ambient a Catalunya: un projecte d’àmbit nacional, que compta amb la xarxa de voluntaris més amplia al nostre país i amb una trajectòria ininterrompuda de 20 anys.

Com a Entitat hem fet reflexió i crítica interna. Un aspecte on hem d'esmerçar esforços és en comunicar-nos millor, ser més transparents i prioritzar la democràcia interna de l’Entitat. En aquest sentit, hem adaptat el nostre espai web a la LLei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Així fem públics i de fàcil accés l’ideari, valors i tarannà de l’Entitat, expliquem com ens organitzem, d’on provenen els diners i en què els invertim, també desgranem totes les activitats i projectes executats cada any. D’altra banda, el darrer trimestre d’enguany hem engegat un procés reflexiu que ens durà a elaborar el pla estratègic per als anys vinents.

Sobre aquest procés us mantindrem puntualment informats amb l’objectiu que tots i totes us hi sentiu part.

La revista Espiadimonis segueix sent un dels principals pilars de la comunicació de l’Entitat. A pesar de ser una publicació modesta, sabem del seu enorme valor, tant pels continguts que ens esforcem a treballar, com per la manera com està feta: a partir de la col·laboració desinteressada del voluntariat.

El número 35 tracta sobre la sostenibilitat en sentit ampli: el paper dels insectes pol·linitzadors, l’ús de plaques solars o els horts urbans són alguns dels temes que desvetllem al llarg de les següents pàgines.

Us desitgem un feliç 2018!

ESPIADIMONIS | EDITORIAL

Un cop més ens plau fer arribar a les llars la revista Espiadimonis. Podem dir amb orgull que l’edició de l’Espiadimonis no s’ha interromput mai des de la seva creació l’any 2001, malgrat la forta crisi econòmica d’aquesta dècada i les darreres dificultats sociopolítiques viscudes.

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

4

ASSOCIACIÓ HÀBITATS HA RENOVAT LA JUNTA DIRECTIVA El passat 17 de juny es va celebrar a Torre Jussana (Barcelona) l’Assemblea General Ordinària de Socis i Sòcies. Aquesta fita anual suposa fer públics el compte de resultats i les activitats executades durant l’any anterior, així com plantejar el pressupost i les accions previstes per a l’any en curs. A més, en aquesta ocasió tocava renovar la composició de la Junta Directiva, que havia esgotat el mandat el mes de març.

En aquest sentit, Xavier Martí és reelegit president. La secretària, Alba Catalan, passa a ocupar el càrrec de vocal, mentre que la vocal Iolanda Sánchez assumeix les funcions de secretària. Es produeix la incorporació d’un nou membre a l’òrgan de govern: José Manuel Pérez, en representació de l’Ajuntament de Montornès del Vallès. D’altra banda, el vocal Ramon Bartolí no es presenta a la reelecció, deixant en blanc el càrrec de vocal que

Assemblea general ordinària, Barcelona 17 de juny de 2017.

ocupava. Pedro Alba reedita el càrrec de vocal, tot i que posteriorment en dimiteix també sense relleu. Amb tot, actualment,

la Junta Directiva està conformada per presidència, secretaria i dues vocalies. Els càrrecs tenen validesa fins juny de 2021.

PROJECTE RIUS CONTINUA POTENCIANT EL SERVEI COMUNITARI ALS INSTITUTS DE CATALUNYA

Activitat formativa a Tarragona, riu Francolí, 15 de novembre de 2017.

La tardor de 2017, l’impuls del Projecte Rius als instituts pren una nova embranzida gràcies a la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”. La iniciativa neix l’any 2015 arran de l’interès dels departaments d’Ensenyament i de Territori i Sostenibilitat per oferir als instituts un model de projecte ambiental que pugui adaptar-se a l’assignatura pilot de Servei Comunitari, en la que els alumnes combinen l’aprenentatge empíric basat en les necessitats de l’entorn amb el compromís cívic vers la comunitat.

En aquesta segona etapa del projecte l’objectiu és reforçar la difusió del Projecte Rius als instituts arreu del territori a través de diferents xerrades als centres de recursos pedagògics (CRP) i facilitant les eines necessàries al professorat per tal d’adaptar el Projecte Rius a la realitat de l’alumnat i del municipi al que pertanyen.

Els centres educatius interessats en la iniciativa o en rebre més informació sobre el Projecte Rius poden contactar amb al CRP de la demarcació a la qual pertanyen, o bé directament amb l’equip tècnic d’Associació Hàbitats. Durant la primavera d'enguany s'ampliarà el calendari de presentacions i activitats.

ESPIADIMONIS | NOTÍCIES

Al desembre de 2017 ha finalitzat el programa de custòdia fluvial participativa al Besòs que Associació Hàbitats inicià l’any 2016 a Aiguafreda, Bigues i Riells i Les Franqueses del Vallès - Canovelles en el marc de la subvenció de promoció i consolidació de la custòdia del territori del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El programa ha permès l’execució d’accions diverses encaminades a preservar els ecosistemes fluvials d’aquests municipis i el patrimoni sociocultural a través d’actuacions de conservació i millora que han incorporat la participació social, l’educació ambiental i el voluntariat.

A Aiguafreda les actuacions s’han centrat en la recuperació del patrimoni sociocultural de la riera de Martinet, gràcies a l’esforç de voluntaris i voluntàries que han reeixit l’antiga resclosa i el canal de rec del segle XIX. També s’ha afavorit la biodiversitat amb la creació de refugis per a aus i insectes. Actualment es treballa en l'habilitació d'un itinerari sensorial especialment adaptat a persones cegues o amb visió reduïda a través de la riera de Martinet. Aquest projecte s'ha realitzat conjuntament amb l’Associació Martinet, i hi han col·laborat els ajuntaments d’Aiguafreda i Seva i del Parc Natural del Montseny.

A Les Franqueses del Vallès i Canovelles les feines s’han focalitzat a l’entorn del riu Congost i de la riera de Carbonell. La principal premissa ha estat realitzar els manteniment de la restauració

5

FINALITZA EL PROGRAMA DE CUSTÒDIA FLUVIAL AL BESÒS

Activitat d'inauguració de l'espai de la resclosa a la riera de Martinet, Aiguafreda 18 de novembre de 2017.

ecològica duta a terme en anys anteriors, reforçant la cobertura vegetal i seguint amb la retirada de vegetació invasora i debilitació de la canya de Sant Joan.

Cal destacar la recuperació del conjunt patrimonial de la font de Santa Digna. El projecte ha comptat amb la col·laboració dels consistoris de Les Franqueses del Vallès i de Canovelles i molts voluntaris i voluntàries locals.

Activitat de voluntariat amb Decathlon, les Franqueses del Vallès – Canovelles 24 de setembre de 2017.

Per últim, a Bigues i Riells les accions han pres un caire més divers. D’una banda s’ha fet el manteniment de les basses i safarejos de la finca en custòdia "La Central del Fai", afavorint la reproducció d’amfibis i rèptils. D’altra banda, s’han renovat els plafons interpretatius del passeig del Tenes i s’han condicionat alguns camins d’accés al riu Tenes. Tot plegat ha estat possible gràcies a l’ajuda de l’Associació Boscos 94, l’Ajuntament de Bigues i Riells i els propietaris dels terrenys.

Amb la finalització del programa de custòdia, Associació Hàbitats ha realitzat diverses sessions de treball per debatre sobre el futur dels projectes de custòdia, així com l’inici de nous projectes en localitzacions diferents. Tot plegat prendrà forma durant el primer trimestre de 2018.

Plafó sobre el Molí de la Torre, Bigues i Riells.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

6

DESMUNTANT LES BARRERES DE L’AUTOCONSUM ELÈCTRIC El canvi climàtic és un fet contrastat per molts científics. Tot i així, sembla complicat començar a canviar els nostres hàbits quotidians per combatre un fenomen de tal magnitud global. En aquest sentit, una de les alternatives és l’autoconsum elèctric d’energia renovable produïda a casa. Tot i que molts cops l’autoconsum sembla una alternativa fora de l’abast de la majoria, en aquest article desmuntem els falsos mites sobre les barreres de l’autoconsum elèctric centrant-nos en les instal·lacions fotovoltaiques en cases unifamiliars.

Espanya va ser pionera a la primera dècada dels 2000 en la promoció d’energies renovables, avançant-se fins i tot a les directives europees. Tanmateix, aquells incentius econonòmics, molt atractius pels inversors, van resultar insostenibles, generant part del deute energètic que paguem avui dia a la factura de la llum. Les polítiques energètiques europees impulsades el 2007 juntament amb l’esclat de la crisi econòmica el 2008 van incrementar encara més el deute energètic espanyol. També van fomentar desconfiança social en la inversió en renovables que es va veure dràsticament reduïda.

Aquesta situació d’inseguretat jurídica i econòmica ha reforçat el model energètic centralitzat clàssic que caracteritza l’estat espanyol. Un model on uns pocs punts de generació es troben allunyats dels punts de consum i que, per tant, implica grans infraestructures amb pèrdues energètiques importants i greus impactes, tant ambientals com socials, sobre el territori. Aquesta estructura afavoreix la consolidació de l’oligopoli energètic, en el qual només cinc grans empreses concentren la majoria del mercat elèctric.

100 80 60

100 %

98 %

Transport

Distribució

87,3 %

67,3 %

40 20 0

Generació

Oligopoli Endesa / Iberdrola / Gas Natural - Fenosa / EDP / Viesgo

Comercialització

Red Eléctrica de España

Altres

Figura 1

Com a mostra del potencial renovable a Espanya, el 21 de novembre del 2015 es va cobrir un 70,4% de la demanda elèctrica amb energia eòlica, (Nuevo récord de la energía eólica, 2015).

Tot i així Espanya segueix generant un 38,9% de l’electricitat anual amb energia no renovable.

Nuclear 21,7% Renovables 38,9%

Nuclear 21,7%

Renovables 38,9%

Carbó 14,5% Carbó 14,5%

Residus 1%

Fuel + Gas 2,6% Fuel + Gas 2,6% Figura 2

Cicle Combinat 11,3% Cicle Combinat 11,3%

Residus 1%

Cogeneració 10% Cogeneració 10%

ENERGIES RENO VABLES

Tot i el marc legislatiu canviant i enfocat a enfortir l’oligopoli, l’autoconsum representa una de les escletxes a l’hermetisme del sistema que permet avançar cap a un model on la generació distribuïda tingui cada cop més pes. Un model en el que tant generació com consum tenen lloc en l’àmbit local, on la ciutadania hi tindrem més a dir i decidir.

DESMUNTANT LES BARRERES LEGALS El famós 'impost al sol' és el peatge recollit a la Llei del sector elèctric aprovada el 2015 (Real Decreto 900/2015), que pretén legislar l’autoconsum a nivell estatal. Tot i la indignació de molts per imposar mesures reglamentàries a un recurs universal, s’ha de tenir clar que aquest impost no s’aplica a instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum per abastir la demanda d’una casa unifamiliar, sinó a les instal·lacions de més de 10kW. En aquest article es posa el focus en instal·lacions de menys de 10kW, ja que una casa unifamiliar sol tenir una potència contractada d’entre 3,45 y 5,75 kW. Tot i així, des de 2015 se segueix un procés de legalització més costós i, sobretot, molt més complex burocràticament per l’autoconsum a les llars. Resumint el contingut aplicable i d’interès per aquest tipus de modalitat, el decret exposa: • La potència màxima instal·lada dels panells solars no podrà superar la potència contractada.

• Es permet l’ús de les bateries, però l’excedent d’electricitat que no s’acumuli i s’injecti a la xarxa elèctrica no serà remunerat (a diferència del que succeeix en altres països europeus).

• És necessari introduir un segon comptador a la instal·lació elèctrica per comptabilitzar l’energia generada i injectada a la xarxa elèctrica.

• El titular del punt de subministrament ha de ser el mateix que el de totes les instal·lacions de generació. D’aquesta manera s’impossibilita tenir una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en comunitats de veïns (autoconsum compartit).

Aquest darrer punt ja no s’aplica a Catalunya on l’autoconsum compartit ha passat a competències autonòmiques, (Sentència 68/2017, 2017). Tot i que encara s’està estudiant la viabilitat d’aquesta modalitat, des de la Generalitat s’aposta per aquesta i altres modalitats1.

Els tràmits burocràtics són llargs i depenen, en gran part, de l’empresa distribuïdora de la zona. A Catalunya, on ENDESA és la distribuïdora majoritària, els tràmits arriben als dos o tres mesos. Al web del canal empresa de la Generalitat de Catalunya es detallen els passos a seguir per legalitzar una nova instal·lació2.

DESMUNTANT LES BARRERES TÈCNIQUES Els elements principals d’una instal·lació són els captadors i l’inversor. Només amb aquests components (i les respectives connexions elèctriques i elements de protecció) es pot tenir una 18,4% 3,1% 2,0% 1,6% 13,8% 18,4% 3,1% 13,8% Solar fotovoltàica Eòlica Solar2,0% tèrmica Resta1,6% renovables instal·lació preparada per consumir l’energia que es genera a Hidràulica Eòlica Hidràulica Solar fotovoltàica Solar tèrmica Resta renovables partir del sol.

[1] No inclou la generació de bombeig. [2] Inclou biogás,biomassa, geotèrmica, hidràulica marina, hidraeòlica i residus renovables. // Font: RE. ENERGIES RENO VABLES

[1] No inclou la generació de bombeig. [2] Inclou biogás,biomassa, geotèrmica, hidràulica marina, hidraeòlica i residus renovables. // Font: RE. Figura 3

DESMUNTANT LES BARRERES ECONÒMIQUES En els darrers anys la tecnologia fotovoltaica s’ha anat abaratint degut a la implementació a escala global, arribant a preus molt assequibles. Es recomana una instal·lació de sis captadors per un habitatge unifamiliar amb un consum anual mitjà de 3.000kWh (Eneragen, 2017). Així es pot arribar a estalviar entre un 25% i un 30% de la factura de la llum. El preu total de la instal·lació i el material pot oscil·lar entre 5.000 i 7.000 € depenent de si es fa una compra individual o col·lectiva3 que pot reduir costos d’equips i instal·lació. Si s’inclouen bateries en la instal·lació, el preu total pot ser el doble.

Amb l’abaratiment de costos dels darrers anys, i l’opció d’adherir-se a compres col·lectives, les barreres econòmiques a l’autoconsum s’han anat esvaint, disposant, fins i tot, de crèdits a través de la banca ètica.

GAIA D’ÈLIA I MARIA VILARDELL Enginyeres de l’energia GLOSSARI Autoconsum elèctric: consum d'energia elèctrica provinent d'instal·lacions de generació connectades directament als punts de consum.

Deute energètic espanyol: política iniciada el 1997 que congela la tarifa de la llum independentment dels costos de l’energia. El preu de l’energia del consumidor no és directament el cost de generació d’aquesta. La diferència l’assumeix l’Estat generant un deute. La moratoria nuclear i els incentius a les renovables són els principals causants.

Integració vertical empreses energètiques: holdings d’empreses generadores d’electricitat, distribució i comercialització. Pràctica il·legalitzada a la Unió Europea des de 2016.

Oligopoli energètic: Endesa, Gas Natural Fenosa, Hidrocantàbric, Iberdrola i Viesgo. Aquestes 5 empreses controlen la gran majoria del mercat elèctric espanyol (generació, distribució i comercialització).

Captador fotovoltaic: conjunt de cèl·lules solars fotovoltaiques que transformen la radiació solar en electricitat.

Inversor: convertidor de corrent continua a corrent alterna.

Bateria: aparell constituït per un acumulador o una agrupació d'acumuladors d'electricitat.

Cooperatives i associacions de serveis elèctrics: entitats que donen suport i assessorament tècnic o legal a les persones que tenen instal·lades plaques solars. Alguns també tenen com objectiu fomentar les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum amb projectes de compra col·lectiva.

Referències: Eneragen. (25/10/2017). Autoconsumo al detalle. Recollit de http://www.autoconsumoaldetalle.es/ Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía. (2011). Instalaciones de condiciones Técnicas de instalaciones conectadas a red. Madrid: IDAE. Léautier, T., & Crampes, C. (2016). Liberalisation of the European electricity markets: a glass half full. European University Institute.

Nuevo récord de la energía eólica. (01/12/2015). La Nueva España.

Real Decreto 900/2015, 900/2015 (Ministerio d'Indústria, Energía i Turismo 10/10/2015).

Sentencia 68/2017, 68/2017 (Tribunal Constitucional 01/07/2017).

Van der Kam, M., & Van Sark, W. (2015). Smart charging of electric vehicles with photovoltaic power and vehicle-to-grid technology in a microgrid; a case study. ELSEIVER. Figura 1. Concentració de les activitats del mercat elèctric, 2015. (Pérez 2017; Cúneo, Sánchez 2015) Figura 2. Estructura de generació d’energia elèctrica en percentatges, 2016. (Red Eléctrica de España, 2017) Figura 3. Generació d’energies renovables en percentatges, 2016. (Red Eléctrica de España, 2017) 1 http://icaen.gencat.cat/ca/energia/autoconsum/ 2 https://canalempresa.gencat.cat/ca/detall/Tramitacio-aplicable-instal-lacions-generadoresenergia-electrica-en-regim-autoconsum 3 La compra col·lectiva pretén abaratir costos d’equips i instal·lació igual que millorar la qualitat d’aquests, popularment compra a l’engròs. Un ejemplo és el projecte Oleada Solar impulsat per ECCO, http://ecooo.es/oleadasolar/.

4 http://ecooo.es/ 5 http://www.seba.es 6 http://azimut360.coop/

Instal·lació fotovoltaica autònoma d’una casa unifamiliar.

7

ESDEVENIM AGENTS DE CANVI Un cop hem analitzat els falsos mites sobre l'autoconsum, podem també adreçar-nos a algun dels molts projectes o cooperatives que ofereixen empar tècnic, econòmic i legal. ECOOO4, SEBA5 i Azimut 3606 són alguns exemples que, des de ja fa anys, estan ajudant a reduir les dificultats i assessoren particulars en aquest procés. Entenem, doncs, que instal·lar un equip fotovoltaic al terrat de casa és un acte on l’única barrera és la voluntat de combatre el canvi climàtic i ser agent transformador en aquest nou model energètic. Com deia Eduardo Galeano “molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món”.

Ara és el moment de construir plegades un sistema energètic sostenible ambientalment, econòmica i social.

ESPIADIMONIS | RACÓ TÈCNIC

Un dels principals reptes de la generació d’electricitat mitjançant plaques fotovoltaiques és mantenir el subministrament elèctric més enllà de les hores de sol. Per això, cal estudiar sistemes d’emmagatzematge o altres mecanismes que facilitin el màxim aprofitament de l’energia generada.

Per connectar-se a la xarxa de distribució són necessaris dos comptadors, d’una banda, el de consum elèctric (ja existent a tots els habitatges) i, de l’altra, un de monitoratge de la generació (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía, 2011). Aquest últim comptador es pot ometre si es disposés de dissipadors d’energia que consumeixen inútilment l’energia excedent, per tal de no injectar-la a la xarxa.

Una altra opció per evitar la pèrdua d’energia per manca de consum instantani són els sistemes d’emmagatzematge. Es poden instal·lar bateries amb el corresponent regulador, o es pot instal·lar un inversor-regulador. Aquesta part de la instal·lació n’escurça notablement la vida útil, ja que les bateries duren uns 10-15 anys, mentre que la resta de la instal·lació, uns 25-30 anys.

Per tant, les instal·lacions més senzilles són les d’autoconsum, connectades a la xarxa, a diferència de les autònomes, desconnectades de la xarxa i autosuficients. En el primer cas, s’està injectant a la xarxa tota aquella energia que no es pot consumir en el moment de la generació, aportant un granet de sorra en augmentar la generació total produïda per renovables.

Una altra forma d’utilització de l’energia sobrant són els cotxes elèctrics, coneguts com la font d’emmagatzematge del futur (Van der Kam & Van Sark, 2015), ja que es podrien carregar durant les hores de sol amb l’excés de producció elèctrica. Existeixen altres alternatives més econòmiques per emmagatzemar energia, com els termos elèctrics, que converteixen l’energia elèctrica en aigua calenta quan hi ha disponibilitat de generació solar i la mantenen calenta fins a l’hora de consumir-la. Modificant els nostres hàbits i amb la simple ajuda de temporitzadors també es pot concentrar el consum elèctric (rentadora, rentavaixelles i altres electrodomèstics) durant les hores de generació solar.

8 ESPIADIMONIS | SINÈRGIES

INCREDIBLE EDIBLE

ELS ALIMENTS COM A LLENGUATGE UNIVERSAL I MOTOR DE CANVI

El projecte Incredible Edible neix el 2008 al voltant d'una taula, en una cuina esbojarrada del municipi de Todmorden a Yorkshire (Regne Unit). Un grup de persones preocupades per la salut mediambiental del planeta i la crisi econòmica del moment, decideix deixar les paraules i les teories de banda i passar a l'acció. Mogudes per la voluntat de traspassar en herència un món en millor estat, aquestes persones comencen a transformar l'entorn més proper sembrant verdures a les zones públiques del poble i convidant tothom a menjar-se, literalment, el paisatge que els envolta.

Voluntaris plantant aliments a diferents jardineres de Todmorden.

Dinar gratuït per a tots els voluntaris de Todmorden després d'una acció comunitària.

Cartell realitzat per Incredible Edible Todmorden animant als membres de la comunitat a donar suport als comerços locals.

L'objectiu del projecte, però, va molt més enllà de cultivar verdures al carrer. Aquest grup de persones actua localment però amb el desig de transformar globalment, sembrant així la llavor d'una autèntica revolució. Tal com explica Pam Warhurst, una de les emprenedores del projecte (www.youtube.com/watch?v=OnXvfXLJzGQ&t), buscaven com a comú denominador un llenguatge que pogués arribar a tothom sense importar-ne l'edat, els ingressos o la cultura. Un llenguatge que ajudés les persones a trobar un camí de vida nou, utilitzant els recursos d'una manera diferent, interactuant d'una forma més amable. Volien trobar aquesta llengua i reproduir-ne les accions i beneficis. Aquesta llengua són els aliments que consumim, és a dir, el Menjar.

Com en molts dels països desenvolupats econòmicament, el Regne Unit importa una quantitat molt elevada dels productes alimentaris que consumeix cada any.

Davant de la pregunta de quant temps serien capaces de sobreviure sense aliments importats, aquest grup decideix començar a conscienciar els veïns i veïnes de la importància de fer créixer l'amabilitat entre ells mateixos i vers el medi. Per això creen el Model Increïble, que presenten en forma de tres plats girant a l'aire com a resultat d'una actuació acrobàtica. Els plats simbolitzen la Comunitat, l'Aprenentatge i l'Economia, i la força que els manté en moviment correspon a les accions comunitàries que es duen a terme al voltant del menjar.

Comunitat Aprenentatge

Del bressol a la tomba

Productors i agricultors

EL PLAT DE LA COMUNITAT Gràcies al treball conjunt, espais impersonals com els voltants del nou centre mèdic de Todmorden, l'entrada de l’oficina de la policia local, les jardineres insípides de l'estació o les cantonades plenes d'excrements de gos que hi havia al poble, van ser, entre d'altres, els primers indrets poc agradables del municipi en ser transformats en fantàstics jardins agrícoles que actuen, alhora, com a espais sensibilitzadors i difusors del projecte. Aprofitant i potenciant les habilitats creatives dels diferents membres de la comunitat, els petits horts s'omplen de cartells explicatius sobre el projecte, les qualitats, propietats i característiques de les verdures i hortalisses, alhora que conviden la ciutadania a servir-se'n a voluntat. Aquests cartells utilitzen un llenguatge positiu i potencien paraules amb un valor tan transcendent i necessari en la societat actual com és l'amabilitat.

XAROP DE SAÜC

· 1kg de sucre · 1l d’aigua anxes · 1 llimona, tallada a rod trobar a drogueries) pot (es c cítri cid d'à · 25g Saüc de s flor de s pat gra · 3-4 plàstic o vidre s en un recipient de Posa tots els ingredient en una cambra freda r osa rep o xa-h Dei (mai en un de metall). per tal que remenant de tant en tant i fosca durant 48h. Ves , omple amb dor cola un per tot o sa-h el sucre es dissolgui. Pas s en un lloc s escollides i conserva-le el líquid fred les ampolle conserva es op xar El ua. aig eix-lo en ltant no fresc. Per gaudir-lo dilu resu suc El t. men aproximada op, la entre sis mesos i un any xar el bat aca cop ar al buit. Un s'ha d’escalfar ni tanc ella però sense estar tanbot la re sob dar que tapa hauria de scar. sport s'acabarà d'enro cada, només per el tran

Tothom

El Model Increïble plantejat per Incredible Edible Todmorden.

CREMA D'ARRELS LLEÓ DE DENTS DE auf dem Teller. 2009)

Teller. 2009) ld und Wiese auf dem (Gisula Tscharner. Wa

Negocis

ld und Wiese (Gisula Tscharner. Wa

dents de Lleó · 3 grapats d'arrels de ures · 600ml de brou de verd ona · 1 rajolí de suc de llim mantega · 1 cullerada sopera de farina de era sop da era · 1 cull

u, tot barrels i posa-les amb el bro Talla a trossets les arre a foc lent uns 5-10 re cou a-ho deix , ona jant-ne el suc de llim , barreja-hi la olla escalfa la mantega minuts. En una altra brou (sense el geix afe a, tinu con a farina removent de form in grumolls i form es que ar evit bé per l'arrel). Remena-ho tot Deixa que bulli dos terços de les arrels. a continuació afegeix geix la resta Afe uit. seg tot ra la batedo la sopa i tritura-ho amb t. gus a ar tot. Salpebr de les arrels i escalfa-ho

EL PLAT DE L'ECONOMIA L'àmbit de l'economia treballa per activar tant el comerç com els productes locals. El fet d'experimentar els avantatges de consumir verdures locals desperta la consciència dels conciutadans i augmenta la demanda de productes elaborats a la regió respectant l'ecologia.

Incredible Edible dóna suport a comerciants i productors, proporcionant etiquetes informatives per als consumidors sobre la procedència dels aliments. La gent s'hi interessa, pregunta i acaba responsabilitzant-se de les seves accions, participant en l'augment de l'economia local.

Sorprenentment el projecte Incredible Edible ha donat també fruits inesperats. Gent d’arreu del món viatja fins a Todmorden per poder veure de primera mà els horts del carrer i poder impregnar-se de l'ambient que es respira en aquesta població revolucionaria. Vegetable Tourism, o turisme agrícola, és el nom que li han donat a aquesta forma nova de viatjar. Els habitants de Todmorden han aprofitat l'activitat estrangera per organitzar una ruta verda pel poble, guiant els turistes pels diferents jardins agrícoles, a la vegada que creuen comerços i cafeteries locals on els visitants acaben consumint i gaudint dels productes regionals.

Collites col·lectives de verdures, festes de la pol· linització o dinars populars amb els aliments collits són algunes de les accions comunitàries que busquen ser espais per compartir, on atrevir-se a mirar un desconegut als ulls i iniciar una conversa. El projecte és del tot inclusiu, va allà on és la gent i la convida a participar.

CREMA DE CARBASSA ANÍ I QUEFIR r. 2009) AMB ROM und Wiese auf dem Telle

ld (Gisula Tscharner. Wa

Ingredients: ra sa · 70g de ceba tend bas car de g 750 ·

· 30g de sucre morè

liva d'o li d’o l 50m ·

· Romaní fresc · 10g de sal

ures · Aigua o brou de verd re · Peb

fir que de · 100g

5 minuts a foc i posa-la a coure uns Talla la ceba en juliana prèviament pelada sa bas car la geix Afe lent amb l'oli i la sal. després baixa ell de voltes a foc viu i i tallada, dona-hi un par uns 30 minuts re cou o xa-h Dei ua. aig el foc i cobreix-ho amb A mitja cocció . osa mel i tova ben gui fins que la carbassa esti Rectifica de s de romaní i el pebre. hi pots afegir-hi unes fulle fi. Si veus ben tot o ra-h Tritu necessari. sal, pebre i sucre si fos verdures. de u bro de a mic s afegir una de que li falta textura, pot de quefir i unes fulles raig un amb ora dec Per acabar, romaní fresc.

9

IF YOU EAT, YOU'RE IN (si menges, ets dins) Aquest és l'eslògan de la iniciativa. Gràcies al projecte, els veïns i veïnes de Todmorden han començat a crear resiliència per ells mateixos a partir de reinventar la pròpia comunitat. Reivindiquen de manera ferma el poder de les petites accions dutes a terme sempre des del voluntariat i promogudes per la motivació personal a actuar. Cal destacar també que tots aquests resultats els han obtingut sense ni un document burocràtic, sense demanar permisos i sense rebre cap tipus de subvenció d'entitats i/o organismes privats o públics.

La seva llengua, el Menjar, està per sobre de tot això i, com s'ha demostrat, el missatge i els resultats són aplicables a qualsevol lloc del món on hi hagi voluntat i motivació. A nivell personal m'he sentit inspirada des del primer moment que vaig descobrir el projecte gràcies a la pel·lícula francesa Demain (2015). Conscienciar les persones del fet que posseeixen la força necessària per transformar l'entorn i reivindicar la importància de l'ecologia, alhora que es desenvolupa una qualitat tan important com l'amabilitat, a través d'accions precises, augmenta el coneixement, l'amor i la cura que aquests ciutadans i ciutadanes senten pel barri i, en conseqüència, pel món que habiten. El planeta no ens necessita, som nosaltres qui el necessitem. Sempre he cregut que posar les persones com a primeres beneficiàries de la protecció ecològica és la clau perquè l'educació ambiental aconsegueixi resultats reals.

De forma inspiradora i com a conclusió, vull compartir les paraules de Pam Warhurst: "A través d'un procés orgànic, d'un augment del reconeixement del poder de les petites accions, per fi estem tornant a creure en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat de construir un futur diferent i més amable i, en la meva opinió, això és increïble."

Igual d'increïbles són les receptes que comparteixo a continuació i que podríem elaborar, per exemple, amb aliments plantats als carrers dels nostres municipis, com ja ho estan fent els Increïbles Comestibles a Cerdanyola, Valls o Balaguer. Bon profit i recordeu el que ja ens deia el Capità Enciam a meitat dels anys noranta: "els petits canvis són poderosos".

Exemple de Vegetable Tourism a Todmorden.

Exemple de cartells realitzats per Incredible Edible Todmorden, animant a la població a servir-se dels aliments que están plantats al carrer.

Imatges: Estella Brown i Cèlia Vendrell

CÈLIA VENDRELL PRADES

DS PASTÍS DEWieGseER auf dem Teller. 2009)

ld und (Gisula Tscharner. Wa

· 110g de mantega tova · 1 pessic de sal · 170g de sucre · 2 ous

· 1 tassa de gerds · 220g de farina blanca · 1 culleradeta de llevat químic en pols

fins aconla sal, el sucre i els ous gerds i Remena la mantega amb els eix afeg ació e. A continu at. seguir una massa uniform afegeix la farina i el llev , bar aca Per at. pleg barreja-ho tot at prèviament amb pafolr tís pas de lle mot un Posa la massa en gaire). Deixa-ho tís no hauria de pujar per d'enfornar (el pas ant uns 20 minuts. dur 0º º-20 180 de a al forn a una temperatur

Enllaços d'interès: www.incredible-edible-todmorden.co.uk www.facebook.com/incredibleedibletodmorden/ www.demain-lefilm.com www.youtube.com/watch?v=OnXvfXLJzGQ&t www.facebook.com/increiblecdv https://www.facebook.com/vallsentransicio/ www.facebook.com/Increïble-Comestible-Balaguer-665929373583213

ESPIADIMONIS | SINÈRGIES

EL PLAT DE L'APRENENTATGE Aquest projecte reivindica la importància de l'educació, implicant les escoles des dels cicles inicials i plantejant l'agricultura com a assignatura bàsica del sistema educatiu. També es vol trencar la distància física que hi ha entre el fet de sembrar, regar, abonar, cultivar, collir, i el de la ingesta d'aquests productes agrícoles, pretenent conscienciar la ciutadania, a través de la vivència personal de l'evolució d'un carbassó, abans de trobar-se'l net i envasat amb plàstic en una prestatgeria de qualsevol supermercat. Un altre objectiu d'aquest segon plat és potenciar en les persones adultes l'oportunitat de compartir coneixements i experiències, i aprendre habilitats útils d'altres membres de la comunitat.

10

Les diferents cares de l’educació am

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

A partir de les experiències de la infància i dels esforços per a estimular l’interès i el respecte pel medi ambient provinents dels meus pares i la resta del meu entorn vaig decidir, una vegada arribat el moment, d’iniciar els meus estudis en el camp de les ciències ambientals. Aquesta formació acadèmica conjuntament amb l’aprenentatge derivat dels dissabtes a la tarda com a monitor d’infants a l’esplai del poble, s’ha acabat traduint en un interès per l’educació ambiental que ha crescut fins a voler fer-ne la meva professió en el futur. Arribats a aquest punt, aprofundim en l’objecte d’aquest article, l’educació ambiental.

Hi ha un recull pràcticament infinit de definicions del què és l’educació ambiental i cada una d’elles és completament encertada en funció de com entenem els conceptes educació i medi ambient (que a la vegada representen les diferents corrents de la mateixa). Així doncs, sota la meva pròpia concepció i criteri, entenc que l’educació ambiental ha existit i ha acompanyat l’ésser humà des que aquest fa ús de raó, però potser no de la mateixa manera com avui en dia la concebem, doncs ha sofert una evolució sobre els mitjans i recursos utilitzats en la comunicació i sobre els conceptes a transmetre, així com també sobre el seu propi.

Situem-nos per uns moments molt enrere en la història, en un moment on l’espècie humana ja ha adquirit les habilitats necessàries per a cultivar aliments explotant l’entorn per tal d’aconseguir cobrir les necessitat alimentàries. Un home dedicat al cultiu, amb els coneixements bàsics de quan cal llaurar la terra, quina és la millor manera de plantar les llavors o quin és el moment precís de fer la collita. Creu que els seus fills ja tenen l’edat suficient com per acompanyar-lo i ajudar-lo en les tasques diàries. Així començaran a aprendre com treballar la terra per obtenir-ne resposta i adquiriran els coneixements suficients per tal que, arribat el dia en el qual hagin de seguir de forma independent, n’obtinguin resultats satisfactoris, així com l’avi ho havia fet amb el pare anteriorment.

1 Sauvé Lucia. Una Cartografía de corrientes en Educación Ambiental.

In Sato, Michèle, Carvalho, Isabel (Orgs). 2004. A pesquisa em educação ambiental: cartografias de uma identidade narrativa em formação. Porto Alegre: Artmed. https://edisciplinas.usp.br/pluginfile.php/3045889/mod_resource/ content/1/SAUVE_CORRENTES_ espanhol.pdf

A partir d’aquest imaginari es pot entendre fàcilment la meva pròpia concepció del què és l’educació ambiental, que marca la tendència d’aquest article i que a la vegada representa una de les múltiples concepcions possibles. Més enllà dels recursos i dels mètodes que s’utilitzin, l’essència rau en la transmissió dels coneixements que, per un costat, permeten entendre i conèixer l'entorn, així com interaccionar-hi de la manera més beneficiosa possible per tal de mantenir l’equilibri; i que per l’altre costat, estimulen el pensament crític i l’acció per tal d’expandir el coneixement.

És innegable, per tant, que aquesta educació ha existit des que ens comuniquem entre nosaltres i des que interaccionem conscientment amb l'entorn, tot i que avui en dia hi ha hagut una evolució cap a la transmissió modelada (és a dir, amb un previ desenvolupament teòric de les accions de transmissió) amb un enfocament de les accions principalment cap a grups de persones dirigides per experts en la matèria.

Tal com s’ha apuntat més amunt, hi ha múltiples corrents d’educació ambiental. Segons l’article Una cartografía de corrientes en educación ambiental de la doctora en educació Lucie Sauvé1 de l’any 2005 existeixen quinze corrents diferents d’educació ambiental. Algunes d’ells són: el conservacionista, el naturalista, el científic, el humanista, el moral, l'holístic, el crític, el feminista, el de sostenibilitat, etc. En aquest cas en concret, la tendència que adopten les accions d’educació ambiental que jo personalment duc a terme i en la qual m’hi sento més còmode, és propera a una combinació entre trets de les corrents esmentats anteriorment exceptuant, potser, l'humanista i el feminista.

Dins les propostes de millora del meu treball de final de grau enfocat a analitzar una regió afectada per diferents espècies de flora al·lòctona es van proposar una sèrie de possibles mesures (entre les quals existien algunes d’educació ambiental) per tal de corregir la situació d’emergència causada per l’espècie amb el potencial invasor més elevat de les que s'havien estudiat. Es tractava del seneci del Cap (Senecio inaequidens), una planta d’origen sud-africà molt resistent, amb una gran capacitat de desenvolupament exitós en zones alterades per l’acció antròpica i amb un mecanisme de dispersió a partir d’aquenis, tal com fan les conegudes dents de lleó, a partir de l’acció del vent. La zona que es va estudiar, la vall d’Alinyà, havia començat a veure’s afectada per aquesta planta pocs anys abans, però no era la primera regió

catalana en estar afectada. De fet, actualment es pot trobar a pràcticament tot el nord fronterer català i a les comarques de la Garrotxa, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, Selva, Vallès Oriental, Berguedà i Anoia, així com també en algun punt del Montsià i del Priorat. S’han pres diferents mesures per intentar eradicar aquesta mala herba, tals com la creació de grups de voluntariat amb l’objectiu de fer batudes sota un protocol basat en dues fases (la d’arrencament d’exemplars seguida de la de crema dels mateixos) durant l’època en la qual la planta encara no presenta llavors. Tot i així, ara per ara, encara no s’ha pogut eradicar la planta a cap de les regions on se l’ha detectada, però el què sí s’ha aconseguit a partir de l’esforç exercit en educació ambiental, és que la ciutadania d’aquelles zones afectades reconeguin i eliminin l’espècie amb caràcter invasor que els genera problemes econòmics i ambientals.

que paper d'alumini. D’aquesta manera evitem la utilització innecessària d’aquest material tan contaminant de produir i de reciclar per embolicar un entrepà o unes galetes.

Altres accions que he pogut conèixer de primera mà i d’un àmbit completament diferent al anterior són les promogudes des de l’esplai del qual he format part durant anys. Aquestes accions, dependents de la col·laboració i l’esforç de tot l’equip de monitors i monitores, tenen per objectiu crear consciència i respecte cap al medi a partir d’estratègies més o menys directes enfocades als infants.

Un exemple molt senzill però de gran impacte és el foment de l’ús de la carmanyola per guardar-hi l’esmorzar o el berenar evitant fer ús del què entre tots anomenem "paper prohibit", que no és res més

D’aquestes i de moltes altres maneres aconseguim una conscienciació dels nens i nenes sobre la importància de conèixer l'entorn i la comprensió que totes les nostres accions esdevenen repercussions que poden ser ambientalment favorables o, pel contrari, ambientalment desfavorables. Per tant, es pretén que aquests infants esdevinguin conseqüents amb les decisions que prenguin en relació amb el medi ambient.

L’apropament i convivència directa amb la natura és un altre dels mecanismes que des de l’esplai s’utilitza, com ara les excursions i els campaments anuals. Aquests últims consisteixen en una acampada d’una setmana de durada en la qual hi ha una desconnexió absoluta del món quotidià per part dels infants. Només existeixen ells i l’entorn.

Així totes les activitats que es duen a terme durant aquest període estan relacionades amb l’aprofitament dels recursos de l’entorn per tal de divertir-se.

S’organitzen excursions, es va al riu, es pinten com a aborígens, es construeixen cabanes amb bastons i branques, i un munt d’activitats més que generen un vincle emocional envers el medi natural.

DARKO BRAJNOVICH Ambientòleg

ESPIADIMONIS | OPINIÓ

11

s mbiental

12 ESPIADIMONIS | FLORA

LLEDONER La família de les ulmàcies és una família d’arbres i arbusts formada per unes 2.000 espècies que viuen a les regions tropicals, subtropicals i temperades de l’hemisferi nord. Les espècies d’aquesta família presenten fulles alternes, simples i amb la base asimètrica. A casa nostra la família està representada per tres espècies: l’om, l’oma i el lledoner.

El lledoner és un arbre d’escorça llisa i grisenca amb capçada arrodonida o ovalada. Les fulles són de tacte aspre, simples, de marge dentat i fortament acuminades (acabades en una punta estreta). Aquestes fulles presenten, com la resta de membres de la mateixa família, la base asimètrica. El fruit és el lledó, una drupa globulosa molt fosca d’un color una mica violaci i amb un peduncle molt llarg. Aquests fruits comestibles tenen un os molt gros i són molt característics.

Amb quines espècies el podem confondre?

Una possible confusió seria amb l'om (Ulmus minus), però aquest mai presenta una fulla tan acuminada, és a dir, una fulla acabada en una punta un tant allargassada. D’altra banda, l'om no té mai fruits globosos i violacis, ja que els fruits són sàmares o llavors alades.

Una altra possible confusió es pot donar amb el lledoner americà (Celtis occidentalis) que apareix plantat en alguns parcs i jardins. Per distingir-lo ens fixem un cop més en les fulles, que en el lledoner americà són més ovalades i mai acabades en una punta tan allargassada com les del lledoner.

Quan el veurem amb flor?

La florida es produeix de març a abril. Els fruits maduren a finals d’estiu i a la tardor.

On el podem trobar ?

A tota la terra baixa mediterrània i en ambients submediterranis, sempre per sota dels 1.200 metres d’alçada.

Els lledoners: usos i curiositats En aquest número de l’Espiadimonis he volgut parlar del lledoner, un arbre que proporciona uns fruits comestibles amb un agradable sabor semblant a la poma cuita. Com ja hem dit els lledons són drupes violàcies amb l’os molt voluminós i el peduncle molt llarg. De tota manera, cal deixar clar que no hem de consumir fruits silvestres si no estem segurs d’identificar-los correctament. De fet, hi ha molts fruits tòxics i algunes espècies verinoses poden causar la mort. Per tant, molta precaució amb els fruits silvestres. Com passa amb els bolets, si no estem segurs de la identificació, cal descartar-los.

Com a curiositat, tot i que el lledoner creix de manera subespontània, també es planta i es plantava a prop de les masies.

LLEDONER Família: Ulmàcies Nom científic: Celtis australis Nom en castellà: Almez

Era costum plantar un exemplar quan naixia un primogènit, que era qui heretaria les propietats de la família.

Un dels usos més coneguts del lledoner és l'ús de la fusta per fer mànecs, forques i bastons.

Convé recordar que no podem considerar al lledoner com a espècie autòctona. De fet, els botànics creuen que l'origen està a la mediterrània oriental i que potser els fenicis, o més segurament els grecs i els romans, el van portar a casa nostra. De tota manera, fa tants segles que creix a casa nostra que podem parlar d’un arqueòfit subespontani o naturalitzat sense caràcter invasor. El lledoner forma part de la vida i de la memòria col· lectiva a l’entorn de la mediterrània i molts nens i nenes, ara ja grans, han jugat amb els seus pinyols llençant-los amb canuts fets de canya, o s’han enfilat a les seves branques mentre menjaven els fruits saborosos.

ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

La família emydidae agrupa 12 gèneres i 46 espècies de tortugues d’aigua dolça distribuïdes pel continent americà i amb una única espècie a Europa.

La tortuga d'estany té una closca aplanada i la cua llarga. Els dits de les potes presenten membranes entre ells, fent-les aptes per la natació. Aquests dits tenen ungles fortes que permeten a la tortuga excavar la terra. Quan la tortuga se sent amenaçada les potes i el cap queden ocults dins la closca.

Com la podem distingir?

El nom específic orbicularis fa referència a la forma arrodonida d’una closca aplanada que ofereix la mínima resistència a l’aigua quan la tortuga es desplaça nedant. La característica distintiva de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) respecte d’altres tortugues aquàtiques d’aigua dolça és la presència de taques grogues al coll i una closca d’un color molt fosc, mentre que la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) presenta sovint ratlles grogues al coll i una closca d’un color no tan fosc. D'altra banda, la introduïda tortuga de florida o de tempes roges (Trachemys scripta elegans) té ratlles grogues al coll i dues taques vermelles o taronges al cap. És a dir, que distinguim la tortuga d’estany pel coll ple de taques o estries molt curtes de color grog viu, a diferència de la resta de tortugues aquàtiques de casa nostra que presenten sovint ratlles grogues llargues i ben definides.

On viu?

Es troba en aigües dolces o salabroses de la terra baixa mediterrània, mai per sobre dels 600 metres. Prefereix aigües més aviat manses en rius d’escàs corrent, sèquies, estanys, aiguamolls i llacunes, ocupant també barrancs i petits rierols. Necessita aigües netes amb una bona cobertura vegetal.

Què menja?

S’alimenta principalment d’invertebrats aquàtics, carronyes i larves d’amfibis. Un cop és adulta consumeix també matèria vegetal.

Conservació de la tortuga d’estany La tortuga d’estany és una espècie exigent en qualitat de l’aigua. Què vol dir això? Doncs molt senzill: mentre que la tortuga de rierol i la tortuga de tempes roges toleren aigües una mica brutes i espais amb una certa degradació, la tortuga d’estany necessita aigües netes i una bona cobertura vegetal. Aquest fet pot explicar que sigui la tortuga aquàtica més escassa a casa nostra.

rectiva Hàbitats 92/43/CEE, annexes II i VI on s’estableix que cal designar zones especials per a la conservació de l'espècie.

Tot i que s’han designat aquestes zones d’especial protecció, la tortuga d’estany ha estat classificada com a espècie quasi amenaçada (NT) a la llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN 2009) on s’avaluen els rèptils europeus.

A la contaminació i destrucció de la vegetació riberenca que perjudiquen la tortuga d’estany s’hi afegeix la introducció de la tortuga de florida, o de tempes roges, molt més rapida, agressiva i resistent a la degradació dels hàbitats que la tortuga d’estany. La tortuga de tempes roges competeix i desplaça les tortugues autòctones comprometent el seu futur. En aquest sentit cal deixar clar que sota cap concepte hem d’alliberar tortugues no autòctones al medi natural, es tracti de la tortuga de tempes roges o d'altres espècies. En aquesta línia, la prohibició de comercialitzar la tortuga de tempes roges com a mascota no és una mesura suficient ja que es continuen comercialitzant d'altres no autòctones que, un cop el propietari se’n cansi, també poden acabar als rius i zones humides.

Tot i la preocupant situació que hem dibuixat, encara hi ha esperança per a la tortuga d’estany. S’han fet reintroduccions i es treballa per a que tothom prengui consciència que cal respectar la vegetació riberenca i millorar la qualitat de les aigües.

Si ho aconseguim, no tan sols farem un bé a la tortuga d’estany sinó que, de retruc, afavorirem una munió d’espècies que viuen en els mateixos hàbitats.

ALFRED BELLÈS I MITJANS Naturalista i soci d’Associació Hàbitats Dibuix: Toni Llobet

Es tracta d’una espècie d’interès comunitari que apareix a la Di-

TORTUGA D’ESTANY Ordre: Quelonis Família: Emydidae Nom científic: Emys orbicularis Nom en castellà: Galápago europeo

ESPIADIMONIS | FAUNA

13

TORTUGA D’ESTANY

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

14

20 anys de Projecte Rius 1

43 inspeccions!

2

36 inspeccions!

INS ANTONI TORROJA Riu Ondara, Cervera

CENTRE EXCURSIONISTA EL CIM Riu Ripolll, Moncada i Reixac

Aquest institut ha batut tots el rècords de participació i a més tenen un projecte de Servei Comunitari. Enhorabona Water Watchers, vosaltres feu gran el projecte!

Aquesta gent és imparable i fa els millors croquis de riu que hem rebut mai.

Sou un exemple de bona feina!

ELISABET GONZÁLEZ I CARMINA GRAELL Riu Ripoll, Sabadell Aquestes amigues sabadellenques és “mullen” pel Ripoll des de 2004. És innegable el vostre compromís i fidelitat al projecte!

5

27 inspeccions!

7

24 inspeccions!

8

24 inspeccions!

CEIP BONAVISTA Riu Ripoll, Castellar del Vallès

MONTCADA SOM RIUS Riu Besòs, Montcada i Reixac

Aquesta escola no para, any rere any mestres i alumnes s’apropen al riu Ripoll per analitzar-lo.

No és cosa fàcil i teniu molt de mèrit!

Aquest col·lectiu no estalvia esforços en protegir el riu Besòs i donar a conèixer les problemàtiques que l’afecten.

Feu una gran feina!

1

3

33 inspeccions!

4

31 inspeccions!

CENTRE EXCURSIONISTA D’AVINYÓ Riera Gavarresa, Avinyó

LA LLÈMENA, ESPAI NATURAL Riu la Llèmena, Sant Aniol de Finestres

Aquest grup d’avinyonencs i avinyonenques no només fa inspeccions, sinó que ha recuperat la riera Gavarresa unint els esforços de tot un poble. Sou molt grans!

No han fallat ni un sola inspecció des que l’any 2005 van començar a tenir cura del riu Llémena. Representeu la constància i l’esforç del voluntariat!

4

6 3

10

7

28 5

9

GRUP DE NATURA DEL SOLSONÈS Riu Aiguadora, Navès Aquest grup és amant de la natura i expert en ciència ciutadana. És un plaer comptar amb persones com vosaltres!

6

9

25 inspeccions!

24 inspeccions!

10 22 inspeccions!

INS VINYES VELLES Riu Mogent, Montornès del Vallès

DANIEL MACIÀ I FAMÍLIA Riu Anoia, Igualada

Aquesta escola verda analitza incansablement el riu Mogent. A més, des de 2014 fa plantades d’arbres a l’entorn de l’escola. Seguiu així!

En Daniel porta vora 15 anys enredant la família, mascotes incloses, per fer els seguiment del riu Anoia.

Sens dubte mereixeu un monument!

ESPIADIMONIS | VOLUNTARIAT

15

Volem homenatjar especialment els grups que ens acompanyen des dels inicis.

Aquests son els voluntaris i voluntaries que han fet mes inspeccions!

16 ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

Els rius i l’èsser humà Les civilitzacions s’han erigit al voltant del rius com a eixos de desenvolupament humà. De fet, vora el riu Awash a Etiopia s’han trobat restes d’un dels primers avantpassats homínids i és al voltant dels rius on majoritàriament es va fer la transició de les societetats caçadores-recolectores cap a les societats sedentàries. Els rius eren i són font d’alimentació i medicament, font de fibres i fustes i, sobretot, font d’aigua per al consum, la neteja, l’agricultura i la ramaderia.

Antigues civilitzacions com els egipcis vàren prosperar gràcies al riu Nil, font de vida i transport, però també culpable de les inundacions que causaren moltes morts. Altrament, els celtes tenien una concepció dels rius com a origen de mites i creences; però són sobretot els rius de la Índia els que han albergat un nombre més gran de mites i de significació religiosa.

L'ecologista Vijay Paranjpye relata que segons texts sagrats “Tots els pecats són perdonats banyant-se tres cops al riu Saraswati, set cops al Yamuna, un al Ganges, però només cal mirar al Narmada per a que tots els pecats et siguin perdonats.” Així mateix, tot i aquesta importància i representativitat, els rius també han estat concebuts com a simples canalitzacions al servei dels humans, on extreure aigua i abocar-hi contaminants no tenia cap conseqüència.

Els rius varen ser indispensables per l’èxit de la revolució industrial, tant pel transport, com pel funcionament de la maquinària. No obstant això, aquest ús desmesurat dels recursos hídrics i la conseqüent contaminació van tenir efectes devastadors per al correcte funcionament dels rius. Tot això, sumat a la funció d’abocador que vàren tenir la majoria de rius europeus, com el Tàmesis o el Rin, va provocar que es convertissin en transmissors de malalties greus, com el cólera a Londres l’any 1858, durant el Great Stink. Arran d’aquests problemes, els científics europeus van començar a estudiar els rius i van adonar-se que es tractaven d’ecosistemes complexes, i no només transportaven les deixalles fins al mar.

Van descobrir que aquests ecosistemes estaven formats per organismes que descomponien la materia orgànica provinent

El mapa mostra en color mes fosc els sistemes fluvials mundials més afectats per la fragmentació. (World Resource Institute, 2004)

de les desfetes humanes i que era d’on porvenien les fortes olors i malalties.

Monster soup (William Weath, 1828?)

L’estudi dels rius ha anat progressant fins arribar a la visió científica actual que interpreta els rius com a ecosistemes dinàmics amb múltiples connexions amb els ecosistemes adjacents. Longitudinalment estàn connectats amb trams superiors i trams inferiors del riu; lateralment ho fan

Aquesta fragmentació té l’origen l’any 1901 a Estats Units, quan el president Roosvelt va impulsar una 'infraestructurització' dels rius i altres fonts d’aigua dolça amb la construcció de preses, embassaments i canalitzacions. Com a resultat d’aquest procés, rius com l’Amarillo o el Colorado no arriben a la desembocadura natural. En aquest sentit, el 60% dels 200 rius més grans del planeta estàn fragmen-

Presa de Hoover, Arizona i Nevada (EUA)

La presència d’aquestes infraestructures comporta una fragmentació dels hàbitats, conseqüència de la interrupció del curs fluvial. Els efectes van més enllà de la pèrdua de bona part dels serveis i funcions ecosistèmiques esmentades, ja que també comporten alteracions del cabal i suposen una pèrdua de biodiversitat, especialment autòctona, degut a la creació de nous hàbitats que sovint són favorables per a les espècies invasores.

Tot i que aquestes pèrdues no són fàcils de quantificar, s’ha calculat que la fragmentació de rius i aiguamolls pot ocasionar pèrdues dels serveis ecosistèmics per valor de 17.000 euros per hectàrea i any (Constanza i Folke, 1997).

Tot i que la fragmentació, en provocar alteracions en l’ús del sòl i modificacions dels cursos d’aigua, és la principal causa

de la disrupció dels serveis ecosistèmics dels rius, hi ha d’altres factors que també hi intervenen. La contaminació dels rius i el canvi climàtic en són també impulsors, juntament amb la sobreexplotació de recursos.

Coneguts tots els efectes de la fragmentació, queda clar que és precís elaborar legislacions que contemplin el valor de les zones fuvials. Països com Sud-àfrica o Holanda en són pioners. Un dels objectius principals d’aquestes legislacions és el manteniment del règim de cabals, que en dependre dels cicles naturals i estacionals i, per tant, patir variacions al llarg de tot el seu recorregut, és complicat aconseguir una regulació del règim i restaurar-ne les funcions i processos. L’altre objectiu principal és la millora de la qualitat de l’aigua, sobretot regulant el nombre d’emisaris, les aigües de retorn de les indústries, els usos agraris, etc. Actualment en països en vies de desenvolupament com Equador, les aigües de rebuig no reben cap tipus de tractament abans de ser abocades als rius. Per tant, s’ha de potenciar una bona gestió de les interaccions entre la població, l’aigua, el sòl i la vegetació.

El repte és aconseguir una gestió dels rius que permeti l’equilibri entre les necessitats humanes i les demandes ecològiques. Tot i que fent una retrospectiva en l’ús dels rius hem millorat des del segle XIX, encara queda molt camí per a arribar a assolir aquest equilibri. És habitual que la gestió de rius se centri merament en l’espai fluvial. Així, per exemple, la gestió de la contaminació sol focalitzar-se en la depuració de les aigües negres de les ciutats i no es té en compte l’entrada de nutrients provinents de l’agricultura i la ramaderia, que en molts casos acaben en aigües subterrànies. Hem de deixar de veure els rius com a fonts de recursos i de gestionar-los en punts concrets i començar a reconèixer la seva condició de sistemes ecològics complexes i tenir-ne una visió més global. Per aconseguir-ho cal una fusió de coneixement científic, eines polítiques i participació ciutadana. ÈLIA PADRÓS ALBIOL Biòloga ambiental Referències: Constanza, R. i Folke Carl. 1997. The Value of the World Ecosystems Services and Natural Capital, Nature 387: 254- 260.

Postel, S. i Brian Richter. 2003. Rivers for Life, Managing water for people and nature. Island Press. Washington

Riu Ganges a Benarés (J.M. Suárez, 2008)

Encalada, A.C. 2010. Funciones ecosistémicas y diversidad de los ríos: Reflexiones sobre el concepto de caudal ecológico y su aplicación en el Ecuador. Polemika No. 5 pp 40.

17

tats per dics, preses o canals d’irrigació (Postel i Richter, 2003). També cal tenir en compte que aquestes infraestructures permeten diferents usos que avui en dia resulten indispensables per a la població, com poden ser el reg o l’obtenció d’energia hidroelèctrica, entre d’altres.

ESPIADIMONIS | EDUCACIÓ AMBIENTAL

amb la vegetació de ribera i amb la conca hídirica; i verticalment amb les aigües del subsòl. Gràcies a aquesta complexa estructura els rius tenen la capacitat d’oferir diversos serveis ecosistèmics.

Aquests serveis i funcions es poden classificar en dos grups: els serveis d’aprovisonament i els de regulació. Alguns exemples del primer grup són l’aprovisonament d’aigua dolça per al consum, la creació d’hàbitats de flora i fauna, l’alberg de biodiversitat, de recursos alimentaris i, fins i tot, de matèria prima per a l’elaboració de productes mèdics, sobretot naturals. Pel que fa als serveis de regulació, els rius són reservoris de nutrients, permeten la regulació dels cabals ja que controlen inundacions i sequeres, autopurifiquen l’aigua i l’aire, poden regular el clima en augmentar la evapotranspiració, contribueixen a que no hi hagi temperatures extremes i, fins i tot, en ser reservoris de CO2, poden ajudar a controlar el canvi climàtic. A més, tenen una funció cultural, ja que són espais de recreació amb un valor estètic i paisatgístic. Lamentablement, aquests serveis estan en perill, en bona part com a conseqüència de la fragmentació dels rius.

18 ESPIADIMONIS | TERRITORI

LA CONSERVACIÓ I ÚS D’UN CANAL MEDIEVAL A principis del segle XIV la ciutat de Manresa, amb unes 2.000 famílies, es troba en plena expansió. S’ha convertit en una ciutat pròspera i on s’hi porten, en pocs anys, grans obres religioses i civils. Durant aquesta època, les muralles arriben al perímetre màxim, es construeixen tres grans esglésies i dos ponts monumentals. Els gremis hi tenen un gran pes.

En aquesta mateixa època, però, la ciutat pateix una terrible sequera. L’abril del 1339 els consellers de la ciutat de Manresa inicien el projecte de portar l’aigua des del riu Llobregat fins a la ciutat, i així solucionar el greu problema. Per què no van pensar a aprofitar l’aigua del riu Cardener, que passa per la ciutat? Doncs perquè el cabal és inferior i les aigües tenen un alt índex de salinització.

La ciutat va encarregar la construcció al mestre d’obres Guillem Catà però diversos problemes en varen retardar la construcció. Un d’aquests problemes, el més conegut, també el que més marca la ciutat, és el que culmina amb la llegenda de la Misteriosa Llum. La llegenda explica que poc després de començar l’obra, el bisbe de Vic es va oposar a la construcció del canal perquè afectava unes terres de la seva propietat. Aquesta oposició i la tossuderia dels manresans van fer que el bisbe arribés a entredir la ciutat i excomunicar-ne els consellers, jurats i mestres d’obres. L’any 1345 es va solucionar el problema. La tradició explica que el 21 de febrer una misteriosa llum va venir de Montserrat i va entrar a l’església del Carme, fent repicar les campanes. El fet es va interpretar com un miracle i va fer que el bisbe reconsiderés la seva oposició. El cert és que a l’abril del 1345 el bisbe va morir i el seu successor va signar la concòrdia amb la ciutat.

La Sèquia de Manresa es deriva del riu Llobregat sota el castell de Balsareny mitjançant una resclosa de forma semiel·líptica, construïda en fusta i actualment formigonada. El canal transcorre pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages i Santpedor fins arribar al terme de Manresa, on dóna lloc al llac-reserva de l’Agulla.

El canal travessa trenta-un ponts o aqüeductes i el seu pas és salvat per setanta-un pontarrons. Va descobert en quasi la seva totalitat a excepció dels trams de la sortida de la presa, de la mina del Balç de Balsareny, del Mal Pas, de la zona urbana de Sallent i de la mina del Mas de les Coves. El canal té dos trams amb recorreguts totalment diferenciats.

Des de la presa fins al Mas de les Coves va situat

a mig vessant i és el tram on hi ha més possibilitats d’avaries i que requereix més manteniment. En l’altre tram el canal discorre encaixat a la plana, fins a l’Agulla.

El principal ús de l’aigua de la Sèquia en l'origen era agrícola. El canal va permetre convertir una zona de secà, on s’hi cultivava principalment cereal i vinya, en regadiu, i crear l’horta manresana.

Aquesta va arribar a tenir una extensió de més de 1.000 hectàrees, on s’hi plantaven cereals i, després de la sega, hortalisses. També hi havia arbres fruiters encara que en poca extensió i en algunes parcel·les també s’hi conreava cànem i lli.

L’augment i la diversificació de les activitats de la ciutat al llarg d’aquest últim segle han fet que s’hagi ampliat l’ús de l’aigua provinent de la Sèquia.

Si tradicionalment tenia una finalitat agrícola i de consum domèstic, a partir del segle passat, s’hi afegeix un ús industrial a Manresa i per a moltes altres activitats de la zona. Per exemple, les mines de potassa de Sallent-Balsareny la fan servir per obtenir els clorurs i òxids de potassi. L’increment de la ramaderia estabulada ha fet que les granges també necessitin grans quantitats d’aigua. I tot això ha fet que el regadiu manresà vegi reduïda la superfície a unes 600 hectàrees de terreny. El consum domèstic de l’aigua de la Sèquia també ha ampliat la zona geogràfica d’influència en aquests últims anys i diverses poblacions de l’entorn també utilitzen la seva aigua.

La Sèquia, com ja hem comentat, està situada en una àrea de secà, però ha fet possible la vida de flora i fauna típica de zones humides al seu entorn.

Al llarg del canal hi ha exemples de flora típica de boscos de ribera com joncs, cua de cavall, canyís i algunes espècies de falgueres. També resulten freqüents arbres monumentals com alzines, pins blancs, pins pinyers i roures. Tots aquests arbres són habituals en els boscos dels entorns, però el destacable és que arriben a unes mesures descomunals al costat de la Sèquia. Això s’explica en primer lloc per la gran disponibilitat d’aigua que

19 ESPIADIMONIS | TERRITORI

tenen aquests arbres gràcies al canal; també cal tenir en compte que són arbres aïllats i que, per tant, no tenen competència directa pels nutrients del sòl, ni per la llum directa; i finalment, per la conscienciació i el respecte dels habitants de la zona, que els han preservat de les tales. A les zones agrícoles també hi trobem arbres fruiters com noguers, figueres o cirerers que completaven la dieta dels pagesos.

Pel què fa a la fauna, trobem alguns animals directament lligats a l’aigua com les rates d’aigua i diverses espècies de granotes. Un animal característic de la zona també és el cranc de riu ibèric, molt sensible a la contaminació i en clar retrocés a Catalunya. S’alimenta de cargols d’aigua, capgrossos i petits insectes aquàtics.

Un cop arribem al llac-reserva de l’Agulla, també hi trobem nombrosos peixos, entre els que destaquen la carpa i la bagra. Ens ofereixen dades de la qualitat de l’aigua, tot i que se’n fa un control periòdic per a evitar-ne la sobrepoblació.

Hi ha un gran nombre d’ocells que s’hi aturen en les seves migracions, com els ànecs, i d’altres com garses, pardals, gaigs i picots. També hi podem trobar esquirols, ratolins de bosc i, fins i tot, ratpenats.

Per tot això, la Sèquia és considerada un corredor ecològic que permet la circulació de les espècies d’àrees naturals, com els boscos de ribera de la vall del Llobregat (a tocar de la resclosa dels Manresans), l’aiguamoll de la Corbatera, els boscos del torrent de la Sala, els boscos illa del Pla de Bages, els retalls de roureda al llarg del canal i l’aiguamoll de la Bòbila. A més, els vorals del canal també acullen microhàbitats on hi viuen i hi fan parada diversos animals.

A l’entorn del canal, dels usos i de la conservació dels valors i el patrimoni que porta intrínsecs la Sèquia de Manresa, va néixer el Parc de la Sèquia.

El Parc de la Sèquia és la institució que gestiona els espais i equipaments vinculats a la Sèquia de Manresa i divulga sobre la importància de l’aigua per al desenvolupament humà. De la mateixa manera que la sèquia medieval (s. XIV) va impulsar el progrés de Manresa i del Pla de Bages, entenem l’aigua com l’element fonamental per al desenvolupament de les economies locals, la qualitat de vida i la cultura d’un territori. En aquest vincle entre aigua i territori, el Parc de la Sèquia desenvolupa activitats divulgatives, d’oci i turisme dirigides a famílies, grups i centres d’ensenyament.

EQUIP DEL PARC DE LA SÈQUIA BIBLIOGRAFIA Alabern, J. Virós, Ll.; Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa.

Farell, 2002 VVAA; El Museu de la Tècnica de Manresa. Quaderns de didàctica i difusió, 23. 2011 Muns, L. Alabern, J.; Un projecte lúdic i de conservació a l’entorn d’un canal medieval. Congress on industrial & agricultural canals, 2014 Alert, J.Huguet, P.; La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval. Cossetània, 2014 Més informació: www.parcdelasequia.cat

20 ESPIADIMONIS | RUTES

Rutes accessibles per Catalunya Una acció tan aparentment senzilla com és caminar per la natura i gaudir dels paisatges pot convertir-se en una tasca complicada per aquelles persones amb mobilitat reduïda. Per aquest motiu proposem quatre rutes per diferents punts del territori català que permeten gaudir d’una natura sense barreres.

La font del Frare (Montseny)

És una ruta fàcil de només 1km. Comença al punt d’informació de Can Casades, just davant d’un petit aparcament amb dues places reservades per a vehicles adaptats. A 100 metres també podeu trobar l’aparcament de Santa Fe. El primer que trobareu quan comenceu a avançar és una freixeneda que continua fins a la riera de Santa Fe, que travessareu per un pont. Qui vulgui pot acostar-se a la riera a tocar l’aigua i, amb sort, potser arribar a veure-hi alguna salamandra! A continuació, us endinsareu en un bosc d’antics arbres fruiters que us acompanyaran fins arribar a la fageda on es troba la font del Frare, on podeu descansar una estona gaudint dels faigs que l’envolten. Quan vulgueu tornar, podeu prendre el camí pavimentat fins arribar altre cop al punt d’informació de Can Casades, on veureu les grans sequoies que hi ha plantades a l’entrada.

Si voleu aprofundir en tot allò que veureu durant el recorregut podeu descarregar una audioguia per a mòbils o un document PDF amb informació sobre el recorregut per no perdre cap detall! Tots dos estan disponibles al lloc web de la Diputació de Barcelona a l’apartat de rutes accessibles.

Per a més informació podeu consultar el web: http:// rutesaccessibles.diba.cat/

Via verda fins a Prat del Comte

Es tracta d’un tram de 5km de la via verda que va des del poble de Bot fins a Prat del Comte. La ruta comença a l’antiga estació ferroviària de Bot i el cotxe el podeu deixar al mateix poble. Tot el recorregut està asfaltat i delimitat amb baranes als trams més complicats. Hi ha nombrosos túnels que generalment es troben poc il·luminats, de manera que es recomana dur una llanterna. A mesura que aneu avançant trobareu diferents elements didàctics sensorials i senyals orientatius, ja que es tracta d’una ruta inclusiva.

La ruta segueix fins al santuari de la Fontcalda, però per accedir-hi cal baixar per una rampa amb fort pendent. Al llarg del recorregut travessareu el riu Canaletes amb vistes a les serres de Cavalls i Pàndols i gaudireu del paisatge amb predomini del secà.

El recorregut no és circular, així que cal tenir en compte que entre anada i tornada l’itinerari serà de 10 km en total. Com que durant tot el camí trobareu diferents zones d’esbarjo amb taules de pic-nic, una bona opció és passar-hi tot el dia. Si ho desitgeu també es disposa de tres bicicletes adaptades, cedides al Consell Comarcal de la Terra Alta.

Per més informació podeu consultar el web: www.terraalta.org

Parc Nacional d'Aiguestortes i Estany de Sant Maurici

Els Aiguamolls de l'Emporda

ESPIADIMONIS | RUTES

21

ITINERARI 1

ITINERARI 2

ITINERARI 3

Envoltat de muntanyes, aquest parc a primera vista poc accessible amaga tres itineraris adaptats per a poder gaudir de paisatges emblemàtics.

El primer, la passarel·la del planell d’Aigüestortes, és una ruta de 2km d’anada i tornada. Comença a l’aparcament d’Aigüestortes, a 3km de l’Estany de la Llebreta, on podeu deixar el cotxe. Seguint la pista de terra, apte per a cadires de rodes, després de 550m, a un lateral, trobareu la passarel·la que us endinsarà al planell d’Aigüestortes travessant el riu de Sant Nicolau. Per retornar al punt de partida haureu de refer el camí fins l’aparcament.

Els següents dos itineraris es troben a l’estany de Sant Maurici. El primer és la passarel·la del pont de la Gorga.

Comprèn 900m de recorregut i l’anada i la tornada es fan pel mateix camí. Comença a l’aparcament de visitants de Prat de Pierró, amb places reservades per a vehicles adaptats, i continua recte travessant una avetosa fins arribar al pont de la Gorga, on acaba la passarel·la. El segon recorregut és una passarel·la fins l’estany de Sant Maurici.

La passarel·la de 80m condueix als visitants des de la parada de vehicles de l’estany fins al mateix estany de Sant Maurici on podreu gaudir d’unes espectaculars vistes.

Tot i que l’entrada amb vehicle propi al parc està prohibida, es pot demanar prèviament una autorització de caràcter excepcional per a persones amb mobilitat reduïda.

Si ho voleu, el parc també disposa d’un servei de guies intèrprets per a persones amb diversitat funcional. També teniu la possibilitat de fer rutes sensorials.

Per a més informació podeu consultar el web: http:// www.lleidatur.com/Turisme/Visita/Parc-Nacional-dAiguestortes-i-Estany-de-Sant-Maurici-adaptat/2653.aspx

La ruta que us proposem és de 5km i és lineal. L’itinerari comença al punt d’informació del Cortalet, a Castelló d’Empúries, on podeu deixar el cotxe. A mesura que aneu avançant pel camí trobareu casetes d’observació amb passarel·les adaptades per a gaudir de l’observació d’aus. La primera caseta és a 1km del punt d’informació i n’anireu trobant d’altres successivament. Un cop arribeu al Mas Matà, ja haureu acabat el primer itinerari que us proposem i teniu l’opció de desfer el camí i tornar cap al punt d’informació. Si voleu seguir una mica més, podeu arribar-vos fins la platja. Quan desitgeu tornar haureu de remuntar el camí. Si trieu aquesta opció, l’itinerari serà de 8km enlloc de 5.

Durant el recorregut us trobareu un paisatge d’aigües lentes que formen llacunes, estanys i maresmes on és difícil diferenciar la part terrestre de l’aquàtica. També podreu gaudir d’una vegetació formada per plantes poc comunes adaptades a les condicions excepcionals pròpies dels aiguamolls i de tota la fauna que acull. Donat que és un indret de pas entre Àfrica i el centre d’Europa, en funció de l’estació de l’any, podreu gaudir de l’observació d’una gran diversitat d’aus.

Al punt d’informació de l’entrada també trobareu làmines en Braille i cadires de rodes per si les necessiteu.

Per a més informació podeu consultar el web: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguamolls-emporda i https://pnae.wordpress.com

Més informació: • Catalunya per un turisme Accessible. Generalitat de Catalunya. Departament de tornada l’itinerari www.turismeperatothom.catalunya.com/ca/ • Turisme accesible. Diputació de Lleida: http://www.lleidatur.com/Turisme/Quefer/Turismeaccessible.aspx • Accessibilitat a la Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona: https://parcs.diba.cat/ web/accessibilitat • Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya. www.parcsnaturals. gencat.cat - Wikiloc, rutes sender accessible: https://ca.wikiloc.com/rutes/sender-accessible - Wikiloc, rutes per invidents: https://ca.wikiloc.com/rutes/per-invidents

Helena Barril Graells ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

18 22

BIÒLOGA I TÈCNICA EN INVESTIGACIÓ DEL GRUP D’ECOLOGIA DE POL·LINITZADORS DEL CREAF

Les abelles són uns animals força desconeguts i sovint no els donem tota la importància que es mereixen. L’Helena Barril Graells, biòloga i tècnica en investigació del grup d’ecologia de pol·linitzadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) ens parla sobre la seva importància i sobre què podem fer per a ajudar-les.

La teva feina se centra en l'estudi dels pol·linitzadors silvestres, entre ells les abelles. Quins grups d’abelles existeixen?

Bàsicament es poden classificar en tres grups, les abelles socials, les solitàries i les cleptoparàsites.

D’entre les abelles socials n’hi ha que s’organitzen de manera que hi ha una reina i les obreres.

Hi trobem els següents gèneres: Apis, l’abella de la mel (Apis melifera) i Bombus, borinots que fan niu al terra. Finalment, hi ha les abelles dels gèneres Halictus i Lassioglossum que també es consideren socials malgrat que no tenen reina ni obreres. En aquest cas fan el niu a terra en galeries, similars a les d’un formiguer. A més, les femelles s’organitzen fent torns per tal de protegir l’entrada dels nius mentre la resta de femelles recol·lecten.

Pel que fa a les abelles solitàries, on trobem la majoria d’espècies, cada femella ha de procurar trobar o fer el seu niu, ja sigui fent galeries al terra o bé aprofitant forats a la fusta o a canyes buides.

El gènere Anthidium busca cargolines buides on fer el niu.

El tercer grup d’abelles silvestres són les cleptoparàsites, que col·loquen la posta als nius d’altres abelles. No es consideren tan bones pol· linitzadores com les altres, ja que no recol·lecten pol·len activament i visiten menys flors.

Entre les abelles solitàries i les socials, hi ha alguna diferència pel que fa a l’èxit de pol·linització?

Qualsevol abella silvestre visita flors i ajuda a la pol·linització. Tant les abelles socials com les solitàries, a més de visitar-les per alimentar-se de nèctar, recol·lecten pol·len activament per tal de fer provisió per la pròpia descendència. Si comparem la pol·linització de les abelles de la mel (Apis melifera) amb les altres abelles, aquella acostuma a visitar moltes flors d’un mateix individu abans de passar-ne a un altre i, per tant, no dispersa tant el pol·len com les altres abelles. La resta d’abelles recol·lecten el pol·len generalment d’una manera més erràtica que afavoreix l’intercanvi genètic entre plantes més llunyanes, i això és positiu per les plantes.

Creus que hi ha desconeixement de les abelles solitàries?

Totalment.

Quan la gent pensa en abelles, només pensa en les que tenen reina i obreres, en una abella de color groc i negre, com l’abella Maia. En general es desconeix que les abelles també poden ser blaves, verdes, ratllades, brillants, grans, petites, amb els ulls verds...

Sobretot hi ha desconeixement en comparació amb altres països com Suïssa o el Regne Unit on fins i tot hi ha guies d’abelles amb descripcions acurades, fotografies i mapes de distribució. En els països on hi ha tradició, la població en coneix els noms comuns igual que aquí coneixem els noms comuns dels ocells. Últimament es parla molt d’un declivi de les abelles. Segurament per desconeixement s’anomena sobretot les abelles de la mel, però també és una realitat per les abelles solitàries. Quines són les causes del declivi?

Igual que en altres grups de fauna, les principals causes són la reducció de l’hàbitat, dels recursos de nidificació i d’alimentació. Alguns exemples de la reducció de l’hàbitat són l’asfaltatge de camins de terra, on algunes abelles podrien fer-hi el niu, o l’eliminació de la fusta morta dels boscos, on podrien trobar-hi forats per nidificar. També suposa una reducció dels recursos de nidificació la destrucció de talussos o el fet d’arrebossar o enguixar les façanes de les cases o les parets d’adob on també hi fan el niu algunes espècies d’abelles.

D’altra banda, la crema de marges dels camps i els monocultius comporten una disminució dels recursos d’alimentació. Com més diversitat de flors hi hagi als marges dels camps, més diversitat de pol·linitzadors hi haurà.

Finalment, una amenaça que cal destacar és l’efecte de certs agroquímics sobre les abelles. Cal més sensibilització i investigació en aquest camp.

Quines són les conseqüències del declivi d’abelles?

Una davallada de pol·linitzadors comporta una davallada de la pol·linització i, per tant, també en la producció de fruits o la qualitat d’aquests. Això té efectes tant en la producció de les collites de moltes verdures i fruita que necessiten ser pol·linitzades, com en la producció i reproducció de la flora silvestre. Si hi ha menys pol·linització, hi ha més flors que avorten abans de fer el fruit i, en conseqüència, la producció és menor. Així mateix la qualitat d’alguns fruits com les pomes queda ressentida si la pol·linització no es desenvolupa normalment.

A nivell particular, què podem fer per ajudar a augmentar aquestes poblacions?

Tot el que sigui afavorir polítiques que prioritzen la conservació i el foment de les “zones verdes” ajuda a les poblacions d’abelles, ja que se'ls facilita recursos de nidificació i d’alimentació. D’altra banda, és necessari afavorir les polítiques que regulin l’ús respectuós dels agroquímics.

A títol individual, podem optar pel consum de productes d’agricultura no intensiva i ecològica, en les que s’afavoreix la diversitat de flors i els marges de flors dels què abans parlàvem; a més que s’hi acostuma a regular molt l’ús dels agroquímics.

De fet, jo treballant he pogut comprovar que els camps d’agricultura ecològica tenen més diversitat de pol·linitzadors.

Als nostres jardins i horts també podem afavorir que hi hagi recursos de nidificació per les abelles, com troncs morts o canyes i, fins i tot, podem posar-hi un hostalet d’abelles.

Jo al meu hort en tinc un fet a mà i és un èxit!

També podem potenciar els recursos d’alimentació: als balcons podem posar-hi plantes que produeixin pol·len; em refereixo a que hi ha certes plantes de jardineria que són molt ornamentals però no en produeixen gaire i, si volem afavorir la presència de pol·linitzadors, hauríem de tenir-ho en compte. Com més varietat de flors tinguis al jardí o al balcó, millor, ja que segons la morfologia dels insectes tenen certes preferències florals: flors compostes com les margarides, umbel·líferes com l’api

Què són els hostalets d’abelles?

Són instal·lacions que podem construir per a que les abelles solitàries hi nidifiquin. Els podem fer a casa, per exemple fent forats de diferents diàmetres a un tronc o fusta de manera que quedin nets per dins (perquè si no, no els hi agraden, ja que es farien malbé les ales). Cal protegir-ho amb una teulada, evitant el vent i orientar-lo per tal que rebi el màxim de sol. També es poden comprar, hi ha autèntiques meravelles!

Hi ha alguna iniciativa que fomenti aquestes mesures i que faciliti la seva arribada a la població?

Existeix una iniciativa que es diu UrbanBees, la qual fomenta la plantació de plantes i arbres que afavoreixen els pol·linitzadors, tant a cases particulars com als llocs de treball.

Aquestes iniciatives podrien ser compatibles, o complementàries, amb l’apicultura urbana?

En principi haurien ser compatibles, però cal tenir en compte que no hem de saturar l’espai amb abelles de la mel. Em refereixo a que a cada rusc d’abella de la mel hi poden haver moltíssims individus i, per tant, si tothom en posés als seus jardins o balcons en ser tantes i tan eficients recol·lectant pol·len, podrien acabar competint i desplaçant les abelles silvestres. Si es té en compte no passar-se en el nombre de ruscs col·locats no té perquè suposar un problema.

A nivell urbà quins són els gèneres de pol·linitzadors més freqüents que podem trobar? Es troben amenaçats?

A les ciutats podem trobar molts gèneres. Jo al balcó de casa meva a Barcelona he vist Megachile, Osmia, Hylaeus, Eucera, Anthophora… I segur que en algun parc com Montjuïc podríem trobar-ne molts més.

El problema que tenim per saber quines espècies estan amenaçades és que no disposem d’una llista prèvia de les espècies de fa, per exemple, 100 anys enrere. Per tant, no podem fer una comparació per a saber si hi ha hagut cap davallada.

No obstant, els experts sospiten que sí. Als països europeus on hi ha tradició d’observació d’abelles i existeixen llistes anteriors amb les que comparar, s’ha detectat una davallada i constatat que hi ha espècies amenaçades. Les causes del declivi d’allà també passen aquí.

Ja per acabar, la contaminació a les ciutats pot afectar la qualitat del pol·len?

En principi, jo crec que no, però no sóc especialista en això.

I a les abelles?

Penso que el principal problema de les abelles a les ciutats és la manca de recursos de nidificació i d’alimentació, i no tant la contaminació en sí.

23

Una altra inconvenient d’aquests tests és que generalment contemplen només dos resultats: si l’abella mor o no, i no es tenen en compte els possibles efectes subletals que solen afectar la conducta de les abelles com, per exemple, que els dificulti trobar el niu o recol·lectar pol·len, afectant la seva capacitat reproductiva. A més, tot i que ara s’està solucionant, aquests tests se solien fer únicament amb abelles de la mel i no es considerava que els efectes sobre les abelles solitàries poden ser diferents.

i el fonoll... Les plantes autòctones com el romaní o l’espígol també atrauen molts pol·linitzadors. I intentar tenir plantes amb flor constantment (que no floreixin totes al mateix moment), per ampliar-ne el rang d’atracció temporalment.

Hostalet d’abelles

ESPIADIMONIS | ENTREVISTA

Alguns agroquímics no tenen efectes nocius per les abelles si es testen individualment, però molts cops al camp s’usen combinacions i mescles. S’ha detectat que algunes d’aquestes combinacions tenen efectes sinèrgics i conseqüències letals o subletals.

ATENCIÓ LECTOR I LECTORA Si ets dels que no surten al carrer sense el bloc de notes i una gravadora...

Si sempre que llegeixes la revista penses en temes interessants que no hem tractat...

Si ets amant del territori i coneixes històries, curiositats o rutes espectaculars...

Si tens esperit de tertulià, ganes d’opinar i plantejar debats...

Si vius el Projecte Rius apassionadament i voldries compartir la teva experiència...

L'Espiadimonis et busca!

Cerquem persones que vulguin donar un cop de mà en l’elaboració de la revista: redactant articles, fent entrevistes, correccions lingüístiques, aportant idees i temes.

Tota col·laboració és ben rebuda!

T'hi sumes?

Escriu-nos a info@associaciohabitats.cat explicant-nos què t’agradaria fer i de seguida contactarem amb tu.