Memòria 2016
Associació Hàbitats Av. Mistral, 36, Esc. Esq. Pral. 2a ● 08015 Barcelona 93 421 32 16 ● info@associaciohabitats.cat ● www.associaciohabitats.cat
L’ASSOCIACIÓ PROJECTE RIUS INSPECCIÓ DE RIUS ADOPCIÓ I CUSTÒDIA COMUNICACIÓ COMPTES REPTES AGRAÏMENTS
3 5 6 14 27 31 34 34
2
L’Associació Missió i valors Associació Hàbitats és una entitat sense afany de lucre creada l’any 1997 amb la missió d’apropar les persones a l’entorn natural per fomentar-ne la conservació a través de l’educació, la participació i el voluntariat. Així, la premissa de l’Entitat és conèixer, compartir i conservar. L’idea de constituir l’Associació s'origina al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, on professorat i alumnes estudien la degradació dels espais fluvials de Catalunya durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX i la seva incipient recuperació a finals del mateix segle. Encoratjats per noves corrents sociopolítiques com la Directiva Europea Marc de l'Aigua i l'Agenda 21, es concep una iniciativa que combina la vessant ambiental amb la social, ideant així un gran projecte de participació ciutadana i voluntariat en l'anàlisi i seguiment dels ecosistemes fluvials: el Projecte Rius. D’aleshores ençà la iniciativa s’ha mantingut ininterrompudament. També s’ha dut a terme altres projectes d’educació ambiental, conservació i millora dels espais naturals a Catalunya.
Conèixer
L'educació. L’Entitat aposta per donar a conèixer les característiques i el funcionament dels ecosistemes, transmetent la importància de la biodiversitat i el seu equilibri. Empra l’educació com un conjunt d’estratègies i eines que permeten analitzar el medi des d’una perspectiva holística, posant èmfasi en la reflexió sobre la relació entre humans i natura.
Compartir
La participació. L'Associació té per objectiu sensibilitzar i mobilitzar la població sobre la importància de conservar l’entorn natural i l'inherent patrimoni cultural, fomentant actituds cíviques i responsables. Les iniciatives de l’Entitat aglutinen diferents col·lectius, com la comunitat educativa, els ajuntaments, el sector empresarial, les entitats locals, les famílies i, en definitiva, totes les persones.
Conservar
El voluntariat. Les iniciatives que desenvolupa l’Entitat tenen un impacte directe en la millora del territori. Per garantir l’èxit dels projectes es compta amb la col·laboració del voluntariat, que hi pot participar a través de projectes de custodia del territori . així es referma el compromís de la societat vers el medi i es posa en valor el patrimoni sociocultural associat.
Esquema de valors de l’Associació Hàbitats.
Objectius -
Treballar per la protecció i millora de la qualitat de l’entorn natural i cultural a través de projectes demostratius, implicant organitzacions públiques i privades, voluntariat i societat en general.
-
Conscienciar a la societat, a través de l’educació ambiental i la participació ciutadana, de la importància d’adoptar actituds encaminades a millorar la qualitat dels hàbitats.
-
Apropar la ciutadania a l’entorn natural a través de l’educació ambiental, desenvolupant actuacions i projectes participatius per a la conservació d’espais d’interès natural i cultural, de fauna i flora.
-
Estimular i potenciar el voluntariat ambiental en les tasques de conservació i protecció de l’entorn natural i cultural.
-
Integrar i coordinar la societat en les tasques de conservació, protecció i millora de l’entorn natural potenciant el treball en xarxa.
3
Organització Els socis i sòcies La sobirania de l'Entitat rau en els socis i sòcies, que es reuneixen com a mínim un cop l’any a l’assemblea general, el principal espai decisori. Els socis i sòcies revisen i orienten la gestió de l’Associació i col·laboren en les línies de treball. Enguany han format l’entitat 116 persones sòcies. La junta directiva1 La junta directiva emana de l’assemblea general de socis i sòcies i s’integra pels càrrecs de presidència, secretaria i diverses vocalies. L’òrgan de govern s’encarrega de gestionar i representar l’Associació, així com de garantir que totes les actuacions es desenvolupen de manera coherent amb la missió i els valors. L’equip tècnic Per tal d’executar les decisions preses, implementar projectes i dinamitzar l’Entitat, existeix un equip tècnic professional. L’equip s’encarrega de l’atenció al públic i de la gestió diària de l’Entitat, executa els projectes i les activitats que configuren el calendari anual i s’encarrega de difondre els valors, missió i projectes de l’Associació. L’any 2016 l’equip s’ha integrat per dues treballadores estables, mentre que de manera intermitent s’ha comptat amb el suport d’altres dos càrrecs tècnics. El voluntariat L’Entitat compta amb la col·laboració del voluntariat. Les persones voluntàries desenvolupen diferents funcions dins l’Associació, bé donant suport a aspectes de gestió i tasques d’oficina, o bé participant en els projectes de seguiment i conservació del medi. Enguany l’Entitat ha comptat amb la participació de 3.001 persones voluntàries.
Socis i sòcies
2016
116 socis i sòcies
Assemblea General Junta Directiva: - Xavier Martí, president - Alba Catalán, secretària - Pedro Alba, vocal - Ramon Bartolí, vocal - Iolanda Sánchez, vocal
Junta Directiva Presidencia Secretaria Vocalies
Equip tècnic:
Equip tècnic Projectes Comunicació Administració
Voluntariat Gestió Projectes
Organigrama
- Estela Anglada, projectes i administració - Eva de Lecea, projectes i comunicació - Núria Carrillo, projectes i comunicació - Marina Codina, projectes i comunicació 3.001 persones voluntàries Composició
1
Els membres de la Junta Directiva no han rebut retribució per raó del seu càrrec ni per prestació de serveis diferents a les funcions que els corresponen com a membres de l’òrgan de govern; a excepció de la secretària, Alba Catalán, ha rebut 243,68 € per feines d’educadora ambiental en diferents activitats organitzades per l’Entitat.
4
Projecte Rius Projecte Rius neix l’any 1997 amb l’objectiu d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvials, els valors ecològics i socioculturals, així com els problemes que els afecten i identificar possibles millores. El projecte s’estructura en tres línies de treball:
Inspecció de rius
La principal és la inspecció de rius, és a dir, l’anàlisi d’una sèrie de paràmetres que revelen l’estat de salut d’un tram de riu o riera. Aquesta tasca la desenvolupen els diferents grups de voluntariat distribuïts arreu del territori.
Adopció i custòdia d'espais fluvials
La segona línia de treball és l’adopció i custòdia d’espais fluvials. Aquests projectes tenen per objectiu la millora directa del territori, mitjançant accions de restauració ambiental dutes a terme pel voluntariat i la ciutadania.
Activitats d'educació ambiental La tercera línia de treball consisteix en la celebració d’activitats educatives i complementa les línies anteriors. Els continguts se centren en el coneixement i valors dels ecosistemes fluvials a través de l’apoderament de les persones i del conjunt de la societat.
Línies d’actuació del Projecte Rius.
5
Inspecció de rius El pla de voluntariat Projecte Rius és una iniciativa de voluntariat. Milers de persones de totes les edats i perfils socials participen desinteressadament en la observació i recollida de dades d'un fluvial tram. Així, s'obté informació sistematitzada del conjunt de conques hidrogràfiques de Catalunya, a la vegada que suposa la mobilització social i ciutadana en la conservació dels espais fluvials. Es tracta, doncs, d’un projecte que uneix la vessant ambiental amb la social. Per al desenvolupament del projecte és clau l'existència d'equip tècnic professional que coordini l’acció del voluntariat. En aquest sentit, el pla de voluntariat estableix l'organització de les diferents etapes i accions que integren el projecte i permet tenir una visió integral de la col·laboració entre les persones voluntàries i l'organització. Definició
Desvinculació
Acollida
Reconeixament
Formació
Desenvolupament Cicle de gestió del voluntariat del Projecte Rius.
Gestió del voluntariat de Projecte Rius: Definició
El voluntariat d'inspecció de rius és obert a la participació de persones de totes edats i condicions. Cal que cada grup de voluntariat estigui format per un mínim de tres persones i que els menors d'edat participin acompanyats d'un responsable legal.
Acollida
L’acollida és el primer contacte entre l’Entitat i les persones interessades. Els futurs voluntaris i voluntàries reben tota la informació sobre l'Entitat. Es tracten aspectes com les funcions del voluntariat, les condicions en les que es desenvoluparà i les motivacions personals del futur/a voluntari/a. La persona interessada pot avaluar si el què l'Entitat proposa compleix les seves expectatives. Si les seves expectatives entre l’Entitat i la persona interessada coincideixen es procedeix a la formació.
Formació
La formació té com a objectiu capacitar el voluntariat en les tasques encomanades. A part dels coneixements tècnics, el voluntariat obté eines i recursos que li permetran executar les actuacions. Durant l’any, s’organitzen diferents sortides a espais fluvials de Catalunya amb l’objectiu de posar en pràctica la metodologia d’inspecció. Així, els nous voluntaris coneixen de primera mà les tasques que en un futur hauran de realitzar de manera autònoma. Les sortides també són idònies per a que persones que ja participen aprofundeixin en alguns aspectes de la metodologia i resolguin dubtes.
segueix...
6
... continua Desenvolupament
Suposa la incorporació activa de la persona voluntària a les tasques assignades. La relació entre Entitat o grup de voluntariat es formalitza mitjançant el document de compromís, on es recullen els drets i deures de cada part. Els voluntaris realitzen la seva principal tasca durant la primavera i tardor, moment es que té lloc la visita al riu i les mesures que estableix la metodologia del projecte. Per últim, l’equip tècnic gestiona les dades rebudes amb les que elabora l’Informe anual RiusCat, que recull l’estat ecològic dels rius i rieres de Catalunya i fa balanç de la participació.
Reconeixement
Fa referència a les accions destinades a valorar l'aportació del voluntariat i reconèixer la seva tasca. L'Entitat opta per una estratègia comunicativa, donant a conèixer els èxits del voluntari/a i fent esment específic a la seva tasca. Es difonen elements gràfics sobre la participació del voluntariat, dedicant articles a la revista semestral i afavorint la seva visibilitat a les xarxes socials.
Desvinculació
El grup de voluntariat pot cessar les seves tasques en el moment que ho desitgi. Es pot tractar d’una aturada provisional (per raons personals o manca de disponibilitat durant una temporada) o bé definitiva, que implica la dissolució del grup. El grup ha de comunicar l’aturada i, si s’escau, retornar els materials cedits. En cas que els membres del grup ho desitgin, poden participar en altres tasques o projectes de l’Entitat o integrar-se en un altre grup actiu.
Els grups de voluntariat El voluntariat d’inspecció del Projecte Rius s’organitza en grups que actuen arreu de Catalunya. La principal missió dels grups de voluntariat és analitzar un tram de riu dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, seguint una metodologia científica que contempla diferents paràmetres que permeten establir l’estat ecològic del tram. D’altra banda, els grups de voluntaris s’encarreguen d’advertir sobre casos de degradació, accions incíviques o situacions que posin en perill la seguretat dels vianants o que suposin una amenaça per la biodiversitat autòctona. Associació Hàbitats orienta i gestiona les alertes rebudes per tal que arribin a les autoritats competents i poder així pal·liar els efectes negatius que se’n puguin derivar. El voluntariat realitza, per tant, una tasca en benefici del conjunt de la població i del territori.
Dreta: Associació de Veïns Les Arenes de Castellar del Vallès, riu ripoll. Esquerra: Escola Borredà de Borredà, riera de Margançol.
7
Dreta: grup d’amics de Manel Gómez de Montcada i Reixac, riu Besòs. Esquerra: INS Joan Oró de Lleida, riu Segre.
Dreta: INS Can Mas de Ripollet, riu Ripoll. Esquerra: Escola de Mura a Mura, riera de Nespres.
Dreta: Camp D’aprenentatge del Ripollès de Planoles, riu Rigart. Esquerra: Refugi Sant Jordi de Bagà, torrent de la Font del Faig.
Dreta: membres de la comissió de medi ambient de l’Ajuntament de Monistrol de Calders, riera de Calders. Esquerra: Associació Mediambiental la Sínia, riera de Gaià
8
La metodologia d’inspecció de rius Per a la inspecció de cada tram els grups de voluntaris utilitzen la metodologia científica pròpia del Projecte Rius. Aquesta és una adaptació dels protocols utilitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat de Barcelona (UB), per tal que pugui ser aplicada per qualsevol persona amb una formació prèvia i assessorament continuat a càrrec d’Associació Hàbitats. Paràmetres hidromorfològics
• Tenen en compte l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial, el cabal, la qualitat del bosc de ribera i les alteracions de l’hàbitat natural, com ara la presència de deixalles o els usos del sol.
Paràmetres fisicoquímics
• Mesuren aspectes com la temperatura, el pH, les propietats organolèptiques de
Paràmetres biològics
• Es pren com a referència l’índex de macroinvertebrats aquàtics, mitjançant el
l’aigua i també les concertacions d’algunes substàncies, com ara els nitrats o l’oxigen dissolt.
qual s'observa la presència i abundància de certes especies bioindicadores. Es complementa amb un inventari de flora i fauna. Paràmetres de la metodologia d’anàlisis de la qualitat de fluvial del Projecte Rius.
Projecte Rius proporciona als voluntaris i voluntàries els materials de camp per mesurar paràmetres físics, químics i biòtic al riu: fitxes identificatives d'Espècies i per al Càlcul d'índexs, reactius Químics per a l'Aigua i provetes, termòmetre i lupa. Cada grup de complementar aquests materials bàsics amb altres de suport, com per exemple una safata blanca i un salabre per a l'anàlisi de macroinvertebrats, botes d'aigua per penetrar en l'aigua, cinta mètrica per calcular la amplària i el cabal, llapis o bolígraf per fer les anotacions i altres instrument que puguin ser d'ajuda durant la inspecció.
Materials per a la inspecció de rius.
Detalls dels materials d’anàlisis química.
Les activitats de formació La finalitat de la formació és capacitar els voluntaris i voluntàries en la inspecció d'un tram fluvial. A part dels coneixements tècnics i l'aprenentatge d'una metodologia científica, el voluntariat obté les eines, recursos i materials que permetran executar la inspecció del riu. Durant l'any s'organitzen diferents sortides a espais fluvials de Catalunya amb l'objectiu de posar en pràctica la metodologia d'inspecció. Les persones aspirants a voluntàries han d'assistir a una d'aquestes sessions per aprendre a realitzar la inspecció correctament. Així, coneixeran de primera mà les tasques que en un futur hauran de realitzar de manera autònoma. Les activitats de formació també són idònies perquè voluntaris/es que ja participen en el projecte aprofundeixin en alguns aspectes de la metodologia, resolguin dubtes i estableixin relació amb altres persones voluntàries.
9
En el calendari d’activitats de 2016 han participat un total de 213 persones:
9 d'abril
Castellet La Gornal
30 participants
21 de maig
Caldes de Montbui
17 participants
24 de setembre
Penedès
34 participants
1 d'octubre
Calders
19 participants
6 d'octubre
Montellà-Martinet
47 particpants
8 d'octubre
Castelló d’Empúries
31 participants
9 d'octubre
Barcelona
35 participants
+ 213 participants
Activitat de formació a Castellet i la Gornal.
Activitat de formació a Caldes de Montbui.
Activitat de formació a Penedès.
10
Activitat de formació Calders.
Activitat de formació a Montellà Martinet.
Activitat de formació a Castelló d’Empúries.
Activitat de formació a Barcelona.
11
El servei comunitari Durant 2016 l’Associació Hàbitats ha desenvolupat una estratègia educativa per tal d’afavorir la integració del Projecte Rius als instituts en el marc de l’anomenat de Servei Comunitari. El Servei Comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l’exercici actiu de la ciutadania. Segons ordena el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el servei comunitari ha de formar part de la programació curricular dels cursos de tercer o quart d’ESO. Tot i que actualment es troba en fase de prova pilot, i per tant la seva implementació és opcional pels instituts, es preveu que passi a ser un aprenentatge obligatori a partir del curs 2019-2020. Les inspeccions del Projecte Rius s’ajusten als requisits que la Generalitat estableix pel servei comunitari. La iniciativa compta amb un doble objectiu: d’una banda, promoure que els centres que ja duen a terme les inspeccions del Projecte Rius puguin regularitzar aquestes tasques com a Servei Comunitari i, de l’altra, ampliar el nombre d’instituts que realitzen les inspeccions de Projecte Rius oferint una acompanyament específic. En aquest sentit s’ha presentat Projecte Rius en 8 trobades de mestres arreu del territori. Fruit de la difusió, s’ha atès 48 centres interessats i s’han realitzat 16 visites personalitzades als instituts que han decidit sumar-se a la iniciativa.
2 de febrer
Mataró
12 centres assistents
4 de febrer
Barcelona
7 centres assistents
11 de febrer
Manresa
dades no disponibles
22 de febrer
Rubí
5 centres assistents
23 de febrer
Mollerussa
2 centres assistents
9 de març
St Vicenç dels Horts
32 centres assistents
10 de març
Tarragona
3 centres assistents
20 d'abril
Lleida
dades no disponibles
Calendari de jornades de presentacions de Projecte Rius en el marc del servei comunitari
Dreta: presentació a Mataró. Esquerra: presentació a Barcelona.
12
Resultats 160 grups de voluntariat 3.001 persones voluntàries 280 inspeccions de rius realitzades
Resultats Inspeccions
176 trams de riu analitzats 88 Km de riu analitzats 7 activitats de formació celebrades 213 persones formades en la metodologia de Projectes Rius 344 lots de materials per a la inspecció de rius distribuïts entre els grups de voluntariat
8 jornades de presentació del projecte
Resultats específics Serveis Comunitari
48 demandes ateses (sol·litut d'informació) 16 instituts adherits al Serveis Comunitari amb Projecte Rius.
13
Adopció i custòdia d’espais fluvials Adoptar un espai fluvial Adoptar vol dir prendre un compromís, fer-nos nostre alguna cosa, afillar. De la mateixa manera, en el Projecte Rius, adoptar és fer nostre un tram de curs fluvial. Hi ha diverses maneres a través de les quals podem dir que adoptem un tram de riu, però totes tenen una base comuna: la planificació i execució d'una o més accions per a la millora social i ambiental d'un curs fluvial i el seu entorn. Parlem, per tant, de gestionar directa o indirectament un espai fluvial per garantir la seva preservació.
La custòdia del territori Quan parlem de les adopcions de riu del Projecte Rius, també ens referim a un tipus de fórmula a favor de la conservació i recuperació dels valors naturals, paisatgístics i culturals associats a un territori, com són els espais fluvials o zones humides en general. Les diferents estratègies sorgides de les entitats al llarg de les últimes dècades es recullen sota el concepte de custòdia del territori, que en sentit més ampli, podem definir com tenir cura de la terra. Degut a que la majoria del territori que ens envolta és de propietat privada, sovint a l'hora de planificar una acció o intervenció a la vora d’un espai fluvial o d'altres ambients, haurem d'entrar en contacte i negociar amb l’administració competent i amb els propietaris dels terrenys propers al riu. Per això, la custòdia del territori, ofereix estratègies i instruments amb el propòsit d'implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.
Dins del context de la custòdia del territori, l’adopció que presenta Associació Hàbitats és una fórmula particular que anomenem custòdia participativa, ja que presenta dues característiques diferenciadores:
Les accions es desenvolupen en la zona pública dels rius (Domini Públic Hidràulic, DPH) i les proximitats. Per tant, no és imprescindible comptar amb un acord amb un propietari privat per iniciar l’adopció, tot i que sempre cerquem tots els agents social amb potencial per implicar-se en el projecte, inclosos els propietaris de les finques adjacents i properes al DPH.
Els impulsors de les iniciatives són voluntaris i entitats locals. Tots els projectes d’adopció es regeixen pels principis del Projecte Rius: conèixer (Educació Ambiental), conservar (Voluntariat Ambiental) i compartir (Participació Social). L’entitat no adquireix propietats per tal de protegir en un espai en particular, sinó que els projectes es basen en l’apoderament de la societat en gestió del territori.
Trets diferencials del model de custòdia fluvial que desenvolupa Associació Hàbitats.
14
El voluntariat d’adopció i custòdia Després d’un període fent les inspeccions de riu, els voluntaris i voluntàries que desitgen implicar-se una mica més en la conservació de l’espai que analitzen poden posar en marxa un projecte d’adopció de rius. Per a iniciar un projecte és important que el grup de voluntariat tingui un cert coneixement del funcionament i problemàtiques del tram, així com també de les interaccions socials i activitats que s’hi desenvolupen. A més, també és recomanable que el grup disposi del temps i les ganes de comprometre’s amb un projecte a mig o llarg termini. És preferible que es tracti d’un grup relativament nombrós, de manera que els membres es puguin repartir les tasques i responsabilitats. També es recomana que el grup tingui entitat jurídica pròpia, fet que pot agilitzar alguns tràmits.
Programa d’adopció i custòdia al Besòs Des de 2013 i fins l’actualitat l’Associació Hàbitats desenvolupa un programa estratègic de custòdia que inclou diversos espais fluvials pertanyents a la conca del riu Besòs a la comarca del Vallès Oriental.
Aiguafreda riera de Martinet
Bigues i Riells riu Tenes
Les Franqueses del Vallès Canovelles riu Congost i riera de Carbonell
• El projecte d’adopció neix l’any 2009 arran de l’interès dels voluntaris d’inspecció del Projecte Rius de l’Associació Martinet en contribuir a la conservació i millora d'aquesta riera. El projecte suma el suport de l’Ajuntament d’Aiguafreda i d'un propietari de terrenys privats propers a la riera. Les primeres accions consisteixen en l’adequació de camins i senyalització de l’itinerari de la riera. Seguidament el projecte s’amplia a la Font d’en Pinós, a la vora del riu Congost que uneix els municipis d’Aiguafreda i Centelles. D’aquesta manera s’incorpora al projecte l’Ajuntament de Centelles. L’objectiu és restaurar els elements patrimonials de l’àrea a de la Font i la millorar-ne l’estat ecològic.
•El projecte d’adopció neix l’any 2009 de la mà de diferents grups de voluntaris que realitzen la inspecció de rius al municipi, principalment escoles i associacions de pares i mares d’alumnes. La finalitat és recuperar el passeig del riu Tenes, tant els elements patrimonials com la biodiversitat. S’adhereixen a la iniciativa l’Ajuntament de Bigues i Riells i diversos propietaris privats amb finques properes al riu. Les primeres accions, consisteixen en la desbrossada, plantació i senyalització de l’itinerari del riu. Posteriorment el projecte s'amplia a la vall de Riells que acull els vestigis d'una antiga central hidroelèctrica. S'adequa l'espai per garantir-ne la seguretat i s'instal·la mobiliari urbà per a impulsar usos de lleure cívic.
•El projecte s’inicia l’any 2012 de la mà del Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs, que transmet a l’Entitat la necessitat de restaurar el tram del riu Congost al pas pel pla de Llerona. Associació Hàbitats inicia aleshores un procés participatiu per tal d’implicar la ciutadania en la conservació i millora de l’ecosistema fluvial. El projecte compta de seguida amb el suport de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i les administracions públiques. Es realitzan sobretot accions de gestió de la vegetació i protecció de l'espai. Davant l’èxit del projecte, l’any 2015 s’estén al municipi de Canovelles, permetent la restauració del riu Congost aigües avall. Orígens dels projectes d’adopció i custòdia en vigor durant 2016.
15
Aiguafreda, riera de Martinet Les accions realitzades durant 2016 en aquest espai han anat encaminades a la recuperació d’elements patrimonials de la riera de Martinet, l’antiga resclosa i les canalitzacions construïdes amb la tècnica tradicional de la pedra seca. També s’ha procurat ampliar l’àmbit de custòdia a través de la incorporació de nous agents socials en el projecte, com l’Ajuntament de Seva.
Recuperació dels elements patrimonials vinculats a la riera Associació Hàbitats, Associació Martinet i l’Ajuntament d’Aiguafreda han sumat esforços per restaurar la resclosa i els canals de reg de la riera de Martinet elaborats amb la tècnica de la pedra-seca. L’actuació recupera elements patrimonials de principis del segle XVI pertanyents al duc de Solferino i comte de Centelles, qui els va fer construir per facilitar el rec de les seves terres de conreu, limitant l’abastiment hídric al poble d’Aiguafreda. Aquest es va oposar rotundament a d’utilització d’aquesta resclosa, de manera que no es va arribar a utilitzar i ha esdevingut un símbol de la resistència popular.
Imatges de la visita prospectiva on s’identifiquen els principals elements patrimonials sepultats sota terra.
El 25 de setembre d’enguany es van fer les primeres passes de recuperació de la resclosa amb l’organització d’una jornada de voluntariat en la que varen participar diverses famílies i treballadors i treballadores de l’empresa Decathlon. 45 persones voluntàries que es van dividir en dos grups de treball. El primer grup va encarregar-se de construir i col·locar caixes niu per a mallerengues amb la col·laboració del Grup d’Ornitologia del Tenes. Els voluntaris més joves van començar a recollir material com troncs, pinassa i pinyes per a construir un hotel d’insectes de cara a la propera primavera. El segon grup, va desbrossar el canal de decantació de la resclosa de la riera. Amb poc més de dues hores es van retirar muntanyes de vegetació i es varen localitzar els dos murs del canal.
Els voluntaris i voluntàries realitzant tasques d’afavoriment ornitològic.
16
Voluntaris i voluntàries realitzant desbrossades selectives i recuperant el canal de rec.
El 3 de desembre se celebrà una segona jornada de voluntariat que completà les tasques anteriors. La primer tasca consistí a transportar la pedra fins el punt de treball: tres tones de materials que haurien de servir per reconstruir el canals de rec i reforçar altres elements. Seguidament, es va procedir a retirar els sediments que cobrien completament el canal de rec. Es va aconseguir deixar al descobert la part superior del mur i es va arribar a aclarir per complet la comporta de la resclosa. Les actuacions de recuperació del conjunt patrimonial seguiran durant 2017.
Recuperació del canal de rec.
Els voluntaris i voluntàries durant l’actuació.
17
Incorporació de l’Ajuntament de Seva al projecte d’adopció de la riera de Martinet El 4 de novembre s’ha signat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Seva, Associació Martinet i Associació Hàbitats per a preservar, recuperar i millora els espais fluvials de l’àmbit municipal de Seva. El document ve motivat principalment per la necessitat de resoldre el problema dels abocaments irregulars a la riera de Martinet al pas pel municipi i representa l’ampliació del projecte d’adopció de la riera de Martinet iniciat a Aiguafreda l’any 2009.
D’esquerra a dreta; Xavier Martí, president d’Associació Hàbitats; Salvador Parareda, president d’Associació Martinet i Xavier Rierola, alcalde de Seva durant la signatura de l’acord.
2 activitats de voluntariat celebrades
Resultats Aiguafreda riera de Martinet 2016
Acord de custòdia amb l'Ajuntamnet de Seva signat Resclosa, canal i murs de pedra seca de la riera de Martient recuperats 6 caixes niu per a mellarengues instal·lades 58 persones participants
18
Bigues i Riells, riu Tenes L’any 2016 s’ha apostat pel manteniment de les basses i safarejos a l’entorn fluvial de Riells del Fai. També s’han iniciat les gestions per a substituir els plafons informatius del passeig del Tenes, malmesos arran de les inclemències meteorològiques i d’actes vandàlics. Per últim, s’han iniciat les gestions per ampliar l’àmbit de custòdia a través d’acord amb propietaris privats.
Manteniment de basses i safarejos del riu Tenes L’any 2015 es van arranjar diferents basses i safarejos a les ribes del Tenes al pas per Riells del Fai. Aquests elements patrimonials es troben relacionats amb l’antiga central hidroelèctrica que abastia la zona durant el segle XIX. L’objectiu de la iniciativa és afavorir la reproducció d’amfibis i rèptils i enguany ha tocat fer-ne el manteniment per evitar que la vegetació no cobreixi el conjunt patrimonial. De la mà d’Associació Boscos 94 una vintena de persones es van aplegar el dia 12 de juny per fer el manteniment dels elements patrimonials de l’antiga central. Es varen buidar els sediments acumulats als safaretjos, canalitzant el flux d’aigua provinent de la paret per dirigir-lo a les basses. També es va procedir a fer una desbrossada de vegetació exòtica com el Lliri blanc (Zantedeschia aethiopica). A més, es retiraren alguns elements provisionals que s’havien col·locat durant la intervenció inicial de l’any anterior. Totes les actuacions han tingut en compte la presència de larves d’amfibis emergents de l’aigua. Així s’actuà amb molta cura de no danyar cap individu i evitant remoure substrats.
Diferents moments de la jornada de voluntariat
Revisió i inventari de plafons informatius al passeig del Tenes L’any 2010 Associació Hàbitats va instal·lar diferents plafons informatius al llarg dels passeig del Tenes amb l’objectiu de destacar els valors naturals i patrimonials de l’espai i afavorir la conscienciació sobre la importància de la seva conservació. No obstant, el pas del temps i diversos actes vandàlics han contribuït a malmetre, i en alguns casos a fer desaparèixer, la majoria dels plafons. L’Ajuntament de Bigues i Riells s’ha mostrat sensible a aquest tema i s’ha compromès a renovar els plafons durant 2017.
19
Estat en que es troben dos dels plafons instal·lats per Associació Hàbitats l’any 2010.
Al llarg de la primavera i la tardor de 2016 es va realitzar l’inventari dels diferents elements informatiu. En aquest sentit, s’elaborà una proposta de renovació de plafons, que aplega les consideracions dels diversos agents socials implicats en el projecte de custòdia. La instal·lació dels nous plafons està prevista pel primer trimestre del proper any.
Equip de treball durant l’inventari dels plafons informatius.
Visites i reunions per a l’ampliació del projecte d’adopció L’any 2015 un propietari privat de Riells del Fai es va posar en contacte amb Associació Hàbitats per fer de la seva finca, Xalet Blau, un espai on la conservació de la natura fos l’eix principal. L’equip tècnic va concertar una visita per a conèixer l’espai i parlar sobre les expectatives del propietari i les capacitats de l’entitat. Enguany hem trobat els recursos necessaris per poder començar a treballar a la finca, signar un acord de custòdia i redactar el pla de gestió de la finca que ha de guiar les actuacions els propers cinc anys. La finca es troba dins el terme municipal de Bigues i Riells i compta amb una zona de terreny fluvial i una altra zona més boscosa on hi predominen els pins. Es tracta d’uns terrenys molt afectats per les inundacions i l’incendi forestal de l’any 1994. La vegetació ruderal i invasora ha guanyat molt terreny i hi ha molta brossa soterrada. Per aquest motiu, el projecte incorpora la participació de l’Associació Boscos 94, entitat local amb la missió de recuperar els boscos afectats.
20
Així, a través de la visita de reconeixement de la finca i l’exposició de les idees de la propietat, l’Associació Boscos 94 i Associació Hàbitats iniciem el camí cap a la custòdia del Xalet Blau. En següent pas és la signatura de l’acord de custòdia.
Diferents moments de la visita inicial a la finca.
2 activitats de voluntariat celebrades.
Resultats
Herpetofauna afavorida a través de la recuperació d'hàbitats.
Bigues i Riells riu Tenes
Inventari de plafons informatius del riu Tenes per a al seva reedició.
2016 Visites prospectives per iniciar un projecte de custòdia a la finca Xalet Blau. 31 persones participants
21
Les Franqueses del Vallès i Canovelles, riu Congost i riera de Carbonell L’any 2016 ha estat dedicat al manteniment de les plantacions realitzades als anys anteriors a les riberes del Congost. També s’han iniciat les tasques per a la recuperació de l’entorn de la font de Santa Digna i s’ha apostat per ampliar la custòdia en terrenys privats. Tot seguit detallen les activitats realitzades:
Manteniment de les plantacions a la riera de Carbonell Durant 2015 Associació Hàbitats va dur a terme la restauració ecològica de la riera de Carbonell al pas per Les Franqueses del Vallès i Canovelles. L’any 2016 és imprescindible realitzar el manteniment d’aquestes plantacions per garantir que prosperin. De la mateixa manera, cal seguir amb l’extracció de vegetació exòtica que es reprodueix ràpidament i posa en risc la flora local. La introducció d'espècies exòtiques és una de les majors amenaces a la biodiversitat i un dels principals motors del canvi global. El dia 13 de març es commemorà el dia de les espècies autòctones amb una actuació de millora de la riera de Carbonell. Una desena de persones voluntàries van retirar les deixalles de l’espai, la majoria d'origen domèstic. Destacà la quantitat de residus abocats a través de l'inodor que arriben a les riberes: tovalloletes, bastonets, compreses. Amb tot, es varen retirar 4 sacs de deixalles que contenien principalment plàstics, ampolles, roba i sabates, fustes, pots de pintura i una roda de cotxe. No es van trobar deixalles voluminoses, ja que van ser retirades l'any passat i no han tornat a aparèixer. Es va procedir al recompte d'exemplars d'espècies vegetals autòctones sobreviscudes al primer any de plantació. Els resultats són molt positius: 13 gallets (Salix atrocinerea) plantats a partir de la tècnica d'estaques vives, 8 penjants (Carex pendula), 14 lliris grocs (Iris pseudocorus), 11 saücs (Sambucus nigra), 3 salzes blancs (Salix alba), 3 verns (Alnus glutinosa), 2 sanguinyol (Cornus sanguinea) i 4 freixes (Fraxinus angustifolia). Durant el recompte s'adverteix la presència d'algunes estaques de ailant, que agricultors de la zona han utilitzat per fer baranes per horts. Es procedeix a la seva eliminació per evitar la proliferació d'aquesta espècie invasora. També s’observa l’aparició d’alguns rebrots de canya americana (Arundo donax). Durant la setmana següent, i amb personal professional, s'eliminen els rebrots d'aquesta espècie i s'adeqüen els escocells de les plantacions per poder procedir al reg durant els propers mesos.
Voluntari i voluntàries realitzant diverses tasques durant la jornada.
22
A l’esquerra: grup de voluntaris en finalitzar l’acció. A la dreta: repàs de tasques al dia següent de la jornada de voluntariat.
Neteja de les riberes del Congost a Conovelles Durant 2014 i 2015 Associació Hàbitats va dur a terme la restauració ecològica el riu Congost i la riera de Carbonell al pas per Llerona (Les Franqueses del Vallès) i Canovelles. No obstant, les lleres del riu Congost es converteixen sovint en abocadors incontrolats i acumulen deixalles que malmeten l’entorn. La majoria són residus d’origen domèstic, com ara bosses, llaunes i cartrons provinents, sobretot, del mercat dominical que té lloc a la zona. Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, 16 persones es van aplegar a la llera del riu Congost per retirar els residus presents. Després de la neteja, els participants van assistir a una xerrada informativa sobre l’estat actual del riu Congost, les plantes i els animals que hi conviuen i la importància de mantenir aquest espai lliure de deixalles. Els assistents van mostrar molt interès durant la xerrada i van poder resoldre tota mena de dubtes entorn al riu Congost, la flora i la fauna que hi habita.
Voluntaris i voluntàries durant diferents moments de la jornada
Voluntaris i voluntàries durant diferents moments de la jornada
23
Regs de les plantacions del riu Congost a Llerona Per tal de realitzar els regs estivals de les plantacions del riu Congost es va fer una crida al voluntariat. Es varen diferenciar 5 zones d’actuació diferent que els diferents grups de voluntariat van assignar-se: els voltant del gual de la font de Santa Digna, el tram entre la manufactura Greixos Vila i el pont de la carretera BV1433, els voltants del gual de cal Forcaire, el tram del Congost al pas per Canovelles i la riera de Carbonell. Els espais que no van ser coberts per la mà d’obra del voluntariat van comptar amb regs professionals per tal de garantir la supervivència durant les mesos més secs.
Cartell de difusió de la crida al voluntariat
Voluntaris durant els recs d’estius.
24
Planificació del projecte de recuperació de l’entorn de la font de Santa Digna A finals de 2016 s’inicien les primeres visites prospectives de restauració de l’entorn de la font de Santa Digna al nucli de Llerona. Aquest espai forma part de rutes excursionistes i és tradicionalment un espai recreatiu. Tanmateix, el brollador es troba obstruït i l’espai s’ha degradat degut a algunes accions incíviques. Per aquest motiu, des d’Associació Hàbitats plantegem dur a terme la restauració del brollador i el conjunt patrimonial de la font, condicionar l’espai a fi de millorar la conservació de l’espai i tot això comptant amb la participació de la població local. Durant la visita a l’espai es va poder constatar la presència d’una nova espècies invasora: el raïm de moro, que caldrà eradicar abans no s’expandeixi. També vam veure que la bardissa tapava completament la bassa propera que era previst arranjar per afavorir la reproducció dels amfibis. La visita serveix per a dissenyar el projecte que espera confirmar finançament per a 2017.
A l’esquerra: equip tècnic revisant el flux de la font de santa Digna. A la dreta: raïm de moro detectat a l’entorn de la font.
Visites i reunions per a l’ampliació del projecte d’adopció Les activitats de recuperació del riu Congost desperten l’interès d’un propietari de terrenys privats de la zona. Es tracta de la finca agrícola Can Parets, que comercialitzar la marca O’Prats, una jove empresa familiar de producció i comercialització de productes agroalimentaris ecològics. L’empresa inicia activitat l’any 2013 a Llerona apostant per una agricultura ecològica i sostenible, respectuosa amb el medi ambient i amb la salut de les persones. El resultat són uns aliments orgànics, saludables, de major qualitat nutritiva i més saborosos que els aliments provinents de l’agricultura basada en l’ús de productes químics de síntesi. Ara, el propietari vol fer un pas més i mirar quines actuacions podrien millorar la biodiversitat natural de la seva finca. En aquest sentit, el passat 30 de juny, es va celebrar la visita inicial a la finca per fer una primera diagnosi i parlar amb la propietat sobre les prioritats, necessitats i objectius de les parts. Així es dóna llum verda a la signatura de l’acord de custòdia i a la redacció del pla de gestió que se centrarà en l’educació ambiental i l’afavoriment de la fauna autòctona.
Diferents imatges d ela finca Can Parets.
25
1 activitat de voluntariat celebrada.
Resultats Les Franqueses Canovelles riu Congost i riera Carbonell 2016
Riu Congost i riera de Carbobell lliures de residus sòlids d'origen domèstic. Manteniment de les plantacions efectuats al riu Congost i a la riera de Carbonell (extracció d'invasores, recompte de plançons i recs) Inici del projecte de recuperació de l'entorn de la font de Santa Digna. Planejament de la custòdia a la finca privada Can Parets. 33 persones participants
26
Comunicació Comunicar i difondre les iniciatives engegades és fonamental per donar a conèixer l’Entitat i la tasca que realitza, així com per enfortir les relacions amb totes aquelles persones que ja col·laboren amb Associació Hàbitats. D’altra banda, la comunicació ambiental representa un àrea de treball molt important en la conservació del medi en un entorn cada cop més saturat d’informacions de tota mena. A més, els diferents elements que formen part de l’estratègia comunicativa de l’entitat són clau en el desenvolupament de la transparència i la qualitat.
Revista Espiadimonis Associació Hàbitats edita una revista de caire divulgatiu que tracta diferents temes relacionats amb el coneixement i protecció del medi, així com el paper de la ciutadania en aquestes tasques. La revista inclou notícies, articles d’opinió, reportatges, entrevistes redactats per socis i voluntaris de l’Entitat, així com altres persones col·laboradores habituals o esporàdiques. La periodicitat de la revista és semestral. L’edició en paper segueix criteris ecològics i es distribueix al socis i sòcies. L’edició digital és de lliure accés per a qualsevol persona al web de l’Associació.
Portades de la revista Espiadimonis, números 32 i 33 corresponents a 2016 http://www.associaciohabitats.cat/revista-espiadimonis/
Espais web Durant 2016 l’espai web d’Associació Hàbitats ha estat en construcció. El motiu d’aquesta renovació és l’actualització de continguts, l’adaptació de continguts als criteris de la Llei de transparència i l’aplicació de noves funcionalitat de gestió.
27
Pàgina d’inici del web d’Associació Hàbitats http://www.associaciohabitats.cat
Portal de la transparència d’Associació Hàbitats integrats dins el web http://www.associaciohabitats.cat/lassociacio/
28
D’altra banda, Projecte Rius disposa de web propi on es recull tota la informació del projecte. Els voluntaris i voluntàries poden accedir-hi a través de les claus d’usuari i introduir les dades obtingudes arran del treball de camp d’inspecció de rius. D’aquesta manera es configura un arxiu històric de dades dels trams analitzats.
Pàgina d’inici del web de Projecte Rius http://www.projecterius.cat/
Exemple d’espais d’usuaris del web Projecte Rius
29
El blog El blog dels projectes de custòdia fluvial recull notícies i activitats realitzades als diferents espais en custòdia, però també articles i informacions que poden ser interessants per als seguidors dels projectes.
Captura del blog https://custodiafluvial.wordpress.com/
Xarxes socials S’usen habitualment les xarxes socials, que permeten la interacció amb les persones vinculades a l’entitat. Es compta amb perfil propi a Facebook i Twitter.
Esquerra: capçalera del perfil d’Associació hàbitats a la xarxa social Facebook: @associaciohabitats. Dreta: Capçalera del perfil d’Associació hàbitats a la xarxa social Twitter: @assoc_habitats.
30
Comptes L’Associació es finança a través de fons propis i fons externs. Els primers provenen de les quotes dels associats i dels serveis ambientals que ofereix l’Entitat. Els segons provenen de subvencions, ajudes i convenis establerts amb organismes públics i privats. L’any 2016 l’Entitat ha comptat amb un pressupost de 102.010,00€, distribuïts de la manera següent: Ingressos 2016 Fons propis 21.901,00 € Fons públics
67.609,00 €
Fons privats
12.500,00 €
Total
Tipologia de finançament 2016 Fons privats 12%
Fons propis 22%
102.010,00 €
Fons públics 66% Ingressos d’associació Hàbitats l’any 2016.
Si observem la tipologia dels fons, veurem com l’entitat obté el seu principal finançament dels fons públics, malgrat aquesta dotació hagi disminuïts respecte l’any anterior. Els fons propis segueixen mantenint un paper important, tot i que també són menors que l’any passat. En canvi, els fons privats experimenten un increment respecte la tendència dels darrers dos anys. 200.000
150.000 Fons propis 100.000
Fons públics Fons privats
50.000
0 2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Evolució de la tipologia dels fons de l’Entitat entre 2008 i 2016.
31
En el quadre següent es detallen les ajudes públiques rebudes i els projectes als que s’han destinat:
Subvencions i ajudes públiques 2016
Projecte
Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat
Custòdia fluvial participativa a la conca del Besòs.
Import 34.535,00 €
Subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del territori a Catalunya, 2017-2018. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Subvencions del Departament de Benestar Social i Família per a entitats, 2015-2016. Generalitat de Catalunya. Serveis d’Ocupació de Catalunya.
El voluntariat del Projecte Rius: conèixer compartir i conservar els ecosistemes fluvials.
5.460,00 €
Contractació d’un/a professional de l’educació ambiental.
2.750,00 €
Subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de joves beneficiaris del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, 2016-2017. Gobierno de España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Fundación Biodiversidad.
Proyecto Ríos: conocer y conservar los ecosistemes fluviales a través del voluntariado en Catalunya.
19.964,00 €
Convocatoria de concesión de ayudas de la Fundación Biodiversidad, en régimen de concurrencia competitiva, para la realización de actividades en el ámbito de la biodiversidad terrestre, biodiversidad marina y litoral, el cambio climático y la calidad ambiental 2015. Ajuntament de Barcelona. Convocatòria per a l’atorgament de subvencions per projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l’any 2016. Ajuntament de Vic. Àrea de Medi Ambient. Conveni de col·laboració. Ajuntament d’Aiguafreda. Col·laboració econòmica.
Rius urbans: conèixer, compartir i conservar.
2.000,00 €
Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del Projecte Rius a Vic.
2.300,00 €
Col·laboració econòmica per a l’actuació al canal de reg de la resclosa de Martinet.
600,00 €
Detall de finançament públic l’any 2016.
S’han efectuat despeses per valor de 90.989,01 €, que es classifiquen en quatre categories. Les despeses de personal engloben els salaris i costos laborals de l’equip tècnic encarregat de desenvolupar els projectes. El concepte d’estructura inclou el lloguer de la seu, així com subministraments, fungibles i altres despeses de gestió necessàries pel funcionament de l’Entitat. El concepte de materials i serveis fa referència les despeses vinculades de manera unívoques a actuacions o projectes concrets. Per últim, l’apartat de comunicació inclou tots els elements que permeten la difusió de l’Entitat, projectes i activitats.
32
Personal
Despeses 2016 53.467,01 €
Estructura
20.173,26 €
Materials i serveis
9.779,91 €
Comunicació
6.276,51 €
Total
Tipologia de finançament 2016 Comunicació 7% Materials 11%
90.989,01 € Estructura 23%
Recursos humans 59%
Despeses d’associació Hàbitats l’any 2016.
L’exercici tanca amb un excedent positiu de 11.020,99 € que contribueixen a eixugar pèrdues d’exercicis anteriors i configurar les reserves econòmiques de l’Entitat de cara a contingències futures. Resultat de l’exercici 2016 Ingressos
102.010,00 €
Despeses
90.989,01 €
Resultat
11.020,99 €
Pel que fa l’evolució dels resultats respecte exercicis anteriors, s’observa que l’Entitat aconsegueix equilibrar ingressos i despeses. No passa desapercebut que per aconseguir un balanç equilibrat, el pressupost s’ha reduït 2/3 en relació als barems d’abans de la crisi econòmica. A això enguany se suma el fet que l’entitat ha comptat amb el pressupost més baix dels últims 8 anys. 350.000 300.000 250.000 200.000
Despeses
150.000
Ingressos
100.000 50.000 0 2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Evolució dels ingressos i despeses entre els anys 2008 i 2016.
33
Reptes Encarem 2017 amb l’objectiu de seguir impulsant la custòdia del territori a la conca del Besòs. Volem centrar les nostres actuacions en la cohesió dels agents socials en la conservació i millora de les riberes, frenant les principals amenaces que les afecten: la proliferació de les espècies exòtiques, la pèrdua d’hàbitats, els efectes del canvi climàtic i les accions incíviques. Pel que fa les inspeccions de Projecte Rius, seguirem treballant en model d’èxit dels darrers anys: celebrant sortides formatives descentralitzades arreu del territori i incorporant noves funcionalitat a l’espai web. Pensem que aquestes accions permetran mantenir les tendències positives dels darrers anys pel que fa a la participació. En referència a la comunicació, el nou web d’Associació Hàbitats tindrà un paper destacat, aplegant els projectes, activitats i serveis que ofereix l’Entitat, així com incorporant el portal de la transparència. D’altra banda, la revista Espiadimonis, les publicacions les blog de custòdia i a les xarxes socials seran les eines que ens permetran arribar a un públic més extens donant a conèixer els valors i missió de l’Entitat.
Agraïments Volem agrair a socis i sòcies, voluntaris i voluntàries i institucions públiques i privades el seu suport i compromís. La seva energia fa possibles totes les idees i accions que heu llegit al llarg d’aquesta memòria. I també agraïm el temps i l’interès de totes aquelles persones que heu fet un cop d’ull al document. Esperem que aquest sigui tan sols un primer pas i ben aviat ens trobem treballant plegats en la millora del medi. Junts construïm una societat més cohesionada amb el medi, amb el territori i amb les persones. A tots i totes vosaltres, moltes gràcies!
Junta Directiva d’Associació Hàbitats
Associació Hàbitats Av. Mistral, 36, Esc. Esq. Pral. 2a ● 08015 Barcelona 93 421 32 16 ● info@associaciohabitats.cat ● www.associaciohabitats.cat
34