Espiadimonis Primavera 2009

L’ESPIADIM NIS número 18 - primavera’09

rius i canvi c imàtic www.projecterius.cat www.associaciohabitats.cat

2 SUMARI

3 Editorial

15 Rius de paraules - Recull de cultura fluvial

4 Notícies i activitats

16 Sinergies - Projecte Rius Bòsnia i Hercegovina

5 Esquitxos

17 Opinió - BIR Tenes

6 El racó tècnic - Pot afectar el canvi climàtic als peixos dels nostres rius?

18 Fotografia - Introducció a la fotografia d’invertebrats 20 Rius de cultura - El món de les colònies tèxtils

8 El racó tècnic - Ocells de ribera a Catalunya 22 Territori - La Tordera 10 Fauna - Corb marí gros 11 Flora - Vinca

24 Rutes - Les faves d’en Medir i el xiuxiueix d’en Banyeta

12 Grups

26 Entrevista - Tomàs Molina

14 El racó tècnic - Dinàmica fluvial

Dipòsit legal: B- 18098-2002

una iniciativa portada a terme per:

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Barcelona Activa, Bombers Voluntaris Juvenils de Castellar del Vallès, CEIP Bonavista, PROJECTE RIUS de les Colònies Tèxtils del Llobregat, Consell Comarcal de la Segarra, CEIP Joan Gras, Centre d'Interpretació Daniel c/ Macià, David Campos, David Tapias, Elena Rallo, Escola Sant Esteve, Francesc Asperó, Garzetta, Guadiana 30, baixos Grup de voluntaris BIR Tenes, Grup d'Hostafrancs, Jordi Prieto, Josep Benito, La Immaculada de Castellar 08014. Barcelona del Vallès, Observatori de la Tordera, Ramon Maria Batlle, Roger Gili, Sílvia Gili, Tomàs Molina i Toni Llobet.

amb la col·laboració de:

membres de: Diputació Barcelona xarxa de municipis

3 EDITORIAL

NI UN PAS ENRERE L 'any 2008 fou marcat pel fenomen de la sequera, que durant molt mesos va fer aparèixer el fantasma dels talls d'aigua i les restriccions. La sequera de l'any 2008 va preocupar-nos, sobretot, per la por que suposava la reaparició del debat transvasista. Va semblar que tot l'esforç de la societat catalana per anar assumint una nova cultura de l'aigua podia veure's frenat pels efectes de la sequera.

L'any 2009 neix, en canvi, amb un fantasma ben diferent al que va sacsejar-nos l'any anterior: la crisi econòmica. Lluny d'explicar les causes d'aquesta dramàtica situació ni intentar donar pautes per a la ràpida superació d'aquest desgavell econòmic, des de l'Associació Hàbitats - Projecte Rius no podem passar per alt aquesta realitat ni els impactes en el nostre dia.

Afrontem aquest futur complicat, bo i sabent que, malgrat que els recursos econòmics de què ens dotem per conservar i millorar el nostre entorn natural disminueixin, no pensem fer ni un pas enrere en els projectes i iniciatives que volem dur a terme per unir, més que mai, rius i persones. Sabem que no serà fàcil fer front a aquestes dificultats, però treballarem de valent per tal que no es vegi afectada la nostra tasca Som conscients que la manca de recursos econòmics, que també afectarà l'entitat, es notarà en les relacions amb les administracions o les empreses. Sabem, però, que si bé els recursos econòmics són escassos, la força del Projecte Rius rau en la força de les persones.

Els milers de persones que al llarg d'aquests més de 10 anys s'han arremangat de mans i

peus per conèixer els nostre rius i millorar-ne l'estat de salut són el nostre millor actiu i l'energia per no defallir.

Si la sequera de l'any 2008 va servir per fer prendre compromís a la ciutadania de la necessitat de fer un abús seriós i mesurat de l'aigua, la situació que estem patint econòmicament ara, pot també obrir-nos alguns camins interessants.

Hi ha qui diu que les crisis són oportunitats de canvi. Des del Projecte Rius estem convençuts que quan el gran castell de cartells que és el sistema financer s'enfonsa, la passió per la terra i la natura agafen més sentit que mai.

Perquè van ser situacions critiques i anòmales les que ens van fer impulsar l'Associació Hàbitats i el Projecte Rius, ara, la nostra motivació ens fa continuar el camí amb més força que mai.

“És ara que la passió per la terra i la natura agafen més sentit que mai”

Les campanyes d'inspecció, els projectes d'adopció, el Fem Dissabte!, el Concurs Esquitxos i la Trobada de Voluntariat, entre d'altres activitats, no quedaran pas aparcades. Ans al contrari, amb responsabilitat i austeritat , tenim projectes i il·lusions per impulsar noves accions per a la millora dels nostres rius.

Continuem, doncs, assumint el repte. Els milers de voluntaris i voluntàries doneu sentit a aquesta tasca. Vosaltres sou la prova definitiva que la il·lusió i el compromís ni es paguen ni es podran pagar mai amb diners.

Gràcies i endavant!

David Tapias President de l’Associació Hàbitats

enxarxa’t amb el Projecte Rius www.projecterius.cat

4 NOTÍCIES

ACTIVITATS NOTÍCIES ACTUALITAT Es crea el Grup de Treball de Custòdia Fluvial

L'Associació Hàbitats crea el seu canal de vídeos Coincidint amb l'inici de l'any 2009, l'entitat ha creat l'apartat -AH-TV- com un espai on poder visualitzar els diferents audiovisuals de l'entitat.

Des de finals de 2008 s’ha creat el Grup de Treball de Custòdia Fluvial de la Xarxa de Custòdia del Territori.

TV

Aquest grup de treball està format per entitats diverses que duen a terme projecte de custòdia fluvial i té com objectiu treballar els aspectes relacionats amb la custòdia fluvial; treballant en xarxa, promovent a nivell institucional la custòdia dels espais fluvials.

En aquest apartat podeu trobar tant vídeos editats des de l'associació com aparicions en mitjans de domunicació o reportatges.

Així, entre els audiovisuals que podem trobar-hi, destaca el vídeo editat l'any 2007 en el marc del desè aniversari de l'Associació Hàbitats i el Projecte Rius.

Actualment la coordinació del grup es porta des de l’Associació Hàbitats - Projecte Rius i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis.

www.youtube.com/associaciohabitats

Nou impuls a la Xarxa Projecte Rius Un altre projecte que comença amb força aquest 2009 és el projecte Xarxa Projecte Rius.

El Projecte de Seguiment d’Amfibis de Catalunya (SAC), projecte que realitzàvem conjuntament amb altres entitats (Adianthus, Fundació Emys i el Departament de Vertebrats de la Universitat de Barcelona) s'atura momentàniament. Aquest projecte en el qual l’Associació Hàbitats ha participat en les darreres dues edicions, enguany s’ha decidit deixar de realitzar degut a dificultats econòmiques. Tot i això, els voluntaris que hi participaven i que volen continuar participant-hi ho podran fer, tot i que amb menys suport que fins ara.

Adopcions en marxa El 2008 va ser un any farcit d’engrescadores propostes d'adopció, que van permetre engegar tres nous projectes.

L'adopció d'Aiguafreda, de l'Associació Martinet, es troba en fase de diagnosi dels trams, que es complementa amb estudis de flora i fauna. Engloba una franja forestal d’una finca privada que també hi participa.

Paral·lalment, la difusió del projecte permet donar a conèixer la proposta a la població, per implicar-la en actuacions futures.

El projecte de Dosrius, del grup El Roure, té com objectiu recuperar la riera i aconseguir una integració de la riera en el nucli urbà com a espai natural d’alt valor paisatgístic.

El Projecte Boscos de Muntanya inicia una nova etapa L'Associació Hàbitats ha decidit deixar d'impulsar el Projecte Boscos de Muntanya.

Aquesta iniciativa provinent de Suïssa i que ha mobilitzat a gairebé un centenar de volutaris al llarg de les darreres dues edicions a Montenartró (Llavorsí) i a Roní (Rialp), passarà enguany a realitzar-se des d’una nova entitat.

L'activitat del SAC queda en suspens

Ja són 6 els territoris que participen en el Projecte Rius en tota la Península Ibèrica. És per això que des de l’entitat es coordinarà la xarxa per promoure l’intercanvi, la cooperació i la formació. Aquesta iniciativa ha rebut el suport del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, emmarcant-se dins un projecte innovador format per diverses entitats de custòdia del territori.

A Bigues i Riells hi participen sectors educatius, l’administració local i el voluntariat.

S’han planificat accions encaminades a recuperar i millorar el Tenes, per fer possible un major aprofitament dels espais verds.

Al marge s’estan iniciant diàlegs per valorar projectes a Riells i Viabrea, Cardedeu o Mollet.

5 ESQUITXOS

A C O F N E PARA CONCURS’09 S I D E

l concurs Esquitxos de fotografia vol recollir la denúncia dels efectes nocius de l'acció humana sobre els espais fluvials.

nom i cognoms, el DNI, l'adreça completa, el telèfon de contacte, e-mail i els títols de les obres presentades.

Lliurament de les obres:

Podran enviar-se o lliurar-se les fotografies en mà en un sobre que indiqui “Concurs de Fotografia ESQUITXOS” a l'adreça següent:

Un/a mateix/a participant podrà lliurar un màxim de tres obres.

Les fotografies s'hauran de presentar en paper fotogràfic muntades sobre cartró ploma de 42 cm x 29,7cm (DIN A3).

S'haurà d’adjuntar una còpia en format digital.

Les fotografies presentades han de ser inèdites.

Els/les concursants es responsabilitzaran de la inexistència de drets a tercers i de tota reclamació per drets d'imatge.

Al dors de les fotografies es farà constar el títol de l'obra i el DNI del concursant. En un sobre apart, amb el DNI del concursant, els participants inclouran una fitxa amb el seu

Associació Hàbitats - Projecte Rius c/ Guadiana 30 baixos, 08014. Barcelona de dilluns a divendres de 8 a 15h.

La deliberació del jurat serà inapel·lable i podrà declarar els premis deserts.

Calendari: Convocatòria: 1 de juny de 2009 Període de recepció de fotografies: fins el 30 d'octubre de 2009 Deliberació del jurat: 7 de novembre de 2009 Lliurament de Premis: 20 de novembre de 2009

Drets sobre les fotografies: Els drets d'autor de les fotografies premiades seguiran essent del fotògraf.

Projecte Rius es quedarà pel seu fons les premiades i podrà utilitzar-les lliurement per a la promoció de Projecte Rius en activitats que no tinguin finalitat comercial.

Les obres no guanyadores es poden passar a recollir fins al 31 de gener de 2010.

Publicació i difusió de les obres : Les obres premiades es publicaran a la web de Projecte Rius www.projecterius.cat Acceptació de les bases: La participació en aquest concurs significa l'acceptació plena i incondicional d'aquestes bases. + informació: www.projecterius.cat

CONCURSESQUITXOS’09

de fotografia

A R U T P CA QUE ALLÒ

U I R L E VOL NO

A C O F N E A R A P DIS

6 EL RACÓ TÈCNIC

POT AFECTAR

EL

CANVI CLIMÀTIC

L

'evidència que el nostre clima està canviant actualment de manera més ràpida que en períodes passats és a hores d'ara contundent. A més, existeix un ampli consens científic que relaciona aquests canvis amb les concentracions atmosfèriques dels gasos hivernacles creixents a partir de l'inici de la revolució industrial iniciada durant el segle XIX. L'augment constant i considerable de gasos com el diòxid de carboni, el metà i l'òxid nitrós està produint unes temperatures artificialment elevades modificant el clima a escala global i aviat es notaran els seus efectes en ecosistemes que, com els d'aigua dolça, són molt sensibles a l'estrès ambiental.

El canvi climàtic pot afectar als peixos d'aigua dolça a través de diferents factors que no tenen perquè operar independentment els uns dels altres, ja que s'estableixen sinergies i interaccions entre tots ells. L'augment de la temperatura de l'aigua, la disminució de l'oxigen dissolt, canvis en el règim hídric com són les disminucions de cabals, més llargs períodes d'estiatge, etc... seran els diversos mecanismes que afectaran directament als peixos dels nostres rius i a les seves comunitats.

Els models de prediccions de canvi climàtic indiquen que es produiran notables disminucions en quant a les precipitacions a la regió mediterrània, fet que encara agreujarà més el règim hídric dels nostres rius, fortament dependents de la precipitació anual o inclús de l'estacional.

Això farà que els rierols esdevinguin encara més de caire temporal i que ens trobem amb trams de rius que presentin cabals únicament estacionals. Les espècies de peixos autòctones dels nostres rius mediterranis s'han anat adaptant a la variabilitat del nostre clima, a patir i sobreviure als cabals baixos que es produeixen durant l'estiu fent petites migracions cap a zones amb més cabal o pous i gorgues que es mantenen amb aigua

La població de truita (Salmo trutta) pot veure’s afectada si augmenta la temperatura dels rius

durant l'època d'estiatge. El problema del canvi climàtic és que s'incrementarà aquesta variabilitat climàtica i es produiran episodis climàtics més extrems. Així, la disminució de precipitacions anirà acompanyada d'episodis de pluges de curta durada però d’intensitat excepcional, que a les nostres conques poden produir avingudes puntuals i molt fortes amb suficient capacitat de desplaçar els individus adults i produir danys seriosos a les seves postes i juvenils. Aquestes avingudes, seguides després de períodes de sequera prolongats al llarg del temps, poden produir descensos a les poblacions de peixos, reduint la seva abundància i alterant la composició d'espècies.

“Ecosistemes com els d'aigua dolça són molt sensibles a l'estrès ambiental” Així, aquests canvis previsibles de règim i variabilitat hídrica, actuaran com a mecanisme de selecció d'espècies més generalistes, normalment les introduïdes, i amb habilitats de recolonitzar els diferents hàbitats disponibles en detriment de les espècies de peixos autòctones.

L'augment de la temperatura de l'aigua dels rius fruit del canvi climàtic agreujarà tot aquest procés. Els peixos dels nostres rius són exoterms i per tant són incapaços de regular, mitjançant el seu metabolisme, la temperatura del cos. Això vol dir que la temperatura del seu cos és idèntica a la de l'ambient on viuen i l'única manera que tenen de regular-la és seleccionant microhàbitats tèrmicament heterogenis per trobar la temperatura que els hi és favorable a cada moment. En un hàbitat fluvial, ja de per si fragmentat degut a l'acció de l'home (ple de rescloses, salts d'aigua, preses, etc...) i agreujat per la manca de precipitacions que provoca desconnexions entre diferents trams del riu durant èpoques d'estiatge, aquesta termoregulació queda molt limitada i condicionada al rang de temperatures disponibles a l'ambient. El cicle vital dels peixos es troba regulat per la temperatura del seu cos i aquest increment de temperatures pot afectar seriosament certes funcions fisiològiques que repercuteixen en un menor creixement, menor activitat natatòria, menys eficiència en la cerca i consum d'aliment, menor èxit reproductor i, en casos extrems d'augment de temperatura de l'aigua, inclús la seva mort. De totes maneres, els rangs tèrmics òptims són específics per cada espècie i hom pot esperar que les diferents espècies de peixos modifiquin el seu comportament per buscar el rang òptim. Així, les espècies autòctones amb requeriments de baixes temperatures d'aigua, com ara la truita (Salmo trutta), poden veure afectades les

7 EL RACÓ TÈCNIC

ALS

PEIXOS DELS NOSTRES RIUS?

seves poblacions si augmenta la temperatura en els trams alts dels rius, que és on habita. Altres espècies autòctones amb certa capacitat de dispersió dintre el riu, com els barbs (Barbus meridionalis, B. haasi, B. graellsi,...) i les bagres (Squalius laietanus) són capaces de desenvolupar estratègies migratòries que els ajudin a tolerar aquests canvis desplaçant les seves poblacions aigües amunt per buscar temperatures més favorables. No obstant, determinats peixos autòctons amb limitades capacitats migratòries presents als nostres rius, com poden ser la bavosa de riu (Salaria fluviatilis) o l'espinós (Gasterosteus aculeatus), poden veure minvades encara més les seves malmeses poblacions. Per contra, espècies introduïdes i d'un rang de tolerància molt ampli en quant a la temperatura, com són la carpa (Cyprinus carpio) o el peix sol (Lepomis gibbosus) es poden veure molt afavorides per aquest canvi climàtic i augmentar la seva abundància als trams mitjans i baixos dels nostres rius.

L'augment de la temperatura, lligat a la disminució dels cabals generarà, a més, una davallada de la concentració d'oxigen dissolt en aigua, necessari per la respiració dels peixos. Els peixos autòctons, que solen tenir uns requeriments elevats d'aquest paràmetre (per sobre de 5 mg/l), es poden veure afectats per aquest descens. En canvi,

un altre cop ens trobem amb que certes espècies de ciprínids asiàtics introduïts, com el carpí (Carassius auratus) o la carpa, són capaços de viure bé en aigües molt pobres en oxigen (per sota de 2-3 mg/l).

“El canvi climàtic s’afegeix a altres agents d’estrès adicional com la contaminació, les infraestructures o les espècies al·lòctones ” La magnitud del canvi climàtic global és tan àmplia que la majoria dels seus efectes sobre els peixos d'aigua dolça poden quedar emmascarats o, si més no, atribuïts a altres influències antropogèniques com són la desforestació dels boscos de ribera, la sobreexplotació de les lleres dels rius i els canvis dels usos del sòl.

Espècies introduïdes com la carpa (Cyprinus carpio) o el peix sol (Lepomis gibbosus) es poden veure molt afavorides per aquest canvi climàtic i augmentar la seva abundància als trams mitjans i baixos dels nostres rius.

Així, el canvi climàtic sembla que és simplement un agent d'estrès addicional pels nostres peixos sumat a tota la resta, com són la contaminació de les aigües, la construcció d'infraestructures reguladores de cabals, l'extracció massiva d'aigua per regs i abastament de la població, la pesca esportiva i la introducció indiscriminada d'espècies al·lòctones. Aquestes, a més, influenciades per les condicions ambientals favorables que aquest canvi climàtic els hi pot aportar, poden comportar extincions d'algunes de les nostres espècies autòctones, així com hibridacions amb les introduïdes i la conseqüent pèrdua de diversitat genètica endèmica original de les nostres poblacions de peixos de rius mediterranis.

Davant d'aquest futur incert que ens depara el canvi climàtic i, tenint en compte els previsibles conflictes que sorgiran per l'aigua degut a l'escalfament global, existeix la temuda possibilitat que la conservació dels nostres ecosistemes aquàtics i tota la biodiversitat d'espècies lligada a ells pugui ser la menor de les prioritats i la més fàcil d'ignorar.

Josep Benito Granell Doctorand en Ecologia Aquàtica dibuxos: Toni Llobet

8 EL RACÓ TÈCNIC

OCELLS DE RIBERA A CATALUNYA

L

a vegetació de ribera és un hàbitat força particular i un dels més amenaçats degut a l'acció humana (canalització, construccions, contaminació, etc.) però que està conformada per un ecosistema complex que constitueix una zona d'elevada biodiversitat d'ocells, constituint un refugi d'extraordinari valor per a la fauna i que, a més, actua com a corredor i connector biològic. A Espanya s'han descrit 105 espècies (més del 25% de l'avifauna espanyola) com a ocells amb presència regular en els hàbitats de ribera, de les quals 24 s'han descrit com les més fortament lligades a la vegetació de ribera i unes 32 més que acaben de constituir el gruix de l'avifauna de ribera, tot i que aquetes darreres també estan presents en altres hàbitats, ja siguin palustres o forestals Entre les espècies que podem trobar-hi algunes són residents i, per tant, les podem trobar durant tot l'any, d'altres són espècies estivals, és a dir, que només podem veureles durant el període reproductor, mentre que n'hi ha d'altres que només són hivernants o que les poblacions presents a la nostra zona es veuen incrementades per individus del nord que passen aquesta època en àrees amb uns hiverns més suaus i finalment hi ha les espècies que només trobarem a l'època de migració.

Blauet

A Catalunya, una espècie força conspícua per la seva tonalitat blava llampant, i que

podem veure al llarg de tot l'any, és el blauet, que, a més de criar en els talussos dels rius, s'alimenta capturant peixos fent capbussades des de la vegetació que utilitza tant de perxa per a caçar com per a descansar-hi.

Un altre ocell estretament lligat a cursos fluvials, però bàsicament restringit a les zones muntanyoses, és la merla d'aigua.

Aquesta espècie es troba en cursos d'aigües fresques, netes i ràpides amb llits rocosos o de còdols, on es cabussa per a obtenir-hi els macroinvertebrats dels quals s'alimenta i fa el niu en escletxes, forats, arrels d'arbres o, fins i tot, darrere de salts d'aigua.

diverses zones humides del territori. Són espècies que s'alimenten al riu, ja sigui de la vegetació palustre i fent els nius a la vegetació dels marges dels cursos fluvials (com ara l'ànec collverd o la polla d'aigua) o bé capturant-ne peixos com és el cas dels ardeids (com el bernat pescaire, el martinet blanc o el més escàs martinet de nit) o les gavines (com el gavià argentat de potes grogues o la gavina riallera). Totes elles són espècies residents i, en el cas dels ardeids, utilitzen els arbres de ribera per a criar, a vegades fent colònies mixtes de diferents espècies. Una altra espècie piscícola que podem trobar al llarg dels cursos fluvials i embassaments és el corb marí gros, que s'ha adaptat a la vida fluvial i cada vegada més el trobem terra endins, tot i que a Catalunya es tracta d'una espècie hivernant.

Merla d’aigua

Al llarg dels cursos fluvials catalans també podem trobar dues espècies molt característiques: la cuereta groga i la cuereta blanca, ambdues espècies residents però poden realitzar migracions parcials i a l'hivern poden veure reforçades les seves poblacions amb individus del centre i nord d'Europa. La cuereta groga la trobarem més estrictament lligada als cursos fluvials, mentre que la cuereta blanca és una espècie més ubiqüista i la podem trobar en diferents ambients antropitzats, des dels camps de conreu on també hi busca aliment o a prop d'assentaments humans.

Al llarg dels cursos fluvials també hi trobem una sèrie d'espècies (fàcilment detectables i en general ben conegudes) que en depenen, tot i que també es poden trobar en les

Corriol petit

Una altra espècie lligada als cursos fluvials, des de la costa fins a les estribacions pirinenques, és el corriol petit, un reproductor comú (a l'hivern la major part de la població migra a Àfrica) que fa els nius directament a terra, a les ribes sorrenques de grava o còdols. Així mateix, una altra espècie estival que podem trobar a casa nostra, tot i que és un reproductor escàs i irregular, és la xivitona, una espècie limícola de mida petita que podem observar fàcilment alimentant-se als marges fangosos d'aquests cursos fluvials.

Entre les espècies més discretes podem

9 EL RACÓ TÈCNIC

trobar el rascló, una espècie típica de les zones humides però que també trobem en els cursos fluvials si hi troba l'hàbitat adequat (vegetació helofítica densa, especialment canyissar, bogars o jonqueres), tot i que és una espècie força complicada de veure i pot passar fàcilment desapercebuda. A Catalunya se sol trobar en zones de poca altitud, però segurament és degut a la falta d'hàbitat adequat a major altitud ja que a altres llocs d'Europa es pot trobar fins a més de 1200m d'altitud.

Teixidor

Un altre ocell molt característic dels boscos de ribera, tot i que també pot passar força desapercebut, és el teixidor. A casa nostra prefereix zones de baixa altitud i està molt lligat a ambients aquàtics i de ribera (rius, sèquies, canals, basses o pantans) on necessàriament hi ha d'haver arbres o arbustos alts (preferentment pollancres, àlbers o salzes) on hi fan el niu.

A casa nostra també podem trobar l'oreneta de ribera, una espècie estrictament lligada a les conques fluvials i que depèn dels talussos del riu per a excavar-hi el niu, tot i que en aquest cas, es tracta d'un ocell estival, és a dir, que només trobarem durant el període reproductor.

Una altra espècie de coloració discreta però molt fàcilment detectable pel seu cant, molt

Rossinyol bord

Repicatalons

lligada als cursos d'aigua amb vegetació densa (tot i que també es pot trobar en zones més seques però relativament frescals i amb vegetació densa), és el rossinyol bord. De manera més localitzada, ja que són espècies més exigents quant a la seva preferència d'hàbitat, també podem trobar en alguns punts de Catalunya (sobretot en zones humides) la boscarla de canyar i el balquer, dues espècies també de colors discrets i que es detecten molt més fàcilment a través del seu cant. Aquestes dues espècies, a diferència del rossinyol bord, que és resident, només les trobarem a l'època de cria, ja que després migren cap a l'Àfrica a passar els mesos d'hivern.

El repicatalons és una espècie que a Catalunya cria de manera molt localitzada en zones humides (sobretot canyissars no inundats amb cobertura basal densa de vegetació), però que també podem observar de manera regular en zones de ribera al llarg de l'hivern, tot i que bàsicament utilitzen els canyissars com a dormidors i s'alimenta principalment als camps circumdants a l'entorn fluvial.

I finalment, la important biodiversitat que alberguen les zones de ribera ve donada també per la presència d'altres espècies que també l'utilitzen, tot i no ser el seu hàbitat prioritari.

Així, podem trobar-hi espècies que aprofiten la zona de ribera per a fer-hi el niu (com l'oriol, el xot o l'abellerol), que hi van per a alimentar-s'hi (com podrien ser les diferents espècies d'orenetes), que aprofiten les zones obertes de les planes d'inundació natural per a caçar (com pot ser el cas dels

rapinyaires com el xoriguer o l'aligot, entre d'altres) i finalment moltes espècies que utilitzen els cursos fluvials per a les seves migracions com a corredors i connectors biològics (com poden ser moltes espècies de passeriformes).

Observant tota aquesta gran diversitat d'espècies que utilitzen els cursos fluvials, cal tenir present que no totes les espècies tenen el mateix valor com a indicadores de l'estat de conservació del riu, ja que hi ha espècies poc exigents (com l'ànec coll-verd, la polla d'aigua o les gavines) mentre que d'altres, pels seus requeriments ecològics, la seva sola presència en un indret ens està indicant la bona qualitat de la zona (com el blauet, la merla d'aigua o el corriol petit).

Oriol

BIBLIOGRAFIA: Clavell, J. 2002. Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, illes Balears i Catalunya Nord).

Lynx Edicions. Barcelona.

Estrada, J.; Pedrocchi, V.; Brotons, L. & Herrando, S. (Eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002.

Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona Ibero, C. 1996. Ríos de vida: el estado de conservación de las riberas fluviales de España. Editat per SEO/BirdLife. Madrid Jordi Prieto Biòleg i tècnic de SEO-Birdlife dibuixos: Toni Llobet

10 FAUNA

CORB MARÍ GROS

L

a família dels Falacrocoràcids correspon als corbs marins, típíques aus cabussadores d'una mida mitjana o gran que podem trobar tant en aigües dolces com en aigües salades. Acostumen a tenir els becs llargs amb la punta en forma de ganxo, coll llarg i cos allargat amb plomatges més aviat foscos o gairebé negres, com és el cas de les dues espècies de corbs marins que trobem a casa nostra: el corb marí gros i el corb marí emplomallat.

Com els podem distingir?

El corb marí gros per les seves característiques només pot ser confós amb el corb marí emplomallat. Per distingir-los ens fixarem en el tamany més gran del corb marí gros, que té unes mides molt respectables: una longitud de 80-100cm i una envergadura, amb les ales obertes, de 130-160cm. Són, per tant, molt superiors a les del corb marí emplomallat, que mesura de 65-80cm de longitud i amb les ales obertes només mesura de 90-105 cm. Però la diferència clau és que el corb marí gros no té cap plomall al cap, mentre que el plomall és present durant l'època de cria en el corb marí emplomallat.

La confusió entre les dues espècies es més fàcil en els immadurs, ja que ambdues espècies presenten, durant la joventut, un ventre clar i absència de plomall. Tot i això, el més segur és que si ens trobem a un riu o un embassament, l'espècie hivernant sigui el

corb marí gros subespècie sinensis ja el corb marí emplomallat es troba restringit als penya-segats del litoral.

Per distingir la subèspecie sinensis cal esperar a l'època de reproducció (que no es produeix a les nostres latituds), és aleshores que el cap es torna bastant blanquinós i apareixen dues taques blanques ambdós costats de l'ocell. Amb una mica de sort podrem observar aquests canvis en el plomatge al mes de març, just abans de la migració.

On viu?

La subespècie de casa nostra -la sinensises troba des del centre i sud d'Europa fins al centre i est d'Àsia. Durant la primavera i l'estiu viu i es reprodueix en latituds al nord d'Europa i quan arriba l'hivern, hiverna al sud ocupant molts rius i embassaments de Catalunya.

El nombre d'hivernants ha augmentat molt en els darrers anys i ha passat de 300 a 600 exemplars als anys 80 fins a 9000 exemplars el 2002. Als nostres rius el trobarem tant en boscos de ribera com aprofitant per descansar a troncs i petits illots.

niformes Ordre: peleca crocoràcids la Fa Família: corax carbo ic: Phalacro Nom científ án grande or rm tellà: co Nom en cas

Sobre el curiós costum de romandre aturat amb les ales esteses El plomatge del corb marí gros no és tan impermeable com el d'altres ocells; aquest fet, que podria semblar un desavantatge, és, en canvi, molt útil ja que, amb les plomes una mica mullades, el corb marí pesa més i es capbussa amb més facilitat per poder capturar el peix de què s'alimenta. Mentre que si les plomes fossin totalment impermeables retindrien més aire i el corb marí suraria sense poder-se capbussar amb tanta facilitat. Tot i aquest fet les parts més interiors del plomatge es mantenen seques i impermeabilitzades per poder mantenir el cos del corb marí calent.

Desprès de capbussar-se el corb marí té per costum estendre les seves ales al sol; aquest comportament força habitual i fàcil de veure sembla destinat a eixugar el seu plomatge i ens mostra una imatge espectacular i impactant d'aquest gran ocell amb les ales esteses.

Què menja?

S'alimenta de peix que captura capbussantse en rius i embassaments.

Alfred Bellès i Mitjans Naturalista i voluntari del Projecte Rius

ASSOCIA-T’HI NO ET QUEDIS AL MARGE...

11 FLORA

VINCA

L

a família de les apocinàcies arriba a aplegar fins a 2000 espècies distribuïdes generalment en zones tropicals i subtropicals, amb poques espècies a les zones temperades.

Als Països Catalans només hi trobem 4 espècies d'aquesta família: el baladre (Nerium oleander) i les tres espècies de vinca: la ciliada (Vinca major), la petita (Vinca minor) i l'espècie que ens ocupa (Vinca difformis).

àcies Família: Apocin Vinca difformis Nom científic: là: Alcandorea Nom en castel , herba, català: pruenga en s Altres nom a ix u r b de donzella, viola

Quins usos té?

és superior als 30 mm i arriba en alguns casos als 50mm, es tracta de l'espècie a la que dediquem aquest article.

Quan la veurem en flor?

La vinca té les tiges ajagudes, força llargues i amb arrels. Les fulles són blanes, ovades i amb la base més o menys arrodonida, amb pecíol i oposades les unes a les altres.

Les flors són blaves i surten al final de llargs peduncles axil·lars de fins a 5 centímetres.

Aquestes flors tenen un diàmetre que va dels 30 al 50mm, amb 5 pètals i un calze de fins a 12mm de llarg.

Amb qui el podem confondre?

Amb altres espècies del genere Vinca. Si la volem reconèixer, ens fixarem si té pèls a la vora de les fulles; si en té es tracta de la vinca ciliada o grossa. Si no hi ha pèls a la vora de les fulles tant pot ser la vinca petita o l'herba donzella. Per distingir-les ens fixarem en la grandària de les flors: si la flor fa menys de 30 mm de diàmetre es tracta de la vinca petita, mentre que si el diàmetre de la corol·la

feta a la tanca d'un hort molt a prop de l'aiguabarreig del Llobregat i l'Anoia.

Les seves flors blaves maquíssimes les podem veure florides durant tot l'any, tot i que la florida més abundant es dóna a partir de febrer i durant tota la primavera.

On la podem trobar?

La vinca es troba distribuïda per les zones costaneres de la mediterrània occidental i creix a les alberedes formant part de la comunitat vegetal anomenada albereda litoral amb vinca, una comunitat característica dels marges fluvials dels rius mediterranis. També la trobem en sòls humits, als horts, als talussos i també cultivada com a ornamental en els jardins.

Segons Font i Quer Vinca difformis conté diversos principis actius, en aquest cas alcaloides que en conjunt tenen una acció hipotensora, és a dir, que fan baixar la pressió de la sang, a més de tenir una acció inhibidora de l'adrenalina. Tot i això el mateix Font i Quer ens adverteix que, donat el desconeixement que hi ha sobre la composició d'aquesta planta i la possible toxicitat dels seus alcaloides la seva utilització en medecina casolana està totalment desaconsellada, restant el seu ús restringit de manera exclusiva als facultatius.

Segons altres fonts, com ara el doctor Berdonces, Vinca difformis conté alcaloides propis de l'espècie com la vincamedina i la sarpagina i és una espècie molt propera per les seves característiques a l'esmentada més amunt vinca petita (Vinca minor), espècie distribuïda àmpliament per tota Europa, profusament estudiada i utilitzada en medicina natural i molt més esmentada en la bibliografia sobre plantes medicinals.

La seva àrea de distribució a Catalunya ressegueix el litoral i la terra baixa mediterrània sense penetrar massa cap l'interior més fred. Concretament, la fotografia que il·lustra aquest article ha estat

Alfred Bellès i Mitjans Naturalista i voluntari del Projecte Rius

DESCOMPTES I AVENTATGES PER ALS SOCIS Regal d’una samarreta per a les comandes fetes en aquest portal.

10% de descomptes en els seus productes.

Alosa, sons de la natura www.sonidosdelanaturaleza.com

Descompte del 10% en material òptic, roba, calçat i complements.

12 GRUPS

CONEGUEM ELS GRUPS

Barcelona Activa Barcelona Activa

Bombers Voluntaris Juvenils Castellar del Valles

La Immaculada de Castellar del Valles

CEIP Joan Gras

Daniel Macia

CEIP Bonavista

Consell Comarcal de la Segarra

Consell Comarcal de la Segarra

13 GRUPS

DEL PROJECTE RIUS

Escola Sant Esteve

Garzetta

Garzetta

Si voleu participar a l’apartat de Grups de l’Espiadimonis, podeu fer arribar fotografies del vostre grup de voluntaris al correu grups@projecterius.org Grup d’Hostafrancs

Trobada de Voluntariat 2008 Trobada de Voluntariat 2008

Grup d’Hostafrancs

14 EL RACÓ TÈCNIC

DINÀMICA FLUVIAL ELS RIUS MEDITERRANIS Els rius de Catalunya, com la majoria dels rius mediterranis, es caracteritzen per tenir un règim hídric irregular al llarg de l'any que ve determinat per la climatologia de cada indret.

A Catalunya, les pluges torrencials i les inundacions són, seguits de les sequeres, els riscos que causen més danys econòmics i materials, i també tenen un risc sobre les vides humanes. A la regió mediterrània, on el règim de precipitació és irregular, mostrant els màxims a la primavera i a la tardor, el període que presenta més risc d'inundació sol donar-se a finals de l'estiu, conseqüència de les altes temperatures que afavoreixen la formació de grans nuvolositats convectives que desencadenen en episodis de pluja torrencial.

Aquests paràmetres tenen un impacte directe sobre la dinàmica dels nostres rius. Llargs períodes de sequera caracteritzen alguns indrets, essent normal passejar pel Maresme i observar rieres que durant anys han estat seques, o constatar a ple mes d'agost que el nivell de les aigües de molts rius catalans és molt baix. Ben al contrari, és habitual trobarlos cabalosos en època de pluges i/o desgel a les comarques del nord i altres territoris.

Un tema que ens afecta de ben a prop els darrers anys és el del canvi climàtic. Amb ell els fenòmens meteorològics més adversos s'agreugen, i és difícil no pensar-hi quan patim algun episodi de risc. Tot i així, podem trobar llargs documents i cronologies que expliquen els diferents episodis d'inundacions que han patit els nostres rius els últims segles. L'elevada freqüència d'episodis que es registren ja forma part de l'escenari climàtic que ens és propi.

RISC D'INUNDACIONS Els efectes que les pluges torrencials tenen a les conques dels rius mediterranis són

diversos i complexes, en funció de les característiques de la conca de drenatge dels mateixos. El terreny no és capaç d'emmagatzemar un gran volum d'aigua precipitada en pocs minuts: a partir d'una situació com aquesta es genera un increment en la velocitat del fluxe i una reducció del temps de retard entre precipitació i escolament.

Una situació de risc és aquella que pot afectar a la població que viu a prop dels cursos fluvials i a les obres realitzades als rius i als seus marges.

Són diversos els factors que poden generar situacions de risc, essent els més importants els climàtics però fortament agreujats pels antròpics. Aquests últims no solen generar el risc d'inundació per sí mateixos, però sí que contribueixen a agreujar-lo.

INVASIÓ ANTRÒPICA DEL LLIT FLUVIAL Si bé les avingudes són un fenòmen comú a les conques mediterrànies, en un medi natural no tindrien més importància que la simple modificació del paisatge, però els processos d'urbanització que s'intensifiquen progressivament estan tot sovint a la mercè d'aquests fenòmens.

La progressiva impermeabilització del substrat que es produeix com a conseqüència del desenvolupament urbà donarà lloc a un increment en la taxa d'escorrentiu total anual i en el nombre i magnitud dels pics de les crescudes, així com una reducció del temps de retard entre precipitació i escolament. Com a resultat, el risc de crescudes i inundacions sol incrementar notablement.

PREVENCIÓ Els diferents organismes locals i estatals determinen, mitjançant les sèries de mesures realitzades i les condicions de cada indret, els nivells de risc segons la seva freqüència, intensitat i les zones més vulnerables.

A Catalunya es disposa del pla INUNCAT, que diferencia per zones les inundacions.Podreu trobar més informació sobre el risc d'inundacions de la vostra àrea geogràfica i les mesures que cal dur a terme durant un episodi a la web de la Generalitat de Catalunya ZONES INUNDABLES Es consideren zones inundables aquelles que normalment són seques i que poden quedar submergides temporalment com a conseqüència de l'aportació inusual i més o menys repentina d'una quantitat d'aigua superior al que és habitual, delimitades per nivells teòrics on arribarien les avingudes amb període de retorn de cinc-cents anys.

Malauradament, i malgrat ja funcionen els plans de control de l'edificació i la creació d'infraestructures en aquestes zones, encara hi ha molts terrenys urbanitzats en àrees de potencial risc.

ANÀLISI I DETERMINACIÓ DELS PERÍODES DE RETORN L'observació de la quantitat d'aigua que transporta un canal i la freqüència amb què es dóna un determinat cabal permetrà establir els períodes de retorn de tals aforaments. S'entén que un cabal amb un període de retorn de 10 anys és un cabal que té la probabilitat de produir-se almenys un cop cada deu anys. Només si existeixen molts anys de registre es pot calcular la freqüència d'un cabal determinat. Per a determinar períodes de retorn de 100 i de 500 anys no es disposa de suficients dades empíriques, per la qual cosa s'ha de recórrer a models matemàtics. Aquests models, en hidrologia serveixen per comprendre el funcionament d'un sistema real i per la possibilitat de conèixer el funcionament d'un sistema en situacions que no s'han donat encara.

Elena Rallo Geògrafa

15 RIUS DE PARAULES

DE

RECULL

CULTURA FLUVIAL

D

e ben segur que a alguns de vosaltres "Rius de Paraules" no us diu res de particular, serà simplement la unió dels mots “riu” i “paraula” en les seves formes plurals; d'altres probablement no serà el primer cop que en sentiu a parlar; i fins i tot hi haurà qui sap perfectament de què va i haurà col·laborat en el projecte. Perquè “Rius de Paraules” és això, un projecte que s'ha desenvolupat des de l'entitat entre els mesos de gener i març i que, un cop llegiu l'Espiadimonis que teniu a les vostres mans, ja s'haurà finalitzat.

Per a aquells que estigueu poc familiaritzats amb el "Rius de Paraules", us farem cinc cèntims dels objectius, la metodologia de treball i els resultats finals que podem presentar dues setmanes abans de cloure el projecte.

Què inspira el "Rius de Paraules"? Doncs, des d'Associació Hàbitats – Projecte Rius es va observar un buit de treballs en què es vinculés el riu i la llengua catalana (d'ara endavant parlarem de “riu” referintnos a qualsevol tipus de curs fluvial), i de retruc també amb la cultura popular al voltant dels espais fluvials dels Països Catalans. A partir d'aquest diagnòstic inicial, vam passar a establir els objectius del projecte.

Els objectius generals (del projecte) han estat la recuperació i recopilació de la riquesa lingüística i cultural vinculada als nostres rius, deixant constància de la varietat i diversitat de formes del català tant a Catalunya com a la resta terres de parla catalana. Es tracta, en resum, de recuperar en la mesura del possible la cultura popular lligada als espais fluvials del nostre país. Com a colofó final del projecte, es va decidir que la millor forma d'expressar el fruit de la recopilació seria fer-ho en forma de catàleg. Més endavant en parlarem amb més detall.

Tres eixos temàtics vertebren el “Rius de paraules”. El primer fa referència a la hidromorfologia (els subtrats del fons del riu, la geometreia del canal, etc.) i a les estructures naturals (en són exemples barranc, bassal, xumadura, etc.) o construïdes (ampit, resclosa, catúfol, etc.).

El segon gira al voltant de la vida al riu, que hem entès com els individus de flora i fauna que constitueixen el medi fluvial. Hem volgut posar un interès especial en la diversitat lèxica dels macroinvertebrats del riu, ja que no coneixem cap recull dialectològic en aquest sentit.

El tercer i darrer eix, l'hem titulat "els veïns del riu", i la finalitat és fer d'aquest eix el gran calaix de sastre del catàleg. Aquest apartat encabeix des de les activitats tradicionals vinculades als rius (embarcacions tradicionals –rais i llaguts, etc.–, professions –barquer, calafat, rescloser, etc.–) passant per instruments de pesca i acabant amb un ampli ventall de cultura popular, com ara expressions i refranys, contes, llegendes, cançons i jocs. Per molts de vosaltres aquest apartat us despertarà un interès especial, sobretot si en algun moment de la vostra vida heu tingut algun lligam afectiu amb el riu, ja sigui per motius de professió, per anarhi a banyar-se o per passejar-hi tot buscant tranquil·litat. Sabem que per a molts de vosaltres el riu és sinònim de vida, de plaer, de repòs, de bons records probablement. És així? I sinó, quins sentiments us desperta el riu?

Per fer possible aquest recull hem realitzat dues feines diferenciades. Primer de tot, hem realitzat un treball bibliogràfic per cercar elements lèxics i culturals que fornirien una part important del manual. Ara bé, aquesta tasca crèiem que no era suficient, volíem obrir el “Rius de Paraules” a les entitats i a la població en general; de manera que fent ús de les noves tecnologies, internet concretament, vam elaborar un formulari perquè la gent pogués fer-hi aportacions, formulari que ha estat disponible a la pàgina web de l'entitat. No podem especificar-vos el nombre final de formularis rebuts , però de ben segur que en seran una bona colla.

Recapitulant, voleu descobrir mots, expressions, cançons, llegendes i molt més relacionades amb els rius de casa nostra? Si la resposta és que sí, connecteu-vos al web de Projecte Rius (www.projecterius.cat) i aneu consultant com evoluciona el catàleg Rius de Paraules. Recull de cultura popular catalana al voltant dels rius de casa nostra, que Associació Hàbitats - Projecte Rius ha elaborat i posarà, properament, a disposició de tothom.

Esperem que gaudiu del catàleg tant o més com nosaltres ho hem fet mentre elaboràvem el projecte. I una última cosa, feu-nos arribar vocabulari fluvial propi del parlar de la vostra comarca o zona d'influència, encara que a hores d'ara el projecte estigui tancat. Volem deixar la porta oberta a una continuació i i ampliació del catàleg que posarem al vostre abast. Salut i a reveure!

Francesc Asperó Projecte Rius de Paraules

16 SINERGIES

PROJECTE RIUS BÒSNIA I HERCEGOVINA

E

nguany, des de l'Associació HàbitatsProjecte Rius ampliem fronteres dins el Mediterrani. Des de fa uns anys, el Projecte Rius s'està implementant en d'altres territoris de la Península Ibèrica a través d'entitats de les diferents regions que han anant adaptant i fent-se seu el Projecte Rius. Així doncs, ja són una realitat els projectes de Cantàbria, Galícia, el País Valencià, la comunitat de Madrid o Portugal.

Enguany la iniciativa continua extenent-se fins a terres més llunyanes.

A través d'un conveni de col·laboració amb el WWWF-MEDPO, dins el programa Across the Waters es realitzarà una prova pilot per aplicar el Projecte Rius a Bòsnia i Hercegovina al llarg del 2009.

Aquesta col·laboració sorgeix de la relació entre l'Associació Hàbitats i WWF que, des de fa anys, han participat i col·laborat en activitats diverses, com The Sun School o d'altres propostes i activitats que s'han fet conjuntament. Fruit d'aquesta relació sorgeix la idea, dins el programa Across the Waters, de realitzar el Projecte Rius a Bòsnia i Hercegovina. El programa Across the Waters té com a objectiu principal reforçar ONG mediambientals i ajudar-les a desenvolupar les seves habilitats i tècniques operacionals, realçant així la seva capacitat d'emprendre reeixidament activitats, projectes i campanyes. El projecte cobreix la regió mediterrània prestant especial atenció als països de la zona sud i oriental del Mediterrani. Pretén així crear ponts d'educació ambiental per connectar les costes del mediterrani.

El conveni actual entre l'Associació Hàbitats i el WWF emmarca la proposta de treball d'un grup d'ONGs ambientals que, en col·laboració amb la Universitat, s'encarregarà de traduir i adaptar els materials d'inspecció de Projecte Rius. Posteriorment dinamitzaran els grups locals de voluntaris per tal de vincular una mica més la població amb els rius.

En una fase inicial, es preveu que el projecte

estigui destinat a escolars i en una segona fase involucrar a les administracions locals.

El Projecte Rius començarà a implementarse a Bòsnia i Hercegovina en el riu Neretva, a través d'aquest grup d'entitats locals que treballen a través de l'educació ambiental pel desenvolupament de la consciència ciutadana, per la millora medioambiental i el desenvolupament sostenible d’Hercegovina. Sobretot són entitats que treballen amb programes a nivell local per tal d'apoderar i capacitar a la ciutadania en temes ambientals.

Per altra banda, cal remarcar el treball que desenvolupen teixint ponts entre la indústria, el govern, les organitzacions locals i la comuntitat científica. Per tant, amb les línies de treball que tenen, encaixen perfectament amb la filosofia i manera de treballar de l'Associació Hàbitats a través del Projecte Rius.

De cara al juny es preveu una visita per part dels membres de Projecte Rius i el WWF a Mostar, una de les ciutats més importants de Bòsnia i Hercegovina, per tal de fer una formació i conèixer l’àmbit de treball i les persones que dinamitzaran i portaran a

El riu Neretva, on es començarà a treballar, és el principal riu d'Hercegovina i un dels més importants de Bòsnia i Hercegovina. Amb un curs de 225 Km travessa la ciutat de Mostar. terme el Projecte Rius a Bòsnia i Herzegovina. D'aquesta manera i amb el suport del Projecte Rius de Catalunya es pretén que vagi agafant forma i es consolidi la iniciativa a Bòsnia i Hercegovina.

Sílvia Gili Coordinadora de l’Associació Hàbitats - Projecte Rius

17 OPINIÓ

BIR TENES*

om un grup de voluntariat de Bigues i Riells (Vallès Oriental) molt jove, que ens vàrem incorporar la primavera del curs passat al Projecte Rius.

S

Tot va començar per la iniciativa de l'escola El Turó del municipi, que tenia com a projecte d'escola el treballar el coneixement del riu amb els alumnes i sensibilitzar la població sobre aquest tema. L'escola va organitzar una xerrada amb la participació del Projecte Rius per donar a conèixer qui era aquesta organització i engrescar la gent perquè es fes voluntària. La població ja estava molt motivada i PR de seguida ens van convèncer perquè ens féssim voluntaris.

Amb Projecte Rius varem trobar una infraestructura perfecte per poder començar a fer alguna tasca en relació al nostre riu.

El Projecte Rius proposa per conèixer el riu eines ben senzilles dirigides a persones que no han de tenir formació sobre aquest tema, però alhora prou rigoroses per obtenir-ne unes dades fidedignes ben diverses sobre

indicadors de l'aigua, de la fauna i la flora i d'altres aspectes que ens fan mirar el riu des d'una perspectiva ben àmplia i plural.

reunions amb l'ajuntament que també s'ha posat a la feina i amb qui s'ha acordat un conveni, la idea ja està arribant al seu final i aviat es podrà entrar en la fase d'acció de la proposta que pretén la millora ambiental i social de l'entorn fluvial del riu Tenes.

Pel gener del 2008 ens posàvem en contacte amb el Projecte Rius i pel maig ja érem cinc grups que estàvem inspeccionant diferents trams del nostre riu. La gent estava motivada, amb ganes de treballar pel riu i tothom veia molt necessari tenirne un coneixement més profund. La persona responsable de grups de PR es va desplaçar fins al nostre poble i ens va explicar amb detall com funcionava la inspecció de riu; en tot moment ens va animar a tirar enda-vant, tot van ser facilitats. Amb molta il·lusió i gran motivació ens vàrem agrupar una vuitantena de persones, entre grans i petits; ens organitzàrem per inspeccionar cinc trams diferents que englobaven les poblacions de Bigues i Riells. Tots som el grup BIR Tenes, però cada grup està inscrit amb el nom genèric i el nom del punt que inspeccionem.

Amb la proposta de l'itinerari es vol apropar el riu als ciutadans, sense oblidar els boscos i camps que l'envolten així com cases de pagès i granges, fonts i ponts. Es vol que l'acostament de la gent al riu sigui profitós per a nens i joves en l'estudi del coneixement del medi natural i social de la població on viuen i per a la gent gran com a lloc de passeig en un indret ple de bellesa, amb alternatives fàcils al seu nivell de mobilitat.

Es busca, per tant, dignificar el riu Tenes com a zona verda, per al gaudi de la població i visitants, donat el seu elevat valor ecològic i paisatgístic i com a espai natural protegit, emmarcat en l'àmbit de Xarxa Natura 2000 (espai connector) i d'acord amb el què estableix el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal vigent. El factor clau del projecte serà la implicació de la població local i per això es portarà a terme una campanya de difusió i educació ambiental, on s'informarà a la població sobre la importància de la conservació dels espais fluvials i s'explicarà la proposta d'Adopció del riu Tenes. Així es contemplarà un procés de participació totalment obert. Aquesta campanya de difusió i educació ambiental s'inicià al nostre municipi amb la jornada “Fem dissabte”.

Però les nostres ganes de fer no acaben aquí i també ens vàrem proposar com a grup, juntament amb l'escola, de marcar un itinerari pel riu amb el nom de Passejades pel Tenes.

Sense el Projecte Rius difícilment hauríem sabut com materialitzar la nostra idea i molt menys de treballar de manera tan eficient en tan poc temps.

Vàrem exposar la nostra proposta a Projecte Rius i de seguida ens van obrir les portes. Una vegada més ens han donat les pautes per començar una feina així i la valoració d'experts sobre la viabilitat de les nostres idees i propostes. Aquest projecte ja està iniciat i després de mig any de treball en la seva concreció, resoldre aspectes legals i

Estem tots molt il·lusionats amb aquesta idea de custòdia del nostre territori i conservació dels nostres espais naturals. Som molts els que, com més ens endinsem en el coneixement del nostre riu, més el volem protegir, conservar i dignificar.

Grup de voluntaris BIR Tenes Bigues i Riells

18 FOTOGRAFIA

INTRODUCCIÓ A LA FOTOGRAFIA REFLEXIONS PRÈVIES Val a dir que a l'afició per la captura fotogràfica d'invertebrats s'hi sol arribar habitualment per dos camins diferents: un interès previ pels invertebrats des d'un punt de vista purament biològic o professional o, sovint, pel llindar de la pròpia fotografia de natura, essent el vessant ornitològic el més comú del que hom s'acaba interessant en aquesta disciplina.

El fotògraf aficionat de natura té l’avantatge que ja disposa d'un equipament fotogràfic previ i, si aquest és l'adequat, tan sols haurà d'adquirir un bon objectiu macro. Sembla que parteix amb avantatge en relació a aquell biòleg o amant dels insectes que potser, fins ara, ha anat fent amb una càmera compacta o simplement enduent-se el bitxo a casa, per tal de classificar-lo o estudiar-lo. Res més lluny de la realitat: la macrofotografia d'invertebrats no té res a veure amb la fotografia d'ocells o altre tipus de fotografia en particular. Però d'igual manera que succeeix en altres especialitats fotogràfiques, l'assoliment d'uns resultats satisfactoris no serà possible si no hi ha un coneixement mínim i previ de l'objecte a retratar que, en el cas que ens ocupa, és l’insecte i el seu entorn natural. A qui desconeix avui el món dels invertebrats o que fins ara no n'ha sentit una atracció especial, se li obre un món a descobrir que podríem qualificar d'infinit, tant en la seva abundància, varietat i, sobretot, misteri. Però el camí s'estreny des del punt de vista fotogràfic...

L’irrupció de l'era digital en el panorama fotogràfic ha facilitat l'apropament a la fotografia del clàssic naturalista de prismàtics del segle passat, que ara duu una càmera digital i no té por en prémer el botó de l'obturador repetidament: el cost de l'aprenentatge és barat, car ja no cal portarho tot a revelar, i podem visionar-ho a casa o, inclús al moment, des de la pròpia càmera podem detectar l'error o encert en l'exposició. I això és magnífic per l’aprenentatge de l'aficionat que amb una càmera plena d'automatismes on és difícil

equivocar-se en els paràmetres a elegir, fotografia compulsivament. I després d'una feliç jornada amb centenars de fotografies a la targeta, en revisar-les a l'ordinador a l'espera de trobar imatges de concurs internacional, hom acostuma a estranyar-se dels resultats mediocres obtinguts. Potser caldrà adonar-se que l'èxit en la consecució d'una imatge destacada no es pot deixar en mans de l'espúria o l'estadística, o en la confiança en un equip nou de trinca en mode automàtic que ja ho farà tot; sinó més aviat en l'observació prèvia de la situació, en el coneixement de l'objecte a fotografiar i l'entorn i, sobretot, en el coneixement de certes nocions bàsiques que són necessàries en el moment previ a prémer el botó disparador.

Paradoxalment, com més experiència adquireix el caçador d'imatges, vull pensar que menys cops ha premut el botó de la càmera al cap de la jornada!

EL SISTEMA, L'ELECCIÓ DE LA MARCA, I ELS OBJECTIUS El sistema fotogràfic que habitualment s'elegeix per aquest tipus d'activitat és el rèflex o SLR, per qualitat d'imatge, portabilitat i flexibilitat en el nombre i accessibilitat d'objectius i accessoris.

L'error més habitual en l'elecció de l'equip és triar en primer lloc el cos de la càmera -i els milions de píxels que ofereix-, enlloc de fixar-se en el paquet d'objectius associats a determinada marca. Si és el primer cop que entreu en el món de les càmeres rèflex, un cos senzill –que podeu substituir més endavant- amb un objectiu d'alta gamma és, sens dubte, una elecció més intel·ligent que l'opció inversa de decidir-se per un cos superior i un objectiu de baixa gamma. Paga la pena adquirir des d'un primer moment un bon objectiu macro. Compte: un objectiu que, tot i que s'anomeni macro pel fabricant però que no guardi una relació 1:1 amb l'objecte fotografiat així com una distancia mínima d'enfocament adequada, no complirà amb les nostres exigències passats els primers dies i acabarà essent una pèrdua de diners. També és habitual que el principiant elegeixi una

òptica zoom que cobreixi diferents camps focals, on intueix que es trobarà més còmode. A mig termini aquesta elecció no semblarà tan encertada en tant que un objectiu de focal fixa acostuma a ser més lluminós i donar més qualitat d'imatge. Aposteu sense por per l'òptica fixa!

L'objectiu més recomanable i que resulta d'ús imprescindible en el món macro és el 100 mm o similar distància focal. Proporciona uns apropaments amb molt detall i amb una estimable lluminositat. A més, solen tenir un pes moderat. Més amunt del 100 mm trobem els anomenats teleobjectius de 150mm ó 180 mm. Són més difícils d'utilitzar i, en tot cas, són recomanables per la fotografia d'insectes porucs i que habitualment no permetrien apropar-se en excés: lepidòpters, odonats, neuròpters... Si el que us agrada és fotografiar papallones una bona opció pot residir a un 150 mm f2.8, per exemple. Val a dir que existeixen duplicadors que es poden acoblar entre l'objectiu i la càmera per tal d'augmentar la distància focal, potser essent el 1.4x la elecció més prudent i encertada.

Si volem assolir magnificacions superiors a 1:1 caldrà entrar en el món dels tubs d'extensió com la solució que probablement proporciona major qualitat d'imatge, car els objectius més potents per se són realment escassos, destacant el MPE de Canon, com una raresa agradable en el món de la macrofotografia.... Aquests nivells de magnificació són els adequats pels qui desitgen aconseguir un nivell de detall molt gran, o bé l'insecte que se'ns creua pel camí o pel qual tenim predilecció és realment molt petit: des de dípters, fins a formigues, passant pels isòpters, hemípters, petits neuròpters o, per exemple, les petites aranyes saltadores.

LA TÈCNICA I ELS ACCESSORIS. Excepte en l'ús d'objectius llargs o teleobjectius, habitualment l'ús de flash en macro és obligatori, donat que la proximitat de la càmera a l'invertebrat produeix ombra i resta llum i detall en el resultat final. Cal, tot

19 FOTOGRAFIA

D’INVERTEBRATS sovint, utilitzar el flash essent imprescindible en les grans aproximacions. Si voleu practicar de manera habitual la macrofotografia esdevé molt recomanable invertir en un flash específic per macro, essent els de doble capsal els més recomanables –i menys econòmics, val a dir-. També és recomanable l'ús de difusors així com sistemes de separació del flash de la càmera, per tal d'aconseguir incidir la llum més eficientment envers l'invertebrat.

Per evitar la duresa de la llum d'estiu, període habitual en que duem a terme la nostra afició, s'acostuma a utilitzar parasols, al mercat n'hi han de veritablement pràctics.

Tècnicament, una altra solució a tenir en compte és tancar molt la focal per tal de minvar el cabal de llum i compensar-ho amb un toc de flash, tot i l'excés de llum solar existent. No tingueu por a practicar solucions que a priori no semblen les més lògiques.

Donat l'ús intensiu en macrofotografia del flash, recórrer a l'ampliació de senyal mitjançant l'ISO digital no sembla tenir massa sentit a la pràctica i per tant no és habitual ni recomanable sobrepassar l'ISO 200. Haurem de jugar amb la combinació clàssica de velocitat d'obturació i el diafragma o nombre f. L'accés a un flash d'alta velocitat resulta interessant i aconsellable en tant que ens permet superar el valor de velocitat d'obturació d'1/200 o, amb sort, 1/250 que acostumen a proporcionar les càmeres per defecte, sobretot en situacions en que no es disposa de trípode. En fotografia d'invertebrats, donada la escassa profunditat de camp existent, es tendeix a tancar el diafragma el màxim possible per obtenir la màxima profunditat de camp i, per extensió, la major definició en el insecte. És per això que en altes magnificacions, on la profunditat de camp és summament baixa, serà necessària una font de llum adequada, donat que haurem de procurar tancar al màxim el diafragma (amb la conseqüent escassa arribada de llum al sensor). És per això que cal conèixer, i aquest és un punt important, en quina zona d'alta diafragmentació l'objectiu que estem utilitzant es comporta amb solvència i po-

Aeshna juncea dem, en aquest punt, obtenir una resolució d'imatge òptima en relació a la major profunditat de camp possible.

L'ús del trípode, que permet reduir l'ús del flash, en la pràctica no resulta sempre possible. Sovint l'animal es mou o no permet aproximacions durant molta estona, per la qual cosa, encara que recomanable no acostuma a ser efectiu fora de les primeres hores del matí, quan els insectes romanen inactius. Una bona idea consisteix a utilitzar el trípode en situacions en què intuïm que l'invertebrat no aguantarà massa temps com a monopeu.

Els automatismes en la fotografia d'invertebrats no són excessivament útils. El mode i l'enfocament manual encara que al principi porten al dubte del principiant, entenem que aviat facilitarà l'enteniment i en conseqüència, la superació en l'acte fotogràfic personal. No useu mai el mode totalment automàtic, on no es possible controlar cap paràmetre.

LA IMPORTÀNCIA DE LA IDENTIFICACIÓ DE L'ESPÈCIE FOTOGRAFIADA Un cop la imatge resta en forma de píxel dins

la nostra targeta comença una tasca important: intentar identificar la espècie fotografiada. Apart que la nostra captura fotogràfica pot ser interessant des d'un punt taxonòmic, o bé, aporta solvència en el cas que ho publiquem en la nostra galeria d'imatges preferida, és important saber què és el que hem fotografiat per la pròpia i necessària coherència amb el que estem fent, aportant el sentit final a la nostra afició que sinó només seria prémer un botó i mirar una pantalla. Decididament, encara que no sigui a nivell d'espècie, el reconeixement de l'invertebrat capturat fotogràficament permet un augment del nostre coneixement personal envers l'entorn natural. Actualment, amb la facilitat i immediatesa d'accés a la informació través de la internet, o la creixent publicació de guies de camp d'identificació d'espècies al nostre abast, podem augmentar el coneixement i entendre els comportaments i biologia dels insectes que fa unes hores teníem davant la nostra càmera.

Aquest coneixement acumulat és el que, deixant la tècnica a banda, ens permetrà cada cop trobar millors imatges a la nostra soferta targeta.

Ramon M Batlle Fotògraf aficionat

20 RIUS DE CULTURA

PARC FLUVIAL DEL LLOBREGAT EL MÓN DE LES COLÒNIES TÈXTILS CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LES COLÒNIES TÈXTILS DEL LLOBREGAT Torre de l’Amo de Viladomiu Nou 0860 – Gironella 93 825 06 89 info@parcfluvial.org www.parcfluvial.cat Carretera C-16, sortida 86 Gironella Sud, Viladomiu Nou

F

a més de cent anys, entre Berga i Balsareny, seguint la vall del riu Llobregat, s'hi construïren 18 fàbriques i colònies tèxtils on han viscut i treballat milers de persones.

Actualment, els espais – habitatges, fàbriques, esglésies, botigues, escoles, torres dels amos…- d'aquestes colònies conformen un conjunt patrimonial de gran valor que ens permet reviure, recordar o imaginar com era la vida quotidiana a tocar del Llobregat, quan les fàbriques funcionaven al compàs dels telers.

PATRIMONI NATURAL L'eix vertebrador del territori de les colònies tèxtils és el riu Llobregat. Des de fa segles, la seva aigua ha estat aprofitada per moure molins i turbines i donar empenta a tallers, fàbriques i colònies industrials. Actualment, l'entorn fluvial del Llobregat reuneix un patrimoni arquitectònic ric i divers que ens permet recordar la tradició industrial d'aquest territori, que és també, un patrimoni natural per gaudir en família, els amics o en solitari.

El Parc Fluvial del Llobregat organitza rutes a peu, en bicicleta o autocar per descobrir els secrets del món de les colònies.

21 RIUS DE CULTURA

L'ITINERARI DEL RIU A VILADOMIU VELL És un recorregut de 3 km pels voltants de la colònia de Viladomiu Vell, que ofereix la possibilitat de conèixer el món de les colònies tèxtils del Llobregat a partir d'una mirada singular: passejant pel seu entorn natural.

Durant l'itinerari, que permet gaudir de la vegetació de ribera del riu Llobregat, trobareu set panells en els quals s'expliquen qüestions com el funcionament de la resclosa, les parts bàsiques d'una colònia, els horts... és un itinerari pensat per a tots els públics, especialment per a persones que vulguin passar una estona de lleure amb la família.

LA RUTA DE LES COLÒNIES Si voleu gaudir de l'esport, la natura i el patrimoni industrial, la Ruta de les Colònies us està esperant. Un recorregut de 32 km, per fer a peu o amb bicicleta, permet veure de prop les divuit colònies tèxtils diferents i descobrir mil racons encisadors d'ombres fresques i vegetació de ribera. Des de fa onze anys, cada tercer diumenge de maig, un miler de persones fan aquest recorregut per tal de descobrir els nuclis que van veure néixer la industrialització de la Catalunya interior.

PATRIMONI CULTURAL Història, cultura i memòria Si voleu descobrir la memòria de les colònies, el Parc Fluvial del Llobregat us ofereix diferents activitats i propostes de turisme cultural.

Torre de l'Amo de Viladomiu Nou Gairebé totes les colònies tenien la seva torre. Era la residència dels amos quan feien estada a la colònia i un símbol del seu poder econòmic i social. La Torre de Viladomiu Nou ha estat restaurada i museïtzada com a

Centre d'Interpretació de les Colònies tèxtils del Llobregat. Passejant per les seves habitacions, podreu conèixer, de forma amena i atractiva, com vivien i pensaven, a principis del segle XX, els amos de les colònies.

Ruta cultural de l'Ametlla de Merola La millor manera de conèixer la vida quotidiana d'una colònia industrial.

A l'Ametlla de Merola són els mateixos veïns els que t'acompanyen a fer un recorregut per la colònia i expliquen a partir de les seves vivències com ha evolucionat la vida laboral, cultural i quotidiana dels ametllans des de finals del segle XIX fins ara.

La colònia Pons: els jardins i l'església de Cal Pons Cal Pons conserva un patrimoni industrial i monumental de gran valor històric, arquitectònic i urbanístic. Descobreix, passejant pels jardins, la visita guiada de l'església de Cal Pons, anomenada també “la Catedral del Berguedà”, les torres i el model de vida que es generà en aquests nuclis construïts al voltant d'una fàbrica: el paper del capellà, les monges i la religió en el funcionament quotidià de les colònies.

Museu de la colònia Vidal El Museu mostra com es treballava i es vivia en una colònia industrial de principis de segle XX, amb un recorregut per tota la colònia per visitar els espais més interessants de la seva activitat industrial , social i cultural.

Es pot veure la resclosa , el canal i la turbina, una màquina de vapor utilitzada com a font d'energia complementària i una sala amb màquines de filar i teixir entre les quals destaquen els telers de garrot. A la zona dels habitatges es visita un pis dels treballadors, l'escola i la biblioteca.

PROJECTES DEL CONSORCI DEL PARC FLUVIAL “Mapa de mobilitat lenta del Berguedà” Amb l'objectiu de tenir inventariada i senyalitzada tota la xarxa de senders de la comarca del Berguedà, s'ha creat el mapa de mobilitat lenta del Berguedà amb la col·laboració del geògraf Xavier Campillo.

Aquest mapa és un nou sistema de senyalització basat en els criteris centreeuropeus de senyalització de senders. Aquest sistema té l'objectiu d'enllaçar els camins entre ells, de manera que el visitant pugui ferse les seves pròpies rutes a peu, en bicicleta o a cavall. Un total de 2.700 quilòmetres formen part del mapa de mobilitat lenta del Berguedà. A hores d'ara, una bona part d'aquests camins ja estan senyalitzats i seguim treballant per finalitzar-ho.

Programa de neteja de lleres Cada any el Consorci del Parc Fluvial juntament amb l'ACA (Agència Catalana de l'aigua) i els Ajuntaments de les poblacions per on passa el riu, preparen un exhaustiu programa de neteja de lleres amb l'objectiu de millorar la qualitat del bosc de ribera.

Dins aquest programa s'organitzen les jornades “Apropa't al riu” dirigides a la població local, principalment a les escoles. Durant les jornades es presenten les accions portades a terme durant l'any.

Rutes circulars Gràcies a un acord de col·laboració entre el Consorci del Parc Fluvial i el Camp d'aprenentatge de l'Alt Berguedà, un grup d'escoles del territori participen en un projecte on el estudiants elaboren propostes de rutes circulars. Les propostes seran estudiades amb l'objectiu de convertir-les en futurs recursos turístics.

22 TERRITORI

LA TORDERA CARACTERITZACIÓ DE LA CONCA DE LA TORDERA La conca de la Tordera es localitza dins la demarcació hidrogràfica de les Conques internes de Catalunya, a cavall entre les províncies de Barcelona i Girona. El territori de la conca ocupa una extensió total de 898 Km2.

El curs d’aigua principal que dóna nom a la conca és el riu Tordera, que neix al massís del Montseny (a la font Bona, a la vall de Sant Marçal), entre el turó de l’Home (1.712 m.) i Matagalls (1.696 m.), i desemboca al mar Mediterrani, entre Malgrat de Mar i Blanes, després de recórrer uns 61 Km. La conca de la Tordera se situa a la serralada Prelitoral catalana i en la seva capçalera drena les aigües del vessant sud-oriental del Montseny i les Guilleries (serralada Prelitoral catalana) i dels vessants septentrionals dels massissos del Montnegre i la Selva Marítima (serralada Litoral catalana). La superfície de la conca ocupa també, en el seu tram mitjà, part de la depressió Prelitoral catalana i de la depressió de la Selva.

La conca de la Tordera la formen un conjunt de subconques de diversa significança; tanmateix al curs principal hi tributen tres rieres amb una destacada personalitat hidrològica: la riera de Gualba, amb la capçalera als peus de la carena del turó de l’Home-les Agudes; la riera d’Arbúcies, amb una conca llarga encaixonada als cims i ampla i fèrtil a la plana, i la riera de Santa Coloma i l’estany de Sils, la més extensa, llarga i variada.

Globalment la conca es caracteritza per una gran diversitat de paisatges, amb un predomini generalitzat de cobertes forestals de les més denses del país, una naturalesa forestal que determina la seva dinàmica hidrològica, el seu quimisme, la seva ecologia i els seus usos. Altrament, presenta un mosaic de comunitats vegetals, de corologia borealpina, eurosiberiana i mediterrània. Actualment en el conjunt del massís del Montseny, segons Bolòs , s’inclou la totalitat de la vegetació de l’Europa occidental, amb proporcions que

inclouen trenta-dues associacions pertanyents al cercle de vegetació mediterrània, seixanta-tres que formen part del cercle de vegetació eurosiberiana i cinc que representen el cercle boreoalpí. Aquesta diversitat s’explicaria com una conseqüència del gradient altitudinal i de l’orientació.

La importància dels espais naturals protegits a la conca de la Tordera és notablement significativa, tant en la diversitat de les categories de protecció com en el seu abast territorial; de fet, aproximadament el 30% de la superfície total de la conca es troba catalogat dintre d’algun text normatiu de protecció. Els espais catalogats dins del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) localitzats a la conca són el Massís del Montseny, Serres de Montnegre-el Corredor, Riera d’Arbúcies, Turons de Maçanet, Riera de Santa Coloma, Roureda de Tordera, Estanys de Tordera, Estanys de Sils i Massís de Cadiretes.

Històricament la Tordera ha actuat com a motor impulsor de l’activitat socioeconòmica i element vertebrador del territori, així com dels usos que s’hi desenvolupen, constituint l’eix geogràfic de referència a partir del qual s’estableixen els assentaments humans, les infraestructures i les activitats socioeconòmiques. La població de la conca de la Tordera ha estat subjecta a importants canvis durant les darreres dècades, com a resultat de l’evolució dels sectors productius i, particularment, del creixement dels nuclis urbans i industrials, així com l’apogeu del sector turístic costaner i el fenomen de segones residències. Fent una lectura per comarques, entre l’any 1975 i l’any 1998, la població resident es va incrementar aproximadament un 40-50% amb un major increment a les àrees de la plana fluvial i de costa.

La Tordera, al seu pas entre les serralades del Montseny i del Montnegre, a la depressió Prelitoral, esdevé un corredor de comunicacions de la Penísula amb la resta

d’Europa des d’antic, on conflueixen el camí ral, la Via Augusta i les actuals infraestructures viàries i ferroviàries (AP-7, A-2, C-35, TAV i el ferrocarril convencional). A més altres transformacions a la zona al·luvial essencialment motivats per l’extracció d’àrids i l’augment del sòl industrial han restringit l’àmbit fluvial a una franja estreta i molt artificialitzada.

UNITATS DE PAISATGE DIFERENCIADES: El curs alt: entre muntanyes El curs alt es considera que s’inicia al coll de Sant Marçal, a la citada font Bona, recull les aigües de tot el sistema de carenes de les Agudes-Catiu d’Or; coll Pregon-MatagallsCollformic i turó del Collformic-puig Ventós-la Calma-puig Drau-el Sui. En la línia de carena de les Agudes fins al Coll Sesbasses per l’obaga, hi ha el nivell culminant del ginebró (Juniperus communis ssp. nana) i presenta una mostra reduïda d’elements de corologia subalpina com: la genciana groga (Gentiana lutea), el nabiu (Vaccinium myrtillus) i la cirerola (Ribes alpinum).

La formació forestal més significativa són les fagedes. A l’obaga predominen les fagedes amb el·lèbor (Helleborum-Fagetum) i al solell les fagedes amb pèl de bosc (LuzuloFagetum). Una de les comunitats millor conservades és el complex de la verneda muntana (Alnetum catalaunicum) que va resseguint en bosc de galeria el curs aquàtic i que en alguns trams és substituïda per l’avellanosa amb polístic (PolystichoCoryletum). En el curs d’aigua hi ha una població destacada de merla d’aigua (Cinclus cinclus), un bon bioindicador de qualitat paisatgística.

Cap al Collformic, els cingles de la Bessa mostren un ambient rupícola. Al Collformic i fins al Matagalls les cobertes són de comu-

23 TERRITORI

El projecte de l'Observatori de la Tordera El projecte de l'Observatori de la Tordera realitza el seguiment de la biodiversitat i de la qualitat del medi fluvial de la conca de la Tordera al curs principal, des de 1996, i a la riera d'Arbúcies, des de l'any 2004.

La tasca principal de l'Observatori és avaluar l'estat de conservació dels sistemes fluvials a partir de l'estudi, l'establiment i consolidació de mètodes de seguiment de diferents paràmetres (biològics, hidrològics, fisicoquímics) i difondre els nitat de bàlec (Genista purgans), landa de bruguerol (Violo-Callunetum), landa de Gódua (Sarothamnus scoparius) i bruc boal (Cisto sarothamnetum catalaunici) i amples extensions de prats de pastura. A la capçalera de la font del Vilar hi ha un jove conjunt de teixos (Taxus baccata).

El curs mitjà: corredor Montseny-Montnegre Al llarg del curs mitjà alt el bosc de ribera el conforma el complex de verneda amb ortiga morta (Lamio Alnetum) , acompanyat de salzedes de gatell (Salix eleagnos), salze blanc (Salix alba) i sarga (Salix eleagns), amb riberes plantades de pollancre (Populus sp.).

Les aigües de la riba dreta circulen pel domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale aspleniotosum), generalment barrejat amb bosquets de roure martinenc (Quercion pubescenti) i pinedes de pi blanc (Pinus halepensis).

Al Pont Trencat, la riera de Vallgorguina acaba de recollir les aigües de la riera de Tapioles i s’aiguabarreja amb la Tordera. A partir d’aquest punt, els tributaris de la riba dreta procedeixen de les valls sempre forestades del massís del Montnegre, on la coberta forestal dominant són els alzinars, les suredes i les formacions mixtes de roure martinenc, pi blanc i alguns conjunts de pi pinyer.

A la riba esquerra desguassen aigües de l’alt Montseny, des del torrent de Ritronyes, que desemboca al Rieral, fins al Pertegàs, ja en el curs mitjà baix.

En aquest curs mitjà baix, seguint la riba esquerra, la Tordera rep aigües de la riera de Gualba, una riera de cabal important que neix a la font de Briançó a l’alta vall de Santa Fe. A l’obaga de la vall hi ha l’avetosa de Passa-

valors del seu patrimoni per tal de promoure'n l'ús sostenible dels recursos hídrics.

Les recerques de l'Observatori es plantegen com un model d'experimentació extrapolable a d'altres conques hidrogràfiques. Així s'ha esdevingut, per exemple, en el cas d'alguns indicadors de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), que s'han testat en algunes línies de recerca del projecte.

vets, una coberta vestigial, resta de períodes més freds. Al conjunt de la vall hi predomina la fageda acidòfila (Luzulo-Fagetum i Helleboro-Fagetum).

Al llarg de la riera de Gualba, el bosc de ribera es troba en relatives condicions, fins a quasi arribar a la zona de desguàs amb la Tordera, on hi ha un polígon industrial, de gran impacte per a l’estructura d’aquest tram de la llera i la ribera.

La riera de Breda s’inicia a la font de la Teula, al límit de la vall de Santa Fe. Hi predomina el bosc de faig, en les seves dues formacions, de manera generalitzada la fageda amb buixol a l’obaga i la fageda amb pèl de bosc als solells i als turons amb més pendent.

tram mitjà de la Tordera

Foto: A. Marsiñach

La riera d’Arbúcies és, després de la riera de Santa Coloma, el segon afluent més important de la Tordera. En aquesta zona hi ha una important activitat forestal: hi abunden les perxades de castanyer (Castanea sativa), les plantacions de Pseudo tsuga menzeizii, pinassa (Pinus nigra), així com els conreus d’arbres de Nadal (Abies nordmaniana, A. Pinsapo, etc...). La ribera presenta unes vernedes ben gestionades acompanyades de comunitats remarcables com la llengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium), una falguera rara al conjunt del massís.

El límit del tram mitjà de la Tordera es troba situat en el punt d’aiguabarreig amb la riera de Santa Coloma. La conca de la riera de Santa Coloma és, en realitat, una subconca amb una personalitat biogeogràfica diferenciada de la conca de la Tordera, on existeix un nombre molt elevat de comunitats forestals diferenciades.

El curs baix: plana al·luvial i desembocadura El tram final és l’expressió d’un paisatge aquàtic altament intervingut des de segles enrere. La plana al·luvial forneix unes planes fèrtils, que han permès desenvolupar una agricultura de temporada molt competitiva.

Actualment hi ha una important agricultura d’horta al pla de Palafolls i especialment al pla de Grau, situat a la banda dreta de la desembocadura, al terme de Malgrat de Mar. La resta de sòl agrícola del propi i de les plantes adjacents ha estat ocupat per càmpings i naus de logística. És un delta que, malgrat les profundes transformacions, té una notòria importància biològica pel que fa al poblament íctic i per a diverses espècies d’aus lligades als ambients marjalencs.

Actualment destaca la roureda humida de can Bardalet, és un tipus de bosc que ha sofert grans transformacions a causa de l’impacte humà. A molt poca distància, hi ha l’estany de la Júlia, caracteritzat per un dens herbassar alt d’aiguamoll, format per un canyissar (Phragmition). Es tracta d’una vegetació helofítica constituïda per un estrat de canyís (Phragmites australis) i boga (Typha latifolia).

Observatori de la Tordera www.observatoririutordera.org

24 RUTES

LES FAVES D’EN MEDIR Sortirem a un camí ampli, transitat per alguns –bé, alguns: molts- ciclistes de cap de setmana. Mirem a l’esquerra i caminem en aquesta direcció, com si anéssim a buscar l’aguait d’incendis que albirem a la llunyania.

Sant Cugat

Barcelona

Temps aproximat: 6 hores

E

l punt de partida serà la parada de Mundet de la L3 de Metro (sortida muntanya), des d’on tirarem a mà dreta pel passeig de la Vall d’Hebron, tot resseguint la zona esportiva i el reguitzell de pinyes rossegades que deixen els esquirols de la zona i que, a mode de les engrunes d’en Cigronet, ens guiaran enfilant cap a l’esquerra al final de l’illa. Voltem el complex esportiu fins el final d’aquest, on girarem a la dreta, quedant-nos el velòdrom a un costat i el Parc del Laberint a l’altre.

Al primer trencant, el de la residència universitària, pujarem pel camí asfaltat de l’esquerra i continuarem recte. Trobarem una fita que ens indica que som al GR6 i, un xic més enllà, a l’alçada de Can Llupià, l’asfalt desapareixerà, endinsant-nos ja dins la ruta.

Seguirem les marques de GR i els quadradets verds amb fletxa blanca que ens menen cap a Can Masó i el Turó de Valldaura.

No trigarem a trobar-nos de cares amb un terreny reixat, que seguirem fins que el filat punxegut desaparegui abruptament. Ací, enfilarem cap a la dreta cercant de nou les marques GR. I continuarem a través d’un corriol amb un cert desnivell, que puja a través d’argelagues i excrements de conill i garsa fins una torre elèctrica. Seguirem fins passar per una segona torre i, més enllà, encara trobarem una tercera, on ens detindrem momentàniament, per cercar la fita que ens faci enfilar cap el Turó de Valldaura.

es troba baixant per un petit corriol, ple de molsa i falgueres, amagat a l’alçada de la bústia d’aquesta masia-restaurant.

Continuarem fins la propera fita, on tirarem cap a Sant Medir. Les ciutats de Barcelona i Badalona quedaran ara als nostres peus, reduïdes a un rusc gris, constrenyit i fumejant. La imatge desdibuixada de la ciutat que es desperta contrastarà amb els hàbitats que anirem trobant. Aviat, la zona que ens acull esdevé més tancada, amb un clima més humit. Si som curosos podrem descobrir petits tresors amagats, com ara Montserratina martorelli, un petit cargol pelut i endèmic, d’uns cinc mil·límetres i que descansa amagat a sota les pedres, als troncs corcats i humits o a la virosta.

Ens creuarem amb una nova fita, on tirarem en direcció al Turó de Sant Medir. Al proper encreuament anirem, de nou, en direcció a St. Medir pel camí de la carena.

Aviat arribarem a un nucli amb poques cases esquitxades. En trobar una forquilla de camins baixem pel de la dreta pel carrer Enfiladissa i tirem endavant, enllaçant amb el carrer Esparraguet i continuant fins una nova cruïlla amb una nova fita, que seguirem en direcció a Sant Medir. A la següent tirarem en direcció Sant Medir/Can Gener.

El torrent de Sant Medir no trigarà a creuarse al nostre camí. La nostra ruta, però, encara continua a través de les fites que ens porten a can Jané (que trobarem a les fites com a can Gener).

Can Jané és una construcció que es remunta al s. XVIII i que s’ha consolidat com a parada obligada de molts ciclistes que circulen per aquesta ruta que uneix la ciutat comtal amb Sant Cugat.

Abans d’arribar a can Jané, però, podem fer una visita ràpida a la Font de Sant Medir, que

Expliquen les velles rondalles i tradicions –o les noves viquipèdies i googles- que Medir fou un pobre pagès que, tot tranquil, anava plantant faves quan veié passar el bisbe Pacià de Barcino, que fugia del setge romà de Teodosi I el Gran. Acte seguit, les faves creixeren i granaren de sobte. Al cap d’una estona arribaren on Medir els perseguidors romans, que preguntaren al llaurador encara al·lucinat- si feia molt que havia passat el bisbe. Medir, cofoi de la sinceritat que sempre el caracteritzà, respongué que Pacià havia passat tot just quan plantava les faves. Els romans, gens proclius a l’escarni, procediren a torturar i occir al pobre Medir.

El “simpàtic” miracle tampoc salvà Pacià, que va trobar la mort a Sant Cugat, a mans dels mateixos botxins del que, des d’aleshores, és el patró de la pagesia.

Deixarem la font humida i solitària d’en Medir i retornarem a Can Jané, cercant els emús que descansen avorrits a l’entrada de la masia mirant com passen el temps i els excursionistes afamats.

Seguirem pel camí elevat que passa paral·lel al recinte dels emús i que porta cap a Sant Adjutori i Can Borrell.

25 RUTES

I EL XIUXIUEIX D’EN BANYETA Saltarem una cadena que frena als incívics de velocitat forassenyada i ens endinsarem plenament als dominis del torrent de Sant Medir, que ens anirà sorprenent al llarg del camí i que caldrà saltar fins a sis cops. Per tant, tinguem la prudència de defugir els dies posteriors a fortes pluges si no ens volem veure barrats per una pujada de cabal o condemnats a deixar molles les sabates.

Poc després de saltar per darrer cop el torrent de Sant Medir trobarem una fita que porta a un forn ibèric. Si anem bé de temps ens podem apropar a aquesta construcció que data dels temps en què es començava a implantar el calendari julià, predecessor del nostre gregorià.

La nostra ruta, però, tira endavant, passant per una fita que mena a can Ribes/Tibidabo.

La recordarem, perquè la tornada la farem per ací. Ara, però, continuarem pel camí principal, farcit ja per molts –bé, molts: moltíssims- ciclistes, excursionistes i cavalls santcugatencs. La ruta, doncs, torna a ser força transitada i així romandrà fins a Sant Cugat.

Aviat trobarem Can Borrell i el Parc Rural Torre Negra, font de foscos entrellats immobiliaris. A l’horitzó, ens saludarà el Pi d’en Xandri (vora 250 anys), que s’alça vinti-tres metres a mode de gratacels vegetal i amb esma de perdurar en el temps, cosa que no agrada a tothom.

Aquest magnífic Pinus pinea va resistir l’embat del temps fins que al seu camí s’hi interposaren els desitjos d’aconseguir canvis en la qualificació urbanística (ben coneguts són els intents de tala furtiva).

A la zona assolellada que precedeix el Pi trobarem tot un cementiri de closques calcàries, delectació del malacòleg afeccionat, on podrem entretenir-nos una estoneta fent un ràpid i esbiaixat cens de les espècies de la zona.

Tornem al punt d’inici de la ruta de tornada (fita que mena al Tibidabo) i enfilem per una via costeruda i solitària, on la vegetació es torna més tancada al llarg del nostre caminar cap a la muntanya del parc d’atraccions del dr. Andreu, més conegut per les pastilles homònimes.

Anirem pujant i pujant fins a trobar-nos el viaducte de Can Ribes on podrem desviarnos (camí de la dreta) cap a la Font de la Rabassada i la Font d’en Ribes.

Desfem el camí fins al viaducte. A mesura que avancem anirem sentint el xiuxiueig de la ciutat que, a mode de satànica provocació, sembla que ens recordi –sobretot en aquest paratge- allò de “haec ommia viderunt tibi dabo se cadens adoraveris me”. En trobar la Rabassada rebutjarem la temp-

tació del contacte amb el caos urbà i retornarem a la tranquil·litat d’on veníem. Anirem pel camí asfaltat que baixa, fent ziga-zaga, fins l’antiga Ciudad de los Muchachos.

Les runes, inesperadament abandonades a la seva sort, amaguen la història d’un model educatiu que es popularitzà a Europa arran dels conflictes armats de les guerres mundials, en deixar milers d’orfes.

Barcelona se sumà a aquest experiment pedagògic, que recreava una ciutat en miniatura on cadascun dels orfes tenia un paper concret que ajudava a coordinar l’engranatge social.

Reflexionant sobre l’abandó d’aquestes instal·lacions i resseguint l’avorrida carretera, passarem de llarg la Font de Can Puig i anirem caminant a tocar del Torrent de la Salamandra.

El camí acabarà enllaçant amb la sendera inicial, que ens marcarà, definitivament, el camí de tornada fins les Llars Mundet, on acceptarem –ara sí- que ens lliurin la ciutat que, d’ací poc, se’ns mostrarà impúdica i anhelosa, tenyida del blau mòrbid de la vesprada.

David Campos Such Responsable de grups

26 ENTREVISTA

“L’AIGUA ÉS UN

Tomàs Molina i Bosch Metereòleg de Televisió de Catalunya

PROBLEMA D’USOS, NO DE CLIMATOLOGIA” Al llarg de l'any 2008 vam patir una forta sequera a Catalunya. Quina lliçó n'hem d'aprendre?

Crec que les lliçons a aprendre giren al voltant de dos elements: La ciutadania i els governants. Ha d'existir una relació entre les persones i la gent que pren les decisions.

La pregunta que deixa aquest episodi de sequera és si aquests fenòmens es repetiran.

Ens podem preguntar si això és efecte del canvi climàtic. Jo no ho sé, però els experts diuen que això passarà i anirà a més.

Vincular aquesta sequera al canvi climàtic no és tan senzill. Científicament no es pot fer per atribució directa. Un individu, un fet aïllat, mai ens pot servir per generalitzar.

La certesa que aquests fenòmens es repeteixin ens ha de fer alertar. Hi ha veritats que no podem obviar. Veritat és la quantitat d'aigua que fem servir, que necessitem. Altra cosa és que sigui opinable quanta aigua hauríem de gastar.

Podem deixar sense aigua a les persones?

Crec que no. Fins i tot les persones que aposten per reduir-ne el consum no volen renunciar al dret a l'aigua. És bàsic separar la veritat del que ens agradaria.

No és cert que la sequera era per falta de pluja: era per falta d'aigua per a la gent.

A Catalunya necessitem més aigua de la que cau del cel. La sequera és que no surti aigua per l'aixeta. És un problema d'usos, no de climatologia.

La sequera es repetirà i caldrà prendre mesures i abastar la població. Cal decidir ara mateix, ja que passaran 20 anys des que es prengui una decisió fins que s'activin les infraestructures.

Els polítics han de decidir i els ciutadans han d'implicar-se en les decisions dels polítics.

L'oposició no té sentit. Cal cercar solucions.

La gestió de l'aigua és una necessitat comuna.

Sovint t'has posicionat a favor de la construcció d'embassaments com una de les solucions als problemes d'abastament d'aigua. No és tornar anys enrere?

No és en absolut tirar enrere. La neu és un embassament temporal que guarda l'aigua fins a l'estiu. Tots els estudis diuen que hi haurà menys neu.

El cabal dels rius anirà naturalment a menys. Serà més intens a l'hivern i molt més sec a l'estiu. O n'assegurem el cabal via embassaments o disminuiran.

Aposto per embassaments petits i mitjans en zones de muntanya. Es podria optar pel recreixement d'embassaments com es fa en d'altres zones. Cal tenir present que l'evaporació creix i els embassaments perdran cada cop més aigua. Em sembla que per la nostra orografia, els embassaments petits ens aniran molt millor.

Tècnicament es podrien millorar les pèrdues per evaporació i cadria fer-ho ja que, de vegades, la pèrdua és equivalent al consum.

Durant el període de sequera, va tornar-se a posar damunt la taula la controvèrsia dels transvassaments. Quina opinió et mereix?

Un Pla Hidrològic Nacional és i serà estrictament necessari. Les precipitacions cauran entre un 40 i un 60%. Caldrà cercar un reequilibri de l'aigua a nivell europeu? Qui té dret a l'aigua? Jo crec que la gent té dret a l'aigua i, per tant, cal gestionar-la.

Tomàs Molina i Bosch 1963 - Badalona (Barcelonès).

Llicenciat en Físiques i Periodista Col·legiat.

Pare de tres criatures, en Tomàs es declara amic del llegir, viatjar i treballar.

Em sembla molt bé que ens barallem i segurament hem de fer-ho, però en algun moment ens hem de posar a cercar acords i comencem a decidir.

Aquest debat s'ha d'abordar d'una manera sostinguda. Sóc conscient que el terme transvassament no agrada però s'ha transvassat sempre. L'aigua que jo bec ho està . És evident que canviar l'aigua de lloc genera dificultats. Personalment aposto per la interconnexió de xarxes. Barcelona beu la meitat de l'aigua del Ter. L'aigua del Ter surt per les aixetes barcelonines. Això no està bé, però és així. No és possible desmantellar Barcelona.

La interconexió de xarxes entre conques és una bona opció. Les xarxes permeten saber l'ús, la quantitat i el temps. Cadascú sap què entrega i què rep. En el fons és un transvassament, però dit amb una terminologia més políticament correcte.

27 ENTREVISTA

Aquest acord al què et refereixes, deixa entreveure que l'aigua serà un dels grans problemes mundials del segle XXI? L'aigua i l'energia són dos temes de seguretat nacional. L'aigua és la font de riquesa.

Un exemple és el transvassament del Roine. Ara seria inviable. A l'època de Jordi Pujol l'aigua no era patrimoni de la humanitat. Abans les decisions eren diferents.

taula en clau de gestió. No cal dir que la dessalinització és totalment necessària.

Quin paper té la ciutadania en aquesta relació amb l'aigua?

La ciutadania ha de madurar. El món ha canviat.

El concepte canvi climàtic no té sentit. Quan vaig entrar a treballar a TV3, per les finestres tot era verd. Ja no és així. Ara viu un milió i mig més de gent i, és clar, la gent necessita pis on viure.

Cal reduir el consum d'aigua? Doncs va... qui comença? Estem disposats a assumir el que diem i dur-ho a la pràctica?

Jo no tinc solucions màgiques però ens hem de posar a buscar-ne perquè així és possible que en trobem. Estic d'acord amb el conservacionisme, però cal buscar solucions que incloguin totes les variables. Per gestionar, tots haurem de renunciar una mica. L'acord és això.

Hi ha veus que han anat variant la visió sobre l'existència del canvi climàtic. És tot blanc o negre?

Això és massa simplista. Els científics no podem dir res que no tingui certesa.

Quan diem “no” volem dir “no sé, no puc dir-ho”.

El Quart Informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) diu que hi haurà coses no podrem demostrar. Sols estic segur de la mort. No sé si demà farà sol, puc dir que el més segur és que en faci.

Ara, per agafar l'aigua del Roine, caldria que tothom la deixés passar i, els francesos, no renunciaran a l'aigua. Malgrat la Unió Europea som catalans, espanyols, francesos... Qüestions com les del Roine no són possibles d'executar, no per la dificultat tècnica o econòmica sinó, sobretot, per la política.

Què pot aportar la Nova Cultura de l'Aigua al debat sobre els usos de l'aigua?

Mai he sabut ben bé què és la Nova Cultura de l'Aigua. No som 6 milions, ja en som 7,5.

Si gastem més que abans i som més gent, és evident que ens caldrà més aigua. Cal abastir d'aigua aquest milió i mig de nous catalans? Caldrà fer infraestructures? S'ha d'opinar i decidir amb els números sobre la taula.

Si els rius s'estan assecant...Mantenir el cabal ecològic del riu serà natural o artificial? Cal posar aquests elements damunt la

Hi ha riscos que la crisi econòmica deixi en segon terme la protecció del medi ambient?

“El voluntariat ambiental pot aportar seny i ara calen punts de vista realistes” Em veig igual que quan tenia 27 anys però en tinc 45 . Això m'obliga a madurar.

Som molts més al món i n'hem de ser conscients. No sé si això és millor o pitjor però, en tot cas, és el que és i cal assumir-ho.

Hem d'assumir que ens barallarem per l'aigua.

Tots tendim a dir grans frases però tot allò que diem ho hem d'aplicar primer al nostre pare i al nostre germà.

Tot està integrat. Les persones som tan importants, com a mínim, com el medi ambient. No suporto el no. El no implica proposar una alternativa. Dir no, no val.

Els adults ho hauríem de tenir clar.

Quina opinió et mereix el voluntariat que treballa en el sí del Projecte Rius?

Ho trobo més que bé. Catalunya té la peculiaritat que la gent s'associa per fer ciència. Això ens fa específics, millors.

El voluntariat ambiental pot portar seny i ara calen punts de vista realistes. Cal integrar. Dels rius en surten moltes coses.

Quant la gent es banya al riu potser estorba els sabaters. Calen equilibris.

Cal assegurar el servei a les persones.

Ningú accepta que no surti aigua per l'aixeta.

www.youtube.com/associaciohabitats

TV viu la natura amb tots els sentits

canal associació hàbitats a youtube