Butlletí informatiu de l'Ateneu Popular d'Eivissa Nº 1 Agost de 2009
"Pens que aquell que passa per la vida sense lluitar per un futur millor, és molt desgraciat, perquè és víctima i alhora culpable de no fer res i no complir amb el deure que tenim tots de buscar més justícia, més llibertat." (En Vicent de Na Dolors)
Imatge creada a partir d'un grafitti fet a l'autovia de Sant Antoni, prop de Sant Rafel
EDITORIAL L’Ateneu Popular Eivissa neix per superar la manca d'infraestructures pròpies per als moviments socials, evidenciats en la lluita contra l'especulació urbanística i contra el caciquisme. Aquests moviments, però, han estat aprofitats per partits polítics que han vist en les lluites socials carnassa per al circ electoral. A nivell insular, existeix poc teixit associatiu i el que hi ha, en moltes ocasions, és molt dependent de les institucions. És per això que falten recursos propis, independents, per al pensament alternatiu i la cultura de resistència i amb uns principis d'autogestió i d'assemblearisme. Amb l'Ateneu, volem crear un espai propici per a l'intercanvi d'idees, el debat, la reflexió i la formació. Un espai on materialitzar aquesta cultura de resistència i on es pugui desenvolupar i créixer. Ja portam uns quatre mesos d'existència i hem començat amb les activitats: tallers de cultura popular, cine fòrum, xerrades i hem editat aquest butlletí que teniu a les vostres mans. Un butlletí informatiu, que pretén fer d'altaveu de temes que passen de llarg per omissió dels mitjans de comunicació però que poden ser d'interès per a la creació d'una societat més equànime i conscient. Així mateix, recordar que hem possibilitat la creació d'una cooperativa de consum i que s'ofereix l'espai a altre col·lectius amb els quals no s'entri en contradicció amb els principis de S'Ateneu
Anima't i digues la teua per tirar endavant aquest projecte! Edita: Ateneu Popular d'Eivissa. Tots els articles es poden reproduir, sempre i quan es citi la font. L'Ateneu Popular d'Eivissa respecta la llibertat dels que expressen l'opinió o suggereixen articles per a la seua publicació, però pot no compartir totes les opinions reflectides, així que només es responsabilitza de les opinions reflectides en l''editorial, aprovades prèviament en assemblea..
ART I CULTURA Actors som tots naltros, es ciutadà no és aquell que viu en societat: és aquell que la transforma! Natural de Brasil, dramaturg, actor, director, pedagog teatral, candidat al Premi Nobel de la Pau al 2008, i pare indiscutible del Teatre de l’Oprimit, Augusto Boal va partir del principi de que el teatre, com llenguatge, pot ser emprat per qualsevol persona tan aviat com aquesta s’apropiï dels mitjans de producció del mateix. Augusto Boal considerava que la separació entre actors i espectadors respon a una premissa ideològica que atorga a uns pocs el dret a la paraula, l’acció i la llum, mentre que condemna als demés al mutisme, la passivitat i la obscuritat. Per tot això, Boal va proposar una ruptura en aquest repartiment de rols, permetent que els espectadors poguessin intervenir activament en la representació, ja fos aportant solucions als conflictes argumentals, plantejant noves situacions o donant indicacions als actors i al director. El Teatre del Oprimit va sorgir a Brasil al 1971, com a conseqüència del context històric i polític que provenia de la dècada anterior, on el Partit Comunista Brasiler havia obtingut certes quotes de poder social i el suport explícit de la major part dels intel·lectuals i artistes de l’època. Cal entendre que el Teatre del Oprimit va sorgir amb la intenció de lluitar contra la especialització de la producció cultural, de denunciar les injustícies i desigualtats de les estructures socials, i amb un sentit absolutament crític i amb potencial emancipador.
El seu objectiu bàsic és humanitzar la humanitat, on els oprimits són aquells individus o grups que són socialment, políticament, culturalment, o bé per raons d’origen o de sexualitat, o per qualsevol altra causa, desproveïts del seu dret al Diàleg; definint Diàleg com l'intercanvi lliure entre persones lliures (individus o grups). Significa la participació en la societat humana amb igualtat de drets i amb respecte mutu a les diferències. Davant la tendència de tot diàleg a convertir-se perillosament en un monòleg, creant així la relació opressor-oprimit, el Teatre de l'Oprimit té la finalitat de restablir aquesta capacitat de diàleg entre els éssers humans.
ART I CULTURA El Teatre de l'Oprimit constitueix un moviment estètic, no violent, que busca la pau. Mai la passivitat. Representa en sí un mètode d’anàlisi a la vegada que un instrument per arribar a la justícia econòmica i social, desenvolupant els drets humans essencials, fonament d’una verdadera democràcia. Es busca conèixer la realitat social per transformar-la. El propi Boal recentment expressava així la seva particular visió del Teatre: “En setembre de l’any passat (2008) varem ser sorpresos per una revelació teatral: naltros pensàvem que vivíem en un món segur, malgrat les guerres, els genocidis, les hecatombes i les tortures que estaven tenint lloc, sí, però lluny de naltros, en països distants i salvatges. Naltros que vivíem segurs amb els nostres diners guardats en un banc respectable o en mans d’un honest corredor de borsa, varem ser informats de que aquests diners no existien, eren virtuals, lletja ficció d’alguns economistes que no eren ficció, ni eren segurs, ni respectables.(...) Mirant el món, a més de les aparences, veiem opressors i oprimits en totes les societats, ètnies, gèneres, classes, i castes, veim el món injust i cruel. Tenim la obligació d’inventar un altre món per què sabem que un altre món és possible. Però ens incumbeix a naltros construir-lo amb ses
nostres mans entrant en escena, en el escenari I en la vida. Actors som tots naltros, es ciutadà no és aquell que viu en societat: és aquell que la transforma!” (extracte del discurs d'Augusto Boal en el Dia Internacional del Teatre, el passat 27 de març) Segons la Pedagogia del Oprimit, i en paraules del seu fill Julián Boal, la feina del ensenyant no consisteix en omplir el cap dels alumnes amb el contingut de la seva narració, sinó en promoure un aprenentatge crític i constructiu. Augusto Boal va desenvolupar els principis i mètodes del seu teatre a partir d’una experiència escènica que va tenir amb camperols peruans en el marc d’una campanya d’alfabetització inspirada en la metodologia de Paulo Freire. En els darrers trenta anys, el Teatre de l'Oprimit ha assolit una gran expansió internacional, comptant a la actualitat amb més de 140 grups repartits en uns 70 països. Un llegat considerable que, sens dubte, caldrà anar ampliant. El passat 2 de maig, Augusto Boal ens va deixar després de 78 anys, però la seva obra ha de romandre per sempre més entre naltros i, amb ella, el seu esperit lluitador i revolucionari. Muito obrigada, Sr.Boal.
Esther Serra
TERRITORI EIVISSA, PATRIMONI DEL BACALLÀ Ja fa 10 anys de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de Dalt Vila i de les praderes de Posidonia, a més de la necròpolis de Puig des Molins i del poblat de Sa Caleta. Aquesta declaració està lluny de garantir la seua protecció: deu anys després, les amenaces sobre aquests béns patrimonials són més preocupants que mai. La pavimentació de Dalt Vila amb lloses grises de formigó prefabricades ens ha fet venir a la memòria la lògica de les actuacions d'anteriors equips de govern: Davant un fet polèmic, actuar amb fets consumats, tal com va revelar Juan Marí Tur, afirmant que “les obres es faran perquè som naltros els que tallam el bacallà” i l'Ajuntament ho ha posat en pràctica com bons aprenents de peixaters. No és aquest, l'única amenaça: L'ampliació del port de Vila, que implica l'abocament de 660.000 m3 de fangs, una plataforma creada sobre 8,5 ha de terreny perdut per la mar i la instal·lació de pantalans fixes, a més de la necessitat de un milió de m3 d'àrids per a la seua construcció. En aquest sentit, diverses veus ja s'han manifestat en contra, com per exemple els integrants de la plataforma Eivissa Al Límit. Així mateix, Eivissa pel Canvi, coalició ciutadana per fer fora del govern al PP, partit que amenaçava la convivència ciutadana promovent macroprojectes com les autovies, per les quals ara no tenim més remei que circular. De fet, aquestes formacions s'han manifestat en contra del macroprojecte del port i gràcies a la seua acció s'han aturat camps de golf i ports esportius, s'ha esbucat la casa den Cretu... A més, la pròpia coalició ExC ha presentat un projecte alternatiu per solucionar els problemes del port d'una forma menys impactant (i més barata per l'erari públic) Així mateix, veiem com la UNESCO ha cridat l'atenció sobre el tema del port, qüestionant la compatibilitat del projecte presentat amb la declaració de Patrimoni de la Humanitat Davant d'aquest rebuig evident, el PSOE, soci majoritari del govern, desacredita les veus dissidents i les alternatives que presenta, posicionant-se en favor d'un model de creixement que perjudica a la majoria dels ciutadans. Existeix un evident desencís amb les institucions polítiques, les quals han deixat d'interessar a molta gent. Gent que va patir les agressions de les forces policials mobilitzades pel PSOE per reprimir protestes (contra obres promogudes pel PP) que el temps ha acabat demostrant legítimes. Gent que va confiar el seu vot per un canvi i que ara tem que només s'evidencii en les sigles. Es l'hora, ara més que mai, d'actuar en favor d'un patrimoni que volem per als nostres descendents, d'un patrimoni que ha fet d'Eivissa el que és i el que no ens agradaria que deixàs de ser. És l'hora de demostrar si estam del costat dels especuladors i de la destrucció o de si volem mantenir i garantir la nostra qualitat de vida.
SALUT I ALIMENTACIÓ LA BOGERIA DE LES LLAVORS TRANSGÈNIQUES El desastre ecològic provocat per les llavors transgèniques contaminant milers d'espècies i varietats vegetals que els pagesos des de sempre ens podíem autoreproduir sense cost, està provocant efectes perversos en molts indrets del planeta. Un dels mes greus està succeint a l'Índia on cada any uns 20.000 pagesos, en comprovar desesperats l'engany de les llavors transgèniques, de sobte es troben que no fan diners ni per pagar les maleïdes llavors i s'adonen que a la vegada han perdut totes les llavors autòctones d'arròs que tenien amb les quals sense cap cost, podien sembrar any rere any i alimentar, com a mínim, la seva família. L'instrument per suïcidar-se és un glop del pesticida, que abans no els feia falta utilitzar, i que ara tampoc poden pagar. Malgrat el rebuig que provoquen els aliments transgènics entre la societat per les conseqüències en la salut de les persones (podeu cercar al Google l´experiment de la Dra. Irina Ermakova "Transgénicos amenaza para los bebés"), les Multinacionals que monopolitzen les llavors a nivell planetari, encara no en tenen prou. Ara han ideat una nova tècnica anomenada "Tecnología de restricción del uso genético" (TRUG ) col·loquialment denominada "Terminator" que farà possible llavors suïcides. Es a dir, les llavors sortiran programades per néixer una sola vegada fent que la seva descendència sigui estèril, per evitar així que el pagès les pugui tornar a sembrar. Però encara és més greu que la Unió Europea subvencioni amb els diners de tots els ciutadans a aquelles empreses mafioses perquè corregeixin una mica la maldat de la llavor suïcida o " Terminator". El "Projecte Transcontainer " (subvencionat per la Unió Europea) pretén que en lloc de tenir una llavor la propietat suïcida, es transformi en una llavor "Zombie" amb possibilitats de recuperar la seva força germinativa per mitjà d'una nova Tecnologia d'Extirpació de Gens, anomenada "Exorcista". És a dir, si un pagès vol sembrar un segon any, llavor feta per ell mateix a partir d'una llavor transgènica, haurà de pagar per aplicar la tecnologia "Exorcista" (un producte químic per exemple) per recuperar la vida d'aquella llavor mig morta obtinguda de segona generació.
SALUT I ALIMENTACIÓ Les preguntes que ens fem són: Realment necessitem tanta tecnologia bruta i interessada per produir aliments? Si pensem en substituir els combustibles fòssils dels nostres vehicles per combustibles ecològics o biocombustibles, no hauríem de pensar també els humans en produir i ingerir l'aliment (el nostre combustible) produït de forma ecològica i no tan manipulada genèticament? O bé és que tal vegada l'ingerí aliments cada dia més farcits d'additius químics i alterats genèticament és una estratègia per tenir a la societat sempre mig malalta, per així rendir al màxim a la poderosa indústria farmacèutica que a més només pensa en produir medicaments que no curin sinó que cronifiquin les malalties? Vegeu sinó al Google l'entrevista que la Vanguàrdia li va fer al premi Nòbel de Medicina Dr. Richard J. Roberts , "El fàrmaco que cura del todo No es rentable". I més esfereïdor encara és llegir l'informe elaborat per la monja catalana Teresa Forcades, doctorada en medicina que també podeu trobar cercant al Google "Els crims de les grans companyies farmacèutiques". És molt preocupant que les multinacionals de llavors transgèniques Monsanto, Singenta-Novartis, etc., que dominen el món de les llavors, a la vegada tinguin potents indústries farmacèutiques i d'alimentació. Són interessos molt contraposats que caldria separar pel bé de la humanitat, ja que salut i alimentació van íntimament lligades i són paràmetres que haurien d'estar exclosos de la bogeria especulativa i de la manipulació genètica en que ha entrat aquest Món. Josep Pàmies i Breu, membre de la plataforma “Som Lo Que Sembrem”
Dacsa “Dent de Cavall”, autòctona d'Eivissa. La dacsa és un cultiu molt sensible a la contaminació amb transgènics. Foto: JS
SALUT I ALIMENTACIÓ
GRUP COOPERATIU DE CONSUM RESPONSABLE“SA BATJOCA” Després d'una llarga gestació, ja tenim a Eivissa la primera experiència d'agrupacions del que es sol anomenar “consum responsable”. Això consisteix en un col·lectiu de persones que es posen d'acord per adquirir productes (normalment menjar, però n'hi pot haver d'altres) amb una sèrie de requisits: Minimitzar els intermediaris o eliminar-los. Producció ecològica. Kilòmetre zero (producte local) Compres col·lectives El grup el conforma gent molt heterogènia, amb l'objectiu principal d'organitzar-se per proveir-se de productes bàsics i quotidians, com ara pa, ous, verdures i fruita, arròs, llegums, oli i sucre, cacau, etc de comerç just. Per organitzar-se, s'estructura en comissions, encarregades de diferents nivells, com administració, compres, producció agrícola, elaboració de pa... Actualment hi ha un agricultor que proveeix del que té en forma d'una caixa de verdura i fruita variada de temporada (els productes i les quantitats van variant en funció de l'època de l'any) i s'elabora pa a un forn antic restaurat amb farina bio i el treball de sòcies i socis. El punt de trobada és al local de S'Ateneu (Carrer Bes, nº4, Barri de Sa Capelleta, Vila) cada dilluns a les 21,00h J.S.
ALTERNATIVES ABANDONAR EL CREIXEMENT, ABANDONAR EL CAPITALISME Des dels seus inicis al segle XVIII, el capitalisme ha estat intrínsecament vinculat al creixement; l'un no s'entén sense l'altre. Per la seva banda, els paradigmes econòmics forjats en contraposició a l'escola clàssica de la ciència econòmica no tan sols no han sabut evitar el parany, sinó que han contribuït indirectament a perpetuar l'obsessió pel creixement en unes societats en què l'augment de la producció ja no contribueix a reduir l'atur (i, per tant, la pobresa), sinó a fer créixer l'opulència i a erosionar el planeta. Només si abandonem el capitalisme podrem sortir de la trampa del creixement. Si una cosa cal reconèixer al capitalisme és el mèrit d'haver propiciat la millora segurament més pronunciada en el nivell de vida de l'home mitjà dels centres civilitzats de la Terra des dels inicis de la història, fenomen que té lloc a Holanda i Anglaterra al segle XVIII. És aleshores, en el moment en què aquests països comencen a experimentar una millora ferma i persistent en la seva riquesa, quan l'economia es converteix per primera vegada en matèria d'estudi. Però és obligat recordar també que només una molt reduïda part dels habitants del planeta va beneficiar-se d'aquesta millora en les condicions de vida, i que va ser el procés d'acumulació prèvia -possible gràcies al pervers sistema de relacions polítiques de l'Antic Règim- allò que va propiciar-la.
En basar-se en l'acumulació il·limitada i la maximització dels beneficis, el capitalisme és un sistema de producció condemnat al creixement. A més, es tracta d'un creixement desigual, que fomenta la injustícia. La "llei de broze del salari", un dels principis sobre els quals va fundar-se la moderna ciència econòmica i per tant el capitalisme mateix, postulava que tot augment en els salaris ha d'anar precedit d'un augment en els beneficis (de la mateixa manera que havia estat el procés d'acumulació prèvia allò que havia permès un primer increment del nivell de vida). La relació entre capitalisme i creixement és tan estreta que, quan no pot créixer, el sistema es veu abocat a la crisi. Aquest va ser l'origen de la gran convulsió que va tenir lloc a partir del crac del 1929, crisi que també va ser provocada, en combinació amb l'estancament econòmic, per la generació d'una sèrie de contradiccions internes (excés d'endeutament, bombolla financera). El keynesianisme, una falsa solució En aquest context de crisi es comença a prestar una major atenció a la manca de seguretat provocada pel capitalisme. Així, la inseguretat econòmica, que durant molt de temps havia estat considerada com a requisit fonamental d'una producció econòmica creixent i eficient, va deixar pas progressivament a una major preocupació per la seguretat, canvi que es va traduir en l'aplicació d'una sèrie de mesures (seguretat social, subsidis, etc.) que servien per protegir el poder adquisitiu dels consumidors (enfortint d'aquesta manera la demanda agregada interna) i evitar noves depressions. D'altra banda, la gradual difusió de les idees
ALTERNATIVES keynesianes va fer que s'imposessin com a principals objectius de la política econòmica a curt termini el creixement i la plena ocupació, per bé que això hagués de significar un endeutament transitori de l'Estat. Tant les polítiques keynesianes com la planificació estatal implantada des dels anys trenta del segle XX, i ja de manera més estesa a partir de la Segona Guerra Mundial, van propiciar un accentuat creixement econòmic que va generalitzar, als anys seixanta, la societat de consum. Tal com Galbraith va posar en relleu, en aquest nou escenari la preocupació keynesiana per elevar la producció ja no tenia com a traducció una reducció de l'atur, sinó el creixement de l'opulència: incrementar la producció significava augmentar una oferta de béns ja opulenta, i perquè aquesta oferta pogués ser absorbida pels consumidors van generalitzar-se el pagament a terminis i el sistema d'endeutament (que precisament havia estat una de les causes que havien portat al crac del 1929), així com la publicitat. El més obscè és que aquesta opulència convivia amb la misèria i l'explotació política del Tercer Món. Tal com ho expressava Frantz Fanon, una de les veus referents de la perifèria durant els anys seixanta, resultava ridícul que en l'època de l'Sputnik hi hagués qui és morís de gana. A les ànsies de millora econòmica i d'alliberament anticolonial del Tercer Món s'unia, en els països industrialitzats, la percepció que un món sense fam i sense opressió ja no era cap quimera,sinó una escomesa tècnicament realitzable: tal com postulà Marcuse, estàvem davant del "final de la utopia”
És en bona mesura aquesta percepció allò que explica la radicalització política de finals dels anys seixanta. Quatre dècades més tard, la situació és encara més preocupant: si bé l'aplicació de polítiques neoliberals des dels anys vuitanta ha anat acompanyada d'un creixement econòmic generalitzat, les desigualtats entre països rics i pobres han augmentat de manera significativa (si el 1960 el 20% d'habitants més rics del planeta disposava del 70% dels ingressos, el 2004 en posseïa el 83%; pel que fa al 20% més pobre, la seva participació en la riquesa ha passat, en els mateixos anys, del 2,3% a l'1,4%).
Imatge aèria de l'Autovia de l'Aeroport, malbaratament en nom d'un suposat progrés. Foto: Diario de Ibiza
ALTERNATIVES Sortir de la trampa Malgrat l'evidència de les xifres, l'equació entre creixement i desigualtat segueix sense atreure l'atenció dels governants. I per bé que algunes de les regles d'or del neoliberalisme han començat a ser qüestionades en l'actual context de crisi -és el cas del mandat del Banc Central Europeu de preocupar-se únicament per la contenció de la inflació, que ha estat qüestionat fins i tot pel mateix president de torn de la Unió Europea, Nicolas Sarkozy-, no és per mitjà del retorn a les polítiques keynesianes -per altra banda poc probablecom aconseguirem pal·liar els efectes perniciosos del capitalisme i el seu germà bessó, el creixement, que ens aboquen a la destrucció del planeta (com ens recorda Latouche, un creixement infinit és incompatible amb un planeta finit). Per a alguns, la resposta als problemes que tenim plantejats passa per limitar la població mundial. És l'opinió, per exemple, de Jeffrey Sachs, economista i director del Projecte del Mil·lenni de les Nacions Unides entre el 2002 i el 2006, que opina que amb la tecnologia disponibleactualment no és possible alimentar els 6.700 milions d'habitants de la Terra sense generar serioses amenaces per al medi ambient. Tanmateix, les evidents restriccions a la llibertat que implica una política malthusiana i els problemes socials que pot generar (el cas de la Xina ens serveix d'advertència) fan que no representi una alternativa a considerar.
Tampoc els avenços tecnològics no constitueixen cap solució. D'una banda, perquè l'eficiència tecnològica dels països rics és parcialment deguda a la deslocalització d'una part de la nostra base industrial als països del Sud. I, de l'altra, perquè sovint un augment en l'eficiència tecnològica té la conseqüència no desitjada de provocar un increment del consum (és el que els economistes anomenen "efecte rebot" o "paradoxa de Jevons"). Sortir de la trampa implica anar més enllà, implica un canvi radical de mentalitat i l'adopció d'un mode de vida més auster: els problemes que comporta per a l'economia mundial que països emergents i amb una gran població com la Xina o l'Índia vulguin ara alimentar-se de filet -així ho expressava José María Sumpsi, subdirector general de la Faoevidencien que les pautes de consum dels països rics són insostenibles i no poden generalitzar-se. El primer pas l'hem de donar, doncs, des de les zones del planeta que vivim en l'opulència i el malbaratament, per intentar després que la nostra conducta serveixi d'exemple i puguem construir un sistema productiu que abandoni definitivament l'obsessió pel màxim benefici i l'acumulació il·limitada. La qual cosa vol dir abandonar el capitalisme mateix.
Josep Casanellas Article publicat al monogràfic sobre Decreixement de la revista Illacrua
IDENTITAT I LLENGUA XERRADA- PRESENTACIÓ DE VEU PRÒPIA Els passats dies 20 i 21 de juny dos integrants de l'associació Veu Pròpia varen venir a Eivissa a fer dues xerrades (una al Casal de Dones i l'altra a la biblioteca de Figueretes) de presentació de l'associació, organitzades per S'Ateneu i amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Eivissa. Segons ells mateixos “Veu Pròpia és una organització de nous parlants a favor de la llengua. La formem persones de tota mena (homes i dones, joves i grans) amb un tret comú: no tenim el català/valencià com a primera llengua, però l'hem adoptat com a llengua habitual. Treballem per la presència pública dels nous parlants, per ajudar les persones que estan adoptant el català/valencià, i per aconseguir el benestar de la nostra llengua comuna. Veu Pròpia és independent dels partits polítics.”
L'ASSOCIACIÓ DE VESINS DE SANT AGUSTÍ RECUPERA PARAULES EN DESÚS Els vesins de Sant Agustí porten mesos amb la campanya “parlem bé: aturem castellanades”, consistent en recopilar barbarismes i “enterrar-los” mensualment. Ja en tenen més de 164 i seguint... Algunes de les ja enterrades són buenu, pues, hastaluegu, notxebuena, quissà, bucadillu, despidu, llamar s'atenció.... A més, ara han iniciat la campanya “rescat” en la qual “buscam antigues paraules eivissenques perquè no es perdin” Consisteix en què qualsevol pot escriure una paraula i dir a la resta què vol dir. Aquesta és una forma de dignificar la llengua i de prendre consciència del seu deteriorament, amb una iniciativa sortida d'un col·lectiu veïnal. Si hi vols col·laborar, deixa la teua contribució al bar Can Curt o a altres de Sant Agustí que col·laboren amb aquesta iniciativa.
J.S.
ACTIVITATS SOCIALS I CULTURALS EXCURSIONS URBANES: FIGUERETES L’ateneu popular d’Eivissa ja era per fi, una realitat, teniem un espai a Figueretes, un barri lluminós tocant la mar, on la convivència entre la ciutadania autòctona i la procedent d’altres cultures podria ser estreta o distant. Vam decidir, com activitat de l’ateneu fer una caminada pel barri, fixar-nos en els detalls i anar parlant-ne. Vam relitzar aquesta activitat un diumenge de maig, el punt de trobada seria l’ateneu i portariem menjar, cadascú el que li anàs bé, per fer un dinar després de la caminada. Des del carrer Matutes Noguera vàrem passar pel carrer….. per anar cap al bar de l’associació de vesins i les pistes espotives, i a la part de darrere, hi havia una llar amb unes graelles per fer torrades, hi havia vesins del barri que preparaven el foc per torrar. Era una espai ben polit, encara que una mica deixat. Aquest espai limita amb una paret del cementeri vell, que estava ben emblanquinada. Vàrem decidir entrar al cementeri vell, algú de nosaltres no havia entrat mai, altres tenien els seus avis i altres familiars, per a tots era una visita curiosa. Vàrem veure el panteó on està enterrat Marià Villangómez, i l’afegit al cementeri on s’enterraven els protestants, allí està enterrat l’arquitecte Edwin Broner. També varem mirar amb curiositat els panteons subterranis i la creu d’homenatge als morts de la guerra civil i varem voltar per tots els carrers del cementeri. A la sortida baixant pel carrer… ens vàrem adreçar cap a la torre des molí de Ses Coves, el que
queda d’un antic molí de farina, saludàvem les persones conegudes que trobàvem pel barri, i també una vesina que té a Figueretes una casa sense tanca,i estava arreglant el seu jardí, ens va contar que les roses, tan precioses el mes de maig, li desapareixien alguna nit, estaven quasi a mà dels vianants. Vàrem seguir en direcció a la mar, a caminar pel passeig que diuen que han de millorar un any d’aquests, que ja està el projecte fet. Caminar pel passeig de Figueretes vora de la platja i amb bona companyia un diumenge de maig, és un luxe que vam gaudir els que hi anàrem. Es va fer l’ hora de tornar cap a l’Ateneu. Vàrem treure les carmanyoles i vàrem parar la taula, ja era hora de dinar, un altre dia farem una altra ruta. M.M.
Imatge que indica la ubicació de la fossa comuna al cementeri vell. Foto: M.M.
FOTRE!
Soluci贸: en Marc Costa les ha canviat perqu猫 a na Lourdes no li lleneguin es tacons.
Relaciona ses dos columnes Empedrat de Dalt Vila Desfiguraci贸 de Sa Penya Plataformes Botafoc Patrimoni de la Humanitat?
Lourdes Costa Francesc Triay Marc Costa
Les 7 difer猫ncies: Port actual i Alternativa PSOE
ACTIVITATS APOSTASIA
La pràctica de bateig és un acte ritual i en molts casos no es correspon amb les inquietuds espirituals de la persona batejada. Tot i això, el nom segueix als llistats de la diòcesi i els fan servir per justificar un nombre de fidels que no es correspon amb la realitat. Des de S'Ateneu s'ofereix la possibilitat a tothom que vulgui de poder-se esborrar dels arxius de l'església catòlica (apostatar). Això no és anar en contra de ningú, sinó poder decidir per un mateix les creences amb les quals un s'identifica. Així i tot, moltes voltes els bisbats no en fan cas i solen ignorar les sol·licituds de baixa, anant en contra de la confidencialitat de dades individuals i de la llibertats de creences. Si vols poder decidir en aquest sentit, aporta fotocòpia de document d'identitat i parròquia on et batejaren i enviarem les dades al bisbat col·lectivament, per tenir més força. Més informació: http://www.ateus.org on et pots descarregar els formularis. APE
Diada de Sant Jordi 2009
Sant Jordi -23 d'abril- és la diada dels Països Catalans i la festa de la cultura i del llibre; per això vàrem sortir al carrer per, de pas, fer el primer acte en públic de S'Ateneu. Vàrem muntar una parada amb títols relacionats amb temes socials, moltes flors i amb el fulletó d'informació de S'Ateneu, del qual se'n varen repartir moltes còpies. A més, també va sorgir la idea (ja en marxa) de fer un sistema d'intercanvi de llibres per als socis de S'Ateneu: fer un llistat de títols que puguin ser interessants (o portar-lo directament al local) i portar un registre del préstec. APE
DIADA D'EIVISSA: SA BERENADA El 8 d'agost es commemora la conquesta catalana de l'illa d'Eivissa l'any 1235. Aquest fet suposà l'annexió de l'illa en la Corona d'Aragó i l'arribada dels nous pobladors de l'illa, originaris principalment de les comarques de l'Empordà i Tarragona. Aquesta commemoració ha perdurat en la societat en Sa berenada del Puig des Molins. Gent d'arreu de l'illa es prenia el dia de festa i baixava a Vila, per celebrar el simple fet de ser eivissenc i de saber d'on es venia. Durant molts anys s'ha intentat despullar el component identitari, per vestir-ho de reivindicació del cristianisme, i fins i tot alguns han volgut realitzar reivindicacions de caire xenòfob en aquesta diada de totes les eivissenques i eivissencs. Per això no està de més recordar que un 8 d'agost (en aquest cas, de 1936), una expedició, també catalana, va restaurar el govern republicà a Eivissa, que mesos abans havia patit la insurrecció dels militars feixistes. Un alçament feixista que va triomfar, davant la passivitat de les democràcies europees, i que després va desembocar en un govern que va reprimir la població per qüestions de nacionalitat, ideologia, opció sexual... això pels qui no patiren l'exili o les execucions sumàries. Un alçament del qual encara en patim les seqüeles. Així, la diada del vuit d'agost és més que el record de qui som i d'on venim, és també el dia per reivindicar el que volem (i podem) ser.
FES-TE'N SOCI/SÒCIA!! Carrer Bes, 4 Sa Capelleta, Vila (Vora Ràdio UC) MÉS INFORMACIÓ SOBRE ACTIVITATS: ateneupopulareivissa.blogspot.com “Ateneu d'Eivissa” al facebook
Milicians alçant la Senyera al Castell d'Eivissa. Agost de 1936.