Núm. 2069. ■ Del 21 al 27 d’octubre del 2011. ■ Any XLVI.
www.presencia.cat
Trencant tòpics El paper real de la immigració en l’estat del benestar
Enric Sabater. El fotògraf i exsecretari de Dalí fuig de les polèmiques i es dedica a ensenyar al món l’obra del seu mestre.
Joan Pich. Un repàs a la figura del músic i pedagog, en el centenari del seu naixement.
Fotos de la guerra. El MNAC presenta les fotos perdudes de la Guerra Civil de Robert Capa, David Seymour «Chim» i Gerda Taro.
Transe端nts al barri del Raval, a Barcelona. / ROBERT RAMOS
DOSSIER
En temps de crisi, un munt de rumors i estereotips falsos donen una imatge irreal de la immigraci贸, que en termes econ貌mics ha aportat al nostre estat del benestar m茅s del que en rep
La realitat de la immigraci贸
DOSSIER TRENCANT TÒPICS
Cotitzen i paguen IRENE CASELLAS
E
n les eleccions municipals del maig passat, la societat catalana va ser testimoni, amb major o menor grau d’estupefacció, dels bons resultats de formacions polítiques que havien utilitzat arguments clarament xenòfobs i racistes en les seves respectives campanyes. En temps de crisi, la immigració sembla convertir-se en el boc expiatori ideal de tot els maldecaps econòmics que ens afecten. «Els de fora es queden tots els ajuts», «col·lapsen els serveis socials i sanitaris», «són una càrrega». Aquestes són només algunes de les frases que sovint es poden escoltar després de la típica introducció «jo no sóc racista, però...» El cert és que aquests missatges corren de boca en boca, ajudant a crear una imatge irreal i falsa del fenomen de la immigració. Un malestar creixent que té com a principal còmplice el desconeixement i la por. D’aquí que moltes entitats que treballen en aquest àmbit hagin començat a alertar que s’està jugant amb foc.
Risc d’incendi SOS Racisme Catalunya ho va voler deixar ben clar en la constitució dels nou ajuntaments, fent arribar a 47 representants municipals packs antiracistes –en alguns casos amb extintors inclosos– per frenar el discurs xenòfob. «Amb aquests packs donem eines per frenar el discurs racista, un discurs que es va colar a la campanya electoral i que pot ser com un misto que encengui l’incendi de l’odi i que posi en perill la convivència», expliquen els representants de l’entitat. «Per primera vegada a la història de la nostra democràcia hem de fer front a un panorama polític en el qual s’ha confirmat la presència institucional de moviments clarament bel·ligerants pel que fa al respecte dels drets d’algunes de les persones que conviuen al nostre territori, fonamentant-se només en el fet de la seva nacionalitat», afirma en 8 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 d’octubre del 2011
Segons l’últim estudi de la Caixa, durant els anys de més creixement de l’economia espanyola els immigrants van ser els responsables de la meitat del superàvit de les finances públiques (uns 5.000 milions d’euros anuals), gràcies a les seves cotitzacions a la Seguretat Social i als impostos pagats.
aquest mateix sentit la Taula d’Entitats de Suport als Immigrats (TESI), un espai de coordinació format a la demarcació de Girona per organitzacions i entitats que treballen amb immigrants i minories culturals, i on també participen col·lectius formats pel mateixos immigrants. La preocupació per la xenofòbia augmenta també en altres àmbits, i des d’alguns ajunta-
ments i des de la Generalitat s’han engegant campanyes per oferir dades concretes sobre la realitat de la immigració. Són sobretot campanyes antirumors, que desmunten, amb informació oficial i contrastada, idees preconcebudes com ara que els immigrants col·lapsen el sistema sanitari, tenen més facilitats per obrir els comerços, es queden totes les beques dels menja-
No saturen la sanitat dors escolars o no paguen impostos. Perquè, en definitiva, tot això és fals.
Aportacions al benestar L’estudi promogut des de l’Obra Social de la Caixa sobre Immigració i Estat del benestar a Espanya, recull dades concretes sobre l’accés de la població immigrada als sistemes de protecció social i
analitza de quina manera els ciutadans estrangers fan ús de l’estat de benestar. Les conclusions demostren clarament que aquests darrers anys la immigració ha contribuït a consolidar el sistema de protecció social a l’Estat espanyol, ja que ha estat un factor determinant per afavorir la contenció salarial, la incorporació de la dona al mercat laboral, o per proporcionar un retard de
A tot l’Estat, la despesa social dedicada als immigrants era, el 2007, del 5% (tot i que representen gairebé el 13% de la població). A Catalunya, les persones immigrades van al metge la meitat que els autòctons. I aquests darrers gasten un 40% més en medicaments que la gent que ve de fora.
cinc anys de l’entrada en dèficit del sistema de pensions, gràcies a la seva alta taxa d’activitat, entre d’altres coses. La proporció de població estrangera se situa actualment entorn el 12,17% de mitjana a tot l’Estat, un percentatge semblant al d’altres països europeus. Ara bé, només un 1% dels beneficiaris de pensions són estrangers, i més de la meitat són de proce-
Un grup de treballadors de la construcció, fent una aturada arran de la mort de quatre companys, a València, fa tres anys. / EFE
Del 21 al 27 d’octubre del 2011 • PRESÈNCIA • 9
DOSSIER TRENCANT TÒPICS
dència comunitària. Del total de treballadors que cotitzen, entre un 10 i un 11% són estrangers, i els immigrants han fet tradicionalment algunes de les feines més dures. Les dades de l’últim trimestre del 2010 sobre els afiliats a la Seguretat Social indiquen que els estrangers representen el 9,3% dels treballadors de règim general; el 7,5% dels treballadors del mar; el 6,3% dels autònoms; el 41,2% dels afiliats al règim agrari; i més del 60% dels inscrits en el règim de la llar. La major part de la població immigrada es troba en edat laboral i proporciona una aportació neta a les arques de la Seguretat Social. Això està previst que es mantingui almenys durant les pròximes dues dècades. Així i tot, s’ha de recordar que una part important de les feines que fan els immigrants són en l’economia submergida, que segons algunes estimacions pot arribar a representar més del 20% del PIB. Aquestes persones no cotitzen i per tant estan exclosos dels sistemes de seguretat social, però vivint aquí també paguen impostos indirectes, per exemple si compren tabac o gasten gasolina. Arcadi Oliveres, catedràtic d’economia i activista per la pau i dels drets humans, recorda que la immigració, aquí i en altres països mediterranis, resol el problema de l’envelliment de la població, ja que a la nostra piràmide demogràfica hi ha un buit en la segona edat, corresponent al descens de la natalitat que es va produir a finals dels anys setanta i durant els anys vuitanta. «Que falti la segona edat és terrible per a qualsevol país, perquè ells són els que paguen les pensions de la tercera edat, i l’educació i la formació de la primera. Perquè l’Estat espanyol pugui tenir una piràmide demogràfica equilibrada, l’ONU va calcular el 1999 que fins a l’any 2020 havien d’arribar uns 155.000 immigrants cada any», explica Oliveres, que insisteix que des del
punt de vista econòmic, la immigració és absolutament necessària i beneficiosa.
Només els útils? Però tampoc no podem caure en el parany de reduir-ho tot a la rendibilitat de les persones. Seguint aquesta perillosa via segurament acabaríem pensant que només tenen drets aquells que resulten útils, rendibles. I la història del segle XX ja es va encarregar d’ensenyar-nos com en pot
10 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 d’octubre del 2011
ser de perillós aquest argument. Ara bé, pel que fa a les persones estrangeres extracomunitàries, el nostre marc legal ja vincula de manera directa el reconeixement i manteniment dels seus drets a la seva capacitat econòmica. Un immigrant que hagi aconseguit la targeta permanent de residència ha estat com a mínim vuit anys al país, i sempre demostrant, d’una banda, que no té cap mena d’antecedent poli-
cial, ni aquí ni al seu lloc d’origen, i de l’altra, que disposa de treball i recursos econòmics suficients per viure. El procés és el següent: l’immigrant que arriba sense papers ha de passar primer tres anys aquí per demostrar el seu arrelament i aconseguir el primer permís de residència provisional, que només dura un any. Si durant aquest any pot demostrar que ha estat treballant i continua tenint feina, obtindrà un permís per
Cobren menys i tenen més sinistralitat laboral Segons dades del sindicat CCOO, els salaris dels immigrants són de mitjana un 20% inferiors als previstos en els convenis col·lectius dels respectius sectors on treballen. Això vol dir que els immigrants accepten cobrar menys per poder tenir feina, però sobretot que algú decideix pagar-los menys per poder obtenir més beneficis. És un peix que es mossega la cua. Segons aquestes dades, els estrangers treballen més hores i estan subjectes a més accidents laborals: la sinistralitat entre el col·lectiu és un 200% superior a la de la resta de treballadors.
Un menjador escolar. / MANEL LLADÓ
No es queden totes les beques de menjador Un dels rumors més estesos arreu és que els immigrants es queden totes les beques de menjador de les escoles, quan la realitat demostra que això no és cert. A la ciutat de Barcelona, per exemple, per al curs 2010-2011, només el 15,5% d’alumnes amb beques menjador eren d’origen estranger. Tampoc no és cert que els negocis d’immigrants actuïn fora de la normativa. De fet, tots els comerços d’alimentació de menys de 150 m² poden obrir tots els dies excepte els festius de tancament obligatori i sense limitació d’horari, tinguin el propietari que tinguin.
dos anys, que es renovarà per dos anys més si les seves circumstàncies no canvien. Un cop passat aquest termini, sempre que continuï demostrant que té feina i evidentment que es mantingui sense antecedents, obtindrà la targeta de residència permanent. «Tot això en el millor dels casos. Hi ha gent que fa deu anys que estan aquí intentant regularitzar-se i no hi ha manera. La legislació és complicada, s’enfronten a un munt de tràmits i a situa-
Una dona caminant pels carrers de Barcelona. ALBERT SALAM
No tenen preferència per rebre pisos cions molt difícils», explica Paloma Lavandeira, advocada del Grup de Recerca i Actuació sobre Minories Culturals (GRAMC), una de les entitats que formen part de la TESI. «Si ens amaguen les dificultats que han tingut i tenen els immigrants i ens fan creure que venir aquí i estar aquí és fàcil, i a més a tot això hi afegim el discurs xenòfob i racista, la gent, que està preocupada i en una situació vulnerable per la crisi, doncs s’ho
En l’actualitat, i a tot arreu, no hi ha prestacions públiques específiques per a immigrants o que els donin prioritat pel simple fet de ser-ho. Les ajudes que donen les diferents administracions sempre són en funció dels nivells de renda. En el cas dels pisos de protecció oficial, amb la modificació de la Llei d’Estrangeria l’any 2009, va quedar restringit aquest dret d’accés a habitatge social només per a les persones estrangeres amb residència permanent al territori. Tampoc no és cert que col·lapsin els serveis socials: segons l’estudi de la Caixa, només el 6,8% de totes les intervencions de serveis socials que es fan a l’Estat estan adreçades a immigrants. Del 21 al 27 d’octubre del 2011 • PRESÈNCIA • 11
Immigrants fent classe a l’associació Akan de Girona. / MANEL LLADÓ
creu, i el rebuig i l’odi s’estenen. Això és molt perillós per a tothom», assegura Lavandeira, que afegeix: «Precisament el que cal ara més que mai és fomentar la cohesió social. Si permetem que es comencin a retallar drets dels immigrants, obrim la porta que es continuïn retallant els drets de tothom. Quin és el límit? Ara comencen així, i potser demà sóc joc a qui discriminen per no tenir una renda suficient. No només tenim una crisi econòmica, tenim una crisi de model de societat, i hem de decidir cap a on volem anar.» Per la seva banda, Jose Peñín, membre de SOS Ra-
cisme Catalunya, insisteix que el problema de quedar-se sense feina, en el cas dels immigrants, no és només perdre ingressos econòmics i estabilitat, sinó perdre també el permís de residència, amb tot el que això implica.
Exclusió Les targetes de residència de pares i fills solen estar vinculades si hi ha hagut reagrupament familiar, de manera que si un pare perd la feina es pot trobar que tota la seva família es converteix, de cop, en allò que generalment es coneix com a ilegals. Aquest terme, però, és una definició la-
12 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 d’octubre del 2011
mentable, ja que una persona no pot ser considerada legal o il·legal. No tenir papers és una situació administrativa, no és cap delicte. És molt més il·legal conduir begut, que està tipificat com a delicte, que no tenir papers. «En qualsevol cas, com que molts immigrants es troben ara en una situació tan vulnerable, es veuen obligats, per exemple, a acceptar condicions molt més dures de feina», afegeix Peñín, mentre alerta que aquest és un problema global, que tot Europa s’està tornant molt més conservadora i endureix la seva política d’estrangeria, i que el racisme i la
xenofòbia augmenten perillosament arreu. És a dir, individus i famílies que ja fa anys que viuen aquí, es troben al mateix temps amb més problemes per tirar endavant i amb més sensació de ser rebutjats. «Mentre els immigrants servien de mà d’obra, no passava res, ens venien la idea de Catalunya com a terra d’acollida, de multiculturalitat i de tolerància. Hem viscut vint anys de creixement i d’especulació... però ara que ja són tres anys de crisi, ara els immigrants molesten», assegura Paloma Lavandeira. Però deixar que aquestes idees de re-
buig proliferin és un error, i a més és indigne d’un estat de dret. «Al final, no ens cal anar a Mali per defensar els drets humans i la dignitat de les persones. Gent fent cua amb bidons davant d’una font per poder tenir aigua no significa que es faci un mal ús de les fonts, significa directament un problema de misèria. I la solució no és treure les fonts, perquè això és una retallada, no només per als immigrants, també per a tota la resta de la població», insisteix l’advocada.
Distrets Des de l’àmbit de la immigració es té la sensació que totes aquestes idees contra la immigració el que intenten és fer-nos mirar cap a un altre costat. «Els ciutadans, tots, siguem d’on siguem, hauríem de demanar responsabilitats a aquells que gestionen els recursos. Ara no n’hi ha, de recursos, però el cert és que n’hi ha hagut molts. Com és que en tres anys estem així?», es pregunta Lavandeira. Des de la TESI, s’insisteix que estem patint les conseqüències dels abusos fets sota l’empara de l’especulació, i que no podem culpabilitzar la immigració de la crisi econòmica. Aquest col·lectiu també considera fonamental que cadascú estigui disposat a veure, reconèixer i assumir les veritables causes que han portat la pèrdua de prestacions i serveis públics de l’estat del benestar, «sense deixar-nos engalipar per missatges que exclusivament es fonamenten en la promoció de la xenofòbia i l’exclusió social». I Jose Peñín hi afegeix: «Les persones no podem ser persones només si som rendibles, tots tenim dret a intentar viure millor, a tenir una oportunitat.» Potser és el moments de recuperar una frase que ja va dir fa més de 50 anys l’escriptor suís Max Frisch en referència als espanyols que treballaven a Suïssa i a Alemanya: «Volíem treballadors i van venir persones.»
Una mare amb mainada pels carrers de Barcelona. / ALBERT SALAMÉ
Redistribució fiscal injusta I.C.
S
egons els experts en termes d’immigració, les xifres demostren que en realitat les problemàtiques sobrevingudes es deuen a una incapacitat de les nostres infraestructures de donar resposta a un augment de les necessitats de la població. «La qüestió no és només si una població té un 16 o un 45% de persones estrangeres empadronades al seu territori, sinó també els temps que fa que aquestes persones hi viuen, ja que molts fa anys que són residents, o fins i tot han nascut al nostre país», asseguren les entitats que formen part de la TESI. Per això consideren necessari remarcar que l’assentament de les poblacions d’origen immigrat, concentrades en determinades zones del territori en resposta a l’efecte crida generat, no per la existència de programes socials del país d’acolliment, sinó per la demanda real de mà d’obra, en
Europa ja no enlluerna Un dels fets que s’estan detectant darrerament, conseqüència directa de la crisi, és que l’arribada d’immigrants s’ha anat estancant, ja que als països d’origen es comença a entendre que Europa ja no és un paradís on tot és possible. Per això, el que preocupa ara les entitats que treballen amb la immigració és l’atenció a les persones que ja fa anys que són aquí i que a conseqüència de la crisi es troben en situacions més complicades, ja que l’atur les està colpejant durament. Moltes d’aquestes famílies, ja arrelades aquí, estan intentant per tots els mitjans no haver de retornar als seus països, on el futur és igualment incert.
realitat ha servit per posar de manifest novament una situació injusta. És a dir, hi ha una clar desequilibri entre les responsabilitats i les competències atorgades a les diferents administracions –estatal, autonòmiques i local– i els mitjans econòmics al seu abast. «Pel que fa a la immigració, no l’únic, però sí un dels principals problemes és que en relació als recursos fiscals generats pels immigrats, els territoris que més aporten, i que lògicament són els que tenen més concentració de població estrangera, no són els que reben més diners dels fons estatals amb vista a poder gestionar i donar resposta a les noves necessitats que s’hi generen», afirmen des de la TESI. Per això reclamen que augmenti la quantia del Fons de Suport per a l’Acolliment, Integració i Reforç Educatiu dels Immigrants i que es reparteixi entre les comunitats i municipis amb més concentració d’immigrants.
Del 21 al 27 d’octubre del 2011 • PRESÈNCIA • 13