EMPEZAR BIEN EL AÑO Calendarios, agendas, cuadernos y libretas ● Herramientas de escritorio tradicionales para humanizar la escritura y la representación de ideas ■ Producción local en València

Teenage Bottlerockets

DILLUNS 20/2, 20.30H. 15/20€

EL LOCO CLUB. Erudit Orellana, 12

Els Teenage Bottlerockets són una banda de punk-rock de Wyoming (USA) formada per Ray Carlisle, Kody Templeman, Miguel Chen i Darren Chewk, i venen al Loco Club a presentar el seu últim llançament: Sich Sesch! El seu estil no ha variat al llarg dels nou discs publicats i precisament esta falta d’evolució estilística ha potenciat que el grup siga sòlid i contundent. Fan una música enèrgica, sorollosa, irritant i senzilla, semblant a la dels Ramones. Cançons basades en power chords a volum brutal i melodies contagioses amb una combinació de lletres serioses i altres en gran sentit de l’humor. Els/les que assisteixen al seu espectacle, que es preparen a suar la camiseta. XIMO MARQUÉS

V MUV! VIERNES 24 Y SÁBADO 25/2

muvfest.com

Renace de las cenizas el festival de música urbana MUV! después de tres años de parón, cuando ya nadie lo esperaba, y vuelve al barrio que lo vio consolidarse en su segunda edición: el Cabanyal. La idea es extender la música más allá de los circuitos convencionales, pero el concierto gordo, ese sí, se lo han llevado al TEM. Compartirán su escenario el rock de Johnny B Zero y la fusión de jazz y reggae que practican Ales Cesarini y Payoh Soul Rebel en comunión. Ahora sí, los espacios no convencionales serán La Batisfera con la fusión de Aliya Cycon Project; Lindala Restobar con la música inspirada en pioneros del funk de Ay Trick y La Fábrica de Hielo con la cumbia de Xixa Morá y la zarzuela de Viva lo nuestro. Hay mucho más... S.M.

Sorry

DISSABTE 27/2, 21H. 16€

EL LOCO CLUB. Erudit Orellana, 12

Dos millors amics del sud Londres conformen esta prometedora banda plena d’experimentació. Des dels seus inicis en el punk, Sorry ha mesclat tot tipus de ritmes i sons: des dels efectes electrònics del hip hop, a fusions més jazz. Els anglesos han anat traient temes i sobreeixint en una escena molt nombrosa. Això els ha portat a fitxar per Domino i a treballar amb productors com el de Gorilaz en el seu debut 925 de l’any 2020 o amb el productor de Portishead en el seu recent àlbum Anywhere but here d’octubre de l’any passat. Aquesta és una de les bandes a les quals la pandèmia va frenar l’ascens, però, tot i fer-les sense pretensions, les seues cançons ja van apareixent a les llistes del millor de l’indie rock en anglés. ÀNGELA N.

Doctor Divago

La tierra prometida

Bonavena Música | 2023

Tras trece discos y 33 años de carrera regresan los valencianos Doctor Divago con un brillante nuevo trabajo eminentemente rock. De preciosistas melodías y arreglos pop, cuidadas armonías vocales (¡menuda voz la de Manolo Bertran!) y una producción brillante. Discazo para comenzar el año.

Dance Usted

Luis Costa | Anagrama Editorial | 2022

Rigoberta Bandini

La emperatriz

Rigoberta Bandini | 2022

Quizás éste sea uno de los discos más esperados en la escena nacional. Después de ir soltando pequeñas píldoras en forma de singles , por fin se publica el debut largo de la artista catalana Rigoberta Bandini en el que junta una buena colección de hits vitalistas y luminosos.

En formato de bolsillo se presenta este libro dedicado al arte del baile y el disfrute. Lo firma alguien que de eso sabe mucho: Luis Costa, DJ que desde 1994 llena las noches de ritmos y beats , y escritor que ya nos ha sorprendido con anteriores volúmenes musiqueros. Con portada rosa flúor, este libro habla de música pero también de celebrar la vida, porque bailar nos hace conectar con lo más profundo de nuestro ser. Siempre ha sido así en cualquier cultura, como demuestran los primeros bailes modernos en las plantaciones del sur de Estados Unidos alrededor de 1890, hasta el clubbing actual, pasando por el jazz en los años veinte, el swing, el twist, el soul y el pop, la música disco, el sonido balearic, y hasta el bacalao valenciano. Y eso son solo algunos de los términos musicales que por aquí aparecen, porque, con este libro de tan amena lectura vas a aprender muchísimo, pero sobre todo vas a disfrutar de anécdotas, como la de saber que el primer DJ apareció en 1943 en la ciudad inglesa de Leeds y la primera discoteca pocos años más tarde en Paris. Un cuaderno que nos recuerda la importancia de socializar, moverse, danzar y quemar suela, porque ya lo dijo Nietzsche: quien no baila está fuera de la realidad.

Belle and Sebastian

Late developers

Matador Records | 2023

No ha pasado ni un año desde la publicación del anterior trabajo de los escoceses Belle and Sebastian y ya tenemos nueva entrega: un delicioso disco de once canciones con la más pura esencia de la banda, a la altura de sus mejores creaciones. Indie pop de alto calibre.

LAS PAREDES HABLAN VIERNES 3/2

Carlos Saura · España · 2022 · Guion: Jos é Morillas y Carlos Saura · Documental. Con los años, hay directores que parecen encontrarse más cómodos en el terreno del documental que en la ficción. Son los casos de figuras como Werner Herzog o el español Carlos Saura. Saura nos propone, en Las paredes hablan, un acercamiento a los orígenes del arte y la pared que da título a la cinta como medio de expresión. Partimos de las primeras pinturas rupestres para acabar estableciendo una relación con el actual arte urbano. Le acompañan el paleontólogo Juan Luis Arsuaga y artistas como Suso33, Zeta, Musa71 o el pintor Miquel Barceló. G.LEÓN

ORO PURO VIERNES 10/2

Fatih Akin · Alemania · 2022 · Guion: Fatih Akin. Int é rpretes: Emilio Sakraya, Kardo Razzazi, Karim Günes... Resulta difícil entender el estreno en España de una película como esta sin la firma del director alemán Fatih Akın. Desde su rompedor debut con la ya lejana Contra la pared , Akin ha sabido escoger cualquier tema y darle una impronta personal, pura tensión cinética. En Oro puro , su último trabajo, nos relata la biografía del rapero de origen kurdo conocido bajo el seudónimo de Xatar. Desde su infancia en el gueto, pasando por la cárcel en Irak y una vida de delincuencia, hasta la cima de la industria de la música en su Alemania de acogida.

G.LEÓN

LOS FABELMAN VIERNES 10/2

Steven Spielberg · USA · 2022 · Guion: Tony Kushner y Steven Spielberg.

Int é rpretes: Michelle Williams, Paul Dano, Gabriel LaBelle...

Steven Spielberg ha sido uno de los grandes constructores del cine de entretenimiento de las últimas cuatro décadas. De su privilegiada cabeza para la imagen en movimiento ha salido buena parte del imaginario colectivo cultural de muchas generaciones. Hora era de que una de sus películas explorara el origen de su pasión por el cine. Los Fabelman narra su infancia y juventud en el seno de una familia judía, de la fascinación por realizar sus propias películas y su relación con las personas que más influyeron en su vida y su personalidad, sus padres.

G.LEÓN

EL TRIÁNGULO DE LA TRISTEZA VIERNES 17/2

Ruben Östlund · Suecia · 2022 · Guion: Ruben Östlund.

Int é rpretes: Harris Dickinson, Charlbi Dean, Zlatko Buric... Uno de los estrenos más esperados de este comienzo de año. Ganadora de la codiciada Palma de oro de Cannes, El triángulo de la tristeza sigue los pasos del anterior trabajo del sueco Ruben Östlund. Si en The square , Östlund ridiculizaba el mundo del arte, aquí apunta al de los superricos. Carl y Yaya forman una pareja de influencers que son invitados a un crucero de lujo. Mientras los pasajeros disfrutan de todas las comodidades, el capitán del barco se niega a salir del camarote. Una tormenta pondrá patas arriba esta estructura de privilegios.

G.LEÓN

Dansa Filmada

FINS EL DIUMENGE 12/3

CAIXAFORUM. Eduardo Primo Yúfera, 1A

Caixaforum comença l’any amb un programa que barreja dansa i cine. Quatre propostes que van des de la mera filmació d’obres de dansa a treballs formalment més cinematogràfics o on la imatge cobra una funció interpretativa més enllà del registre. El cicle arrencava el diumenge 29/1 amb la La bella durmiente de la realitzadora Gunilla Wallin que recull la versió del conte de Charles Perrault interpretada pel coreògraf Mats Ek amb música de Txaikovski. Ja en el terreny més cinematogràfic, el diumenge 5/2 veurem la versió de Bodas de sangre dirigida per Carlos Saura que recull els assajos de la companyia d’Antonio Gades en un triple diàleg entre dansa, teatre i imatge. Igual d’interessant és Pina [26/2], on l’alemany Wim Wenders, junt amb els ballarins del Tanztheater Wuppertal, rendeix homenatge a l’obra de la coreògrafa Pina Bausch, un dels exercicis més lúcids que s’han realitzat amb la tècnica del cine en 3D. Tanca la programació La novena de Beethoven [12/2] en versió del ballarí francés Maurice Béjart, junt al Béjart Ballet Lausanne, el Tokyo Ballet i l'Orquestra Filharmònica d’Israel, dirigida per Zubin Mehta. G.LEÓN

La Inf Ncia En El Cine

DEL DIMECRES 8 AL DIUMENGE 26/2

LA FILMOTECA. Pl. Ajuntament, 17

La Filmoteca de València presenta este mes un cicle de pel·lícules amb motiu de la presentació del llibre col·lectiu Lo que nunca volverá: La infancia en el cine , on s’aborda la representació de la infància al llarg de la història del sèptim art. Són huit títols ressenyats en el text que ofereixen una incursió al tema des de diferents perspectives, tant dramàtiques com formals. El programa arrenca amb Los cuatrocientos golpes [8-9/2] de François Truffaut, amb Jean-Pierre Léaud com a Antoine Doinel, un xiquet que tracta de fugir de l’asfixiant món dels seus pares. Un cant a la llibertat d’una de les obres pioneres de la nouvelle vague . Per ordre de programació, veurem La noche del cazador [10 i 12/2], debut en la direcció de l’actor Charles Laughton, amb Robert Mitchum en el paper d’un fals predicador que assetja a uns xiquets per obtenir informació sobre el botí d’un robatori. Li segueixen, Estiu 1993 [14 i 19/2] de Carla Simón, la peça d’animació La vida de Calabacín [16 i 18/2] de Claude Barras, Zazie en el metro [21 i 25/2] de Louis Malle, l’obra maestra de Luis Buñuel, Los olvidados [22-23/2], Viento en las velas [23 i 26/2] d’Alexander Mackendrick i la inoblidable E.T. El extraterrestre [24 i 26/2] d’Steven Spielberg. G.LEÓN

Orinoco

HASTA EL DOMINGO 19/2

LA MÀQUINA. Pare Jofr é , 7

Dos artistas navegan a la deriva en el río Orinoco engañadas por un falso contrato. Realizan un viaje, el viaje de la vida…¿Viajan solas? ¿Acompañadas? ¿Hacia dónde? ¿Hasta cuándo? En este viaje inquietante pasarán de la risa al llanto, del dolor a la alegría, poniendo en juego la poesía, el humor y la ilusión en una obra que supone una metáfora del género humano, su fragilidad y desamparo. El inspirado texto del mexicano Emilio Carballido, con aires a Lorca, Valle Inclán y Juan Rulfo, es interpretado aquí por dos maravillosas actrices, Gretel Stuyck y Diana Volpe, que nos relatan esta hermosa comedia de la vida con realidad y poesía. Un Thelma & Louise amazónico en estado puro.

GLORIA POZUELO

AI, CARMELA

DEL DIMECRES 1

AL DIUMENGE 26/2

TEATRE MICALET. Guillem de Castro, 73

Sempre és imprescindible saber on es troba un, més si existeix una frontera que va i ve. Paulino i Carmela són dos artistes de varietats que a la guerra civil es troben en el lloc equivocat en el moment menys oportú. Ai, Carmela és una història tendra i cruel a parts iguals en la qual es veurà embolicat aquest duo còmic, obligat a improvisar una tensa funció davant un grup hostil de militars feixistes i a actuar per als brigadistes internacionals abans de ser afusellats. El text del valencià José Sanchis Sinisterra va ser portat al cinema al 1990 per Carlos Saura i guanyà 13 Goyas, entre ells, el de millor guió adaptat. LUCAS SÁEZ

EDIPO. A TRAVÉS DE LAS LLAMAS

DEL JUEVES 2 AL DOMINGO 5/2

TEATRO OLYMPIA. Sant Vicent Màrtir, 44

“Matarás a tu padre y yacerás con tu madre”. Algo parecido le dijo el Oráculo de Delfos a Edipo según el mito griego que hiciera famoso Sigmund Freud para formular su “complejo” psicoanalítico. Llega al Olympia esta historia incestuosa y rocambolesca teatralizada en 2021 para su estreno en el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. La firma el dramaturgo Paco Bezerra —Premio Nacional de Literatura Dramática 2009—, que viene de denunciar a viento y marea la censura impuesta por los Teatros del Canal (gestionados por la Comunidad de Madrid) sobre su obra Muero porque no muero en torno a la figura de Teresa de Jesús. Siempre se ha dicho que el mito de Edipo es el descubrimiento de que el saber conduce al fracaso pero, ¿y si lo que intenta decirnos es que quedarse solo y ciego es el mayor de los éxitos posibles? S.M.

Delicades

DEL DIVENDRES 3

AL DIUMENGE 5/2

TEATRE PRINCIPAL. Barques, 15

El prestigiós dramaturg Alfredo Sanzol, premi Max 2019 a Millor Espectacle de Teatre per La Ternura , dirigeix ara Delicades en col·laboració amb les T de Teatre aprofitant el trenta aniversari d'aquesta companyia. L’autor d'El bar que se tragó a todos los españoles (que va omplir el teatre Principal al 2021) firma aquesta comèdia plena de poesia que uneix fragments i històries sense relació aparent per construir un món on somriure i emocionar-se. Relats molts d'ells ambientats en la guerra civil, com el de les tres germanes que s'acomiaden del germà que se'n va a la guerra o el soldat que envia a un fotògraf perquè retrate a la núvia nua. ASSUMPTA TAMARIT

Hanle

DEL DISSABTE 4

AL DIUMENGE 26/2

SALA OFF. Túria, 47

Roberto Hoyo es va erigir com a jove promesa del teatre valencià estrenant en Russafa Escènica Lázaro , una adaptació rapejada del Lazarillo Tormes en la qual es compartia litrona de cervesa amb el públic. Hanle és l'adaptació d'un altre clàssic, encara que més diluïda, Hamlet aquesta vegada, que en l'era d'Internet incorpora elements com el trap, l'anime o l’aikido per a reflectir la ràbia de tota una generació. Creada en quarantena, és més fosca i menys divertida que Lázaro , però manté el revisar del clàssic des de la cultura contemporània, marca de la casa. Les dues podran veure's durant el mes de febrer a la Sala Off, gran valedora d'aquest jove talent que és Hoyo. S.M.

El Perfume Del Tiempo

DEL JUEVES 9/2

AL DOMINGO 12/3

SALA RUSSAFA. D é nia, 55

Arden Producciones —la compañía fundadora de la Sala Russafa— estrena en casa la obra que cierra su trilogía de la memoria sobre los peligros del fascismo. Todo empezó con la aclamada Shakespeare en Berlín (2017) en torno al nazismo, luego llegó La invasión de los bárbaros (2020) sobre la represión franquista y ahora esta última El perfume del tiempo que indaga en el robo sistemático de bebés que llevó a cabo la dictadura de Videla como parte de su plan de aniquilación de la oposición política en Argentina. Un médico militar retirado que mata el tiempo elaborando esencias aromáticas, sus dos hijos y una abuela de la Plaza de Mayo son los cuatro personajes de este thriller hecho para enganchar, emocionar, enseñar y entretener. S.M.

El Amor

DEL VIERNES 10 AL DOMINGO 12/2

ESPACIO INESTABLE. Aparisi i Guijarro, 7

El amor es fruto del trabajo realizado codo a codo entre nuestra A Tiro Hecho y la compañía chilena Teatropello. La obra se estrenó en formato online por culpa de las restricciones coronavíricas , en 2021 tuvo por fin contacto directo con el público y en 2023 cruza el Atlántico. Es un montaje con música en directo que invita a reflexionar sobre cómo nos relacionamos emocionalmente con los demás y cómo influyen los sentimientos en la construcción de la sociedad. Cuenta la historia de un hombre de treinta años que padece alexitimia (incapacidad de sentir y expresar emociones), lo que lleva a su madre a inscribirlo en un programa de citas a ciegas organizado por la radio rural del pueblo. S.M.

Antim Lleriana I Altres Cr Niques Del Frac S

DEL DIVENDRES 10

AL DIUMENGE 19/2

SALA ULTRAMAR. Alzira, 9

La Sala Ultramar reprèn aquesta Antimülleriana i altres cròniques del fracàs de La Ravalera Teatre que estrenà més d’un any enrere. La companyia castellonenca es va quedar a un pas de guanyar dos premis MAX al 2019 per l’excel·lent Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora i en aquest treball de teatre documental que representa ara juga amb el que podria haver passat i no va passar en aquella cerimònia d’entrega de premis. L’altre, sempre hi ha un altre que ho fa millor i Laia Porcar i Núria Vizcarro estan cansades de perdre, volen el seu premi. Una crònica del fracàs contada en primera persona que sobrevola la frustració i la (no) maternitat amb algunes de les eines utilitzades a Instruccions , però aquesta vegada, empaquetades amb humor. S.M.

EL MAR: VISIÓ D’UNS NENS QUE NO L’HAN VIST MAI

DISSABTE 11 I DIUMENGE 12/2

TEM. Pl. Rosari, 3

Els creadors Xavier Bobés (Cosas que se olvidan fácilmente ) i Alberto Conejero (La piedra oscura ) s’han unit per a muntar una peça que hibrida el teatre d’objectes amb el teatre documental dins de l’atmosfera poètica que caracteritza la producció dels dos autors. El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que li va fer un mestre als seus alumnes en l’escola rural del xicotet poble Bañuelos de Bureba (Burgos). La promesa la va fer un dia d’hivern de 1936. Els va prometre la mar. La peça evoca de manera subtil i gradual la localització i exhumació d’una fossa mentres assistim al dia a dia de l’escola, del mestre i els seus alumnes. AU

Ladies Football Club

VIERNES 17/2, 20.30h. 22/25€

LA RAMBLETA. Bulevard sud, esq. Pius IX

Sergio Peris-Mencheta se ha lanzado a dirigir una gran producción musical con once actrices (el número no es aleatorio) sobre el escenario después de tocar el cielo con la sencillez de Una noche sin luna . Como esta Ladies Football Club que nos presenta, la primera obra que adaptó y dirigió Mencheta fue de Stefano Massini (Lehman trilogy ). Ahora, los dos dejan Nueva York para mirar a la Inglaterra de la Primera Guerra Mundial, cuando las trabajadoras de las fábricas de municiones inglesas, las “munitionettes”, cubrieron el vacío de fútbol provocado por la llamada a filas a los hombres. Algo parecido sucedió en Estados Unidos durante la Segunda Guerra Mundial con el béisbol, cómo nos contó la película Ellas dan el golpe . En ambos casos llenaron estadios S.M.

Silencio

DEL VIERNES 17 AL DOMINGO 19/2

TEM. Pl. Rosari, 3

Cuando un texto pasa del papel a recitarse en voz alta, las palabras toman cuerpo. Y depende de la persona que lo interprete, tendrán un timbre, un ritmo, una cadencia… No nos damos cuenta de la importancia de los silencios que si, por ejemplo, preceden o suceden a una palabra, pueden transmitir otros significados. El silencio fue el tema central del discurso de entrada en la Real Academia del dramaturgo Juan Mayorga en 2019, donde quiso hacer un homenaje al teatro y al arte del actor. Ahora, interpretado por Blanca Portillo, adapta este discurso a una pieza teatral donde un conferenciante que se desdobla en actriz nos invita a reflexionar sobre el silencio. G.T.

Obra P Blica

DEL DIVENDRES 17/2

AL DIUMENGE 12/3

TEATRE RIALTO. Pl. Ajuntament, 17

Vicente Arlandis i Paula Miralles en Obra pública fan capgirar la idea que tenim del teatre tradicional. Un treballador d'una sala de teatre comença a repintar la caixa negra de l’escena per retocar algunes taques. La seua feina lliscant el corró de banda a banda, en acabar un assaig abans d'una estrena, fa canviar el context i la idea que tenim tots de les arts escèniques. Veritablement el treball quotidià d'un pintor, amb un corró i un poal de pintura es pot transformar en una magnífica coreografia. Un total de huit actors ens deixen hipnotitzats amb aquesta peça teatral. Així de senzill, fan i aconsegueixen canviar la forma en què entenem i produïm vida en escena i escena en vida.

ASSUMPTA TAMARIT

El Beso De La Mujer Ara A

DEL MARTES 21 AL DOMINGO 26/2

TEATRO OLYMPIA. Sant Vicent Màrtir, 44

El Olympia acoge la versión teatral de la célebre novela del argentino Manuel Puig, El beso de la mujer araña (1976), con la que se consagró al obtener reconocimiento internacional. Obra llevada a los escenarios de Broadway y también, en 1985, al cine por Héctor Babenco, con Raúl Julià y William Hurt en el reparto. En esta ocasión —bajo la dirección de Carlota Ferrer y versión de Diego Sabanés— serán Eusebio Poncela e Igor Yebra quienes interpretarán los personajes de Valentín y Molina, dos presos en la Argentina de la dictadura militar de principios de los setenta. En sus diálogos y disertaciones encarnarán la imperiosa necesidad humana de libertad manifestada de forma diversa por ambos en las vertientes física, política, sexual y artística. SERGIO BELLO

Una Llum T Mida

DEL DIMECRES 22/2

AL DIUMENGE 5/3

TEATRE TALIA. Cavallers, 31

El Teatre Talia ens acosta un musical de temàtica lgbtiq+ que ve de triomfar a Catalunya. Una llum tímida ens conta (en castellà) una història basada en fets reals, la d’Isabel, una jove professora d’història d’una escola de Manuel que durant els anys del franquisme s’enamora de la professora de literatura, Carmen. Esclatarà una història d’amor que la família conservadora de Carmen trencarà d’arrel internant-la en un hospital psiquiàtric per curar-li aquesta inclinació antinatural . Temps després, Carmen deixarà darrere família, hospital i treball per poder viure amb Isabel, però aleshores haurà d’afrontar les seqüeles que l’han deixat les sessions d’electroshock rebudes per a frenar el lesbianisme. Ha! S.M.

Els Altres

DEL DIVENDRES 24

AL DIUMENGE 26/2

TEATRO CÍRCULO

Prudenci Alcón i Mateu, 2

Jo no soc racista però... En aquest text de Jean-Claude Grumberg s'utilitza la comèdia com una píndola contra les malalties que les societats, per molt modernes i avançades que siguen, pateixen massa sovint: el racisme i la xenofòbia; en definitiva, la intolerància. Des d'aquest particular món irònic, la reflexió serà subjacent gràcies al llenguatge del teatre de l'absurd. El director Pere M. Mestre jugarà amb la literalitat de les frases per a reduir-les a la irracionalitat, fins a fer-les perdre el seu significat. Els altres és una proposta de teatre de proximitat on se'ns ofereix un joc d'etiquetes i prejudicis, un prisma diferent des del qual mirar i mirar-nos. LUCAS SÁEZ

HERMANO LOBO (1972-1976): UN HUEVO DURO PARA EL CAUDILLO

HASTA EL DOMINGO 14/5

LA NAU. Universitat, 2

En tiempos de dictadura la agudeza mental de los periodistas y de los humoristas gráficos se afila para buscar ese decir sin decir que consiga hacer llegar el mensaje saltando por encima de la tacha censora. Lo había hecho con maestría la revista La Codorniz durante más de treinta años y lo hizo durante unos pocos Hermano Lobo con algunos de los integrantes de la primera, cansados del humor costumbrista y naif. Había llegado el momento de darle cancha a un humor más político y cabreado, así lo entendió Chumy Chúmez al fundar Hermano Lobo, una revista que contó con las plumas de Manuel Vicent, Paco Umbral y Manuel Vázquez Montalbán y las viñetas de OPS (El Roto), Gila, Manuel Summers, Perich, Forges o Quino, entre otros. Ahí es nada. Siguiendo la estela de la exposición dedicada a otra publicación, esta del siglo XIX, La Traca, la Universitat de València ha montado esta que repasa el humor gráfico hecho en una revista satírica que llegó a tener una tirada de 170.000 ejemplares en una España poco acostumbrada a leer prensa. Forges le atiza al anquilosamiento de los partidos que se creen revolucionarios, OPS critica el comportamiento vomitivo del nuevo imperio americano, Summers se ríe de la “reserva espiritual” que para Franco era España en occidente y Chúmez reinventa anuncios cargados de doble sentido en una exposición que tiene banda sonora de la época de fondo. S.M.

Intemperies Musicales

HASTA EL DOMINGO 26/2

GAL. ANA SERRATOSA. Cabillers, 5

Aprovechando que la galería Ana Serratosa acaba de entrar a formar parte de La Asociación de Galerías de Arte Contemporáneo de la Comunidad Valenciana (LaVAC) nos centramos en su exposición actual. Intemperies musicales es una muestra del artista y compositor italiano Roberto Pugliese, uno de los principales representantes del arte sonoro en nuestro país. En ella, planta diferentes instrumentos de cuerda para repensar la formación en un concierto, nos hace escuchar el fuerte llanto de los troncos por el alejamiento del ser humano de la naturaleza y nos invita a abrazarlos para recuperar la comunión y refleja el vaivén de las mareas de ciudades costeras como Valencia, Cádiz y A Coruña. S.M.

Elles

FINS EL DIUMENGE 5/3

MUSEU DE LA CIUTAT. Pl. Arquebisbe, 3

Tret d’excepcions, resulta sorprenent la limitada representació de les dones artistes en museus i exposicions durant dècades. Desconeixement, silenci, oblit o intencionada omissió poden ser algunes de les raons que han condicionat el coneixement de l’aportació de les dones al terreny artístic. L’exposició Elles pretén reequilibrar la balança, reivindicar la igualtat de gènere i posar l’accent en la importància que han tingut i tenen moltes creadores sense les quals l’evolució de l’art contemporani no es pot explicar ni entendre en la seua integritat. La mostra compon un mosaic de l’obra de diverses artistes valencianes des dels anys cinquanta fins l'actualitat: Carmen Calvo, Teresa Cebrián, Fuencisla Francés, Ángeles Marco, Soledad Sevilla... SNOWFLAKE

Jos Segrelles En The Illustrated London News

HASTA EL DOMINGO 23/4

CASINO DE AGRICULTURA. Comèdies, 12

José Segrelles era muy bueno cuando hacía ilustraciones realistas, pero era una auténtico iluminado cuando se adentraba en el género fantástico utilizando esa paleta de colores tan suya. Lo dice el director de cine Guillermo del Toro, admirador confeso, en el vídeo que cierra esta exposición con algunas de las obras que realizó el pintor de Albaida al principio de su carrera internacional para la publicación The illustrated London News en sus especiales de Navidad. Un óleo hay en toda la muestra y evidencia que lo de Segrelles eran el dibujo y la acuarela, un medio que requiere delicadeza y valentía y para el que era un auténtico superdotado. S.M.

Iii Festin

DEL VIERNES 3 AL LUNES 13/2 festinvalencia.com

Maridar arte y gastronomía, ese es el objetivo de este festival que celebra su tercera edición extendiendo sus tentáculos a Llíria, Riba-Roja y Gandia. FestIN propone un menú en el que la comida se sirve acompañada de pintura, arquitectura, música, teatro y ópera en centros culturales emblemáticos de Valencia (y más allá) como el Centre del Carme, el IVAM, Les Arts, CaixaForum, Bombas Gens, el Celler de Productos de Calidad Comunitat Valenciana (PROAVA), Set Espai d’Art, el Museo de Bellas Artes, Sala Russafa o el Gabinete de Dibujos, entre otros. Cada espacio ofrecerá una experiencia gastronómica diferente dirigida por chefs de alto nivel como Ricard Camarena, Pablo Ministro (Contrapunto), Carito Lourenço (Fierro), Román Navarro (Tonyina y Anyora), Miquel Ruiz (El Baret), Joan Clement, Jordi Andrés (Tresmall) y Rubén Moreno (Vins i Més), el enólogo valenciano Jaume Tarazona o los bartenders Iván Talents, Denys Cherkasov y Carlos Wagner. Participan también otros agentes del sector como los restaurantes Mascaraque, Novaterra (CaixaForum) y Doña Petrona, el proyecto Lluch Wine & Gastronomy, la escuela Valencia Club Cocina y Bodegas Hispano-Suizas. AU

PACO MARCO RUBIO Educador ambiental

En una ciutat com València, a més del patrimoni artístic o arquitectònic, també gaudim d’un patrimoni natural importantíssim: jardins, parcs de barri, l’Horta, la Mediterrània i els Parcs Naturals. Son fonamentals per se , no només perquè ens fa la vida millor i més saludable a les persones que l’habitem, també perquè l’ambient aporta la seua vessant cultural i de coneixement, com qualsevol disciplina. I ja sabem: el patrimoni hem d’estimar-lo per nosaltres i per les generacions que vindran. Estimar-lo i protegir-lo. I per això cal educació i divulgació: des de l’administració, des de la saviesa popular i tradicional, des de les escoles i des de l’experiència dels experts cal difondre aquest valuós tresor. Just açò és el que fa el nostre entrevistat, Paco Marco Rubio —educador ambiental, agroecòleg, especialista en palmeres i en jardineria ecològica, i coautor del diagnòstic previ per al Pla Verd de la Ciutat de València (2021-2022)—, amb qui hem esmorzat per eixamplar horitzons d’interpretació i d’acció en la tasca d’apreciar i cuidar, ara més que mai, la natura de la que formem part. Diu que se sent més llavor que arrel i pensem que no li falta raó.

SERGIO BELLO

Paco, comencem amb un context que la gent urbanita coneix: un parc de barri. Som conscients de la quantitat de vida que pot albergar? Un únic arbre pot donar ombra, abric, alberg als ocells, oxigen, color, reduir la contaminació acústica… Quina és la situació actual dels parcs i jardins valencians? Efectivament, tu ho has dit. Un arbre (només un) ens dona tot açò, però… anem a revertir la pregunta: què li donem nosaltres a l’arbre? La importància dels parcs i jardins de barri és molta perquè han d’assolir no només zona verda, també jocs per als menuts i bancs per a la gent, i fonts, i moltes coses més... I València ha millorat molt, per exemple, amb la concepció dels escocells, més grans, amples i profunds perquè l’arbre necessita més terra per arrelar millor i menys compactació per filtrar millor l’aigua. També la recuperació solars per fer horts i jardins necessaris com el de Berta Cáceres al costat de La Mesquita, o l’Hort de la Botja a Velluters. Tota pedra fa paret i crear un mapa de vasos comunicants, de corredors verds urbans, és generar una xarxa necessària per a la nostra ciutat. No tot són meravelles com els Jardins del Túria, Vivers, Monfort, el Parc de la Rambleta, els ficus o les palmeres monumentals o l’inacabat Parc Central. Cal molt més, i no ens podem conformar en el que tenim. M’agrada molt el cas de VitoriaGasteiz i nosaltres també podríem assolir un projecte semblant amb la nostra realitat perquè a la ciutat de València tenim la sort de comptar amb els Parcs Naturals de l’Albufera i del Túria que deurien contribuir a la xarxa de què parlàvem abans. Com també ho fan l’Horta i la Mar Mediterrània, però hem de protegir-les.

Quines millores implementaries a curt, mitjà i llarg termini per assolir progressos com els de Vitoria-Gasteiz?

En general, ens fa falta molta cultura ambiental a totes i a tots, fins i tot als nostres polítics. Veritablement hauríem de posar una solució sostinguda en el temps a aquesta realitat gris de no saber ni la A, ni la B ni la C d’allò més bàsic. Parlem d’alfabetització ambiental en molts casos i parlem d’ignorància, d’indiferència, i d’inoperància. Perquè és una cursa de fons. És una tasca de tota la ciutadania, de totes les administracions (totes!): estatals (ports i costes), autonòmiques i provincials i, per descomptat, la municipal. València hauria d’impulsar plans ambiciosos amb objectius i accions a curt, però sobretot a mitjà i llarg termini, on, òbviament les partides pressupostàries i de recursos humans foren més substancials. Invertir, sobretot, en educació i sensibilització ambiental. A les escoles, a les universitats, als museus, als barris, als moviments socials… És molt important també que els mitjans de comunicació s’impliquen de veritat, això és fonamental. Així anirem en la bona senda per obtindre ciutats més amables, i quan parlem d’amabilitat, òbviament, parlem de qualitat de vida.

L’ecologisme, amb més de cinquanta anys de camí, és social i polític. Tot i que els estudis científics determinen que una platja i les seues dunes formen un ecosistema viu (i allò que viu, pot morir eventualment), tenim el cas del port de València que continua creixent de forma perillosa per a les platges del Saler o L’Albufera, que podrien desaparèixer en poques dècades. Com ho veus?

Tot i que les previsions no són bones, hem de lluitar per un futur millor. En una societat on la base no és tant la cultura i la natura (educació, formació i sensibilitat, creativitat...) i sí un creixement econòmic sense mesura propi del model capitalista, el futur no pot anar bé si continuem per eixa senda plena de problemes. Estem en un moment clau de la nostra història, de la història de la vida, perquè estem en situació d’emergència climàtica al planeta. Però, a més, és que el nostre cas és crític, vull dir: els ecosistemes mediterranis són hot spots , és a dir, punts vulnerables que, potser, siguen de no retorn, mai. I l’ampliació del port vol dir més creixement econòmic sense tindre en compte la part socioambiental. Ens hem preguntat quines conseqüències tindrà? Què i quant ens costa i per quant de temps? Les paraules “creixement econòmic” ja no deurien tindre cabuda en una situació on els recursos són els que són, limitats, i si obrim eixa caixa potser siga la fi d’espais com el Saler o L’Albufera.

Em comentaves abans que hi ha estudis que demostren científicament la influència positiva, beneficiosa, preventiva, i sanadora de viure a prop d’espais verds. En aquest sentit, quins projectes poden implementar els tècnics ambientals i els responsables en sanitat?

A veure, els estudis científics no fan més que corroborar que, quan més saludable és un ecosistema, millor podrà enfrontar els problemes ambientals que, principalment, nosaltres estem generant. Un bon estat de conservació de la natura ens beneficia a totes. La natura urbana en bon estat de conservació i amb una bona biodiversitat funciona com un sistema preventiu de moltes malalties que afecten a una part important de la població que ha perdut, precisament, el contacte amb el seu origen. Passejar pels jardins, jugar als parcs, llegir als bancs amagats entre arbres, escoltar el cant de les aus quan arriba la primavera, gaudir de l’ombra d’una olivera… natura sana, persones sanes.

Són molts interessos i disciplines els que es conjuminen als jardins i parcs de València: urbanisme, paisatgisme, recursos hídrics, necessitats veïnals, esplai... Caldria tindre trellat i pausa per tal que les sinergies siguen fructíferes. Absolutament, pausa i trellat van de la mà per prendre bones decisions.

Totes eixes disciplines s’uneixen en un concepte que m’agrada molt: complexitat. Igual que de les parts obtenim un tot, el mateix tenim de les connexions i dependències dels sistemes vius: complexitat. Complexitat implica directament “moltes parts implicades i totes són importants” i pense que la vida no es pot comprendre sense la complexitat. Per exemple: mirem el cos humà amb tots els seus sistemes (nerviós, respiratori, reproductor, digestiu…). O quan li preguntem a un xiquet o xiqueta que diga una paraula que represente la natura i diu: el bosc, el riu, la muntanya… Sí, però li hem de fer veure que ell o ella mateixa també son part d’eixa natura. Bo, m’agrada la definició de complexitat com interdependència i interrelació entre les coses, els éssers, les idees… Per això, i contestant la teua pregunta, cal seure’s, conversar, escoltar, sentir a totes les parts implicades, crear assemblees, tindre capacitat de consens... però totes estes coses costa trobar-les a la nostra societat. Afortunadament, cada vegada hi ha més gent que vol sumar i aprendre de la natura.

Xviii Cinemascore

DEL DIJOUS 2 AL DIUMENGE 5/2

UJI. Vicent Sos Baynat, s/n (Castelló)

La Universitat Jaume I de Castelló i la promotora Born Music organitzen des de fa anys un festival molt especial en

Festival Fronteras

DEL DIJOUS 9 AL DISSABTE 11/2 festivalfronteras.com

Arriba a la ciutat un flamant nou festival que ve carregat de noms coneguts dins del panorama literari (sobretot) i musical a nivell estatal. Perquè l’objectiu, precisament, és explorar els lligams que uneixen què diversos músics interpreten en directe la seua particular versió sonora de la pel·lícula que es projecta en pantalla. Enguany, Santi Campos [2] li posa música a Gattaca, els pamplonesos Kokoshca [3] acompanyaran amb pop-rock No country for old men aquestes dues disciplines artístiques, descobrir la música que escolten els escriptors i els llibres que inspiren els músics en la creació. Les Arts serà el punt neuràlgic de les trobades, però el programa s’escamparà també per les biblioteques municipals de la ciutat on es celebraran tallers sobre composició, interpretació i gestió cultural com el de Benjamín Prado , que desvelarà els secrets de la composició musical de les seues famoses lletres per a Joaquín Sabina. Encetaran l’esdeveniment dos figures de la cultura valenciana com el periodista Manuel Vicent i la cantant Sole Giménez, peró la part grossa de la programació s’aboca el dissabte. El cineasta i escriptor Rodrigo Cortés i el pianista Juan Pérez Floristán parlaran de ritme i tempo en els seus treballs; la degana de l'Escola Berklee Simone Pilon i el periodista de El País Jesús Ruiz Mantilla conversaran sobre Woodstock i la contracultura; i en una trobada a tres, Guille Galván de Vetusta Morla, Lucía Lijtmaer dels germans Coen i el folk lluminós i optimista de Club del Río unirà forces amb la premiada Nomadland [4] de Chloé Zhao. El cicle acaba amb Zabala incorporant música electrònica a la experimental My mexican bretzel [5] de Nuria Giménez. AU i Fernando Navarro conversaran sobre rock i cultura pop. Divendres i dissabte es tancaran les jornades amb música en directe i tots els dies es realitzaran encontres per poder parlar de tu a tu en grups xicotets amb alguns dels autors (ací, cal reservar). Les fronteres entre la música i la literatura es dilueixen a València el segon cap de setmana de febrer. S.M.

Xii Vociferio

DEL DIJOUS 16/2

AL DIUMENGE 5/3 vociferio.es

Vociferio és un festival que estira les possibilitats de la poesia per a presentar-nos-la de mil i una formes atractives sota un lema concret, enguany, “ergonòmiques”. La idea és gaudir de creacions contemporànies on la paraula es relaciona sense lligams amb altres disciplines artístiques com la música, reina de la popularitat en el ball de les arts. Ella serà la protagonista en la presentació de Vociferio al TEM de la mà d’una icona absoluta de la música fusió dins de l’estat, Amparo Sánchez d’Amparanoia, que presentarà el seu espectacle acústic Hermana y cantaora. Dins del programa tenim la Festa Alçaveu, l’entrega del primer Premi de Videopoesia Vociferio, la fira d’editorials de poesia, l’actuació del ballarí Jesús Rubio Gamo, els cants del valencià Jonatan Penalba i del flamenc Álvaro Romero, i la música de Dúa de Pel amb una forta influència del folklore espanyol, el gallec Abraham Boba (vocalista de León Benavente), el músic alcoià Hugo Mas i Politiko. En la part poèticament més "pura" intervindran David Leo, Ferrer Lerín, Lara López i Josep Pedrals, entre d’altres. AU

Merecen La Pierna

Voramar

FANPLASTIC voramarfanplastic.com

@voramarfanplastic

El Cabanyal Íntim va ajuntar a Noelia i Nadine per a crear el seu projecte Voramar Fanplastic. Una marca sostenible de triple impacte: social, mediambiental i econòmic, recentment premiada en la VI edició de l'acceleradora pública de l'Ajuntament de València en Las Naves. Des del Cabanyal fan

TASTA'L 'DACÍ

(CA) CLIMENT TORNA EL CACAU A VALÈNCIA

tastaldaci.com

Tot i l’etiquetatge de cacaus com "collaret", "del terreny" o "valencià", pràcticament tot el cacau que es menja a València té un origen de producció molt llunyà: la Xina, els EUA o Egipte. El cacau ha estat, però, un conreu tan tradicional a València que és ben present en la nostra cuina i en la nostra memòria gustativa i, per això, el projecte Cacaus Climent ha représ este conreu tan emblemàtic per a recuperar una llavor en perill d’extinció. Un any sencer dedicat bosses de disseny creades a partir de deixalles. Guai, però i si et dic que, a més a més, Voramar integra el treball de dones en situació de vulnerabilitat de la ciutat de València? Això ja és de premi perquè treballen dones majors de 45 anys amb dificultats per a accedir al mercat laboral pel seu gènere o per la seua edat. A partir d'una bossa de plàstic de les d'un sol ús obtenen un producte útil amb infinitat d'usos que tarda a descompondre's en la naturalesa al voltant de 400 anys Els productes són 100% teixits a mà amb croché —tècnica tradicional en perill d'extinció— per aquestes a repoblar la llavor i 383 hores de treball al camp i al torrador artesanal han fet possible que Cacaus Climent comence a caminar i oferisca el seu cacau conreat a la Costera, fet d’una manera sostenible i amb comunitats de dones vulnerables. A Nadine li encanta veure la màgia que resideix en la transformació de la bossa de plàstic en un cabdell i, finalment, en un producte renovat i original. Noelia adora teixir amb les dones, escoltar històries i riure amb les seues anècdotes mentre van donant forma a les bosses. Si han de triar un model es queden amb el porta ampolles AIXA i la funda per a mòbils ÀRIA: súper útils! L'ecodisseny i l'economia circular no són moda, són l'única opció per al sosteniment del planeta, xiquet(e)s. Pugem a la moda Voramar? MARÍA DE QUESADA un treball manual de torrefacció sobre demanda. No tardeu molt a re-descobrir aquest producte emblemàtic 100% valencià en el seu web <cacliment.com>.

LLÉVAME CONTIGO (WALK ME TO THE CORNER)

Anneli Furmark · Blackie Books · 2022

La sueca Anneli Furrmark nos presenta en Llévame Contigo una historia sencilla y, a la vez, compleja. Elise y Dagmar son dos mujeres en la cincuentena que coinciden casualmente en una fiesta. Inesperadamente surge entre ellas la chispa del amor. Nada hasta ahora es problemático, excepto por el hecho de que ambas están casadas y, además, enamoradas de sus parejas. A partir de aquí, se desatará un caótico torbellino de dudas, decepciones, deseos, alegrías y tristezas en las protagonistas, que la autora sabe tratar con maestría narrativa. Un slice of life conmovedor y auténtico sobre esas emociones que sobrecogen, tan fuertes que parecen imposibles de controlar. ÁLEX MEZQUITA

GATITOS MÁGICOS ¡AL RESCATE!

Jugadors: De 2 a 7 · Temps: 60-120 minuts · Autor: Nicola Berger.

Doctor En Alaska

S Rie C Mic

Plataforma: Filmin.

Joshua Brand y John Falsey · USA · 1990

Int é rpretes: Rob Morrow, Janine Turner, Barry Corbin...

La plataforma de streaming Filmin estrena (¡por fin!) en versión remasterizada la serie Doctor en Alaska creada en los años noventa por Joshua Brand y John Falsey Todo un acontecimiento. Cuando hoy en día la palabra originalidad se usa con una facilidad que la vacía de contenido, hay que ver esta serie para recuperar el horizonte. Guiones redondos, llenos de referencias culturales para narrar las aventuras de Joel Fleishman, un joven médico judío de Nueva York que se ve forzado a ejercer su profesión en un lejano pueblo de Alaska donde vivirá todo tipo de situaciones surrealistas. Un coro de personajes, simplemente, inolvidable. Pura magia. G.LEÓN

Joc

El joc de rol per a totes les edats ja és ací! Els jocs de rol estan més de moda cada dia, però les seues característiques fan que no siga senzill introduir-se en ells. Els gatets màgics han arribat per acabar amb això!

En Gatitos mágicos ¡al rescate! prendrem el rol d'un gatet amb poders especials que ha de vetlar per la seguretat del seu humà i d'aquells que l’envolten. Amb eixe objectiu s'unirà a altres gatets del barri i junts enfrontaran els perills que amenacen la seguretat i pau dels més volguts: des de bruixes, fins a robots, passant pels alienígenes, clar. Necessitaràs llapis, goma i jugadors de qualsevol edat disposats a traure les seues urpes i ser tan bufons com puguen. La vostra imaginació és el límit! EN HOMOLUDICUS (DR. SANCHIS SIVERA, 21). TONI

Gente Muy Fr A

Sarah Manguso · Alpha Decay · 2023

La primera novela de Sarah Manguso nos traslada a Waitsfield, un pueblo de Massachusetts de pasado colonial próspero devenido en un lugar decadente marcado por las desigualdades sociales. A través de los ojos de Ruthie, una niña muy consciente de la clase a la que pertenece su familia, Manguso elabora un retrato social despiadado sobre una parte de la sociedad americana sin opciones de futuro.

ESTELA SANCHIS

Destellos De Belleza

Jonas Mekas · Caja Negra · 2022

Un siglo después del nacimiento de Jonas Mekas, Caja Negra nos trae una especie de autobiografía coral en la que el artista lituano retrata su vida. A través de entradas de diario, material de archivo, textos y reflexiones breves como instantáneas que capturan, no sólo su propia existencia, sino también la de sus colegas, amigos y compañeros a lo largo de la segunda mitad del siglo XX. SANTI LEMOINE

La Experiencia

Sergi Puertas · Pez de Plata · 2022

La experiencia es un experimento metaliterario sobre la experiencia de ser un humano en las primeras décadas del siglo XXI. Alienante y descorazonadora. Desde la experiencia en carne propia, Sergi Puertas cuestiona los entresijos del mundillo editorial y de los cursos de formación financiados con fondos europeos para desnudar la chusca condición humana y la sociedad de corruptelas en la que se desarrolla. S.M.

Cuando Ya No Quede Nadie

Esther López Barceló · Grijalbo · 2023

La narrativa valenciana cuenta, desde este 2023, con una nueva voz: la de Esther López Barceló. Una escritora que debuta en la narrativa, tras pasar por el ensayo, con ánimo de contar historias de temática universal como la memoria, la vida, la muerte y el amor, ambientadas en nuestra tierra. El escenario de Cuando ya no quede nadie es un Alicante plagado de mujeres fuertes y de lucha. ALODIA

CLEMENTE

TIENEN UNA BOMBA. MANIFIESTOS, DECLARACIONES Y ARTE

La Felguera · 2021

La Felguera reedita uno de los clásicos de esta editorial que llevaba descatalogado muchos años, la historia de la banda de punk que lo cambió todo: Crass. Escribió un importante capítulo en la historia de la escena contracultural más combativa entre el derrumbe de la protesta sesentayochista y el surgimiento del punk. JAIME ORTEGA

DESPERTEM!

Edgar Morin · Editorial Afers · 2022

Despertem! és un toc d’alerta dels greus perills que amenacen el nostre món —la intolerància, la degradació de la democràcia, el nou autoritarisme, la crisi ecològica— a càrrec d’un dels grans pensadors contemporanis: Edgar Morin. Dins d’una col·lecció, Biblioteca de Pensament Crític de l’Editorial Afers,que fareu bé de seguir, amb obres d’Enzo Traverso, Albert O. Hirschman i Theodor W. Adorno. GUSTAU MUÑOZ

Potaje De Garbanzos Con Shiitake

Ingredientes:

Un bote de garbanzos cocidos · ½ cebolla · 2 dientes de ajo · 200 gr. de seta shiitake · Aceite de s é samo · Salsa de soja · 1 huevo duro · Un puñado de espinacas · Sal · Caldo de verduras o de pollo.

Preparación:

· Picar la cebolla y el ajo, y sofreírlos con un poco de aceite de oliva y sal en una cazuela. Cuando esté pochada la cebolla, incorporar las setas cortadas en láminas y remover durante unos segundos antes de añadir los garbanzos sin escurrir. Mezclar bien con el resto de ingredientes.

· Echar un chorrito de aceite de sésamo y otro de salsa de soja, remover para que se integren bien con el resto de ingredientes y, a continuación, añadir un puñado de espinacas. Seguir removiendo hasta que las espinacas se ablanden.

· Por último, verter un poco de caldo y el huevo duro troceado. Con esto ya estaría el potaje listo para saltar al plato bien caliente.

· Esta receta es como un potaje de los de toda la vida, pero con un toque oriental que lo hace diferente. Sigue cumpliendo su misión: calentarnos el cuerpo en los días de invierno y alimentar el alma.

· Como tema para esta receta proponemos el de un

MUFF & CO

Dr. Vila Barberà, 9 · 20/25€ · T. 687 116 308

Empieza el baile. Los ritmos africanos se funden con los latinos y los caribeños, en sala y en cocina. La música comienza con la crujiente yuca frita y va in crescendo con las alitas de pollo en salsa de mango y habanero reducido. El animado y sabroso estribillo explota con los platos principales: un bocadillo de heñña mechada, con ternera, guacamole casero, plátano frito y salsa guasacaca que no podemos comparar con nada; pollo en salsa de cacahuete, con arroz y plátano crispy, tierno y jugoso, no nos extraña que sea para las familias guineanas lo que la paella es para las valencianas. Y la joya de la corona, la cesta plátano frito con guacamole de gambas, plato de origen venezolano que coge el toque africano de las especias que la mano del guineano Ru espolvorea con dulzura. La música se calma para celebrar el postre, unos buñuelos de plátano tradicionales de Guinea con canela, pero solo deseamos que no se acabe, que no deje de sonar, que empiece de nuevo. MADAME G

TEATRO A PARTIR DE 4 AÑOS

Secreto En El Desv N

DEL SÁBADO 4/2

AL DOMINGO 12/3. 13€

SALA OFF. Turia, 47

Dos jóvenes de épocas distintas acaban encerrados en el mismo desván. ¿Quién les ha encerrado? Y sobre todo, ¿por qué? ¿Conseguirán volver a su época? Emociones, sorpresas, intriga y mucho amor. AU

Teatro De 2 A 6 Anys La Serpill Re De Monsieur Mutt

DISSABTE 11, 17H.

Y DIUMENGE 12/2, 11.30H.

TEATRE ESCALANTE

Nau Ribes (Parc Central)

Un pal de fregar és l’objecte que dona peu a un món en el qual els objectes ens conviden a seguir la història de l’art amb el gest i la dansa, fent-se càrrec de que l’art pot estar a totes bandes! AU

TEATRO A PARTIR DE 4 AÑOS ¡QUE VIENE EL LOBO!

SÁBADO 18, 18H.

Y DOMINGO 19/2, 12H.

TEATRO LA ESTRELLA (Sala Cabanyal) Àngels, 33

Lobezno no quiere ser lobo de zoológico, quiere ser lobo de cuento, pues ha escuchado que en los cuentos todo es posible. Pero nadie le ha advertido que los lobos de cuento son feroces y el pobre es incapaz de comerse a nadie. AU

TEATRO A PARTIR DE 4 AÑOS LA SABATA DEL POETA

SÁBADO 18, 17H.

Y DOMINGO 19/1, 12.30H. 7/9€

SALA RUSSAFA. Dénia, 55

La galardonada compañía valenciana La Subterránea acerca a los pequeños la figura de Federico García Lorca y su desaparición.

Todo empieza cuando una niña encuentra un zapato… ¿A quién pertenecerá? AU

TEATRO TODOS LOS PÚBLICOS

SAVE THE TEMAZO

SÁBADO 25 Y DOMINGO 26/2, 18H.

TEATRE PRINCIPAL. Barques, 15

A medio camino entre la realidad y la ficción, entre el teatro y el circo, el Col·lectiu F.R.E.N.È.T.I.C presenta un espectáculo con trapecios, danza vertical y equilibrios imposibles. Divertidísimo y original.

Teatro Apartir De 3 A Os De La Tierra A La Luna

DOMINGO 26/2, 12 Y 17H.

LA RAMBLETA. Bulevard sud, esq. Pius IX

Impactante espectáculo envuelto en la magia del teatro negro que versiona la novela de Julio Verne. Max viajará por el espacio con un alocado robot como guía.

GLORIA POZUELO