La Costa del Meco 50 by AVV Dalt la Vila

Associació de veïns de Dalt la Vila • número 50. Juliol 2021

Un barri oblidat Pàg. 3. Fira de l’Arrop: comunicat de la junta

Pàg. 8. Fibra òptica: anuncis amb olor a fum

Pàg. 9. El corpus: una festa dels veïns

L’Associació de Veïns ha passat un llarg any gairebé sense contacte amb l’Ajuntament

LacostadelMECO L

Juliol 2021

editorial

Semàfors

Editorial alt la Vila és un barri oblidat. Aquesta afirmació pot semblar un mantra repetit per l’Associació de Veïns des de fa una eternitat, però la realitat és que mai ens hem sentit tan desatesos i ignorats com durant aquest últim any. Per a entendre aquesta situació cal conèixer els canals de comunicació habituals entre l’Associació i l’Ajuntament. La junta pot coordinar-se amb altres associacions de veïns per tractar temes de ciutat o assumptes especialment trascendentals que requereixen del suport d’altres barris. Els mecanismes habituals son el Consell del Districte 1 que agrupa als barris de Centre, Coll i Pujol, Dalt la Vila, Progrés, Casagemes, Canyadó i Manresà; o la pròpia Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) que, com el seu nom indica, agrupa a totes les associacions veïnals de la ciutat. Ara bé, per als assumptes referents al dia a dia del barri com ara desperfectes a la via pública o incidents que afectin als veïns, la junta de l’Associació sol tenir contacte directe per via telefònica amb el coordinador del districte 1, que es tracta d’un càrrec eventual depenent de la regidora de districte. A més, segons estableix un decret d’alcaldia signat e setembre del 2009, l’Associació també té dret a assistir a les reunions trimestrals de seguiment de l’activitat de la Gerència Tècnica del Nucli Històric de Dalt la Vila. Aquest nom tan llarg es refereix a l’activitat al nostre barri dels tècnics de l’Ajuntament en àrees com patrimoni, urbanisme i cultura, i ens les reunions de seguiment hi solen assistir, a part de representants veïnals i tècnics municipals, el coordinador i regidor de districte. Doncs bé, durant aquest últim any ens hem trobat amb greus problemes de comunicació amb coordinació i regidoria. Aquests problemes han impedit que poguéssim fer conèixer

VERD

El programa d’actes per al corpus d’enguany que els Catifaires de Dalt la Vila han dut a terme malgrat les circumstàncies Decret d’Alcaldia del 2009 establint la creació d’un grup de seguiment i consulta amb participació veïnal

a l’Ajuntament preocupacions del veïns i desperfectes en el mobiliari urbà, o que rebéssim informació sobre actuacions i esdeveniments que afecten al barri. Per altra banda, ens hem passat un any sense tenir cap reunió de seguiment de gerència i per tant sense comunicació oficial sobre temes d’urbanisme o mobilitat. Dos exemples recents de la falta de comunicació son les festes de Maig, en que es van tallar diversos carrers sense que rebéssim cap notificació, i l’anunci de l’acord entre Ajuntament i Vodafone per desplegar fibra òptica, del que no hem sabut cap detall per vies oficials ni abans ni després de l’anunci. Durant les últimes setmanes hi hagut un canvi de tònica per part dels representants municipals que ens ha permès -finalment!- tenir una reunió amb la Gerència Tècnica, i mantenir una comunicació més fluida amb coordinació i regidoria. Celebrem aquest canvi i esperem que es mantingui en el futur. Cal tenir en compte que els membres de la junta de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila som persones que fem feina voluntària pel barri sense rebre cap compensació econòmica i al marge de les nostres obligacions laborals, familiars i personals. No hauríem de trobar-nos mai en la situació d’haver de perseguir a càrrecs electes o tècnics per a ser escoltats.

GROC

L’acord de l’alcaldia amb Vodafone per a fer arribar la fibra òptica més veïns del barri. Tot i ser un pas endavant, ens sap greu que no s’hagi aprofitat la feina duta terme pels propis veïns.

VERMELL

La falta de manteniment en l’arbrat i jardins del barri que ha fet palesa la passejada reivindicativa #ArbresViusBadalona Fotos portada Joan Besalduch Corpus: detall del cartell d’enguany

crèdits Edita: Associació de veïns de Dalt la Vila Adreça: Pl. Constitució, 5 Correu: veins@daltlavila.cat Publicitat: Gestió de Publicacions Locals, sccl (Trinitat. 654 368 974) Disseny del logo: Nerea Sanchez Maquetació: DBcoop, sccl Impressió: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit Legal: B-14.748-2010 /AvvDaltlavila L’Associació de Veïns i la redacció del Meco no es fan responsables de les opinions alienes a l’entitat.

/avvdaltlavila /daltlavilabdn

LacostadelMECO

Juliol 2021

| FIRA DE L’ARROP |

Comunicat de la Junta sobre la Fira de l’Arrop I

AVV Dalt la Vila

a 41 anys, els membres de la primera junta de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila van organitzar la primera edició de la Fira de l’Arrop per tal de donar a conèixer els abusos urbanístics que amenaçaven el nostre barri i la importància de la seva preservació. Enguany, i ja son dos anys consecutius, no hem pogut organitzar la fira degut a les mesures establertes pel covid. Aquestes mesures ens obliguen a fer un control de l’aforament i garantir el distanciament social en qualsevol acte que vulguem organitzar. En el cas de la fira això es tradueix en no poder convidar a tots els firaires que

Cartells d’edicions passades de la Fira.

de manera regular convidem, ja que el distanciament redueix de manera significativa el número de parades que es poden muntar. Davant del dilema de decidir a qui convidem i a qui no, hem preferit esperar a poder dur a terme la fira amb normalitat. L’any 2020, la fira hauria celebrat els seus 40 anys des de la seva primera edició el 12 de Maig del 1980. Aquesta ha esdevingut un símbol tant de Dalt la Vila com també de la ciutat. Entenem la decepció de molts veïns i veïnes que haurien desitjat veure el seu retorn. Nosaltres també trobem a faltar les parades que des de primera hora del matí ofereixen els seus productes, l’anar i venir de la gent i la pinya que fem entre veïnes, sòcies, voluntàries i collaboradores. Amb la confiança de que l’any vinent la situació ho permeti, farem tots els esforços per retrobar-nos al carrer tot celebrant aquesta fira tan nostra. Gràcies a tots i totes per la vostra comprensió!

LacostadelMECO L

Juliol 2021

| CURSOS |

Col·laboració entre l’Associació de Veïns de Dalt de la Vila i SRC Bétula de Badalona Serveis Assitencials I

Laura Jareño, Tècnica d´acompanyament mutu, Josep Cazorla, coordinador del SRC Bétula

l Servei de Rehabilitació Comunitària (SRC) Bétula de Salut mental i Addicions de Badalona Serveis Assistencials (BSA) és un servei dirigit a persones diagnosticades amb trastorn mental i/o addicions, que té com a propòsit treballar la Salut Mental des de l’enfocament comunitari i social. A més, l’objectiu del SRC Bétula és el de treballar per a la recuperació i per fomentar la inclusió social de les persones usuàries del servei mitjançant activitats a la comunitat. És per aquesta raó, que enguany, hem iniciat diferents col·laboracions amb diverses entitats de la ciutat de Badalona per crear xarxes socials en els nostres barris i enfortir el món associatiu. En concret des del passat mes d’abril, vàrem començar una col·laboració amb l’AVV Dalt de la Vila, on des d’aleshores, realitzem dos activitats setmanals dirigides a usuaris de l’SRC Bétula d’expressió artística, i que ben aviat esperem poder obrir

Activitats dutes a terme per SRC al local de Martí Pujol

al veïnat, amb el propòsit de crear ponts de col·laboració i sinèrgies comunitàries. Sota aquesta premissa, des de l’SRC Bétula, hem incorporat una professional -tècnica de suport mutu-, de l’associació ActivaMent, figura pionera a Catalunya, amb el propòsit de fomentar l’emancipació del col·lectiu i afavorir el món as-

sociatiu en «primera persona» a la nostra ciutat. Aquesta nova figura, que forma part de la plantilla de l’equip comunitari de l’SRC Bétula, persegueix donar un valor a l’experiència extreta del trastorn mental en primera persona i ajudar en els processos de recuperació i rehabilitació psicosocial dins de la propi entorn.

LacostadelMECO

Juliol 2021

| EL CENTRE CÍVIC |

Diuen que una imatge... I

AVV. Dalt Vila

stà clar, aquest edifici no té tants anys com el nostre barri, però ho sembla. Hi fan vida el Centre cívic Dalt la Vila i l’Escola de Música Moderna de Badalona. És un edifici amb molta vida, almenys de dilluns a divendres, on s’hi fan multitud d’activitats. Hi transiten, en el seu interior, gran varietat de personatges. Puntaires, ceramistes, músics, músiques i tota mena

de treballadors de la cultura en fan un lloc encantador. S’hi fan classes, concerts, exposicions, audicions... sí, s’hi fa tot això... Un lloc on l’art i la cultura s’hi mouen amb tota llibertat... ep! Si vas amb cadira de rodes no. I si et passeges per fora potser te n’adones que tant la cultura com l’art no hi fan parada. Diuen que una imatge val més que mil paraules. Doncs amb aquestes fotografies de l’exterior de l’edifici ens hem estalviat una galleda de tinta.

Estat de l’edifici del Centre Cívic al carrer Germà Bernabé amb Carrer del Temple.

LacostadelMECO L

Juliol 2021

| EL CAU |

L’hort del Cau I

Infants i Caps de l’Agrupament Escolta i Guia Jaume Ortiza

om l’Agrupament Escolta i Guia Jaume Ortiz de Badalona i estem encantats i encantades de seguir participant de la revista del barri! Aquesta vegada us escrivim per explicar-vos que estem molt il·lusionades amb un projecte nou: l’hort. Feia anys que intentàvem trobar un lloc per engegar-lo i ara gràcies a l’Associació de Veïns i Veïnes de Dalt la Vila ho hem aconseguit, ens han cedit un espai i a més a més hem ajudat a recuperar així una part del barri, “La Petanca”. Aquesta idea sorgeix de la motivació d’alguns/es caps: n’hi ha que ja tenim horts a casa, altres teníem curiositat, altres havíem anat a visitar-ne alguna vegada a Barcelona i a Valls... Aquest projecte ens permet obrir-nos al barri més que mai. Voldríem que en un futur aquest espai fos exemple per altres persones que volguessin sumar-se al carro dels horts urbans. En el cau creiem molt amb l’autosuficiència (tant personal com col·lectiva) i per tre-

ballar-ho, els horts urbans ens semblen una gran opció. En els nuclis urbans com Badalona es consumeix molt, però es genera poc, ens sembla una bona iniciativa que les ciutats comencin a cultivar el menjar que consumeixen. L’hort dins la ciutat pot ser un racó lliure de fums i estrès on podem connectar amb la terra i la natura, a més a més, genera verdures i hortalisses de Km 0 reals i proporciona espais útils al nostre barri i ciutat. Després de les lliçons que ens ha donat la pandèmia,

“Aquest projecte ens permet obrirnos al barri més que mai”

Millores a l’hort del Carrer Lladó

ara més que mai cal apostar per projectes com aquest. Sabem que sona molt ambiciós i que amb l’espai de “la petanca” no n’hi ha prou. És molt important aprofitar la pedagogia que ens pot oferir l’hort, tant nosaltres com a cau, com tu com a persona que viu a la ciutat. També sabem que és un

camí llarg i que tots encara hi tenim molt a aprendre. A més a més ara, disposem d’una subvenció que ens ha donat joventut després de guanyar un premi enfocat a potenciar projectes fets per joves. Gràcies a aquests diners hem pogut millorar l’espai i fer uns bancals amb fustes, començar

un jardí vertical, pintar les parets, fer un sistema de reg automàtic i plantar una gran varietat de plantes: arbres fruiters, flors, plantes aromàtiques, fruites i verdures. Volem tornar a agrair l’associació de veïns i veïnes de Dalt la Vila per cedir-nos l’espai i en concret als veïns i veïnes que

viuen al costat de l’hort, ja que a més a més de tenir una bona convivència amb ells, més d’una vegada ens han donat un cop de mà, sigui donat-nos un consell o regalant-nos sacs de terra. MOLTES GRÀCIES! Podeu seguir l’evolució del nostre hort a l’Instagram del cau: @aeigjaumeortiz.

LacostadelMECO

Juliol 2021

| EL MUSEU |

L’aqüeducte del carrer Pujol I

Clara Forn i Dolors Nieto, Museu de Badalona

Al carrer Pujol, a tocar de la plaça de la Medicina, fa molt de temps que hi treuen el nas porugues les restes de arc d’un l’antic conducte d’aigües de la Torre Vella. De fet, era més fàcil que passes desapercebut de la nostra mirada que no pas ens hi quedéssim palplantades amb la boca oberta. Les obres que s’estan realitzant per a la construcció d’una nova promoció d’habitatges han deixat al descobert, com per art de màgia, aquesta obra de l’enginyeria civil moderna. L’aqüeducte, construït provablement a finals del s. XVIII, s’abastia de les aigües subterrànies de la serralada de marina i seguia un traçat sinuós on avui hi ha el carrer Molí de la Torre, a Bufalà. Allà, la força de l’aigua feia moure un molí que es trobava situat a uns metres per sobre l’actual carrer Doctor Daudí. Seguia, fins

i carros del carrer Fluvià. En aquell moment, era l’única via de sortida del Dalt de la Vila en el moment de la seva construcció. Per aquest motiu un gran arc d’aproximadament 5 m de llum creuava el carrer. Les obres d’obertura del carrer Pujol i el carrer Laietània durant la dècada dels 60 del segle XX, van mutilar l’estructura que va ser derruïda. També va tenir la mateixa sort el gran arc que creuava al carrer Fluvià. Les restes de l’aqüeducte situades a

tècnica mixta de maons i pedra lligats amb morter de calç. Es va construir recolzat a un mur de contenció de terres sobre el talús original. Té una llargada conservada de 34 metres, 10 dels quals que es troben en un habitatge privat. Té una alçada des dels fonaments fins al canal d’aigua al punt més elevat, de 3, 5 m., una amplada d’1 m i la llum dels arcs és de 2,5 m. Es tracta doncs d’un element patrimonial de notable valor, ja que amb el repartidor d’aigües

Les obres d’obertura dels carrers Pujol i el Laietània durant la dècada dels 60, van mutilar l’estructura que va ser derruïda

Millores a l’hort del Carrer Lladó

arribar al carrer de Sant Josep i d’en Rosés, on la construcció es recolzava al talús de terra que anava agafant alçada entre el turó d’en Rosés i la riera Matamoros. Aquestes dades les coneixem gràcies a un document, l’heretat de l’il·lustríssim senyor el Marquès de Barbarà.

L’any 2019, Josep Estruch en va escriure un article a la revista Carrer dels Arbres, 4. Per tal de conduir l’aigua fins als horts de la Torre Vella, situats al voltant de la casa senyorial del carrer del Temple, l’estructura hidràulica havia de salvar el pas de vianants

l’hort de la Torre Vella, van ser desmuntades en vendre’s les terres per on passava durant la construcció de pisos als 60’s. D’altres mines i aqüeductes que vestien els diferents barris i industries de la ciutat, també van ser desmuntades a finals del segle XX. Un exemple seria la mina que provenia del riu Besòs, situat a Llefià, o d’altres que van anar desapareixent al llarg del segle passat. Moltes de les mines subterrànies i conduïdes han estat publicades per el Grup d’Espeleologia de Badalona als tres volums de Mines d’aigua de la serralada de Marina. La construcció és feta amb

de la plaça de la Ciutat Romana -recuperat durant les obres d’urbanització d’aquesta-, i el safareig i font de les cases del carrer Pujol, conformen una visió força completa de l’abastiment d’aigua a la ciutat abans de l’aparició de la xarxa d’aigua pública. Fins llavors l’aigua s’emmagatzemava en pous tot i tenir problemes d’insalubritat. L’aqüeducte es podrà conservar en un espai visitable gestionat pel Museu de Badalona gràcies a la propietat del terreny i l’empresa promotora de la nova finca. A més es tracta d’un dels pocs aqüeductes del s. XVIII conservat en un espai urbà.

LacostadelMECO L

Juliol 2021

| FIBRA ÒPTICA |

L’acord de l’Ajuntament per la fibra òptica: bones notícies o fum? l passat 3 de maig ens vam assabentar pels mitjans que el govern municipal de Xavier Garcia Albiol acabava d’anunciar un acord amb Vodafone per completar el desplegament del cablejat de fibra òptica a Dalt la Vila. El que a priori semblava una gran notícia ens va generar molts dubtes per la manca de detalls de l’anunci. Històricament, el desplegament de fibra al nostre barri ha estat complex perquè al casc antic els cables han d’anar soterrats segons ordenances municipals. Durant anys ni l’Ajuntament ni les empreses proveïdores han volgut fer-se càrrec del cost de soterrar cables, pel que l’única manera d’instal·larlos és fent-los passar per les façanes i travessant els carrers de manera aèria. Ara bé, amb les ordenances municipals a la mà qualsevol veí té dret a exigir la retirada de cables instal·lats a la seva façana. Sense suport de l’Ajuntament i sense un consens entre propietaris dels edificis per on passen els cables, molts veïns i veïnes es troben condemnats a no poder gaudir d’un servei cada cop més esencial -i encara més en aquests temps de pandèmia i teletreball. Entre l’abril del 2019 i el gener del 2020, l’Associació va coordinar converses entre veïns, l’empresa Movistar i l’Ajuntament. Fruit del treball conjunt, es va aprovar un projecte per fer arribar la fibra a bona part

Per a l’anunci de l’acord es va convocar a la premsa però no als veïns

dels veïns del barri. L’acord no era perfecte ja que no cobria tots els carrers sense fibra, però era fruit del consens entre tots els veïns afectats. Lamentablement, la lentitud de l’Ajuntament en fer tràmits necessaris per l’execució va fer que l’abril del 2020 Movistar decidís abandonar el projecte. Al setembre, l’Associació va aconseguir reunir-se amb representants del nou govern per fer-los saber la problemàtica. Ara, després de mesos de silenci, l’Ajuntament acaba d’anunciar per sorpresa un acord amb Vodafone sobre el que no hem

estat consultats i del que no en coneixem cap detall. Les dificultats històriques per desplegar la fibra al nucli històric de Badalona fan que ens prenem l’anunci amb una sana dosi d’escepticisme: • El desplegament es farà en superfície o soterrat? • Es tindran compte les pròpies ordenances municipals i l’opinió dels veïns? • Arribarà a TOTS els habitatges del barri? Esperem que aquest anunci no sigui fum, que es materialitzi i que en un futur se sàpiga aprofitar el treball dels veïns.

LacostadelMECO

Juliol 2021

| EL CORPUS |

Enguany hi ha hagut Corpus al barri! I

Francesc Nájar

ls i les Catifaires de Dalt la Vila hem adaptat aquest Corpus a les mesures sanitàries i hem intentat mantenir la tradició viva del nostre barri. Montant l’ou com balla i dues catifes. La primera a la rectoria davant de l’ou com balla, amb un dibuix del Joan Novell, i la segona davant

de la Parròquia de Santa Maria, amb un disseny, en record de les persones que han patit i pateixen la covid. Per compensar la falta de les populars catifes al carrers, vam convocar als veïns a decorar les seves façanes. Ens ha encantat com els veïns i les veïnes hi han participat! Per agrair-vos-ho, hem preparat un petit recull fotogràfic d’algunes de les façanes florides d’aquest corpus.

LacostadelMECO L

Juliol 2021

| MOBILITAT |

Mobilitat impopular I

S’ha proposat restringir l’accés de cotxes al barri mitjançant càmeres als punts d’entrada del barri

Nora San Sebastián Martínez. Portaveu del grup municipal Guanyem Badalona en Comú i Consellera a l’AMB

ada dia tinc el plaer de creuar el barri de Dalt la Vila a peu amb la canalla. Malauradament és un patiment, tot i que a priori gran part del barri està “pacificat”. Veiem a diari, a totes hores, vehicles arreu, situacions absolutament inadmissibles respecte la impunitat dels cotxes. Carrers i escoles assetjades pels cotxes, vehicles d’una petita minoria de les pròpies famílies però ocupen molt, massa espai. Aquest assetjament passa davant la mirada atònita dels agents cívics, que se suposa que havien de vetllar pels accessos als centres escolars. Tinc molt clar que els agents cívics no tenen eines per sancionar ni les competències per ferho. El més greu és que crec que deuen tenir la consigna de fer la vista grossa. Malauradament, això no només passa als voltants de les escoles, ens tro-

Doncs bé han passat dos anys, bem també places i zones pacificades plenes de cotxes, convertides en zones d’aparcament. És un continu de cotxes creuant el barri sencer El 30 de setembre de 2020 vaig participar d’una xerrada-debat organitzada per l’AV de Dalt la VIla sobre Mobilitat. En aquell moment, ja es denunciava la situació insostenible que pateix el barri.

Carrers i escoles assetjades pels cotxes, vehicles d’una petita minoria pràcticament, i a dia d’avui tot continua tot igual. Justament en aquell debat on van participar tècniques expertes en mobilitat de l’Ajuntament, l’AMB i altres van sortir moltes propostes de solució: per exemple, hi havia un consens unànime en restringir l’accés de cotxes al barri mitjançant cà-

meres als accessos del barri que enregistren les matrícules dels vehicles, possibilitant a l’Ajuntament multar els vehicles no autoritzats. Aquest sistema està estès a moltes ciutats de l’àrea metropolitana. En paral·lel es va acompanyar la proposta d’altres actuacions com canvis de sentit per expulsar els vehicles del barri, creació de zona verda d’aparcament, etc.. Ara ja és urgent, la mobilitat instaurada a data d’avui a Dalt la Vila i a la resta de la ciutat és una mobilitat impopular, una mobilitat que va contra la comunitat en el seu conjunt,

contra totes nosaltres, veïnes i veïns. Hem de revertir aquesta anomalia! La única solució és una mobilitat popular, capgirant la distribució de l’espai públic en favor de les persones!! I quan tenim barris a priori “pacificats” s’ha de garantir que l’espai sigui per totes les persones i per poder tornar a entendre i fer ús dels carrers com a espais de trobada, de gaudi, de vida en comunitat, activitats populars, etc. No permetrem tornar a perdre tot això en favor dels cotxes. Com a conclusió, les propostes de solució hi són però s’ha de ser valent, posar-se al costat de del bé comú del veïnat i implantar les mesures necessàries. Apostar per la mobilitat urbana sostenible, sana i segura és apostar per la salut de tots els veïns i veïnes dels nostres barris, és millorar la qualitat de vida de totes, i al cap i a la fi, és un Dalt la Vila (com la resta de barris de la ciutat) més amable, humà, sa i segur. Recuperem la Ciutat!

LacostadelMECO

Juliol 2021

| ESCRITS DEL VEÏNAT |

Sóc mare d’un nen amb autisme… |

Marta Giner

na nit de Juny, mentre en Luca dormia, vaig sentir una immensa necessitat d’escriure tot el que estava vivint al costat d’ell: com m’havia canviat la vida i el més important, tot el que m’havia ensenyat des que va néixer. Vaig agafar llapis i paper i vaig començar. Vaig bolcar la meva ànima, la meva ment. Els meus sentiments i les meves vivences, i el resultat va ser aquest conte. “Yo, Luca”, és un conte fet per a que els nens i les nenes comprenguin als seus amics/gues o companys/es amb TEA des de la infancia. El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del desenvolupament que implica dificultats en les àrees de la comunicació social recíproca, la conducta repetitiva i/o in-

teressos restringits. Els nens amb TEA poden tenir una inteligència molt variable, que va des de nens amb discapacitat intel.lectual a nens amb altes capacitats. És molt important detectar, quan abans millor, les dificultats del neurodesenvolupament i aprofitar la gran plasticitat cerebral dels primers anys de vida per intervenir amb terapies d’atenció precoç. Res cura l’autisme, l’atenció precoç tampoc, però si es fa aviat i bé, es pot millorar els seus símptomes. No podem jutjar quan veiem comportaments diferents. Darrera del que veus hi ha innombrables hores d’esforç per adaptar-se a les regles d’aquest món. No pensis que ho saps tot, hi ha discapacitats que no es veuen. He necessitat i volgut fer aquest conte per sensibilitzar i donar a conèixer com és un nen amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). La historia mostra

el nen meravellós que és en Luca, fentlo brillar i transformant-lo en imatges plenes de color i encant. És necesari que els nens i nenes lector@s comprenguin des de petits que hi ha diferències, però que en realitat tots som únics. I que és fascinant ser únic. Només desitjo que en Luca estigui orgullós del conte que la seva mare va escriure sobre ell amb tant d’amor, per

tal que els demés el coneixéssin una mica millor. Aquesta meravellosa experiencia ha estat totalment terapèutica per a mi, i en el camí he volgut crear quelcom que aporti més visibilitat als nens amb TEA i a les seves families, a de més demostrar que tots, sense importar com siguem, podem crear coses increíbles des de l’amor.

LacostadelMECO L

Juliol 2021

| LA SECCIÓ LLIBRESCA |

Llibres recomanats I.ja tornem a tenir aquí la secció llibrets de la mà de la Silvia de la llibreria Saltamartí. Aquestes són algunes de les seves propostes per aquest estiu Más allá de mi reino

Ostatges Niña Bourani

Yaa Gyasi

L’equilibrista La Tresca i la verdesca

L’equilibrista és un conte basat en la cançó homònima de LA TRESCA que ens parla d’un equilibrista maldestre que mulla tots els seus companys i companyes del circ. Ai, ai, què passarà quan baixi de la corda fluixa? I està il·lustrat meravellosament per la @merce Mercè Galí Sanarau

Tres Dror Mishan

Tres, és una novel·la de misteri, un thriller psicològic ambientat a Tel-Aviv, notablement construït i amb girs sorprenents, fascinant. Escrita per l’autor israelià Dror Mishani, ha estat editada per Empúries en català i per Anagrama en castellà i traduïda per la Roser Lluch, i la Sonia de Pedro.

Punto cardinal Leonor de Recondo

Punto Cardinal, editada per Minúscula, traduïda per la Palmira Feixas i meravellosament escrita per la Leonor de Recondo, és el difícil trajecte d’una persona per reconèixer-se en si mateixa, en el seu propi cos... Escrita amb una gran sensibilitat i delicadesa, és una novel·la totalment commovedora que qüestiona el gènere i que ens motiva a reflexionar. Recomanable i necessària.

Mas allà de mi Reinode la Yaa Gyasi, traduïda per Eduardo Hojman i editada per Salamandra, és el retrat profundament commovedor d’una família d’immigrants ghanesos, però sobretot són els conflictes interns de Gifty, la protagonista d’aquesta gran història.

Ostatges, escrita per la Nina Bouraoui, traduïda per l’Anna Casassas i Figueras i editada per Les Hores, és una novel·la colpidora, és un crit de ràbia, un cop de puny sobre la taula, un prou en veu alta a la violència social diària i a les relacions deshumanitzades.

Poemes d’amor El país de los otros Leila Slimani

Joan Margarit

I per acabar un llibre de poemes del gran Joan Margarit.

Anys quaranta i cinquanta. Matilde, una jove alsaciana, s’enamora d’Amine -un marroquí que combat a l’exèrcit francès durant la Segona Guerra Mundial- i es traslladen a viure al Marroc. Ella, imaginant una vida idíl·lica i plena d’aventures, però... ja des de la seva arribada res és com s’havia imaginat i les dificultats apareixen ben aviat. Una història apassionant que ens parla de la colonització francesa al Marroc, també d’un país que reclama la seva independència, però que al mateix temps, nega els drets de les dones, i és que en aquesta novel·la, tots els personatges, viuen en el pais dels altres, especialment les dones. Inspirada en la vida dels avis de la seva autora, Leila Slimani, El país dels altres és el primer llibre d’una trilogia que ens parla de llibertats, d’amor, d’exili, de tradicions, de soledats, d’opressions i contradiccions.... Editat per Angle Editorial I per cabaret Voltaire, ha estat traduït al català per la Valèria Gaillard i al castellà per la Malika Embarek López.

Saltamartí Llibres C/ del Canonge Baranera, 78 08911 Badalona Tel. 933 84 00 71 https://www.saltamarti.cat/ @saltamartillibr

PUBLICITAT

La importancia de la alimentación I

Alba Sanz Dotú, Nutricionista en el Centro de Medicina Natural María Salvatierra

uiero cuidarme mejorando mi alimentación”, “He pensado en empezar a organizarme mejor en la cocina y en mis compras”, “Quiero bajar unos kilos, pero hay tanta información por todos lados que no sé por dónde empezar”, “Me pierdo entre lo que es sano comer y lo que no para mí y los míos”, “Quiero comer bien pero también quiero disfrutar alrededor de la mesa”. Es probable que en alguna ocasión te hayas planteado alguna de estas cuestiones y no encuentres respuestas claras. Actualmente el boom de la alimentación saludable, las dietas mágicas, las modas, las opiniones “expertas” de lo que es bueno y lo que es malo... etc., han hecho que perdamos un tanto el foco a la hora de elegir y sentarnos a la mesa a comer, a la hora de nutrirnos y de disfrutar de algo que debemos hacer, sí o sí, a diario. Muchos de nosotros navegamos entre un desorden total alimentario y un intento de perfeccionismo exagerado que puede llevarnos a obsesionarnos y preocuparnos en exceso de que algo no estamos haciendo bien. Estudié “Nutrición Humana y Dietética” en la Universidad, una carrera científica basada en kilocalorías, gramajes y en analizar toda la fisiopatolo-

“

gía relacionada con el funcionamiento de nuestro cuerpo y la bioquímica de los alimentos, una base que me ha servido y me sirve actualmente en todos los casos que me llegan a consulta. Pero no dejé de estudiar Nutrición desde otros puntos de vista, de entender la alimentación como parte de nuestra cultura, y de nuestras emociones. La Nutrición es un ejemplo más de todo aquello que elegimos día tras día, de lo que nos pasa, de lo que nos apetece, en definitiva, de lo que nos acontece. Después de más de 10 años en con-

sulta y de leer, investigar, de valorar las novedades que aparecen, de discernir entre las modas o entre lo que realmente nos es más útil y ver resultados en mis pacientes, puedo decir que para mí una correcta alimentación es aquella que hacemos de forma fácil, aquella que no nos entristece, que no nos restringe, que no nos pone a prueba constantemente. Una alimentación consciente, como debería ser todo aquello que hacemos en la vida. Y ¿cómo podemos llevar a cabo una

alimentación consciente? Dando importancia a nuestras necesidades, escuchándonos y tal vez, en un inicio (como en cualquier aprendizaje), poniéndonos en manos de un profesional que pueda vernos como una persona única, con su proceso determinado, su situación y sus hábitos de vida. Está claro que todos tenemos unas bases mínimas de conocimiento sobre alimentación. Por ejemplo, sabemos que para tener una buena salud hace falta un aporte de hidratos de carbono, proteínas, minerales, vitaminas a diario y que cuanto más variada, de temporada, fresca y no industrializada sea la comida, mucho mejor. Pero, ¿qué pasa cuando quieres conseguir un objetivo determinado en tu salud? ¿Qué ocurre cuando has probado varias cosas sin éxito o tu realidad de vida ha cambiado? ¿Qué hacer cuando de repente sientes que no tienes ni idea de cómo organizarte o mejorar? Mi visión, y la de nuestro centro como especialistas en acompañamiento nutricional y de la salud, es la de ponernos al servicio de las personas, teniendo en cuenta sus elecciones y su momento de vida, dando herramientas específicas, concretas y fáciles, básicas y totalmente personalizadas, para que cada persona sepa por dónde empezar y luego como seguir. Cuenta con nosotras, podemos ayudarte a hacer más fácil y llevadera una nutrición saludable.

LacostadelMECO L

Juliol 2021

| ARXIU HISTÒRIC DE DALT LA VILA |

Carrer Fluvià en les primeres dècades del segle XX Si vols col·laborar envia les teves fotos al correu: daltlavila@ arxiusbdn.org Vista de part de l’aqüeducte enderrocat a finals dels anys 70

arxiusbdn.org/ daltlavila

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ DE SOCI A L’AVV. DALT LA VILA (quota anual 12 euros)

DADES PERSONALS Nom i Cognom .................................................................................................................................................................................................................... Carrer i número ................................................................................................................................................................................................................... Telèfon ............................................................ Correu electrònic .......................................................................................................................................... Compte banc IBAN E S Signat Badalona, a ____de __________________de 2019 Protecció de dades. En compliment del que s’estableix en la Llei orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de carácter personal, l’informen que, mitjançant aquest formulari, les seves dades personals, quedaran incorporades als fitxers de titularitat de l’Associació de veïns Dalt la Vila, amb la finalitat de tramitar la seva incorporació com a soci de l’any en curs. Així mateix, l’informem de la possibilitat que exerceixi els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les seves dades de caràcter personal, dirigint·se o enviant escrit a l’adreça de l’Associació ; Plaça Constitució, 5 o Av. Martí Pujol 280-288, 08911 Badalona.

* Atenció soci! El cobrament de la quota anual per un import de 12€ es farà efectiu durant la primera setmana del mes de desembre Tots aquells socis o socies que no hagin pogut domiciliar la quota poden passar pel local de Plaça Constitució els dilluns a partir de les 21 h.

LacostadelMECO

Juliol 2021

| CALAIX DE SASTRE | LA RECEPTA DE ‘DELICIOSAMARTHA’

Racons de Dalt la Vila

Amanida amb caputxines

Heu cuinat mai amb flors? Sabeu que hi ha flors que són comestibles? N’hi ha unes en particular, les caputxines, que són molt interessants gastronòmicament parlant. Tenen un punt picant que els ha fet valer el nom de “wasabi europeu”. I donen un toc de color als plats inigualables. Els podeu fer servir per posar a sobre de cremes fredes, plats de pasta, amanides o postres, sempre i quan no les cuineu. Es mengen qui, acabades de collir. En aquest nou número d’el Meco us proposo una amanida amb ingredients súper refrescants i unes caputxines.

INGREDIENTS • Fulles de remolatxa • Fulles de fonoll fresc (no seques) • Tomàquet (de qualsevol varietat que ja sabeu que ara a l’estiu estem en plena temporada) • Pastanaga • Olives negres d’Aragó amb oli • Nous • Flors de caputxina Ho podeu amanir amb un bon oli d’oliva verge extra o amb una salsa pesto. Bon profit!

Figues de Moro al Carrer de la Quintana Alta

PUBLICITAT

¿Qué ocurre si se declara improcedente el despido de un trabajador y no es posible readmitirlo? Se trata de una cuestión sobre la que se pronuncia la Sentencia Nº 462/2021, de la Sala Social del Tribunal Supremo, de 29/04/2021, en la que aborda la imposible readmisión del trabajador constatada en el acto de juicio y las consecuencias del art. 110.1 b) de la LRJS, que conlleva el pago de salarios de tramitación, pero para señalar que se trata de una cuestión ya resuelta por el Alto Tribunal anteriormente. ¿Y cómo ha resuelto el Tribunal Supremo esta situación? El TS ha señalado que en el caso de que se declare el despido improcedente y se extinga la relación laboral por esa imposible readmisión, debe procederse al pago de salarios de tramitación, además de al abono de la indemnización. Así, el Tribunal Supremo indica: En efecto, es consolidada la doctrina de esta Sala que dice en aquellos casos procede la condena a salarios de tramitación, como expresan las SSTS de 19 de julio de 2016 (rcud 338/2015), 21 de julio de 2016 (rcud 879/2015) y 5 de diciembre de 2016 (rcud 3832/2015).

En esencia, lo que tales sentencias establecen es que “del artículo 110.1.b) LRJS no deriva la obligación de abonar salarios de tramitación cuando el despido improcedente es indemnizado. Pero cosa distinta es que, podamos llegar a la conclusión de que sí procede su pago a partir de la aplicación analógica de lo previsto en otros preceptos sobre opción tácita de la empresa por la readmisión (art. 56.3 ET) y ejecución de sentencia por despido improcedente cuando no se produce la readmisión (art. 286 LRJS). Y, en concordancia con ello, la STS 21 julio 2016 (rec. 879/2015) expone que debe acogerse esa interpretación favorable al abono de salarios de tramitación no sólo por los antecedentes históricos, sino también por principios de economía procesal, y tutela judicial efectiva en relación con el necesario resarcimiento del daño en igualdad de condiciones. Ello implica el reconocimiento del derecho del trabajador despedido de forma improcedente a percibir los salarios de tramitación desde la fecha del despido hasta la fecha de la sentencia que declare la extinción de la relación laboral”.

Por tanto, si el despido es declarado improcedente y el trabajador señala que es imposible la readmisión, por ejemplo, por cierre del negocio, debe reconocerse el derecho del trabajador despedido de forma improcedente a percibir los salarios de tramitación desde la fecha del despido hasta la fecha de la sentencia que declare la extinción de la relación laboral. La jurisprudencia citada tiene como base, tal y como expresa la STS Nº 706/2016, 21 julio 2016, no perjudicar más al trabajador injustamente despedido. Por el contrario, la interpretación estricta, perjudicaría al trabajador, que es la parte perjudicada o víctima en la situación jurídica de despido improcedente, y beneficiaría a la empresa por una decisión injusta y contraria a la Ley, es decir, beneficia a quien causa el perjuicio en la situación jurídica del despido improcedente. Además, señala el Supremo, lo contrario obligaría, de hecho, a todo trabajador despedido de forma improcedente y con la empresa cerrada, a no pedir la extinción contractual al momento de la sen-

tencia, a no anticipar la solución del conflicto y esperar a la ejecución ordinaria, previsiblemente con readmisión implícita por falta de opción empresarial, y por tanto con devengo de salarios de tramitación, a costa de una mayor dilación procesal y de un mayor esfuerzo y saturación de la administración de justicia, innecesarios para prestar la tutela efectiva. En conclusión: El reconocimiento del derecho del trabajador despedido de forma improcedente a percibir los salarios de tramitación desde la fecha del despido hasta la fecha de la sentencia que declare la extinción de la relación laboral, requerirá siempre y en todo caso, el cumplimiento de los dos siguientes requisitos: A) que la extinción de la relación laboral sea solicitada expresamente por el trabajador demandante y, B) que en el acto del juicio se acredite la imposibilidad de su readmisión por cese o cierre de la empresa obligada o cualquier otra causa de imposibilidad material o legal.