Recull de poemes
Associaciรณ gent gran activa del bruc 21 de marรง de 2020
Avui 21 de març, es celebra el Dia Mundial de la Poesia. és una bona ocasió per a compatir aquest recull de poemes i especialment, el poema L’ELionor, de Miquel Martí i Pol, que ha esdevingut un símbol de les dones i de les nenes obreres a Catalunya.
Cant de Març Víctor Català, Caterina Albert i Paradís
Inclòs a “Lo Cant dels mesos” (1901)
Cor meu, que dins del pit estàs tant arraulit covant recorts y penas, aixàmplat tot seguit purgante de neguit, que ve la Primavera. Aixàmplat bé, mon cor, al benfactor calor de l'estació benigna, qu'estant lo bosch en flor, propici n'és l'amor, y fresca y lleu la vida. Aixàmplat bé, cor meu. S'extén al voltant teu serena la Natura; sota'l cel, blau arreu, somrient està'l bon Déu, que't porta la Fortuna. Donchs prega, cor ferit, ab fe sencera perquè't donga'l perdó de primavera que absol del glaç d'hivern a la Natura y del glaç del esprit a la criatura. ¡Puig que Déu és clemencia y esborra tos pecats séns penitencia !
Cor meu, que dins del pit estàs tan arraulit covant records i penes, eixampla’t tot seguit purgant-te de neguit, que ve la Primavera. Eixampla’t bé, mon cor, al benfactor calor de l'estació benigna, que estant lo bosc en flor, propici n'és l'amor, i fresca i lleu la vida. Eixamplat bé, cor meu. S’extén al voltant teu serena la Natura; sota el cel, blau arreu, somrient està el bon Déu, que et porta la Fortuna. Doncs prega, cor ferit, amb fe sencera perquè et doni el perdó de primavera que absol del glaç d'hivern a la Natura i del glaç de l’esperit a la criatura. ¡Puig que Déu és clemència i esborra tos pecats sens penitència !
Caterina Albert i Paradís Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud, una de les obres literàries cabdals del modernisme. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. Naixement: 11 de setembre de 1869, L'Escala Defunció: 27 de gener de 1966, L'Escala Nom de ploma: Víctor Català; Marc de Rialp Primeres obres: Lo cant dels mesos (1902)
Cant espiritual Joan Maragall
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dâ en una altra vida? Per'xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor que s'hi mou sempre ... i temo tant la mort! Amb quins altres sentits me'l fareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes, i el mar immens, i el sol que pertot brilla? Deu-me en aquests sentits l'eterna pau i no voldré més cel que aquest cel blau.
Mes llavores, la vida, què seria? Fóra l'ombra només del temps que passa, la il.lusió del lluny i de l'a prop, i el compte de lo molt, i el poc i el massa, enganyador, perquè ja tot ho és tot? Tant se val! Aquest món, sia com sia, tan divers, tan extens, tan temporal; aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria, és ma pàtria, Senyor; i no podria ésser també una pàtria celestial? Home só i és humana ma mesura per tot quant puga creure i esperar: si ma fe i ma esperança aquí s'atura me'n fareu una culpa més enllà?
Aquell que a cap moment li digué: "-Atura't"
Més enllà veig el cel i les estrelles,
sinó al mateix que li dugué la mort,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
jo no l'entenc, Senyor; jo, que voldria
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
aturar tants moments de cada dia
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per fê'ls eterns a dintre del meu cor!... O és que aquest "fê etern" és ja la mort?
per què aclucâ'ls cercant un altre com? Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
en què s'acluquin aquests ulls humans,
Tot lo que veig se vos assembla en mi ...
obriu-me'n, Senyô, uns altres de més grans
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
per contemplar la vostra faç immensa.
I quan vinga aquella hora de temença
Sia'm la mort una major naixença!
Joan Maragall i Gorina Joan Maragall i Gorina fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Naixement: 10 d’octubre de 1860, Barcelona Defunció: 20 de desembre de 1911, Barcelona Moviment literari: Modernisme català
Res no és mesqui Joan Salvat-papasseit
Res no és mesquí ni cap hora és isarda,
Res no és mesquí,
ni és fosca la ventura de la nit.
Perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
I la rosada és clara
Avui, demà i ahir
que el sol surt i s’ullprèn
s’esfullarà una rosa:
i té delit del bany:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí, I tot ric com el vi i la galta colrada. I l’onada del mar sempre riu. Primavera d’hivern –Primavera d’estiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament.
Res no és mesquí, Perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l’heu demanada. I si l’heu demanada us dissimula un clot Perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispensa com grills de taronja.
Joan Salvat-Papasseit Escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. Naixement: 16 de maig de 1894, Barcelona Defunció: 7 d’agost de 1924, Barcelona
Cançó d’abriL Clementina Arderiu i Voltas
Hi tornarem al sol-solet! Tira el braser per la finestra, llença la capa i el barret! Que vingui el sol com una festa i ja no vull sentir més fred. Oh, quin aire! Ja les paraules prenen ales i no cal dir-les sota veu, que en pensament tinc mar i cales i cama nua fins al peu. Adéu, mimoses i nadales: clavells veureu. Fugi l'hivern, fugi la por. Morir? Quan no s'arrisca gaire. Hem de sortir d'aquest racó deixem-hi el pec i el rondinaire: sortim a l'aire germinal amb ulls d'infant, que miren alt.
Clementina Arderiu i Voltas Clementina Arderiu i Voltas va ser una poeta catalana. Influïda per la poesia popular catalana, Josep Carner i Joan Maragall, va ser autora dels llibres Cançons i elegies, Sempre i ara, que va guanyar el premi Joaquim Folguera, És a dir i L'esperança encara, entre d'altres. Naixement: 6 de juliol de 1889, Barcelona Defunció: 17 de febrer de 1976, Barcelona Cònjuge: Carles Riba i Bracons (c. 1916– 1959)
Les joies de la roser Frederic soler, Pitarra
Escena primera Bernat
Jo era a Manresa a can Pere
I que ningú ho negarà: Jo sol, allí trenta-nou. Brigades a terra enteres Van caure en la sarracina, I per cada barretina Hi havia cent granaderes.
Quan nos ve el de cal Poruc i ens diu: -- Minyons, cap al Bruc, que en farem bona cacera. Prenem totes les carrabines: Molts no en teníem; bastons i ens amaguem pels turons darrere roures i alzines. --Ja venen, diu, endavant; tothom preparat estava; eren deu mil i els manava el seu general Chabran. Arriben; descarga: rroom... --Venteu-los-hi escopetada! --Au, que van de retirada! --Vinga metrallada, boom! Baixen tos els somatents: --Aquest per mi, aquell per tu. --Ai, pardon, pardon, mussiú! Van quedar estesos vuit-cents. Roser Sent tan pocs bé féreu prou Mateu Sí, sí, que a fe de cristià... Bernat
Frederic Hubert
Soler
i
Frederich Soler i Hubert conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar els de Jaume Giralt, Simón Oller, Miguel Fernández de Soto o Enrich Carreras, fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. Naixement: 9 1839, Barcelona Defunció: 4 de 1895, Barcelona
d’octubre
de
juliol
de
Nom de ploma: Serafí Pitarra
Corrandes d’ExiLi (1947) Pere quart
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya) Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. “Com el Vallès no hi ha res”. Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.
Pere Quart Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, fou poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català. Considerat un dels autors més destacats de la literatura catalana del segle XX. Naixement: 29 de novembre de 1899, Sabadell Defunció: 18 de juny de 1986, Barcelona Primeres obres: Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929, teatre); Bestiari (1937, poesia).
És quan dormo que hi veig clar (1953) j. v. foix
-O la lluna que s'afina En morir carena enllà. Es quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina.
a Joana Givanel
És quan plou que ballo sol. Vestit d'algues, or i escata,
Josep Vicenç Foix i Mas
Hi ha un pany de mar al revolt
Josep Vicenç Foix i Mas, conegut com a J.V. Foix, fou un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes.
I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata,
Defunció: 29 de gener de 1987, Barcelona
El casalot del pirata
Nom de ploma: signava J.V. Foix
És un ample gira-sol. Es quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era, Em vesteixo d'home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era. És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina,
Moviment: Surrealisme Cònjuge: Victòria Gili i Serra (c. 1931–1982) Llibres: Sol i de dol, Onze nadals i un cap d'any, Diari 1918, etc.
El teu cos riu i riu Maria-Mercè marçal
El teu cos riu i riu, esbojarrat a voltes, d’altres maliciosa-ment, per sota el nas. D’altres només ensenya una mica les dents —d’un blanc enriolat— entre llavis de festa vermella. Adesiara sols juga a riure, fins que arriba el foc, i atia tots els cavalls i se t’enduen per camins mai no fressats i els meus dits cullen la rialla desbridada i oberta. I fins quan tens els ulls mossegats per la pena el teu cos riu i riu.
Maria Mercè Marçal i Serra Maria Mercè Marçal i Serra, més coneguda com a Maria-Mercè Marçal, va ser una poeta, narradora, editora i traductora catalana, catedràtica d'institut de català. També va ser activista política, cultural i feminista. Naixement: 13 de novembre de 1952, Ivars d'Urgell Defunció: 5 de juliol de 1998, Barcelona Premis: Premi Literari de Girona: Prudenci Bertrana de Novel·la
L’ELionor Miquel martí i pol
L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: "sí, senyor" i "bones tardes". La gent se l'estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l'escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l'Elionor no hauria pas sabut dir d'on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
Miquel Martí i Pol Miquel Martí i Pol fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX. És l'autor d'un dels llibres poètics més venuts de la literatura catalana, Estimada Marta. Naixement: 19 de març de 1929, Roda de Ter Defunció: 11 de novembre de 2003, Hospital de la Santa Creu de Vic, Vic Primeres obres: Paraules al vent (1954) Mort: 11 de novembre de 2003 (als 74 anys); Vic (Osona)
podries Joana raspall
Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre... Un altre país ora casa teva, i diries "sí" en un altra llengua. T'hauries criat d'una altra manera més bona, potser; potser, més dolenta. Tindries més sort o potser més pega... Tindries amics i jocs d'una altra mena; duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya, o aniries nu perdut per la selva. Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra. Podries menjar coses llamineres o només crostons eixuts de pa negre. Podries ....podries... Per tot això pensa que importa tenir LES MANS BEN OBERTES i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d'ell podria ser teva.
Joana Raspall Va néixer l’1 de juliol del 1913 a Barcelona. Morí el 4 de desembre del 2013 a Sant Feliu de Llobregat
Assaig de càntic en el temple Salvador espriu i castelló
Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car soc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu i Castelló Salvador Espriu i Castelló fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes. Naixement: 10 de juliol de 1913, Santa Coloma de Farners Defunció: 22 de febrer de 1985, Barcelona Primeres obres: Israel (1929, en castellà), Dr Rip (1931) Moviments literaris: Noucentisme, Sàtira
Principis i finals Joan margarit
Un temps, vaig ser una noia de futur. Podia llegir Horaci i Virgili en llatí, recitar de memòria tot Keats. Però, entrant en les coves dels adults, em van caçar i vaig començar a parir els fills d’un home estúpid i cregut. Ara m’empleno el vas sempre que puc i ploro si recordo un vers de Keats. Una no sap, de jove, que cap lloc no és el lloc on podrà restar per sempre. També s’estranya quan no arriba mai aquell o aquella en qui trobar descans. Una ignora, de jove, que els principis no tenen res a veure amb els finals.
Joan Margarit i Consarnau Joan Margarit i Consarnau poeta i arquitecte català. És catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Naixement: 11 de maig de 1938 (edat: 81 anys), Sanaüja Cònjuge: Mariona Ribalta (c. 1963)