Era un dia assolellat a l’estany dels aneguets. Com cada horabaixa, la mare i els seus aneguets havien sortit a passejar. Als petits els encantava passar l’estona ensumant les flors de la vorera i perseguint les papallones.
Els aneguets eren tres i es deien Pate, Poti i Rufito.
Un capvespre, en Pate, el més curiós dels germans, es va entretenir empaitant una preciosa papallona que havia sortit d’un arbust. La va perseguir tant que, quan se’n va adonar, havia deixat enrere els seus germans. Però, lluny d’espantar-se, va seguir nedant, gaudint del nou paisatge que li regalava aquell lloc desconegut. Allà hi havia tot tipus de flors i olors que no havia vist mai. Flors liles, roses, amb uns pètals preciosos, grans i allargats que feien olor de primavera.
Nedant, nedant, a en Pate se li va fer de nit. Va cercar un arbust i va decidir passar-hi el vespre, perquè sense la llum del sol no sabia trobar el camí de tornada a casa. Es va posar còmode i va tancar els ulls, mentre respirava la dolça aroma que desprenia la natura del voltant.
