La polsera d'en Biel
Jordi
Sala Il•lustrat per Anna Vidal Piró
Pròleg
En Biel és un nen de deu anys que viu en un petit poble al Pla de l’Estany, anomenat Camós. Com molts altres nens i nenes, fa una vida normal d’un noi de la seva edat: va a l’escola, juga a futbol des dels cinc anys, i aquest curs s’ha iniciat a una escola de música per aprendre a tocar la guitarra. És un nen rialler, simpàtic i amb un gran afany de protagonisme dins del grup. També és molt bon esportista gràcies a la seva composició
13
atlètica adquirida per la genètica prodigiosa del seu pare.
Té una germana petita, l’Ona, de quatre anys. Per molt que s’estiguin barallant constantment, se l’estima molt. El seu pare és mecànic i té un taller al poble on passa més de deu hores diàries treballant. En canvi, la seva mare, la Rosa, és mestra a l’escola del poble i sempre està amb un somriure d’orella a orella, amb la predisposició d’ajudar els altres.
Es pot considerar una família «normal», com moltes altres, que porten tota la vida al poble, respectada per tothom i amb una situació estable tant econòmica com social. Els agrada participar en tots els esdeveniments que fan des de l’associació que engloba la comarca, i són els primers a col·laborar perquè els projectes d’una petita vila tirin endavant.
14
El dia que tot canvia
Dilluns, 07.30 del matí. El sol comença a sortir, se senten els primers cants dels ocells i comencen a sonar els primers despertadors. A l’habitació d’en Biel, la mare aixeca la persiana.
―Bon dia, amor. És hora de llevar-se.
―Uff… no em trobo bé, mare. Em fa mal el cap. La mare li toca el front. No té febre.
―No siguis gandul, això deu ser d’estar tanta estona davant l’ordinador. Afa-
15
nya’t o farem tard a l’escola, ja veuràs com t’anirà passant.
En Biel, sense protestar, s’aixeca i baixa a esmorzar. No fa molt bona cara, però la mare no li dona importància, creu que segurament és cansament acumulat del cap de setmana.
Després de vestir-se i rentar-se les dents, la mare, en Biel i l’Ona se’n van
16
a l’escola. Primerament, acompanyen l’Ona a l’entrada d’educació infantil, i posteriorment, en Biel i la seva mare entren per la zona de primària.
Com cada matí, travessa el pati amb la resta de companys i companyes que acaben d’arribar, temps que aprofiten per comentar el que els ha passat durant el cap de setmana: els gols que han marcat al partit, la classificació que han obtingut al campionat de patinatge... però en Biel no obre la boca, i en Max, el seu millor amic, es preocupa per ell.
―Biel, què et passa? Encara no has dit res des que hem entrat a l’escola.
―No em trobo bé. Tinc molt mal de cap, però la meva mare m’ha dit que potser és de l’ordinador o de cansament.
17
Els dos amics pugen les escales fins a arribar a la seva aula, la penúltima del passadís, la classe del Fortnite. Així es feien dir els alumnes de cinquè, que en una votació a principi de curs va sortir, per unanimitat, el famós nom del joc d’ordinador.
Sona el timbre. Han passat les dues primeres hores i és l’hora del pati. Avui, els alumnes de la classe de cinquè estan contents perquè els toca la zona de la pista, i això és sinònim de jugar un partit de futbol.
―Avui em toca fer equips a mi! Trio... en Biel.
―No, no... jo avui crec que no... uag!
En Biel vomita. Tots els companys s’aparten amb una primera cara de fàstic, i seguidament, en Max s’acosta per veure què li passa:
18
D’un dia a l’altre, en Biel deixa d’anar a l’escola. En Biel no falta quasi mai… Els alumnes pregunten, però no hi ha resposta. Després d’uns quants dies, la incertesa s’apodera de tots els companys i companyes de classe. Finalment, un dia apareix. Quin canvi! Què li ha passat? Per què està tan apàtic? Tantes i tantes preguntes que volen per l’aire i que s’aniran responent amb el pas del temps.
La polsera d’en Biel és més que una història. Narra la vida d’un nen, que com a molts altres, li toca viure una situació complicada, amb alts i baixos.
La seva vida es veu truncada per proves, tractaments i diagnòstics. Com gestiona aquestes situacions en Biel? I els seus amics i amigues a l’escola?
Valors implícits:
La por al que desconeixem, a la incertesa del futur i de no saber afrontar els problemes de la vida. Per totes aquestes situacions és important treballar la resiliència, per afrontar les adversitats i donar valor a tot el que tenim en el dia a dia.
A partir de 8 anys babidibulibros.com
I N S PIR I N G UC R SOI I T Y ISBN 978-84-19602-42-8 9 788419 602428