Nº 1.271

Edita: GRUP FERGA, S.L.

Oficines i redacció: C. República Argentina, 90 Badalona

Telèfon: 93 387 16 53 badalona2000@telefonica.net

Web: www.badalona2000.com

Dipòsit Legal: B-19.699 - 1989

Manca de Guàrdia Urbana

Director: Xavier Fernández

Redactor en cap: J.A. Giménez

Fundador: Josep Fernández Tejero

GRUP FERGA, S.L. Empresa Editora i BADALONA 2000 no es fan responsables de les opinions o articles dels seus col∙laboradors. En tot cas, l'opinió del periòdic queda reflectida en les editorials.

Davant l'edifici de la Casa de la Vila es pot veure una pancarta que diu "Basta abusos. Guardia Urbana en lucha". És el clar reflexe dels moments tensos que viu la policia local, descontenta amb les seves condicions salarials. 70 agents no s'estan presentant al treball els darrers dies després d'agafar la baixa davant la pressió i l'estrés que viuen per una problemàtica que no s'acaba de solucionar. Un dels sindicats de la Guàrdia Urbana, la PSU, considera que en ciutats veïnes com Santa Coloma els agents cobren més i estan millor valorats. A aquest fet s'afegeix que els agents no han cobrat les hores extres que van portar a terme a l'estiu i al setembre i no en volen fer més. Tota aquesta situació qui ho pateix és la ciutadania, que veu com la Guàrdia Urbana no és prou present als carrers, tot i que el govern municipal afirma que aquestes baixes s'estan cobrint amb el triple de presència dels Mossos d'Esquadra a la ciutat. El torn més perjudicat és el de la nit. Conseqüència de què els agents no patrullin pels carrers de nit és, per posar alguns exemples dels últims dies, contenidors cremats al barri d'El Remei, un robatori en una perruqueria de La Salut i també al cèntric bar del Círcol (davant mateix de l'Ajuntament), on els lladres van trencar els vidres i es van endur els diners que hi havia a la caixa. Molta gent es pregunta on estaven els policies que custodien l'entrada del consistori i com és que no van sentir el soroll quan van ser trencats els vidres. Per altra part, el dimecres dia 9 l'Oficina d'Atenció al Ciutadà va quedar tancada al matí per falta d'agents. El govern municipal, que s'ha manifestat obert al diàleg però no al xantatge, ha declarat que potser tota aquesta situació es tracta "d'una vaga encoberta que està danyant la imatge del cos policial", ja que, segons diuen, ja es va arribar a un acord salarial amb el sindicat majoritari. Badalona no pot seguir tan desprotegida quan el ciutadà afirma en diverses enquestes efectuades que el problema que més li preocupa de Badalona és la manca de seguretat.

L'Hospital Municipal s'ampliarà i es renovarà amb una inversió de 7 milions d'euros

El projecte d'ampliació i millora preveu una modernització de l'estructura de l'Hospital, que celebra enguany els seus 90 anys, i suposarà, entre altres actuacions, una renovació completa de la climatització i l'ampliació i la renovació de l'Àrea Quirúrgica o els vestuaris del personal, millorant l'atenció i els serveis per als pacients i les condicions per als professionals sanitaris. L'anunci el va fer dimecres l'alcalde, Rubén Guijarro, dins dels actes que, amb el lema Fem Gran l'Hospital! es celebren aquests dies per commemorar els 90 anys

de l'equipament. Ja es troba en fase de concurs la redacció del Projecte de Modernització de l'Hospital. La previsió és que al llarg de l'any vinent es concursin les obres per tal

que durant el 2024 es faci efectiu l'inici d'obres.

Entre les reformes previstes destaca que la façana de la Via Augusta s'ampliarà amb dues plantes, es renovaran els qui-

ròfans i els espais per als procediments que requereixen sedació, les àrees d'endoscòpia i les àrees de cirurgies sense ingrés, així com es reubicarà i millorarà el laboratori.

2.000 persones han visitat les tres embarcacions clàssiques de la Fundació Nao Victoria que han estat recalades al port

Unes 2.000 persones van visitar fins diumenge el Galeón Andalucía, la Nao Victoria i el pailebot Pascual Flores, que han estat recalats durant uns dies al port.

Aquests tres bucs, embarcacions clàssiques de la Fundació Nao Victoria, difonen arreu la importància de la recuperació i el manteniment de la cultura marítima.

La flota prové d'Arenys de Mar i diumenge va marxar cap al Port Vell de Barcelona. El pailebot Pascual Flores és un buc original de l'any 1917, restaurat el 2008 i que cada temporada navega

milers de milles al voltant d'Espanya i Europa.

El Galeón Andalucía és una rèplica de les embarcacions del segle XVII, construïda el 2010, i la Nao Victoria es va

fer expressament per a l'Exposició Universal de Sevilla del 1992 i és una rèplica del buc amb el que Juan Sebastián Elcano va donar la primera volta al món, ara fa 500 anys.

Dins de les properes Festes de Maig, els dies 6 i 7 es celebrarà al port un Festival del Mar que concretarà embarcacions clàssiques d'aquestes característiques.

L'associació de comerciants BadaCentre encendrà avui

les llums de Nadal amb un acte a la plaça de la Vila

L'encesa de llums serà a les 6 de la tarda a la plaça de la Vila. El badaloní Mag Magoo serà enguany el convidat especial, que farà un espectacle de màgia que donarà pas a l'acte d'encesa de l'enllumenat nadalenc en diversos carrers del citat eix comercial.

Xavier Garcia Albiol ha agraït a l'associació de comerciants BadaCentre que es faci càrrec del pagament de les llums de Nadal i les encenguin avui divendres, dia 18 de novembre, al barri del Centre. Albiol assegura que "la incompetència de l'alcalde i el govern de set partits ha fet que només allà on els comerciants paguin les llums es puguin tenir a finals de novembre,

moment en el que sempre ha començat la temporada nadalenca". Segons explica l'exalcalde, el govern municipal va publicar una segona licitació de les llums de Nadal perquè la primera va fi nalitzar sense que cap empresa es presentés al concurs. "L'Ajuntament ha demanat a les companyies especialitzades el subministrament de les llums i assegura que serà l'empresa de manteniment de l'enllumenat públic qui s'encarregarà de la seva instal·lació. Haurem d'esperar que acabi la segona licitació per saber si podrem tenir o no llums de Nadal, quan en altres ciutats com Barcelona o Sant Adrià ja s'han obert", ha dit.

L'edifici del carrer Granada haurà de ser enderrocat

L'edifici del número 22 del carrer Granada que presentava esquerdes en la seva façana, finalment haurà de ser enderrocat.

Un informe tècnic encar regat pels mateixos propi etaris assenyala l'estat de ruïna tècnica de l'immoble pel mal estat de l'estruc tura, mentre que un altre informe de l'Ajuntament indica la situació de ruïna econòmica del bloc de pisos, ja que "el cost de les obres que serien neces sàries per rehabilitar l'edi fici superarien el 50% del valor de construir un de nou". Membres de l'equip del govern municipal s'han reunit amb les 8 famílies afectades per comunicarlos els continguts dels dos informes i confirmar-los

que des del consistori, a través de l'Oficina Local d'Ha bitatge i de Serveis Socials, "es continuarà prestant l'acompa nyament que es necessiti a partir d'ara per trobar les solucions habitacionals amb la major brevetat possible". Des de l'Ajuntament es treballarà també amb les entitats financeres per trobar una alternativa pels propietaris que tinguin l'immoble amb hipoteca i s'acompanyarà

a les famílies en els tràmits que portin a terme amb les companyies asseguradores. Segons el consistori, "a totes les famílies se'ls ha ofert allotjament tem poral i acompanyament durant aquest procés".

Engegat un procés participatiu sobre el nou pla d'usos del port

Inaugurat

un mural a la paret de l'església de Sant Josep que mostra la diversitat de cultures

Diumenge es va inau gurar el mural realitzat per l'artista Carlos Garcia "Spoge" a la paret de l'església de Sant Josep, en el que hi han participat també veïns de la zona, components de la Ginesta, Badalona Acull, parroquians, etc. A l'acte hi van ser presents, entre d'altres, la regidora de Cultura, Anna Maria Lara, i diversos regidors com Da vid Torrents, Aïda Llauradó o Àlex Montornés. La festa va estar amenitzada pel grup de gòspel A tot Cor i el cantant Sam Suso.

Segons els seus autors, el mur, en el que hi ha dibuixades les siluetes de diverses cares i molts

colors, vol expressar "la gran quantitat de colors i formes que hi ha com a signe de diversitat de cultures, com a gran ri quesa per a la humanitat i que ni el color de pell ni els orígens mai han de ser

un obstacle per construir la pau entre els éssers d'aquesta terra. Tots junts hem de contribuir a can viar les coses, per fer un món millor i per resoldre els grans problemes de la humanitat".

Marina Badalona ha ini ciat un procés informatiu i de participació ciutadana sobre les línies estratègiques de la modificació del pla especial de desen volupament del sistema general portuari, més conegut com pla d'usos, per presentar als princi pals agents de Badalona la nova proposta de port i comptar amb l'opinió de la ciutadania. L'objectiu és adequar els usos a les noves necessitats i futur d'un port que es vol obrir encara més a la ciutat i ser modern, accessible i sostenible. Els canvis s'han presentat en quatre sessions que s'han fet al port. Marina Badalona ha creat la web www.plauso sportdebadalona.com, on tothom que vulgui podrà fer la seva aportació a tra vés d'una bústia de sugge riments que estarà oberta fins aquest diumenge, dia 20. Fins al dia 30 es pot veure al port una exposició sobre la seva història i les principals característiques d'aquest pla d'usos.

Els Mossos d'Esquadra han detingut 8 homes d'entre 21 i 46 anys, d'un grup criminal que ha sostret 22 vehicles d'alta gamma en 3 concessionaris per utilitzar-los en 14 robatoris (3 d'ells amb violència) de mercaderies en camions que estaven en àrees de descans i servei a les autopistes AP-7 i C-33. Guardaven el seu botí, valorat en més de 350.000 euros, en locals de Badalona, El Prat, Molins de Rei i Pine da de Mar.

Desarticulat un grup criminal que a Badalona tenia un local on guardava el que havia robat

El PP afirma que segons el baròmetre d'opinió de la Diputació de Barcelona

el 58% dels badalonins consideren que la ciutat ha empitjorat en l'últim any

El Partit Popular afirma en una nota de premsa que el 58% dels veïns de Badalona considera que la ciutat ha empitjorat en l'últim any, segons el baròmetre d'opinió de la Diputació de Barcelona que es va publicar dilluns i on analitza la percepció ciutadana del municipi, els serveis i l'administració dels ajuntaments.

Per a Xavier Garcia Albiol, "aquests resultats demostren que els veïns valoren de forma negativa l'acció de l'actual govern municipal, que en l'últim any ha paralitzat la ciutat, ha portat a una situació límit la Guàrdia Urbana i

es passa el dia barallantse entre els set partits que el conformen". Segons diu el PP a la nota de premsa, l'estudi també destaca que la seguretat és el problema més important a la ciutat amb el 35,4% del total, seguit de la neteja amb un 15,6% i la gestió política i municipal amb un 9,5%. Albiol assegura que "la ciutat necessita un govern fort i estable i per això el nostre és un projecte transversal, que va més enllà d'ideologies, que cada dia suma més suports i que a partir de maig de 2023 tornarem a prioritzar els problemes reals dels veïns".

dissabte 26/11, a partir de les 10 del matí

portes obertes

RECEPTA GENTILESA DE CAN MARIO'S

ARRÒS AMB XIPIRONS

I FORMATGE FUMAT

Ingredients (per a 4 persones):

100 grams de bolets variats deshi dratats, 1 pebrot vermell petit, 300 grams de xipirons, 2 litres d'aigua, all, julivert, pebre vermell, 150 gra ms de formatge de cabra fumat, 400 grams d'arròs bomba, oli d'oliva i tomàquet ratllat natural.

Elaboració:

Submergim els bolets en els 2 litres d'aigua tèbia, i posem la paella al foc amb l'oli, a foc baix. Tallem el pebrot a tires i l'introduïm a la paella. Quan estigui una mica "potxat" afegim els bolets, i l'aigua d'aquests la reservem. Posem els calamarsons i pugem el foc al màxim. Afegir l'all, el julivert, el pebre vermell i el tomàquet. Passats 3 minuts afegim l'arròs i remenem, abaixem el foc al mínim, aboquem l'aigua que teníem reservada i tornem el foc al màxim. Passats 15 minuts podem afegir una mica més d'aigua. Després posarem el formatge tallat a triangles sobre l'arròs i li donem un toc de forn (5 minuts) a 210 ºC per fondre el formatge i daurar l'arròs.

El parc de Can Solei i de Ca l'Arnús rebrà una inversió de

550.000

euros per a la seva restauració i millora

El parc de Can Solei i de Ca l'Arnús rebrà una inversió de 550.000 eu ros que es destinaran a la restauració i a la millora dels valors patrimonials que conformen l'estructura del parc. Això es tradueix en obres per a la millora de les grutes, la recupe ració del jardí romàntic i de l'antic sistema de reg i millores en les làmines d'aigua, entre altres.

L'Ajuntament aportarà més de 322.000 euros i la resta del finançament prové dels fons europeus FEDER. L'Àrea Metropo litana de Barcelona és l'encarregada de redactar i aprovar el projecte executiu i la licitació, tal com estableix el conveni signat amb la Generalitat per al

desenvolupament del programa operatiu FEDER.

La regidora de Medi Ambient i Sostenibili tat, Rosa Trenado, ha manifestat que "hem de destacar que aquest pro jecte ajuda a millorar els

espais naturals del parc en els quals fa anys que no s'inverteix més enllà del manteniment ordinari".

La previsio és que les obres estiguin enllestides abans que finalitzi l'any 2023.

Comença el procés per descontaminar el solar on es construirà la nova escola Badalona Port

Un cop aprovades les partides d'inversions de gairebé 7 milions d'euros, l'Ajuntament ja ha contrac tat l'empresa encarregada de fer un estudi exhaustiu dels costos i dels amida ments que permetrà co nèixer l'import econòmic de la descontaminació del terreny on s'ha de constru ir la nova escola Badalona Port. L'empresa adjudica tària és Tubkal Engenie ria S.L., que des del mes d'octubre està portant a terme la caracterització prèvia, mostreig i anàlisi dels sòls per a la redac ció del projecte executiu. La finalització d'aquest projecte està prevista a principis de l'any vinent i

permetrà tirar endavant la licitació de l'obra de cons trucció de la nova escola Badalona Port, que estarà situada entre els carrers Tortosa i Monturiol i l'avin guda Eduard Maristany en

un solar de 7.273 metres quadrats. L'escola passa rà a ser de dues línies, i constarà d'una planta bai xa més dues plantes, amb una construcció i disseny modular industrialitzat.

Moren dos motoristes en un xoc frontal a la carretera de Canyet

Dos motoristes, de 18 i 33 anys, van morir di vendres passat al voltant de les 3 de la tarda a la carretera de Canyet, molt a prop de l'hospital de Can Ruti, per un xoc frontal, quan un d'ells intentava avançar un vehicle. El noi de 18 anys va morir a l'acte, mentre l'home de 33 anys va perdre la vida minuts després a causa d'una aturada cardiores piratòria, tot i els esfor ços dels serveis mèdics arribats d'immediat per intentar reanimar-lo. Al lloc dels fets es van des plaçar agents de la Guàr dia Urbana i dels Mossos d'Esquadra, efectius dels bombers i tres ambulàncies del Servei d'Emergències Mèdiques, a més d'una unitat especialitzada en accidents de trànsit de la policia local, el que va provocar que la citada carretera quedés tallada al trànsit durant una hora.

Càritas Diocesana de Barcelona va inaugurar dilluns dos nous espais d'acollida per a persones sense recursos: un al barri del Congrés de Badalona i l'altre a Santa Coloma de Gramenet. Donaran resposta a les 1.530 llars (3.800 persones) que vi uen a la Zona Pastoral 5, que agrupa, entre d'altres, les ciutats de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma i Mataró. En el nou centre badaloní es realitzaran entrevistes, s'oferirà orientació i for mació laboral i també hi haurà un espai de reforç educatiu per a infants.

Càritas inaugura un nou centre al barri del Congrés

L'Hospital Municipal disposarà d'un equip de nova generació de tomografia computeritzada

El Servei de Diagnòstic per Imatges de Badalona Serveis Assistencials (BSA), ubicat a l'Hospital Municipal, disposarà d'un nou equip de nova genera ció de tomografia compu teritzada. Els treballs per a la seva instal·lació van començar dilluns i es pre veu que finalitzin el 18 de desembre. Les proves pro gramades s'han avançat durant les darreres setmanes amb l'objectiu de minimitzar l'impacte de la ciutadania. Pel que fa a les proves no demorables, es derivaran els dies feiners al centre de diagnòstics Instituts Guirado, situat al carrer Anselm Clavé, 44,

i els caps de setmana a l'hospital de Can Ruti.

La tomografia compute ritzada és una tecnologia per a diagnòstics amb imatges. Utilitza un equip de raigs X especial per a la creació d'imatges transversals del cos. El nou equip incorpora noves prestacions i algoritmes d'intel·ligència artificial que facilitaran la tasca del personal tècnic, així com destacarà en la millora de la qualitat de les imatges en les reconstruccions tridimensionals i aplicarà una menor dosi de radia ció per als pacients.

Amb aquest nou equip, BSA continua el procés de

renovació tecnològica, ja que durant aquest estiu també va incorporar equi-

pament d'endoscòpies digestives d'última generació.

Subvencions per a autònoms i empreses del sector de la restauració afectades per les mesures contra la Covid-19

Quina és la subvenció

5.000 euros en un únic pagament sempre que els sol·licitants hagin mantingut en la seva plantilla durant els mesos de març, abril, maig i juny d’aquest any 2022, una mitjana igual o superior al 70% dels treballadors que tenien el febrer de 2020.

Qui pot demanar la subvenció

Els autònoms i empreses de la restauració enquadrats en els epígrafs de l’IAE 671, 672 i 673 i que no tinguessin llicència de terrassa abans del mes de febrer de 2020.

Data màxima per sol·licitar la subvenció L’1 de desembre de 2022 (inclòs).

Més informació

Si tens dubtes, contacta amb l’Ajuntament de Badalona a través del telèfon 664 063 200 o del correu electrònic ajutsempreses@badalona.cat

Presenta la teva sol·licitud:

Els ajuts tenen per objecte el manteniment dels llocs de treball i pal·liar l’impacte econòmic que va provocar el cessament de l’activitat durant la pandèmia.

DEFUNCIONS

Juan José Zamora Moreno

Blanca Andión Darriba

María Zurita Vallejo

Antonia Puertas Virgil

Remedios Soler Cano

Manuel Vega Borrego

Montserrat Asensio Queral

Carmen Molina Carrasco

Dolores Sáez Expósito

María López Pérez

Ernesto Vullien Cesar

Águeda Rojo Alonso

Teresa Carvajal Gómez

Paulino Hernando Hernando

Rosario Durán Pimentel

Antònia Aldabert Subirana

Donato José Sánchez Posadas

Juan Francisco Moreno Pérez

Lupi Garay Rico

Mariano González Martínez

Francisco Pastor Díaz

Pol Romero Haro

Jordi Teixidó Blasco

Eulàlia Farré Simó

Ramon Prat Gelmà

Jordi Soler Redondo

Margarita Lozano Serramalera

Salvador Fernández García

Pilar Martín Brasero

José Torres Lara

Carmen Martín Fuentes

Montserrat García Ponce

Jerónimo Castro Durán

María Valle Copete Prisco

Alonso Márquez Collado

Joan Fabre Lligoña

Manuel Barajas Valdivia

María Jiménez Rosa

Olga Magallón Iranzo

Francisco Egea Zamora

Pilar Tejeda Puente

Alfred García Subirats

Manuel Méndez López

Eleuterio Álvarez Canedo

Maria Pellicer Tejedor

Juan Palacios Montes

María Sanjuan Muñoz

Salvador Monforte Peguero

Juan López Vigueras

Joaquima Arqué Cuixart

María Carmen Iranzo Castelblánquez

Volodymyr Belyakov

Carmen González Cuartero

Juan Muñoz Arévalo

Josep Fernández Carretero

Celestino Baqueró Barbal

Juan Armenteros García

Mercè Martínez García

Carmen Jiménez Jiménez

Albiol es compromet a construir 9 dipòsits d'aigües fluvials

per resoldre el problema dels abocaments al mar si és alcalde

Xavier Garcia Albiol ha dit en roda de premsa que "un dels principals problemes que tenim a Badalona és que quan plou, els abocaments van al mar i acaben provocant contaminació". L'exalcalde s'ha compromès, si torna a l'alcaldia al maig, a cons truir 9 dipòsits d'aigües fluvials que, segons ell, "resoldrien el problema dels abocaments a la pla tja. Hem encarregat un estudi a uns especialistes en medi ambient i ens han fet aquesta proposta que ajudaria a resoldre el problema d'aigua bruta a la platja". Albiol considera que tres dels dipòsits, els que més urgeixen i provo quen més el problema, es podrien fer en els primers

dos anys i mig de mandat. Un es faria al parc de Can Barriga, l'altre prop del pont de l'autopista a l'avinguda Alfons XIII i el tercer al final del carrer Prim. El cost seria de 23 milions d'euros, que es po dria costejar "amb recur sos propis procedents del

remanent de tresoreria".

Els altres dipòsits, menys urgents, es podrien anar construint durant la legislatura. Albiol ha afirmat que l'únic dipòsit d'aigües fluvials existent a la ciutat, a la rambla Sant Joan, es va construir el 2013 quan va ser l'alcalde.

La fàbrica de l'Anís del Mono serà un gran centre gastronòmic

L'empresa Osborne està en negociacions amb l'Ajuntament per remode lar la fàbrica de l'Anís del Mono i convertir-la en un gran centre gastronòmic.

Tot i que es mantindria la part industrial i de museu que té la instal·lació, es buscaria ubicar-hi també un restaurant i un bar on es podrien fer degusta cions dels productes de l'empresa, que a més de fabricar el famós anissat també elabora els Aromes de Montserrat.

La remodelació, que es preveu que pugui estar enllestida l'any 2024, con sistiria en l'obertura de la fàbrica al mar pel passeig marítim amb grans panta-

lles de vidre, de manera que l'entrada a l'interior de l'edifici fos a través d'una d'aquestes parets de vidre. Una de les pa rets de vidre s'instal·laria a la façana que dona al mar i l'altra a la que dona a la pista de bàsquet la

teral. Aquests grans murs transparents permetirien veure perfectament el pont del Petroli, que es troba al costat de la citada fàbrica de licors. L'empresa donarà a conèixer el projecte en la seva totalitat en els propers mesos.

Aïda Llauradó presenta la llista de Badalona en Comú Podem per a les eleccions municipals

Després dels proces sos electorals interns de Badalona en Comú i Podem Badalona, les actuals regidores i membres del govern, Aïda Llauradó i RosaTrenado, han anun ciat públicament l'equip de cinc persones que encap çalaran la candidatura a les properes eleccions municipals que tindran lloc el diumenge 28 de maig de 2023. D'aquesta mane ra la formació morada es va convertir en la primera de la ciutat en anunciar la seva llista electoral. Llauradó serà de nou l'alcaldable, que serà presentada oficialment diumenge a les 12 del migdia en un acte

al Jardí de Ca l'Amigó, a la Via Augusta, 17, amb la presència de la diputada al Parlament de Catalunya per En Comú Podem, Jés sica Albiach. Per la seva part, Trenado, actual re gidora de Medi Ambient, repetirà com a segona de la llista. El número tres serà el coordinador de Badalona en Comú i del citat grup municipal, Dani Alfonso, mentre el quart membre de la llista serà el coordinador nacional de Joves Ecosocialistes, Dani Sosa, el més jove de l'equip amb 25 anys. Paula Martínez serà el número 5. És la portaveu de Podem Badalona i

actual coordinadora del Districte 3. Els comuns es presenten com "la força útil i transformadora per construir un govern fort,

verd, feminista i de progrés que doni l'estabilitat necessària a la nostra ciutat i impulsi grans canvis per a Badalona".

Subvencions per a autònoms i empreses del sector del lleure afectades per les mesures contra la Covid-19

Quina és la subvenció

5.000 euros en un únic pagament sempre que la mitjana de treballadors de l’empresa entre setembre de 2021 i juny de 2022 hagi estat igual o superior al 60% de la plantilla que tenien el febrer de 2020.

Qui pot demanar la subvenció Els autònoms i empreses que contribueixen al creixement integral dels infants, adolescents i joves; que propicien la ���������������������������������������������������������� especialitzades mitjançant eines pedagògiques pròpies de l’educació del lleure. ����������������������������������������������������� dediquin a les activitats d’educació en el lleure dins i fora del marc escolar, l’animació sociocultural, cases de colònies i albergs, casals de vacances, ensenyaments no reglats d’idiomes, escoles de música i dansa, arts plàstiques i escèniques, reforç escolar, etc. No podran demanar les subvencions els clubs esportius federats.

Data màxima per sol·licitar la subvenció L’1 de desembre de 2022 (inclòs).

Més informació

Si tens dubtes, contacta amb l’Ajuntament de Badalona a través del telèfon 664 063 200 o del correu electrònic ajutsempreses@badalona.cat

Presenta la teva sol·licitud:

Els ajuts tenen per objecte el manteniment dels llocs de treball i pal·liar l’impacte econòmic que va provocar el cessament de l’activitat durant la pandèmia.

Guanyem afirma que el govern municipal no ha complert l'acord del pressupost 2022

Guanyem Badalona en Comú ha criticat que el govern municipal no s'ha presentat en la sessió de rendiment de comptes del Consell de Ciutat del pressupost de l'any 2022.

Segons afirma el partit d'esquerres, "havíem acordat amb el govern de la ciutat l'acte de fis calització i rendiment de comptes que finalment es va realitzar sense la presència i les explica cions del govern i sense la publicitat prèvia a les entitats de la ciutat i a la ciutadania en general. Per part del govern només va estar la regidora de Participació, Andrea Zapata, i una escassa presència d'entitats". Assegura que en la presentació no es va

fer cap esment a les dife rents propostes que reco llia l'acord entre Guanyem i el govern municipal per l'aprovació dels pressu postos del 2002, com, per exemple, el recàrrec de l'IBI als pisos buits, l'actualització del contrac te de neteja, l'increment del parc d'habitatge públic i les actuacions als barris més vulnerables. Segons

Guanyem, "l'execució del pressupost d'inversions no superarà el 10%. Mentre l'alcalde declarava en la presentació de la seva candidatura la importància de la participació de la ciu tadania, la transparència i el rendiment de comptes, eludia les seves obligacio ns en el consell de ciutat. Potser diu el que pensa però no fa el que diu".

Acord entre l'Ajuntament, la Fundació Badalona Capaç i SRC Bétula de BSA per fer activitats de voluntariat amb animals de companyia

L'Ajuntament ha establert un acord de collaboració amb la Funda ció Badalona Capaç i el Servei de Rehabilitació Comunitària SRC Bétula de BSA, entitats que tre ballen amb persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament o amb problemes de salut mental, per desenvolupar activitats de voluntariat al Centre d'Acollida d'Ani mals de Companyia del Barcelonès Nord, situat al camí dels Xiprers, al barri de Pomar, i gestionat per la Fundació per la Defen sa dels Animals i la Natura (Fundació Daina).

Des de fa setmanes persones de totes dues

entitats acudeixen al Cen tre de manera habitual per participar i col·laborar, jun tament amb els monitors, en activitats com passejar els gossos. Des del SCR Bétula de BSA asseguren que aquesta iniciativa re percuteix en un impacte

positiu directe en l'auto percepció dels usuaris i usuàries del SRC Bétula de BSA, assolint un nivell de realització i establint una relació de cura que re verteix tant en la persona com en l'animal, formant una mena de simbiosi.

Detingut un home per haver abusat sexualment d'una dona discapacitada a La Salut

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home des prés que aquest abusés sexualment d'una dona amb un elevat grau de discapacitat intel·lectual en ple carrer Pelai al vol tant de les 7 de la tarda, al barri de La Salut, apro fitant que a aquesta hora ja és completament de nit. Després de l'agressió, la víctima es va dirigir a casa d'un familiar, li va relatar els fets, i un altre parent va avisar a la policia au tonòmica catalana, que hi va enviar una patrulla i va detenir a l'agressor al citat carrer, on encara hi era. L'arrestat ja havia protagonitzat diversos delictes d'aquest tipus.

BSA APPediatria celebra el seu cinquè aniversari amb renovacions i millores

BSA APPediatria, l'app del Servei de Pediatria de Badalona Serveis As sistencials, renova forma i fons de l'aplicació pen sant en el benefici últim de la seva comunitat, que supera les 7.500 descàrre gues. De fet, actualment les persones usuàries d'aquest servei poden triar si volen l'app en català o en castellà, segons les seves preferències, així com la personalització de la seva experiència al vol tant de l'ús de l'aplicació. Aquest ventall de millores arriben coincidint amb la celebració del seu cinquè aniversari, ja que va néixer el novembre de l'any 2017. L'aplicació, disponible en IOS i Android, és un recurs més per informar, formar i empoderar les famílies i es consolida com a eina d'informació professional i veraç no presencial.

Alumnes de l'institut La Pineda presenten a l'Escola del Mar l'exposició "De La Pineda al mar"

L'Escola del Mar, Centre d'Estudis Marins acull fins avui, dia 18, de 10 a 14 hores, l'exposició "De La Pineda al mar", un projec te fotogràfic realitzat per alumnes de 1r i 2n d'ESO de l'Institut La Pineda amb imatges dels espais i les persones que van trobar i conèixer al llarg del camí traçat entre la pineda que hi ha darrere l'institut i el mar. Entre els mesos de març a maig, alumnes de l'aula d'acollida de l'Institut La Pineda, al barri de Sant Crist, van treballar amb el fotògraf Eugeni Gay en el marc del programa Foto grafia en Curs. Durant el procés, van retratar espais i persones que van trobar entre la pineda que hi ha darrere l'institut i el mar.

En les sessions de tre ball i amb la trobada amb els pescadors a la Con fraria de Badalona, van descobrir diferents trans formacions de la ciutat i molts records relacionats amb el mar. L'exposició és una tria de totes les fotografies realitzades,

Ricardo Soguero publica

acompanyades per les re flexions i els pensaments dels alumnes participants. El projecte de Fotografia en Curs, de l'associació A Bao A Qu, ha comptat amb la col·laboració del Depar tament de Cultura de la Generalitat, l'Ajuntament i Wonder Photos Shop.

el llibre de

poesia Sentimientos de un Momentum

L'escriptor badaloní Ricardo Soguero ha publicat el seu primer llibre de poesia, titulat Sentimientos de un Momentum. Es tracta d'un recull de poemes d'amor i de desamor, il·lustrat amb fotografies pròpies, ja que el poeta és alhora un excel·lent fotògraf.

És un quadern de notes, de moments, farcit de reflexions íntimes i personals de l'autor, del que el seu cor sent i la seva ànima veu. Segons Soguero, "llegir aquest llibre us pot ajudar a tancar etapes sentimentals doloroses. A agrair l'après en aquell cicle vital que pel motiu que sigui, ja no funciona, a acceptar-ho i seguir cap endavant amb optimisme". El llibre ens convida a reflexionar introspectivament sobre la nostra constant i necessària evolució emo cional. Amb actitud positiva.

I és que realment, com diu l'autor, és ben cert que: "Sense canvis no hi ha papallones". Podeu gaudir d'un tast dels poemes al seu compte d'Instagram: @rss_bdn. I si us agraden, comprar el llibre per Amazon, tant en format paper com en e-book.

LA RAMBLA LA RAMBLA

Avui finalitza la COP27, l'enèssima gran cimera per inten tar aturar els efectes d'un canvi climàtic que a curt termini causarà efectes devas tadors al planeta. Els principals activistes en la lluita contra l'emer gència climàtica l'han qualificat de fracàs, i segueixen alertant de les conseqüències que tindrà que se gueixin augmentant les emissions de CO2 i si no disminueix el consum de gas, pe troli, i sobretot, de carbó. Un propòsit que sembla impos sible d'aconseguir, doncs les principals indústries —la majo ria són multinacionals del sector de l'auto mòbil amb fàbriques del tamany d'una ciutat, amb enormes xemeneies i algunes amb 40.000 treballa dors— els necessiten... Dimarts el món va superar els 8.000 mi lions d'habitants, i la gran pregunta és si la Terra disposa de prou matèries primeres per abastir a tanta gent i si per assolir-ho cal se guir explotant els seus recursos naturals. És a dir, que els efectes del canvi climàtic són inevitables, i entre ells, a més d'uns es tius infernals, hi ha la imparable pujada del nivell del mar, amb el perill que totes les localitats costaneres acabin inundades.

Cartes dels lectors

Sense casa des de fa dos anys i mig

Des de fa dos anys i mig que ja no tinc casa a Badalona. La vivenda que em va acollir, tan bon punt vaig néixer fa 53 anys, és propietat de l'Ajuntament de Badalona i de la Generalitat de Catalunya (Consorci Estrella-Sant Crist) i està tapiada, però ocupada i habitada il·legalment amb l'electricitat punxada, i sembla que no hi ha data ni per desnonar els okupes ni per enderrocar-la, que és el seu destí final per donar pas al lateral de l'autopista C-31 al barri de Sant Crist. En canvi, els que hi havíem viscut legalment durant més de 50 anys, vam ser foragitats amb presses per complir amb els terminis que el Consorci marcava per efec tuar la compravenda voluntària. Des que visc aquesta situació, els carrers, els ponts, les places, els parcs i les platges de la ciutat són la meva llar quan estic a Badalona. Des del carrer es veu el batec de la ciutat tant de dia com de nit, el seu procés de funcionament i moltes coses que no veus quan no tens cap habitatge. Pots canviar de lloc tant com vulguis. Disposes de les 24 hores del dia per dedicar-les a les persones que vulguin parlar amb tu. Quan no tens casa no pesa sobre tu ni el lloguer, ni la hipoteca, ni el

32 mesos de l'estat d'alarma

El dissabte 14 de març de 2020 es va decretar l'estat d'alarma. Epide miòlegs es van perfilar com la veu de la decisió. 32 mesos després els efectes han estats devastadors en salut mental. Òbviament a cap pro fessor se li hagués ocorregut tancar a un adolescent a l'habitació durant els caps de setmana per haver suspès una assignatura. Això es feia en l'època del general Franco i es deia repressió. Mecano ja parlava dels efectes tòxics de tancar-se en una habitació passant les hores. Ningú va advertir dels demolidors efectes que sobre els sectors més vulne rables de la població podien tenir però era escaient una mirada cap al futur. A Espanya molta gent viu o malviu encara com si estiguéssim als decrèpits anys de la Guerra Civil,

deute continu cap a la propietat... No tens res que amagar, veus que la natura segueix viva a la ciutat i que cal cuidar-les. Quan no tens casa no tens pressa per tornar-hi, perquè casa teva és el metre quadrat que t'envolta. ¿Quin és el futur que li espera a Badalona? Només cal mirar cap a Baetulo. L'antiga ciutat romana va enterrar una porció de natura, i posteriorment va ser enter rada ella mateixa. Per tant, la ciutat

que ara ens esforcem en construir quedarà, molt probablement, en terrada també. Igual que el lateral de la C-31 enterrarà la meva casa i, potser, d'aquí a 2.000 anys algú trobarà els seus fonaments i els mosaics i es preguntarà qui eren i com vivien els seus habitants i serà conservada en un futur museu com una relíquia.

Alfons Lasso i Rojas

quan la nació restava apartada de la civilització. Han passat 80 anys però el progrés no ha arribat mai. Tenir cartes d'amor a l'ordinador o parlar de sostenibilitat no és progrés, és confondre a la gent. Una societat avançada pensa i no es deixa portar per una sola veu i una sola veritat: la por. Si alguna cosa hauríem d'haver après és a no tenir-la. Sortim.

Josep Xicart i Renom

Mobilitzats

Xerrades "deci-bèl·liques" potser errades, compartides amb un auditori disposat a escoltar poc rebombori; infants que abandonen el joc innocent i el reemplacen per una "maduresa" improcedent; adults precoços disposats a enaltir l'art de la conversa trivial; extinció del cara a cara substituït per una comunicació

que surt molt cara; melodies des encadenades al vent en una intro missió que resulta massa insistent; trucades compulsives públiques a tort i a dret que a vegades et fan exclamar: no hi ha dret!; addicció forassenyada al diàleg innecessari buscant l'inflament de l'ego més primari; missatges recurrents sense gaire missatge, petits discursos no gaire ocurrents; afany de notorietat sense pudor, articulació d'un lèxic que no destaca per la seva varie tat; irreverència cap a l'ortografia en els S.M.S., reflex d'una societat amb molta pressa; elevació de la fotesa divulgada, expressió de la singularitat pretesa; esclaus d'una publicitat gens subliminal, consta tació d'un consumisme no terminal; creació d'una necessitat imposada, enyorament d'una època molt més assossegada.

Òscar Pujol i Escanero

Divendres que ve ja arriba el Black Friday!

Un cap de setmana ple de descomptes i no vament us tornem a oferir una Promoció molt espe cial: a més, us obsequia rem amb un Tractament de Bellesa Facial i una sessió Mans de Seda amb la vostra compra

Què us ve més de gust estrenar durant aquest "Divendres Negre"? ¿Un anell, una polsera, un collaret, unes arracades, un clauer personalitzat?

Acosteu-vos a la botiga per decidir-ho.

Us hi esperem amb illusió! I amb molts, molts descomptes! Som-hi!

LIQUIDACIÓN POR CIERRE

dto.

"Com a soci i jugador de la Penya que soc sempre tinc ganes de guanyar al Barça"

Pau Ribas i Tossas for ma part de la història del Club Joventut Badalona. Fill d'un exjugador de la Penya, Jordi Ribas, es va formar en els equips de base del club. Després del seu pas pel Prat, va arribar al primer equip i també a la selecció espanyola l'any 2014, proclamant-se campió d'Europa, i l'any següent campió del món al Japó. La seva notori etat en el joc va aixecar l'interès dels més destacat equips de l'ACB i va dei xar el Joventut per fitxar pel Baskonia. Tres anys deprés pel València, i del club llevantí va recalar al Futbol Club Barcelona. Un cop acabat el contracte amb el Barça va tornar a la Penya, el club dels seus amors, conventint-se en el jugador més veterà de l'equip.

Un llarg camí

—Sent fill d'un exjuga dor de la Penya, ¿quins consells et donava el teu pare quan et vas iniciar en les categories inferiors del club?

—Va estar molt a so bre meu quan vaig estar en les categories de formació. M'aconsellava constantment, i quan vaig arribar a ser professional, va considerar que els seus consells ja havien acabat i que a partir de llavors jo havia de seguir el meu camí.

—Has jugat en diversos equips de l'ACB, però per a un badaloní, ¿què repre senta haver arribat al pri mer equip de la Penya?

—Quan vaig marxar ho vaig fer amb la idea de què volia tornar. Tot i ser de la Penya, sent soci i jugador, hi ha un moment en què la

teva carrera esportiva em prèn altres camins i vaig decidir fer un canvi, amb els condicionants que et donaven. Però estic molt content d'haver tornat i poder gaudir jugant en el què és el meu equip.

—És a dir, que el teu desig era el de penjar la samarreta en el Joventut.

—Sí. Que el meu últim equip en el que estigui jugant serà la Penya. Veurem quan es produirà això, que està més a prop que lluny, però vaig tornar per quedar-me i acabar en l'equip en el què vaig començar.

—¿El Joventut és un club especial respecte als de la resta de l'ACB?

—Sense cap dubte. No hi ha cap altre equip que jugui amb els seus propis jugadors. Estem molt or

gullosos de què així sigui; podrem estar més amunt o més avall en la classifica ció, però aquesta filosofia no la porta cap altre club.

—Sent el jugador més veterà, ¿acostumes a aconsellar i ajudar als més joves de la plantilla?

—Sí, evidentment els jugadors amb més expe riència tenim una missió dins i fora de la pista, una feina que no es veu. Jo vaig aprendre molt dels jugadors més experts, que em van ajudar, i una de les coses que em van fer tornar a Badalona va ser per ajudar els joves a obrir el seu camí.

—A principis de temporada vas patir una lesió. Un cop recuperat, com et trobes físicament?

—Estic bé. Arrossego un problema a l'espatlla que

es va produir la tempora da anterior. Estic a punt de complir 36 anys, però he de dir que no m'esperava estar en un estat físic tan favorable tenint en comp ta que l'esport ha canviat molt i és molt més físic.

—Quin rol t'encomana Carles Duran?

—A la pista, evidentment soc un jugador més, però sí ajudar a que l'equip funcioni, i fora de la pista controlar i fer tenir una ambició alta i defensar la història del club, que quan els jugador foranis arriben aquí la desconeixen.

—Com et trobes més còmode, fent d'escorta o de base?

—Fa molts anys que no tinc prou cames per fer actualment de base. Crec que els bases pateixen molt, doncs tenen molta

Esports. Bàsquet - Entrevista a l'escorta del Joventut Pau Ribas

pressió, però és cert que en moments puntuals he de jugar de base per aju dar l'equip. S'ha de tenir en compte que avui en dia les posicions varien molt i tots els jugadors som ca paços de fer moltes coses, i quantes més en puguem fer a la pista, molt millor.

—¿Els jugadors trobeu a faltar més aportació de les noves incorporacions?

—Trobem a faltar una mica l'estar més conjun tats tots. Els canvis no han estat molts, però hem de tenir un període de temps per conèixe'ns tots. Els jugadors nous fan el que poden i saben, i els que portem temps aquí també. És qüestió d'entrenar i millorar com a equip. Estem a novem bre i ara no guanyarem ni perdrem cap competició, i el que es tracta és d'estar preparats i a un màxim nivell per quan arribin les dates importants.

—Ara mateix esteu sent irregulars, i per postres les Finestres Fiba us impedei xen entrenar tots junts. La temporada serà dura.

—No sabem com ani rà. Cada partit és nou. Possiblement podríem haver tingut algun resul tat millor en aquest inici de temporada, però porto 20 anys a la lliga ACB i les he vist de tots els colors. Hem de fer el nostre camí i veurem si som capaços de complir els objectius que ens hem marcat. El calendari del bàsquet és molt complicat, no està pensat gaire bé pels ju gadors, doncs molts han marxat als seus respectius països per enrolar-se en les seves seleccions, i els que ens quedem aquí pràcticament no podem entrenar.

—A més, ara us trobeu sense Jarrod Jones, que ha acabat el seu contracte temporal, i la lesió de Wi lliam Howard s'està com plicant inesperadament i encara en té per temps.

—Sí, a veure si el Willi am es pot incorporar aviat, però no hem de pensar en els que no hi són, sinó en els que estem aquí, que som els que hem de tirar l'equip endavant.

Arriba el Barça

Demà passat, diumenge, el Joventut s'enfrontarà al F.C. Barcelona, partit d'eterna rivalitat entre el dos equips ca talans. El potencial dels barcelonistes és ben conegut; no obstant, la Penya se sol créixer da vant el seu poderós rival, i serà dels partits que l'afició espera per viure l'espectacle que s'oferirà a la pista. Però abans la Penya va decebre davant el Múrcia de Sito Alonso, i anteriorment el Saragossa va fer patir als de Duran a l'Olímpic.

—¿Us va afectar una certa pressió en el partit contra el Saragossa?

—Potser la gent quan va mirar la classificació va pensar que a priori seria un partit fàcil perquè ells

encara no havien guanyat cap encontre. Però la lliga és més competitiva cada any i s'ha d'anar partit a partit. No vàrem patir pressió però sí que érem conscients de què era un partit important per a no saltres i els minuts finals els vam jugar bastant bé i vàrem guanyar.

—Diumenge ve el Barça, potser el millor equip d'Europa. ¿Confieu en tenir un bon dia i donar la sorpresa?

—Serà un partit "xulo" de jugar aquí a l'Olímpic. L'any passat vam gaudir molt contra ells, l'afició va estar molt motivada, els vam guanyar diverses vegades i tenim ganes de jugar aquest partit, que serà un dels difícils de la lliga, però a Badalona hem de ser un equip gran. Si nosaltres juguem bé, pocs equips ens poden guanyar.

—Vas estar tres tem porades jugant a l'equip blaugrana. ¿Quan t'en frontes a ells sents alguna cosa especial?

—No, el Barça ha can

viat molt des que vaig marxar: l'entrenador, la plantilla, i com a jugador i aficionat de la Penya que soc sempre dic que tinc ganes d'enfrontar-me a ells i guanyar-los.

—Com diem, la tempo rada serà dura i després vindran els desplaça ments a Fuenlabrada i Manresa.

—Sí, sí, i partits d'Eurocup, però això és el que ens agrada: entrenar i jugar. De moment estem bé a l'Eurocup, a l'ACB ocupem la mitja taula i hem d'aconseguir victò ries en aquests partits que són importants per a nosaltres.

—Contra el Barça, què li demanes a la vostra afició?

—Que ens animin com sempre. Estic segur que estaran tots amb nosaltres i aportaran el seu gra de sorra. Des que he tornat a la Penya veig que tenen més ganes recolzar l'equip tant en els moments bons com en els dolents.

El Joventut rebrà diumenge al Barça en un altre derbi que es preveu ser apassionant

LLIGA ENDESA

Fuenlabrada - Manresa

Obradoiro - Gran Canària

Múrcia - JOVENTUT

Unicaja - Granada

Tenerife - Bilbao

Baskonia - Betis

F.C. Barcelona - Girona Saragossa - R. Madrid Breogán - València

101-97 58-85 88-76 94-68 73-57 107-103 72-69 94-89 83-88

Imatge del Penya-Barça de la semifinal de la Supercopa d'Espanya jugat a Sevilla

Després de l'aturada de la Lliga Endesa degut a les Finestres FIBA, aquest cap de setmana es reprendrà la competició amb un plat fort, un derbi català que es presenta com el matx més atractiu de la jornada.

Aquest Penya-Barça, que es preveu ser apas sionant, es disputarà diu menge i donarà inici a les 6,30 de la tarda al Palau Olímpic. Serà un duel en tre dos equips que hi arri baran immersos en una dinàmica molt diferent. Els verd-i-negres voldran recuperar la tendència positiva després del seu últim entrebanc, a la pista del Múrcia, on van caure per 88-76. I l'afrontaran en un escenari que s'espera que es vesteixi de gala per rebre al conjunt blaugrana, on només han perdut un partit en el que portem de

temporada, en la primera jornada, en l'"accident" davant el Bilbao. Però en front tindran una plantilla barcelonista temible, que està en un extraordinari moment de joc i de resultats, doncs ha guanyat els últims 6 partits que ha dis putat a la lliga, entre ells de manera còmoda com el que va obtenir en un pavelló tan difícil com és la Fonteta de València (8092). I a l'Eurolliga segueix amb pas ferm l'assalt al liderat i amb les màximes opcions per aconseguir el gran títol continental.

Per part local ja no esta rà el nord-americà Jarrod Jones, que s'ha desvinculat del club badaloní després de la seva curta eta pa a Badalona. I William Howard segueix sent baixa ja que no millora de la seva lesió; un jugador

del que s'espera molt d'ell però que la mala fortuna li ha impedit demostrar la seva qualitat. I per part visitant, són dubtes la seva gran estrella, Nikola Mirotic, i Kyle Kuric. Però en el cas que ambdós no es vesteixin de curt, igualment el seu entre nador, Sharunas Jasike vicius, compta amb una formació de luxe, una de les més potents d'Europa pels seus enormes recur sos: pel que fa als bases, el lituà Rokas Jokubaitis, el txec Tomas Satoransky i l'argentí Nico Laprovitto la; l'escorta Álex Abrines; respecte als alers, el nordamericà Cory Higgins, el serbi Nikola Kalinic i Oriol Paulí; l'aler-pivot alemany Oscar Da Silva; i de pivots, el txec Jan Vesely, el turc Sertac Sanli i el nigerià James Nnaji.

Betis - Saragossa (MD2) Obradoiro - Unicaja (MD) Tenerife - València (MD2) Girona - Gran Canària (MD3) Bilbao - Fuenlabrada (MD2) Real Madrid - Múrcia (#V) Manresa - Baskonia (MD3) JOVENTUT - Barcelona (#V) Granada - Breogán (MD3)

Obertes les inscripcions per participar com a voluntaris ACB en la Copa del Rei i en la Minicopa

Des del dijous de la setmana passada és obert el termini per participar en el procés de selecció i optar així a ser voluntari o volun tària tant a la Copa del Rei de bàsquet com a la fase prèvia de la Minicopa En desa, competicions que es celebraran el proper mes de febrer a Badalona, la primera al Palau Olímpic i la segona al Poliesportiu de Llefià a excepció de la final, que també serà a l'Olímpic.

La plataforma per reco llir les preinscripcions és: https://bit.ly/3Uq6Sa5.

El termini per inscriure's a la Minicopa (torneig paral·lel a la Copa ACB que disputen els millors

El Badalona Futur es classifica per disputar la final de la Copa Catalunya

El Badalona Futur es va classificar dimecres per disputar la final de la Copa Catalunya Absolu ta, on tindrà com a rival l'Andorra, que en l'altra semifinal va derrotar a l'Olot per 0-1, en una data que encara s'ha de con cretar. Els escapulats es van imposar en aquesta semifinal disputada con tra el San Cristóbal (equip que milita a la 3a Divisió RFEF), que jugava com a local, al seu camp, a la ciu tat de Terrassa, després d'un solitari i decisiu gol marcat per Andreu Guiu al minut 29 de la primera part. Aquest triomf ha estat una injecció de moral per al conjunt que entrena Oriol Alsina, que va vèncer a un equip que sempre és molt combatiu.

equips de categoria infantil de la Lliga Ende sa) finalitzarà el diumenge dia 27 de novembre, mentre que les persones interessades a acudir com a voluntari a la Copa del Rei 2023, que tin drà lloc entre el dijous 16 i el diumenge 19 de febrer, tenen de marge fins al 15 de desembre per emple nar la seva sol·licitud.

El programa de Volun taris ACB va néixer a la Copa del Rei de Gran

L'equip d'Oriol Alsina vol

Canària l'any 2015. Des d'aleshores, aquest projec te no ha deixat de créixer arribant a totes les parts de la geografia espanyo la, gràcies a la il·lusió dels

voluntaris i voluntàries que han participat amb dedicació desinteressada als esdeveniments ACB que han requerit la seva participació.

ratxa al camp del Peña Deportiva

trencar la seva mala

Camp Municipal de la població eivissenca de Santa Eulària des Riu s'iniciarà a les 12 del migdia.

La Unificació de Llefià venç al Turó Peira a la 1ª Catalana

(2-1)

Diumenge el Badalona Futur jugarà al camp del Peña Deportiva un matx transcendental per als escapulats, doncs necessiten la victòria d'una forma imperiosa per trencar la ratxa negativa que ja fa massa temps que arros seguen a la lliga. I és que dels últims 7 partits que han jugat, han obtingut 2 empats i 5 derrotes, i el fantasma d'haver de patir per no perdre la categoria torna a planejar pel club badalonista i la seva afició, ja que ara l'equip està en la 14a posició a la classifi cació, en zona de descens a 3a Divisió. Per la seva part, el Peña Deportiva és tercer, a només dos punts del líder, amb un balanç de 5 victòries, 4 empats i 1 derrota. Aquest matx al

El

Badalona

cau contra la Montañesa a la lliga de 3a Divisió (3-0)

En la 10a jornada del campionat de lliga de 3a Divisió RFEF, el Club de Futbol Badalona —conjunt format íntegrament per jugadors de la categoria sub-23 i que s'enfronta a rivals amb jugadors de totes les edats— va per dre diumenge al terreny de joc del tercer classi ficat, la Montañesa, per un contundent 3-0. Ara el conjunt escapulat ocupa la 13a posició d'aquesta classificació formada per 16 equips. Els tres últims baixaran a 1a Catalana. En la següent jornada rebrà al líder induscutible, l'històric Europa.

En la setena jornada de la lliga del grup 2 de 1a Catalana, la Unificació de Llefià va derrotar diumen ge a l'actual avantpenúltim classificat, el Turó Peira, per 2-1. Amb aquesta vic tòria, els de Llefià ocupen una còmoda i meritòria sisena posició a la classi ficació, a 8 punts del líder —només el campió aconseguirà l'ascens de categoria, a la 3a Divisió—, l'Atlètic Lleida, i molt lluny també de les posicions de descens a 2a Catalana. Demà passat, diumenge, afrontaran un altre duel teòricament assequible, ja que jugaran al camp del cuer, l'Atlètic Alpicat, en el que serà una ocasió immillorable per sumar un nou triomf que els donaria més estabilitat.

La COP27 i els canvis abruptes en el clima

Els últims vuit anys han estat els més calorosos des que hi ha registres, segons constata l'infor me provisional de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) per a aquest any 2022, i que ha estat presentat a la COP27, la cimera climàtica que s'ha celebrat a Sharm al-Sheikh, a Egipte, que es va iniciar el 6 de novembre i que finalitza avui divendres.

I aquests problemes han afectat no només als països menys respon sables de les emissions, sinó tam bé a les societats ben preparades. Contenir l'escalfament a 1,5 ºC, com es va pactar a l'Acord de París com a objectiu per a finals de segle, ja és pràcticament impossible i l'ONU ha vaticinat que la pujada serà de 2,8 ºC el 2100.

Algunes dades són més que significatives: respecte als gasos hivernacle, el diòxid de carboni, el metà i l'òxid nitrós han tornat a assolir nivells rècord el 2021 i les dades del 2022 indiquen que conti nuen a l'alça.

La temperatura global mitjana del 2022 es calcula que serà d'1,15 ºC (entre 1,02 i 1,28 graus) per sobre

de la de l'època preindustrial (entre els anys 1850 i 1900); i el període entre 2015 i 2022 s'estima que serà el més calorós des que hi ha registres.

El desgel de les glaceres dels Alps ha batut rècords aquest 2022, amb retrocessos d'entre 3 i 4 metres de gruix, substancialment superiors als rècords que es preveien per al 2023. I el desgel ha comportat una acceleració de l'increment del nivell del mar. Entre el gener del 2021 i l'agost del 2022 ha pujat uns 5 millímetres, mentre que en els últims 30 anys, entre 1993 i el 2022, la pujada anual ha rondat els 3,4 mil·límetres. El ritme de pujada del nivell del mar s'ha duplicat des del 1993. Ha assolit un rècord aquest any i ha pujat gairebé 10 mil·límetres des del gener de 2020. Només els dos últims anys i mig representen el 10% de l'augment global del nivell del mar des que van començar els mesuraments per satèl·lit, fa uns 30 anys.

L'aigua del mar, que concentra el 90% de la calor acumulada per les emissions de gasos d'efecte hiver nacle, està més calenta que mai.

S'ha anat escalfant molt durant les últimes dues dècades, ha arribat a nivells rècord el 2021 i s'espera que continuï elevant-se en el fu tur. Un canvi, conclou l'informe de l'OMM, que ja és "irreversible" per centenars o milers d'anys. Però un informe recent de Copernicus i el Centre Europeu de Predicció, amb els paraigües de l'Organització Me teorològica Mundial, ha publicat que Europa s'escalfa el doble de ràpid que la mitjana del planeta.

Entre el 1991 i el 2021, només l'Àrtic s'ha escalfat més de pressa que Europa, però no està entre les 6 regions definides per l'OMM, la qual forma part de l'ONU i mostra que al vell continent la temperatura ha pujat 0,5 ºC cada 10 anys des del 1991. També detalla que les glaceres dels Alps han perdut 30 metres de gruix des del 1997 i que el gel de Groenlàndia s'està fonent ràpidament, el que farà pujar el nivell dels mars.

Tot plegat, tenim "mala peça al teler"!

Francesc Mauri Meteoròleg de TV3

Com cuidar un periquito

Si teniu el vostre primer periquito, sabeu com cui dar-lo? Seguiu aquestes passes per mantenir-lo feliç i sa: primer de tot, assegureu-vos que es tigui còmode, doneu-li temps perquè s'adapti als altres, i mai el pres sioneu, manteniu-vos a prop de la seva gàbia i parleu-li suau; no l'agafeu massa les dues primeres setmanes, s'adonarà que nou sou depredadors, que sou amics, del contrari estarà ansiós i espantat; quan sigui hora de dor mir, simplement cobriu la gàbia amb un llençol, i ha de tenir suficient ventila ció; compreu una gàbia gran, el periquito ha de poder obrir les seves ales i volar; compreu joguines i penja-robes de diferents gruixàries, mides i tex tures; netegeu la gàbia almenys una vegada a la setmana; tracteu aquests animals amb amor i ama bilitat, recordeu que són molt fràgils.

La seva alimentació consisteix en llavors, frui tes i vegetals frescos. Po seu-li sempre aigua neta i fresca i canvieu-la a diari. Els ossos de sípia són una gran font natural de calci per a aquestes aus, i els blocs minerals també. La fruita i la verdura, encara que són saludables, no sempre senten bé als periquitos; per saber si

la vostra au les digerirà bé haureu d'anar provant donant-li alguns bocinets i observant el seu estat posterior. Si no noteu que tingui problemes li podreu continuar donant aquella verdura o fruita. Però teniu en compte no donar-li mai el menjar directament aga fat de la nevera, el millor és que ho traieu una estona abans perquè es posi a temperatura ambient. Hi ha alguns aliments que no poden menjar mai els periquitos, perquè els provoquen problemes estomacals, aquests són, entre d'altres, l'advocat, la ceba, la llimona, les pru nes, els dàtils, les monge tes o les patates. Tampoc són gaire recomanables

els palets de xocolata o les barretes de pa amb pipes que algunes persones do nen als seus periquitos; el millor és que els hi doneu unes barretes especials per a ells de venda en botigues especialitzades o que demaneu asses sorament al veterinari per elaborar vosaltres a casa un aliment sa per al vostre ocell.

Hi ha la creença que les aus suporten molt bé el fred, però això no és cert. De fet, els ocells que viuen en llibertat poden sobreviure a temperatu res fredes perquè bus quen els llocs més càlids per amagar-se durant el mes de novembre i al llarg de l'hivern. Per tant,

és molt important tenir molt present en quin lloc els ubiqueu a la vostra casa, i que mai estiguin exposats a temperatures extremes. El més indicat per als periquitos és que la temperatura ambient estigui al voltant dels 25 o els 27 graus. El millor lloc és on rebin llum solar i aire fresc però no de for ma directa. Pel que fa a la humitat, cal tenir present que les seves vies respiratòries són molt delicades i si la humitat ambiental és elevada poden emmalaltir, per això serà necessari que feu servir un deshu mificador allà on ubiqueu els periquitos.

L'autor badaloní, que publica amb pseudònim, Jan Savonac, edita el seu llibre autobiogràfic SAVONAC (Cárcel abierta) A la venda a Libros C.C., FNAC, Cauce Libros i La Casa del Libro Al preu de 13 

"Ens han posat al cap que hem de creure en l'ideal estètic i hem de trencar amb això"

Menjar poc i anar al gimnàs. Aquest és el ritu al de moltes persones que volen canviar el seu cos per respondre als cànons socials. Però, ¿és aquesta l'única manera de viure o n'hi ha una altra de més alliberadora? Júlia Barceló explora noves vies per fer front a la pressió estètica i ho fa a través de la Sol, la protagonista d'Operació Bikini, el seu primer llibre, que ha estat traduït al da nès, xinès i coreà. Barceló és actriu, directora teatral, activista contra la pressió estètica i, ara també, es criptora. El llibre parla de com una adolescent amb un cos totalment normal, però allunyat dels cossos que ens venen a la publicitat i a les xarxes socials, pateix quan ha d'anar a una festa a la platja. L'autora ofereix una pers pectiva fresca, propera i amb molt d'humor, on les il·lustracions de Camille Vannier fomenten aquest humor i s'entenen a la perfecció amb el text de Barceló.

—El llibre està adreçat a adolescents i utilitza un llenguatge molt directe, amb molt d'humor i molt adaptat al seu codi. ¿Com va ser l'experiència d'escriure'l posant-te a la pell d'una adolescent?

—Precisament, va ser un dels punts més difícils: trobar el to per dirigir-nos, no només al col·lectiu d'adolescents sinó també a tothom.

—En quin moment vas decidir escriure el llibre?

—El moment va venir sol perquè tinc aquesta manera de publicar a les xarxes, a vegades sense

pensar-ho massa, però de divulgar continguts que vaig llegint o que m'inte ressa comunicar. Llavors, a la Paula Esparraguera, que és l'editora d'aquest llibre, li va semblar que era un tema molt interessant i que es podria articular en un llibre enfocat cap a adolescents, que tindria encara molt més sentit. I també per a adults, que fos molt inclusiu.

—I et vas decidir.

—En un primer moment em va fer impressió pensar a posar-ho per escrit, però finalment ha estat un gran aprenentatge. Perquè va fer que pogués prendre'm un temps per estudiar tot aquest tema i poder-lo posar en un llibre, que necessita un rigor i una experiència.

—Vas aturar el ritme per fer aquest llibre?

—Tant de bo els escrip tors poguéssim fer-ho! Però, en el meu cas no va ser així. Vaig continuar les classes, els assajos, etc.

—Les aventures de la Sol tindran una segona part?

—M'agradaria molt! Quan estava escrivint el llibre hi havia tanta temà tica que molta d'aquesta no apareix perquè en algun moment has de triar. I dona per fer-ne un, dos, tres i quatre, de llibres. Perquè la pressió estè tica té moltes branques i la pots enfocar des de llocs molt diferents. I a la protagonista, quan creix, li passaran coses diferents al llarg de la vida que tam bé l'afectaran de maneres molt diferents.

—Tots som víctimes de la pressió estètica?

—Claríssimament, sí. Hi ha col·lectius que reben més pressió que altres, perquè vivim en un món racista, patriarcal, etc. I també s'han de tenir en compte les realitats de cadascú; aquest fet tam bé farà que la violència sigui una o una altra. Per exemple: la cultura de la dieta.

—La cultura de la dieta és una opressió?

—Sí, vivim en un món grassofòbic. Això és una opressió. No ho havíem etiquetat mai fins ara, però és així: les persones grasses patiran moltíssi ma més violència que les que no ho són tant. Una persona prima també pot sentir-se com que no és prou prima per aquest sis tema horrible. No podem banalitzar la violència que reben les persones gras ses o les persones que no són normatives en aquesta societat.

—Per tant, ¿s'hi ha de posar nom per detectar-ho i denunciar-ho?

—Igual que el capaci tisme: hem de tenir molt clar que les persones que tenen algun tipus de diversitat funcional o discapacitat també reben molta pressió.

—És important posarhi nom, com el #metoo. Creus que ha ajudat a posar nom als abusos?

—El moviment #metoo em costa relacionar-lo amb la pressió estètica, però ens ha fet més conscients de certes actituds que són d'abús, violació, assetjament, etc. Però el problema de la violència estètica és que, molts cops, és autoinfligida: ens han passat el missat ge que era tan normatiu, i que la normativitat era una cosa que podíem aconse guir tots els cossos, que la gran majoria de persones ens ho creiem. Per tant, ens autoinfligim moltíssim la violència estètica. Per exemple, fer una die ta, que ens havien dit que era una cosa molt natural i no ho és tant.

—És perjudicial fer dieta?

—Els activistes contra les dietes estem dient que no es faci dieta res trictiva perquè és molt perjudicial contra la nostra salut mental i física. Com això, també depilar-nos i tantíssimes altres coses, com operacions d'estètica que tenen molt més risc del que sabem, etc. Tot això sembla que no és violència perquè no ens ho fa una tercera per sona, però sí que ho és, perquè està introduïda pel sistema.

—¿Com a resposta a aquesta violència utilitzes el terme "body neutral"?

Júlia Barceló, actriu, directora teatral i autora del llibre Operació Bikini

—Sí, la neutralitat cor poral. Per a mi ha estat molt important fer-lo servir. És una variació del positi visme corporal o del "body positive", però que li suma una mica més d'inclusió. I és que moltes persones, per molt que els diguis que siguin positives cap al seu cos, no ho podran ser mai. El gran lema que defensa la neutralitat corporal és que no cal que t'agradi estèticament el teu cos per respectar-lo i que el pots tractar bé encara que no t'agradi i no et sembli atractiu.

—Se t'etiqueta com a activista contra la pressió estètica. T'identifiques amb aquesta etiqueta? ¿En quin moment vas de cidir moure't cap a aquest tipus d'activisme?

—M'agrada, sí, i ho soc. El feminisme et porta per llocs molt diferents i jo, a sobre, em dedico a la funció i això vol dir que he d'exposar molt més el meu cos i que, alhora, rebo molt més judici. Per aquest motiu vaig necessi tar protegir-me de tot això. És un món molt violent cap a les corporalitats que no són normatives i, fins i tot, cap a les normatives.

—O sigui, ¿que la pres sió estètica no només actua sobre els cossos que no responen a la norma?

—Exacte. Jo soc una persona normativa, a mi no m'insulten pel carrer. Però, tot i així, et trobes amb un judici tan alt que et comences a maltractar. Jo vaig fer moltíssima dieta, vaig tenir una relació molt compulsiva amb el menjar i amb l'esport. Aquí vaig intentar articular aquest rebuig cap al feminisme i la teoria sobre l'alliberament corporal. I ho vaig fer perquè em vaig adonar que no podia seguir vivint d'aquesta manera ni fer dieta tota la meva vida, ni odiant el meu cos.

—¿Hi ha cada cop més persones que posen el

focus a l'alliberament corporal?

—Moltes menys de les que m'agradaria. És un tema que encara està molt pendent i que tot just comença a aparèixer molta més literatura, però sí, va guanyant pes gra dualment.

—¿Què hi pot fer ca dascú, a títol individual, per lluitar contra aquesta pressió estètica?

—A mi, allò que em va fer moure la fitxa va ser l'ideal estètic. Ens han posat al cap que hem de creure en l'ideal estètic. Això ho han aconseguit a través de molts missatges socials, com el sector au diovisual, que és un gran generador de contingut i d'imaginari. Ens han fet creure que aquest ideal estètic és possible. Jo crec que això és una cosa que hem de trencar.

—I com es trenca amb l'ideal estètic?

—Ens hem de convèn cer de veritat que aquest ideal no existeix, que no el podrem assolir mai i, per tant, tot el que fem per aconseguir-lo, en el fons ens està fent mal, d'alguna manera o d'una altra. La llibertat corporal és res pectar a qui vulgui intentar apropar-se a l'ideal i a qui no. Però que no sembli un fracàs no voler intentar-ho. Perquè no estàs obligat a ser prim, ni a tenir un cos perfecte. Moltes vegades ens han dit que si vols pots. I aquest missatge és terriblement neoliberal i horrible. Per tant, el primer de tot és acceptar que ni li dec la bellesa a ningú, ni estem obligats a fer-ho.

—La resposta és l'allibe rament corporal?

—Això és acceptar que l'ideal de bellesa no existeix. Per molt que intentem arribar-hi, no podem. I deixarem moltíssimes perso nes fora. Potser jo podré ser-hi, però les meves companyes no. I llavors, de què em serveix?

—No és una via inclusi va, precisament.

—És acceptar la diver sitat corporal i, sobretot, per a mi significa sortir d'un mateix. Entendre que això no va amb mi; no va de tenir un cos concret o un altre sinó que hem de conviure amb totes les corporalitats possibles. Per tant, si jo respecto les altres corporalitats, he de respectar la meva.

—Aquest és un mis satge clarament antica pitalista.

—Totalment. És atacar una base molt forta del sistema.

—¿Com veus els efec tes que tenen les xarxes socials a fomentar els ide als de cossos normatius? Com pot afectar a les noves generacions?

—A les xarxes sempre intento tenir un missatge una mica optimista. No m'agrada culpar direc tament les xarxes de la pressió estètica perquè aquesta ha existit sem pre. Les dones anaven amb corsé fins fa pocs segles i es desmaiaven pel carrer a conseqüèn cia d'això. Les xarxes ens donen una immediatesa, una exposició i un valor sobre aquesta exposició que pot ser molt contraproduent, perquè et sents més obligat a exposar la teva corporalitat i, alhora, a aproximar-te a aquesta normativitat, que saps que és la que et donarà aquest valor social.

—Aquesta normativitat també la vivim al carrer.

—Sí, al carrer i a les xarxes. Però alhora les xarxes generen un espai que, si lluites una mica contra l'algoritme, que és cert que existeix, també tenen un punt de llibertat. Internet ha fet que ara es visibilitzi un tipus de corporalitat que abans, quan només hi havia tres productores que deien quin tipus d'actor havien de ser, tu només veies un

cos concret o una revista o una publicitat.

—¿Les persones grans també es veuen perjudica des per aquesta estructura social?

—I tant, la gerontofòbia és terrible. A mi sempre m'agrada enfocar-ho cap a tots els cossos perquè cada cop més penso que els homes en aquesta societat cada vegada tindran més violència es tètica, perquè el que vol el capital és fer diners. No només hi ha l'eix patri arcal sinó també el capital: si les dones ja estan prou preocupades, ¿per què no fem ara que els homes s'obsessionin per anar al gimnàs i tenir un cos que no podran tenir? Però, això sí, hauran de comprar molts productes per aconseguir-lo i passar per moltes operacions. Per això, intento sempre fer una pedagogia àmplia, sense banalitzar els graus de violència que pateix cada persona.

—La teva aproximació a través del teatre t'ha per mès mirar des d'un altre prisma la pressió estètica i potser ha estat un espai privilegiat per poder iden tificar-la, perquè tu, apart de ser actriu també ets professora.

—Sovint penso: ¿Quantes persones s'han quedat a les portes de ser actor o actriu només perquè pensen que el seu cos no és digne de ser actor o actriu? Això és el més greu. Perquè ja no és que no tinguis feina, però ho has intentat, sinó que moltíssima gent ni tan sols arribarà a intentar-ho per què creu que el seu cos no pot ser model de res. És com si haguéssim de ser models d'alguna cosa, quan és al contrari: els actors i les actrius hauríem de representar la diversitat corporal que existeix a tot el món.

L'HORÒSCOP FA 10 ANYS...

ÀRIES. Tens moltes idees per afrontar el teu futur i hauràs de posar una mica d'ordre i començar a moure't. Un assumpte econòmic pot portar un malentès a la família.

TAURE. Parlaràs de les coses que et preocupen amb algú de confiança. Cada vegada tens més fei na, però també t'arribarà alguna compensació.

BESSONS. Nova etapa pel que fa al món rela cional. S'obren portes per expandir-te personalment i professionalment. Si has començat a coquetejar amb algú, es va perfilant com una relació.

CRANC. El sector professional agafa velocitat amb més feina o responsabili tats. Un assumpte del pas sat dona voltes al teu cap i pot treure't el son.

LLEÓ. Entres en com petició al sector laboral i t'esforces per tenir asse gurats els recursos futurs. Una persona amb la qual parles darrerament està despertant els teus sentiments.

VERGE. Reconciliació familiar. En l'amor t'has cansat d'anar de flor en flor i vols estabilitat. Una persona amb Sol o Lluna a Aigua et mostra una altra manera de fer les coses.

BALANÇA. Una persona d'edat avançada t'ajudarà a resoldre un problema. Augment de les comuni cacions i et pots enamorar en una aplicació.

ESCORPÍ. En l'amor pots sentir que has triat malament i voldràs recu perar la teva solteria. En assumptes legals, llegeix bé la lletra petita o cerca una altra opinió.

SAGITARI. Faràs balanç del que has viscut aquest any i n'extrauràs el millor aprenentatge. Despertes l'enveja d'algunes perso nes insatisfetes i malin tencionades. Ignora-les.

CAPRICORN. Si no et convenç el teu metge cerca un altre professio nal. Notícies d'algú que viu lluny. Has conegut algú amb intencions sentimentals, però no vols córrer.

AQUARI. Temps de canvis i adaptacions amb els fills, que us afecten a tots. Cal acceptar que es fan grans. En l'àmbit professional, les coses es calmen i pateixes menys tensions.

PEIXOS. Pots viure ten sions a la llar perquè no tots penseu igual. Si tens fills, reclamaran un extra d'atenció per part teva. Professionalment estaràs ben valorat i això et donarà ànims.

Es va inaugurar al Teatre Zorrilla la 38a edició del Filmets, que va batre un nou rècord de curtmetrat ges inscrits: més de 3.100 pel·lícules de 57 països.

El president de la Fe deració d'Empresaris de Badalona, Josep Maria Puente, es va reunir amb la nova intendent de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a la ciutat, Rocío Rubio, qui mostrà la voluntat de ser propera a la ciutadania, i van acordar fer xerrades amb els empresaris i comerciants per parlar sobre la seguretat que preocupés al sector.

La biblioteca de Lloreda va tancar fins al 8 de de sembre a causa de dife rents actuacions de sane jament i manteniment.

La regidora popular Sònia Egea va assumir la regidoria de Serveis Soci als i Salut, a més de seguir al capdavant de l'àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat. I el també regidor Miguel Jurado es va fer càrrec del Districte 6, que abasta Sant Roc, El Remei i Artigues, i seguia sent el principal responsable de la de Seguretat, Convivència i Participació.

El Centre Excursionista va celebrar la 59a Cami nada de la Regularitat, amb un itinerari de 17,5 quilòmetres per la serrala da de Marina (foto) i amb punt de partida i arribada a Montigalà.

Els Mossos d'Esquadra van detenir 6 joves d'entre 19 i 27 anys per un robatori violent a un noi i una noia menors d'edat a la zona d'oci de Can Ribó. Després d'exigir-los el telèfon mòbil, van intentar fugir, però li van prendre la bossa de mà a ella, i men tre un dels lladres li feia tocaments, els altres van agredir al noi. Denunciats els fets, van ser arrestats ràpidament. Tots vivien a Badalona i eren de nacionalitat equatoriana, colombiana i romanesa. En pocs dies van sortir en llibertat amb càrrecs.

La Guàrdia Urbana va decomissar 140 quilos d'aliments congelats que eren transportats en un vehicle i al que se li havia trencat la cadena del fred, i circulava per La Pau. Dies abans la policia local va confiscar 2.000 barres de pa congelat en un camió pel mateix motiu.

Dos homes, de nacionalitat espanyola i veïns de Badalona i Santa Co loma, van ser detinguts mentre robaven en un pis del carrer Montserrat. La policia va ser alertada per una veïna que havia sentit com l'única ocupant de la vivenda assaltada, de 92 anys, demanava ajuda. L'habitatge no tenia elec tricitat i la seva ocupant patia la síndrome de diò genes, i mostrava desori entació i descoordinació.

AGENDA CULTURAL

INFANTIL

✍

Fins al 4 de desembre, al Centre Cívic El Carme, exposició "20 years de music artwork", de Xavi Forné. ✍

Fins al 16 de desem bre, a l'Espai Betúlia, al carrer Enric Borràs, 4347, exposició "L'Odissea dels del paper", a càrrec de l'artista Joma.

El diumenge dia 27, a les 18 hores, al Teatre Blas Infante, la compan yia Anita Maravillas re presentarà la funció de titelles Las Cotton 

El diumenge dia 27, a les 12 hores, al Círcol, representació de l'espectacle familiar Viatgera

TEATRE MÚSICA

dia 26, a les 20 hores, la Banda Simfònica de Badalona tocarà el tradicional Concert de Santa Cecília.

CONFERÈNCIES

✍

Demà dissabte, dia 19 de novembre, a les 20 ho res, al Teatre Zorrilla, re presentació de l'obra de Juan Mayorga, Silencio Amb Blanca Portillo. 

Diumenge, dia 20, a les 19 hores, al Teatre Blas Infante, la companyia Màgic Empenta repre sentarà Tempus fugit.

Avui divendres, dia 18, a les 20 hores, al Círcol, The Feliuettes presenten l'espectacle homenatge a la cantant Núria Feliu, Ja us he reconegut



 El divendres dia 25, a les 20 hores, al Teatre Zo rrilla, Girona Jazz Project i Cascai Teatre presenta ran Els colors de Duke Ellington . I el dissabte

 Dimarts, dia 22, al Teatre Zorrilla, con ferència sobre societat. La doctora en Pedago gia Mar Galceran parla rà sobre "La cara oculta de la prostitució". I el dia 29, el periodista David Revelles parlarà sobre "Barcedones, descobrir la ciutat a través de dones excep cionals". A l'Aula.

CINEMA

El dimecres dia 30, al Teatre Margarida Xirgu, a les 20 hores, dins del Cicle Gaudí, projecció d'Alcarràs

LES FARMÀCIES

Olímpic (Avinguda Alfons XIII, 127 - Gorg)

Valero (Carrer Guifré, 184 - Progrés)

Gatell (Carrer Guifré, 293 - Progrés)

Aguilar (Carrer Francesc Layret, 83 - Centre)

Serentill (Carrer del Mar, 23 - Centre)

Sant Roc (Carrer Jerez de la Frontera, 1 - Sant Roc)

Lluch (Avinguda Enric Prat de la Riba, 46 - La Morera)

El Drac (Avinguda Martí Pujol, 133 - Centre)

Badalona (Carretera antiga de València, 31 - La Salut)

Lloreda (Avinguda Catalunya, 60 - Lloreda)

Belenguer (Centre Comercial Màgic Badalona - C. Concòrdia, 1 - La Salut)

Viayna (Avinguda President Companys, 45 - Centre)

Canyadó (Carrer Pompeu Fabra, 12-18 - Canyadó)

Cairó (Carrer Canonge Baranera, 60 - Centre)

Condon (Passatge Riu Ter, 18 - Lloreda)

Batllerià (Avinguda Martí Pujol, 649 - Bufalà)

Bernat (Carrer Conquista, 53 - Progrés)

Surroca (Carrer del Mar, 76 - Centre)

García-Vela (Avinguda Pius XII, 1-7 - Sant Mori de Llefià)

LA GUIA

Ajuntament 93 483 26 00

Ambulàncies Creu Roja 062 / 112

Ambulàncies La Pau 062 / 112

Registre Civil 93 464 86 10

Atenció Violència Domèstica 016

Protecció Civil 93 387 00 16

BCIN 93 464 80 00

Bombers 112

C.F. Badalona 93 384 08 52

Companyia de l'Aigua 900 710 710

Club Joventut 93 460 20 40

Club Natació Badalona 93 384 34 13

Club Nàutic Bétulo 93 384 10 52

Fecsa 800 76 07 06

Funerària 93 497 04 97

Naturgy 900 10 02 51

Guàrdia Urbana 93 483 29 01

Guàrdia Urbana (urgències) 092

Hospital Municipal 93 464 83 00

Hospital de Can Ruti 93 465 12 00

Mossos d'Esquadra 93 497 72 00

Museu Municipal 93 384 17 50

Policia (urgències) 112

Policia Nacional 93 497 24 60

Ràdio Taxi Catalana 93 399 37 37

Urgències mèdiques 061

Grua Municipal 93 460 09 00

Tusgsal 900 90 90 61

Oficina de Turisme 93 483 29 90

PEDRO JESÚS FERNÁNDEZ

Pedro Jesús Fernán dez porta anys jubilat, però segueix molt actiu a nivell social i veïnal. Ara és col·laborador de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Badalona i de Marea Pensionista. Exdirector i exmestre de l'Escola Antoni Botey, de Llefià, i expresident de l'Associació de Veïns de Canyadó, va ser regidor d'Ensenyament, dins del partit del PSUC, en la primera legislatura dels ajuntaments democràtics després de la dictadura franquista (1979-1983) amb Màrius Díaz d'alcalde, i tinent d'alcalde de Pro moció Econòmica, entre el 1987 i el 1991, quan Joan Blanch era el batlle. Autor de 15 llibres, com Moratalla, laberinto de recuerdos i el darrer que ha publicat, L'any de l'erupció, també és un articulista habitual en diversos mitjans de comunicació, entre ells Badalona 2000.

—Nom complet?

—Pedro Jesús Fernán dez Martínez.

—Edat?

—76 anys.

—Estat civil?

—Casat.

—Signe del zodíac?

—Àries.

—Lloc de naixement?

—Moratalla, a la provín cia de Múrcia.

—Alçada?

—1,68 metres.

—Pes?

—78 quilos.

—Un record de la in fantesa?

—Els estius al voltant del riu del meu poble, on ens banyàvem i dinàvem un arròs amb conill molt bo que feia la meva mare.

—Una virtut?

—La paciència.

—Un defecte?

—Confiar massa en certes persones.

—Què li faria perdre el cap?

—La incomprensió.

—Un lema?

—Sigues honest i bona persona.

—Què no tolera?

—Les injustícies i les desigualtats.

—Creu en Déu?

—No.

—Creu que hi ha vida després de la mort?

—No.

—És supersticiós?

—No.

—Català o catalanista?

—Català.

—Li agradaria la inde pendència de Catalunya?

—No, la meva aposta és una república federal dins de l'Estat.

—Un mitjà de comunicació?

—El diari en paper.

—Cotxe o transport públic?

—Transport públic.

—Un animal?

—El gos.

—Esport favorit? —Tots.

—Un equip de futbol?

—Cap.

—I un de bàsquet?

—La Penya.

—Cine o teatre?

—Ambdós.

—Un actor?

—Humphrey Bogart i Josep Maria Flotats.

—Una actriu?

—Ava Gardner.

—Una pel·lícula?

Espartaco

—Una obra de teatre?

L'auca del senyor Esteve

—Una sèrie?

—Cap. Miro molt poc la tele.

—Menjar preferit?

—Els arrossos.

—Una beguda?

—El vi negre.

—És fumador?

—No.

—Un país?

—Catalunya i Espanya.

—Un lloc del món on no hi aniria mai?

—On no es respectin els drets humans i de les dones i on hi hagi grans desigualtats socials.

—Una ciutat?

—Aquella Barcelona tan viva dels anys 70 i 80.

—Quins continents ha visitat?

—Els cinc.

—Una flor? —La rosa.

—Tipus de música?

—Tota menys la molt estrident.

—Músic, grup o cantant favorit?

—Joaquín Sabina, Leonard Cohen i Víctor Jara. —Un polític?

—M'agradava la co herència, el compromís i l'honestedat de Julio Anguita.

—Una estació?

—L'estiu.

—Un programa de te levisió?

—Els informatius.

—I un de ràdio?

—No l'escolto.

—Un periodista?

—Enric Juliana.

—Un invent?

—La roda.

—Un hobby?

—Parlar amb els amics.

—Un color?

—El vermell.

—Un personatge his tòric?

—Mahatma Gandhi.

—Un llibre?

—Ñamérica i L'enigma rus

—Quin és el millor re cord de la seva vida?

—La meva infantesa i adolescència al voltant del riu de Moratalla.

—I el pitjor?

—La mort de l'Héctor, el meu segon fill, als pocs mesos de néixer.

—Un desig personal?

—La felicitat de la meva família i dels meus amics, que en són molts.

—Un somni?

—Una societat i un món millor, el que és possible.

—Què és el que més li agrada de Badalona?

—La potencialitat que té.

—I el que menys?

—Que per la incompe tència d'alguns no s'hagi pogut materialitzar aques ta potencialitat.

—¿Quines tres coses s'enduria a una illa de serta?

—La meva família, els meus amics i tela per fer pancartes per repartir-les per l'illa per transformarla.

Xavier Fernández