Història de més de cent anys de música en la Torre by Societat Musical l'Aliança de la Torre de les Maçanes

HISTÒRIA DE MÉS DE CENT ANYS DE MÚSICA EN LA TORRE 1919 - 2019

Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes

Edita: Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes. Text: Jaume Miquel Peidró. Coordinació: Damià Llorens Maquetació: Javi Llinares. Projecte Sóc de Poble. Recursos gràfics: freepik.es, freepng.es, kisspng.com, pixabay.com

Correcció i revisió del text: Paula Garcia Coloma Documentació: Manolo Valois, Paco Luis Coloma, Anna Calvo, Sofia Bravo i Joan Llorens. Agraïments: A totes les persones que amb les seues aportacions han contribuït que aquest projecte veja la llum: Rafael Sirvent i Adela, María Ángeles Sirvent, Minerva Pérez Sanz, Amparo Pérez, Nacho Picó, Luis Picó, Enrique Llinares, Ernesto Llorens, Bernardo Garrigós, Maxi Llinares, Mar Bernabéu, Julio Domenech, José Sala, Gabriela Peiró, Carlota Sirvent, Pau Sanmiguel, Diego Coloma i familia, José Domenech, Jordi Monllor, Ajuntament de la Torre de les Maçanes, Antonio Gosálbez, Pepa Santamaria, Unió Musical Contestana, Unió Musical d'Alcoi, Corporació Musical La Primitiva d'Alcoi, Jaume Jordi Ferrando, Antolino Castañer i José Luis Calvo per les seues investigacions, José Alvado, Eduardo Bernabéu, Rafa Tortajada, Fina Verdú, Pepe Domenech "tofolet", Luis Giner, Mario Espí, Adela Espí, Juan Miquel, Juan Bertomeu, Fermín Bernabéu, Basilio Torregrosa, Adrián Gisbert, José Martínez, Francisco Alcaraz, José María Pérez, Guillermo Calvo, Salvador Llinares, Miguel Ángel Andreu, Antonio Gosálbez Verdú, Antonio Gosálbez Cantó, Federico Mira, Alfredo Jerez, Biblioteca Municipal de Xixona (Modesta Sánchez i Pepe Bernabé). Patrocinadors: Cajamar, amb el cost de 300 Cds i l’Ajuntament de la Torre de les Maçanes, amb el cost de la impressió dels 200 llibres. Pàgina web de la Societat Musical l’Aliança: https://bandalatorre.wordpress.com Impressió: Gràfiques Elull. Tiratge: 200 exemplars. 1a Edició. Agost de 2019. Presentació del llibre: 4 d’agost. 4

Taula de Contingut PRÒLEG LA BANDA, UNA AUTÈNTICA AMBAIXADORA ABANS ... EL SEGLE XIX L’INICI Gervasio Asensi Espí CAPÍTOL 1 PRIMERA ETAPA (1919 - 1935) APARICIÓ DE LA S.M. LA ALIANZA ELS ESTATUTS - “REGLAMENTO” EL TIO PIULA Antonio Casa Ridaura LA INTERRUPCIÓ Lorenzo Solà Caparrós CAPÍTOL 2 SEGONA ETAPA (1946 - 1962) ELS DIRECTORS RESIDENTS EN LA TORRE Francisco Coloma Gisbert Juan Rubio Tormo Antonio Manresa Aleo Tomás Marco Balaguer Antonio Gisbert Espí 6

9 10 12 15 18 20 24 26 27 34 35 36 38 39 43 47 49 59

CAPÍTOL 3 TERCERA ETAPA (1963 - 1966) EL TRIENNI CONTESTÀ José Vicente Faus Moltó José Pérez Vilaplana CAPÍTOL 4 QUARTA ETAPA (1966 - 1994) ESTABILITAT I MODERNITAT Vicente Ivorra Pujalte INCORPORACIÓ DE LA DONA CAPÍTOL 5 CINQUENA ETAPA (1994 - 2008) ARA AMUNT, ARA AVALL Eduardo Bernabéu Valls Paco Varó Gomis Pep Fuster Lloret CAPÍTOL 6 SISENA ETAPA (2008 - 2015) EXPANSIÓ MUSICAL I PENÚRIA ECONÒMICA Vicente José Giner Tello CAPÍTOL 7 SETENA ETAPA (2016 - 2019) D’ARA ENDAVANT … DÉU DIRÀ José Espí Alcaraz Jordi Monllor Oltra EPÍLEG LA HISTÒRIA SEGUEIX ... MÉS FOTOS I MÉS MÚSICS EL CD DE LA NOSTRA BANDA

96 98 99 103 116 118 119 128 154 156 157 159 167 174 176 177 194 196 197 203 207 208 210

PRÒLEG LA BANDA, UNA AUTÈNTICA AMBAIXADORA antenir viva l’activitat M musical durant més de cent anys en un poble tan menut

estat un camí de roses, la falta de mitjans, la manca d’informació juntament amb la com la Torre de les Maçanes, desaparició d’actes i mereix tot el respecte i la documentació important, ha necessitat de documentar la dificultat en gran mesura la història de nostra Societat d’una reconstrucció dels fets. forma o d’una altra. A pesar dels obstacles, aquest Per aquest motiu, fa uns quants projecte ha pogut veure la llum anys, va sorgir la idea de fer un per mostrar un poc de la treball que recollira el testimoni història de la nostra Societat d’aquesta banda al llarg de la Musical: com ha lluitat per seua existència. Però no tot ha sobreviure als tombs de la vida,

i com ha difós el seu sentiment musical per tots els racons on ha estat present, convertint-se d’aquesta forma en una autèntica ambaixadora de la Torre de les Maçanes. Finalment, agrair a totes aquelles persones que han format part d’aquesta gran família, en algun moment, al llarg de la seua història. Damià Llorens Jordà

ABANS ...

EL SEGLE XIX

1886, Arxiu S. M. l’Aliança 11

Fotocòpia d’una fotografia cedida pel tio Rafel de la Mullora on apareix la data de fundació de la banda. Podem trobar a molts dels que van ser músics de l’Aliança, però cal destacar, d’entre tots, al tio Caixa, l’avi de Rafel Sirvent, malnom que li posaren per l’instrument que tocava.

L’INICI 1885 - 1886 ctualment, els documents A més antics dels quals disposem són dues fotografies; una de l’any 1885 i una altra de l’any 1886. Ambdues són testimoni de l’existència d’una agrupació musical, potser l’embrió de l’anomenada “Banda Vella”. Si més no, es tracta d’una hipòtesi per la manca de detalls. L’absència de més dades i, sobretot, el fet -documentatquè en 1886 vinguera a les festes de la Torre la banda de

Benilloba, ens fa pensar que el poble no comptava amb cap agrupació musical en aquell moment. Segons les fonts de què disposem, el 27 de maig de 1890 és l’any en el qual s’inicia, d’una manera mitjanament estructurada i organitzada, l’activitat musical que podem anomenar banda de música. Tanmateix, no podem descartar amb seguretat l’existència d’una agrupació de músics anterior a aquesta data.

Diario El Serpis, 1886 “... El 9 de Mayo daran comienzo las fiestas de Torremanzanas, siendo el programa de ellas muy variado, la música de Benilloba es la encargada de amenizarlas. Pronto se efectuarán también las de Benasau y Penáguila...”

1890 l document que tot seguit E aportem, és una xicoteta joia extreta d’un article d’Antonino Castañer Llinares i José Luis Calvo Picó aparegut en un programa de les festes patronals del poble l’any 1989, que dedicava una secció a la banda amb motiu de la celebració del 70è aniversari de la Societat Musical la Alianza. Com podem observar, aquest extret certifica el naixement de la banda la Vella i ens aporta informació i dades curioses. El fet de referir-nos a aquest “Bloc de anotaciones” com una “joia” es deu a les precisions que aporta i al llenguatge natural i espontani que empra. A més, aquest document ens deixa constància de la data d’inici de la banda, del dia de l’arribada del mestre i del dia de l’arribada dels instruments. Per tant, ens permet intuir que les dates de 1885 i de 1886 fan al·lusió a una agrupació musical molt elemental amb manca d’instruments i d’altres mitjans. Per una altra banda, el document també fa al·lusió a la figura del director com a «maestro», segurament perquè Gervasio Asensi Espí era mestre d’escola, com ens confirma el Diario Católico, Año III, Número 745 - 1890 de 13 de juliol on apareix una referència a la seua titulació.

Bloc de Anotaciones Contables Anónimo, 1878-97, fols. 24vº, 72 vº, 31 r (C-C) ¹ “... La cademia de solfeo para la música prensipio dia 27 de mayo de 1890. El maestro vino dia 16 de junio del mismo...” “... Dia 1 prime disiembre vino el esturmental del año mismo...” “... El maestro me debe el alquiler de noviembre asta mayo meses 7 junio julio agosto no le cobro...” “... prensipia o traves de setiembre...” “... Alquiler de la Cademia de Cantar de Gervasio prencipia el primero de noviembre del 92 dandome 20 reales al mes...” “... Me debe la sociedad de la musica del mes de Enero del 94 asta el dia de San migel que fueron a tocar al Comanador y también el mes de enero del 95 el mes de febrero no sige o traves en marso tengo cobrado...” “... en el mes de marso del 96 prensipio el ensayo otro mes dia 22. Estoy pago asta el dia de San Juan de 96...”

(¹) D’ara endavant quan citem a aquests dos autors ho farem fent servir les inicials (C-C) -Castañer i Calvo- i (C) -Castañer-.

Diario Católico, Año III, Número 745 - 1890 de 13 de juliol

D. Eloy Coloma va ser mestre i alcalde de Xixona i durant el seu mandat es va edificar el col·legi públic, que, a hores d’ara porta el seu nom.

Gervasio Asensi Espí Asensi, natural de G ervasio Xixona, va vindre a la Torre

que s’assignara dins del pressupost una gratificació o per desenvolupar la seua subvenció a la música professió com a mestre. Ací es d’aquesta vila, que «se está va casar amb Dª. Consuelo Espí, organizando», referint-se als veïna de la nostra vila, i actes religiosos i civils que coneguda amb el malnom de “la patrocinava l’Ajuntament. Cuquella”. L’existència de la banda els anys Aquest home va muntar una següents ve confirmada per la acadèmia de solfeig, que partida pressupostària de 250 l’anònim llogater anomena ”La pessetes anuals i l’obligació Cademia de Cantar de Gervasio” d’amenitzar les festivitats referint-se, sense cap dubte, al mitjançant un acord amb cant del solfeig dels xiquets. El l’Ajuntament. mestre va reunir alguns músics En aquest moment, podem l’any 1885 i l’any 1886 per crear parlar d’un nombre de aquesta agrupació coneguda components d’entre vint-i-cinc i com “la Vella”. vint-i-set músics, Finalment, ens diu que: «estoy a aproximadament. pago asta el dia de San Juan del 96». Pressupost ordinari de Gervasio Asensi va exercir una l’Ajuntament de la Torre, tasca organitzativa i va bastir 1891 - 1892 un arxiu d’obres i pasdobles que han perdurat fins hui i en el qual “... para gratificación a la podem trobar partitures del música de esta villa, por segle XIX. tocar en las fiestas del A banda d’exercir en la docència municipio, en la i de la direcció musical, va condición de que ha de desenvolupar també diversos constar de veinticinco serveis per a l’Ajuntament: pòsit músicos y su director...” municipal (1893), padró de veïns (1894) i recaptació d’impostos (1894), d’entre d’altres. En el pressupost ordinari de 1891 - 1892, el regidor D. Francisco Espí Orts proposa

Director, 1890 - 1897

Al llarg del present llibre mostrarem un gràfic aproximat del nombre de músics de la nostra Societat Musical. No obstant això, la xifra serà orientativa en funció de les dades què disposem. 15

1897 questa agrupació va arribar A a un cert nivell d’estabilitat, no solament perquè va complir el contracte amb l’Ajuntament (com acabem de veure), sinó perquè, a més a més, va eixir en les festes de Xixona, com cita el diari Nuevo Alicantino el dimecres 10 de febrer de 1897. També tenim documentada una actuació en la finca del Comanaor. En el darrer pressupost on apareix consignada la subvenció a la banda, s’observa que hi ha una rebaixa de 100 pessetes respecte els anys anteriors, la qual cosa denota, o bé, que no es farien totes les actuacions contractades, o bé, que el nombre de músics havia minvat notòriament. Mitjançant una entrevista realitzada al tio Rafel de la Mullora coneixem quatre noms de músics d’aquella banda primigènia: un era l’avi del propi entrevistat, que s’anomenava Toni “Caixa”. L’altre el tio Justo “Sarró” i l’últim, del qual gairebé

El Nuevo Alicantino, dimecres 10 de febrer de 1897

“...el text continua...”

sabem alguna cosa, és el tio Mariano i ... amb alguns dubtes el quart component, Quico “Caseta” que: “... potser fóra un dels fundadors i li cantaven una cançó ...” (Entrevista).

Entrevista. Cançó inèdita de la tia Adela

En l’entrevista que li vam fer a Rafael Sirvent, aquesta cançó va ser una sorpresa que la tia Adela ens tenia reservada. Un moment molt divertit! 16

1897 - 1910 Diaris de 1910

l 1897 mor la germana de E Gervasi, María Consuelo, i, a més a més, s’inicia una crisi interna en la banda, els motius de la qual desconeixem. Aquests dos fets faran que aquest home deixe el poble de la Torre per traslladar-se de nou a Xixona amb la seua dona, on morirà de tuberculosi al poc de temps. Finalment, la seua dona s’instal·larà en Alacant i es tornarà a casar. Hem de suposar que, malauradament, la banda desapareixeria entre el 26 de juliol de 1897 i l’abril de 1898, perquè d’ací endavant no tenim cap notícia ni constància d’ella. Tanmateix, sí que tenim constància, gràcies a l’estret d’una notícia de diari, que l’any 1910 va vindre a les festes de la Torre la banda Nueva del Iris d’Alcoi.

Podríem concloure aquest “preludi” com un període en el qual la banda va deixar petjada amb la primera manifestació seriosa d’activitat musical al poble. Hi va existir una banda estructurada, capaç d’actuar dins i fora de la vila, comptava amb una «Cademia de Cantar», un director i unes subvencions que l’Ajuntament donava.

Una llavor per arrelar Quan aquesta agrupació deixa constància de la seua dissolució, per raons no especificades, també deixa una llavor que aprofitarà per arrelar amb la nova etapa. Eixa llavor germinarà més avant amb els músics que formaran part, trenta anys després, de l’actual banda LA ALIANZA. A més a més, comptaven amb l’arxiu que va guarnir Gervasi durant la seua estada en la Torre.

1910. La banda Nueva del Iris d’Alcoi, en les festes de la Torre.

CAPÍTOL 1

PRIMERA ETAPA (1919 - 1935)

A la foto podem trobar alguns dels músics de nova incorporació com Carlos Payà al fiscorn o Pep “Roc” a la trompeta, juntament amb músics que venien de la Banda Vella. Segons sembla, no tots els músics de l’antiga banda van voler pertànyer a la Alianza. (Foto Minerva). 19

APARICIÓ DE LA S.M. LA ALIANZA 1919

Segons testimonis orals, quan Antonio Casa va reorganitzar la Societat Musical, solament comptava amb 19 o 20 músics. El mestre va compondre i assajar un pasdoble anomenat “El Número 1”: el primer pasdoble que la Societat Musical interpretaria. A la nostra societat hem trobat diversos papers amb aquest nom però possiblement atenen a una numeració d'un llistat de pasdobles. Transcripció de l’audio de Miguel “Campaneta”. (C). més de vint anys els que S ónpassen entre la data de

dissolució de l’agrupació (1898) i la data de la refundació (1919). En la creació de la Societat Musical la Alianza cal destacar l’interés del municipi per voler

posseir una banda pròpia. Aquest fet farà que un grup de joves es plantege seriosament aquesta possibilitat.

En el prefaci del -REGLAMENTO- d’1 de novembre de 1919, s’especifica: “... se procedió a tratar la conveniencia de crear una sociedad musical, al objeto de darle importancia a la población y de instalar un punto que, a la vez sirva de centro de reunión a los presentes, lo sea también de instrucción y recreo para la juventud...”

Per tant, la Sociedad Musical es pot entendre com un element que millora la importància del poble, és a dir, potencia el paper cultural dins la població. 20

Fidel Jordá.

1919 algrat tot, si ens situem en M l’any 1919 cal dir que és una data significativa quant als esdeveniments que van ocórrer. Solament feia un any que havia conclòs la Gran Guerra o 1a Guerra Mundial, la qual cosa va suposar una complexitat enorme per a portar endavant qualsevol possibilitat cultural, i menys en el marc d’un poble xicotet on les manifestacions artístiques i culturals es veien reduïdes, sobretot, per la seua situació geogràfica. La banda, per tant, era una veritable necessitat. No obstant això, cal rellegir el text dels “refundadors”, on podem intuir que les seues intencions anaven una mica més lluny: Volien instal·lar un punt (c/ de la Creu, núm. 8) que aprofitara, no només per als assaigs dels membres de la banda, sinó també que fos com un espai dedicat a la instrucció, l’esplai i la joventut. I aquest serà el vertader fet important que demostra com la banda volia projectar la seua acció i activitats a tot el poble.

Antonio Espí.

Julio “el Molí” i Carlos Payà, dos músics que més endavant serien cunyats. Per un altre costat, cal nomenar l’existència, ja comentada, de músics de la Banda Vella, extingida des de 1889, amb els

Carlos Payà.

quals van contactar el 1919, i conseqüentment, va nàixer l’agrupació sota el nom de la Alianza.

Mariano Giner. 21

1919

Aquests estatuts de 1919, així com la majoria de la informació, ha estat cedida per la família de David Coloma, que durant tota la seua vida va ser un músic i un secretari exemplar. o és gens desgavellada N aquesta connexió amb la Banda Vella; un músic que tenia vint anys pel 1886 o 1889, en el moment de la constitució de la societat en tindria 50. Tot i que l’esperança de vida de 1919 no era, naturalment, com l’actual, estem parlant d’unes edats perfectament possibles. Aquest fet, el de la recuperació de músics de “la Vella”, va haver de ser vital perquè en 1919 van començar a treballar amb un grup d’educands que començaven de zero. Així doncs, és lògic pensar que perquè la banda poguera tornar a posar-se en funcionament, segurament havia de comptar amb el suport d’alguns músics antics, contràriament, hagués estat més difícil la refundació. Encara així, no va ser tot tan senzill, segons ens conta el tio Rafel de la Mullora en l’entrevista. 22

Entrevista al tio Rafel “... Molts dels músics de “la Vella” no volien LA ALIANZA i van anar venent les seues parts ...” Arribats a aquest punt, cal citar, obligatòriament, a Dª. María Aracil. Era vídua de D. Leopoldo Soler i filla del secretari de l’Audiència de Barcelona, D. Miguel Aracil. Dª. María va arribar a la Torre a l’inici del segle XX. Va comprar la finca del Comanaor, Villa María i algunes hortes. Era una dona culta, amb coneixements musicals ja que havia cursat estudis de piano, i que amb el suport del rector D. José Galiana Fons i del metge D. Lluís Polo Guillemín, va ajudar a què es constituira la banda, encara que desconeixem els detalls concrets.

Tanmateix, el fet que tant D. José Galiana com D. Luis Polo siguen els primers vocals socis protectors, i que signen el primer reglament com a president i secretari, és ben significatiu. L’agrupació que s’estava gestant, també va comptar amb la “protecció” o aval de l’església i del metge, i, si de cas, del mestre d’aleshores. Tradicionalment, així se solia fer; en l’Espanya d’aquells temps era condició garant i, sembla que obligada, per poder portar endavant totes les iniciatives culturals. Tots aquests fets ajudarien a crear la nova societat que, segons els estatuts, naix el dia 1 de novembre de 1919, el dia de Tots Sants.

ELS ESTATUTS - “REGLAMENTO” 1920 La Societat Musical LA ALIANZA naix l’1 de Noviembre de 1919 amb un reglament de 34 punts. Una compilació modèlica pensada per protegir el col·lectiu: 1.- Tindrà una Junta Directiva i una General amb funcions molt concretes. 2.- La Societat serà la propietària del local, del mobiliari, dels llibres, dels quaderns de música i dels instruments. 3.- Es regulen les baixes, les admissions i les multes per no assistir als assajos. 4.- Es prohibeix la utilització dels instruments -en públic- sense el consentiment del President i del Director. 5.-Distingeix entre banda i orquestra. Entenent-se que la banda és l’actuació de tots els membres de la societat i l’orquestra la d’un grup més o S’ha d’entendre que la Junta menys reduït de músics segons les necessitats de la Directiva dimiteix cada any i se contrata. 6.-Els membres de la societat hauran de: “...guardarse mutuamente las atenciones y consideraciones que exige la buena educación...”

n’elegeix una altra nova, i podent ser altra vegada els mateixos components, com ha passat sovint. Els Socis Protectors però no apareixen en cap Junta Directiva.

...- La Junta directiva estarà formada per: President, Vicepresident, Tresorer i Secretari, més tres vocals membres de la societat i altres que tinguen caràcter de socis protectors. Cada any, el dia de Cap d’any serà renovada: “... por totalitad...” ... en el mateix lloc delsassajos. L’elecció serà per majoria absoluta dels membres de la Corporació i: “... quedarà instalada en el momento de terminada la votación...” ...- Els socis protectors no tindran vot, només veu. ...- Els càrrecs de la Junta Directiva seran obligatoris. ...- La Junta General estarà formada per la Junta directiva més la resta dels membres de la societat. ...- Per poder tindre vot s’haurà d’haver complit els divuit anys. Els músics que no els tinguen podran ser representats pel seu pare i en cas que siguen germans, el pare tindrà dos vots.

Resulta curiós que el càrrec de DIRECTOR l’haja de triar la Junta General i no només la Junta Directiva. En la pràctica aquesta serà la que, en moltes ocasions ho faça.

...- La Junta directiva s’haurà de reunir el primer dia festiu de cada mes i sempre que el president ho crega convenient. ...- El càrrec de Director de la banda o de l’orquestra l’elegirà la Junta General i tindrà la duració que s’estipule en el contracte i les atribucions pròpies com ara: “...variar el instrumento a los músicos... siempre que no perjudique la salut de los interesados i tenga por objeto la variante el mejor resultado en la ejecución de las obras...”. ...- Podrà imposar multes. ...- Les multes, en general, tenen un plaç de pagament de tres dies i la societat, en cas d’impagaments, les podrà demandar judicialment.

1920 ...- Els contractes per actuacions dins de la població les formalitzarà la Junta Directiva, les eixides a altres poblacions hauran de ser aprovades per la Junta General. ...- Mentre que la Societat tinga deutes-pagaments intruments, pagament del Director, lloguer-... i: “... no tengan los socios satisfechas las atenciones de todos los débitos contraidos, no tendrán éstos opción a retribución alguna, aplicándose todo lo que se ingrese al pago de aquellas deudas....”

Aquesta darrera norma era de difícil compliment. Haver de reunir a la Junta General cada vegada que se’ls contractava per eixir a tocar resultava incòmode i, a vegades, pràcticament impossible.

...- Quan es faça una actuació fora de la població, es pagarà a cada músic que vaja la seua part -igual a la de tots-. No cobraran res els que no hi vagen. ...- Quan mor un músic, els seus hereus no cobraran res de la Societat. En compensació, aquesta pagarà l’enterro i el funeral que: “...deberá ser de los ordinarios...”,“... siempre que no tenga ninguna deuda...” I...la banda l’acompanyarà tocant marxes fúnebres. ...- La Societat no podrà dissoldre’s mentre queden 6 músics. ...- El contracte actual serà per quinze anys. ...- Quan la societat no tinga deutes, els músics cobraran: “... por partes iguales lo que ganen en las contratas...”

Finalment, apareix la signatura de tots els membres assistents a l’acte: Vicente Miguel Alberola, Miguel Verdú Alcaraz, Gregorio Espí Orts, José Gisbert Payà, Joaquín Castañer Miró, Antonio Coloma Serra, Francisco Verdú Verdú, José Jordá Llinares, Francisco Garrigós Orts, José Castañer Miró, Francisco Coloma Serra -como padre de los músicos-; José Calvo Verdú, José Verdú Espí y Vicente Coloma Llinares; D. Luis Polo Guillemín i D. José Galiana Fons com a socis protectors. ls estatuts es van lliurar en E el Govern Civil d’Alacant el dia 19 de novembre de 1919. Es van imprimir el 1920 en l’impremta de la vídua de Luis Esplà, al carrer Bailén, 14.

President Luis Polo

Els càrrecs de 1919 Vicepresident Tresorer Francisco Verdú Gregorio Espí

Secretari José Galiana

Quadre commemoratiu de la refundació de la banda el 1919 i pintat per M. Rodríguez.

EL TIO PIULA 1920 vintena de xiquets van U nacomençar l’ensenyament

musical i un director, D. Antonio Casa Ridaura, més conegut com el tio Piula, alcoià, músic bombardí de la Primitiva d’Alcoi, i instruït pel mestre Camilo Pérez Laporta, es va fer càrrec de la banda. La primera actuació va ser una cercavila amb un pasdoble apropiat a la qualitat dels músics educands. El pasdoble es titulava Nº 1 (que podria fer referència al primer pasdoble del repertori) i podria haver sigut composat pel mateix director. La Societat queda definitivament constituïda el 20 de setembre de 1920 amb el nom de LA ALIANZA. 26

Observem que la Junta Directiva ha canviat, ja no hi són el senyor rector ni el metge. Tot indica que van “posar el nom” per legalitzar la Societat Musical i que en una Junta General s’elegiria una Junta Directiva real, és a dir, de músics. Així el president serà D. José Gisbert Payà, el secretari D. Antonio Verdú i el tresorer D. Mariano Espí. Podem afegir que tant Antonio Verdú, com

Mariano Espí, es van haver d’incorporar posteriorment a la data de la signatura dels estatuts, perquè no apareixen com a signants en el document fundacional. I es constitueix amb la inversió de 250 ptes. per persona amb les quals es compraria l’instrumental «a plaços» segons aquest document datat el 31 de desembre de 1922:

Arch. Soc. Mus. Papeles sueltos. (C-C) “... El socio músico D. Fidel Jordá Sirvent ha satisfecho todas las cantidades referentes a los plazos de los instrumentos, cuotas por mensualidades y demás gastos ocasionados en la sociedad musical LA ALIANZA, hasta treinta y uno de diciembre de mil novecientos veinte y dos. Y como garantia se le entrega el presente documento con el cuño de la sociedad y firman los Señores ...”

Foto a l’ermita del Comanaor. A la dreta veiem a D. Antonio Casa vestit de paisà.

Antonio Casa Ridaura er aquells temps, la banda P tenia una existència real i efectiva. D’immediat va assolir les dues funcions pròpies de la majoria de les bandes valencianes.

Funcions de la Banda - Oferir actuacions en les festes de la localitat, tant religioses, com ara les processons i festes patronals, com civils, que seria el cas dels concerts-berbenes d’estiu. A canvi, l’Ajuntament atorga una subvenció. - Realitzar eixides fora de la localitat, amb les quals els músics tindran l’oportunitat d’aconseguir uns guanys que ajuden a l’economia familiar. La banda es comprometia a amenitzar les festes de Santa Anna, Corpus Cristi, Divendres Sant i altres que acordara la Corporació, per una quantitat de

Article. Febrer, 1920. L’alcalde de Gorga, D. Victoriano Mora, afirmava: “... Dejó un imborrable recuerdo en la localidad su fugaz visita, que hizo concibir, a varios hombres de este pueblo, la feliz idea de la creación de una Banda de Música ...”

400 ptes. En l’any 1924 i 1925 el pressupost va ascendir a 500 ptes. (C-C). El bateig fester va ser en Gorga, en 1920. La Alianza va tocar en les festes patronals. Ho podem constatar en un article datat en febrer de 1920. D. Antonio Casa Ridaura, el “tio Piula”, juntament amb D. Fernando de Mora, seran els impulsors -i directors- tant de la

Director, 1919 - 1935. Alianza de la Torre com de el Delirio de Gorga. Tots dos van ser directors de les dues entitats que gairebé naixen alhora. L’entusiasme dels músics de Gorga el veiem reflectit en el nom de la seua agrupació musical: el Deliri. 27

És curiós com en aquesta fotografia, apareix el nostre bombo i després de preguntar a molta gent, sols hem pogut conéixer el nom del trompeta: José Antonio Gisbert.

1921 l 1921 la banda participarà E en un esdeveniment remarcable amb el qual refermarà el seu recent bateig: la filà dels Muntanyesos d’Alcoi, que s’iniciava aquell any en la festa, i que ja disposava de vestits de festa i locals, es va veure en l’entrebanc de no haver pogut contractar en vespres de les festes cap banda perquè tocara amb ells.

El Primer Tro era D. José Conrado López Merita, segons relata D. Camilo Bito en la revista de festes de 1966 i també D.Antonio Aura, en un article titulat: Montañeses. El problema però va ser solucionat per un músic alcoià al qual se’l coneixia pel malnom de tio Piula que: « ... en un arranque de optimismo contrató la banda de la Torre y la dirigió personalmente».

Com sabem, el tio Piula exercia de director de la banda de música de la Torre feia poc més d’un any. La Alianza va possibilitar així que la filà Muntanyesos poguera nàixer gràcies a la festa d’Alcoi l’abril de 1921, i d’aquesta manera, filà i banda quedaren unides històricament.

NOSTRA FESTA V pag. 236. “Renuncia a un cargo demasiado precipitado” La aparición en las fiestas de 1921 ya fue quizás algo precipitada, los acontecimientos se desarrollaban, al parecer, con demasiada rapidez para nuestros montañeses y en vísperas de fiestas tenían todavía que enfrentarse a una importante dificultad para poder desfilar por las calles, aún no contaban con la necesaria banda de música, sin la cual era impensable salir en la Entrada. El problema fue resuelto por el músico alcoyano apodado “piula” quien contrató a la banda de Torremanzanas y la dirigió personalmente...”

1922 - 1930 Segons (C-C), en el llibre d’Actes Municipals dels anys 1928/1931, concretament en la sessió del 18 de juliol de 1928, podem llegir: “... que como costumbre reiterada desde la fundación de la música de esta villa, viene amenizando todos los domingos desde el 29 del actual (juliol) hasta el 9 de septiembre, tocando en la Plaza de Alfonso XIII, desde el anochecer hasta las 22 horas, por cuyos actos, la Festividad de Santa Ana, Corpus Christi, Viernes Santo y demàs que el Ayuntamiento tiene por costumbre celebrar (com ja havíem assenyalat), se abonen a la misma la cantidad consignada en el presupuesto ...” I continua:

La luz eléctrica. Diari Las Provincias, dijous 20 d’agost de 1925.

1925. La llum al poble! L’esdeveniment fou molt celebrat, hi va haver discursos de les autoritats replets de reconeiximent a Francisco Romeu i com no podia ser d’una altra manera, amb la interpretació de fons de l’Himne Nacional, el qual, encara que no es faça al·lusió en l’article, estaria interpretat per la Societat Musical de la Torre. De seguida es van enviar telegrames al general Primo de Rivera i al Governador Civil d’Alacant.

l 15 d’agost de l’any 1925 va E succeir un fet llargament anhelat per a la població de la Torre: arribava l’electricitat per il·luminar els carrers. Aquest fet es va produir, segons el diari Las Provincias, gràcies a l’empenta d’un jove alcoià anomenat Francisco Romeu Vilaplana, de l’empresa Albi y Pont de València, la qual va subministrar el generador i la xarxa de distribució. En la dècada dels anys vint, la banda entra en un període d’activitat que ve marcat per una assiduïtat en les festes de la

“... Que no habiendo ultimado de tocar la música de esta villa, en los dias que se señalaron en el acuerdo del 18 de julio último por haber sido contratados en Banifallim y Jijona, se acordó abonar a la misma por las funciones en que ha tomado parte, la cantidad de 500 ptas. ...”

vila i per l’obertura d’actuacions pels pobles del voltant. Quant a l’espai d’assaig, alguns músics fan al·lusió a l’hostal El Xato, malgrat que la seu de la societat s’ubicava en el c/ la Creu, 8. (C).

1931 - 1934 Anècdota del tio Rafel de la Mullora El meu pare (banda del tio Piula) va anar a tocar a Orxeta. Anaven a peu i en “mulos”. Va aplegar l’hora de missa i quan va acabar el sermó, el cura necessitava els músics per continuar (perquè la missa sembla que la cantaven els músics) i el “rector” va dir: - Xe, on estan els músics? I Payà, des de darrere un pilar va contestar: - Estan menjant figues!!

n 1934 ja havien prescrit els E primers quinze anys estipulats en els estatuts o reglament de 1919. S’organitzà una Junta General en la qual s’acordaria revisar i redactar de nou el reglament. Acorden també revalidar els estatuts de nou i aplicar alguns canvis; com el fet deixar els instruments en mans de tots, d’entre altres assumptes.

En la foto podem trobar a Pep “del Molí” agafant un parell de botijons

1934. Revisió per millorar el Reglament “En la villa de Torremanzanas a veintiseis de Diciembre de 1934. Reunidos... (es fa menció de tots els músics), al objeto de dar cumplimiento a las prescripciones del artículo 32, 33 y demás aplicables del Reglamento de la Sociedad Musical LA ALIANZA de esta villa, de la que forman parte todos los concurrentes y que fenecido el plazo estipulado a su creación, con arreglo a las bases del mismo, por unanimidad acuerdan. 1º. ... 2º. ...”

A la foto hi podem trobar a: Miguel “Campaneta” alçat a la dreta, al bombardí Valeriano “del Molí”, al trombó el tio Gori “Pardalet” i amb el baix el tio Pep “del Molí”.

1934 1934. Refundació de la Societat Musical. Es revalida el Reglament, amb alguns canvis Es suprimeix l’article 1, que era fundacional (la qual cosa farà que els números dels següents articles canvien tots) i es modifiquen el 5 i el 20, on se li lleva al Secretari el control de la cessió dels instruments i l’obligació de passar revista als propis instruments i als béns que siguen propietat de la banda. A partir d’aquest article, tornen a coincidir per suprimir-se el 20 vell. I es modifiquen el 27, 31, 32, 33. El 34 és nou i el 35, correspon al 34 antic. Els canvis volen corregir detalls observats en el funcionament de la banda, ja siga dins de la Torre o en les eixides i posar al dia xifres, com ara el deute màxim per poder tocar en un soterrat: 25 ptes. L’instrumental, inventariat en 2.035 ptes., correspon a la següent llista: - Bombo: 50 ptes., Caixa: 75 ptes., Plats: 100 ptes., Baixos: (4) 275 ptes. total, Bombardino: 100 ptes., trombons: (3) 60 ptes. total, trompa: 50 ptes., trompetes: (2) 200 ptes., fiscornos: (2) 100 ptes., Saxo: (3) 325 ptes., Clarinets: (7): 245 ptes., requinto: 50 ptes. A més: Cuadro artístic: 40 ptes., atriles (7): 75 ptes., cajones: 15 ptes., mesa escritoria: 25 ptes. i un arxiu amb diverses obres musicals: 250 ptes. (PTD). El que suposa la totalitat de les propietats de la S. Musical. L´article 35 (ara 34) deixa clar el domicili social en el carrer La Creu núm. 8 i signen en: “... Torremanzanas el 1 de Noviembre de 1934.” La comissió estava formada per: Francisco Coloma, Carlos Payà, José Calvo, Antonio Espí i Francisco Verdú.

A excepció de Carlos Payà i d’Antonio Espí, la resta de membres estaven presents l’any 1919 en l’acte de refundació de la Societat.

Ací podem observar com estava la bastida i al fons la construcció del que seria el local de LA ALIANZA.

1935 En la construcció del local hi participaren com obrers: Toni “l’Ermita” i Valeriano “Curro.” “El El dia 9 de març de 1935 morirà Roig del Clerio” i Gori “Pardalet” D. Antonio Casa, el “tio Piula”, portaven la pedra i la resta de data luctuosa per a la Societat músics eren peons. Musical, la qual cosa El preu de l’obra va ascendir, comportarà que s’inicie un aproximadament, a les 8.000 temps de crisi. pessetes. Aquest any van entrar en la n 1935 va ocórrer un fet banda 9 menors d’edat i un decisiu per a la banda. (C). Un grup de catorze membres van adult: demanar un préstec al tio - Rafael Sirvent Calbo “Gargalla” de Tibi. Cada músic li - Simeón Verdú Espí demanà 500 pessetes. Amb - Vicente Verdú García aquests diners compraren un - Salvador Verdú García solar i començaren la - Gregorio Espí Gisbert construcció del local d’assajos la - Samuel Coloma Gisbert Alianza (més tard serà el cine). - Vicente Domenech Espí La construcció d’aquest local va - Gregorio Orts Espí ser cosa dels propis músics. - Gregori Sanz (PTD - Papers del tio David).

1935. Mort del tio Piula

Camilo Pérez Monllor, prestigiós director i compositor alcoià (El k'sar el Yedid, L'entrà dels Moros ...), mostra el seu dol enviant aquesta carta a La Primitiva d’Alcoi, en conèixer la notícia de la mort del tio Piula. (Arxiu del CIM Apolo d'Alcoi). 32

PTD Sigles que es referiran a: Papers del tio David.

LA INTERRUPCIÓ 1936 - 1939

Suposem que és la partitura original del Sinc de copes d’Antonio Casa Ridaura. Podem veure al capdamunt com té el nom de Quintin (que era Antonio Espí, el pare de Jovita) i tocava en aquella època el Baix en la banda.

Disputa amb un polític municipal i dissolució de la Societat Musical Els anys posteriors a la finalització de la guerra van ser durs i difícils, ja ho sabem. Els guanyadors volien mostrar-se i deixar clar qui eren ells. Així, determinats membres de la falange van manar a la directiva que la banda hauria de portar-los a missa tocant tots els diumenges fins que ells digueren. Al cap d’un temps, els músics, farts d’aquesta situació, no van acudir a la cita dominical, fet que va provocar forts altercats (en els quals un músic va ser agredit seriosament). Com a conseqüència, la banda es va dissoldre. La Societat Musical, que havia perdurat en temps difícils en un marc de guerra, es dissoldrà només acabar-se, i no reiniciarà la seua activitat fins el 1946 amb Francisco Coloma. música no desapareixeria LCiviladurant el temps de la Guerra (1936 - 1939); malgrat no hi havia activitat -documentadaal llarg del conflicte. 34

Curiosament, el 1939, ja acabada la Guerra, sorgeix una disputa amb un polític municipal i la Societat Musical decidí dissoldre’s a finals d’aquell any.

Lorenzo Solà Caparrós ot indica que Lorenzo Solà Tdurant Caparrós, va ser el director aquests anys, substituint a un pianista d’Alacant que va ocupar el lloc per uns mesos. Tocava el fiscorn i la trompeta, va ser director i mestre de solfeig i trompeta en la Unió Musical d’Alcoi i, prèviament, de la seua antecessora, la banda de música de la Creu Roja d’Alcoi. Abans de la Guerra havia sigut subdirector alhora que Mompó.

Lorenzo Solà Caparrós serà, anys després, en 1952, director de la Banda Unión Musical d’Alcoi fins el 1954, com es pot comprovar en el contracte que la Unión Musical presenta a la Societat d’autors d‘Espanya. Va ser, el que se’n diu, un músic avantatjat. En enviudar, se’n va anar a viure a Onil amb la seua filla. Segons Ernesto Llorens, va nàixer a Mazarrón (Múrcia) però està soterrat a Onil, on vivia la seua filla.

Director, 1935 - 1939

1935. Una partitura i una pregunta Des de la mort d'Antonio Casa i abans que vinguera Lorenzo Solà, tenim constància d'algun possible director que passarà un temps curt en la nostra societat. Però la Guerra Civil ha dificultat trobar documentació d'aquest moment històric. Tan sols una partitura trobada al nostre arxiu ens fa preguntar-nos sobre aquest home: Cipriano Cachorro. Músic militar que dimiteix de la banda de Castelló l'11 d'abril de 1932 per fer-se càrrec de la Unió Musical de Dolores fins a 1934. En gener de 1935, als 38 anys, dirigeix la Corporació Musical de Tenores de València i, casualment, signa aquest document en Torremanzanas 7-9-1935. En aquella data Antonio Casa ja era mort i la banda segur que necessitava un director, i casualment, apareix aquest mestre per la Torre. Tot ens fa pensar que podria haver dirigit la banda abans de la Guerra Civil.

Aquesta documentació aportada pertany a la Societat Unió Musical d’Alcoi (facilitada per Ernest Llorens Climent) i a l’arxiu de la nostra Societat Musical. 35

Societat Musical la Alianza en festes d’Alcoi amb el seu director del moment, Juan Rubio, que arriba a la banda a finals de l’any 1947.

CAPÍTOL 2 36

SEGONA ETAPA (1946 - 1962) 37

ELS DIRECTORS RESIDENTS EN LA TORRE 1946

El 19 d’agost de 1946 la Societat compra un fiscorn Bohland per 650 ptes. i un clarinet de 15 claus per 400 ptes. en Unión Musical Española. El 17 de setembre de 1946, compra una caixa de baquetes per 325 ptes. i el 9 de desembre de 1946 unes “boquilles”, unes abraçaderes i métodes.

Francisco Coloma Gisbert n 1946, acabada la II Guerra Mundial, reapareix la Alianza. E I serà així perquè Francisco Coloma Gisbert -nou director i reorganitzador- va tornar a la Torre en 1944 després de romandre quatre anys a la presó per motius polítics. Francisco Coloma Gisbert va nàixer en la Torre el 28 de gener de 1902 i va cursar estudis musicals amb D. Antonio Casa en Alcoi. Ingressà durant el servei militar en el Regiment d’infanteria Vizcaya núm. 21 d’Alcoi, i va ser destinat a la banda militar. Estudià allí música i obtingué la dignitat de músic de 3a categoria en Solfeo, Medida i Armonía. En 1923 es traslladaria a Melilla amb la banda del regiment fins el 1926. Va tornar a la Torre i continuà com a component de la banda. El dia 1 de març de 1946 ingressarà com a director de la banda -dissolta des de 1939-. El seu esforç i la seua entrega personal seran determinants en la reorganització de la Alianza. (C).

Director, 1946 - 1947

Gent nova i d’abans El tio Rafel de la Mullora entrarà en aquesta època en la banda amb 15 anys d’edat. El tio Péndula, el tio Payà, Quico el del Molí, eren músics de la banda d’abans de 1946, de la banda del tio Piula. La banda tenia 25 músics -encara que només eren 5 o 6 els que tocaven-.

Cal apuntar que en els ingressos no apareix cap eixida en l’any 1946. Les 4.673 ptes. provenien de la subvenció que van rebre de l’Ajuntament i de les quotes Encara que resulte que els músics i socis sorprenent és així protectors aportaven. Cinc o sis músics portaven A més a més, en 1947, es avant la banda, la resta feia una confeccionaren uniformes. mena d’acompanyament que Es van encarregar en La omplia de so l’espai per on Fàbrica (València) i es va tocaven, però a males penes efectuar un primer pagament podien seguir la partitura. de 1.000 ptes. Disposem de l’estat de comptes des del gener fins el 12 de maig L’Ajuntament va aportar 3.000 d’aquest any: ptes. i cada músic n’aportà 200 Ingressos: 9.245´75 ptes. ptes. I amb tot, es posà en Despeses: 7.719´50 ptes. funcionament l’acadèmia Saldo a favor: 1.526´25 ptes. musical i es van comprar instruments de segona mà. En aquests mesos tenim Però, en realitat, tenim el balanç documentades un parell complet d´aquest any, en el qual d’actuacions: les festes de Sant Gregori, 2.600 ptes., i un el total d’ingressos va ser de 4.673 ptes., les despeses foren soterrament, pel qual van cobrar 300 ptes. L’Ajuntament seguirà de 4.169 ptes. La diferència va ser 503,75 ptes. a favor. (PTD). aportant la subvenció.

A la dreta del director Juan Rubio apareix amb el trombó Francisco Coloma Palma, fill de Francisco Coloma Gisbert. Paco ha sigut director de la banda de Castellò de Rugat i un amant incondicional de la nostra banda. La banda reprèn l’activitat que havia començat en l’etapa anterior amb eixides a Cocentaina, Xixona (Montnegre), Ibi, Mutxamel i altres llocs. En 1947 el director Francisco Coloma, “Quico”, cobrava 175 ptes. al mes per dirigir. 39

1946

1947

1947 Fernando de Mora Arribats en aquest punt, cal fer menció, segons testimoni del tio Francisco, d’un músic que, mentre va ser director Francisco Coloma “Quico”, pujava a la Torre per ajudar en la direcció, cosa que els músics li agraïen molt. Es tracta de Fernando de Mora Carbonell, director de la Banda Primitiva d´Alcoi. Aquest home pujava cada 15 dies i aprofitava per fer assajos i, de vegades, convidava a directors perquè vingueren a dirigir-la i, amb el temps, seria qui va recomanar que contractaren a Vicente Ivorra Pujalte. de Mora, va nàixer F1897.ernando en Alcoi el 7 de setembre de Començà a tocar en la banda El Trabajo, que es dissoldrà. Va debutar com a clarinetista el 10 d´abril de 1909 en l’acte de la Glòria. Posteriorment, va perfeccionar en clarinet, requint i fagot. En

Fernando de Mora Carbonell, una persona que sempre ha prestat ajuda a la Societat Musical LA ALIANZA. (Foto cedida per la Primitiva d’Alcoi i facilitada per Jordi Monllor).

Caràtula del primer enregistrament de música festera, gràcies a Fernando de Mora.

Balanç de comptes de la banda de 1947 • 16 de Marzo, por pensión y viajes del señor Mora, 36 ptas. • 10 de Mayo, al señor Mora por ensayos y fiestas, 600 ptas. • Pagado a José Gisbert por viajes de Mora, 30 ptas.

morir D. Julio Laporta en 1928, serà, successivament, subdirector i director de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, a més de professor en l’Acadèmia de solfeo i instruments. Tindrà molta amistat amb D. Antonio Casa Ridaura, el “tio Piula”, degut a aquest càrrec. Va desenvolupar una gran tasca d’ajuda i suport en la Torre, encara que no com a director, -llevat de breus períodes-, especialment, durant els moments de més crisi: 1949, 1951, 1954 i 1966. (C). La seua presència i activitat vénen confirmades pel balanç de comptes de la banda de 1947.

El mestre Juan Rubio i Iluminada en una actuació en la Torre. El fill del mestre Rubio solia tocar el triangle en les actuacions de la banda.

Juan Rubio Tormo er les darreries de 1947 es P farà càrrec de la direcció de la banda D. Juan Rubio Tormo, d’Atzeneta d’Albaida. Es va formar en la banda del seu poble, però durant el servei militar en Barcelona, va perfeccionar la seua formació opositant al títol de músic de 2a categoria en l’especialitat de percussió. En 1939, acabada la Guerra, tornà a Atzeneta per convertir-se en el director de la nostra banda a partir de la segona meitat de 1947. Els músics de la Torre el van conèixer en una actuació feta a Cocentaina, quan era director Francisco Coloma.

Finalment, es convertirà en director de la Societat Musical LA ALIANZA i la dirigirà fins el 29 de novembre de 1949. Amb Juan Rubio, pren vol l’escola d’educands, però l’impuls no durarà. Durant aquesta etapa es faran eixides a Alcoi, Xixona i Mutxamel. De la Torre se’n tornà a Atzeneta on va ser director durant quinze anys i dirigirà també La Araña d’Albaida. (C).

Director, 1948 - 1949

En aquesta factura s’observa l’intent de comprar 5 mètodes de Solfeig per a nous educands, encara que per motius desconeguts, no arribarien mai a la Torre. 43

Juan Rubio li donava classes a Tonín (Antonio Gisbert Espí). Va arribar un moment que li va dir que ja no podia donar-li lliçó perquè ja sabia més que ell.

1948 President Rafael Sirvent?

Els càrrecs de 1948 Vicepresident Tresorer ? Rafael Sanchez

urant la direcció de Juan D Rubio, el president de la banda podria ser Rafael Sirvent

El tio David amb la seua dona Leoncia. David Coloma va ser sempre una persona molt involucrada en la música del seu poble. Durant diverses etapes va gestionar la banda d’una manera exemplar. 44

Mullor, i David Coloma també sembla que era el secretari de la Junta Directiva d’aleshores. En 1948 el balanç de la banda va donar un saldo positiu de 1.027’95 ptes. S’havia fet una eixida a les festes d’Alcoi de 132 ptes., s’havien cobrat 2.223 ptes. per les festes de Sant Gregori i 806’35 ptes. pel soterrament de la filla d’Antonio Coloma. Els músics van poder cobrar, pel que es veu, les seues actuacions: Juan Verdú: 143 ptes., Rogelio Sirvent: 45’75 ptes., Francisco Coloma Palma: 47’75 ptes., Antonio Gisbert: 193 ptes., Miguel Verdú: 277 ptes., Adrián Gisbert: 193 ptes., Enrique Llinares: 191 ptes., Rafael

Secretari David Coloma?

Sirvent: 191 ptes., Gonzalo Castañer: 82’75 ptes. i Carlos Payà: 38 ptes. (PTD). A més, es pagà el darrer termini dels uniformes: 1.750 ptes.

Un saxo va tindre la culpa! La banda havia enviat un saxo -l’únic de què disposavena que l’arreglaren en València. Quan va arribar, en lloc de donar-li’l a Silvestre, el mestre (Juan Rubio) li’l va donar al tio Basilio. Aquest fet va crear un agravi tal, que Silvestre es va deixar la banda i no va tornar mai més. Més tard, el tio Basilio va agafar el tenor.

De Juan Rubio ha quedat una història una mica rocambolesca, o potser seria millor dir rocambolesca del tot: Cal dir que aquest home confeccionava albarques i espardenyes que venia en la Torre amb el fi de millorar els ingressos. Tot i així, s’havia endeutat amb el poble i no se li va ocórrer una altra cosa que simular que havia deixat a la dona i al xiquet i que se n’havia anat. Aleshores, el poble de la Torre es va bolcar per ajudar a la dona (que segons conta la tia Mª Angeles, li deien Conxa). Li van omplir la casa de menjar i, al poc de temps, la van ajudar a dur totes les seues pertinences a Atzeneta. Més tard, aquesta dona va escriure una carta a la millor amiga que tenia en la Torre contant-li que tot havia sigut mentida i que estava molt penedida i, li demanava també, que li diguera a la gent que els perdonaren. Sembla que la banda també va col·laborar amb una aportació de 30 ptes., segons consta en el document següent, signat el 9 de gener de 1950, quan Rubio ja no era director a la banda. Dos músics de la banda a la font de la Torre: Rogelio “Rata” i Josenet “el Xato”.

La nota la firma Rafael Sánchez Picó, trompeta i músic de la banda.

La tasca musical de Juan Rubio va ser molt reconeguda per la seua còpia de partitures que van enriquir, no solament l’arxiu de la banda de la Torre, sinó també la d’un gran nombre d’entitats musicals valencianes. 45

Antonio Manresa i la banda a l’any 1950.

1949 - 1950 entra en una etapa Lcertaadebanda penúria econòmica i de desorganització que arriba a plasmar-se en una acta de l’Ajuntament. Hem de tindre en compte que aquests temps són difícils. La «... notoria decadencia y disolución...» de la que es fa ressò l’Ajuntament és producte del moment. Els anys que es viuen són complicats. El país, gairebé es troba aïllat, amb una economia empobrida i autàrquica que no dóna treva. Viure resulta complex. Segurament, no és el decorat més adient per a les bandes de música perquè els seus clients: les filades de Moros i Cristians i el món de les falles i fogueres, també es veuen immersos dins el mateix tuacte. No obstant això, l’alcalde, en la sessió de la Junta acabada d’esmentar, aconsegueix aturar la dissolució. El 10 de desembre de 1949 es fa càrrec de la 46

President Santiago Climent

Els càrrecs de 1949 Vicepresident Tresorer ? Gregorio Espí

Secretari José Gavilán

Acta Ajuntament de la Torre, 1949 “....Abierto el acto por el Señor Alcalde, que preside la reunión, puso de manifiesto que el objeto de la misma era recabar la conformidad de los señores asistentes, si así lo creian conveniente, para reorganizar la referida sociedad, nombrando nueva directiva, así como nuevo director para la banda, que puedan dar impulso a dicha sociedad, en estado, una i otra, de notoria decadencia y disolución...”. (C-C).

banda, per poc temps, Fernando de Mora, el qual li passarà la batuta a D. Antonio Manresa Aleo. En aquest moment era president D. Santiago Climent Ortuño, el propi alcalde; el secretari era José Gavilán Monerris (el mestre d’escola), i el tresorer, Gregorio Espí.

La que sempre toca! A 1949 la S.M. l’Aliança ja jugava a un nombre de loteria.

Societat Musical LA ALIANZA en una desfilada davant el pati de les escoles.

Antonio Manresa Aleo l nou director serà D. E Antonio Manresa. Aquest senyor treballava com a secretari de l’Ajuntament i era natural de Granja de Rocamora. Va nàixer en 1906. Son pare i el seu oncle van ser, durant els anys de la seua infantesa, els directors de la banda. En 1928 es va traslladar a Madrid on va estudiar solfeig

i clarinet en el Conservatori Superior de Música. Quan va tornar a la seua terra va ser secretari del Fondó dels Frares i en 1949 vindrà a la Torre per exercir la mateixa tasca en l’Ajuntament. (C). A més a més, es va fer càrrec del Cor Parroquial en el qual tocava el clarinet. El 29 de novembre de 1949 va ser nomenat director de la banda i Tonín era el mestre de solfeig.

Còpia de les partitures de Manresa. Podem veure que l’escriptura és perfecta.

Director, 1949 - 1951 Factura a nom del director Antonio Manresa per la compra d’una “boquilla” de trombó. (PTD). 47

Antonio Manresa i la banda a l’any 1950.

1950 urant l’era de direcció D d’Antonio Manresa es compren nous uniformes a La Japonesa per un total de 11.340 ptes. Van adquirir un total de vint-i-ú trages de músic d’estambre blau marí (l’anterior era gris: guerrera, pantaló i gorra). Cada uniforme va costar 450 ptes. També es van canviar les sabates a unes altres de color blanc -que sembla que van durar dos o tres actuacions-. L’import dels vestits es va sufragar mitjançant festivals i representacions teatrals. (C-C). Per aquells temps es feien dos balls anuals, s’actuava els dies de Pasqua, en Nadal i en les revetlles d’estiu, a més de les actuacions que s’acordaren amb l’Ajuntament. 48

Anècdota del tio Francisco “Corriola” Una volta van anar Luis "Martines" i Vicent Puça a per el tio Basilio i dos o tres més, que estaven en casa de Mariu la “Trencadora”, que era el sant d’ella. Puça i Luis els van dir: - Xe, que no veniu a l’assaig? Ells van contestar que sí, que ara en acabar anirien. Però quan els recaders van arribar a l’assaig, li va dir Puça a Manresa: - ”Mos han dit que no les dóna la gana vindre!” Al ratet, quan els músics van arribar a l’assaig, Manresa els va tirar al carrer i els va dir que a la pròxima “contrata”, que era per la Mare de Déu de setembre (en Mutxamel) no volia que anigueren a tocar. El tio Basilio va pensar que a ell sí que el voldria, i el dia de l’eixida es va presentar vestit de músic i amb l’instrument, però el director se’l va deixar. Manresa era estricte. Va dir: estos no han vingut a l’assaig, doncs, no vénen a tocar.

Tomás Marco al front de la banda en l’any 1951. Podem veure a Adrián (caixa), Daniel “Soqueta” (plats), Rafel el “Carnisser” (trompeta) i, Kiko “Geno” (baix) entre d’altres.

1951

Tomás Marco Balaguer on Antonio Manresa va D renunciar del càrrec el 1951 amb la signatura d’un document, encara que desconeixem els vertaders motius que el van portar a prendre aquesta decisió. Malgrat tot, el senyor Manresa va continuar com a secretari de l’Ajuntament i director del Cor Parroquial. El nou director, D. Tomàs Marco Balaguer, que també dirigia la banda de Relleu, començarà a dirigir la Alianza. No sabem exactament la data exacta d’inici, però el 30 d’abril ja feia de director. Era natural de Sant Vicent del Raspeig. Nascut en 1897, va estudiar Solfeo i Requinto en la Banda

Municipal d’Alacant. Es va haver de traslladar a Tibi per motius de salut, i va formar l’antiga Banda Municipal, que actualment s’anomena La Magdalena. Eixa actuació tan afortunada va fer que el cridaren de Relleu on va ser director de la banda des de 1948 fins el 1950. Posteriorment, es farà càrrec de la Societat Musical la Alianza en juny de 1951. (C). Durant la seua estança en la Torre va ser fuster. En aquell moment el president era Gregorio Gil i la seu de la banda es trobava en Generalísimo, 17, en el local de la Aliança.

Director, 1951 - 1953

Antonio Manresa enmig del cor parroquial, tots els anys tenien una cita ineludible cantant nadales al Sanatori.

1951 n aquest període la banda E tenia despeses econòmiques importants, com la reparació dels instruments -que es portaven a E. Penades Garcia, en València- o el pagament de sou i el lloguer al director d’una casa en l’Avinguda Fco. Franco, 6, 2n pis, amb un total de 100 ptes. mensuals.

La que sempre toca! A part de la rifa, també es venia loteria de Nadal. En 1951 jugaven al número 51.767 i el dipositari era el tresorer Gregorio Espí.

Una vaixella. Aquesta va ser la boleta premiada! Amb l’objectiu de treure diners, van decidir fer rifes com la que es mostra. La vaixella la van comprar en Almacenes Marhuenda. Va costar 700 ptes. Es van traure 579’35 ptes. en net. Es van fer 2.000 paperetes. Se’n van vendre 1.816 i se’n van quedar per vendre 184. La nota la signa Benjamín Giner que era el germà de Victoria, el qual regentava la pensió al costat del bar El Xato.

Document que havia de signar qualsevol pare perquè el seu fill poguera entrar en la banda. En aquest any van entrar quatre músics: José Ibáñez Llinares, Antolino Castañer, José Luis Miquel Llinares i Fermín Bernabéu Garcia. Van haver, a més, 10 cessions d’instruments: José Garcia Brotons, Enrique Llinares i Fermín Bernabéu: clarinet, Luis Picó: caixa, Francisco Verdú: saxo alt, Rafael Sanchez: trompeta, Juan Gil: requint, Mario Espí: saxo, Francisco Picó: baix i Valeriano Gisbert: bombardí. (PTD).

Sabem que van ser membres d’aquesta orquestra: Luis "Martines", Enrique “Cañaro”, Fernando “Bomba”, el tio Basilio, Rafel “Carnisser”, Quico “Geno” i Planelles, entre d’altres.

1951 Renovació dels Estatuts. Només s’alteraran 5 articles: • El 21. Les multes no les imposarà el director, seran qüestió de la Junta Directiva. Amb la qual cosa li lleven al director una funció onerosa que podia enfrontar-lo amb determinats músics. • El 22. Les multes les pagaran els interessats o els seus representants. • El 27. La banda tocarà en morir un músic i també quan hagen mort -els pares- del músic. • El 28. Adequació als temps. • El 33. La seu en 1951 és Avinguda del Generalíssim núm 17.

Un faristol dels Coppers encara ha arribat viu a la nostra època. Per a la persona que l’ha mimat tant de temps i amb tanta estima, possiblement siga un record de molt valor d’aquells moments que va viure amb la banda de música. 52

e qualsevol manera el fet D més interessant d’aquest any és la renovació dels Estatuts. Molt probablement, aquest any, el 1951, un fet marcarà una mena de fita o punt de referència:

Parlem del naixement de ELS COPPERS. Era una xaranga, orquestra o grup musical, fins i tot podríem parlar d’un conjunt musical; com els que sorgirien en els anys seixanta i setanta per tot arreu, un grup pioner.

Mentre els Coppers actuaven pel seu costat, el director Tonín amb alguns músics de la banda assajaven bailables per fer el mateix. En aquesta foto podem veure a Fermín, José María “Esquilaor”, Tonín, Pep “Tofol” i Paco “Cigalo” a la bateria, encara que tocava el clarinet. n realitat, els Coppers no E buscaven una altra cosa que una varietat d’allò que anomenem com la segona funció de les bandes valencianes: traure uns diners per portar a casa. Ja sabem que la clientela de les bandes són les filaes de moros i cristians, les falles i les fogueres. Bé, doncs els Coppers buscaven un mercat diferent, podríem dir que s’assemblaven més a les orquestres de BBC (bodes, batejos i comunions). Tocaven en locals -com ara el Xato- i en altres espais foranis, perquè la gent ballara, i el que tocaven eren els famosos ... bailables. D’entrada, però, el problema el van trobar en els mateixos estatuts, concretament, en l’article 8.

Reglament. Article 8 “... Ningún individuo podrá usar el instrumento EN PÚBLICO, sin el consentimiento del señor Presidente y el señor Director de la banda u orquesta, y en sus ausencias de las personas que las representen. ...”

Cal dir que, amb -el Reglamentoen la mà, només calia demanar permís. I el demanarien i hi haurien discussions, moltes i, segurament, fortes. El president i el director haurien de parlar, la resta de músics també, ells havien de cedir en determinades qüestions (és el que se sol fer quan es discuteix).

Han passat 40 anys i el nombre de músics no varia considerablement; els músics que entren pels músics que ixen. És el que ha passat tota la vida i seguirà passant. Finalment, va haver una mena d’acord: pagarien 20 ptes. per l’ús dels instruments per cada actuació que feren fora de la societat. (C.C.). Tot i així, el tema no va quedar aclarit del tot perquè les picabaralles van continuar mentre van existir. 53

A la foto podem trobar al tio Fermín rodejat de dones: Jovita, Aurelia, Delmira, Adela i Rosa.

1951 - 1952 ls Coppers van estar anys E tocant i van fer nombroses eixides a pobles veïns (en el

Luis “Martines” es van traslladar a Alacant, el tio Enrique “Cañaro” es va casar i el seu lloc el va Trabajo de Xixona tenien molt ocupar un saxo de Gaianes. I els d’èxit). Van complir l’objectiu: Coppers van haver de plegar. que la música, no solament fora El tio Basílio i el tio Fernando una activitat agradosa, sinó que, van tornar a la banda perquè els a més, els reportara uns guanys agradava molt. La resta, el tio econòmics. Enrique “Cañaro”, Quico “Geno”, Ara bé, va ser una segregació de Luis “Martines” i Rafel la banda? Sembla que sí, però “Carnisser” s’ho van deixar. no es pot afirmar de manera Hi ha anècdotes que absoluta. Les memòries dels manifesten, com a mínim, músics majors parlen que rivalitats i desencontres entre durant l’etapa de direcció de els Coppers i la banda, com la Tonín: que ens conten en una de les entrevistes:

Deien dels Coppers ...

“... eren sis músics i es van deixar la banda, encara que continuaven tocant en algunes actuacions ...”. No obstant això, a partir de 1955 va haver una dispersió dels components: el tio Fernando se’n va anar a viure a Mutxamel, Rafel “Carnisser” i 54

Tocar o ballar ...? Els membres de la banda, treien a ballar, en el Xato, a les novies dels músics dels Coppers, amb una intenció provocadora. Conten ... hi ha opinions ... que vénen a dir que els Coppers volien «carregar-se a la banda».

Anècdota del tio Basilio Una volta, els més amics, van firmar perquè em tiraren al carrer, perquè havíem format Els Coppers. Els Coppers van començar com una “humorà”. En una ocasió, ens vam enterar que els músics de la banda volien llevar-nos els instruments mentre tocàvem en el bar del Xato. Però nosaltres, vam demanar un saxo a uns coneguts de Busot que vivien a la finca l‘Espino. Quan la directiva va entrar a llevar-nos els instruments, i estaven a meitat escala, vam treure ràpidament el saxòfon deixat, i vam reprendre el ball, deixant bocabadats als membres de la directiva. Açò seria per l’any 1952.

1952 n 1952, el tio Basilio va E compondre la melodia de el Insospechat i Tomàs Marco la va instrumentar. Aquesta informació fa pensar que la segregació no existí del tot perquè en 1952, el tio Basilio és integrant de Els Coppers, però això no va ser cap obstacle perquè el director li instrumentara el pasdoble. La relació amb la banda potser no estava trencada del tot o ... potser Tomás Marco, bona persona de mena que era, l’instrumentara com un favor personal. Més encara, fins i tot, podria ser que en 1952, encara no haguera hagut trencament. Siga com siga, els uns i els altres van fer el seu paper. La banda, segurament, es va ressentir en determinades actuacions (en els Coppers hi havien bons músics), però va sobreviure. Els Coppers van tindre el seu temps i s’ho van haver de deixar. Els seus membres, com ja hem dit, van agafar camins diferents. I potser siga el moment d’anar traient del sac de les entrevistes frases que han dit músics de la banda, frases escollides que ens resulten records inesborrables. Aquesta n’és un xicotet tast:

Diu el tio Basilio: El més bonic per a mi va ser l’estreno del meu pasdoble en la plaça. Però també he plorat molt per la música. El 23 d’abril de 1952 es van haver de comprar sis uniformes per a: Fernando, Gilberto, Antolino, Paco Monllor, José Luis i José Domenech, a més de dos pantalons per José Agulló i Juan Miguel. Els uniformes es van pagar en dues lletres de canvi.

En el temps que Tomás Marco va ser director es van fer moltes comandes a l’Editorial Música Moderna de Madrid. La majoria d’ells els signava D. José Gavilán Monerris, mestre d’escola, i que aleshores era el secretari de la Societat Musical. D. Tomàs Marco va ser home molt dotat per a la música i va aportar una obra que va superar

Anècdota d’Adrián Peixet anava molts dies a casa plorant perquè era molt bon músic d’oïda però no li agradava estudiar. les vint peces que encara hui es conserven en l’arxiu musical de la Torre.

En la foto podem trobar, entre d’altres, a: Desiderio, Pep “Roc”, Fermín i Antolino. Aquesta fotografia pertany a Fotos Llorens, del 4 d’agost de 1959.

1953 de dir que el seu caràcter S ’ha el va fer una persona admirada i respectada tant en l’àmbit musical com en el civil. (C). Tanmateix, la situació econòmica era, com hem comentat anteriorment, difícil, i a D. Tomàs Marco li costava viure amb el que cobrava de la banda i amb el que treia de la fusteria. Pel maig de 1953 va haver de tornar a Tibi, on va reprendre la direcció de la banda fins 1967. Mor el 2 de novembre de 1974.

Aquestes situacions, vistes amb la distància del temps, ens donen llicència per pensar que D. Tomàs Marco va ser una persona que en unes altres circumstàncies, haguera fet molt per la Societat Musical la Alianza; era un músic valuós que es va trobar enfront un escenari de postguerra, amb manca de mitjans, amb la gent del poble bregant per sobreviure. Van ser uns temps desagradosos, també per a l’art i la cultura; temps complicats i

Tomàs Marco, a banda, signa i copia algunes misses, (sembla que alguns músics les interpretaven en l’església). D’entre les misses que es conserven a l’arxiu de la S.M. l’Aliança, destaquem: · Missa a tres voces del padre Guzman. · Missa Tedeum laudamus - Perosi. · Misa breve O. Ravanello. · Missa de Requiem - Nogueras. · Missa en Do por H. Eslava. · Exultati justi a 4 veus pel Pare L. Viadana. · Missa en do - J. Cantó. · Missa a 3 voces por Juan Ruiz. Els papers de les misses són per a soprano, alt, tenor, baix, clarinet 1r, clarinet 2n, clarinet 3r, saxo tenor, trompeta, trompa, trombó, bombardí i tuba.

foscos, amb la qual cosa es va veure obligat a marxar i buscarse la vida fora del poble. Durant aquells anys, tant la banda, com els músics i els directors van esdevindre veritables herois: aconseguiren superar tota classe d’inconvenients i conflictes, bàsicament per manca de diners. Tanmateix, ací caic allà rellisque, arribaran als nostres temps per convertir-se en elements característics i importants del poble de la Torre.

Frase d’Adrián Antes era perquè t’agradava molt la música, sino no podria ser.

La banda tocarà en Alacant, en la foguera Plaza Chapí, els dies 21, 22, 23, i 24 de juny, foguera a la que ja ha anat en altres ocasions. l 18 d’abril de 1953, haventE se’n anat Tomàs Marco, assumirà la direcció de la banda amb la recomanació de D. Fernando de Mora: Antonio Gisbert Espí. Dirigirà la banda durant nou anys, fins el 1962, i marcarà així una etapa considerable quant a la gestió artística de la Societat Musical. Se’l coneixerà pel malnom de: Tonín de la Cervera. Cal fer menció, però, d’una carta datada el 22 d’agost de 1952 adreçada a David Coloma, cosa que ens fa suposar que podria haver sigut el president aquell any. En la carta apareix una signatura, quasi il·legible, d’un xic de Mutxamel que s’ofereix a dirigir la banda. Es tracta d’un músic que tocava com a contractat en les 57

eixides que la Societat Musical feia a Castalla i a Ibi. A més d’oferir-se com director, també s’ofereix com instructor de classes per als educands i música “ligera”. Aquest home sembla estar ben relacionat amb el món de la festa perquè

insinua que amb ell, hi haurien més contractes. Afirma que ja ha parlat en alguns músics (ha d’haver parlat en les eixides que hem apuntat). (PTD). No hi ha resposta o no la coneixem. En qualsevol cas, el successor de Tomàs Marco serà Antonio Gisbert, Tonín.

Actuació de la banda en la Torre amb el seu director Antonio Gisbert. Encara que aquesta fotografia correspon a la cercavila de Sant Gregori del 9 de maig de 1961.

1953 odem dir que Antonio P Gisbert era torruà, malgrat va nàixer al carrer Sant Francesc d’Alcoi el 25 de març de 1929, els seus pares sí que ho eren. En 1937 -en plena Guerra Civiles traslladarà a la finca de la Cervera, heretada de sa mare. S’iniciarà musicalment amb el llaüt. S’integrà en la Societat

Musical a partir de la reorganització de 1946 i, en molt poc temps, aconsegueix la plaça de clarinet principal. D. Juan Rubio li proporcionà els mitjans i li va impartir classe. Ingressà en el Regiment Biscaia núm. 21 d’Alcoi, sota la direcció de D. Rafael Giner Estruch. Es perfeccionà i obtingué diversos títols acadèmics del

Conservatori de Música de València, on es llicencià. Va tornar a Alcoi amb la seua família. Ingressà en l’orquestra de pols i pua Armónica Alcoyana i participà de manera activa en la Corporació Musical la Primitiva i en la banda Nueva del Iris. Més avant, entrà amb el contrabaix en l’orquestra “Los Masters” de la qual va ser director. El senyor Bisbe va vindre, una de tantes vegades, a la Torre de les Maçanes. Tonín i alguns músics després de l’actuació ho van celebrar a l’Ajuntament i M. Ángeles i els seus pares que regentaven el bar la Plaça, van ser els encarregats de preparar el banquet. En esta foto veiem a María Ángeles, que asoma el cabet enmig de tots els músics. María Ángeles sempre ha estat molt lligada a la banda de música i és una enciclopèdia oberta, de fet la majoria dels detalls i moltes fotografies els tenim gràcies a ella.

Societat Musical la Alianza, amb el seu director, Antonio Gisbert.

Antonio Gisbert Espí hem esmentat més arrere, C om Tonín es convertí en el

El 21 de setembre de 1958 es va casar amb Amparo Pérez director de la Alianza per Garcia, de Sella. (C). recomanació de D. Fernando de S’adoptaren mesures per tal de Mora. I arribà a regentar el bar els problemes que posseïa la banda en el carrer solucionar econòmics, especialment de Manresa, conegut com “el Bolero”. caràcter pecuniari amb les faltes d’assistència, 5 ptes. si es tractava d’un assaig i 15 ptes. si es faltava a una actuació. Van signar també un document on els músics es comprometien a assistir als actes concertats amb l’Ajuntament (festivitats religioses i altres actes). Amb Tonín es canviarà d’uniforme dues vegades: blanc -amb jaqueta i gorra- la primera vegada i blau marí la segona. Els van adquirir en la Casa Vico d’Alcoi. El tresorer en 1953 era David Tonín, pel que ens conten Coloma. En aquesta foto el alguns músics, era un director podem veure amb la seua dona exigent i una mica sever. Leoncia i Mercedes “Rita”.

Director, 1953 - 1962 Els educands aprenien solfeig amb el mètode Eslava. Malgrat les dificultats que venien arrosegant, podem dir que aquest període es caracteritzarà per una certa estabilitat amb abundants eixides i contractes. 59

En la foto podem veure a Tonín al centre de tots els nous membres: a la caixa, Pepito Mayor; al fiscorn, Pepe Luis Calvo; als clarinets (d'esquerra a dreta): Joaquin del mas de la Bolarina, Ildefonso, José María "Carnisser" i Victorino. Darrere amb el baix, Fermín; i el tio Francisco "Corriola" i Luis el "Guapet" a l'esquerra amb els saxofons.

1953 - 1954 n 1953 la banda va fer una E actuació per Sant Isidre -possiblement la primera de Tonín com a director-. Tenim la llista dels músics que hi van intervenir: 1 - Victorino, 2 - José Ibáñez, 3 - Francisco Llorens, 4 - David Coloma, 5 - Fermín, 6 - José “Peter”, 7 - Fernando, 8 - Paco, 9 - Carlos, 10 - Tofol, 11 - Javier, 12 - Francisco, 13 - Rafelet, 14 - Victorinet, 15 - Santiago, 16 - Sigalo, 17 - Rafelin, 18 - Taperal, 19 - Director. (PTD).

Frase del tio Rafel El tio David, bona persona i en ganes de fer faena. 60

President José Gavilán

Els càrrecs de 1954 Vicepresident Tresorer Miguel Verdú Valeriano Gisbert

Durant aquests dos anys ingressaran dos músics nous: Antonio García Llinares i Valor Bernabéu García. A Antonio García Llinares, acabat d’entrar, li donaren una trompeta amb la seua “boquilla”. En 1954 el president era José Gavilán Monerris, mestre d’escola, el vicepresident Miguel Verdú, el secretari Mario Espí Gisbert, el tresorer Valeriano Gisbert Llinares i els vocals, Fernando Gisbert i David Coloma. El director seguirà sent Tonín.

Secretari Mario Espí

En l’estat de comptes, es declaren 23.481 ptes. d’ingressos i 22.824´65 de despeses, el que deixa un remanent de 656’35 ptes. en caixa. (PTD). Es cediran instruments a: Juan Miguel, un fliscorn; Juan Alvado, un clarinet (Laubé Si b “13 llaves” amb embocadura, faristol i abraçadera); Francisco Monllor, un clarinet; Luis Picó, una caixa; i a Basilio Torregrosa Garrigós, un saxòfon.

1954

Tonín i la seua dona. le corresponda, previo pago del importe, facilitándole además los utensilios y vajilla necesarios para la comida, así como colchonetas y local a propósito para su alojamiento....” El preu final era de 6.500 ptes. per a trenta músics. El contracte el rebrà Antonio Gisbert. a Societat Musical va rebre Ld’Alcoi, una carta de l’Ajuntament de la Comissió Municipal de Festes de Sant Jordi, per participar en la Fiesta del Pasodoble. La Alianza podia participar en la segona secció; en bandes de menys de 40 places. El concurs se celebrà el dia 21 d’abril en el Parc de Primo de Rivera. Com a premissa, havien d’executar un pasdoble obligat, Mis amores, i un pasdoble de lliure elecció.

Hi havia un premi de 2.000 ptes. i un altre de 1.000 ptes. per a la segona secció. Rebran 250 ptes. per les despeses. Fruit dels bons temps que vivia la banda, se signa un contracte amb la filà Andaluces, el 21 de març de 1954. Actuarà en tots els actes oficials, «debidament uniformada» i en la: “... tradicional entrada de la comparsa al anochecer....” La comparsa: “... se compromete a facilitar a dicha Banda el suministro del Ayuntamiento que

Despeses de manutenció a les festes d’Alcoi 61

1955 Extracte del contracte amb l’Ajuntament signat el 30 de març de 1955 Es reuneix l’alcalde D. Primitivo Sirvent Giner, el president de la banda D. Antonio Espí Jordà i el vicepresident D. Miguel Verdú Palma. A més, el fester Major D. José Torregrosa Verdú i D. Gregorio Espí Gisbert com a festers i acorden: 1- Que la banda de Música de esta Villa, compuesta por VEINTICUATRO números actuará en las fechas y horario que se expresarán con el más riguroso orden de disciplina con el fin de llenar cumplidamente su deber. 2- Tracta del preu: 3.600 ptes. 3- En todos los actos marcados en el programa y en los que se señalan en este contrato, todos los miembros de la banda de música acudirán con puntualidad a la hora marcada en cada actuación, con el bien entendido que de llegar la hora señalada para la actuación de dicha banda y por falta de músicos no pudiese realizarse el acto (aunque solamente fuese uno), quedará automaticamente rescindido este contrato, sin derecho a reclamación por parte de la banda de cantidad de ninguna clase. 4- Con el fin de llegar a una mayor comprensión lo “extipulado” en el apartado anterior, se acuerda que en los casos de fuerza mayor, tales como enfermedad, accidente, etc. que pudiese ocurrir a cualquier miembro de la banda de músicos, quedará este salvado mediante la oportuna justificación y que la falta de un músico que sin justificarlo debidamente no asista al acto señalado, serà corregido por la Directiva de la banda. 5- En todos los actos fuera de programa deberá el Sr. Presidente y Director de la Banda atenerse a cuantos requerimientos le sean formulados por el Festero Mayor al fin de actuar en las horas que dicho festero crea oportuno. Els va faltar fer fitxar a cada músic abans de començar un acte. Hi ha requeriments i controls propis d’una exigència seriosa. S’explicaria si, en anys anteriors s’hauria hagut de suspendre un acte perquè no hi havia banda o n’eren tan poquets, que no podien actuar. S’arriba a atemorir a cadascun dels músics i a la pròpia banda: “... (aunque solamente fuese uno) quedarà automàticamente rescindido este contrato ...” 1955 la banda tornarà de Lper’any nou a la filà los Andaluces les festes d’Alcoi. En la història d’aquesta filà apareix el nom de la banda com: Unión Musical de Torremanzanas. La Directiva estarà formada pel president, Antonio Espí Jordà, pel vicepresident Miguel Verdú, el secretari Mario Espí Gisbert, el tresorer Valeriano Gisbert i els

President Antonio Espí

Els càrrecs de 1955 Vicepresident Tresorer Miguel Verdú Valeriano Gisbert

vocals Victorino Verdú, Fernando Gisbert i Rafael Sirvent. Aquell any van haver uns ingressos de 25.180’35 ptes. i unes despeses de 24.726’35 ptes. Restaren en caixa un total de 454 ptes.

Secretari Mario Espí

Solament canvia el president i algun vocal. El mestre d’escola, José Gavilán, deixa el càrrec i l’agafa Antonio Espí. Sorprén, però, el contracte amb l’Ajuntament, signat el 30 de març de 1955. S’observen unes condicions que semblen estrictes i serioses, més del que caldria esperar. Potser hagen hagut precedents que obliguen a la seua redacció, però, en la seua lectura i anàlisi, no hi ha cap dubte que rau una certa desconfiança per part dels músics cap a l’Ajuntament a l’hora d’aparaular el contracte per les festes patronals en honor a Sant Gregori. Que aquell any se celebraven els dies 8, 9, 10, i 11 de maig.

La S.M. la Alianza en les fogueres de Sant Joan en Alacant.

1956 banda, aquell any va tocar Lperaen3.200 la foguera Plaza de Chapí ptes. Eren vint-i-sis músics i el director, havien de tocar el dia 21 de juny per la vesprada -només arribar- i els tres dies següents. La Comissió de la Foguera es comprometia a buscar allotjament. Anaven “governats”, és a dir, la foguera posava el menjar i pagava els viatges d’anada i tornada. Els hi pagaven en terminis: el primer -500 ptes.- es va pagar amb la loteria del número 59.029, pel sorteig del 5 de maig. La resta fins arribar als 3.200 ptes. es va efectuar en quatre pagaments de 700, 500 (2) i 1.000 ptes. La diferència entre anar governat i haver de cuinar-se es reflecteix, evidentment, en el preu total de l’actuació.

Afortunadament, disposem d’un “document” que ens mostra les despeses de manutenció amb prou exactitud (pàg. 61). Es tracta d’un any en Alcoi -no hi ha data-, però que podem situar, sense témer errar per l’època dels anys seixanta, la banda va cobrar de la filà 11.500 ptes. i després de pagar la manutenció, a cinc músics contractats de Sant Joan i els viatges, de les festes, trauen en net 6.395 ptes. Gairebé la meitat dels guanys aplicant aquest raonament al preu de la Foguera Chapí. De no haver anat “governats”, fins i tot en els viatges, el preu s’hagués rebaixat en unes 6.500 ptes. per una estada molt similar a la d’Alcoi.

Ara bé, no estem parlant del mateix any perquè, com podrem anar veient més avant, els pressupostos de la festa munten amb certa premura. Un altre tema seria la contractació de músics i el seu preu. En el cas del document de què disposem, contractar 5 músics li suposava a la banda una despesa de 2.050 ptes. (eixien a 400/450 ptes.), a part de la manutenció, perquè menjaven de “l’olla” comú. Tenim una idea aproximada de molts diners van guanyar els músics de la banda de la Torre en aquesta eixida: unes 250 ptes. El que no sabem és si deixarien un percentatge per als fons de la Societat Musical.

La Societat Musical la Alianza en el 1er Desfile Folklòric de la Província d’Alacant.

1956 l 1956 hi haurà una E renovació de la Junta Directiva durant una reunió celebrada el 2 de gener. Després d’aquesta, el president serà Antonio Espí Jordà, el vicepresident, Miguel Verdú, el tresorer Rafael Sirvent, el secretari i -comptador- David Coloma i els vocals Carlos Payà, Joaquin Orts i Victorino Verdú. Solament canviarà el tresorer i el secretari, així com els vocals. El president i el vicepresident seguiran sent els mateixos. El 1956 van entrar en la banda: Ildefonso Orts, Luis Sirvent Donat, Victor Verdú i José Domenech. En aquest mateix any, la Alianza va participar en el Desfile Folklòric de la Província d’Alacant, era la primera vegada que se celebrava. 64

President Antonio Espí

Els càrrecs de 1956 Vicepresident Tresorer Miguel Verdú Rafael Sirvent

Secretari David Coloma

Participació en el Desfile Folklòric de la Província d’Alacant “... Llegó la fecha señalada y la realidad superó las previsiones más optimistas. Toda la fuerza de nuestro alicantinismo desbordó al contemplar tanta belleza. Era de ver la emoción de quienes avecindados en Alicante, reencontraban el ella, las fiestas de sus puntos de origen. Y cómo mostraban en voz alta con el orgullo de quien muestra lo suyo - los mil detalles de comparsas y atavios. Tomaron parte en este primer Desfile Folklórico de la provincia, Alcoy, Biar Torremanzanas, Pedreguer, Bañeres, Jijona y Elda ...”

Pep “Ronquit” i Fermín amb Fina “Santos” i Mariu “el Surdo”.

1957 n l’acta de l’Assemblea del E dia 2 de gener de 1957, el president Antonio Espí Jordà, el vicepresident Miguel Verdú, el tresorer Rafael Sirvent, el secretari-comptador David Coloma i els vocals Carlos Payà, Victorino Verdú i Luis Sirvent, van deixar la Junta Directiva. No obstant això, va ser un any farcit d’activitats, bollien els contractes. En Alacant aparegueren agències que es dedicaven a la contractació de bandes, orquestres, vocalistes i altres artistes. Una d’elles: ISNENSA (també apareix escrit ISNESA), li proposà a la banda de la Torre tocar en fogueres «en el distrito de Carolinas Bajas» amb les despeses a compte de la societat (carta de 17 de març).

ISNENSA Aquesta empresa representa en Espanya els rellotges -Zeltic- i tenia la seu en el carrer Angel Lozano, 3 Més tard, l’agència va enviar un contracte que s’acceptà i del qual tenim constància mitjançant una carta, per a la foguera del “Distrito de Benalua”. En el dors d’aquesta i cal·ligrafiat a mà, (tot sembla que es tracta d’un esborrany) apareix escrit:

Arreglo económico ... “... Esperamos encargue busque sitio para dormir y para arreglarnos la comida, todo ello lo más económico posible y dentro del distrito....”

Fermín i Tonín de la Cervera. 65

Els músics de la Torre (sembla que en Les Fogueres de Sant Joan): David Coloma, José “Sereno”, Victorino, Tonín, Luis “Martines”, Fermín, Carlos Payà Valor, Pepe Luis, Fernando, Rafel “de la Mullora”, José Domenech “Tofolet”, Francisco “Corriola” i Ildefonso.

1957 diferència de preu -de 300 Laltraaptes.entre una foguera i una semblava haver decantat l’elecció: Carolinas bajas oferia 8.000 ptes. i Benalua 8.300 per 30 places incloent les del Director i la del Banderer. La foguera es feia càrrec de pagar el 5% de l’import a la Societat General d’Autors. No van poder atendre, evidentment, a una tercera foguera: Gral. Mola-Renfe, i David Coloma, secretaricomptador eixe any, va contestar amb una diplomàcia digna d’un professional.

Anècdota de Francisco Corriola “... En Callosa hi havia una xicona que s’assomava al balcó cada volta que passava la banda de música, i tots, des de baix, li miràvem les cuixes ...” 66

El tio David respon amb dipolomàcia. Extracte “... que dado cuenta de su escrito a la Comisión de esta Banda, me comunican que este año muy a nuestro pesar, no podemos complacerles, ya que estamos contratados en la Hoguera de Benalua. De haber sabido antes sus noticias, seguramente, estoy seguro habríamos llegado a un acuerdo positivo. Sin otro particular, y con muchísimos recuerdos a Juanito, por sus buenos deseos para con nosotros, y Vd. Sabe puede disponer cuanto guste de este su affmo, s.s.q.e.s.m. ...”

Com podem llegir, el tio David havia creat una Comissió que de ben segur no existia anteriorment, i la fa parlar. És la Comissió “personal” la que li comunica que ja estan contractats, no el propi David. Però això sí, si ho hagueren sabut abans és a dir: si voleu que anem l’any que ve, us heu d’espavilar perquè com podeu observar, nosaltres tenim moltes núvies.

Finalment, s’acomiada amb un as que es trau de la mànega: «muchísimos recuerdos para Juanito», membre d’una foguera i al que coneixien d’altres actuacions. Amb la intenció de: - que ens haja passat açò amb l’amistat que tenim amb Juanito! El tio David sabia fer les coses bé; amb una carta de disculpes s’ha assegurat uns possibles clients per a un altre any. Ja parlaria ell amb Juanito, home!

Comprant un clarinet.

1957 ’activitat de la banda es Ldemanda reflecteix també en una d’instruments, de reparacions i de recanvis, que generalment procedien de Penades en València i de Casa Torres, així com adquisicions de revistes i premsa especialitzada: Llorens d’Alcoi o Editorial Música Moderna de Madrid o la subscripció al setmanari 7 fechas del grup Prensa del Movimiento, la subscripció de la qual durarà molts anys. D’aquestes compres hi ha testimoni documental -facturesabundant. Però sembla que la renovació de la Junta Directiva i el balanç, no s’havia enviat a Governació -com era preceptiu- i van rebre un toc d’atenció mitjançant l’Ajuntament apremiant -amb la insinuació directa de possibles sancions-.

El 2 de setembre de 1957 van signar un contracte per actuar en les festes de Moros i Cristians de Callosa d’en Sarrià del 12 al 15 d’octubre. S’hi especificava que es cediria a la banda un local, matalafets per

El 10 de juliol una filà de Mutxamel li demanà a la banda que: “... apreciaríamos que Vds. actuaran en esta localidad como en años anteriores. Así espero que me manda lo antes possible presupuesto con viajes la manutención por cuenta de nosotros. ...”

dormir i taules i cadires per menjar, així com les despeses dels viatges. La manutenció aniria a compte de la banda. El preu de pagament va ser de 5.700 ptes. L’estat de comptes, a 31 de desembre de 1957, era el següent: Ingressos: 31.466’70 ptes. Despeses: 30.722’55 ptes. Saldo a favor: 744’15 ptes. (Aquest serà enviat a Governació).

I en la postdata afegiren: “ El número de plazas a ser posible que no pasen de 20. ...”

1958

1958 la Directiva estava LEspí,’any formada pel president David amb domicili en Carrer Major, 25 (industrial), pel vicepresident Juan Gil Montoya, que vivia en el carrer del Castell, 9 (llaurador), pel secretari David Coloma, que vivia en la Pedania de Masets (llaurador), pel tresorer Rafael Sirvent Verdú, amb domicili en Carrer General Mola, 5 (canter), i pels vocals Victorino Verdú, José Ibáñez Llinares i Francisco Alcaraz Orts (llauradors). El 31 de desembre de 1958 l’estat dels comptes reflecteix uns ingressos de 31.300 ptes., unes despeses de 31.000 ptes. i un remanent de 300 ptes. en caixa. Si els anys anteriors havia hagut activitat d’eixides, en aquest any es desborda el calendari amb sis actuacions en festes. I, sorprenentment, la situació interna es tambaleja, com veurem en el contingut de dues cartes-document. Es tracta de dues cartes paral·leles, una escrita pel director i una altra pels músics (estretes de reunions prèvies molt serioses, amb la Directiva). Per arribar al punt que ara anirem desgranant han d’haver passat fets negatius com insults, discussions fortes i situacions desagradoses. La Junta Directiva imposa una gestió dura amb detalls que arriben a semblar feridors, especialment, en el cas del Director, però també en el cas dels músics. 68

La banda estava formada per vint músics en plantilla, més el Director. Cal dir que el director cobrava 6.000 ptes. anuals pagades en 12 mensualitats i, amés amés, havia de donar classes 3 dies a la setmana als educands. (PTD).

President David Espí

Els càrrecs de 1958 Vicepresident Tresorer Juan Gil Montoya Rafael Sirvent

Portar al peu de la lletra les condicions a les quals s’obliguen, no resultarà fàcil. Llegir la nova normativa ens fa pensar en una banda, no només desorganitzada, sinó enfrontada en determinats moments i, insistim, amb insults i discussions a l’ordre del dia.

Secretari David Coloma

Els canvis de Junta Tornen a canviar el President i Vicepresident, a data de hui encara continua passant el mateix; la Junta Directiva canvia amb molta facilitat. Acaben més cremats que la pipa d’un Indi.

1958 Obligacions del director

Anècdota d’Adrián

“Dirigir los ensayos y actos públicos en que actue la Banda de Música.”

Abans les condicions per quedar-te a dormir fora de casa eren pèssimes. L’aseo podia ser perfectament un bancal i un bidó de 200 litres d’aigua era suficient per llavar-se durant els tres o quatre dies, però com el bidó estava rovellat, al tercer dia ja ens llavàvem la cara amb rovell, a més de dormir en matalàs de pallocs.

“... procurando con su celo de que estos cumplan todos los preceptos reglamentarios para el dia de mañana sean Músicos modelos.” “Asistir con puntualidad a todos los ensayos y actos que actue la Banda de Música, procurando dar siempre ejemplo con su seriedad y disciplina.” “Cumplir i hacer cumplir en todas sus partes las disposiciones de este contrato.”

Actes prohibits al director 1.- Cobrar cantidad alguna, ya sea de la clase que fuere a ningún Educando, Músico o persona, siempre que esta cantidad se derive o tenga relación su pago con la Sociedad Musical “la Alianza”. 2.- Firmar contratos de ninguna clase en lo referente a posibles desplazamientos de la Banda de Música; contratar Músicos para cubrir bajas de la Banda en dias de actuación ya sea dentro o fuera de la localidad, sin consentimiento del Sr. Presidente. 3.- Vestir de paisano los dias de actuación de la Banda, debiendo con su ejemplo vestir el uniforme de Director y hacer que los demàs músicos usen el suyo, siendo su obligación de revistar a todos los miembros de la Banda antes de actuar, procurando que todos estén en completo estado de revista, pues el desaliño en el vestir infunde desprecio.

analitzem, primerament, la S icarta del Director, ens

sorprén el fet que, possiblement, Tonín tenia un contracte oral i ara es formalitza i se signa. De fet el primer punt dels nous acords va ser el nomenament formal com a director de la banda a Tonín. L’acceptà i es comprometé a complir les estipulacions del contracte. Es deixava clar que el sou era de 6.000 ptes. pagadores a 500 cada mes. I quedava clar també que el termini de duració del contracte era indefinit. Vist així, es tractava d’una confirmació en el càrrec i, fins i tot, una mena de vot de confiança. Però, a continuació, venen les obligacions.

Bé, unes obligacions correctes i lògiques. Si quedara així seria tot normal. Però hi havia un apartat que marcava i definia els ACTES PROHIBITS AL DIRECTOR. Aquests articles semblen estar dissenyats, específicament, per a Tonín. Tot indica que ell havia signat contractes -hi ha alguns

d’ells signats- però açò no vol dir que no haguera consultat amb la Junta Directiva. Sembla també que havia pogut cobrar classes a educands o a altres persones, i a més a més, que havia pogut vestir de paisà o de manera informal en determinats actes de la Banda. Sense comentaris ...

1958 Si encara no havia quedat del tot clar, hi ha un apartat titulat: SANCIONES AL DIRECTOR Fa al·lusió a les faltes que podia cometre el director. Aquestes podien ser classificades com a lleus, greus i molt greus. Per a les faltes lleus se li imposaria una multa de 25 ptes. “... La trangresión individual de una disposición de pequeña importancia que no llame la atención a la Junta Directiva, y no sea causa directa o indirecta de escándalo.” Per a les greus:

Músics assistents: Carlos Payá, Victorino Verdú Torregrosa, Fernando Gisbert, Rafel Sirvent, Francisco Monllor, José Calvo, José Domenech, José Pérez, José Ibáñez, Francisco Alcaraz, Luis Sirvent, Sebastián Gisbert, José Mayor, Ildefonso Orts, Vicente Sirvent, José Miró, Eduardo Santonja, Desiderio Jordá, Juan Gil, Joaquin Castañer, Victorino Verdú. Als quals se’ls va comunicar:

“... la acción u omisión de positiva trascendència que frefleje un espíritu de rebeldia hacia la Sociedad Musical “la Alianza” negándose a cumplir las disposiciones del Sr. Presidente y las clausulas de este contrato: setenta y cinco ptas.” Per a les molt greus: “... La ejecución de un hecho penado por la ley, falta de respeto al Sr. Presidente, Sr. Secretario, Vocales de la Junta Directiva, incumplimiento de órdenes que emanen de la Secretaria de la Junta: propuesta expulsión en el cargo y anulación de inmediato del presente contrato.” I l’apartat referit a l’organització de les classes que impartiria el Director: “... Los miércoles, sábados y domingos, los dos primeros dias por la noche, y el domingo será por la mañana, y en las actuaciones de la Banda, dará una relación de los músicos que asistan. ...” A més a més, haurà d’assistir als assajos.

hem comentat, va ser C om una reunió a dues bandes. A continuació, podrem llegir la conversa que van tindre els músics amb el President D. Antonio Espí Jordà (industrial), el dia 14 de juliol de 1958. 70

Comunicat al Director. (PTD).

1958 14 de juliol de 1958. Extracte de la reunió “... Que a efectos de hacer saber a cada uno de los comparecientes los derechos i deberes que le asisten como miembros de esta Sociedad Musical “la Alianza”, y con el fin de que ninguno de ellos alegue ignorancia que le exima de la pena correspondiente a la inobediencia que cometa, se acuerda lo siguiente: 1º.- Todos y cada uno de los señores antes expresados, tienen el deber como Músicos que son de esta Sociedad Musical “la Alianza”, de contribuir moral i materialmente al engrandecimiento y prosperidad de dicha Sociedad Musical, y como para la vitalidad de esta es de todo punto preciso que en el seno de la misma resplandezca siempre el mayor orden y armonia, se prohibe terminantemente a todos y cada unos de los Musicos antes citados proferir palabras o conceptos que denoten desprecio, censura u ofensa para la Sociedad Musical, a su Presidente, Secretario y Vocales que la integran. 2º.- Todos y cada uno de los Músicos antes citados ha de satisfacer la confección de este documento, en el acto de entregarle una copia, la cantidad de ocho pesetas, mas dos por reintegros. 3º.- Los Músicos que integran esta Banda, se obligan al estricto cumplimiento de las disposicones contenidas en este documento, así como al acatamiento de cuantas determinaciones se adopten por la Junta Directiva o por acuerdo legal de su Presidente. 4º.- Todos los Músicos, asistirán con toda puntualidad al ensayo que previamente se anunciará en el local designado i al efecto; obedeceran y respetaran al Sr. Director; se comportarán con la máxima educación y disciplina; procurarán que en las actuaciones de la Banda realice asistir siempre vestidos con el uniforme de músico, bien presentados y en completo estado de revista, asi como el instrumento que tienen en depósito bien limpio, actuaran en los dias y horas que previamente se les señalará por el Sr. Director a cuyas órdenes están en todo momento.

Comunicat als músics. (PTD). 71

1958

S ANCIONES: Fan al·lusió al fet d’arribar tard a l’assaig, a no anar ben vestit, a les multes tant del músic com de l’educand (si la falta ocorria dues vegades, la multa era de 50 ptes.). Les sancions també s’imposaven pel fet d’injuriar al director o faltar-li el respecte greument. En el cas de produir-se tres vegades una falta, o haver reincidència en una injúria o falta de respecte al director o a algun altre membre de la Junta Directiva, se li retiraria al músic en qüestió immediatament l’instrument i el donarien de baixa de la Societat Musical sense dret a indemnització de cap classe. Més encara: perdria tot allò que la Banda poguera deure-li per actuacions. Per decretar l’expulsió, la Junta Directiva va instruir un expedient. Les disposicions que es marquen als assaigs són dures, no deixen lloc a cap alegria, el “completo estado de revista” i les sancions, resulten molt fortes vistes amb els ulls actuals. Dit d’una altra manera, seria quasi impossible mantenir un estat disciplinari com el que acabem de llegir. Segurament, es van haver de succeir moltes conductes greus perquè s’arribés a un articulat tan estricte com aquest. En realitat, es “militaritza” la Banda. Potser que en les eixides hagen hagut bregues, insults i comportaments inadequats i que s’arribe a la conclusió de la necessitat d’imposar mesures draconianes urgents com aquestes. No es fa referència explícita, però es pot intuir malestar entre el Director i alguns músics, inclús en alguna ocasió podrien haver arribat a enfrontaments o desqualificacions entre ells. 72

14 de juliol de 1958. Extracte de la reunió. SANCIONES 6º.- Durante los ensayos, los Músicos se conducirán con la mayor corrección, guardando el debido orden i compostura, estándoles prohibido promover disputas, dirigir insultos, usar palabras o ademanes indecorosos o groseros, proferir blasfemias ni voces destempladas ni presentarse en estado de embriaguez. 7º.- Cuando un músico se vea agraviado, atropellado u ofendido dentro del local destinado a ensayo o en formación con la Banda, pondrá el hecho en concimiento del Sr. Director, quien a su vez lo hará llegar por escrito al Sr. Presidente, para que éste ordene su inmediata corrección. 8º.- En interés de la salud pública, se encarece a todos los Músicos, no escupir en el Salón destinado a ensayos. 9º.- El Músico que incurriere en falta, deberá comparecer ante la Junta Directiva cuando esta lo ordene. 10º.- Los deberes de los Músicos serán: a- Cumplir y hacer cumplir este contrato. b- Concurrir a las Juntas Generales y extraordinarias. c- Acatar y respetar los acuerdos de la Junta Directiva, Sr. Presidente, Sr. Secretario y Director de la Banda. d- Asistir a cuantos actos y ensayos se les ordene. e- Guardar orden y compostura inmejorables, durante su permanencia en el local; no permitiéndoseles excesos de ningun genero en el mismo, y en público y privado procurar ser en lo posible un modelo digno de imitar, por su buen comportamiento y laboriosidad, honrando de este modo la Sociedad Musical a que pertenece y a si mismo.

Paco “Cigalo”, un trompeta, Toni “Barrabás”, Corriola, i Fermín.

Dalt del port de Benifallim: Adrián, Puça, Josenet, Toni “Esquilaor” i Desiderio, entre d’altres.

1958 n aquell any, el 1958, van E ingressar en la banda els educands següents: Francisco Llorens Torregrosa, Vicente Antonio Jordá, José Garcia Orts, Vicente Javier Sirvent i José Domenech Orts, i se li entrega a Agustín Santonja un baix marca Rott. I, com havíem apuntat a l’inici de l’any, cal ressenyar una sèrie d’eixides: Pel febrer, Isnensa els ofereix -per segona vegada- la possibilitat d’anar a les fogueres d’Alacant -en junyamb la foguera Plaza Chapí, a la que ja havien anat altres vegades. El preu seria de 7.000 ptes. més els viatges i la manutenció. La banda havia de portar de vint-i-tres a vint-i-cinc músics.

manutenció estarien a càrrec de la banda i la comparsa posaria el local i els matalafs. No es parla de diners però se sap que la Societat Musical de la Torre va anar a aquestes festes. Pel juliol hi hauria una altra petició per a les festes de Castalla, els van demanar pressupost i van arribar a un acord de 5.000 ptes. per a dihuit o vint músics i els viatges i manutenció a càrrec de la comparsa, el 17 d’agost. També s’arribà a un acord amb la Comissió de festes de Xixona i amb les festes de Moros i Cristians de Mutxamel per anar a les festes amb dihuit músics, a 60 ptes. per dia; un total de 3.240 ptes. més 800 ptes. pels viatges, el que faria un total de 4.040 ptes.

En juny van rebre la petició de la Comparsa Marinos “LA BOTETA” de Xixona. Demanaven 25 músics més el director. Les despeses de viatges i

I finalment, tindran una oferta de Callosa d’en Sarrià per 8.500 ptes., amb els viatges i la manutenció per part de la banda, els quals reconeixien que eren pocs diners els que els

oferien però no podien engreixar-ho més sense sobrepassar el pressupost. No sabem si va haver resposta per part de la Societat Musical. L’any ens deixa informació d’aquesta societat amb factures de reparació d’instruments i del pal de la bandera, a més de la compra de material d’oficina. (PTD).

Anècdota de Victorino Per a la festa Tonín era únic, mai li veia el cul. Tocava fins que li aguantara el cos. Moltes vegades, acabada l’entrà en qualsevol poble, ens deia a uns quants: - Va, veniu-se’n amb mi que hem de tocar. I se n’anavem amb ell -10 o 12- i fèiem bandeta fins quasi, quasi la matinada. Era marxós com ningú i tocava de meravella. 73

Francisco “Corriola“, Mariu, Maxi i Faustino. Mariu i Faustino també van regentar una temporada el Bolero.

1959 erò arriba l’any 1959. Un any, P si més no, difícil. Els posseïdors de les accions del local de LA ALIANZA, aquelles

El cost de la vida Per fer-nos una idea dels preus i dels guanys dels músics, afegirem unes dades indicatives: El salari mig d’un treballador en Espanya en aquests anys (1958) estava entre 65 i 75 ptes. diàries, el que dona una xifra mensual d’entre 1.950 i 2.250 ptes. Els preus d’alguns productes eren: 1 Kg de pa 7’50 ptes. 1 Kg de carbó 2’75 “ 1 Kg de sucre 11 “ 1 Kg creïlles 2´20 “ 1 Kg d’arrós 11 “ 1 litre de llet 4 “ 1 litre d’oli 16 “ 1 camisa 150 “ 1 parell sabates 140 “ Tallar monyo 8 “ Periòdic 1’50 “ Vestit bo 1.500 “ 74

accions de 500 ptes. que havien emprat en 1935 (durant la II República) al tio Gargalla de Tibi, li les venen al tio Curro, al tio Escorrim i a altres. La banda s’ha de buscar un altre espai. Per comparar situacions i entendre les dificultats reals de la vida d’aquests anys, caldria veure una llista de preus i dels jornals d’aleshores. La vida no era barata. Estalviar resultava molt difícil. Evidentment, el jornal que cobrava Tonín no s’atenia a una determinada quantitat d’hores.

Aparador del Bar “el Bolero” amb una futura músic asseguda a la barra.

El jornal d’un director de banda es fixava per acord. Malgrat tot, resulta clar que 500 ptes. al mes, no donaven per portar una família avant, per la qual cosa la tasca de direcció s’havia d’ajudar amb uns altres ingressos sota pena d’arruïnarse, com va ser el cas de D. Antonio Manresa quan va desenvolupar la faena de secretari de l’Ajuntament, com el cas de D. Tomàs Marco, muntant una fusteria fallida, o com el cas de Tonín, fent-se càrrec de la rebosteria i gerència de el Bolero.

1959 entés que la banda no Q ueda podia pagar més. De fet,

com podem veure, subsistia amb prou feines. Un canvi d’uniforme, que, darrerament, havia sigut bastant freqüent, suposava una inversió de 450 ptes. per músic, una xifra respectable per a l’època. Si repartim les 3.200 ptes. de l’eixida a la foguera de la Plaça de Chapí de 1956 entre els vint músics, eixien a 160 ptes., de les quals hauria que descomptar la quantitat que es quedaria la Societat Musical per la seua propia manutenció. Potser parlem de 120 ptes.? Una camisa, per exemple, valia més! Deixar el local de LA ALIANZA degué de fer mal a la societat; havien passat vint-i-quatre anys des què demanaren el préstec al tio Gargalla, i la majoria dels músics que l’havien sol·licitat aleshores, encara vivien. L’edifici, com sabem, l’havien fet amb les seues pròpies mans; d’oficials i mestres uns, carregant pedres els altres i fent de peons, la resta. Aquell local, a més a més, oferia unes condicions adients per als assajos, però davant la situació del moment, van haver de vendre les accions. Quantes vegades veent les pel·lícules que es projectarien en el local, més endavant, no pensarien en les hores passades llegint partitures dificultoses i intentant fent sonar de manera harmònica els instruments, tot volent enllestir tres o quatre pasdobles i, potser un parell de marxes mores per a les festes de qualsevol poble i ... quantes més coses que no recordarien; com tots els esforços que van fer els seus predecessors per alçar aquelles parets. Sí, hagué de ser un cop molt fort per a tots ells. Però no va ser la fi. Ja que la Junta General va decidir:

Asamblea 30-11-1959. Canvi de domicili “... trasladar el domicilio de esta sociedad por necesidad propia, recurrir a los señores músicos y socios, para que aporten las cantidades que buenamente dispongan para sufragar los gastos que esta sociedad se ve obligada a realizar, para cuya devolución se tomarán acuerdos en la próxima asamblea ...”. (C-C). Acordando: “... trasladar el domicilio social de esta sociedad des de la Avda. de Franco, nº 15, a la calle Manresa, nº 5, lugar de su nueva residencia, con el fin de abrir un “Centro Educativo” con café-bar para los socios protectores y músicos, siendo administrado todo ello por esta Junta Directiva”. (C-C).

Aquestes paraules són fortes, tristes, de derrota. Són paraules que no es poden llegir de manera lleugera perquè regalimen abatiment: es va haver de recórrer a músics i a socis perquè aportaren qualsevol quantitat, volien assegurar-se que els ho tornarien, encara que no sabien massa bé com.

Anècdota del tio Rafel En Villena vam anar a tocar i anàvem a quedar-se a una fonda i mentre no tocàvem van anar a vore els bous, però volíem entrar sense pagar, “colant-mos” i van pillar al pobre David pujant una escala i li van pegar dos galtades.

Asamblea 30-11-1959. Queda intacta, però, la intenció inicial del REGLAMENTO de 1919 que deia: “... se procedió a tratar la conveniencia de crear una sociedad musical, al objeto de darle importancia a la población y de instalar un punto que, a la vez sirva de centro de reunión a los presentes, lo sea también de instrucción y recreo para la juventud ...”

Els americans ajuden En aquests anys, els xiquets i les xiquetes, en eixir a les cinc de la vesprada d’escola, rebien una berena de llet i formatge -ajuda americana-.

En Sant Isidre. 75

1959 El Bolero, al carrer Manresa, núm. 5

e qualsevol manera havia nascut “EL BOLERO”. D’aquell dia endavant seria el lloc on es farien els assajos. Van perdre intimitat, és clar. Hi havia vegades que s’havia d’assajar escoltant de fons el xivarri de les fitxes de dòmino i els crits dels jugadors de coto en cantar les vint i, més encara en ser les quaranta! Havia estat un canvi seriós, no es pot dir el contrari, però la banda, la Societat Musical, seguia el seu camí. El propi director, com hem comentat, es va quedar de conserge, sense cap de dubte buscava un complement econòmic que li permetés

sobreviure davant les possibles adversitats. Tonín ho intentaria, igual com ho feren els seus predecessors, però no durarà. Aquest any, el 1959, la Junta Directiva no canvia i el balanç presenta uns ingressos de 62.750’95 ptes. i unes despeses de 58.561’80 ptes. el que deixa 4.189’15 ptes. en caixa. A data de 6 de juny se cità a tots els músics de la Alianza per fer una reunió, en la qual, amb tota seguretat, es tractaren els temes relacionats amb el trasllat al Bolero. En abril tocaren en Alcoi amb els Muntanyesos. El contracte diu:

Contracte amb els Muntanyesos d’Alcoi “La banda de Música “Alianza” de Torremanzanas, compuesta por 25 profesores...”

El pressupost seria de 9.000 ptes. que es pagarien en mà a les 23:00 hores del dia 23 d’abril. La filà posà l’allotjament i la banda la manutenció. El 6 d’agost signarien el contracte per anar a Mutxamel. Les festes van ser els dies 9,10 i 11 de setembre i se’ls assignà una comparsa quan van arribar. Van cobrar 6.500 ptes. La banda pagà els viatges i la resta quedava a càrrec de la Comissió de festes de Moros i Cristians.

Anècdota del tio Francisco “Corriola” Fermín, el tio David i jo estàvem en el Bolero. Tonín duia el bar i una volta va anar a buscar-lo (s’enten que Amparo, la seua dona) al Bolero amb camisó i estàvem tots de festa. 76

1959 a banda va tocar també en Labans les festes de Xixona, però hi va haver una reunió per acceptar el següent:

Acord abans de les Festes de Xixona a) Cada músic que signa es compromet a assistir puntualment a totes les actuacions en les festes de Xixona. b) Si algú no es presentara en el moment de l’eixida, se li imposarà una multa de 100 ptes. més el pagament del seu sustitut, a no ser que estiga malalt de manera demostrable. c) El senyor Director està obligat a dirigir la banda en tots els actes, però en el cas de les actuacions dins de la “kàbila” on no cal dirigir, ha de tocar com a músic, no pot anar-se’n. Si se n’anara, deixaria de cobrar el doble sou que ve cobrant. A més ha de controlar que els músics vagen a dinar a l’hora i que també es presenten a l’hora a les actuacions per, en cas de no anar un músic, posarli una multa.

Desiderio i Maximina en el dia de Corpus. Desiderio tocava la trompeta encara que va començar en el saxo com diu aquest document de damunt la foto.

Clar, la qüestió de fons és que cobrava doble -com a director i com a músic- però el que alguns músics no li perdonaven era que No sembla que l’estat policíac els deixara tocant xarangues en que mostra l’acord del 58 la kàbila i se’n aniguera -segons hagués fet massa carrera, es dedueix-. perquè per eixir a Xixona calia llegir la cartilla una altra vegada, D’una altra banda, el tema de la a més, havia canviat el President puntualitat als actes estava i, potser, el nou no ho aplicaria. sempre present. Les eixides de D’una banda, el malestar amb el l’any es van tancar en Callosa tema de les responsabilitats del d’en Sarrià els dies 11, 12 i 13 d’octubre. El preu va ser de director estava viu: el director 8.000 ptes. La manutenció de la no podia desaparéixer al llarg Banda i l’allotjament i el viatge dels tres dies de festa; s’havia de la Comissió de festes van convertit en una mena de convenir que: cuidador / vigilant de la banda.

Preparant la eixida a Callosa d’en Sarrià “Ya veremos de que forma arreglaremos lo del transporte; ya os escribiré diciendo la hora y si os mandamos un camión o un autobús. Ya sabéis que a ser posible os mandaremos un autobús.”

1959 hem pogut llegir en la C om comunicació de l’eixida a

Callosa, era fonamental que enviaren un autobús. Pensar en el viatge des de la Torre a Callosa, amb el cabàs de revoltes que els separava i amb l’estat de la carretera en aquells temps, pegant tombs dins la caixa d’un camió, desmoralitzaria al més pintat. A finals d’any se cediren instruments a: David Espí, una trompeta; Francisco Llorens, una caixa amb dues baquetes; Rafel Sirvent, un clarinet; Vicente Antonio Jordá, un Saxòfon; Vicente Javier Sirvent, una trompeta; José García, un requint; José Domènech, un bombardí; i Antonio Llinares, un clarinet. Com a dada curiosa, es van comprar vint caixes de cervesa de 1/3 amb un total de 480 ampolles, (amb motiu de la inauguració del Bolero?) el 30 de setembre.

La plantilla de músics ha crescut un poc, passem de ser 20 a 23 músics.

Tonín va rebre de la banda 160 ptes. per copiar partitures de peces: El negro Sansón, Gloria al pueblo, Operador, Torero i Muchachita.

Es mantindria al llarg de l’any el tràfec de factures de reparació d’instruments. Dues còpies de partitures de Tonín. La primera intuïm que Tonín hauria de ser molt xicotet pel tipus d’escriptura, i la segona, segurament pertany a una època més d’adult.

1960 Anècdota de Victorino En Ibi, es feia un concurs amb les bandes que tocaven en les festes. Nosaltres havíem llogat un brigada de la banda del regiment d’Alcoi per reforçar les actuacions. Però ens vam adonar que aquest senyor, que tocava el baix, no feia totes les notes de la peça que era obligatòria i que a més a més després de tocar amb nosaltres va tocar en una altra banda on sí que tocava bé. Mai més no el vam contractar.

Anècdota de José Domenech

Aquesta és la llicència de Govern Civil, autoritzant l’obertura del local de la banda com a café-bar. EL BOLERO HAVIA NASCUT!!

President Rafael Sirvent

Els càrrecs de 1960 Vicepresident Tresorer Segundo Cantó Carlos Payà

’any 1960 s’adequà un nou Lformada local. La directiva estaria pel president David Espí (fins l’agost, després serà Rafael Sirvent), pel vicepresident Segundo Cantó, el secretari seguiria sent David

Secretari David Coloma

Coloma, el tresorer Carlos Payà i els vocals José Ibáñez, José María Serra i Simeón Bravo. Tonín continuà de director i l’alcalde, en aquell moment, era Primitivo Sirvent. La nova adreça de la Societat, ja nomenada anteriorment, se

També en València, vam anar al port -al Grao- Pep Peter es va perdre i sa mare era una de les cuineres i li dèiem que no tardaria, que venia amb un músic d’una altra banda, però nosaltres començavem a estar asustats. Però finalment va arribar. Va pujar al vagó d’un tren i quan passava a prop de la falla va saltar, això sí, va caure en un bancal enfangat i el va haver de travessar, així quan es va presentar portava fang fins a mitjant pit. situarà en el carrer Manresa núm. 5: el Bolero. L’estat de comptes de l’any acaba amb un superàvit de 15.010 ptes. que provenenien d’uns ingressos de 148.149 ptes. i d’unes despeses de 133.139 ptes., un creixement dels ingressos espectacular, que segurament es podria explicar amb algun ingrés desconegut.

1960

Guanys dels músics en les festes de Sant Gregori. n aquest any, el 1960, se E signà el contracte de l’arrendament del Bolero amb David Espí. Pel que es veu, era un contracte important. La situació era la següent: David Espí era el propietari de l’immoble que ens ocupa, es tractava d’un local que feia de magatzem d’una indústria de serreria mecànica i va decidir

fer obres en la planta baixa i habilitar-la com a saló d’assajos i café-bar. L’arrendament estaria vigent des de l’1 de gener i haurien d’abonar 3.000 ptes. a l’any. Com que es van fer obres per adequar el local -per un valor de 25.217’15 ptes.- i aquestes obres les va pagar la Societat

Musical LA ALIANZA, es va acordar que el propietari del local, David Espí, hauria de tornar eixe import de les obres al 6% anual -concretament 1.513’02 ptes.-, fins que s’anés amortitzant aquest descobert i liquidés el càrrec.

1960 n aquest contracte E d’arrendament es deixà clar també que, si la banda canviava de local i rescindia el lloguer, s’emportaria els mobles i béns que foren de la seua propietat; com ara les taules, cadires, cuina, estufa, mostrador, les instal·lacions del café-bar, tubs fluorescents, aixetes, tuberia de plom, dipòsit d’uralita, persianes, vaixella, cafetera exprés, jocs de baralles i dòminos ... En cas què la banda es traslladés a un altre local, no cediria les claus d’aquest al propietari si aquest no havia complit el tracte de tornar el capital invertit en les obres del local. Finalment, es va fer el que la lògica indicava: el deute a la banda per part de David Espí. Els interessos, dels quals veníem parlant, es pagarien del lloguer que la banda li havia de pagar cada any al senyor David Espí. Si aquest ho pagava tot de cop, des d’eixe dia la banda hauria d’abonar la quantitat de 250 ptes. al mes. Tot arreglat! Durant aquesta sessió també van acordar que la banda li pagaria a Carmelo Hernández Cortés amb una garrafa de 16 litres d’oli pels serveis que prestava a la Societat, i que s’encarregaria a la papereria Ibáñez

d’Alacant 200 paperetes per a la votació de la nova Junta Directiva, el càrrec de la qual l’ocuparia de nou el president David Espí Sirvent. A continuació se’ls hi va informar a aquells components de la banda que tenien capital invertit en els fons de la Societat Musical des de l’1 de gener, podrien cobrar

un interés del 6%. És clar que molts dels inversors necessitarien els diners i, en el cas que la banda no en tinguera suficients, es faria una insaculació dels noms i, segons la banda pogués, els tornaria. El 6 de febrer es va fer una acta de concert individual amb l’Ajuntament per la qual en el Bolero es podrien vendre begudes i alcohols. Així podria pagar arbitris com si foren un bar, per un valor total de 2.000 ptes. a l’any. Bé, La Societat Musical tenia un local per fer els assajos. Era un local on retrobar-se i xarrar, on des d’aquell instant podrien reunir-se, “fer banda”, jugar al coto o al dòmino i fer-se la cervesa. El Bolero seria, a partir d’aquell moment i per un temps, la llar de la banda.

Acta de concert individual, per poder vendre begudes i alcohols. 81

1960 l 29 de febrer van signar un E contracte per anar a la falla d’Alboraia. La banda rep les

El contracte volia assegurar la participació de la Societat Musical en les festes del poble partitures de El Fallero per i en actuacions cíviques al llarg poder-la assajar. de tot l’any i amb un preu de 6.000 ptes. anuals. Havien d’anar vint músics, incloent-hi el director i el Si es produïa el fet que la banda banderer. Havien d’estar en tingués una actuació fora de la València a les 7’30 hores del dia vila, i coincidia amb una de les de 17 de març. La contrata la Torre, es comunicaria amb s’acabaria per la nit del dia 19. antelació a l’Ajuntament i aquest Havien d’actuar en un mínim de decidiria segons la importància 3 actes per dia. de l’actuació. Es tractava d’un acord que assegurava 6.000 El preu, 7.500 ptes., se li anuals però que alhora pagarien, al director al llarg de tot ptes. resultava exigent quant a música. el dia 19. La falla els hi facilitaria: Pensem que solament amb les huit verbenes ocuparien 16 hores. Contracte per anar a El dia de Santa Anna tenia una densitat important i la Setmana la falla d’Alboraia Santa, també. “... local decente en que Perquè la banda pogués complir poder pernoctar durante l’acord, havia de prendre’s molt los dias de actuación, asi seriosament els assajos, como igualmente dará contràriament, no aconseguiria facilidades en cuantas un repertori suficientment variat cosas de índole reservado per omplir els concerts d’estiu. sea necesario para la Per a l’Ajuntament era un bon asistència de todo su tracte: assegurava una activitat personal ...” musical molt interessant durant l’estiu i, a més, es cobria les A més: festes patronals, fins i tot, “... se estan realizando las podria disposar de dues gestiones pertinentes actuacions reservades a para complacerles lo casos protocol·laris mejor posible, así como, que es pogueren tambien, lo que se refiere presentar en a las camas para las Sras. un moment que solicita ...” donat. Aquest any, després d’un “canvi d’impressions” entre una comissió formada per membres de la Societat Musical i una altra formada per l’Ajuntament, la banda va decidir exposar les seues conclusions a l’alcaldia. Com a conseqüència, el dia 5 d’agost van signar el segon contracte important de l’any en l’Ajuntament. Aquest tenia una data de caducitat propera i podia ser rescindit si una de les dues parts l’incomplia. 82

La banda toca en el poble per 6.000 ptes. a l’any a) Les actuacions seran verbenes, en la Plaça Major. La primera serà cada any el primer diumenge de la segona quinzena de juliol i així diumenge rere diumenge fins al primer diumenge de la segona quinzena de setembre. L’horari de l’actuació-concert serà de 8 a 10 de la nit. b) Actuarà també en les processons de Setmana Santa i Corpus Cristi. El dia de la festa de la patrona -Santa Anna-, actuarà tot el dia: passacarrer pel matí, acompanyament de les autoritats, missa, concert en la Plaça i processó. c) A més podrà actuar en dues ocasions més al llarg de l’any quan ho demane l’alcalde per si cal fer qualsevol recepció oficial ...

1960 l 28 de juliol la banda va E signar un contracte amb la filà Llauradors per les festes de Xixona del dia 22 al 25 d’agost. Havien d’assisitir un mínim de vint-i-cinc músics. Cobrarien 11.000 ptes. I la banda es faria càrrec dels viatges i la manutenció. Pel setembre la banda va tocar durant les festes d’Ibi. Havien d’estar a les 8’30 hores del dia 8 i romandre allà fins el dia 11. El preu total del pressupost van ser unes 20.000 ptes., a part de les 2.000 ptes. pels extres. Van anar d’entre dihuit o dinou músics. Sorprén la quantia de 20.000 ptes. per unes festes, malgrat sabent que la manutenció estaria a càrrec de la banda. Des del 1960 al 1969 la Alianza aniria a Alcoi amb la filà Guzmanes, ininterrompudament. En 1960 la societat va cedir dos instruments: un trombó amb “boquilla” a Juan Pablo Santonja i un clarinet a Antonio Climent. En aquest any la plantilla era de 25 músics, els noms dels quals -de tots ellsconeixem.

Músics en Benifallim: Andrés, Juanito, Paco, Adrián, Guillermo, Fernando, Toni, Desiderio i Vicent, entre d’altres.

A mà o a màquina? A partir d’aquest any, cal fer menció d’un esdeveniment molt important: NAIX LA PRIMERA FOTOCOPIADORA! La còpia de papers a mà tenia els dies comptats. 83

LLISTAT DE SOCIS A Lâ&#x20AC;&#x2122;ANY 1960. (PTD). 85

1961 n 1961 es poden comptar E nombroses actuacions: Falles de València, Alcoi, Sant Gregori, Sant Isidre, Fogueres d’Alacant, Busot, Cocentaina, Fadrins, van estar dues vegades en la Font Roja, Castalla, Ibi i Callosa.

Documentació facilitada per E. Llorens. En febrer van signar un contracte per anar a la falla Molinell-Alboraia de València. Vint «profesores». Tocaran tres passacarrers cada dia. Si després d’ells la Comissió els demanava més música, podien acordar el preu amb ells perquè ja no entraria en l’acord. La Banda va cobrar 8.500 ptes. La falla els disposà el local «decente» i matalafets, i per a les dones cuineres, «casas decentes». Els viatges i la manutenció anirien a càrrec de la banda. A més, trobem escrit un comentari a mà del representant de la falla que diu:

Els matalafets! “... Esperemos que nos manden con tiempo suficiente las colchonetas, con el fin de tener tiempo para su relleno ...”

Sembla que ja és un poc tard per elegir un bon districte. En març li arribà a Antonio Gisbert un contracte de l’agència, el qual seguia signant els contractes amb tota seguretat i amb el vistiplau del President, -malgrat que amb les noves directives no semblava que aquelles clàusules de 1958 estigueren en la seua vigència més aferrissada-, per tocar en les fogueres de Sant Joan en Alacant. Sembla que ja era una mica tard i que de tots els districtes que quedaven ...

Proposta de l’agència per anar a Fogueres, que no va quallar “... lo mejor es el distrito del que le mando el contrato por ser un barrio nuevo y las calles estan todas asfaltadas y llanitas y buena gente la de la comisión por lo que estoy seguro que están bien ...”

Els comentaris de l’agència, que volen vendre la burra, són d’un grafisme deliciós. Finalment, aniran a la foguera del districte del carrer Sant Vicent (que no era precisament un barri nou). Els carrers, això sí, estaven asfaltats. El pressupost va ser d’11.000 ptes. i pel compte de la banda, com era el més habitual, la manutenció i els viatges. La comissió posava el local per allotjar-se i buscaria un pis per a les dones cuineres. Havien de ser un total de vint-i-quatre músics, incloent-hi el Director i el banderer.

1961

n abril van assistir a “Las E entradas de Alcoy” que, presumiblement, es referia a les entraetes prèvies a les festes. I apareix la llista dels músics amb els guanys de cadascun i les respectives signatures. En juny, la banda va ser contractada per la filà Mudéjares de Cocentaina per un import de 7.000 ptes. per 23 músics inclòs el Director. Pagarien els viatges a part. Es comprometien a posar el local per dormir i els estris per cuinar. En juliol van rebre la invitació per anar a les festes de setembre de Mutxamel.

La invitació deia: “... en las que ha venido actuando con sumo acierto esa Agrupación Musical en anteriores años ...”

Hi ha referències en la premsa Ciudad del dia 22 d’agost de què la banda acompanyà a la romeria del 308é aniversari de la trobada dels lliris de la Font Roja. Una setmana després, el 29 d’agost, hi haurà una altra romeria al mateix lloc:

Romeria a la Font Roja “... La llegada de romeros en los más variados transportes fue rubricada con numerosos aplausos y alegres demostraciones de entusiasmo. Misa, acto seguido en la ermita y música alegre por la banda de Torremanzanas que de buena mañana dio un recorrido por el lugar despertando a todos en una sonora diana ...”

Guanys dels músics en les festes d’Alcoi. Victorino Verdú. 1961 Fallas Valencia 210 Fiestas Alcoy 300 Fiestas San Gregorio 180 Fiestas San Isidro 60 Fiestas Alicante 100 Fiestas Busot 100 Fiestas Cocentaina 210 Fiestas Fadrins 100 Fiestas Font Rocha 125 Fiestas Castalla 400 Fiestas Ibi 330 Fiestas Callosa 425

ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes. ptes.

Guanys de 1961 del músic Victorino Verdú Torregrosa.

1961 onín es Tconsergeria, deixarà la la qual havia regentat des del moment d’obrir fins a la presa de possessió de Segundo Cantó, per traslladar-se a viure a Alcoi. El nou gerent del Bolero serà D. Segundo Cantó Verdú, que va signar el contracte el 15 de setembre de 1961, en principi, per dos anys, encara que seran renovables si totes dues parts estan d’acord. El conserge s’havia de fer càrrec de les despeses tributàries: la llum i l’aigua. Els beneficis serien totalment seus. Com podem observar, en el contracte se cita una llista d’escurada i vaixella que es posseïa i que hauria de cuidar. Aquest any hi van haver dues cessions d’instruments: un trombó i un atril per a Francisco Picó Navarro i un clarinet amb boqueta per a Juan Bertomeu Mayor. Contracte del Bolero amb Segundo Cantó Verdú.

1961 Hi ha un document datat el 15 de setembre que ens resulta aclaridor:

El president de la banda: Rafael Sirvent i el Director, Antonio Gisbert, arriben a un acord que oficialitzen en 6 punts: 1.- Don Antonio Gisbert Espí, Director de esta Banda de Música desde hace más de diez años, ha demostrado durante todo ese lapso de tiempo su capacidad organizadora i sus indiscutibles dotes de dirección de la banda de música a él encomendada, por lo que es muy querido y respetado por todos cuantos tienen honor de formar en las filas de esta modesta banda local; a ello, hay que añadirle el esfuerzo que diariamente realiza en pro de esta Organización al formar nuevos elementos para el engrandecimiento de esta banda de música, de la cantera de jóvenes de la localidad a los cuales procura instruir, inculcando en sus juveniles corazones el arte sublime de la música. 2.- Que habiendo trasladado recientemente su residencia a la ciudad de Alcoy, el citado Director se hace precisa su asistencia a las clases de Educandos por lo menos tres dias a la semana, con la obligación ineludible de dirigir los ensayos todos los sábados o los dias que la Junta Directiva lo crea conveniente, para la buena marcha de la misma, y en las horas de costumbre, tanto para ensayos, como para las clases de Educandos. 3.- Por sus trabajos, el señor Director, percibirà un sueldo mensual de 1.000 ptas., o sean doce mil ptas. anuales, que percibirá en doxavas partes, con puntualidad y con cargo al presupuesto de esta Sociedad; en los desplazamientos fuera de la localidad, percibirá el duplo de lo que corresponda a otro miembro de la Música. 4.- El Director actuará siempre al frente de la Banda de Música en cualquier ocasión que ésta actue, ya sea dentro de esta plaza o fuera de ella: acudirá al llamamiento del Sr. Presidente cuando este se lo ordene, cumplirá las órdenes de éste y del señor Secretario, y nunca podrá excusarse de su cumplimiento, a no ser por causas de fuerza mayor. 5.- El horario de los ensayos, será: los sábados a las diez treinta de la noche, y para Educandos de siete a nueve y media de la noche. 6.- Don Antonio Gisbert Espí, acepta todas y cada una de estas condiciones y promete cumplir bien y fielmente las obligaciones de su cargo, con el bien entendido, que de faltar sin motivo justificado a tres ensayos consecutivos, se propondrá a la Junta Directiva su separación como Director de la Banda de Música.

l director cobrarà doble en E les actuacions, es diu que és “muy querido y respetado”. Li marquen un horari, li recorden l’obediència a la Junta Directiva i l’adverteixen de què si falta tres vegades consecutives als assajos ... se’l separarà de la banda. Bé, una mica estrany. Vol aquest text amagar alguna desavinença? Segons la data d’aquest contracte, queda clar que Tonín deixaria la consergeria però continuaria a càrrec de la banda com a director. En octubre apareix una nota de Segundo Cantó Verdú -gerent del Bolero- sense signar, ni per la banda ni per l’interessat, en la qual reconeix que és deutor a la banda de 10.000 ptes. que li han deixat per atendre a les necessitats -per començar a regentar el bar-. Les haurà de tornar el dia 1 de desembre de 1962, amb un interés del 6%.

Unes fulanes de por! En València, en una falla, vam anar uns quants músics a pegar una volta. Sala, que havia fet la mili allí, ens va dir que anàrem amb ell que no ens perdríem. Però a mitat camí ens vam separar i ens vam adonar que s’havíem perdut. Nosaltres tendríem deu o dotze anys. Així que vam vore de tornar anant per la vora del riu fins als jardins de Viveros per vore d’arribar a la falla. Pel camí, davant una casa, hi havien unes “fulanes” que al veure’ns vestits de músics i tan menuts, ens van cridar rient-se, i nosaltres aporegats i afrontats se’n vam anar corrent. 89

1961

Pel desembre de 1961 comprarien una cafetera moderna. Es pagarà en 12 rebuts. Lamentablement no apareix el preu. Aquell aparell era d’un model modern de 125 watts, amb quadre automàtic i bomba d’aigua a doble efecte. L’adquiriren a Puchades, en València, al carrer Malilla, 9. Marca CUBISE.

Malgrat anàrem superant la crisi del 58, ja tornem a estar com al principi en nombre de músics.

1962

En 1962 es van tornar a renovar els uniformes. En el llibre de comptes apareix un pagament de 460 ptes. en concepte d’uniforme i en una factura -16 d’abril- de la Pañeria Siglo XX d’Alcoi, es venen 74 metres de bellardina a la banda per un valor de 4.070 ptes.

La Comparsa Guzmans pagant drets d’autor a la S.G.A.E. a Junta Directiva de 1962 LSirvent estava formada per: Rafael de President, Fermín Bernabéu de Vicepresident. David Coloma de Secretari. Juan Bautista Bertomeu de comptador i Francisco Alcaraz, José Garcia Espí i Carlos Payá, de vocals. L’estat dels comptes a 31 de desembre era d’uns ingressos de 75.802 ptes. i d’unes despeses de 71.447’50 ptes. Amb un saldo a favor de 4.354’50 ptes. I, encara que no apareix el contracte, sabem que la banda de la Torre toca tots aquests anys (fins a 1969) amb la filà Guzmanes d‘Alcoy (ja ho havíem comentat), els quals paguen els drets d’autor, com ho testifica un rebut en poder de la Societat Musical.

President Rafael Sirvent

Els càrrecs de 1962 Vicepresident Tresorer Fermín Bernabéu Juan Bertomeu

Pel mes de maig, la filà Marineros de Castalla es va interessar per contractar a la Banda i, finalment al juliol, va signar un contracte amb 18 o 20 places. Actuaria de l’1 al 4 de setembre per 9.000 ptes. La comparsa pagà la manutenció i l’estança i per compte de la banda, els viatges.

Secretari David Coloma

També pel maig es va fer una comanda a José Ruiz Real del carrer Sant Francesc, 44 d’Alcoi d’un molinet de café -devia ser per al Bolero- que costarà 3.400 ptes.: 400 d’entrada i tres entregues mensuals de 1.000 ptes. Al llarg de l’any continuaren les factures per la reparació d’instruments.

1962

Cercavila de Sant Gregori acompanyant a autoritats i festers. setembre, agost i Ideentre octubre hi ha un encreuament cartes amb la Comissió de Callosa d’en Sarrià i no queda clar si definitivament la banda va anar a actuar perquè hi havien 1.000 ptes. de remanent. Una d’aquestes cartes, datada el 7 d’octubre de 1962, diu:

Anem a Callosa, o no? “... Muy Sr. mio: Nos ha extrañado mucho el recibir su carta, pues nosotros ya creíamos que ya estaba todo ultimado, y Vds. Preparados para venir a Fiestas, pues así lo teníamos concertado con Antonio Gisbert ...”

En aquells moments, Tonín encara exercia de Director i, alhora, signava contractes. I ... amb tota probabilitat ja hauria avisat a la societat de la seua marxa mesos abans, perquè aquesta feia gestions per

buscar-li un substitut i li havia ofertat a Salvador Abars Seguer, el director de la banda del Palomar, la direcció de la Societat Musical la Alianza. Aquest Salvador contestà en una carta datada el 6 d’agost de 1962:

1962 ncara hi ha un document, E que potser no arribe a serho, perquè no el signa ningú, en la introducció del qual la banda sembla fugir de l’oficialitat pròpia dels contractes, la dels estatuts i també de les decisions i acords presos a nivell institucional, com els que hem pogut llegir recentment. Qui l’escriu ho fa des de dins; es queixa. Segurament, van ser

propostes discutides en la Junta General o a la Junta Directiva perquè al costat de la primera proposta, l’autor escriu: «Se aprueba». Datada l’11 de maig de 1962. De fet, les dades següents segellen la fi d’una etapa i descobreixen que, amb el canvi de direcció dins la banda, hi ha cert descontent.

“Informe sobre los actuales acontecimientos de la Sociedad Musical la Alianza” A causa del rumbo que las cosas toman a través del tiempo, y que los hombres del día quieren hacer los propios para satisfacer mas que nada sus caprichos de diversión o de provecho econòmico, esta Sociedad se ve obligada a reformar algunas de las normas que seguian desde varios años.

Anècdota de Victorino Vam fer molts viatges amb la Torruana. Una vegada, davant de la Font Roja, on havíem tocat, se li van trencar els frens i baixàvem en segona i en algunes revoltes havíem de davallar per aguantar l’autobús. Altra vegada, en el port d’Albaida, vam avançar al cotxe de Pep el Grandot, que se n’anava amb la dona de viatge de nuvis i només passar-li es va trencar un palier i vam passar quasi tot el dia perquè l’arreglaren.

Primera: Del importe a repartir de cada actuación de la Banda u Orquesta, se restará el 5% para Fondos de esta Sociedad. Y además todos los actos que algún músico no esté presente se le descontará la parte que le corresponda de su haber y la multa que su falta de cumplimiento le debe de proceder. Segunda: Proponer a la Junta que los Educandos deben percibir la mitad que los músicos durante el primer año, y las dos terceras partes durante el segundo si son menores de catorce años, para igualarse a la categoria de músicos el tercero de los años de aprendizaje. Tercera: No me parece bien el actual sistema del Sr. Director de que cobre doble sin tocar, ni que con lo que viene cobrando de ser Director esté viviendo en Alcoy; pues es insuficiente la labor que viene realizando respecto a la formación de nuevos músicos. Cuarta: Los intereses que se vienen pagando a los músicos deben de desaparecer, pues no representa ningún sacrificio para los señores que lo obtienen.

Anècdota Victorino i José María José María i jo ens vam disgustar una vegada amb la banda, perquè en Alcoi el cotxe ens va deixar en terra i vam haver d’agafar un taxi. El disgust va ser perquè en realitat havien segut uns minuts i altres vegades s’havien esperat a altres músics més temps. Vam estar sis o set anys sense tornar. 93

1962 Pep “Ronquit” i Fermín. músic pagava una quota de C ada soci de 60 ptes. i, a més a més,

Així, el darrer contracte signat entre la banda i Tonín, sembla es posaven les següents multes: que s’havia trencat (va durar un de mesos). Potser, el fet de • Per arribar tard a l’actuació de parell viure en Alcoi i haver de muntar a la Nit de Capdany: 10 ptes. la Torre els dissabtes, els • Per no voler actuar en eixe diumenges i, segurament, alguns acte: 30 ptes. dies més, li feien dificultosa la com a director, Eixe any, el 1962, alguns músics tasca probablement, també van jugar van arribar tard i altres no van un paper important les voler actuar. Eren signes de condicions, una miqueta malestar a l’interior de la “agrosetes” que li proposava la Societat Musical. societat van facilitar la seua Tanmateix tenim una factura de decisió, potser la queixa de la reparació d’un fiscorn l’últim escrit referit al seu doble signada per D. José Faus Moltó cobrament o potser, que un el 3 de desembre, la qual cosa músic amb serioses qualitats ens fa pensar que probablement per la composició necessitava es trobaria amb el malestar de un ambient més adient, de més la banda. Potser la nit de Cap volada, que el que li podia oferir d’Any la banda actuara amb la Torre. Tot junt i remenat ... direcció pròpia, el que queda confirmava el fet: Tonín deixava clar és que Tonín ja no estava. la Banda.

Amb l’adéu de Tonín s’acaba una etapa, que fa uns fulls nomenaven com a SEGONA. Hi ha un motiu clar: Des de 1946 fins el 1962, els directors de la banda han estat persones RESIDENTS en la Torre: Francisco Coloma, Juan Rubio, Antonio Manresa, Tomàs Marco i Antonio Gisbert “Tonín”. Tots han tingut dins el poble una ocupació que els ajudava a portar avant una casa. D’ara endavant, els directors vindran unes hores, una vesprada de dissabte o entre setmana, però no residiran al poble. És un canvi reflectit en la forma de viure: hi ha noves possibilitats de desplaçament que permetran a persones que viuen en Alcoi o en Cocentaina, acostar-se a la Torre el temps necessari per poder portar avant la banda. Els dos primers directors duraran poc en el seu càrrec, però de seguida n’apareixerà un que “farà carrera” i es consolidarà durant una estada llarga en la Societat Musical. Reparant instruments.

ConvocatĂ˛ria de reuniĂł. Potser estiguen pensant en buscar nou director?

CAPÍTOL 3 96

TERCERA ETAPA (1963 - 1966)

EL TRIENNI CONTESTÃ&#x20AC; 1963

José Vicente Faus Moltó l 1963 el nou director serà D. E José Vicente Faus Moltó, successor de Tonín. Va nàixer en Cocentaina el 23 de març de 1935. Als quinze anys va ingressar en la Unión Musical Contestana on va rebre classes de solfeig i trompeta, just en el moment en què era director D. Enrique Pérez Margarit. En el món musical se’l coneixia amb el malnom de “el Iaio”. Realitzà estudis d’harmonia i fou nomenat subdirector de la banda juntament amb D. José Pérez Vilaplana. Treballava d’empleat de banca en Cocentaina. (C).

Després de posar-se en contacte amb Valeriano Bernabéu, el qual s’havia traslladat a Cocentaina, acceptà la direcció de la Societat Musical la Alianza. Cobrarà 12.000 ptes. anuals. Aquesta quantitat igualà el sou de Tonín dels darrers mesos, però Faus, a més, cobraria el doble que els músics en les eixides i en les actuacions. No tenim moltes dades de qui componia la Junta Directiva en 1963, el que sí sabem és que David Coloma era el secretari i que Faus Moltó era el director.

Director, 1963 - 1964

Compte de ingressos i despeses per festes de Xixona Ingressos per tocar: 16.000 ptes.. Despeses: • 5.891 ptes. en el menjar -que s’ha comprat en la Torre-. • 450 ptes. en el sou de les cuineres. • 800 ptes. en el “coche” (autobús). Així, queden en net: 8.859 ptes.. S’ha de restar: • 1.020 ptes. en un apartat que diu: “gastos en Jijona”, que no s’especifiquen. Sent així el resultat final serien: 7.839 ptes. que es repartiran entre els músics (pràcticament el 50% del que cobren per actuar).

En agost d’aquest any van anar a les festes de Xixona, no consta el contracte, però sí un document de molt d’interés: els comptes a mà de les despeses i la manutenció d’aquella eixida. En eixos comptes es desglossen les despeses del menjar, el sou de les cuineres i els viatges. Com que la distància era curta, hi van haver queviures que es compraren en la Torre i altres, en Xixona, com podem observar. Sembla confirmada la presència de la banda en Castalla de l’1 al

4 de setembre. Amb aquesta eixida la banda encadenà tres actuacions seguides: Castalla, Villena i Ibi. El pressupost amb Castalla va ser d’11.200 ptes. amb la comparsa Mariners. El 1963 la banda va tocar en Villena en la comparsa Moros Nuevos, del 5 al 9 de setembre. Van anar vint-i-quatre músics amb un preu acordat de 20.000 ptes. La comparsa, a més a més, els pagaria els viatges, l’allotjament i la manutenció. Les despeses dels timbals correrien a compte de la banda.

Anècdota José María i Guillermo. Anem a tocar a Cocentaina i ens anem tots els xiquillos i David a la piscina d’Alcoi. Es tiren tots els xiquets de dalt del trampolí i darrere David, però no sabíem que David no sabia nadar. Aleshores tots mirant-se: I David? I David? I el van haver de traure de baix de l’aigua, sinó, s’ofega.

José Mª menja pollastre El primer pollastre que em vaig menjar jo, va ser en Ibi! Tanmateix, en el suposat cas que la banda de la Torre haguera anat a tocar a Castalla el dia 4, eixe mateix dia, possiblement pernoctarien en Villena, contràriament, anirien a Villena el dia 5 pel matí. 99

1963 a l’eixida de Villena, el Q uant Secretari de la banda envià

una sol·licitud de permís al Coronel del Regiment d‘infanteria Vizcaya 21, adreçada al soldat-músic Francisco Monllor Garrigós. El coronel, Carlos Valero Coll, contestà que en aquelles dates hi havia molts soldats de permís i que, malgrat era impossible, li’l concediria el cap de setmana (dissabte i diumenge). Immediatament després de Villena vindran les festes d’Ibi. Aquest any la banda tocarà en la comparsa Chumberos amb un pressupost de 19.500 ptes. i amb la manutenció a càrrec de la banda. Per una altra part, Faus, el director, escrivia en una carta contestant a una invitació, datada el 15 d’agost de 1963:

Faus contestà a la invitació per participar en un certamen en Ibi “Ha subido un poco el presupuesto porque aquí, como seguramente tambien ahí, los jornales han subido mucho y tambien quiero llevar, para el certamen a los mejores músicos de la banda de Cocentaina, de la qual soy subdirector, con el objeto de que la banda de Torremanzanas quede en buen lugar. Los gastos que pueda ocasionar el timbalero, seran aparte y a cargo de Vds.”

Contestació a la sol·licitud de permís per al soldat-músic Francisco Monllor Garrigós. El coronel contestà que hi havia molts soldats de permís i que era impossible, li’l concediria el cap de setmana. 100

José Alfosea envia una còpia de Señorío Español a Faus Moltó Efectivament, Faus contestà a la invitació per tal de participar en un certamen musical en Ibi el dia 14 de setembre, concretament, durant les festes locals. Havien d’interpretar un pasdoble lliure i un altre obligat, Señorio español de José Alfonsea Pastor. El Director reacciona ràpidament i demana amb urgència quatre còpies del pasdoble que havien d’executar obligatòriament, i per això es posà en contacte amb el propi compositor. Aquest li va enviar solament un exemplar perquè les edicions d’aquella peça estaven esgotades.

El Jurat del certamen estava format pel director de la banda Iris d’Alcoi i el professor de música Enrique Castro, pel director i subdirector de la banda d’Ibi, Manuel Sabater i Emilio Arnal i pels solistes de la banda d’Ibi, José Vilaplana i Emilio Valero. Vistes les dates en què es trobaven, comptaven amb poc menys d’un mes per muntar la peça que els demanaven, i tenien una agenda, com hem pogut llegir més amunt, ben apretada. De qualsevol manera, no hi ha notícies del resultat del certamen que donava tres premis amb l’import de 2.000, 1.000 i 500 ptes., respectivament.

1963 Paco “Cigalo” i Luis Giner, trombó de Mutxamel -que va escriure aquesta carta dirigida al tio David-. ’aquest any, a més, cal D destacar notícies -cartes- on podem llegir com la Societat Musical es posà en contacte amb músics de Relleu i de Mutxamel perquè els contractaren en moments (com els de l’estiu de 1963) en el qual les eixides quasi arribaven a desbordar la capacitat d’actuació de la banda. Concretament, en la carta de resposta de Cosme Penalva de Relleu podem llegir que té ganes d’anar amb la banda de la Torre a Alcoi, però li ha de dir la data exacta perquè també són festes en Relleu i en un paràgraf, cap el final d’aquest document, afig:

Cosme Penalva s’alegra pel nou director “... Me alegro que el nuevo director “hos” sea de vuestro agrado ya que una banda por muy buena que sea sin director no es mas que una charanga ...”

Un músic de Mutxamel, contestà també «al estimado amigo David» el març de 1963, confirmant-li l’assistència per anar amb ells a les festes d’Alcoi i li ofereix un trompeta, un saxo i un clarinet:

Fan falta músics? “... lo que hiciese falta avise con tiempo pues podria utilizar los compañeros de la orquesta ...”

Tanmateix, sembla que al mutxameler li van bé les coses perquè quan el criden per a les festes de Cocentaina, l’amic músic diu que bé, que ell tocarà en Cocentaina, però que ell és oficial (obrer) i que guanya 200 ptes. al dia i que clar, que es posaren en el seu lloc, 200 ptes. són moltes pessetes. Si respectaven eixe preu, ell faria els 60 km, contràriament, no els faria el favor d’anar-hi. No hi ha resposta documentada per part de la banda de la Torre,

però és la segona referència que trobem quant a l’augment dels jornals, la primera, recordem, l’acabava de fer Faus quan va enviar el contracte a Ibi. També posseïm d’aquest any, uns apunts sobre l’estat de comptes individuals de tres músics pertanyents al 1963 i 1964 -el d’aquest darrer any incomplet-, on es desglossen els ingressos per actuació i els pagaments per quotes de soci i de loteria a la banda. Ens interessen els ingressos per actuacions en la banda. Hi apareixen, com a músics cobradors: Santiago Galiana Aracil, Francisco Llorens Torregrosa i Francisco Alcaraz Orts.

Estat de comptes individuals de tres músics 1.963: Abril 24: Por la fiesta de Alcoy 375 ptes. Mayo 15: Por la fiesta de San Isidro 70 ptes. Agosto 13: Por la fiesta de Cocentaina 250 ptes. Agosto 26: Por las fiestas de Jijona 390 ptes. Total: 1.085 ptes. 1.964: Mayo 9: Por las fiestas de San Gregorio 250 ptes. Mayo 17: 80 ptes. Total 330 ptes.

101

Festes de Sant Gregori amb Faus Moltó al cap de la banda.

1963 e fet, en l’any 1963 no hi D apareix cap referència a les festes de Villena, ni tampoc a

Cal afegir que, com ja va passar en l’any 1921 amb els Muntanyesos d’Alcoi, les de Castalla, Ibi i Callosa. van anar a fer l’eixida a Podria ser que aquests tres Cocentaina aquell any músics no anaren a aquestes perquè una filà eixides, però sembla estrany. s’estrenava en el món de la festa. Concretament, En qualsevol cas els preus per tractava de la filà els dia estan prou per davall de les es Gentils. 200 ptes. que demanava l’oficial de la construcció. Si ens fixem, Per un altra part, a finals la festa de Sant Isidre en la d’aquest any José Torre es paga a 70 ptes. Les Vicente Faus, davant la eixides vindrien a oscil·lar impossibilitat de sempre que parlem de 3 diestraslladar-se a la Torre entre unes 80 ptes., en el cas de per motius laborals (ja Cocentaina, i d’entre 25/130 que l’ascendeixen a ptes., en el cas d’Alcoi i de Director d’oficina), Xixona, encara que podria haver cedirà el seu càrrec a hagut un doblet en les entrades. D. José Pérez el dia 30 de En octubre el Bolero passarà una Vilaplana desembre de 1963. inspecció sanitària -122 ptes.-. Faus va estar poc més Així mateix, es millora la d’un any dirigint la instal·lació d’aigua (1.508 ptes.). banda. També es paguen dues factures a Guillermo Lluquet de València Una llàstima, tot per suministres musicals, pels indicava que tant la educands i pels instruments Junta Directiva com els músics (857 ptes. i 453 ptes.). havien connectat amb ell. 102

Model de contracte en 1963 amb la comparsa Chumberos d’Ibi. (PTD).

1964

José Pérez Vilaplana a Junta Directiva de 1964 LSirvent estava constituïda per Rafael Giner com a president, David Coloma com a tresorer i encara que no apareix el nom del Secretari, o no en va haver, o David Coloma feia de Secretari i Tresorer alhora. I serà aquesta Junta la que contracte com a nou director a D. José Pérez Vilaplana. José Pérez Vilaplana va nàixer el 1929 en Cocentaina. Cursà estudis superiors de música en el Conservatori de València amb D. Joaquin Cortés Sansalvador (solfeig), amb D. Manuel Palau (composició) i amb D. Rafael Giner Estruch (harmonia), aquest darrer, era capità-

director de la banda del Regiment d’Infanteria Bizcaia 21 d’Alcoi. En 1946 ingressà en la banda Unión Musical Contestana, dirigida aleshores per D. Rafael Giner, i en la qual exercirà de subdirector i més tard, el 1958, de director. El 30 de desembre de 1963 va assumir la direcció de la banda. Acudia els dissabtes per la vesprada, feia classes de solfeig i, per la nit, assajava. Director, 1964 - 1966 L’escola d’educands va agafar impuls i, a més a més, va Es van fer eixides a Alcoi (1964renovar la uniformitat de la banda amb un nou uniforme de 1965), a Xixona (1964) i a Callosa d’en Sarrià (1965). color gris “pata de gallo”. Vilaplana ha sigut el director amb més composicions i premis de tots els que ha tingut la Societat Musical LA ALIANZA. Per les darreries de 1965 va deixaria la banda. (C).

Fotos de José Pérez Vilaplana cedides per la Unió Musical Contestana. © Fletxa. 103

1964 Contracte moros vermells (PTD) ’1 de març de1964 el Lassumeix Bolero canvia de conserge i el càrrec Antonio Giner Llinares signant un contracte que resulta una còpia de l‘anterior tot salvant un detall important: segons l’article 7, el conserge haurà d’abonar a la banda, trimestralment, 2.100 ptes., és a dir; 700 ptes. al mes. Cal recordar que l’anterior conserge no havia de pagar res, eren guanys nets els que obtenia de l’explotació del local. En aquest mateix mes, la societat va rebre una carta de l’alcaldia d’Alcoi (Francisco Vitoria Laporta) en la que se’ls comunicava que a partir d’aquella data, els alumnes de música que volgueren continuar la carrera musical, no havien 104

d’anar a València a examinar-se ja que podrien ferho, a partir d’aquell moment, en l’Escola de Belles Arts d’Alcoi. Aquell fet, si més no, marcà un abans i un després: el poder examinar-se al costat de casa els estalviaria molts viatges i els hi facilitaria les coses. Per als músics era una notícia positiva. En juny de 1964 el director signà un contracte per anar a tocar a les festes de Moros i Cristians de Xixona amb José Antonio Blanquer, representant d’aquesta filà. El pressupost que acordaren fou per 22.500 ptes., amb 23 músics més el director. Viatges i manutenció

anaven a compte de la banda. En juliol també negociaren el preu per anar a les festes de Mutxamel. La banda demanà 18.000 ptes. per 18/20 músics, encara que no tenim constància d’un contracte ferm.

Anècdota del tio Francisco “Corriola” A Vilaplana el portava jo tots els dies a Cocentaina amb la vespa en acabar l’assaig. Un dia es va queixar que la vespa feia olor a betum i vaig pensar que la pròxima volta se n’aniria a casa a peu.

1964 n agost, la comparsa Pirates E d’Ibi va demanar pressupost i la banda contestà:

Pressupost per als Pirates d’Ibi “... El presupuesto a 22 plazas con todo a nuestro cargo es de 22.000 ptas.”

Guanys dels músics en les festes de Sant Gregori.

Anècdota José María i Guillermo. El millor mestre era Vilaplana, el que més sabia, però el que volia fer en la Torre era impossible. Va començar a donar teoria ... era el més professional, però era mot difícil en la Torre. No podies riure´t d’ell, era molt dur i disciplinari.

Anècdota José María i Guillermo. Sereno, en el carrer Sant Vicent d’Alcoi, es va cabrejar i li va pegar una “bufetà” a un fester.

Tenim els apunts dels guanys del músic: Valeriano Bernabéu Garcia que, en les festes d’Alcoi, va traure 590 ptes. i en les de Xixona 600 ptes. Efectivament, els preus pujaven (a l’amic l’oficial de la construcció de Mutxamel ... ja quasi podrien pagar-li). I ... d’aquest any també disposem de la relació de músics que van actuar en Sant Gregori.

Primavera va ser impresa el mateix 1964 i editada per l’Associació de Sant Jordi en discs i musicassettes per “EmiOdeón S.A.” en 1977. La col·lecció de música festera JA BAIXEN, va gravar el pasdoble dins dels volumens 24: ”Per Alcoi” i 29: “Alcoi”. En 2014 i coincidint amb els 50 anys de PRIMAVERA, la Dra. Ana María Botella Nicolás, de la Universitat de València, li dedica un article en la Revista de festes de Moros i Cristians d’Alcoi pp. 136-137. 105

- In Con mexacto a m asistí ail esposa y uánsono poder. del patioacto desde las amigos En la ba nd de butac primera as. fila toVizcaya, enaedl el Regimiento qué el c que hice la que m larinete strum«mili», banda Pe llevó a pert, in rimitiva enecer aento Torrem la y estrenéanzanas, enalala de do q - ¿Título s pasodobles.ue s - « pa …? rí a mi hAijm a, y «AnliGaisbert», ded icado nza M - ¿Cómo compon te las arr usical». er músic eglas pa ra a? -A guitarrfaa lta de piano, . con la - Tu ded icación -C ac pequ on mi herm tual. absorbeñiéa industriaando llevo una n dome la e tejidos, ratos una orqlibures. Actualmmúsica los e la que a sta de mú ente dirijo demás to sica lige ra, en co e - ¿T nuevosúfecrees en el é l contrabajo. - Dinos la festera? stivales de xito de obtener verdad: música el premio ¿esperab as -A ? -N compuontores sí hay, p pasodoo.bEstimo que e e e cristi r march ro excelenteles presenta n los doce do s Ademaánsas no es cuaas moras y - ¿Enton trabajos. s había m úsica h,apara esta clalquier cosa. c y que lle se de - Aparte es…? a q u í técnic es un la fiesmtauchos años yvar metido reclama saber lo para lapfiasodoble paesn, «Primavera . que - ¿Y de la grata esta, co sado ide » s cinco m buscabyanada másn. ¿uNna melodíaado qué? il peseta o se eso? s, -T -D eso, ú verás. Aun apos icho de otro para sminí o la ediciónqude no es sólo ¿no? ta para el elemmeodo: hecho lo más el pas nto «fes ter» ¿q - Dos pregu interesante.odoble, - N ra ué le falt ntas fina lmente. votadoatu ó al festi les: es porqu Cuando fu -L v e gu e -U bandaasejecución por al? que sancguasón dijo, y stó. a c tu s dos re a spectivo antes de la habitanteste más vo perdona, trabajos s lotes. Un los ¿Vale? s tiene Torrtos que o p s o i in s e emanza quie , p co más rpre nas date - ¡L ero la rles ¿qtaución que ure aunquoes habrá de… ié n p odría me sabe sina pueda Torremame crean na! Bueno la otra Como to jo ra rl a ? cido en do en - ¿Y qué tiene resid nzanas, Festi sus sorpresla vida, lecto mundíomeuchos añopsueblo donde - Nada. le sobró al festi n Alcoy, yo vine a val? celebvraadl de MúsicaaFse, también erl I F ra n cisco, 68 calle de l - ¡Enhora tuvo o recien m stera, treinta buena, A y cinco. ahace de estoSan ente, las aunquyemuy simpáte n to n io! ños. - Háblan solam nos dete ticas por Cie buta o estudio significeante en las nmgáamos hoy rto s mussicahora de tus a los csoanun buen amig a s ti e le o v s a s E n auto . s, es spí pasodob de estos uestro-, E Rubiostudié solfe airosos les pasodeorab el afortunad premriod.el pasodobdleecir: en el Total: qu le se o autor d que obtu banda,ddirector quoecfuon el maestr e ntado ba el p e vo el tiletuma «Primpare e e l La prens T rs o orrem e de la o b con d vera jo e la la noticia a y la rad Jorgee,gouía la Asociajectivo que los maoen Fernandoandzanas. Luego atencdióon«Font Roja»»que, con ell rg ió de que A io difundie a n n d fu s iz e tr e a os Gin e Mora. Co Casa ntonio G ron son pa del respeta , acaparó la -¡ logrado co dora del fe San n por fin!- n crece stival, isbert cla sodobles ble. «¡Es aprensdeímpere, doenrRy s maba en e p y o s d a e A la ra e elemento tusiasma marchar!» hu música, comdía habló y d gente aprobé trermonía, de laafael, , b is s q d o ie c u c C fe o s s u e stero l pulsa otra cose hablado ni iden la vida notió onservatorioudrsos en el e que l conciemrtos en el intearm a. e Valenc iscutido o. ia. edio del de El teatro Otros, en re e g n is tr a tr da, falta ó imagina cambio, u n a b m u ndo uy en San N oban felices vse las locali poco para se lo que se dica lás bajo iéndose de « ic , con el a ya, cosasd: a«des. Pero, lor agotadas laes stero»a-v «chafe q In no» soñ estido de tuendo Alicante formación ue son las aba des el au r , del martes, » de Una “gamberrà” de Peixet era: de su del paso apuntó no puto q Quan anàvem a quedar-se a falta ddeo asistir aldcooble premiaduoe localidad ncierto p or . -¿ festes d’un poble a algun local preguQnutaé hay de ciert para abri mos a Anto o en ello? de músics, la primera nit quan r el diálo nio Gisbe rt, go.

1964

Anècdota del tio Francisco “Corriola”

Documentació facilitada per E. Llorens Climent. Ciudad, 1/12/1964 ’any 1964 portaria un fet que LSocietat afectaria directament a la Musical. Antonio

Al diari Ciudad de l’1 de desembre apareix una entrevista on es pot constatar Gisbert Espí “Tonín”, va que molta gent d’Alcoi presentar el pasdoble Primavera considerava a Tonín torruà al teatre Calderón d’Alcoi el dia perquè, en un moment 22 de novembre i va rebre el determinat, l’entrevistador primer premi del concurs de comenta que un guasó havia dit Composició de Música Festera que: (amb dura competència enfront el pasdoble Font Roja). Aquest Al diari Ciudad any el certamen va ser gestionat per l’Associació de “... para ganar el premio Sant Jordi (fins aquell moment, habia conseguido más ho havia gestionat sempre votos que habitantes tenia l’Ajuntament). la Torre ...”

106

tornava al local de dormir després d’haver estat de festa, despertava als músics que hi havien dormint amb sons en la boca. El tio Sereno es cabrejava i al matí següent les feia alçarse a les 5:15h i havien dormit un parell d’hores com a molt. I possiblement l’hora de tocar era a les 9 del matí (estaven 4 hores dansant per allí).

Tonín parlava dels seus anys viscuts en la Torre i nomenà els dos pasdobles estrenats quan era director de la banda: Amparín Gisbert i Alianza Musical, i reconeix haver nascut al carrer Sant Francesc núm. 68. Quan va rebre el premi tenia 35 anys.

1964

En aquesta Foto, cedida per la Unió Musical Contestana, veiem a José Pérez Vilaplana (el director del moment) assegut al piano i revisant una composició. © Fletxa. n l’entrevista, Tonín explicà E que per compondre emprava la guitarra, a falta de

tots els efectes, torruà; llevat del detall anecdòtic d’haver nascut en el carrer Sant coneixença de piano. També Francesc, 68 -ja que actualment, contava que en aquell moment, el número 68 del carrer Sant portava, juntament amb el seu Francesc no existeix-. Potser es germà, una indústria tèxtil canviara la numeració o hi menuda i li dedicava el temps hagueren, posteriorment, canvis lliure que tenia a la composició. urbanístics. Una llàstima! I que dirigia una orquestra de Aquest any, però, va estar música lleugera en la qual carregat de problemes quant al tocava el contrabaix. conveni, que durant anys, La peça -dotada amb un premi pactaven amb l’Ajuntament. de 5.000 ptes.-, gairebé el sou per aquest motiu, la banda que podia guanyar d’un any com Ienvià una carta al Consistori el a director en la Torre, roman viva juliol de 1964, on manifestaven en l’acte de la Diana des del la disconformitat amb el moment de la seua estrena, ja pressupost que l’Ajuntament que s’interpretava tots els anys. donava de 6.000 ptes., atés que Per a la banda de la Torre, Tonín hi existia un canvi en el nivell de de la Cervera era considerat, a vida i aquesta quantitat els

semblava insuficient per cobrir les dotze actuacions que feien amb eixe preu. Van demanar també que el pagament per part d’aquest s’efectués en terminis trimestrals. I van incloure el requisit de què si un diumenge de verbena/concert tenien una actuació fora del poble, l’alcalde o l’Ajuntament no posaria impediments que pogueren provocar pèrdues econòmiques als músics i afegiren, a més, que si no fos possible l’augment de subvenció, la banda intentaria actuar en allò que creies convenient d’acord amb el pressupost de 6.000 ptes. que rebien en aquell moment.

107

Carta al Consistori el juliol de 1964, on la banda manifestava la disconformitat amb les 6.000 ptes. que donava lâ&#x20AC;&#x2122;Ajuntament.

108

Músics de la banda tocant en el bar La Plaça i fent-se algun que altre “quintet” Veiem a: Peixet, Adrián, Guillermo, Toni i Basilio, d’entre d’altres.

1964 a l’efecte que les coses, la Fvelocitat. vida, els diners ... agafaven En qüestió de cinc anys els preus dels contractes

havien muntat com la bromera, però la dotació de l’Ajuntament era insuficient.

Puja la vida. Podem fer-nos una idea si observem aquesta seqüència: • En 1959 -fa set anys- els contractes de festes es signaven per 6.500 / 9.000 ptes. • En 1960, ho feien entre 7.500/ 11.000 ptes.

Anècdota del tio Francisco “Corriola” En el local de la filà d’Ibi, feien un pollastre rosat per a cadascú. Allí hi havia un “mancal” en una bassa plena de calç a remulla i Peter, fent el llepó, se’n va anar cap a dins a pixar i va caure dins la bassa. Va eixir blanquet!

• En 1964 ho fan per 17.000/ 22.000 ptes. Però el que resulta més aclaridor si cal, es la seqüencia dels ingressos de La Societat Musical: 1954: 1955: 1957: 1958: 1959: 1960: 1962: 1965:

23.481 ptes. 25.180’35 ptes. 31.466’70 ptes. 31.300 ptes. 62.750’95 ptes. 148.149 ptes 75.802 ptes. 68.439’50 ptes.

Cal pensar que aquesta xifra, en 1960, per raons que desconeixem, no correspon a uns ingressos “normals”, potser es comptabilitze algun ingrés atípic.

109

Dos palos a tiempo -p.d. G. Garríguez- Arxiu Societat Musical l’Aliança.

1965 n 1965 la banda va tocar en E Alcoi en la filà Guzmans. Només tenien un pasdoble

Encara que continuaven figurant en les actes de les reunions de la banda d’entre vint-i-cinc i vint-i-sis músics, per a les actuacions solament es podia comptar amb vint o vint-i-ú músics dels quals el director necessitava saber si assistirien, o no, a les actuacions que la societat musical contractava. 110

assajat: Dos palos a tiempo, i van estar totes les festes tocant únicament aquesta peça. A Alcoi van anar 20 músics. A més a més, el director demanava l’assistència de tots ells per poder anar a tocar a les festes de Callosa d’en Sarrià. La situació començava a ser preocupant. Els músics que havien de donar la conformitat per anar a tocar a les festes de Callosa d’en Sarrià eren: 1. Victorino Verdú 2. José Ibáñez 3. Francisco Llorens 4. David Coloma 5. Fermín Bernabéu 6. Francisco Picó 7. José Domenech 8. Carlos Payà 9. Javier Sirvent 10. Basilio Torregrossa 11. Francisco Alcaraz 12. Adrián Gisbert 13. Rafael Sirvent 14. Santiago Galiana 15. Rafael Sirvent Verdú 16. Juan Bertomeu 17. Desiderio Jordá 18. Vicente Gisbert 19. Antonio Jordà 20. Guillermo Calvo.

1965

Disposem de la llista dels queviures que es van comprar per al menjar en festes d’Alcoi: Pa, carn, vi, olives, faves, taronges, arròs, llonganisses i botifarres, ous, oli, conills ... I un detall curiós: netejar la paella valia 20 ptes.

President Rafael Sirvent

Els càrrecs de 1965 Vicepresident Tresorer Fco. Picó Verdú Carlos Payà

Secretari David Coloma

Francisco Picó Verdú va estar poc temps a la banda, però es va implicar en la directiva.

Anècdota José María i Guillermo. - Diu Vilaplana: - A vore Fernando, una blanca què val? - 2 ptes. - I una negra? - 1 pta. I el director li va pegar una “bufetà”.

er les festes d’Alcoi cada P músic va cobrar 380 ptes., llevat del Director que en va cobrar 760 i els educands que variaven d’entre 100 i 280 ptes., segons els anys que portaren en la banda. La manutenció va costar 2.230’50 ptes. El balanç de l’any -encara que amb reserves- podria ser d’uns ingressos de 68.439’50 ptes., i unes despeses de 63.833’50 i

Anècdota d’Adrián En les Festes de Benilloba, quan va ser René fester major dels Fadrins i no va fer la festa, vam anar a tocar a Benilloba, i allí no hi havia aigua així que pel matí es llavaven la cara en casera i després tenien tota la cara apegalosa. amb un remanent d’aproximadament 4.606’00 ptes. Per les festes de Sant Gregori cada músic va cobrar 300 ptes. i el director en va cobrar 600. 111

1965 n 1965 la Junta Directiva E estava formada per: Rafael Sirvent com a president, Francisco Picó Verdú de Vicepresident, el secretari era David Coloma, el tresorer Carlos Payà i els vocals eren José Basílio Torregrosa, Victorino Verdú i Juan Bertomeu Saval. Amb la direcció continuava D. José Pérez Vilaplana. En juny, des de Mutxamel, es demanava pressupost per anar a les festes. Per les primeries de desembre es canvia de conserge en el Bolero. Entra Faustino Llinares Monllor. Les noves condicions són idèntiques al del seu antecessor, és a dir; havia de pagar un lloguer de 700 ptes. al mes, encara que en una nota escrita darrere d’un dels fulls del contracte, podem llegir:

Canvi de conserge “... por acuerdo de la junta directiva i el conserje este abonará ochocientas pesetas mensuales por razón de las reformas efectuadas en el bar.”

El mes de desembre va resultar un mes protocol·lari perquè arribà un escrit de Governació pel qual s’havia de reunir la Junta General extraordinària per fer una adaptació dels estatuts (ordre governamental de 24-1264) i havien d’enviar certificacions per triplicat, tot amb poc temps i molta pressa. La Junta es constitueix el 10 de desembre. Es feren les adaptacions oportunes i s’enviaren aprovades per unanimitat (com solen aprovarse aquestes coses), sobretot, perquè les societats que no entregaren els papers abans del termini límit de 28 de desembre, es considerarien dissoltes. 112

A finals de 1965 Vilaplana deixa la banda i aquesta entra en un moment de pèrdua del nord.

En agost la filà Moros Vermells de Xixona, els contestava al pressupost que la Societat Musical LA ALIANZA els havia enviat.

Pujada de la banda al cementeri en les festes de Sant Gregori.

1965 n 1966 el tuacte es presenta E difícil: s’intenta buscar director. Podem llegir la carta que el secretari d’aquell moment va enviar a D. Joaquín Pastor Suay, director de la banda d’Alcañiz (Teruel). El senyor Joaquín Pastor Suay, va contestar que necessitava referències de la banda i que, quan les seues obligacions li ho permeteren, veuria de posar-se en contacte. No tenim el

document però va haver de ser així perquè des de la Torre s’envià aquesta nova carta. Mirem com ho mirem, resulten dues missives una mica sorprenents. En primer lloc, perquè es van dirigir a un director de fora de l’àmbit cultural-territorial, és a dir; de fora de l’Alcoià-Comtat, de l’Alacantí i de la Marina.

En segon lloc, perquè la segona carta-resposta, regalima una sensació de derrota. Les dues cartes són una mostra de desànim, allò de no veure una eixida clara i no saber cap on anar.

Una sensació de derrota ... “... regular”, “... Estamos un poco abandonados”.

113

114

1966 des del 1919 C uriosament, fins el 1965 havien passat

per la Societat Musical veritables directors, veritables músics de talla, el repertori compositiu dels quals, i que adjuntem, ratlla amb el que podríem anomenar extraordinari. Per poc que es conega una mica el món fester de l’àmbit Moros i Cristians o del món faller-foguerer, hi ha títols emblemàtics i resulten clàssics i d’obligatòria coneixença: Segrellles, Als berebers, Voluntat de fer, Guàrdia Jalifiana, Gentileza, Primavera, El sinc de copes, El artista, Pal Chato... I més lluny encara, des de l’any 1919 la Societat Musical la Alianza ha mantés una relació, gairebé permanent, amb Alcoi i d’on s’ha bastit d’un compendi nombrós de directors:

Però l’any portà un veritable desori; una notícia luctuosa: Antonio Gisbert, Tonín, mor en un accident de moto el 9 de febrer, prop de Mutxamel. El Ciudad se’n faria ressò:

Tonín, al diari Ciudad “... Contaba Antonio Gisbert 37 años de edad y habia sido director durante once años de la banda de música de Torremanzanas, de donde era natural, formando parte actualmente de una orquesta de nuestra ciudad en la que residia como vecino de largo tiempo.”

Dos errors: Tonín va ser director poc més de nou anys, i no havia nascut en la Torre.

Fins ara, els directors provenen de l’Alcoià - Comtat - D. Antonio Casa Ridaura, “tio Piula” (1919 - 1935). - En el temps dels “directors residents”, D. Fernando de Mora sempre esdevingué com una mena de tutor que ajudava i quan feia falta, recomanava nous directors, i col·laborava en els assajos, en definitiva, estava. En determinats moments va exercir de director real. - Tonín que, encara que considerat de la Torre, musicalment venia d’Alcoi. - Faus i Vilaplana són Contestans que, si bé aporten cadascú d’ells una bona funció, també és cert que el seu període, només durarà tres anys: 1963 - 1966. - En 1966, desestimada l’opció d’Alcañiz, entrarà de director, Vicente Ivorra Pujalte -alcoià i músic de la Unión Musical-, recomanat per Fernando de Mora. Aquesta recomanació de Fernando, serà possiblement, el darrer servei, d’una llarga llista d’ells, a la Sociedad Musical la Alianza. Tot un amic! Amb aquest accident se’n va un músic amb una progressió compositiva que hauria sigut prolífica i de qualitat. Un cop per al món de la música festera, i per a la Alianza i la gent del poble, desolació. Cal destacar la relació de la banda amb Alcoi, que abarcà des del 1919 fins el 1994, any que deixarà la direcció Vicente Ivorra. Un total de 72 anys -descomptant el trienni contestà-. Són molts anys!

Ciudad, 15 febrer 1966 (E.LL.). 115

CAPÍTOL 4

116

QUARTA ETAPA (1966 - 1994)

117

Formació de la banda al cap D. Vicente Ivorra Pujalte director des de 1966.

ESTABILITAT I MODERNITAT 1966 icente Ivorra -”¡CARAI, V RECONTRA!”- arriba de la mà de D. Fernando de Mora, com ja hem comentat, i ve per quedar-se. Serà el director de més volum de la banda: vint-ivuit anys. En aquest any, el 1966, es van renovar els estatuts, lamentablement no disposem

de dades dels canvis, ni sabem amb certesa els fets que van motivar les següents modificacions. Sabem que la quota de soci de la banda va continuar en 60 ptes. i que el tio Rafel Sirvent i el tio David Coloma han sigut president i secretari en vàries ocasions. Concretament, el tio

Anècdota de Vicent. Ell volia tres tenors Quan van anar a comprar instrumental, van demanar tres tenors i li van dir a Vicent: - No s’haurà equivocat en demanar tres tenors? A lo que Vicent va respondre: - NO, NO! està be. Era difícil que una banda tan menuda tinguera tres tenors en aquella època, però, la banda de la Torre en tenia. 118

Rafel, havia sigut president -que ell recorde- en dues ocasions. De qualsevol manera: Fermín, Peixet i David van estar, en diferents moments, en la Junta Directiva. Al poc temps d’entrar Vicent es van comprar instruments a la banda de Xàtiva i en Penades. Entre d’altres, es va comprar la tuba de Vicent Gil (Puça) i tres tenors. Cal dir també que, amb Vicent de director, es va passar molt prompte de tindre un pasdoble en el repertori a tindre’n vuit. La Comissió de festes de Mutxamel, un clàssic, demanà pressupost en agost, encara que no hi ha constància de cap resposta.

Vicente Ivorra Pujalte er parlar de Vicent Ivorra P Pujalte, cal fer, com amb la resta de directors de la Societat Musical, una obligada referència biogràfica. Vicent va nàixer en Alcoleja el 22 de gener de 1940. Als 9 anys ingressà en la Banda Unión Musical d’Alcoi. El seu primer instrument va ser el flautí i, més tard, el requint. Realitzà estudis en l’Escola Municipal de Música i obtingué el títol de professor en l’especialitat de saxo en el Conservatori Superior de Música Óscar Esplà d’Alacant. Dirigí la banda de Penàguila des del 1958 fins el 1960 i, en diverses ocasions, la de Benilloba. En 1967 ingressà com el director de la Societat Musical la Alianza de la Torre, i ho serà al llarg dels propers vint-i-vuit anys. En 1973 va ser també director de la banda La Magdalena de Tibi i en 1977 dirigí la seua pròpia banda: la Unión Musical d’Alcoi, la qual arribarà a tindre noranta músics i obtindrà nombrosos premis, entre d’ells, el màxim guardó provincial en el Certamen de la Diputació. Va ser durant quinze anys professor d’instruments de fusta del Conservatori Superior de Música d’Alcoi. En 1977 aconseguí el màxim honor que pot tindre un músic alcoià: dirigir l’himne de festes.

Va eixamplar estudis de formes musicals i contrapunt amb D. Javier Darias, director del Conservatori d’Alcoi. A més a més, era instrumentista de viola en l’Orquestra Simfònica Alcoiana. (C). Guardem la primera carta a la banda de Vicente datada el 21 de novembre de 1966:

Director, 1966 - 1994

Veritable document clau per a la Societat Musical perquè, de les converses que van fructificar positivament, vindrà el període més estable, musicalment parlant, de tota la història de l’entitat. Així, aquesta data es converteix en un referent de la banda, un moment tan important com el propi reinici de 1946 amb Francisco Coloma o, sense arribar a tant, el moment difícil del desembre de 1949 que va portar a Manresa a ser director, en un primer moment amb l’ajuda de Fernando de Mora i de Santiago Climent, que era l’alcalde i el president de la banda.

Anècdota de Victorino Recorde també que en Castalla ens enviaven a casa de festers i al tio Rafel de la Mullora el van enviar a una. Quan es va presentar al dia següent va anar al director a dir-li que l’havien de canviar de casa perquè el fester en qüestió, per desdejunar li va deixar damunt la tauleta de nit, a les set del matí ... un got de vi! Any 1965/66. 119

Amb aquesta fotografia hi apareixen les primeres dones de la nostra Societat musical encara que no entraran a la banda fins els 5 o 6 anys posteriors.

1967 n 1967 es E van fer nous uniformes. En abril, la casa Virgilio Vico d’Alcoi, anuncia la seua visita a la Torre per mostrar el seu surtit de panyeria per la confecció de vestits de músics i paisans. Aquesta casa va confeccionar, com a mínim, dues vegades els uniformes a la banda. Pel gener el secretaricomptador emet una relació de socis acreedors- per un pressupost final de 40.855 ptes. (S’ha de referir als ingressos per actuacions pendents de l’any anterior). 120

Puça i Josenet en Fogeres d’Alacant.

1967 a Foguera de Sant Blai Ldemanant d’Alacant envia una carta pressupost i en març se signarà. Es tractava d’un pressupost molt suculent en el preu: 21.500 ptes. per quatre dies d’actuació amb vint-iquatre músics. Els viatges, allotjament i manutenció estarien a càrrec de la Comissió de la foguera. Des d’Alcoi es notificà a la banda la participació en la “Fiesta del Pasodoble” el qual consistia en l’assaig de l’himne de festes en el carrer Oliver i una cercavila de cada banda fins “la Bandeja” o Plaça d’Espanya, amb un pasdoble de la seua elecció. Calia anar mudats i amb bandera. Les bandes rebrien per aquest acte 1.500 ptes.

En agost signaren un contracte amb els Contrabandistes d’Ibi a «pensión completa» i autobús Alcoyana per a una banda de vint-i-dos places, incloent-hi el director. Els demanaven que portaren REDOBLANT:

Porteu el redoblant! “... porque consideramos es mas lucido y llena mas la Banda ...”.

Els Moros Viejos de Villena, però, desestimaren el pressupost que li havia enviat la banda per considerar-lo excessivament car, el màxim que pagarien seria 250 ptes. per dia i músic.

Anècdota d’Adrián Recorde que l’entrà més llarga que he fet ha segut en Oriola. Vam acabar a les 2 del matí i quan vam acabar em van deixar sols en els timbals. Estava sols i sense saber on estava l’autobús. Em vaig perdre jo i les bombonetes (timbals vells que pareixien dos olles). Menys mal que un home em va vore agobiat i em va acompanyar, si no, m’haguera quedat jo i els timbals en Oriola. Aquell home em va dur al “puesto” i li vaig donar després 20 duros. 121

1968

n 1968 van visitar de nou el E Distrit Fogueril de Sant Blai, en Alacant. Van anar quatre dies un total de catorze músics. El pressupost era de 25.000 ptes. La Comissió es faria càrrec de la manutenció, l’allotjament i els viatges -fins arribar a les 3.000 ptes.-. En juny, l’empresa Ediciones Mundo Melódico, distribuïdora musical, ofereix a la banda una subscripció trimestral per rebre les partitures de música bailable actual. El preu era de 140 ptes. i cada enviament constava de quatre peces. Les primeres serien: LA LA LA (1er premi d’Eurovisió), Cuando salí de Cuba, Congratulations (2n premi d’Eurovisió) i Los chicos con las chicas. També en juny, l’obra social de la CAAM, convida a la banda a un Certamen Popular de Bandes de Música en Alacant. No hi ha constància de la participació de la Societat Musical. I la comparsa “Marinos Corsarios” de Villena, demana pressupost. Van anar a les festes patronals de la “Hoguera de Los Ángeles” en agost els dies 3 i 4 per 13.500 ptes. amb totes les despeses pagades. També van fer una eixida a Mutxamel de tres dies per 19.000 ptes. La Banda solament pagaria els viatges. Més tard, van participar en el concurs de pasdobles amb la partitura obligada, Segrelles. 122

La Falla Duque de Gaeta - Pobla de Farnals acceptà la proposta de la Societat Musical i el diumenge 27 d’octubre, nou o deu membres de la falla visitaran la Torre per a:

Visitaremos la Torre, para ... “pasar un dia de fraternal camaradería con todos Vds.”

Sembla que tot va anar bé perquè es va signar el contracte per tocar en les falles de 1969 -tres dies- per 23.500 ptes. Un total de vint-i-cinc músics. Pagaven 6.500 ptes. pel desplaçament a València, la manutenció dels músics i l’allotjament en matalafets, per un import de 7.500 ptes. Es tractava d’un bon contracte, encara que les 7.500 ptes. per la manutenció no arribarien a cobrir les despeses necessàries i no consta el viatge de tornada. La Federació Regional de Societats Musicals (València) va convidar a la Societat Musical a una reunió el dia 22 de desembre en l’Institut Musical Óscar Esplà, per parlar dels estatuts que acabaven de rebre. Govern Civil els recordava que al llarg del mes de gener haurien d’enviar una còpia de l’estat dels comptes.

Anècdota del tio Francisco Corriola Un fester de la filà Aragonesos diu: -Set o vuit músics que se’n vinguen en mi. El tio Sereno li va dir: - Te’ns diners? - Vosaltres no patiu i veniu-se’n en mi! I van començar a tocar i quan se li van acabar els diners se’l van deixar més soles que la una.

Anècdota José María i Guillermo. Valor tocava el bombardino de maravilla però fent els solos es posava nerviós i no podia ferlos. En Ibi vam tocar Lo cant del Valencià i quan vam arribar al solo, Valor, que ho feia bé a l‘assaig, eixe dia es va posar a tremolar i no va poder fer el solo, casi acabem el pasdoble. El tio Rafel també es posava nerviós als solos.

1969 n 1969 la banda va E assistir a les festes d’Alacant amb la Foguera Carolinas Bajas. Van anar vint-i-cinc músics per 25.000 ptes., més les despeses dels viatges i la manutenció i ... encara que no es nomena, també l’allotjament. La Foguera Benito Pérez Galdós també demanaria pressupost però arribaren tard. Del dia 10 al 12 de setembre anirien a Mutxamel. Cobrarien 20.500 ptes. amb totes les despeses pagades. A més, havien de participar en un concurs de bandes que es feia el dia 10 amb un pasdoble obligat, El Nostre. En octubre van anar a tocar a les festes de Sant Francesc de Crevillent. Havien d’estar allí a les 7 en punt perquè la diana començava a les 7:30 hores. Acompanyaren la comparsa Cristianos Astures. No calia portar timbals. L’entrà era per la vesprada, a les 16:00 hores. La manutenció i l’autobús anava a compte de l’Associació de Festes de Moros i Cristians de Crevillent: - Preu d’actuació 9.000 ptes. - Viatge: 4.000 ptes. - Total 13.000 ptes. En un apunt a mà, sota la signatura del contracte, podem observar la següent operació: 25 x 350 = 8.050 ptes. Una elemental interpretació diu que les 350 ptes. pertanydrien al sou de cada músic i la banda rebria les 950 ptes. sobrants. El 8 de març de 1970 la falla els Xiquets del P.S. de Xirivella va enviar una carta amb un to una mica dramàtic. Sembla que s’havia arribat a un acord però la Falla els remetia:

No falleu, que estem apurats! “... les agradeceríamos hicieran lo imposible para encontrarse en ésta a dicha hora (4 de la tarde) ya que puesto que las otras fallas llevaran sus respectivas bandas, creemos hariamos el ridiculo si la nuestra acudiera sin banda ...”

I les persones tenien raó, farien un ridícul espantós! A ningú que li passe! Una llàstima que no coneguem la fi d’aquest drama faller.

Anècdota de Basilio Esperant en Alacant a que els tocara per a fer el desfile, em vaig adormir en un portal i no em vaig donar compte que la banda havia eixit. 123

Josenet i Puça en Fogeres d’Alacant.

1970 n juny tornarien al Districte E de Sant Blai durant quatre dies. Hi havia 28 places per a un pressupost de 32.000 ptes. La Comissió es faria càrrec de la manutenció i l’allotjament i la banda dels viatges. També anirien a les festes d’Alcoi amb els Aragonesos durant cinc anys, fins el 1976, quan el director era Vicente Ivorra. Tenim la relació dels 24 músics que van anar a Alcoi, on, a més de les festes completes, van fer dues entrades. El sou complet de cada músic va ser de 1.500 ptes. Les entrades es van cobrar a 200 ptes. cadascuna i les festes a 1.100 ptes. Hi va haver qui va cobrar menys perquè, segurament, faltaria algun dia de festa i, ja sabem que els educands cobraven segons l’any d’antiguitat, així hi ha qui va cobrar 650 ptes., altres 300 ptes. i 200 ptes., i un que en va cobrar 100. 124

Hi apareix una novetat: el Director cobraria el mateix que els músics.

El tio David, Guillermo, Vicent “Puça”, Julián, el tio José “Sereno”, Adrián, el tio Victorino, Pepa i Maxi.

1970 Hi ha un esborrany, de finals de maig, anònim, que podem resumir així: Aquest any, després “d’un canvi d’impresions” entre una comissió de la Banda i un altra de l’Ajuntament, la banda exposa les seues conclusions a l’alcaldia: 1- Que la subvenció que l’Ajuntament li atorga a la banda, només cobreix la meitat del sou del Director i li demanen a l’Ajuntament que augmenten aquesta subvenció. Suggereixen la possibilitat que la Diputació participe en la qüestió. Així podran dedicar els seus recursos -escassos- a la manutenció, compra d’instrumental, uniformes i altres despeses. 2- Deurien suprimir-se les verbenes dels estius, per dues raons: una és que resulten desfasades en aquests temps i l’altra, perquè provoquen mermes importants en el pressupost de la Societat Musical. Proposen des de la Banda, que si l’Ajuntament no vol que desapareguen les verbenes, formar un grup menut de joves que actuaren de manera particular. Això sí, la banda faria dos concerts -s’enten que cada any- de selectes obres de lluïment i pasdobles en el pati de les Escoles.

o sabem si aquestes N propostes van arribar a l’Ajuntament, en qualsevol cas, no consta cap resposta. No ha quedat clar, en aquesta declaració d’intencions, si les festes de Sant Gregori i les de Santa Anna seguirien dins de l’acord amb l’Ajuntament o si es negociaria a banda. El que sí sabem és que marquen una postura molt decidida a

aprofitar el temps fester en estiu -Moros i Cristians i fogueres-, i les verbenes entren directament en conflicte amb els interessos de la banda. En juny, la Diputació (Instituto de Estudios Alicantinos) convida a la Banda a presentar un currículum sobre: concerts, assajos, localitats on hagueren actuat, educands, instrumental i

dades que consideraren d’interés. Oferia informació al voltant de convocatòries per a premis de composició per a Banda i cor mixte i, a més, se’ls comunicava que continuaria el programa de concerts “Campaña de Difusión Social de la Música”, especialment dedicada a autors alacantins.

125

126

1970 - 1971 - 1972 n juliol se celebrava E l’Assamblea General Ordinària de la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals en Lliria. La Societat Musical LA ALIANZA va rebre la invitació encarint la seua presència. El programa d’actes constava de tres ponències: • El por qué de la crisis bandista. • Plan de actividades culturales y desarrollo de la federación 70/71. • Qué espera la federación de los poderes públicos. I d’un concert de la Primitiva de Lliria. No sabem si es van enviar algun representant a l’acte. La darrera eixida de l’any 1970 es farà a Crevillent, amb un preu de 15.000 ptes. En 1971, concretament en gener, el Districte de Sant Blai contractà a la banda per les festes de Sant Joan. Aquell any la banda obtingué en Mutxamel el tercer premi en el certamen organitzat per les festes. Va ser molt curiós el fet que quedara desert el segon premi i donaren solament els dos primers. Cal dir que en la Societat Musical la Alianza sempre ha hagut una sospita molt arrelada de què aquest concurs havia estat amanyat. D’aquest any hi ha constància que van actuar en les festes del poble acompanyant als festers i autoritats i també en el ball del farolet. Van anar a les festes patronals de Benifallim el 29 de setembre de 1972, festes en honor a Sant Miquel on, com a mínim, farien un concert.

Anècdota José María i Guillermo. Anècdota d’Adrián Un dels millors “puestos” on he tocat era en Ontinyent on tocàvem 2 hores pel matí i dos hores per la vesprada, tenies tot el dia lliure i els festers volien 10 músics de xarangueta en ells, pagats a 1.000 ptes., a part.

Estàvem tocant en l’Ajuntament i tocava Rata el bombardino, Xaparro el trombó i buscàvem a David. -On està? Acabat el passacarrer, tornem a l’Ajuntament, apareix David i diu: - Xe xiquets, quan comencem? - Però David, si ja hem acabat! 127

Festes de Sant Gregori de 1974. María Ángeles, Maximina, Fausti, María Matilde, Julián, Samuel, Rafel, Pepet i Tomás.

INCORPORACIÓ DE LA DONA 1974 n 1974 entra un nou grup de E músics: María Ángeles, Maximina, Tomàs, Pepet, Rafael, Samuel, Julián, Fausti, María Matilde i Tito. Cal ressaltar que aquest any va suposar una data molt remarcable per una raó important:

Una BANDA amb DONES! LA ALIANZA es converteix en una de les primeres bandes de música en portar xiques.

128

El fet és una innovació en el La dona entrava així en un món fester. La banda de la Torre camp que, fins ara, li havia va sorprendre, resultava exòtica, estat vedat. tothom se’n feia creus. Com era possible allò: xiques tocant? Anècdota de Maxi Hui en dia ens pot resultar Quan anaven a tocar als pobles, estrany que aquesta els músics majors d’altres incorporació provocara un bandes solien posar-mos a aldarull, perquè la mentalitat prova, no es creien que tocàvem havia anat canviant -potser amb i de vegades ens deien: menys velocitat de la que seria convenient-, però sí, en aquells - A vore xiqueta, saps fer el sol moments va trencar esquemes, sostenido? va ser una xicoteta -o gran o I després de fer-lo sense cap potser molt gran- revolució que reparo, es quedaven una mica ràpidament va ser seguida per sorpresos i responien: la resta de bandes de la contornada i de fora d’ella. - Ah! pues sí que saps, SÍ!

Angelita i Pep a la porta del “Bolero” amb amics. Bar que regentaven en 1974.

1974 ens aturem una mica C alenque els motius pels quals la

a la banda i cap a la música i que l’empenyeran a estudiar Alianza fa aquesta aportació, solfeig per tocar un instrument, perquè els canvis sobtats no es i portarà a un grup d’amigues a produeixen de manera fer-li costat. espontània, els canvis venen nova tendència va perquè hi ha una demanda forta Aquesta esdevindre, entre d’altres o perquè un determinat grup de motius, pel fet de comptar amb persones veuen la necessitat de un director posseïdor d’una fer-los. visió i d’una mentalitat molt En el cas de la banda de la Torre favorable a la incorporació de hi havia dos factors les dones: Vicent Ivorra. determinants: un era l’existència Podríem, fins i tot, parlar d’un de el Bolero, que feia de llar de tercer factor, més diluït, però la banda i dels músics i on una cert: la bona disposició de les xiqueta, María Ángeles, es crià famílies a què les xiques dins d’eixe ambient perquè els formaren part de la Banda. No seus pares regentaven el local. d’oblidar que LA ALIANZA Parlem de músics, d’assajos, de hem arriba a tindre gairebé dos-cents música, de classes de solfeig, socis, xifra que ve a dir que la de contarelles de les eixides ... pràctica totalitat de les famílies un ambient agradós que crearà de la vila un lligam amb en ella una afectivitat forta cap la Societattenien Musical.

El resultat va ser altament positiu, no solament per a la Alianza, sinó també per a la resta del món fester-fallerfoguerer. Va ser una veritable aportació qualitativa. D’aquesta data en avant, les bandes van poder disposar de més músics, de més educands i, de manera lògica i inevitable, d’una millor qualitat interpretativa.

Anècdota de Maxi El mestre ens cuidava molt i sempre ens portava dolços. Pensem que ell, el que estava era orgullós de que la seua banda portara xiques quan ninguna altra ho feia. 129

Fausti, Mª Ángeles, Mª Matilde i Maximina. L’uniforme de les xiques era blau marí, amb falda, botes i una gorra de “plàtan”.

1974 Guardem una entrevista col·lectiva feta per: Maxi, María Matilde, María Ángeles, Fausti i Lourdes (10-3-2018), al bar d’Adrià, a la Torre: Què pensen ...? - Vicent feia molt de pare, s’interessava per si estàvem bé. Mirava fins i tot si el nostre allotjament estava bé. - Totes les que estem ací vam gaudir del temps que vam estar en la banda. Va ser una època molt bonica. Acabàvem cansades però ens ho passàvem molt bé. - Ens eixien nuvis -músics- per tots els pobles. - “Hi havia un caixa per ahí que ...” - En Ibi ens allotjàvem molt bé, era un hotelet que s’anomenava El Laurel, però també hem anat a cases particulars, a escoles amb lliteres. El record que queda no és dolent. - Els menjars eren bons, quasi sempre era paella, gaspatxos o putxero. - El tracte entre els altres músics era molt bo, no hi havien mals rotllos. - El pasdoble que més les agrada: a quatre d’elles Primavera i a la cinquena: El tio Ramón. - La bandera la portàvem de manera rotativa, mai no va haver una encarregada o un encarregat fixe. - A nosaltres eixir amb la banda ens va obrir el món -1975-. Ens sentíem importants, la gent aplaudia quan tocàvem i això ens agradava molt. - Vam vore món: Falles, Fogueres, Moros i Cristians en molts pobles ... 130

Collage fotogràfic on podem veure a Maxi, Fausti i Samuel el “Colega” d’entre d’altres.

1974 De Maxi (Maximina) disposem d’una entrevista individual. Entre altres records, ens interessen els que parlen del Bolero i de les persones que el van portar, a banda de Tonín: “... Yo empecé solfeo con Vicente Jesús Gil Monllor creo que con 10 años en el bar de la sociedad Musical “el Bolero” ya estaba de maestro D. Vicente Ivorra Pujalte ...” “... según me dice mi madre cuando el bar empezó lo regentaba Segundo Cantó (el padre de Segunda) cuando él lo dejó entró Rafael Garcia “Pinocha” (el padre de Rafa y Bea), y después de él entraron o mis padres Faustino y Mariu o Pepe y Angelita, no recuerdo quien fue primero yo tenia unos 5 años y entonces estaba de maestro Vilaplana, creo que se llamaba Pepe. Recuerdo que mi primera salida a tocar remunerada fue a hogueras, nos quedábamos a dormir en la antigua prisión de José Antonio. Tendria yo unos 13 o 14 años en 1974-75, cobré 800 pesetas en total. Seguramente con anterioridad iríamos a otros pueblos, pero no recuerdo dónde ...” Segueix contant: “... nuestra banda fue pionera en tener chicas, los hombres mayores de las otras bandas se acercaban a nosotras pidiéndonos que tocáramos alguna nota en concreto o algún pasaje del papel que llevábamos para comprobar si tocábamos de verdad. Estábamos muy mimadas. D. Vicente (el mestre) como lo llamábamos no venia ningún dia sin traernos algún dulce o regalito a cada una. Se gastaria una fortuna porque siguió con la costumbre toda la vida, incluso cuando vino al homenaje que le hizo la banda después de haber dejado la dirección ...” I cal dir que va ser una “vida” llarga: 28 anys! 131

1974 Què pensen ...? - Ens en vam deixar en fer-nos nuvi. No totes, Pepita va seguir i encara toca de manera quasi professional. - María Ángeles: El meu nuvi em va dir que si em deixava la banda. Jo li vaig dir que en voler jo. Vaig estar un any més. - Només una d’elles, Maxi, recorda que, amb els guanys de la banda que va estalviar, es va poder traure el carnet de conduir i pagar dos o tres lletres del cotxe.

Pepet, Mº Ángeles, Samuel i Maxi. banda aconseguí crear un Lalsaambient adient i acollidor per nous membres joves,

març s’enregistraria en la Federació de Bandes de la Comunitat Valenciana (FSMCV), especialment en el cas de les amb el núm. de registre, 108. xiques. Aquest relat de Maxi A la Comunitat Valenciana hi ha ens mostra uns directius molt 550 bandes de protectors i una familiaritat molt actualment música amb més de 40.000 ressenyable, a més del fet músics i al voltant dels 60.000 “berlangesc” dels músics educands. Així mateix hi ha vora majors d‘altres bandes que se els 200.000 socis de les sorprenien de què les xiques, bandes. Cal afegir que la CV té realment, sapieren tocar les les bandes més antigues de notes. tota Espanya: I, també en aquest any, podríem Cercle Musical Primitiva afegir, que la Alianza d´Albaida i la Primitiva de Lliria aconsegueix oficialitzar-se, (1819). Es, amb diferència, la cosa que no havia fet fins comunitat amb més i, aquest moment. El dia 22 de segurament, millors bandes de música d’Espanya. Anècdota de Maxi NOTA: La següent comunitat per nombre de bandes és En Fogueres, no sabem quina Andalusia amb 256, seguida de d’elles ho refereix, hi havia una Castella-La Manxa amb 132 i vorera amb boles de pedra per Galicia amb 99. evitar que aparcaren els cotxes i Josenet va dir: - “Ara veureu quin xut”. I li va pegar una patada a una pensant-se que era un baló i es va trencar el peu. 132

Fira, orxata i a dormir! Como presidente teníamos a Fermín Bernabéu, querido y respetado por los jóvenes de la época. Fermín, Rafael, Sereno, Victorino y David se encargaban de llevarnos a la feria por las noches para que diéramos algunas vueltas en los caballitos y antes de ir a dormir nos invitaban a una horchatita.

Millor amb cuineres! Llevábamos cocineras para las salidas que nos quedábamos todos los dias. En la época de José Pérez, fueron mi madre, la tia Mercedes (madre de Puça) y la tia María la Viuda. Con Vicente Ivorra, mi madre ya no venia. La paciencia que tenian la tía Mercedes y la tia María la viuda con nosotras! Les hacíamos las mil perrerias. Los nombrados anteriormente, Fermín y compañia, también tenían mucha paciencia con nosotras, claro nosotros íbamos creciendo y haciendo gamberradas. Más de una vez nos costó una colleja.

1974 n agost, la banda participarà E en les festes de la Torre amb una cercavila i acompanyament d’autoritats i fadrins a l’església. En aquest any també van tocar amb l’esquadra negres de l’Alferez de la filà Chanos. Es van contractar 35 músics. També va ser una de les setze bandes que van participar en la Fiesta del Pasodoble en Alcoi. Però no va poder interpretar l’himne de festes d’Alcoi per estar encara els instruments amb diapasó brillant. La Societat Musical no el canviarien a -normal- fins dos anys després, com veurem de seguida.

Pepita i Salvador amb la indumentària de la filà aragonesos. Acompanyats per Sari, novia de Salvador ja en aquella època.

Pepita, cosina de Maxi, ens conta que: “... Jo vaig començar a la banda a l’any 1975, l’any anterior estudiava solfa a la rondalla “la Paloma” de Cocentaina, però al fer-me nuvi torruà i tubista (Vicent Gil), vaig acabar a la banda de la Torre. Teníem de mestre a D. Vicente Ivorra Pujalte, i entre que al mestre li feia gracia que una xica tocara el bombardí, que el nuvi era tubista i m’ensenyava les primeres lliçons i que el tio Fernando (pare de Loreto) va perdre molta vista i se’n va passar al trombó (que segons ell podia tocar millor o fer acompanyaments), vaig agafar el bombardí. Recorde que el tio Fernando em deia: “Pepita jo vaig darrere de tu i no em perd”. En formació de tres, primera fila bombo, plats i caixa. Segona fila dues tubes (el tio David i Vicent) i en mig jo amb el bombardí. Tercera fila tres trombons (el tio Fernando en mig). La primera eixida important que recorde fou a les festes de moros i cristians d’Alcoi a l’any 1976. Aquest any celebraven el VII centenari i foren el mes de maig. La nostra banda tocava a la filà Aragonesos, recorde que vingueren a la Torre a prendre’ns mides per fer-nos un vestit de músic aragonés que estrenarem per a l’Entrà de cristians. També recorde que tocarem Primavera però no estic segura si per a l’Entrà o per a la Diana. Jo n’estava molt orgullosa amb el bombardí, encara que no trobava la millor forma de portar-lo a les desfilades perquè vaig intentar modificar la corretja, però no s‘adaptava massa a l’anatomia femenina. 133

A l’esquerra: Pepita, Josenet i Vicent “Puça” en festes de Cocentaina. A la dreta: Pepita i Lourdes en festes de Busot. Pepita, és l’única xica música que a data de hui segueix tocant en una banda (Unió Musical d’Alcoi).

1975 n l’any 1975 la banda tocarà E amb els Aragonesos d’Alcoi, que, segons podem llegir al diari Ciutat del 4 de març, es van desplaçar:

Aragonesos a la Torre “... casi la totalidad de sus miembros acompañados de sus esposas y familiares, con el fin de contratar a la banda titular de aquella villa para las próximas fiestas de San Jorge. La jornada transcurrió dentro de un ambiente simpático y amable entre los habitantes de Torremanzanas i nuestros paisanos festeros.

134

Anècdota d’Adrián en les festes d’Alcoi, any de l’aniversari: A Alcoi vaig anar tota la vida “hasta” que vam fer l’última “gamberrà”, va ser l’any del Centenari crec, no recorde (VII Centenari - 1976). Anàvem a fer la processó i el temps estava prou emboiregat i ens toca eixir a mosatros pels carrers estrets cap a la plaça d’Espanya, i en el moment que eixíem de la plaça, pega un tro i comença a caure aigua, i estàvem en eixe moment davant del teatro Calderón i algú va dir: Cada u que s’amague on puga!! i vam pegar tots els músics a fugir. Es va quedar la filà soles aguantant l’aigua, músics ni uno. Jo i alguns més ens vam poder clavar en el teatro Principal que estava a l’altre costat de la plaça i des d’aquella fecha ja no hem tornat a Alcoi en actes oficials. Mos va agarrar el primer tro i els va dir als de la directiva lo que no pot sentir ningú. Era en els Aragonesos i el primer tro era operador de cine.

Maxi, mestra de solfeig en aquesta època. Donava classes de solfeig desinteressadament, com la majoria de músics que havien tingut aquest càrrec tan remunerat abans. Gràcies a estes persones que impartien classes (Maxi, Vicent “Puça”, El tio Rafel … ) la banda podia anar creixent. Un treball que des d’ací volem agraïr.

1975 - 1976 - 1977 l 1976 els “reixos” passaren E per la Societat Musical: es renovà tot l’instrumental i els uniformes amb el suport de la Diputació Provincial, sent l’alcalde Peixet. Es va fer el canvi de tots els instruments. El president era Fermín. Era un moment en què la banda denotava aires nous: entraren educands nous, es feien eixides continuades ... Sembla que el nivell estava molt més alt respecte sis o set anys enrere. Hi havia un instrumental renovat, les lliçons de solfeig -continuades- aportaren qualitat. Mai no s’havia arribat a aquest nivell musical, i el moment d’harmonia interna es nota en els testimonis orals i en els records de les actuacions.

Frase del tio Sereno: ¡Por la noche leones, por la mañana cagones!

Una mostra del nivell qualitatiu que van anar adquirint són les convivències musicals que es van fer en Alacant els anys 1976-77. En aquestes convivències assajaven de dilluns a dissabte i el diumenge feien un concert. El director de cada banda decidia a qui enviava, i es feia en l’Escola Universitària de formació del Professorat (Magisteri). Però no tot va ser tan positiu. La banda es va veure amb la necessitat d’haver de canviar de local; i la Societat Musical deixà “el Bolero”. El motiu d’aquest canvi resultà ser urbanístic; el Bolero, com ja hem dit, era un local llogat i el propietari volia disposar d’ell per edificar. Després de llargues converses amb l’Ajuntament s’aconsegueix el local dels baixos del propi Ajuntament. El local s’arreglà

amb diners de la Societat Musical i una subvenció de la Diputació. Les obres van tindre un cost de 800.000 ptes. La cessió queda reflectida en el llibre d’actes de 1981. S’arribà a l’acord de què, mentre hi hagueren activitats culturals per part de la banda, l’Ajuntament mantindria cedit aquest espai o un altre de característiques similars (Llibre d’actes de l’Arxiu Municipal, any 1981 Sessió del 8-6-1.981). (C-C).

Sereno, 27 ous! Al tio Sereno li agradaven els ous fregits d’un dia per l’altre i es feia entrepans amb ells. Les males llengües atestigüen que s’en va menjar 27 ous fregits d’un esmorzar.

135

Albert, Antonio Ángel, Javi, Paco Luis, Luis Rico a la bandera. Damián, Carlos i Manolo.

1978 - 1979 n 1978-79 la banda va rebre E una nova remesa d’educands que la va fer ressorgir: Damià, Paco Luis, Javier, Albert, Carlos, Manolo i Antonio Angel. Les classes de solfeig es donaven en “el Bolero”. I el que impartia les

classes era Vicente Jesús “Puça” i, més tard, Maximina. El 1979 la banda va anar a tocar a les festes d’Ontinyent amb la filà Moros Marinos i a les festes de Busot, on els músics es quedaren a dormir en les cases dels festers.

Anècdota d’Adrián En Benifallim, un cotxe va passar i li va arrancar la maquinària del baix al tio David. Uns quants músics es van quedar en ell, fent-li costat, i van acabar tots bufats. La processó va ser un desastre i ja no vam tornar més.

El tio Fernando, José María, Juan, Fermín i Pep. 136

1980 l 1980 té lloc un fet que pot E emmarcar-se dins d’un bon moment musical i grupal que vivia la banda. Per al poble va ser una innovació:

La BANDA JUVENIL! “... Es fa un passacarrer amb els joves de la banda que comencen a tocar. Seria la creació de la primera Banda juvenil de la Torre ...” El nombre de músics de la nostra banda havia augmentat considerablement. La remesa d’educands dels anys 70 i la remesa del 80 fa que la banda ressorgisca, juntament amb la incorporació de la dona en la banda de música. Tot un èxit!

Primera cercavila dels jóvens de la banda.

Anècdota de Damián Quan vaig començar a eixir amb la Banda, els majors: tio David, tio Sereno, Fermín ... m’agafaven a l’hora de dinar i em posaven un llençol com si fos l’estola d’un cura -el Padre Damián- i em feien beneïr la taula. Com que jo no sabia que dir li ho vaig preguntat a Miguel Ángel i em va dir: - Tu acaba todas las palabras en “orum” que és latín. I jo, me’n vaig muntar a una cadira i vaig dir: - ”Que esta bandorum coma muchorum y bonorum”. La qual cosa es va celebrar en rialles sorolloses de la resta dels músics. Era un temps que recorde amb molt “carinyo” perquè ens ho passavem molt bé.

- Damián: Una de les meues primeres eixides en la banda va ser a Castalla i recorde que va ploure prou. Ací estic en Josenet, Puça i Don Paco, el cura de la Torre. 137

Banda Societat Musical la Alianza en 1984.

1981 -1984 n 1982 es van renovar els E uniformes de bell nou, i els compraren en El Corte Inglés. L’any següent, s’arribà a un acord amb l’Ajuntament de 80.000 ptes. que s’incrementaria per actuar anualment en: cavalcada de Reis, processó del Divendres Sant, Corpus, Santa Anna i una verbena el 25 de juliol. (C-C).

President M. Angel Andreu

Els càrrecs de 1984 Vicepresident Tresorer ? Adrián Gisbert

Amb el temps, creixeria també la quantitat rebuda i les actuacions: processons de les festes dels Fadrins i Fadrines. A partir de 1984 i fins el 1987, la directiva estaria formada per:

Festes de Sant Gregori 1983. Festers i músics en les festes del poble. 138

Secretari Salvador Llinares

Miguel Ángel Andreu Gómez com a president, Salvador Llinares com a Secretari, el tresorer era Adrián Gisbert, Fermín i Basilio els vocals, i el director seguia sent Vicent Ivorra.

UNS QUANTS TORRUANS: Toni, Juan, José Mª, Pep, Josenet, Miguel Ángel, Valeriano i Adrián.

1985 l llarg de 1985 la banda A actuava amb notable èxit en diferents concerts per la província.

Els músics diuen que: “... la banda entra en auge i es respira bon ambient ...” Tant és així que, segurament, recordant als “Coppers” dels anys 50, apareix un nou grup. La informació que tenim continua dient:

contractar. Ells, sembla que per immortalitzar l’esdeveniment, es van fer unes camisetes amb el nom: “Uns quants torruans”. I per més que els reglaments de la Societat manaven cobrar una quantitat pel lloguer dels instruments, en els temps moderns, aquest article va caure en desús, per la qual cosa la circulació d’instruments és gairebé lliure.

En 1985 l’uniforme de la banda era de pantaló blau i camisa blava. Però Miguel Ángel Andreu, que, aleshores, era el president, va fer uniforme nou -d’estiu- amb pantaló Gris i camisa blanca. Més avant, en 1986-87, es canvià l’escut del poble de la Torre -segons estudis realitzats per José Luis Calvo- i s’aprofità aquesta conjuntura per renovar també l’uniforme d’hivern amb el nou escut. (allò de què ... aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid ...).

Un nou grup, de majors

Un músic Zulú!

“... i els majors comencen a fer eixides pel seu compte. Sense avisar als joves d‘aquesta Societat ...”

Tocàvem en la filà Zulús de Sant Vicent. La Retreta es feia a la vesprada i després de dinar ens vam dedicar a pintar-nos la cara. Llavors, vam veure que en una cambreta del local hi era el tio David pegant una “becadeta” i... va passar, entre tots li vam deixar la cara com un quadre acolorit. Havia que sentir-lo quan es va despertar i es va mirar a l’espill.

Els joves els diran “Los Guapos”, per més que ells s’anomenen “Uns quants torruans”. Aquest grup és distint als Coppers, no són cap escissió, naixen quan van anar a tocar en Finestrat. Va ser que Miguel Llorca, alcalde de Finestrat, coneixia a Juan Bertomeu, tots dos alcaldes (de 1983 a 1987) i en 1984 els van

Uniforme: pantaló gris amb una ratlleta blanca i camisa blanca. Este uniforme va durar poc, el pantaló gris era una dificultat a l’hora de llogar músics.

Cal dir que hi va haver el càstig corresponent. 139

Actuació dels Guapos al port d’Alacant, “Club de regates”.

1985 -1987 l 1985 va ser un any farcit de E notícies. Falta fer constar que es va anar a les festes de Sant Vicent amb la filà Zulues.

Despedida zulú “... Y acto seguido se despidió a la que hasta ese momento era la banda de música oficial de la comparsa, la de Torremanzanas, por los hechos ocurridos durante las fiestas, uno en la kábila y otro en la procesión.”

Ja el 1987, l’aparició de “Los Guapos” té com a conseqüència un efecte simètric. Apareix una xaranga de joves que s’anomenaran “Los Feos”. Inicialment, sembla formada per 10 membres joves de la Societat Musical. En l’acta constitutiva de “Los Feos”, queden clares les seues intencions, les quals, com en el cas de “Los Guapos”, no tenien caràcter secessionista, com es dedueix de la seua convocatòria: “... en el que se tendrá como punto de partida nuestra animación y en pasar ratos agradables...”

140

Un canó carregat i un músics hiperactius ... Qué pot eixir mal? Va ser en Sant Vicent, en la comparsa Zulues. Estàvem acabant d’esmorzar dins d’una cotxera. Que seria d’algun membre de la filà. Prop de nosaltres hi havia un canó que feien servir per als trons... Llavors, Vicent Puça i Josenet es van posar a jugar apuntant-nos, apropant-li un encenedor. Tothom es reia de les ocurrències. Però Puça va fer un pas endavant. Va dir: - Anem a posar-li metxa i s’acolloniran. Va buscar una metxa i li la va posar. - Vaig a encerdre-la nanos! Ningú va fer cas. En l’últim moment de la combustió de la metxa, Josenet o el tio Sereno, li va pegar un puntelló a la roda del canó i el va desviar cap a la paret. Va ser providencial perquè, de sobte, es va sentir una explosió que va retronar per tota l’estança i va fer en mil bocins els cristalls d’una finestra del local. El canó estava carregat. Haguera pogut ser un veritable desori. I encara asseguren: “... Como miembros de esta (banda) somos ... (?)” Tindran, això sí, una Junta directiva i un sistema de recaptació econòmic propi (en el moment que quede clar quins components són). La xaranga de “Los Feos” quedava oberta a tots els joves que vulgueren integrar-se, almenys això s’entén del primer paràgraf del text.

Només queda un dubte que no s’acaba de comprendre en aquest document: “... siempre que los componentes de la charanga esten de acuerdo....” Són paraules una mica inconcretes, que podrien deixar oberta la possibilitat d’entrar en un conflicte en un moment donat o com a mínim això semblava. Potser, però, que només es tractés d’una redacció una mica especial.

LOS FEOS: Una de les primeres actuacions amb samarretes que els va patrocinar la “Caja Rural”.

1987 “Los Feos” tenen una acta constitutiva ... que no té desperdici: “... A las nueve “horsa” de hoy viernes 13 de febrero de 1987 se convoca una reunión entre los jóvenes de la banda de música LA ALIANZA de Torremanzanas, para formar un grupo en plan de Charanga, en el que se tendrà como punto de partida nuestra animación y en pasar ratos agradables. Esta Charanga no es dependiente de sus actos, dependerá positivamente de “LA ALIANZA” como miembros de esta somos, es decir, los actos de la Charanga se realizaran en momentos que no coincidan con actos de la banda de música, siempre que los componentes de la Charanga esten de acuerdo. Una vez dispuesto este tema se han acordado los siguientes puntos: - Elección de Junta directiva. - Recaudación de fondos. - Componentes de dicha charanga que aún no estan claros.

141

Miguel Ángel dirigint la banda en un concert.

1987 n el bienni de 1987-1988, la E Junta Directiva de la banda estava formada per: Guillermo Calvo com a president, Paco Luis com a secretari, José Martínez com a tresorer. No hi ha constància de vocals i Vicente Ivorra continuaria de director. Cap a finals de l’any 1987, justament el 8 de desembre, apareixerà una innovació. Un càrrec nou i al mateix temps únic en la Societat Musical: la figura del subdirector. Era una iniciativa de Vicente Ivorra i va recaure en la persona de D. Miguel Àngel Andreu Gómez, i forçosament haurem de fer referència a ell.

142

President Guillermo Calvo

Els càrrecs de 1987 Vicepresident Tresorer ? José Martínez

Miguel Ángel Andreu va nàixer en Almoradí l’11 de juliol de 1956. En 1965 entrà en la Banda Municipal d’Almoradí. Durant els anys 1970-71 cursà estudis en el Conservatori Superior de Música de Múrcia i actuà com a percussionista en una orquestra de ball fins el 1976. En 1979, en traslladar-se a la Torre, ingressà en la banda com a percussionista, encara que posteriorment va ser saxo alt. Cursà estudis de solfeig en el Conservatori Superior Óscar Esplà d’Alacant fins l’any 1983.

Secretari Paco Lluís

Al llarg del curs 1986-87 va obtenir en València el títol d’especialista en Pedagogia Musical, que l’acreditava com a professor especialista de música per l´Educació General Bàsica, activitat a la qual, actualment, es dedica. Va ser, com sabem, president de 1984 al 1987. Justament, el 8 de desembre, Vicente Ivorra el nomenà subdirector, especialment per la seua dedicació en l’Escola de Música i per les substitucions que va fer al director en nombroses ocasions.(C).

La Xaranga “Los Feos” amb el seu primer uniforme jaqueta negra, pantalons vaqueros i una grandíssima corbata de llacet roja. Manolo, Adela, Luis Rico, Javi, Damián, Antolino, Antonio Angel, Paco Luis, Albert i Maximina.

1987 - 1988 quest serà un any A problemàtic perquè l’Ajuntament reformà el local

Però en 1988 van tornar a l’Ajuntament, no al local anterior que, com sabem, s‘havia d’assaig per convertir-lo en el reformat per a la Tercera Edat, Casal de la Tercera Edat. Com sinó al pis de dalt del tot, on recordarem, l’acord de 1977 actualment se celebren els amb la Junta Municipal plenaris, un lloc habilitat i nou. contemplava que si aquest Els components de la banda local, que ara es reforma, es però aspiraven a tindre, en un destinava a altres activitats, futur, un local propi on poder l’Ajuntament hauria de instal·lar-se de manera proporcionar-li a la banda un definitiva. Era una vella lloc de característiques aspiració des què es va haver similars. de deixar el local de la Alianza. El tema va provocar una època Es produïren enfrontaments de desavinences entre el entre músics de nou (l’alcalde Consistori i la banda. Aquesta seguia sent Juan Bertomeu, va haver de traslladar-se a Fins i tot, hi va haver assajar a “l’aula” de l’Almàssera. ”Peixet”). músics que van arribar a deixarFet que no agradà gens als se la banda. músics perquè la banda havia invertit diners en el local de Al mateix temps, “Los Feos” l’Ajuntament. Tots dos, banda i feien actuacions amb uniformes Ajuntament interpretaven de nous confeccionats per mares manera diferent els acords de dels músics com ara Adela 1977. Jordá, Esther García, María

Javi, el Roget. Àngels Gisbert i altres (que els van fer les jaquetes). La xaranga va comprar la tela, i atrets pels èxits, s’incorporaren cinc nous músics. Tanmateix, independentment de “los Guapos” i de “los Feos”, dins la banda hi havia maror. 143

Més tard, van confeccionar jaquetes de color roig, un barret blau a conjunt amb el llacet de color blau i la camisa i els pantalons van passar a ser blancs.

1989 l 7 de gener de 1989 el E president era Guillermo Calvo. Convocà una reunió que no es pogué fer per falta d’assistència, símptoma evident del malestar intern que patia aleshores la banda. “...por falta de interés de algunos miembros...” El 14 de setembre es tornà a intentar i es posà de manifest la mala situació interna de la banda. En aquesta data es va canviar la Junta Directiva. El president era Alberto Gisbert, el secretari, Damián Llorens, el tresorer Salvador Llinares i els vocals: Desiderio i Antolino. Es proposà, d’entre d’altres mesures que el director, quan assitira a les eixides, havia d’anar davant de la banda presidint-la i també havia de participar en l’elecció de les peces dels concerts per evitar així que es toqués obligatòriament i a disgust. Als membres de la Societat Musical se’ls demanava que es plantejaren la seua pertinença o no a la banda, per poder així saber amb qui es comptava. 144

Dues anècdotes d’Adrián Banyeres és un poble en moltes costeres. Un any, l’autobús ens va deixar baix del poble i calia empentar els timbals fins al lloc de partida. Nosaltres portàvem uns timbalets menuts, que no costaven massa d’empentar en pla, però cap amunt sí. En un descans, els vam refermar en una paret per descansar una mica. Quan ens vam donar compte, els timbals es van esvarar i se’n van anar cap avall pegant tombos. La gent no sabia on amagar-se mentres els veia rodolar i rodolar. Finalment els vam arreplegar plens de bonys, però encara vam poder tocar amb ells. En Penàguila ens van demanar que tocarem Apostol Poeta i l’havíem assajat sols un dia. Quan vam arribar a “l’Entrà” de moros i cristians no la dúiem preparada i els festers es van empenyar en que la tocarem. Quan vam començar va ser un desastre, vam haver de parar, alguns havíem començat en compàs 4/4 i altres en 2/4. Ja no vam tornar més. Les propostes entren en via d’execució en una Junta extraordinària el 27 de setembre. En aquests moments els assaigs es farien divendres i diumenge alterns. Es va decidir, a més, contractar dos mestres de solfeig i deixar al director amb una única funció: dirigir la banda. Les actuacions se succeïen al llarg de l’any: Xixona dues vegades, Sant Vicent, Alcoi,

Banyeres de Mariola, Sant Blai (Alacant), Fogueres, Moraira, Guardamar, Penàguila, Múrcia, Sant Joan, el Campello i ... és clar: les festes de la Torre. Com que acabem d’al·ludir a l’eixida a Banyeres de Mariola, cal nomenar que la banda hi havia anat molts anys, però no tenim cap contracte que ho prove. Segons Adrián, deu ser perquè anaven solament a “l’Entrà”, per aquest motiu, possiblement, no se’n feren.

La S. M. la Alianza en Fitur 1890 (Fira del turisme a Madrid).

1989 President Albert Gisbert

Els càrrecs de 1989 Vicepresident Tresorer ? Salvador Llinares

l malestar de fons es E manifestava en tensions, i el canvi de Junta Directiva no semblava afectar el funcionament de la banda a nivell musical. Les nombroses actuacions indiquen que s’assajava amb regularitat i que el nivell qualitatiu de la institució era més que acceptable. Les actuacions són l‘indicador de què es menejaven els fils per aconseguir contractes i eixides, com la visita al FITUR (Fira Internacional de Turisme) en Madrid -de la qual cobrarien 140.000 ptes.- i que,

Secretari Damià Llorens

sortosament, l’acció de la direcció -amb certes peticions de canvis, com va ser el cas de la proposta per participar en l’elecció de les peces dels concerts- feia un efecte molt positiu. En aquests anys de marors, es canvia de Junta Directiva, però no de Director. El fet de buscar dues persones per donar solfeig i descarregar així d’aquesta tasca al director, indica que s’havia comprés molt bé el paper essencial que per la Societat Musical tenia la formació d’educands.

Concretament, s’encarregaren d’aquesta formació Tonet i Mª José de Relleu. El 1989 és un any farcit d’esdeveniments: es van pagar al Corte Inglés 415.000 ptes. pels uniformes dels músics, van inventariar tot l’instrumental de la banda cedit als músics ...

La S. M. la Alianza es manté més o menys amb el mateix nombre de músics.

Vell trombó en “brillant", allargat per adaptar-se a l'afinació actual. 145

1989 La Corporació Municipal amb la Societat Musical la Alianza. comprar uniformes S ’acordà d’estiu. L’anterior uniforme amb pantaló gris i camisa blanca no havia tingut molt

d’èxit, atés que a l’hora de buscar llogats d’altres bandes era difícil que tingueren el mateix tipus de pantalons, encara que la camisa era blanca.

Fent memòria ... No sé què va passar en aquell uniforme d’estiu ... Però recorde que el vam utilitzar molt poquet.

Aquest inventari no està mal per a una banda xicoteta, i recordem que l’instrumental era relativament nou i estava en bon estat, encara que hi haguera instruments en “brillant” que s’utilitzaven perquè començara algun educand de la banda. 146

1990 - 1991

n 1990 al director li pagaven E 30.000 ptes. al mes i els sopars en el bar d’Adrián. Als germans Tonet i Mª José, 20.000 ptes. per donar les classes de solfeig i d’instrument. A més el local de la banda el netejava Carme i li pagaven 3.000 ptes. al mes.

De les 12.000 ptes. al mes que rebien Tonín i Faus Moltó en 1963, s’havia passat a pagar 30.000 ptes. en 1990. A més, la banda rebrà 400.000 ptes. de la Federació per la participació en Música 90; eren els beneficis d’estar federat. Precisament, aquest any començaren a fer-se

els carnets federatius que no entrarien en vigor fins l’any següent El 12 de maig, Vicent Ivorra donà a conéixer el seu primer pasdoble dedicat al tio David. Un detall bonic de reconeixement a una llarga trajectòria dins la Societat. Aquest any hi hagué un intercanvi musical amb la Banda de Gilet. I el nombre de músics anava en augment.

Anècdota de Toni Festes de Moraira. Fermín i jo formàvem en la fila de fora de la banda, ell darrere de mi. En això que ve una moto en direcció contrària. Jo instintivament, munte a la vorera i pense que Fermín farà el mateix. Però no, no va ser així, la moto el va atropellar i en girar-me vaig veure a Fermín, al baix i a la moto, tot junt, fent un embolic que feia “fredat” La banda va haver de parar i, és clar, i hagueren discussions i cridòria.

147

Societat Musical la Alianza a la porta de l'església. Cal mencionar que en la banda de la Torre sempre hi hagué algú de Xixona que volia estar en la nostra banda com era el cas dels nostres amics José Mira “Canana” i Jorge Escoda “Petaca”. Però en podríem nomenar molts més, des de Paco “Cigalo” fins a César o Carrasco en 2018. GRÀCIES als nostres veïns per voler estar amb nosaltres.

1991

Cervesa amb sorpresa! Guillermo i Peixet (a l’esquerra). El tio Fernando, Peixet i Vicent Ivorra (a la dreta). n 1991 es va refer l’uniforme E d’hivern. Recordem que el 1989 s’havia renovat el d’estiu. Pels trages d’hivern van pagar 586.000 ptes. Els educands de la banda, en aquest any i com a novetat, pagarien per les classes impartides. Començaren aportant una suma menuda. 148

Anaren a l’Entrà de Xixona per tocar amb els Moros Verds i, després, amb els moros Vermells. Hi hagué contrates en la Roqueta, Sant Vicent i Sella. Es va fer també la segona entrega de l’intercanvi musical amb Gilet i també visitaren la foguera Óscar Esplà.

Sant Vicent. Acaben de tocar, estem assedegats, entrem en un bar i demanem una gerra de cervesa. Vicent “Puça” va omplint-nos les gerretes a cadascú i ell es queda sense omplir-se la seua. Ens sorprén i li preguntem: -No beus? -No, és que m’acaba de caure dins la “bancà postissa” i clar em fa fàstic. Ja us podeu imaginar la cara que se’ns va quedar.

Cercavila celebrada en la Torre de les Maçanes dins la campanya Música 92 abans del concert.

1991 - 1992

Albert Gisbert, el president comarcal de la federació de bandes, Juan Bertomeu i Vicente Ivorra.

Anècdota d’Adrián Una vegada, anàvem a tocar a Onil, en la furgoneta de Puça 12 i en el tio Rafel 5, en total 17 músics. El tio Rafel se’n va anar davant i Puça, quan va arribar a Alcoi, va parar en l’hospital de Sant Jordi d’Alcoi que treballava Pepita, la novia, a vore si volia anar i així eren un més, i tarda que tarda, Puça no eixia. I quan van arribar a Onil van vore a lo llarg una banda en cinc músics i entre ells el tio Rafel pegant bots sense parar de tocar. Menys mal que aquelles persones d’Onil eren bones persones i no van dir res.

’any 1992 vindrà amb un Linstrumental: regal: Música 92 va donar 2 trombons, 1 piano i 2 clarinets noblet. A més, l’Ajuntament els va aportar una subvenció mensual de 30.000 ptes., que era el que cobrava el director. La banda va pagar els mestres de solfeig i les reparacions dels instruments. S’incorporaren nous músics i en la banda es “respiraven aires millors”. 149

Encara que hi havia desànim dins de la banda, les actuacions continuaven fent-se i ho passaven d’allò més bé com l’eixida amb la filà la LLana de Cocentaina. En aquesta ocasió ens vam disfressar per a la retreta amb els llençols que teníem per a dormir.

1993 President José Martínez

Els càrrecs de 1993 Vicepresident Tresorer ? J. Ramón Miquel

n 1993 hi hauria un altre E canvi en la Junta Directiva constituïda per: José Martínez Agulló com a president, Javier Llinares García com a secretari, Juan Ramón Miquel Valls com a tresorer i Manolo Valois, José María Iborra i Juan Bertomeu com a vocals. El director seguiria sent Vicente Ivorra. Va ser un altre període difícil. Primerament, el president José Martínez va durar poc, i la gent tornava a estar desanimada: «més que mai». Conseqüentment, la banda entrà en decadència. I a més, Antonio 150

Secretari Javier Llinares

Gosálbez (Tonet de Relleu) i la seua germana María José deixaren l’escola de música perquè no se’ls podia pagar. Trist. Veritablement, costa comprendre que una banda que estava fent actuacions i que un parell d’anys abans es trobava en un procés de pujada i de millora, tinguera, de sobte, aquestes crisis tan fortes. Van passar de: «es respiren aires millors» a estar desanimats: «més que mai» gairebé no havia passat un any!

Anècdota de Damián Recorde com anàvem als assajos 6 o 7 músics divendres rere divendres i la conversa de desànim. I un dels assistents va dir: - Damià, açò no pot ser, sempre som a l’assaig els mateixos 6 de sempre. Jo crec que vaig a deixar-m’ho. Damià va contestar: - Aguanta un poc i no t’ho deixes perquè si te’n vas tu, només en serem 5.

Josenet, Andrés (de Carolines), Damián, una xicona, José (de Sella) i Javi en festes de Xixona.

1994 n el 1994, seria President E Josenet. Va entrar Miguel Valois en la banda. Josenet, que donava solfeig, el va traure a la banda de seguida. Sembla que Vicent coneixia la situació i li va dir a Josenet que s’ho deixava, que la banda no funcionava. Josenet no el va deixar, li va dir que intentaria canviar les coses. Però va arribar l’eixida a les festes de Guardamar i en aquella actuació van haver crítiques. La gent es veia desmotivada i sense l’actitud que calia. Josenet va veure clar que allò no es podia regirar així que:

Josenet parla amb Vicent. No ha pogut ser! Un dia, en el bar, li vaig dir: -Vicent si em comprens a mi vull que tu te’n deixes de director i jo de president. Vicent li va dir: - Per què no em vas deixar quan t’ho vaig dir? - Perquè volia vore si la cosa “ressorgia” però veig que no ha pogut ser. Més tard, en l’assaig, em va dir que s´ho deixava.

José María vol tornar José María el “carnisser” feia temps que havia deixat la banda i sembla que va decidir tornar als assajos justament en aquest moment de la banda. Així que arriba a les 11:30 (els assajos eren a les 11) i en veure que només eren sis músics va dir: -Ah no, així no vaig jo. Si no venen els demés jo tampoc. I se’n va anar.

151

Concert d’estiu al pati de les escoles. Aquest concert correspon al de Música 92.

1994 er Josenet va ser el moment P més difícil i desagradós de la seua vida de músic. Vicent havia estat el seu mestre, amb ell va entrar en la banda als 8 anys. Protagonitzant amb una anècdota preciosa.

Anècdota de Josenet Vicent li va dir: - Escolta Josenet, tu saps llegir música? - Sí senyor - va contestar Josenet. Llavors el mestre li va assenyalar una negra i li va dir: - Eixa nota quina és?, Josenet se la va mirar i va dir: - Eixa? La jota! Vicent deixava la banda després de vint-i-huit anys i Josenet presidència. 152

Tanmateix, sent Josenet president va introduir una innovació que seria l’enveja de les altres bandes en les eixides. Josenet va recollir i ordenar els papers de peces musicals de l’arxiu de la banda i va fer còpies per cada músic, així les tindrien a mà a l’hora de posarse a tocar en qualsevol lloc i Elvira, la dona de Josenet, va fer 100 bossetes per guardar els papers. Era una bossseta lleugera, de tela de texans, no pesava gens i resultava molt pràctica. Fins i tot en va perfeccionar unes quantes perquè alguns músics li van dir si podia fer-les una butxaqueta per dins i així poder portar el paquet de tabac (actualment, hauria sigut per al mòbil). D’allí en avant, aquest invent es va popularitzar en moltes bandes. Aquest detall, el de la bosseta, era innovador, una xicoteta

aportació a la millora de la vida del músic. La integració de xiques en les bandes, va ser, també, un pas endavant significatiu que faria camí, de seguida, en el món fester. Ambdós fets no eren comparables, ja ho sabem, però tots dos porten la marca “la Alianza de la Torre” i deurien de ser el seny col·lectiu (com el que són); aportacions pròpies i canvis per millorar les coses. La Junta Directiva que va presidir Josenet va deixar sanejats els comptes, especialment per la tasca intensiva amb la venda de loteria.

Frase de Josenet Jo, en realitat, no m´he deixat mai la banda, em considere músic mentre visca, però no estic en actiu.

Amb tota l’elegància d’un director de la talla de Vicent Ivorra, cedeix la batuta al seu successor Eduardo Bernabéu.

1994 Anècdota de Josenet

Anècdota de Damián

Quan vaig ser president de la banda (1994), després de casar-me. No sabia què fer per atraure als assaigs i vaig preguntar en Ferri (Xixona) si tenia una nevera velleta. Me la va donar, la vaig portar en el local i li vaig posar un “candao”. Damià i altres van trobar la combinació, la van obrir i la van deixar a zero. Jo em vaig cabrejar amb la colla. Amb l’excusa de la nevera vaig aconseguir que la gent tornara a l’assaig, però als dos anys o aixina ja començaven a no fer cas i jo estava preocupat perquè hi havien actuacions i la gent estava “desperdigà”. Vaig fer una carta forteta demanant als músics que anaren als assajos, o jo em deixava de president. Vaig fer tornar a la gent, però així i tot al poc temps tornàvem a lo mateix. S’assajava poquet però quan eixíem per ahí posàvem el màxim d’interés i la cosa eixia prou bé.

Recorde una vesprada abans de l’assaig que vaig anar al local de la banda i estava Vicent Ivorra donant classes de Solfeig. En eixe moment es va dirigir cap a mi i crec que estava en mi Albert o Javi, no recorde bé, i en va donar la notícia. Ell definitivament se n’anava després de molts anys. Però jo sabia que havia arribat el moment, i tot seguit li vaig dir: -Vicent, vosté coneix algú que puga fer-se càrrec de nosaltres? I després de pensar-ho uns segons ens va contestar que a Cocentaina hi havia un xic que ho feia prou bé i podria fer-se càrrec. Ell mateix ens va facilitar el telèfon.

n 1994 hi va haver canvi de E Junta. El propi D. Vicente Ivorra aconsellà buscar a un xic

Amb l’adéu d’en Vicente Ivorra s’acaba la més de la banda de Cocentaina “que llarga i ho fa prou bé” i de seguida que productiva de les etapes de la es canvià la Junta, es va parlar Societat Musical, comparable amb ell i aquest acceptà dirigir només amb la D. Antonio Casa la banda. Era Eduardo Bernabéu. Ridaura, el “tio Piula”.

153

CAPÍTOL 5 154

Entrada de bandes a Xixona amb els Moros Vermells. El delegat de banda de la filà és José Luis “Carrasco” que poc després entrà a formar part de la nostra banda.

CINQUENA ETAPA (1994 - 2008) 155

Homenatge i acomiadament al que ha sigut el director de la banda de la Torre durant tota una vida (28 anys).

ARA AMUNT, ARA AVALL 1994 President Paco L. Coloma

Els càrrecs de 1994 Vicepresident Tresorer ? Albert Gisbert

a nova Junta Directiva estarà La president, formada per: Paco Luis com Damià com a secretari, Albert com a tresorer i, com a Director, l’anomenat Eduardo Bernabéu. Damià i Javi es faran càrrec de l’escola de música. La banda ... sortosament, pren noves il·lusions i ànims. En Vicent Ivorra va fer banda, va agafar un xicotet nucli de músics -existents, però una mica perduts- i els va donar estructura i mentalitat de grup. Amb ell, la Alianza, entrà en el món musical de l’entorn: ix, actua, es dóna a conèixer, ES FA LLAVOR D’ESCOLA DE MÚSICA, creix, anirà a FITUR, perdrà el 156

Secretari Damián Llorens

complex que podria haver tingut i, finalment, formarà part de la FEDERACIÓ DE BANDES. Ivorra se’n va anar, perquè vint-ivuit anys n’eren molts i perquè la seua etapa, com la dels entrenadors de futbol, havia acabat. I ho va fer en un moment de baixada, no sabem si aprofitant-lo o sofrint-lo. El cert és que, de seguida que es va reprendre l’ànim, se li va fer un homenatge. Tothom sap que havia estat un home providencial, que havia durat molts anys i que havia desenvolupat una faena molt profitosa. Vicent, ell sol, conforma un període sencer de la banda.

El nou director vindrà a l’estiu de 1994 i per Santa Cecília, com hem dit, se li va retre un concert homenatge en el qual li entregaren un quadre commemoratiu pel temps que havia estat al càrrec d’aquesta Societat Musical.

“A Don Vicente Ivorra Pujalte. En reconocimiento a su singular vocación y brillante labor desempeñada durante 28 años.”

Eduardo Bernabéu Valls

Director, 1994 - 1996

Primer concert d’Eduardo “Edu” a l’església del nostre poble, per aquella època no estava construït el local Polivalent i els concerts solien fer-se a l’església, en hivern, i al pati de les escoles a l’estiu. Bernabéu Valls. E duardo Natural de Cocentaina. Realitzà els estudis musicals al Conservatori Superior de Música i Dansa Óscar Esplà, els quals finalitza amb matrícula d’honor i premi extraordinari de fi de carrera. Posteriorment, amplià els seus estudis al Taller de Música José de València amb Joan Enric Lluna i Enrique Pérez (solista de l’ONE). En 1997 obtingué la menció honorífica en la XII edició del Premi d’Interpretació de la Societat de Concerts d’Alacant i serà semifinalista en el IV Concurs Internacional de clarinet a Dos Hermanas (Sevilla). Cofundador i subdirector de la Societat “Ateneo Musical de Cocentaina”. Ha estat clarinet solista de la VI Conferència Internacional W.A.S.B. (Banda Mundial) sota la direcció dels mestres Alfred

Reed i Joseph Horovitz al Palau de la Música de València. Va ser durant 6 anys professor de clarinet al Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears. Actualment, és director , per oposició, de la banda de Manacor, amb un primer premi i medalla d’Or al Certament Internacional de Lleida, i clarinet solista de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

Anècdota de Damián La primera reunió que vam tindre amb Edu va ser molt positiva, tenia moltes ganes de treballar i d’alçar la banda, s’havia de buscar mestres de metall i mestres de fusta per a l’escola d’educands, ell va proposar a José Alvado a la fusta i a Paco Varó al metall mentre Javi i jo donàvem solfeig desinteressadament.

Damián, Albert, Javi i Josemi (de Benilloba) en festes de Mutxamel. 157

José Alvado amb Sofia donant classes de clarinet. Molta paciència i un bon mestre!!

1995 ’any 1995 la banda LDirectiva. mantingué la mateixa Junta Es contractà a José Alvado com a mestre de canya -el 20 d’octubre de 1995- a un preu “simbòlic”, més que raonable, i va fer una tasca meravellosa. Alhora, Javi Llinares i Damià Llorens continuaven donant classes en l’escola de música.

158

Però, els problemes econòmics, sempre presents al llarg de la història de L’ALIANÇA, faran difícils les qüestions elementals. La banda no tenia diners per pagar al director i al professorat, la subvenció que rebien de l’Ajuntament era mínima. Tot i així, la banda anava bé, tot funcionava correctament, però clar, Edu se n’anà a una orquestra de Palma de Mallorca i es deixà la Societat Musical.

José Alvado. 15 anys en l’escola, 69 alumnes i molts bons records Vaig estar uns quinze anys donant classe de clarinet, saxo, flauta i inclús oboè. Vaig començar el 20 d’octubre de 1995, i el primer alumne amb el qual vaig començar a donar classe, va ser Scott amb el Saxo Alt. Estic molt agraït als companys músics que van ser els primers als quals els vaig donar classe. Durant el temps que vaig estar donant classe, vaig tindre un total de 69 alumnes, que es diu prompte, el que dona una idea del nivell de cultura musical que té el poble, i no cregau que ho dic per dir-ho, els meus alumnes saben que jo m’ho apuntava tot i conserve les llibretes amb molt de carinyo.

Javi, Miguel, Monxo, Paco Varó, Susana, Nando, Paco Luis, Pilot, Guillermo, Damián, Porra i Luis Seguí en la retreta de les festes dels Fadrins de la Torre.

Paco Varó Gomis 1996 leshores, prendrà el relleu A un nou director: Paco Varó Gomis:

Ha estat en nombrosos concerts de trompa de la banda Municipal d’Alacant amb Bernabé Sanchís, trompa solista en l’orquestra Va nàixer l’any 1970 al Simfònica d’Alacant. Campello. Començà a donar classe de solfeig i trompa amb Ha actuat amb bandes de la D. Antonio Climent, professor de provincia com ara: Benidorm, la banda d’Alacant i director de Callosa d’en Sarrià, Callosa de l’Associació Musical La Paz de Segura, Cocentaina, Xixona, Sant Joan. Mutxamel, Sella, Teulada, el Campello ... Estudià en el Conservatori Óscar Esplà fins obtenir el títol Ha sigut trompa solista de la de Professor de Trompa en Orquestra de Càmera d’Elx. 1994. Obtingué també el Premi actuat amb l’Orquestra Extraordinari de final de Carrera Ha Simfònica Sant Vicent i de Trompa per haver aconseguit l’Orquestrade i Banda de la un excel·lent. Universitat d’Alacant. En acabar la carrera seguirà Ha estat professor de l’escola especialitzant-se amb D. d’educands de l’Associació Salvador Navarro, trompa l’Avanç de el Campello. solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya i Javier Bonet, Ha estat director i professor de professor de trompa de l’ONE. trompa i Director de la Banda de l’Escola Municipal de el Ha fet multitud de cursos de: i d’altres bandes trompa, de Direcció d’orquestres Campello juvenils de la província com ara: i bandes i el CAP. Bigastro, Cocentaina, Callosa d’en Sarrià, Polop, i l’Avanç.

Director, 1996 - 2004 Director de la Societat Musical l’Aliança de la Torre on, a més a més, ha sigut: Fester d’Honor en Sant Gregori i Fester dels Fadrins. Ha estat professor de Música i cap de departament en els IES de Sant Joan, La Torreta d’Elx, Callosa d’en Sarrià, Callosa de Segura, l’Almadrava de Benidorm, Montserrat Roig d’Elx, Leonardo da Vinci d’Alacant, Platja de Sant Joan, Mediterrani de Benidorm i Enric Valor de el Campello ...

159

Damià Llorens dirigint la banda jove, possiblement fóra un dels seus primers concerts.

1996 e bell nou, la banda D ressorgeix. S’han fet nous músics i es recobra la idea de tindre una Banda Jove. S’anomenarà la O.S.T.I.A. (Orquesta Semisimfònica Torruana Infantil Adelantada) que començarà a actuar en 1998. Estarà dirigida per Damià Llorens, músic torruà que, des d’aquest any serà mestre en el C.P. Cristòfol Colom de Xixona. Damià Llorens Jordà: Naix a la Torre de les Maçanes el 16 de juny de 1969. Al cap de 6 anys començà les seues classes de solfeig de la mà de Maximina Llinares i Vicente Gil. Més tard, segueix els seus estudis musicals amb Vicent

Primera actuació de la bandeta jove. 160

Ivorra, director de la Unió Musical d’Alcoi, professor del Conservatori d’Alcoi i director, al mateix temps, de la Societat Musical l’Aliança. En 2002, Damià segueix al capdavant de l’escola de música de la Torre organitzant diverses activitats musicals, entre la que destaca la trobada musical a Agres que reunia a xiquets músics de les poblacions de Busot, Xixona i la Torre. Ha fet classes de solfeig (iniciació musical) en la Societat Musical l’Aliança, a l’Avanç de el Campello i a l’Ateneu Musical de Cocentaina. Mestre d’escola i amant de la seua banda.

Anècdota de Damián Recorde, jo i el meu amic Javi després del primer assaig de la banda jove, vam anar sense parlar a fer-nos una cerveseta al bar d’Adrián. En el camí des de la banda de música fins al bar no vam fer cap comentari entre nosaltres, anàvem callats, vam entrar al bar, li vam demanar dos cerveses a Adrián i tot seguit mirant-nos un a l'altre, li vaig dir: - Ostia!! a lo que Javi va respondre sense cap altre comentari: - Ostia!! Tot seguit vam començar a riure i li vam buscar a aquella paraula les sigles adequades per a que no pareguera ofensiu: Orquestra Semisimfònica Torruana Infantil Adelantada.

1997 - 1998 President Miguel Valois

Els càrrecs de 1998 Vicepresident Tresorer Adrián Gisbert Julián Sanjuán

Secretari Sonia Espí

ant és així, que en 1998 tot Tvegada estava funcionant una altra d’allò més bé. La banda havia crescut en número i en qualitat. El 3 de setembre de 1998 es canvia la Junta Directiva. El nou president serà Miguel Valois Raga, la secretària Sonia Espí Orts, el vicesecretari Adrián Gisbert, el tresorer Julián Sanjuán i els vocals: Pepe Espí, Susana Torregrosa, Fernando Llinares i Natalia Miñana. A la batuta continuarà Paco Varó Gomis. En octubre de 1998, en una sessió extraordinària, s’amonestarà a dos músics causants d’un “... acto impropio ...” en les recents festes de el Campello i s’acordà demanar disculpes per escrit a les persones afectades. S’arribà a gravar una peça, El sinc de copes, de l’avantpassat director Antonio Casa Ridaura, el “tio Piula”, al CD Música Inèdita de l’Alacantí el 1999.

Caràtula i documentació interior del CD de Música Inèdita de l’Alacantí. La portada i el llibret va estar elaborat per Javi Llinares.

El nombre de músics està recuperant-se, perquè hi vam arribar a ser molt menys de 27

161

La corda de la fusta i al fons a la dreta el seu mestre José Alvado.

1998 -1999 bans d’adentrar-nos en el A nou mil·lenni, hem de fer un incís per parlar d'una persona que va estar involucrada en la nostra banda des de l’any 1995: José Javier Alvado Serrano. Naix a Benilloba (Alacant) en 1966. Comença els seus estudis musicals a l'escola de la Societat Musical del seu poble, i, posteriorment, al Conservatori Municipal de Música i Dansa d'Alcoi, a l’escola de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina, al Conservatori Professional Melcior Gomis d'Ontinyent i al Luis Millán de Xàtiva, on obté el títol de Professor de Música amb l'especialitat de Clarinet, i, a més, es titula com a Professor Superior al Conservatori Superior Óscar Esplá d'Alacant. Estudia Clarinet amb els professors Vicente Ivorra, Eduardo Bernabéu, i Jesús Mula, entre d’altres. I rep perfeccionament amb Enrique Pérez, Miguel Espejo, Adolfo Garcés i José Vicente Herrera. 162

Participa en cursos de Direcció impartits pels professors Jan Cover, José R. Pascual Vilaplana i Ignacio García Vidal, i estudia Orquestració amb el professor Marian Didu i harmonia amb el professor Norman Milanés. En l’any 1995 va accedir com a professor de vent-fusta, a l'escola de la Societat Musical l'Aliança de la Torre de les Maçanes on romandrà fins l’any 2010. Des de 1997 ha sigut el director titular de la Societat Musical de Benilloba fins el 2018, i, des d'octubre del 2002, de la Banda Jove de l'Ateneu Musical de Cocentaina, amb la qual es van presentar al I Certamen de Bandes Joves Aulos de Beniarrés, on obtingueren el 1r Premi l'any 2011, moment en què va iniciar el Conjunt Instrumental de l'Ateneu Musical durant el curs 2011-2012. Des de l'any 2004 és director i fa els arranjaments del Cor i Rondalla Parroquial de Benilloba.

José Alvado. L'any 2007 va ser nomenat subdirector de l'Ateneu Musical de Cocentaina i director de la Banda Jove de la Torre de les Maçanes fins el 2010. També va impartir classes de vent-fusta a l'Escola Comarcal de Música de l’Alcoià-l’Alacantí, als municipis d'Ibi i Xixona. Amplia la seua formació i estudia direcció amb el professor José R. Pascual Vilaplana, Orquestració amb Ramón García Soler, Educació Auditiva amb Juan Alborch i Anàlisi amb Tomás Gilabert. Actualment, imparteix classes de clarinet i dirigeix la Banda Jove de la Societat Musical de Penàguila.

Concert Santa Cecília l’any 2000. Els més menuts dramatitzaven “En un mercado persa” mentre els majors la interpretaven. Tota una experiència!!

1999 - 2000 l 9 d’octubre de 1999 va E tindre lloc un altre conflicte en el Campello, aquest de caràcter intern, que portà a la Junta Directiva a demanar als membres de la Societat Musical que signaren un document pel qual es responsabilitzaven dels instruments i d’altres materials en les diferents actuacions que es feren. L’any 2000 la banda Jove de la Torre estava constituïda per Damià (director) juntament amb José Alvado (mestre de clarinet), Paco Varó (mestre de metall) i Damià i Javi com a mestres de solfeig -sense rebre cap sou-.

Aquest equip aconseguiria alçar la bandeta i crear un grup de músics nous amb noves espectatives i noves il·lusions. Podem, fins i tot, trobar xiquets i xiquetes que començaven a donar solfeig als 4 anys. La bandeta jove farà en la Torre, concerts, dramatitzacions i passacarrers. La situació del moment de la banda aconsella i permet la creació de nous càrrecs: vicepresident, Luis Garrigós i vicesecretari, Adrián Gisbert.

Anècdota de José Alvado Moltes vegades desdejunava esparteros de la panaderia de Pili i Victorino. Sempre em comprava un parell de tonyes (que estaven d’escàndol) per emportar-me-les a casa. Un dia se’m va ocórrer comprarne una pels meus alumnes de solfeig. Va ser una cosa espectacular. No podeu imaginar-vos amb quina quera se la van menjar, van repelar fins i tot el paper! Era tot un ritual menjar tonya, ni les piranyes ho farien tan ràpid. Des d’eixe dia, molts dissabtes no deixaven ni les molles. Quant trobe a faltar eixos moments!

163

Intercanvi musical banda jove de el Campello i la nostra O.S.T.I.A. Dirigeix Paco Varó i Damián Llorens.

2001 - 2002 President Albert Gisbert

Els càrrecs de 2002 Vicepresident Tresorer Alfredo Llorens Luis Garrigós

a Banda Jove en l’any 2001 Lconcerts anava creixent i realitzà d’intercanvi amb altres bandes, com l’intercanvi amb el Campello i el 1er Festival de Bandes Juvenils a la Torre. El 30 de novembre de 2001, però, va dimitir la Junta Directiva pel conflicte d’Ibi, perquè no els van pagar un contracte. Van haver tres anys ininterromputs de la presidència

Secretari Fernando Llinares

membres de la banda -més de trenta- que demanaven més serietat en els assajos i recolzament total a la banda jove quan fera el seu concert.

de la Societat i la banda es veia amb la necessitat de què algú s’havia de fer càrrec. Aquest any es refaran els estatuts de la banda per adequar-los a la legalitat vigent. Com que ningú es feia avant, s’arribà a l’acord de fer comissions de treball i es proposà a Albert com a nou president de la Societat Musical de l’Aliança. En aquestes comissions s’implicaven molts

Festival de Bandes Juvenils.

164

Actuació de la banda jove al carrer (davant la farmàcia). Dirigeix José Alvado.

2003 Anècdota de Toni

Alvado seria el director J osé de la Banda Jove.

Festes de Guardamar. Entrem a un restaurant de carretera a dinar. Demanem un entrepà i cervesa. Tot bé. “Puça” passa un per un i va dient-nos: -Va, va que ens n’hem d’anar, no vos preocupeu per açò que ja està pagat. Això fem i amb tota la naturalitat del món pugem a l’autobúsi ens n’anem. Llavors li preguntem a “Puça”: -Puça, qui ens ha convidat? Ell va contestar amb un somriure socarró que deia a les clares el que havíem fet. Llavors, no tenia nom, ara sí: un SINPA!

En 2003 s’organitzà el FESTIVAL DE BANDAS VILLA DE LA TORRE. A hores d’ara, entrem en un període de moltes modificacions, també d‘implicació, com mai, de més persones de la banda en el seu funcionament. S’eixamplà l’organització. No vol dir que no hi hagueren conflictes, els conflictes mai no desapareixen en les activitats humanes. Si els grups estan ben cohesionats, solen entrar en vies de solució, contràriament, perviuen i creen malestar. El conflicte és propi de les relacions. En aquests moments, on encara era director Paco Varó, la moral sembla estar una mica pel terra, hi ha certa dosi de malestar i hi ha gent que vol un canvi.

José María venint de tocar de l’ermita de la Foia Boix. Ell i uns quants més, vam preferir avançar camí travessant pel mig dels bancals dels Castellans.

165

2004 - 2005 n febrer de 2004 hi hagué una E altra nova elecció de Junta Directiva. El president seria Guillermo Calvo (fill), el secretari, Paco Luis Coloma i la tresorera, Susana Torregrosa. Seguiria com a director Paco Varó. Guillermo no va arribar a l’any. La situació interna de la banda s’enrarí; una altra vegada, faltaven molts músics als assajos i es respirava mal ambient. Finalment, es decidí fer fora a Paco Varó. I en les festes de Relleu de 2004 Paco acabà amb la banda i no arribà mai a assajar en la Casa de Cultura. A banda del canvi de director, durant aquest temps hi haurà un altre fet significatiu: de noues canviarà d’uniformitat. Se li encomanarà a Javi Llinares un logotip que, fins a dia de hui, és el que lluïm al nostre uniforme de músic. El director estarà fins l’actuació de la Societat Musical en les festes de Corpus de l’any 2005, però en novembre vindrà un nou director, Pep Fuster Lloret. Es canvia la Junta Directiva. Paco Varó havia sigut el director durant una dècada. Un temps carregat de dinamisme en el qual, la banda havia estat farcida d’activitat, havia crescut en organització, havia millorat el sistema d’ensenyament dels

166

President Guillermo Calvo

Els càrrecs de 2004 -2005 Vicepresident Tresorer Secretari ? Susana Torregrosa Paco L. Coloma

Rafa Tortajada parla de la seua experiència en la banda A l’any 2004, aproximadament, durant les festes de Moros i Cristians de Mutxamel, és quan vaig tindre el plaer de conéixer a Damián i a Guillermo que em van proposar donar classes a tota la secció de metall de la banda de la Torre de Les Maçanes. Quan vaig arribar a aquest meravellós poble de muntanya, descobrí una gent amable i acollidora amb la qual vaig establir una relació d’amistat que encara tinc l’honor de mantenir fins al dia de hui. Al llarg d’estos anys, han passat molts alumnes per l’escola de música dels quals guarde un record molt especial i puc dir, amb orgull, que sempre m’he sentit volgut i valorat tant en l’àmbit professional com en el personal. Per tant, sols puc afegir que desitge amb tot el meu cor que aquesta agrupació aconsegueixca tots els èxits que mereix com a agrupació musical, i sobretot, com a col·lectiu humà. educands i l’estructura de funcionament s’havia modernitzat, però, com va passar amb Vicent ... s’acabà el cicle. El nou President serà Javier Llinares, el secretari Paco Luis Coloma i el tresorer Jordi Colomina. En aquesta època s’efectuà el trasllat del local a la Casa de Cultura. Finalment, la banda trobà un local adient, encara que no fora de la seua propietat. La Casa de Cultura els oferia instal·lacions adequades, no sols per als assajos i els

concerts, sinó també pels espais que ofereix per a les classes dels educands. És l’espai més apropiat per normalitzar treball i actuacions. En l’any 2004/2005 Pepe Espí s’encarregarà del solfeig. Durant el temps de direcció de Pep Fuster, la Societat Musical farà un concert, en l’Esplanada d’Alacant, així com intercanvis musicals dins el programa Música als pobles organitzat per la Diputació, amb les bandes de Carolines (Alacant), Relleu i Busot.

2005

Pep Fuster Lloret

Director, 2005 - 2007 És compositor de sintonies per televisió encarregades pel Canal 9 de Televisió Valenciana. Concert de la S.M. “la Alianza” a “la Concha” de l'Esplanada d'Alacant. També ha composat nombroses obres didàctiques per a saxòfon ep Fuster Lloret: Cursa els Municipal de Música de i una obra de teatre -didàcticseus estudis musicals als Benidorm José Pérez Barceló. musical denominada Caixó de Conservatoris Superiors de Va estudiar “saxo” amb els Música per l’orquestra Música de Saragossa i Óscar professors: Manuel Iniesta, simfònica adreçada a xiquets Esplà d’Alacant Està en José Luis Péris i Jaume Belda. d’entre 8 i 12 anys. possessió del títol Superior de Flauta amb José Férriz i José Saxòfon i títol Elemental de Dominguez. Perfecciona estudis Actualment, és professor de flauta pel Conservatori Óscar saxòfon del Conservatori amb Daniel Deffayet, Eric Esplà. Posseeix el CAP per la Decalón in altres professors del Professional de Música “José Universitat d’Alacant i el Conservatori Nacional de París i Pérez Barceló” de Benidorm, Certificat de Direcció de Banda director de l’Ensemble de del de Bayonna. També ha -tres anys- amb el mestre José assistit a cursos de direcció de saxofons i percussió Marina Rafael Pasqual Vilaplana. Baixa (EMB), coordinador del bandes. taller de Jazz de Finestrat, En 1977 guanya l’oposició de la Ha sigut Director de les membre de la Romy Backer Big plaça de suboficial músic en orquestres simfònica i infantil Band, coordinador del projecte l’especialitat de saxòfon de la del Conservatori Professional Música a través del temps, que banda de l’Acadèmia General de Música de Benidorm i de agrupa a més de cinquanta Militar de Saragossa. Després l’Orquestra d’aquest músics, i director del projecte de cinc anys en el càrrec, Conservatori. A més, de didàctic “Saxiland” en el que passarà a ocupar la plaça de desenvolupar la tasca de participen setanta saxofonistes. professor de “saxo” al professor en les escoles de Conservatori Professional Callosa d’en Sarrià i la Nucia.

167

2006 President Javi Llinares

Els càrrecs de 2005 - 2007 Vicepresident Tresorer ? Jorge Colomina

ren temps de canvi: nou E local, nou director, nou president ... Però, a pesar de tindre la nevera plena de cervesa (i fins i tot un cuixot!), l'assistència als assajos seguia sent un problema, ja que era necessari buscar molts músics de reforç per a complir amb les contractes. S’intenta millorar la qualitat dels nostres alumnes. Després de molts anys de parada, Damià tornaria a ser l’encarregat de l’escola de música. 168

Secretari Paco L. Coloma

Vindrà Raül de Beniarrés a fer classes de saxo, piano i d’informàtica musical. José Alvado continuarà impartint classes de clarinet, Rafa de metall i Óscar de percussió.

Anècdota de Javi Recorde que quan vaig planificar la contracta de Sant Gregori 2006, podia comptar amb poca gent de la banda i era necessari portar molts músics de fora, açò va propiciar que el pressupost de la contracta pujara, i als festers els va eixir més barat dur la banda de Gorga. Paquito, un bon amic de la banda de la Torre.

Concert de l’escola de música a càrrec de José Alvado, un grup de canya i cantants.

2006 - 2007 Tocant i arrastrant els timbals.

Tenim nou carro! Hi havia un músic de la banda de Gaianes, Enrique Vicent, que era ferrer i tenia molta experiència en fer carros de timbals. Li vam demanar un carro xicotet, lleuger, resistent i manejable; i vam quedar molt contents amb el resultat!

’any L 2006 aporta un fet que, no sent una fita d’aquelles que marquen un ara i un després, si que introdueix un detall afectiu amb els educands de la Societat Musical. S’inicia el costum, arrelat en altres bandes, de la recollida dels educands el dia de la seua incorporació a la banda. Cal dir que es tracta d’un acte carregat d’emotivitat que combrega a la família del nou músic o de la nova música i que fa que tota

ella -la família- se senta part de la institució. Es crea un lligam que durarà, segurament, tota la vida. La cercavila de recollida per Santa Cecília es converteix en un moment especial per a la resta dels músics i marca en els educands una data significativa en la seua vida. Les bandes, ja sabem, són un dels actius culturals més importants i ferms dels valencians, un tret distintiu i una mena de carta de presentació de cada poble davant els pobles veïns, així la pertinença a la Societat Musical esdevé un orgull intern. El bombo no és una altra cosa que una ambaixada. Les contrates són variades com tots els anys, podem destacar: Busot, El Palamó, Fogueres, Sant Vicent, Xixona a banda de les festes del poble. 169

Fulls de càlcul: Llista de l’eixida a Xixona i Relació d’Educands.

170

2006 - 2007 L'etapa de Javi com a president Em vaig estrenar com a president a finals de 2005. Acabàvem de mudar-nos a la Casa de Cultura i jo no estava gens d'acord amb el canvi, ja que l'activitat cultural i social del poble quedava desplaçada als afores. A més, tampoc em va agradar el local assignat a la banda, perquè, a part de l'espai d'assaig, només té dues aules, una oficina i un xicotet magatzem. Crec que no és un bon local: és un espai massa reduït per a la banda i està aïllat del poble. En aquell moment, la banda tenia molt pocs diners, i els vaig invertir en equipament bàsic: un gran armari per guardar el que no cabia en el magatzem i lleixes entre els pilars per deixar instruments i papers. El primer que vaig fer, va ser estudiar els comptes de la banda i crear uns fulls de càlcul de Tresoreria i Gestió de Contractes (Full d'eixides) per controlar millor els diners i aconseguir més fons. Gràcies a això, al cap de poc temps, vam poder comprar una bona fotocopiadora (que feia molta falta), un ordinador portàtil (que em va facilitar la gestió de la banda), una PDA (que em va permetre organitzar els centenars de contactes que ja no li cabien al vell mòbil), i un nou carro per als timbals. També vam poder gastar més de 4.000 € arreglant vells instruments per donar als nous educands. Jo era molt conscient que l'escola d'educands era deficitària, sempre ho ha sigut, però sabent que podíem assumir aquest dèficit (uns 4.000€) i amb la idea de tenir "un bon planter de músics", em vaig proposar millorar-la: amb nous fulls de càlcul (de Professors i Alumnes) vaig poder controlar la gestió de l'escola i a més, vaig fer una Fitxa d'Alumne pensada per a motivar als xiquets amb qualificacions col·laboratives i facilitar la comunicació amb els pares. També vaig buscar un professor per a impartir les noves assignatures de saxo, piano i informàtica musical. Com a responsable de la banda, em sentia obligat a dignificar el treball dels professors, que en aquell moment cobraven 9€/h i van passar a cobrar 12€/h. I vam acabar d'equipar l'escola amb una nova pissarra i les cadires i taules que ens va regalar el col·legi Cristòfol Colom de Xixona (les havia rebutjat per velles, però a nosaltres ens van venir molt bé!). Ja en 2007, abans de deixar el càrrec, em va fer molta il·lusió organitzar, juntament amb Pepe, el nou president, el 1r Curs Musical d'Estiu a la Torre. Van ser quatre caps de setmana molt intensos d'intercanvi i aprenentatge. En aquella època vaig descobrir que hi havia aspectes de la gestió econòmica de la nostra societat musical que desconeixia. Aquesta circumstància, juntament amb el que va succeir en el Concert Homenatge al tio David, que va ser utilitzat políticament, em van fer prendre la decisió d'abandonar la banda.

Fitxa d’Alumne.

L’afinador, afinant el piano

171

Tresoreria. Exercici 2006 - 2007

172

Concert homenatge al tio David.

2007 n 2007 es feu un homenatge E al tio David que te ressò en la premsa, concretament a La Verdad. Efectivament, el tio David va ser un home molt lligat a la banda, de la qual va ser president en més d’una ocasió i secretaricomptador de luxe. Un membre molt volgut que feia la seua tasca de protecció i cura dels joves, com deia Maxi, recordant les eixides a les Fogueres: “... Fermín, Rafael, Sereno, Victorino y David se encargaban de llevarnos a la feria por las noches para que diéramos algunas vueltas en los caballitos y antes de ir a dormir nos invitaban a una horchatita”. El dia del seu homenatge, l’1 de maig de 2007, la Societat Musical va fer un concert que seria el darrer que dirigira Pep Fuster, el qual deixà la batuta pel juliol. L’acte dedicat al tio David, havia tingut un caràcter polític-protocolari que provocarà que Pepe Espí, el president, dimitirà.

President Pepe Espí

Els càrrecs de 2007 Vicepresident Tresorer ? ?

Secretari Fernando Llinares

Diari La Verdad. Mesclant música i política, uns dies abans d’eleccions “... Cientos de vecinos de Torremanzanas han tomado parte en el homenaje que el pueblo ha tributado al que fuera su primer alcalde de esta etapa reciente de ayuntamientos democráticos, David Coloma Verdú. Además de político que intervino con merecido reconocimiento al frente de la Corporación local durante varias legislaturas, David Coloma, llamado popularmente como Tio David, fue músico de corazón y estuvo ligado durante largos años a la Sociedad Musical la Alianza de Torremanzanas. El diputado y vicepresidente de la Diputación José López Garrido, del PP, tomó parte en el acto en calidad de pregonero de las fiestas de la población y entregó una placa a familiares de Coloma Verdú y otra a la sociedad musical a la que estuvo ligado. El diputado estuvo acompañado, entre otros, por Pedro Romero, número dos por esa localidad.

Frase del tio Basilio La política sempre ha fet mal a les bandes de música. 173

CAPÍTOL 6

174

SISENA ETAPA (2008 - 2015)

175

En Santa Cecília de 2008 (encara que sembla que ho vam celebrar a gener de 2009) ens va tocar fer un poc de camí, vam pujar a La Fonda per arreplegar a Toni, al seu fill Jordi i a Miguel Polo.

EXPANSIÓ MUSICAL I PENÚRIA ECONÒMICA 2008 President J. Manuel Valois

Els càrrecs de 2008 Vicepresident Tresorer Secretari Paco L. Coloma Miriam Domenech Damián Llorens

l 29 d’agost de 2008, E després de la dimissió de la Junta Directiva, es convocaren eleccions el 24 de novembre de 2008 i es constituí una nova Junta. El president seria José Manuel Valois Raga, el secretari Damià Llorens, la tresoreria la portarà Miriam Domenech. Hi hauran quatre vocals: Héctor Espí, Gabriela Peiró, Susana Torregrosa i Miguel Valois. El vicepresident serà Paco Luis Coloma. La cercavila de recollida -per Santa Cecília- es converteix en un moment especial per a la resta dels músics i marca en els educands una data significativa en la seua vida. A més a més, es proposen sis grups de treball en els quals s’integren 19 membres. Els grups seran: tresoreria, escola d’educands i contractes, música 176

al carrer, instrumental -compra i reparació-, arxiu i protocol. En l’acta d’aquest any es fa constar que es començarà un llibre de comptes i un altre d’actes perquè: “... suposadament tot el referent a llibres d’actes i llibres de comptes d‘aquesta societat “HA DESAPAREGUT”. Per aquest motiu la Junta Directiva decideix que només tinguen accés a l’arxiu els encarregats. La Junta aprovà, també, la continuïtat en el càrrec del recent director: Vicente José Giner Tello. I es posà de seguida a treballar, necessitava saber els músics que estaven en actiu, per eixe motiu Damián li demanà a Manolo una llista de músics.

Recollida d’educands.

Com ha canviat la vida!! Les missives que enviava el tio David ja no és el que era, ara es fa tot a ordinador i correus electrònics.

Concert de Santa Cecília i arreplegada de nous músics.

Vicente José Giner Tello l nou director serà Vicente E Giner Tello, conegut pels cercles de més confiança com a

És músic de la banda de el Campello des de fa 20 anys on també és el subdirector. “Vicentín”. Ha sigut director de la Banda Vicente Giner comença els seus Jove durant més de deu anys. estudis musicals als 9 anys, en Mestre de Primària al col·legi la banda del seu poble, el Fundació Antonio Bonny de el Campello. Seguint la tradició del Campello, mestre al col.legi San seu pare, entra en la banda Raimundo de Peñafort de Sant tocant el requint amb 12 anys. Vicent, mestre de clarinet de Estudia clarinet, fagot i saxo en l’Escola de Música de Callosa els conservatoris de Mutxamel, d’en Sarrià, mestre de l’escola de música de el Campello. Alacant i Elx on obté el títol També va exercir de director de professional de mans del seu l’Aliança de la Torre de les mestre de tota la vida J. Maçanes, i en 2018 començà a Joaquin Ferrández Penalva. dirigir la Lira Relleuense. Però la seua passió era Actualment, és dolçainer de la ensenyar música als més Colla l’Arraix de el Campello. menuts, per això va estudiar Magisteri Musical a la Universitat d’Alacant.

Director, 2008 - 2015 Endavant “Vicentin”! “... Tots coincidim que ens agrada, es veu amb molta il·lusió, i li donem el nostre suport...”

177

Assaig de la Banda Jove, a càrrec de Pepe Espí.

2009 s proposà una planificació E anual amb el director, per veure i concretar les dates dels concerts i actuacions que la societat podia oferir. Aquest any Pepe Espí seria el director de la BANDA JOVE, a més de mestre de solfeig. Se’l contractà perquè havia acabat els estudis Superiors en el Conservatori de Castelló. Substituí així a José Alvado, el qual havia estat més de deu anys fent una tasca encomiable amb els educands.

Pujades, baixades, nous músics, músics que van, músics que venen. L’escola de música és fonamental per mantenir viva una banda. 178

Un músic abandonat en Alzira ... Vam anar a tocar a una falla d’Alzira que s’anomena “Les Basses”. Venia Lluís Garrigós “Monxo” que aleshores tenia 14 anys. Es crema la foguera cap a les 2 de la matinada i quan tirem a buscar els cotxes per tornar a la Torre, Monxo ens diu que ell no se’n ve, que es queda a la festa. - Demà aniré en el trenet fins Alcoi i Javier vindrà per mi. No hi va haver manera de fer que canviara d’idea i quasi sense adonarnos-en ... va desaparéixer. Arriben a casa cap a les 4 de la matinada. Em gite i, encara no havia tancat els ulls, toquen a la porta. Era el pare de Monxo: - Damià i el meu fill? - S’ha quedat en Alzira, no ha atés a raons. - Però ... però ... com l’heu pogut deixar?! Si només té 14 anys! En eixe moment vaig comprendre la gravetat de la situació. Ara, en aquests temps, podria haver-me denunciat per abandonar a un menor. Vaja que sí! Nota: Monxo va aparéixer a l’endemà viu i sencer. Tot va quedar en un ensurt.

Pepe, un gran professional que sempre ha estat compromés amb la banda.

2009 n el 2009 se celebrà en la E Torre una de les darreres audicions de la quarta secció del XXXVIII Certamen de Bandes de Música. Era la primera vegada que arribava a aquesta vila un acte d´aquest tipus: L’Agrupació Musical Mediterráneo de La Vila Joiosa va obtenir el 1er premi amb 322 punts. El segon premi va ser per a la Nueva Unión Musical de Granja de Rocamora amb 285 punts.

Finalment, l’Agrupació Musical de Banyeres de Mariola i la Unió Musical de Tàrbena, amb 200 punts, van aconseguir el tercer premi. El certamen de la primera secció es va celebrar en Alcoi. La Societat Filharmònica Unión Musical de Agost es va emportar el primer premi amb 348’50 punts. La Unión Musical de Crevillente amb 310’5 punts i la Sociedad Arte Musical de Callosa de Segura amb 302’5 punts, van aconseguir el segon premi.

En la banda es manifestà un descontent creat pels Festers de Sant Gregori, perquè aquests demanen més del que havien contractat. Un fet que ve repetint-se any rere any, i es decidí que, abans de tocar en el poble, haurien de deixar ben clar els actes i els horaris d’actuació.

179

25 aniversari: Toni, Albert, Manolo, Damián, Paco.

2009 alauradament, aquest any, M l’Ajuntament deixà de pagar el conveni que mantenia amb la

A finals d’any, l’Ajuntament s’endeutà amb una xifra de 9.000€ amb la Societat Musical banda des d’anys enrere, perquè o dit d’una altra forma; aquest deien que no hi havia diners i any la banda no rebrà cap estava intervingut. Aquest fet va subvenció, i, tanmateix, pobles fer que la banda passés per un com Relleu o Busot superaven moment econòmic apurat i els 12.000€ anuals d’ajudes. provocaria que no es pogueren Les despeses de la banda eren assumir alguns costos de de 23.000€ a l’any: 9.000 els l’escola d’educands. pagaven els pares i mares dels xiquets matriculats, 5.000 són per aportacions de socis i de La que sempre toca! músics i els 9.000 que falten (750 al mes) resultava ser la Des de que va ser president contribució de l’Ajuntament a Miguel Ángel 1984 la banda canvi d’actuacions en actes al sempre ha jugat al mateix llarg de tot l’any. nombre de loteria en Nadal i el Niño. Com a conseqüència, el dia 27 de desembre de 2009, la Societat Musical envià una carta a l’Ajuntament per posar de manifest la situació i recalcar la necessitat d’una actuació urgent. Però no tot seria negatiu, aquest any se celebrà el 25é aniversari d’uns músics que encara hui continuen a la nostra banda. 180

Aquest mateix any es recuperen instruments que estaven en poder de músics antics que s’havien deixat la banda, i es farà la reunió amb la corporació municipal arribant a un acord no molt agradable per a la banda: l’ajuntament està intervingut i no té diners per poder ajudar econòmicament a la S.M. l’Aliança. Encara que l’Ajuntament no pot pagar, la banda continua tocant en els actes convinguts, sense cobrar.

Anècdota d’Albert Estàvem tocant als Marrocs de el Campello. Cobrem el viatge d’anar i tornar a la Torre a dinar. I anàvem a muntar però ... vam decidir quedar-nos a dinar allí. El cas és que els de la comparsa se n’adonaren i els va sentar malament. No vam tornar a tocar amb ells.

José Alvado dirigint un assaig de la banda jove.

2010 l 28 de maig de 2010 es E tornà a reunir la Junta Directiva per tractar el tema econòmic. L’Ajuntament devia diners a la Societat Musical (3.500€ + 3.000€) i es veia difícil que pogués pagar. Tot i així, la banda pensava continuar amb les actuacions que tenia per conveniades: Divendres Sant, Corpus, Cavalcada de Reis mags i un parell de concerts a l’any. Es proposà reduir el professorat de l’escola de música (de vuit a tres o quatre). La crisi havia eixampat de ple el finançament municipal. La Societat Musical coixeja, a males penes podia mantindre l’escola dels educands i aquest era i és un pilar essencial per la continuïtat de l’entitat.

Per un altre costat, hem de destacar un fet que es va signar a data 27 d’abril. Es tractava d’uns nous estatuts. Estatuts que es faran per homogeneïtzar el suport legal de la resta de societats musicals de la Federació de Bandes. Suposen una sèrie de canvis, que en cap

moment desvirtuen la idea inicial de 1919 i de les successives modificacions. La banda s’anomenarà, des d’ara: SOCIEDAD MUSICAL LA ALIANZA DE LA TORRE DE LES MAÇANES.

181

Verbena d’estiu a la plaça del poble. Hem représ el costum antic de fer verbenes a la plaça.

2011 els seus S ’eixamplaren objectius. La banda de música i l’escola d’educands seran el més important, però també agafava pes el foment d’arts plàstiques i literàries i les activitats culturals pels músics i per la resta de ciutadans, en general. El domicili s’ubicarà en l’avinguda d’Espanya núm. 3 -Casa de la Cultura-. Hi haurà quatre tipus de soci: Honorífic, Protector, Participants (músics) i Juvenils. Es regulen els drets i deures de cadascú, així com les sancions aplicables en cas de conductes impròpies. L’Assemblea General i la Junta Directiva segueixen sent els òrgans interns de decisió. La Junta directiva es composa de President, vicepresident, Secretari, Tresorer, Vicesecretari, Vicetresorer, interventor i vocals (de 4 a 12).

182

President J. Manuel Valois

Els càrrecs de 2011 Vicepresident Tresorer Secretari Paco L. Coloma Miriam Domenech Damián Llorens

Apareix una figura “nova”: l’Ajustador. Serà un músic encarregat dels contractes, tan de signar-los com de cobrar els actes una vegada acabats. Era una activitat que, lògicament venia fent-se, però de manera aleatòria. Ara s’institueix, es fa oficial amb una definició de la seua comesa. En definitiva, són uns estatuts adaptats als temps. Hi ha equips de treball, les mires de la banda són de més altura, l’estructura interna resulta més complexa i les possibilitats artístiques, independentment de les qüestions econòmiques,

ofereixen possibilitats impensables feia, només, quinze anys. El 28 de desembre de 2011 es canvia de Junta. En la presidència seguirà Manolo Valois, de secretari continuarà Damià Llorens i de tresorera Miriam Domenech. No apareixen vocals i es manté Vicente Giner Tello de Director.

La tradició d’arreplegar nous músics de la banda continua, aquest any arreplegàvem a Alvaro, María i Isaac.

2011 n 2011 el deute de E l’Ajuntament arribà als 10.000€ i hi havia prou dificultats per la manutenció de la pròpia banda. De moment l’única aportació municipal seria la cessió del local en la Casa de Cultura, incloent la llum i l’aigua. Tal i com estaven les coses, es plantejà mantindre una conversa amb l’Ajuntament per canviar el conveni existent. Aquest any la banda no podrà tancar l’exercici econòmic degut als deutes. Curiosament, dins una situació de penúria monetària, ix una ordre que diu: “Es declara Bé Immaterial de Rellevància Local la tradició musical popular valenciana ...” Una notícia que semblava anar a contra corrent. La crisi no va respectar els BENS IMMATERIALS DE RELLEVÀNCIA LOCAL, la pròpia administració local no podia cobrir les despeses en la difícil tasca de prioritzar necessitats.

ORDE 1/2011, de 12 de juliol, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport.

Teatret musical dels educands. 183

Festes de Mutxamel del 2012: Julián, Ruth, Gabriela, Susana, Miriam, Silvia, Lidia i Paula.

2012 2012 la banda roman en Lque’any crisi econòmica i tot indicava l’Ajuntament de la Torre, més. Tant era així, que a la banda no li arribà l’aportació municipal amb la qual cosa s’agreujaren les dificultats per sostindre’s. Es va fer una segona reunió a l’Ajuntament però no s’aconseguí arribar a cap acord; estava intervingut, no disposava de diners. El dia 14 de gener de 2012 hi haurà una altra reunió amb el Consistori i se’ls proposaria suspendre el conveni i tornar una vegada hi hagués una recuperació econòmica i cobrar segons les actuacions que es realitzaren al poble: 500€ per acte. La carta del dia 10 de gener de 2012. 184

President J. Manuel Valois

Els càrrecs de 2012 Vicepresident Tresorer Paco L. Coloma Héctor Espí

Secretari Damián Llorens

Concert Santa Cecília 2012. Director Vicentin i contàvem amb la presència de Luis Seguí, director de la banda de el Campello i amic nostre.

2012 fer un recés per parlar, C aldria si més no, d’allò que pot

cabre dins d’un manollet de paràgrafs, de les relacions de la Societat Musical la Alianza amb l’Ajuntament de la Torre. Cal nomenar, només fer menció, d’aquell conflicte de l’any 1939 que, més que amb l’Ajuntament, sembla que va ser amb una persona de l’Ajuntament i que va portar a l’aturada de la banda fins el 1946. Després d’allò han hagut tres motius d’enfrontament: El primer ve quan l’Ajuntament li demana a la Societat Musical que deixe els baixos de la Casa Consistorial. La qüestió era que la banda havia invertit diners i, a més, hi havia un contracte de l’any 1977 on es deia que, en cas de fer-los fora dels baixos, l’Ajuntament es comprometria a facilitar un local semblant. Hi va haver una interpretació molt diferent per cadascuna de les parts. Allò va ser un conflicte contractual, és a dir, una qüestió que podria haver acabat en un pleit i que va ocasionar un enfrontament seriós.

Un altre motiu han estat les actuacions de la banda en les festes locals tradicionals, com ara les processons, Sant Gregori, Santa Anna i Corpus. Les famoses verbenes d’estiu, han estat un altre focus de desavinences. En aquest cas, el problema ha vingut quan l’Ajuntament no ha pagat la subvenció o aquest pagament ha tingut demores importants, fet que ha provocat en la banda la impossibilitat de fer front als jornals del director i dels professors dels educands, o quan la banda no ha complit les condicions de puntualitat de determinats músics- o del nombre de membres en els actes. En aquest sentit hem vist contractes amb condicions fortes. No obstant això, fora d’aquestes situacions, les relacions, quasi sempre han estat normalitzades. Cal tindre en compte que han hagut dos membres de pes en la Societat Musical -el tio David Coloma i Juan Bertomeu-, que han segut alcaldes.

En realitat, parlar de les relacions entre la banda i l’Ajuntament, és sinònim de parlar de les relacions de la banda amb el poble de la Torre i, en aquest sentit, inclús en el moments de més tensió econòmica, la banda mai no ha tancat la porta a fer les actuacions que bonament es pogueren pagar. Més encara, costaria pensar que es negara a fer una processó o un passacarrer tradicional per qüestions exclusivament econòmiques. I sí, també s’ha de pensar que han hagut Ajuntaments amb més capacitat per parlar i negociar que no altres i, per què no dir-ho, hauran hagut Juntes Directives de la banda amb una actitud comprensiva i altres no tant. Finalment, hi ha hagut també qüestions de caràcter personal que han portat frases concretes com ara la que citava el tio Fermín:

Parla el tio Fermín Jo tocaré en la Torre, però darrere de vosaltres, no! (referint-se a l’Ajuntament). 185

Concert al Palau de les Arts de València, amb Vicente Giner “Vicentín” com a director.

2012 ot i així, el deute continuava Ts’arribava en augment. En la banda a pensar que mai no es cobraria. Al llarg de l’any el deute arribaria als 12.000 euros. I, de manera que pot semblar una mica contradictòria, en aquests moments de penúria econòmica es produí el que, segurament podria considerarse com el moment musical de més nivell en la història de LA ALIANZA: actua en el Palau de les Arts de València. Aquesta actuació s’efectuarà el 9 de juny de 2012 i la banda hi oferirà un magnífic concert amb el següent repertori: El sinc de copes, de D. Antonio Casa Ridaura “tio Piula”, Cote d’Or de Ferrer Ferran, Moment for Morricone d’Ennio Morricone, Tabal i Saragüells de Mario Roig Vila, Abenserraig de Saül Gómez i Tercio de quites de Rafael Talens.

186

Programa del concert al Palau de les Arts de València. Juntament amb la banda de la Torre actuarà també la Unión Musical de Oropesa. Cal afegir, que aquest concert tancava el cicle: LES BANDES AL PALAU DE LES ARTS.

Finalment l’Ajuntament paga “una mica” i el dia 9 de setembre la xifra del deute es redueix en 7.000 euros.

A Riola, després del concert i abans del dinar de germanor.

2012 quest mateix any es A proposa, en la Junta General, gravar unes cançons torruanes inèdites, així com la confecció d’un llibre pel CENTENARI DE LA NOSTRA BANDA en 2019. Es tornarà a renovar la Junta Directiva: El president serà Manolo Valois, el vicepresident Paco Luis Coloma, el secretari Damià Llorens, el tresorer Hèctor Espí,

i els vocals: Pepe Espí, Paula Garcia i Jorge Colomina. Vicente Giner Telló continuarà amb la direcció. Per una altra banda, hi haurà set persones encarregades dels instruments, de l’escola de música i de la papereria (arxiu): Pepe Espí, Paula Garcia, Jorge Colomina, Roberto Peñalver, Elisabeth Miñana, Silvia Llinares i Borja Garcia.

En aquesta reunió es planifiquen les properes activitats: es parla del Festival de Bandes a la Torre de les Maçanes al mes de maig, de l’intercanvi de bandes amb Riola, de començar la gravació del CD, de Santa Cecília, de les festes de la Torre, de la verbena, de les eixides a Xixona, Mutxamel i Alacant ...

187

Sempre que hem anat a Xixona, en l’entrada de bandes José Cortés (Carrasco pare) ha exercit el càrrec de banderer de la S.M. l’Aliança amb una il·lusió que es pot veure reflectida en aquesta foto. Per aquest motiu José Espí i Damián Llorens li van dedicar la marxa mora “Al ab-handerat”

2013 n 2013, les qüestions E econòmiques amb l’Ajuntament continuen sent complicades. S’arrosseguen deutes i malpagaments. Es proposa, com a mesura extrema, no tocar davant l’Ajuntament. Si aquest no se n’adonava, la banda podria arribar a desaparèixer. En l’any 2013 entren en la banda per Santa Cecília: Joan, Miriam i Jordi Rozas.

188

Anècdota de Héctor L’últim any que vam anar a Benifallim, seria l’any 2005, la cosa s’ens va anar de les mans i vam perdre el bombo. Un moment abans de l’actuació, Pep i jo vam començar a buscar-lo com a locos. Plovia i no el trobàvem per cap lloc, havíem entrat en varies cases a tocar i no sabíem on podia parar quan, de sobte, vam sentir el que pareixia el ritme de guerra dels indis. Girarem el cantó i vam veure un home, que cantava “Puta mare!, Puta mare!, Eh!, Eh!” al ritme del bombo. Ens vam fer en ell, però la cosa no anava a millorar ... Durant la processó, la banda va caure. El bombardí no podia dur el pas i la tuba, llogada, no feia una al puesto. Per a més INRI, el cura ens va manar callar alguna volta. Es veu que la història es repeteix. Ja no vam tornar.

Les Verbenes a la plaça es fan cada vegada més populars.

2014 n el 2014 l’Ajuntament havia E pagat a la banda 2.400€ per totes les actuacions realitzades en la Torre (front als 14.000€ que aportaven els ajuntaments de Relleu o de Busot). Ajuntament, Diputació, i Generalitat devien a la banda un total de 17.000€. Un deute molt greu per una institució que genera 1.700€ al mes en despeses de l’Escola de Música. L’actual director volia dimitir i es decideix no acceptar-ho, però a canvi, es demana més implicació per part de tots. Hi ha molta gent jove i el president ha de demanar:

Comporteu-vos, xiquets! “... més serietat en les actuacions ...”

A més a més, es proposà una mena de bonificació musical per recompensar l‘assistència als assajos, però aquesta idea no s'arribarà a dur a terme i tot continua com sempre.

També es proposà que hi hagués un temps per assajar xarangues-, molt sol·licitades en les eixides, tant de falles i fogueres com de moros i cristians.

Parla Pauli: Aquesta foto mostra un dels mil moments viscuts en la banda. Estàvem en l’eixida de Xixona amb els Moros Vermells i estrenàvem camiseta. És una imatge que mostra alegria i risses, sobretot perquè hi havia d’aquell que la camiseta li quedava divina i la lluïa d’allò més bé! La banda ens proporciona experiències fantàstiques i instants inoblidables, i aquesta imatge en reflecteix un d’ells. Sense la música no sabria viure i sense la banda tampoc! 189

190

La Banda de la Torre, al Mestalla.

2015 primavera de 2015 portarà LEs aunpodria esdeveniment remarcable. dir, sense por a errar, que va ser un fita per a la Societat Musical LA ALIANZA. Un esdeveniment per recordar de manera obligatòria: la Banda de la Torre va tocar en el Mestalla. Es va sol·licitar i es va acceptar. Va ser, segons conten els qui van anar, una experiència meravellosa, malgrat el partit (Derby València CF - Vilareal CF) no fora molt bo. Tan s’hi val, del que es tractava era de vestir-se de llums un dia, de posar-se el vestit de les ocasions i mostrar-se davant tota la regió. Això es va fer i es va fer molt bé. La premsa se’n va fer ressò, és clar. L’article continua amb dades sobre la trajectòria de la banda des de la seua fundació. L’1 de maig de 2015 la Societat Musical ja està preparant el Centenari i amb aquesta finalitat es trasllada als locals

de l’Avanç de el Campello per enregistrar sonorament 5 peces de 5 compositors torruans, en

una primera fase. I es preveu que la segona part de la gravació serà al llarg de 2018.

La Banda de la Torre en el Mestalla! La premsa se’n fa resó Los músicos de la banda de la Torre de les Maçanes interpretan el pasodoble “Paquito el Chocolatero” La Sociedad Musical “l’Aliança” de la Torre de les Maçanes (l’Alacantí), participó este domingo en los prólogos menos del partido que disputaron en Mestalla el València CF y el Villareal CF, duelo de rivaliad regional. Los músicos del municipio alicantino interpretaron los pasodobles: “Orgullo santiaguista”, “La puerta grande”, “Semblances musicals”, Primavera”, Churrumbelerias”, “Tercio de quites” y la marcha “Valencia”. Ya sobre el césped del Mestalla interpretaron también “Paquito el Chocolatero” y “Tercio de Quites”. La entidad estuvo representada en el palco por el presidente José Manuel Valois.

191

En el local de la banda l’Avanç de el Campello, enregistrant la primera part del CD.

2015 peces enregistrades de la L esprimera part del CD són: • Pepe Morant de Francisco Coloma Gisbert. (Director de l’any 1946 que reemprendrà la banda). • El Insospechat de José Basílio Torregrosa. (Músic de saxo tenor i membre de “Los Coppers”). • Alberto de Francisco Coloma Gisbert. • Gloria a Torremanzanas de Antonio Gisbert Espí (Tonín de la Cervera. Director de la Alianza des de 1953 fins el 1962). • Semblances musicals de Julio Damià Llorens Jordà. Director de la Banda Jove, membre de la Junta Directiva en diverses ocasions i mestre de solfeig de l‘Escola de Música.

A finals de 2015, per Santa Cecília, el nostre Director, Vicente Giner Tello farà la seua darrera actuació i el 23 de gener de 2016 es fa una Assemblea General per elegir la nova Junta Directiva i a un nou Director. El curs 2015/2016 l’escola continua amb el mateix model de Manolo, amb els mateixos mestres, però van anar canviant algunes coses. En el segon trimestre es van reorganitzar els grups de solfeig i van afegir classes de bandeta.

Luis Seguí, assesor musical, amb el director de la banda.

Dades de l’Escola d’Educands Curs 2015/2016: MESTRES: Metall (Rafa Tortajada), Percussió (Saoro Vicedo), Saxo (Claudia Delgado), Oboè i solfeig (Silvia Quereda) i bandeta Flauta i Solfeig (Cristina Quereda), Clarinet (Eva LLinares). ALUMNES: 27.

192

1 de maig de 2015. Local de la banda l’Avanç de el Campello.

Director.

Tubes i bombardí. Percussió.

Tècnic de so.

Trombons.

Trompetes.

Saxos tenors.

Fiscorns. Clarinets.

Trompes. Flautes.

Requinto i flautí. Saxos alts.

193

CAPÍTOL 7

194

SETENA ETAPA (2016 - 2019) 195

Primer concert de José Espí en Santa Cecília de 2016.

D’ARA ENDAVANT … DÉU DIRÀ 2016 President Gabriela Peiró

Els càrrecs de 2016 Vicepresident Tresorer Eva Llinares Héctor Espí

a Junta General del dissabte Lpresenta 23 de Gener de 2016 un balanç de comptes

Secretari Diego Coloma

La crisi, que va eixampar a tot el país, va fer mal, és evident. Però, de manera sorprenent, des amb uns 7.000 euros, a banda de 2007/ 2008 fins el 2015 la de les accions de Telefònica. Societat Musical de la Torre viu una etapa musicalment brillant: La nova Junta Directiva estarà formada per Gabriela Peiró com • Fa un concert memorable en el a presidenta (primera dona que Palau de les Arts de València. presidirà la Societat Musical • Visita el camp del Mestalla l’Aliança), Eva Llinares Molina fent l’equivalent a un concert serà la vicepresidenta, Diego entre les peces tocades fora i Coloma farà de secretari. El les del terreny de joc. Tresorer serà Héctor Espí i Miriam Domenech, Borja Garcia, • Grava cinc peces de Jorge Gómez i Daniel Ortega compositors torruans. faran de vocals. • En la Torre es fa una sessió El director serà un músic de la del XXXVIII Certamen de banda, titulat Superior de Música de bandes. Música en clarinet i president Manté un nivell molt entre els anys 2006 i 2007; Pepe • acceptable d’eixides a festes. Espí, en principi, es quedarà fins el maig. Tot, mentre es baralla amb per recuperar les Cal fer, arribats en aquest punt, l’Ajuntament aportacions que se li deuen. un recés per alenar i per fer una observació de la trajectòria de Una cosa, però, no succeirà en la banda durant darrers anys. aquest període: la banda no encomanarà cap uniforme nou. 196

Pepe Espí dirigint el concert de Santa Cecília.

José Espí Alcaraz nicia els estudis musicals a ISocietat l’escola de música de la musical l’Aliança de la

Aquesta nova etapa, junt amb els coneixements adquirits en els estudis superiors, va Torre de les Maçanes amb el germinar la inquietud per dirigir mestre Vicente Ivorra Pujalte on bandes i eixe mateix any, en entra a formar part d’aquesta finalitzar els estudis superiors, banda amb el clarinet. entrà a estudiar direcció amb José Rafael Pascual Vilaplana, Als onze anys entra en el cursa fins tercer de direcció conservatori professional Joan on a l'Escola Comarcal d'Albaida. Cantó d’Alcoi on estudia els cursos de grau mitjà amb el Ha impartit classes com a mestre Eduardo Terol Botella. mestre de clarinet a les escoles música de la Torre de les En finalitzar els estudis a Alcoi, i de Maçanes i Busot i ha estat paral·lelament amb els seus mestre co-fundador de les estudis d’Òptica en la UA, entra quatre edicions del campament en el Conservatori Superior musical Jóves units per la Salvador Seguí de Castelló, on Música. estudia amb els mestres Julio Fresneda, César Martín i Compositor a nivell amateur de Vicente Puchol. diverses peces, tant de música festera com d’altres àmbits. Cal Ha realitzat cursos de destacar, en 2013, una marxa perfeccionament amb mestres mora composada per a les de la talla de Carl Laister, Alan festes de moros i cristians de Hacker, Rudolf Hans Stadler i juntament amb Damià Michael Rusinek, d’entre d’altres. Xixona Llorens. Cursant l'últim curs de clarinet, Dirigeix la Societat Musical aprofitant i recordant la seua l’Aliança de la Torre de les emocionant etapa durant els Maçanes des de gener de 2016 últims anys de la O.S.T.I.A., va encapçalar la iniciativa de dirigir fins el novembre de 2017. la Bandeta Jove.

Director, 2016 - 2017

Festes de Xixona: dos companys de corda. Pepe i Susana. 197

Passacarrer del 9 d’octubre.

2016 Anècdota de Pilot No sé com s’ho arreglàvem però tots els anys sobretot quan anàvem a tocar a Guardamar. A meitat camí ens donàvem compte que ens havíem deixat els ferros del carro dels timbals. I clar teníem que tornar a la Torre a per ells. el que fa al tema P indumentari, volem referirnos als uniformes al llarg del temps, una qüestió curiosa de la que disposem de dades, no totes, però sí les suficients per fer una seqüencia molt aproximada:

ELS UNIFORMES: Partim de l’inicial en 1919. D’aquest no tenim notícies del lloc de confecció. • 1947: només reiniciada l’activitat musical, se’n fa un de color gris en una casa de València que s’anomenava La Fàbrica. • 1949: no sembla haver agradat perquè dos anys després es canvia a un de color blau marí -d’estambre- amb sabates blanques -les quals només duraran un parell d’eixides-. Els encomanaran a La Japonesa. • 1953: es canviarà a un vestit blanc, amb jaqueta i gorra. Els faran en casa Virgilio Vico d’Alcoi. • 195..?: aquest també el farà la Casa Vico d’Alcoi però es torna al color blau marí. Gorra del tio Fidel, de 1919. Suposem que l’uniforme era del mateix color que la gorra.

198

• 1962: es compra la tela (bellardina) en Alcoi, en la Panyeria Siglo XX. Possiblement, els confeccionarien en la Torre. Existeix la factura de la bellardina. • 1964: uniforme gris de pata de gall. • 1967: canvi d’uniforme sense més dades. • 1976: canvi d’uniformes i d’instrumental. • 1982: canvi d’uniforme. • 1985: uniforme nou d’estiu amb camisa blanca. El Corte Inglés. • 1986/87: es canvia l’uniforme d’hivern. El Corte Inglés. • 1989: es fan nous els uniformes d’estiu. El Corte Inglés. • 1991: renovació dels uniformes d’hivern. El Corte Inglés. • 2003: canvi d’uniforme amb el nou escut. El Corte Inglés.

El 2016 un dels nostres músics, Álvaro Valois, entra en la OJPA (Orquestra Jove de la Província d’Alacant) on guanyen el segon premi del Festival Internacional Summa Cum Laude a Viena.

2016 Parla Gabriela

Parla Carlota

Aquesta foto és del passacarrer que vam fer previ al concert de Santa Cecília i últim concert de Vicentin (Gener de 2016). Tot i que era el de Santa Cecília, el vam aplaçar fins a gener i una setmana després d’aquesta foto, Eva i jo vam assumir la presidència de la banda. En la foto estem molt contentes perquè no sabíem el que estava per vindre. Per a mi és una foto molt especial perquè representa dos etapes molt marcades; l'acomiadament dels anys amb Vicentín de director i el començament d’un recorregut completament desconegut, que era portar la banda avant.

El dissabte 9 de Gener de 2016, en la celebració de Santa Cecília, vaig passar a formar part de la Societat Musical de la Torre de les Maçanes. Va ser un gran dia en què la banda de música va vindre a ma casa a arreplegarme i els meus volguts Manolo Valois Raga (el president de la banda d’aquell moment) i Vicente José Giner Tello (director en actiu) em van donar la benvinguda a esta agrupació. A continuació vam arreplegar a dos nous membres més amb els que vaig tindre el gust de compartir eixos emotius Miguel Ángel, Carlota, Rafa moments: Irene Bravo Martínez i Tortajada i Irene. Miguel Ángel Granados Monllor. Poder afegir esta nova família a la meua vida em fa sentir privilegiada per tindre l’oportunitat de formar part d’un gran grup de persones que, amb el seu esforç i dedicació, fan que la música estiga viva al nostre poble. Mentre escric estes línies pense que sóc afortunada per tindre tantes persones fantàstiques al meu voltant. Algunes pertanyen a la meua família i amics però moltes altres li els dec a la música, perquè si no m’haguera embarcat en esta aventura no tindria el plaer de conéixerles i gaudir o haver gaudit fent música amb elles.

Eva, Susana, Gabriela i Elizabeth.

199

Damián, dirigint l’Himne de Festes de Xixona. Foto cedida per la Comissió de Festes de Xixona.

2017 President Héctor Espí

Els càrrecs de 2017 Vicepresident Tresorer Paula García Carina Requena

n l’estiu de 2017 la E Presidenta i la Vicepresidenta -Gabriela i Eva-

Secretari Borja García

La banda presenta una proposta per estimular els assajos a partir d’uns barems presenten la dimissió i Pepe d’assistència i compensació Espí notifica que després del econòmica. concert de Santa Cecília se’n va. En agost de 2017, Damià Es fa una Assemblea General i Llorens, mestre d’escola del naix la següent directiva: CEIP Cristòfol Colom de Xixona La nova Junta Directiva està des de 1997, és l’encarregat de formada per Héctor Espí com a dirigir l’Himne de Festes de president, Paula García Coloma Xixona i cal dir que és el segon vicepresidenta, Borja García torruà que dirigeix l’Himne Coloma fa de secretari. La perquè l´any 2000 ja ho va fer tresorera serà Carina Requena Francisco Verdú Espí “Quico el Espí i Sofia Bravo Alcaraz, del Molí” o “el maestro flautista” Carlota Sirvent Marco, Paula com li deien els argelins. Espí Verdú i Lidia Espí Verdú faran de vocals.

200

Escola d’Educants. Curs 2017/2018: Curs 2015/2016: MESTRES: Metall (Rafa Tortajada), Percussió (Saoro Vicedo), Saxo, solfeig i bandeta (Claudia Delgado), Flauta i Solfeig (Débora), Clarinet (Eva Llinares). ALUMNES: 23.

Festes de Xixona. La Comparsa Moros Verds i la nostra banda començaran al 2018 una nova relació fester-musical que esperem que dure molts anys.

Continuen fent-se entrevistes amb antics músics per a l’elaboració del llibre del centenari.

2017 - 2018 activitats de l’escola Ilesles d’educands continuen donant seues anècdotes com en la Cercavila al Nadal de 2017. La Societat Musical l’Aliança ha passat per moltes etapes, després de 100 anys i hi arribem a 2018 amb una quantitat de músics prou decent, encara que sabem que hui estem al capdamunt i demà podem estar al capdavall.

Cercavila en Nadal per la nostra Bandeta Jove, els mestres de l’escola i algun músic cobrint faltes. 201

2018 Tot està preparat i a punt ! de confeccionar el S ’acaba llibre commemoratiu del

centenari de la nostra banda i s’enregistren les 5 cançons que faltaven per completar el CD del Centenari. Aquest any es presenta una sol·licitud a Diputació per veure si podíem celebrar el nostre

202

Centenari al ADDA, però la nostra proposta no serà resolta favorablement. Que pena que els polítics no consideren la celebració d’un centenari com una cosa important! Però així i tot, continuem fent actuacions: Busot, La Pobla del Duc, Alcalà

de la Jovada, el Campello, Mutxamel, Ibi, ... I tornem a Xixona després d’un “paronet” de tres anys, però esta vegada amb els Moros Verds. El 12 d’octubre de 2018 guanyem el 2n premi d’Entrada de bandes de el Campello (el primer any que se celebra).

Primer concert de Jordi Monllor a la Torre. 19 de Maig de 2018.

Jordi Monllor Oltra n desembre de 2017 es E contracta a un director: Jordi Monllor Oltra. Jordi Monllor naix en Alcoi l’any 1989. Inicia els seus estudis de clarinet en l’escola de música Amando Blanquer del Centre Instructivo musical Apolo en Alcoi amb Julio Fresneda i José Antonio Garcia Casasempere, completant el grau professional amb Edurado Terol en el Conservatori professional Juan Cantó d’Alcoi. Ha actuat com a solista en el Teatre Calderón d’Alcoi amb la Corporació Musical Primitiva interpretant el concert per a dos clarinets de Franz Krommer. Es Mestre d’Escola en especialitat Musical per la Universitat d’Alacant i Graduat en Composició en el Conservatori Superior de Música d’Alacant, on estudia amb Joan Enric Canet. Actualment cursa el tercer curs

de grau superior en Musicologia en el mateix Conservatori Superior d’Alacant. Ha impartit classes de música i religió en el col·legi La Salle d’Alcoi i de llenguatge en l’escola de Música Amando Blanquer. També ha preparat alumnes per les proves d’accés tan a Conservatori Professional com per al Superior. Des de 2005 és músic de la Corporació Musical Primitiva en la qual alterna clarinet, clarinet baix i bombardí. Entre les seues obres consten quartets, quintets, música vocal, de banda, orquestra i música electroacústica. Les seues composicions intenten seguir principalment l’estil Postromàntic del seu mentor Joan Enric Canet y la seua concepció d’una orquestració lògica i equilibrada.

Director, 2018 - ... Ha sigut director convidat de l’orquestra de pols i pua Armònica Alcoyana en juny de 2016. Ha dirigit, com a sustitut, la banda juvenil de la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi.

203

II fase de l’enregistrament del CD al Centre Polivalent de la Torre.

2018 II fase Gravació CD. Músics intèrprets:

l 6 de desembre de 2018, la E Societat Musical l’Aliança enregistra sonorament altres 5

Carlota Sirvent Marco, Miguel Polo Rubio, Jordi Rozas Agulló, Luis Garrigós García, Jorge Colomina Ilario, Óscar Reig Sanz, Diego Coloma Bravo, Cesar Mira Ramos, Vicent Armengol Morant, Juan Antonio Llorens Llorens, Dani Ortega Robles, Elizabeth Miñana Llopis, Eva Llinares Molina, Jorge Gómez Alcaraz, Vicent Caturla Ferrer, Paula García Coloma, Gabriela Peiró Llinares, Silvia Llinares Molina, Héctor Espí Hernández, Paula Espí Verdú, Susana Torregrosa Guerrero, María Alcaraz Ruiz, Miriam Rozas Agulló, Luis Felipe Orts Rodríguez, José Julián Sanjuán García, José Espí Alcaraz, Sofía Bravo Alcaraz, Francisco Luis Coloma Juan, Miguel Ángel Granados Monllor, Albert Gisbert i Sirvent, Joan Llorens Ripoll, Borja García Coloma, Roberto Peñalver Espí, José Manuel Valois Raga, Julio Damián Llorens Jordá, Álvaro Valois Bravo, Guillermo Calvo García, Vicente José Giner Tello (assessor musical), Daniel Saiz (tècnic de so) i Jordi Monllor Oltra (director).

peces de compositors torruans i que tancaran la segona part del CD en commemoració del nostre centenari. • Primavera d’Antonio Gisbert Espí (Tonín de la Cervera). Aquest pasdoble va rebre el primer premi del concurs de Composició de Música Festera de l’Associació de Sant Jordi. • Al tio David de Vicente Ivorra Pujalte. Director de l’Aliança del 1966 fins el 1994. Pasdoble dedicat a David Coloma, músic de la banda i directiu d’aquesta durant molts anys. • María Verdú d’Antonio Gosàlbez Verdú. (Trompeta i compositor de la nostra banda). Pasdoble dedicat a sa mare María Verdú. • Arnau de José Espí Alcaraz. Director de l’Aliança de 2016 fins 2017. Aquest pasdoble està dedicat al seu fill Arnau. • Al meu iaio de Joan Llorens Ripoll (Músic i tuba de la nostra societat musical). Pasdoble dedicat al seu iaio Ginés Ripoll Giner.

204

Però, aquest esdeveniment és solament una mostra d’un grapat d’actes commemoratius que se succeiran al llarg del 2019. Ens sentim responsables de l’existència d’aquesta societat i, per aquest motiu, volem celebrar el CENTENARI de la nostra Societat Musical en gran. I com que l’any estarà carregat d’emocions i sorpreses, el nostre actual director Jordi Monllor Oltra ha composat diverses peces musicals dedicades a la nostra banda, i a més, tenia en ment compondre un pasdoble i una fanfàrria dedicada a la nostra banda amb motiu del seu CENTENARI. Hem de dir que aquest somni es féu realitat i la peça Centenarato Musical va ser estrenada el 6 d’abril de 2019 al XVLIII Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació d’Alacant i interpretada, també, davant l’Ajuntament del nostre poble durant el pregó de les festes de Sant Gregori.

Concert de Primavera de 2018 amb Jordi Monllor de director i Alfonso Yépez com a director convidat

Escola de Música. Curs 2018/2019: MESTRES PERCUSSIÓ 1 Saoro Vicedo METALL I SOLFEIG 2 Rafa Tortajada SAXOS I BANDA JOVE 3 Claudia Delgado CLARINETS, FLAUTA I SOLFEIG 4 Vicente Giner Tello ALUMNES PERCUSSIÓ 1 Robert Peñalver Espí 2 Sonia Sánchez López 3 Ferran Llinares Maldonado TROMBONS 4 Miguel Á. Granados Monllor 5 Llorenç Losa Grau TROMPETES 6 Pau Losa Torregrosa 7 Luis Garrigós García 8 Llorenç Losa Torregrosa SAXO BARÍTON 9 Antolino Castañer Llinares SAXO TENOR 10 Silvia Pérez Sánchez SAXOS ALTS 11 Enrique Weston 12 Paula Company Monllor 13 Celeste Ortega Gosálbez 14 Aitor Herrero Torregrosa 15 Jordi Rozas Agulló 16 Aitana Ivorra Domínguez CLARINETS 17 Roberto Andronic 18 Andrea Martínez Agulló 19 Nerea Herrero Torregrosa 20 Jesús Castañer Sánchez FLAUTA 21 África Llorens Gosálbez SOLFEIG 22 Sarau Ortega Gosábez

2018 - 2019 l mateix dia 6 d'abril va ser E estrenada, també, la nova bandera de la nostra societat. L'antiga havia estat confeccionada l'any 1956 pel Taller de bordados Angelita Rico d'Alcoi, i va suposar un cost de 13.575 pts. Aquesta bandera tenia dos compares de renom al món de la joieria: Paco Gomis i la seua dona María. Després de tants anys de servei a la banda i al poble, l'estendard mereixia una jubilació, així que es pren la decisió de confeccionar-ne una nova per al centenari.

El 6 d’abril estrenem la nova bandera. Ací ens la mostren Mª Ángeles i Mª Carmen.

Entrevista a Mª Ángeles al programa de À Punt FM De banda a banda. Parla de la bandera Gràcies a ella la societat musical l'Aliança té estendard. - Bueno ... el meu fill va ser president de la música, i la bandera es veu que estava per ahí, en una bolsa de plàstic dins d'una caixa de cartó tota arrugà i bruta. I jo no sé a quin puesto tenien que anar a tocar i tenien que dur la bandera. I va vindre el meu fill i em va dir: - Mare, mira la bandera, jo ni sabia que hi havia bandera. - I açò on estava? - Pues ahí en un racó dins d'una bolsa de plàstic. - La vam traure, la bandera estava “cochina”, rosegada de ratolins i entonces va dir el meu fill: - I això, què tenim que fer? La tenim que dur a la tintoreria? - I jo li vaig dir: xico! a la tintoreria? això es costa un dineral! mira, deixa-me-la a mi i jo faré el que podré. La vaig llavar, la vaig netejar com forme vaig poder i ma mare que era modista i sabia pegar molt be les puntets la va repassar. I la bandera, ... pues en cara està! 205

Relació de Músics i Socis MÚSICS DIRECTOR 1 Jordi Monllor Oltra PERCUSSIÓ 2 Héctor Espí Hernández 3 Roberto Peñalver Espí 4 Cesar Mira Ramos 5 Vicent Armengol Morant TUBES 6 Joan Llorens Ripoll 7 Miguel Valois Raga BOMBARDINOS 8 Miguel Polo Rubio 9 Carlota Sirvent Marco TROMBONS 10 Damián Llorens Jordá 11 José Julián Sanjuán García 12 Luis Felipe Orts Rodríguez 13 Miguel Ángel Granados Monllor 14 Óscar Reig Sanz 15 Enrique Picó Torregrosa TROMPETES 17 Francisco Luis Coloma Juan 18 José Manuel Valois Raga 19 Dani Ortega Robles 20 Luis Garrigós García FISCORNOS 21 Diego Coloma Bravo 22 Albert Gisbert i Sirvent TROMPES 23 Borja García Coloma 24 Álvaro Valois Bravo TENORS 25 Jorge Colomina Ilario 26 Jorge Gómez Alcaraz 27 Juan Antonio Llorens Llorens ALTS 28 Silvia Llinares Molina 29 Jordi Rozas Agulló 30 Antolino Castañer Llinares 31 Aitor Herrero Torregrosa REQUINTO 32 Lidia Espí Verdú CLARINETS 33 José Espí Alcaraz 34 Gabriela Peiró Llinares 35 Eva Llinares Molina 36 Susana Torregrosa Guerrero 37 Miriam Domenech Company 38 José Luis Cortés Sirvent 39 Elizabeth Miñana Llopis 40 Guillermo Calvo García 41 Sofía Bravo Alcaraz 42 Nerea Herrero Torregrosa 43 Jesús Castañer Sánchez FLAUTES 44 María Alcaraz Ruiz 45 Miriam Rozas Agulló 46 Paula Espí Verdú 47 Carina Requena Espí FLAUTÍ 20648 Paula García Coloma

2019 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

SOCIS Adamina Company Ibáñez Ainhara Ronda García Alicia Coloma Juan Antonio Asensio Heredia Antonio Llinares Sirvent Antonio Eugenio Alcaraz Ripoll Antonio Llinares Monllor Carmen Santamaria Climent Cristina Espi Fenollar Eduardo Iborra Giner Emilio Jorda Bravo Enrique Casas Terron Fermin Bernabéu García Fernando Llinares Llinares Gloria Alcaraz Llinares Guillermo Calvo Miro Mercedes Llinares Monllor Inmaculada Sanchez Picó José Espi Domenech Ángel Espí Fenollar José Antonio Company Santonja José Gregorio Espí Valls José Luis Bravo Coloma José Luis Llinares Tolsa José Ramon Vera Illán José Samuel Coloma Jorda Juan Bautista Bertomeu Mayor Juan Manuel Requena Albertos Llucia Torregrossa I Coloma Luisa Fernanda Valois Giner María Santamaria Climent María Angeles Sirvent Calbo María Dolores Gosálbez Valero María Severina Llinares Cifuentes Obdulia Juan Ibáñez Rafael Sirvent Giner Rosa María Llopis Pina Rosario Guerrero Perez Silvestre Juan Jorda Verdu Valeriano Garcia Santos

206

n l'actuaE litat, la nostra banda goja de bona salut en relació amb el nombre de components (al voltant d'uns 45 músics) i el nombre d'educands que estudien a l'escola de música (23 alumnes matriculats en el curs 20182019). No obstant això, no podem dir el mateix del nombre de socis que tenim. Actualment la banda té 40 socis, xifra que dista molt dels 196 que tenia el 1960. Des d'aquest llibre, la banda dóna les gràcies a tots els socis, que han contribuït a la supervivència d'aquesta entitat centenària.

2019 - Centenari res millor que encetar aquest Icommemoració any tan especial de amb la realització d’activitats que han suposat un punt de convivència molt fructífer entre la nostra societat i el poble de la Torre. L’any encara no ha acabat i encara podrem gaudir del Concert homenatge als nostres directors el 4 d’agost, esdeveniment que aprofitarem per presentar el llibre de la

història d’aquesta societat, així com els concerts de les bandes convidades el 29 de setembre, l’intercanvi de bandes el dia 27 de setembre, i, finalment, el concert de santa Cecília el 2 de novembre, acte que clourà les celebracions amb motiu de la celebració del nostre Centenari. Ací tenim un resum fotogràfic d'alguns dels esdeveniments ja realitzats:

1 de febrer de 2019. La radio valenciana À Punt ens visita. Ací Mª Ángeles compartint records de la nostra història.

26 de gener de 2019. Fitur.

17 de Febrer de 2019. Al Mestalla.

4 d’agost de 2019

6 d’abril de 2019. XVLIII Certamen Provincial de bandes a la Torre.

El dia 4 d'agost, al concert homenatge als nostres directors i presentació del llibre, es nomenen Compares de la nova bandera a Mª Ángeles Sirvent Calbo i a Fermín Bernabéu García. 207

Festes de Busot 2019. Davant del castell juntament amb "Marrocs" i "Maseros".

208

EPÍLEG LA HISTÒRIA SEGUEIX ... ot ha fet l’efecte de ser una Tperíodes muntanya russa amb de pujades i davallades

LA ALIANZA ha anat canviant d’espais. Que sapiguem, ha estat ubicada en set diferents: més aïna brusques i sorprenents. Nº 8 del carrer La Creu, l’Aliança Ha estat però una Societat amb -únic local propi-, el Bolero, els gran capacitat d’encaixar els baixos de l’Ajuntament, cops i retornar a la brega. l’Almàssera, l’alt de l’Ajuntament i la Casa de Cultura. Parlar en aquest moment de la “cademia” de Gervasio fa Seria molt difícil tindre la llista feredat ... ha passat més d’un de tots els músics i músiques segle, un veritable abisme, que han tocat en algun moment gairebé no es pot taüllar, es en la Societat Musical, -per més perd en la distància. que tenim una certa aproximació- i conèixer els Molts dels músics i músiques motius pels quals hi havien d’avui, any 2019, no han sentit temps d’harmonia i de seguida parlar del número 8 del carrer tot semblava enfonsar-se. de La Creu, segurament no sabem què va ocórrer en eixe Sabem perfectament però que lloc de la Torre l’1 de novembre els grups de persones son així, de 1919. Potser hauran sentit els estats idíl·lics costen de parlar de el Bolero, del “tio mantindre. Piula”, del propi Gervasi, d’algun Una cosa és certa: la bandera i director de l’etapa dels el bombo han passejat el nom residents, de Vicent Ivorra, de de LA TORRE per un munt de Vilaplana, de “Tonín el de la pobles fent pregó de la vila. Cervera”, del pasdoble Primavera ... potser, sí, però els cau lluny.

I ... sembla que seguirà havent banda, els joves d’ara, sortosament estan més preparats en qüestió de solfeig, que els avis de la refundació allà pel 1919, quan es va fundar el València C.F. i va obrir el museu del Prado, tots dos “quintos” de la Societat Musical. Alegries, bregues, enveges, satisfaccions, orgull, sentiments, pors, fred, calor, aplaudiments, moments de vergonya, desmoralització, entusiasme ... una barreja complexa i difícil, però plena de vitalitat i d’empenta, això ha estat la Sociedad Musical LA ALIANZA de la Torre al llarg de MÉS DE CENT ANYS DE MÚSICA. I no cal escriure -FI-, no seria correcte perquè aquesta història segueix, si de cas i per empatitzar amb els temps que corren caldria dir:

TO BE CONTINUED, TORRUANS!

209

MÉS FOTOS I MÉS MÚSICS

210

211

EL CD DE LA NOSTRA BANDA 100 ANYS D’ALIANÇA, 1919 - 2019. Societat Musical l’Aliança de la Torre de les Maçanes 1. El sinc de Copes. Antonio Casa Ridaura (1) 2. Pepe Morant. Francisco Coloma Gisbert (2) 3. Alberto. Francisco Coloma Gisbert (2) 4. El Insospechat. José Basilio Torregrosa Coloma (2) 5. Gloria a Torremanzanas. Antonio Gisbert Espí (2) 6. Semblances Musicals. Julio Damián Llorens Jordá (2) 7. Primavera. Antonio Gisbert Espí (3) 8. Al tio David. Vicente Ivorra Pujalte (3) 9. María Verdú. Antonio José Gosálbez Verdú (3) 10. Arnau. José Espí Alcaraz (3) 11. Al meu iaio. Joan Llorens Ripoll (3)

Masteritzat per Estudio Sacramento. Enregistrat en tres parts: Paco Varó Gomis 1999 (1). Al CD Música Inèdita de l’Alacantí, per 14 Principal. Vicente J. Giner Tello 2015 (2). A la A.M. l’Avanç de el Campello, pel tècnic de so Manel Tejeda. Jordi Monllor Oltra 2018 (3). A la Casa de Cultura de la Torre de les Maçanes, pel tècnic de so Dani Saiz. Produït per la S.M. l'Aliança de la Torre de les Maçanes, subvencionat per Cajamar i patrocinat per l'Ajuntament de la Torre de les Maçanes.

212

213