Crònica de la Barceloneta. Agost 2015 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

AGOST 2015

Molts fronts oberts .......................................................................................................................... 3 Barra lliure a la platja ....................................................................................................................... 5 Pescadors de ciutat .......................................................................................................................... 8 Es rebaixa multa a canvi de pis social ............................................................................................ 11 Mojitos del Pakistan a la platja de la Barceloneta ......................................................................... 13 Héroes de barrio ............................................................................................................................ 15 Guerra al zumo en la Boquería ...................................................................................................... 18 ‘Apatrullant’ la Barceloneta ........................................................................................................... 21 La Barceloneta, un any contra l'abús turístic ................................................................................. 23 Desalojadas las playas de Barcelona por riesgo de tormenta eléctrica ........................................ 25 Dormir en la playa para ahorrar en alojamiento ........................................................................... 26 Alarma a la Barceloneta ................................................................................................................. 29 L'incivisme s'enquista i torna a desencadenar la indignació dels veïns ........................................ 29 Allau d'inspeccions contra els pisos turístics il·legals de la Barceloneta ....................................... 32 Las playas de Barcelona, territorio ilegal ....................................................................................... 34 Los pescadores de Barcelona lanzarán paquetes de turismo gastronómico en 2016 .................. 37 Los otros buscavidas del verano .................................................................................................... 41 Setge a als negocis que ofereixen turisme sobre rodes ................................................................ 43 Al rescate de las antiguas recetas de los marineros de Barcelona ................................................ 45 Colau hará un censo de patinetes eléctricos tras las quejas vecinales ......................................... 50 Un mar d'història ........................................................................................................................... 53 Vicens Forner, ‘contigo empezó todo’ ........................................................................................... 56 Veïns i discos exigeixen que s'aturi l'oci al carrer a la Barceloneta ............................................... 58 L-4, el metro de l'estiu ................................................................................................................... 61 El picant dels pobres ...................................................................................................................... 64 La impunidad reina en Airbnb ........................................................................................................ 66

Agost 2015

EL PUNT AVUI - 01/08/2015 - http://www.elpuntavui.cat/territori/article/10-administracions/882081-moltsfronts-oberts.html

Molts fronts oberts -

La regidora de Ciutat Vella respon a preguntes dels veïns en un acte a la rambla de Santa Mònica

Els sorolls nocturns, la pressió turística i l'especulació, principals queixes La regidora de Ciutat Vella , Gala Pin, s'adreça als veïns en l'acte de la Rambla dijous al vespre Foto: ELISABETH MAGRE.

Per una estona, la rambla de Santa Mònica va apartar els turistes del tronc central i l'espai el van prendre, dijous al vespre, els veïns de Ciutat Vella. Que era el desig de l'Ajuntament: la voluntat de BComú de traslladar la política al carrer va convertir aquest espai tan aliè ja als barcelonins en una àgora, ni que fos per tres hores, on els residents de Ciutat Vella van expressar a la regidora, Gala Pin, els dubtes i malestars pel que fa als principals problemes del barri. “Hem rebut moltes sol·licituds de reunions i el temps és finit”, va dir la responsable del districte, en relació amb la manca de temps per atendre tothom, “però volem una foto global dels problemes de Ciutat Vella abans de l'agost”. Uns problemes que ella mateixa coneix de primera mà, com a veïna de la Barceloneta i per l'experiència que li ha donat l'activisme a l'Associació de Veïns de l'Òstia i la PAH.

Les intervencions dels veïns i dels portaveus d'entitats van dibuixar el panorama previsible: el d'un barri assetjat pels sorolls, la brutícia, la pressió turística i l'assetjament immobiliari. No per conegut menys punyent. La Sara va exigir una solució per als veïns “que continuen vivint

Agost 2015

precàriament” perquè no es resol el pla urbanístic que afecta el carrer de l'Arc del Teatre. El Walter Daniel i el Fabián van reclamar que es preservés l'activitat de les estàtues humanes de la Rambla com a activitat cultural i que es milloressin les condicions dels que s'hi dediquen. La Cristina es va queixar dels sorolls que molesten els veïns del carrer Carders. La Sara, de les trobades per beure alcohol i de l'ús intempestiu de les pistes de bàsquet que han de suportar els veïns de Folch i Torres. El Miguel, que els veïns del carrer Broc no poden dormir a causa dels clients dels bars. La Begoña, de les dificultats que els guies turístics locals tenen per exercir la seva feina…

El reguitzell de queixes, i també d'ofertes de col·laboració amb l'Ajuntament per fer de Ciutat Vella un barri més habitable, es van estendre fins que es va fer fosc. Pin va poder contestar a algunes qüestions, va anunciar mesures que es posaran en marxa i va convidar a tractar altres temes en reunions de caire tècnic. “Farem els últims enderrocs a finals d'any i podem treballar amb l'Oficina Municipal d'Habitatge per reallotjar els veïns”, va assegurar en relació amb l'Arc del Teatre. “Quan es treballa a la Rambla cal tenir en compte que és l'espai públic, no pas “el meu lloc de treball”, va advertir a les estàtues humanes. “El problema de l'oci nocturn no és només del carrer Carders ni de tot el districte. L'estratègia és treballar tots conjuntament i fer complir la normativa de forma immediata”, va assenyalar sobre els sorolls. “L'especulació immobiliària és evident a Ciutat Vella, i intentarem avançar-nos-hi analitzant cap a on es mou el capital”, va afirmar. Pin va defensar la feina de la Guàrdia Urbana davant de les queixes d'inacció, va prometre que s'incrementaran els detectors de sorolls als bars, va recordar que s'investigarà a internet per detectar els apartaments turístics il·legals i va explicar que es revisarà el servei de neteja de brossa per facilitar la recollida selectiva. Entre moltes altres coses. Perquè a Ciutat Vella hi ha molts, moltíssims, fronts oberts.

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 02/08/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barra-lliure-platja-4404022

Barra lliure a la platja -

Súpers nocturns de la Barceloneta i desenes de llauners proveeixen les gresques a la fresca, quasi sense control

Centenars de joves, turistes i barcelonins converteixen cada nit el litoral en una macrobarra de bar

PER: PATRICIA CASTÁN ESCENES DE 'BOTELLON'. Els llauners tempten el públic que fa cua per entrar als clubs de Marina Village. I els joves s'instal·len en diferents punts de les platges per beure i divertir-se per pocs diners o per fer la primera copa de la nit després de proveir-se en súpers de la Barceloneta o comprant a llauners que ocupen la zona.FOTO: FERRAN NADEU

Hi ha dues versions d'una marxa nocturna amb vistes al mar a Barcelona. L'oficial es cou als locals de moda de Marina Village (al costat de l'Hotel Arts), la low cost s'autogenera diàriament a peu de platja. El litoral es converteix a entrada de fosc en una mena de macrobarra de bar on centenars i centenars de joves es concentren per beure alcohol a la fresca. Un brindis multiètnic, ja que hi coincideixen barcelonins amb ganes d'un trago barat, turistes de mig món fascinats per aquell mar com a teló de fons del botellon i desenes de llauners subministrant cerveses a preu fet.

Les parades de metro de Barceloneta i Ciutadella-Vila Olímpica escupen al vespre alguns nois i noies amb bosses, que ja es porten el pícnic posat. Però els grans arsenals etílics són a la zona. Els súpers pakistanesos del barri mariner -n'hi ha a cada pas- tenen destacades vitrines que haurien estat de deliri durant la llei seca. Despatxen tot tipus de licors fins a les 11 de la nit, com

Agost 2015

marca la normativa municipal. Però en la pràctica la venda de cerveses continua passada aquella hora, com va poder comprovar en reiterades ocasions aquest diari. Els venedors en subministren amb discreció i indiquen al comprador que amagui la beguda degudament «per si passa la policia». Aquest material pot servir per a una primera ronda, però també és possible arribar fins a la sorra sense proveïment. És qüestió de minuts trobar-se amb algun llauner ben proveït.

Al passeig Marítim es comptaven per desenes les nits de l'anterior cap de setmana i de dijous passat. A euro i mig, o euro, segons l'oferta del moment i el volum de la compra. Un grup de nois italians negociaven amb vehemència per adquirir dos packs de sis llaunes. «¡Més barata, que està calenta!», li deien. Però la venda és tan contínua que amb prou feines dóna temps a perdre el fred des dels locals de la Barceloneta on es proveeixen els venedors. Els italians diuen que dormen en un alberg «molt lluny». Tenen poc pressupost i han sentit que a la platja hi ha ambient cada nit. Tots vuit porten un estilisme idoni per a l'ocasió: de marxa en bermudes i xancletes. Com ells, nombrosos grups es distribueixen per la platja, formant rotllanes i compartint gots de plàstic per executar els cubates mariners.

AMBIENT / L'afluència es multiplica al tram de platja més proper a la Vila Olímpica. En la majoria de casos, per acostar-se a les zones d'ambient, encara que sigui com a espectadors. Per un costat al Port Olímpic, on l'oci nocturn ha anat de baixa els últims anys, i també a l'efervescent Marina Village, que alinea restaurants i discoteques de moda que en alguns casos atrauen un mix de cares conegudes, models i el turisme més fashion i guapo de tota la ciutat. En algunes ocasions, hi ha qui fa una primera copa barata abans d'entrar en una macrodiscoteca de la zona, on el preu de les consumicions és molt més elevat. Però en general són públics diferents. La gran majoria dels que s'entreguen al botellon sobre la sorra, pel seu aspecte i indumentària no apunten cap a les pistes de ball. Encara que potser acabaran ballant entre les onades a l'alba.

Si en un local una cervesa supera els cinc euros, al carrer la llauna val una cinquena part. I encara que el públic més cool de les terrasses de moda no té problemes de pressupost ni interès

Agost 2015

per abeurar-se a la via pública, un núvol de llauners mira de temptar-los quan fan cua a les portes d'algun establiment. Una competència deslleial, expliquen en un dels clubs, que a més a més perjudica molt la zona.

Però a dos quarts de dues de la matinada, quan moltes ampolles de whisky, rom i vodka es buiden sobre la platja, les llaunes de cervesa segueixen arribant sense problemes. Mandy, Anne i una altra amiga britànica, visiblement begudes, s'estiren a la sorra sense prestar atenció a les seves coses. S'estan divertint, diuen que adoren la platja, i no tenen ni idea que alguns delinqüents aprofiten aquests descuits per robar amb nocturnitat i traïdoria.

Els mateixos locals de la zona sufraguen seguretat privada per evitar l'incivisme al perímetre, i si aprecien algun robatori alerten els Mossos i Guàrdia Urbana. Però el cert és que aquestes nits la policia amb prou feines es deixa veure i els venedors ambulants fan l'agost.

En plena eufòria es repeteix una escena realment singular. Cap a les dues de la matinada comencen a aparèixer tractors de neteja de l'ajuntament que obliguen a aixecar temporalment el ranchito. Els nois abandonen la zona i les brigades posen en solfa la sorra. Però la treva dura molt poc. Quan es dispersa la polseguera que aixequen els vehicles, els usuaris nocturns de la platja tornen a instal·lar-s'hi a gust fins a altes hores de la matinada.

CONTRA LES BOTIGUES / Els veïns de la Barceloneta, tant des de la plataforma La Barceloneta diu Prou com des de l'associació L'Òstia, reclamen que el consistori posi límit a les botigues nocturnes, en especial a les que obren 24 hores. Al proporcionar com a mínim els refrescos i el gel (en alguns casos també l'alcohol fora de l'horari permès) faciliten el botellon a la zona. També en algunes de les seves places.

La pràctica també alinea barcelonins. La Sònia i cinc amigues de 20 a 23 anys expliquen que els locals d'oci són cars per al seu pressupost d'estudiants i que allà s'hi senten a gust, troben ambient i coneixen «gent d'altres països». Per la zona hi desfilen, a més a més, diversos grups guiats de rutes etíliques per bars del Barri Gòtic, que rematen la nit amb llaunes.

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 03/08/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/entre-tots/pescadors-ciutat-4405047

Pescadors de ciutat Moll dels pescadors. Viatjar en metro a aquesta Barceloneta que encara existeix, de mar, pesca i gavines PER: JANIRA GÓMEZ MUÑOZ FIRMA DE FOTO Uns pescadors descarreguen el gènere al Moll dels Pescadors.

Entre els més de set milions de turistes anuals que visiten Barcelona cada any, com a mínim un s'hi deu haver fixat, ¿no? Potser des de la gandula del seu creuer o potser des del passeig del Maremàgnum. S'hi deu haver fixat, sí, perquè aquesta torre amb un rellotge és alta i vistosa, i està emplaçada a les aigües del Port Vell, en plena obertura al mar. Quan un està de vacances, a més a més, el seu sentit de la localització de monuments és a priori molt més afinat, en comparació amb el dels que poden disfrutar de la ciutat la resta de l'any però no ho fan per falta de temps per a la contemplació. Lògic, ¿no? Lògic, malgrat que aquesta Torre del Rellotge, el primer far del port que va tenir Barcelona, representa aquí des del 1772 la funció que es desenvolupa cada dia davant els seus peus i que queda amagada a totes les mirades.

El que queda al marge entre l'Aquàrium i la platja de Sant Sebastià en una de les artèries de la Barceloneta, és l'ambient mariner del Moll dels Pescadors. El moll pesquer més pròxim a l'activitat urbana i a una estació de metro, on de dilluns a divendres -l'horari laboral del mararriba el peix que es descarrega, es pesa, se subhasta i es menja sense pausa i sense que ens en

Agost 2015

adonem. Són pocs els que coneixen el moll i saben, pel boca orella, per un secret de família, com és el cas d'Alberto Serrano, que poden traspassar la barrera del moll i quedar-s'hi tot el matí o tota la tarda admirant aquest petit port en el qual hi ha amarrats una quarantena de vaixells pesquers.

Per als que pesquen aquí deu ser rutinari sortir del moll amb una bossa o una galleda de plàstic plena de seitons i agafar l'autobús com qui porta una caixa d'eines. Però per al que arriba de nou i camina entre rierols d'aigua salada, aquest racó de pesca, que és el favorit de l'Alberto i que abans ho era del seu sogre, Francisco Arjona, és una alabança a la natura. Als matins, els vaixells solen portar sardines que entren de pressa a la llotja per ser subhastades, on comerciants, empreses de supermercats i alguns xef negocien per emportar-se-les.

Com corsaris

En canvi, a les tardes, les embarcacions arriben com corsaris perquè el botí és més variat: en aquesta època, el tresor el conformen les gambes vermelles, els calamars i les bròtoles. Els particulars no poden comprar aquesta pesca recollida bàsicament per homes, acompanyats sempre de les gavines, que intenten caure en gràcia i emportar-se algun peix a l'estómac. No obstant, la poden degustar en l'exclusiu restaurant del lloc, el Racó del Mariner, al qual si no s'hi va d'hora et quedes sense cadira i sense plat.

Si l'Alberto passeja sovint per aquest lloc des dels anys 70 és perquè ha heretat l'amor per la Barceloneta que sentia el seu sogre Francisco, un home que se'n va anar massa aviat, però al qual tothom estimava per la seva bonhomia. El Francisco aprofitava tot l'itinerari del Port Vell per passejar amb els seus néts i ensenyar-los la feina dels pescadors del moll al qual sempre anomenava pel nom de la Planxeta. Per més que fes fred i plogués, ell sempre tornava a la Planxeta, perquè la Barceloneta era el seu barri i perquè la seva filla Pepi, la dona de l'Alberto, s'hi va criar i hi va aprendre a nedar. El 2017, aquesta zona estarà remodelada i oberta al públic perquè ningú es quedi sense conèixer-la. Tant de bo que el moll del Francisco i l'Alberto, dos mariners de ciutat, no canviï gaire perquè els seus fills puguin dir: aquí m'hiportava el meu avi.

Agost 2015

Com arribar-hi Metro: Línia 4, estació de Barceloneta. Autobús: Línies 39 i N8. Accessible a peu per l'entrada del carrer de l'Escar, darrere la barrera.

Per menjar peix El Racó del Mariner és l'única opció per menjar al moll mateix un peix fresc i gustós. Obre des de les cinc del matí fins a les sis de la tarda.

L'entorn Molt a prop hi ha el Moll del Rellotge, un bon lloc per passejar, anar en bicicleta, patinar o prendre l'aire després de banyar-se a la Barceloneta.

El projecte El 2017 és previst que el moll sigui un espai obert que tindrà, a més de l'actual fàbrica de gel, una nova llotja amb restaurant i mirador inclosos.

Agost 2015

EL PUNT AVUI - 06/08/2015 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/883464-es-rebaixa-multa-acanvi-de-pis-social.html

Es rebaixa multa a canvi de pis social -

Barcelona condonarà un 80% de la sanció per tenir un apartament il·legal si l'immoble s'incorpora a la borsa d'habitatges d'emergència

L'Ajuntament exigirà als webs que facilitin les dades dels propietaris dels pisos sense llicència

PER: IVAN VILA

Turistes a les portes d'una agència de lloguer d'apartaments turístics a la Barceloneta, en una imatge d'arxiu josep Losada

L'Ajuntament perdonarà un 80% de la sanció per tenir un pis turístic il·legal si el propietari incorpora l'habitatge a la borsa de lloguer per a casos d'emergències socials durant tres anys. La iniciativa, que de moment s'implantarà en forma de pla pilot a Ciutat Vella, forma part d'un primer paquet de mesures per combatre els apartaments il·legals presentat ahir, i que també preveu una campanya informativa entre els turistes i exigir als webs que anuncien aquests allotjaments les dades dels propietaris dels immobles. El consistori té oberts més de vuit-cents expedients per apartaments turístics sense el preceptiu permís a Ciutat Vella i, d'aquests, uns 330 casos en què ja s'ha confirmat que hi haurà sanció són susceptibles d'afegir-se al pla pilot. Caldrà veure quina disponibilitat tenen els propietaris, que s'exposen a multes de fins a 90.000 euros, i que de mitjana estan sent de 15.000, segons la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. El titular d'un pis turístic irregular sancionat amb aquesta quantitat s'estalviarà 12.000 euros si opta per l'alternativa que a partir d'ara se li ofereix: cedir durant tres anys el pis perquè passi a formar part dels que gestiona la Mesa d'Emergència Social del Consorci de l'Habitatge de Barcelona.

Agost 2015

El lloguer el cobrarà el propietari només un cop hagi abonat al consistori el 20% de la multa que li tocarà pagar igualment –3.000 euros, si continuem amb la xifra mitjana–. Si no ho fa, serà l'Ajuntament qui ingressi les mensualitats fins que amb aquestes ja arribi per sufragar la sanció. Els lloguers d'emergència, però, poden ser molt baixos, o pràcticament gratuïts, en alguns casos, perquè depenen dels ingressos dels arrendataris, que són gent amb molt pocs recursos. Si el propietari no sufraga la multa i no es recapta prou per cobrir la multa en els 36 mesos de durada de la cessió, aquesta es podrà prorrogar. El consorci es compromet a tornar l'habitatge al propietari en perfectes condicions. La prova pilot durarà fins al desembre, quan en funció del nombre de pisos cedits a Ciutat Vella s'estudiarà estendre-la a altres districtes. Si aquesta mesura busca treure partit en clau social dels apartaments turístics, més que no pas combatre'n la proliferació, Pin i l'alcalde accidental, Gerardo Pisarello, van anunciar dues més aquestes sí pensades per estrènyer el cercle contra la proliferació d'aquest tipus d'establiments. La primera, exigir als webs que promocionen allotjaments turístics, com ara Airbnb i Booking, que facilitin les dades dels titulars d'aquells pisos que hagin estat anunciats a la plataforma sense disposar del preceptiu número de registre que acredita que tenen llicència. L'Ajuntament apel·la a la llei de turisme de Catalunya, que habilita els inspectors municipals a “requerir la informació que considerin necessària per al compliment de llurs funcions”. No facilitar-la pot ser considerat una falta greu, que comportaria multes d'entre 3.000 i 30.000 euros. La darrera de les mesures és una campanya informativa dirigida als turistes, per informar-los de com saber si estan allotjats en un pis irregular i per demanar-los que, si s'hi troben, ho denunciïn, per facilitar l'aflorament d'aquest tipus d'establiments. “Quan s'assabenten que estan allotjats en un, els visitants se sorprenen”, va explicar Pin. Ahir el del PSC va ser l'únic grup de l'oposició que va valorar positivament les mesures anunciades. Això sí, la regidora Carmen Andrés va advertir que els socialistes estaran amatents al resultat, i va demanar que es reforcin els serveis d'inspecció municipal. També ERC va reclamar més inspectors. Els republicans, però, consideren que donar l'opció de condonar part de la multa a canvi de cedir el pis en lloguer social és una manera de “premiar activitats il·legals”, en paraules del regidor Jordi Coronas. CiU va demanar igualment reforçar les inspeccions, però va ser més dura. Tant els convergents com el PP, en sengles comunicats, van qualificar les mesures de “fum”. El president del grup popular, Alberto Fernández Díaz, hi va afegir que els propietaris sancionats “tindran més rendibilitat posant el pis al mercat” que cedint-lo, fet pel qual va pronosticar que la iniciativa no funcionarà. Com ell, la presidenta del grup de Ciutadans, Carina Mejías, va considerar que la mesura de la condonació constitueix un “xantatge”. Mejías, a més, veu en el paquet d'iniciatives un foment “de la delació”.

Agost 2015

DIARI ARA - 08/08/2015 - http://www.ara.cat/opinio/Mojitos-del-Pakistan-platjaBarceloneta_0_1409259106.html

Mojitos del Pakistan a la platja de la Barceloneta Uns fan de cambrers, els altres els preparen i encara uns tercers tenen muntat un servei de contravigilància per detectar quan s’acosta la Guàrdia Urbana PER: ALBERT OM Un venedor, a la platja de la Barceloneta / PERE TORDERA

Quan d’aquí uns anys algú pregunti què passava l’estiu del 2015 a Barcelona, haurem de recórrer a aquesta foto de Pere Tordera per documentar-ho. Un ciutadà d’origen pakistanès porta a les mans una safata de mojitos il·legals i insalubres, que intentarà vendre als turistes de la platja de la Barceloneta; al cap, hi llueix un barret amb el nom de la ciutat que l’ha acollit i als ulls, una mirada inquieta, de “qui és aquest que em fa fotos”, de “quant tardarà la Guàrdia Urbana a confiscar-me el material”, de “que difícil que arriba a ser buscar-se la vida a Europa”.

L’estiu del 2015 es veu un trànsit constant de ciutadans pakistanesos carregats amb safates de porexpan pels carrers de la Barceloneta. Uns fan de cambrers, els altres els preparen i encara uns tercers tenen muntat un servei de contravigilància per detectar quan s’acosta la Guàrdia Urbana. Si els enxampen, els posen una multa (que no pagaran) i els prenen la mercaderia. Per això, amaguen l’alcohol en llocs inversemblants: a sota els cotxes, en papereres, contenidors,

Agost 2015

quadres elèctrics, clavegueres i també en pisos del barri, que canvien quan estan cremats, la qual cosa fa pensar que hi ha una autèntica estructura empresarial darrere d’aquests homes que no beuen alcohol, però que en preparen per als turistes. Darrere d’aquests homes que no disposen de vacances, perquè tampoc tenen una feina.

Ara en veig un que entra al número 80 del carrer Santa Clara amb bici i carregat amb bosses de gel. En uns altres baixos del carrer Sant Carles, un home pakistanès arriba amb una safata buida i al cap de poc en tornarà a sortir cap a la platja amb una dotzena de còctels. D’un supermercat del carrer del Judici en surt un tercer home, que acaba de comprar una bossa de gel. El segueixo. Ara agafa el carrer Comte de Santa Clara i marxa decidit cap a la platja. Sense deixar de caminar, fa rebotar la bossa amb força una dotzena de vegades contra la façana dels edificis que es troba al seu pas. Ja té el gel trinxat.

A primera línia de mar, lluny de la vigilància de la policia que patrulla pel passeig, l’home hi ha deixat, abans d’anar a comprar el gel, una tovallola i una bossa negra d’esport. Tots els estris i ingredients que necessita per preparar els mojitos els té en petites bosses de plàstic dins de la gran bossa negra. Jo me’l miro des de tres o quatre metres de distància, assegut a la sorra, mentre per davant i per darrere em passen altres venedors ambulants oferint-me un mojito per quatre euros i dos per cinc euros. El meu home triga encara no vuit minuts a preparar dotze mojitos: hi posa gel, rodanxa de taronja, fulla de menta i hi aboca un líquid de color verd fluorescent que tenia en una ampolla d’aigua sense etiqueta, on se suposa que prèviament algú deu haver barrejat rom, soda i/o vés a saber què.

Quan acaba, s’aixeca i afegeix el seu “Mojitoooo, mojitooo” al cor de pakistanesos que amenitza la migdiada dels turistes tatuats, escaldufats i assedegats, a la platja de la Barceloneta.

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 09/08/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/09/catalunya/1439146074_515737.html

Héroes de barrio Los movimientos vecinales se erigieron en una fuerza capital contra el Franquismo y después salvaron el patrimonio histórico y la dignidad de los vecinos PER: XAVIER THEROS Fachada de la casa de Emilia Llorca, en la calle dels Pescadors nº 49 / JUAN BARBOSA

Hay barrios que producen gente de barrio, y barrios que no. En esto, cuanto más bienpensante sea un vecindario, más cosmopolitas se vuelven sus habitantes. Dicho de otro modo, “un barrio son sus vecinos”. Esta frase era de Emilia Llorca, una de los muchos representantes vecinales que han hecho de esta ciudad un lugar más habitable de lo que hubiera podido ser sin ellos. Hoy en día que tantos se extrañan de ver a los nuevos políticos surgir de los movimientos sociales (y no como en demasiadas ocasiones de los patricios bufetes de abogado), no estará de más recordar el trabajo de estos colectivos a través de la placa colocada en homenaje a Emilia Llorca en su casa de la calle Pescadors de la Barceloneta, donde nació en una familia de obreros libertarios durante los primeros años del franquismo.

Agost 2015

Como dice el periodista Marc Andreu Acebal, autor del libro Barris, veïns i democracia (L'Avenç ed.), la historia del asociacionismo vecinal ha sido frecuentemente obviado por los historiadores. Sin embargo, su actividad resultó fundamental en los últimos años del franquismo y en los primeros compases de la Transición, cuando fue una de las fuerzas más combativas de las que se enfrentaron a la dictadura. Según Andreu, la primera octavilla de una comisión de vecinos se lanzó en 1968, en Sant Andreu. Sólo cuatro años después se creaba la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB), y un sinnúmero de activistas sin carnet se lanzaban a hacer política en unos años en que estaba prohibida.

Las frecuentes protestas del movimiento vecinal contra el barraquismo, la especulación, o el polémico plan de la Ribera forzaron el cese de José María de Porcioles, bajo cuyo mandato había aparecido la constructora Núñez y Navarro, que destruyó muchos edificios modernistas como la Casa Trinxet de Puig i Cadafalch, y contra la que se movilizaron en 1973 las asociaciones de vecinos para salvar la Casa Golferichs de la Gran Via. El plan comarcal que no pudo aprobar Porcioles hizo caer a su sucesor, Enrique Masó, mientras que el alcalde Joaquín Viola fue el objetivo de una campaña específica de la FAVB, con muchas paredes pintadas con el eslogan: “Viola a la cassola”.

Emilia Llorca alertó del turismo en la Barceloneta antes de las protestas

La Edad de Oro de las luchas vecinales tuvo lugar durante el mandato de Socias Humbert, entre 1977 y 1979, cuando la FAVB aglutinaba a un centenar de asociaciones de barrio y el alcalde les recibía con frecuencia. Un leve espejismo de cordialidad que se torció paradójicamente con las alcaldías socialistas, en especial durante el gobierno de Narcís Serra, cuando los políticos no amparados por partidos convencionales fueron borrados de las instituciones. El histórico activista Carles Prieto dijo al abandonar la presidencia de la FAVB, en 1982, que al Consistorio barcelonés le molestaban las asociaciones de vecinos.

Una década más tarde, en medio de las drásticas transformaciones de los Juegos Olímpicos, Emilia Llorca creaba la Comisión de Fiestas de la calle Pescadors, única vía de Barcelona en

Agost 2015

celebrar su propia fiesta mayor. Y en 2004 fue una de las fundadoras de la Asociación de Vecinos de l'Òstia, una de cuyas primeras reivindicaciones fue anular el Plan General Metropolitano que pretendía acabar con los típicos quarts de pis de la Barceloneta, un proceso bautizado popularmente como el “plan de los ascensores”, pues una de sus consecuencias hubiera comportado la instalación obligatoria de estos mecanismos en estrechas y antiguas escaleras.

Otra de las luchas de esta asociación fue la recuperación para el barrio de la antigua cooperativa obrera El Segle XX y de la comisaría de la Guardia Civil del paseo Juan de Borbón; además de la movilización contra el hotel Vela y contra la discutible reforma del Port Vell. En una de sus últimas campañas criticaba la progresiva gentrificación de la Barceloneta y Llorca declaraba a la prensa: “Continuamente nos enteramos de familias que se van a la calle porque quieren alquilar sus pisos a turistas”. Mucho antes que estallara la indignación de sus vecinos, esta asociación ya estaba pidiendo una regularización de los apartamentos turísticos. Emilia Llorca mantuvo su activismo hasta que en diciembre de 2009 falleció en un accidente automovilístico. Como ella, tantas y tantos otros políticos (mal que les pese a los políticos), que han evitado alguno de los peores desastres que se han cernido sobre esta ciudad.

Agost 2015

EL MUNDO - 10/08/2015 - http://www.elmundo.es/cataluna/2015/08/10/55c8fabbca4741a9218b458c.html

Guerra al zumo en la Boquería PER: ELENA PITA Varios turistas se disponen a entrar en la Boquería SANTI COGOLLUDO

Es algo tan natural y sano, tan de agradecer en estos momentos contaminados y tóxicos, que a golpe de oreja resulta difícil comprender que alguien declare la guerra al zumo natural de frutas frescas. Consiste en escuchar y comprender.

Yo misma he sido turista en el monumental mercado de la Boquería y ávida he deglutido

zumos

cajitas

fruta

cortadita. Otra cosa es que te cuenten que los puestos tradicionales de este museo de la vida estén cerrando o cambiando la tripa de cerdo por, eso, zumos y frutas. Se debe a la infestación de turistas que, en toda lógica, demandan una cosa y no, la otra. ¿Se imaginan a un turista japonés, pongamos, llevándose un paquetito papel estraza con tripa para engullirla cruda de camino al hotel? Pues no. Por eso, si el mercado de la Boquería quiere seguir siéndolo, ha de desterrar zumos y frutas, porque al barceloní de a pie, al gourmand que se viene hasta aquí desde la antípodas de la ciudad en busca de la seta equis o el bacalao zeta, le desagrada competir en espacio con selfies y carnavales excursionistas. Peor aún llevan la feria las amas de casa, que cada vez son menos en

Agost 2015

este entorno de Ramblas, Gótico y Raval, entregado al turista de chancla. Ay, regidores nuevos, no parece urgente pero lo ese: reorganizar usos y espacios en esta ciudad.

En éstas estábamos, tema zumo, cuando los restauradores locales (la familia de chefs catalanes o esto que mi colega Iosu de la Torre llama "la burbuja gastronómica de Barcelona) ponen sus ojos en el mercado y empiezan a asentar sus reales en el entorno compitiendo con franquicias radiactivas y con las tradicionales y prestigiosas barras, tal que el mítico Bar Pinotxo. Uno de los primeros fue Óscar Manresa, que unió esfuerzos con la familia de la Charcutería Guinart en Ramblas y montaron una deliciosa y muy aconsejable Ca Guinart, cocina de mercado elaborada y sabrosísima. Luego vino Abellán con su Yango Urban Food, street and market food; y a continuación, los Quim del Suquet d'Almirall, con su delegación de paellas. Que me perdonen si olvido alguno, pero venía a hablar del último ingenio, que es el Òsties Pedrín, digno heredero de L'Òstia de la Barceloneta, que tiene muchísimo que contar sobre la historia marítima de esta ciudad.

Se conocieron de niños en el club de waterpolo, cuando la Barceloneta era un barrio de cuando menos dudosa reputación. Los chicos que llegaban al colegio con el pelo mojado, de entrenar, y ocultaban su procedencia, para no dar que hablar en el colegio bien donde estudiaban. En la Barceloneta o se jugaba en la calle o se jugaba en el agua: waterpolo, Club Natació Atlètic Barceloneta. La familia de Jaume Muedra, propietario de L'Ostia, viene de la restauración marinera y en concreto del mítico bar La Bombeta. Los padres de Chicho Odena, el segundo del trío, eran dueños de uno de los más emblemáticos merenderos del paseo del mar, el Hawai, que creo nunca llegué a ver o no lo recuerdo, y me cuentan que adornaban el paisaje local hasta que el urbanismo olímpico los consideró poco decorosos y los barrió de un plumazo u ordenanza municipal. Ay que ver... Y el tercero en discordia es Ramón Pascual, el que más lejos llegó con la pelota en el agua. Se le ve a Ramón en una de estas fotografías gris y sepia que conforman los manteles individuales de las mesas, junto a Manel Estiarte, compartiendo formación.

Agost 2015

El restaurante ocupa el espacio que durante más de cien años albergara la fonda La Palmera. Sus estancias han sido mimosamente rehabilitadas y decoradas por Estrella Salietti, que igual hace de un garaje su casa que monta casa Rabat compitiendo con La Pedrera. Preciosista e ingeniosa la decoración, incluso cuando el ingenio ya sobra.

De niños les unió el barrio y el waterpolo y de mayores, el gusto por la culinaria y el respeto a la memoria. Y ¿cómo es esta gastronomía y este poso que los tres quieren recuperar "a la medida del paladar de los barcelonins"? El menú degustación del Òsties Pedrín es de órdago y sólo apto (de principio a fin) para fajados comidistas. Destacan sin duda los buñuelos de espárragos, la ensalada payesa con vinagreta de piñones y vinagreta agria, y el arroz de verduras, boletus y rúcula fresca, bien sueltito. Me choca, por mis orígenes pulpeiros, el pulpo a la brasa con aguacate y crujiente de garbanzo, tanto disfraz. Y mención aparte me merecen los postres, especialmente el pastel de queso con frambuesas, sencillo y exquisito, de buena cocina. Al frente de los fogones, el baqueteado Joan Fumaz "Fumi", que de la Escuela de Hostelería pasó por referentes como el Big Fish o las cocinas de Hotel Claris.

Seguro que entre todos conseguirán devolver mejores tiempos a la Boquería, después de episodios peores como el de turista de chancla y comederos franquicia, por no mencionar el mercado de la carne viva...

Agost 2015

DIARI ARA - 11/08/2015 - http://www.ara.cat/opinio/Apatrullant-Barceloneta_0_1411058897.html

‘Apatrullant’ la Barceloneta Patrullo per la Barceloneta amb la Sílvia Arrué, encarregada de torn, i la Maria i el Lucas, dos agents que porten l’única arma que estan autoritzats a dur: un 'smartphone' on anoten les conductes incíviques que detecten PER: ALBERT OM Uns agents cívics, a la Barceloneta / FRANCESC MELCION

Si no hi ha foto, no hi ha escàndol. I aquesta imatge, que se sàpiga, no la té ningú. Va passar al mes de juliol, en una bugaderia de la Barceloneta. Un home entra a rentar la roba i, qui sap si per aprofitar el viatge, també es treu totes les peces de vestir que porta i les posa a la màquina. Despullat de cap a peus, espera que s’acabi la rentadora. Una fotografia que, si s’hagués fet, s’hauria emparentat directament amb la dels turistes italians entrant l’estiu passat en pilotes en un supermercat del barri. Hi ha una diferència, però: l’home de la bugaderia era autòcton.

Qui m’explica això, i qui em remarca la paraula autòcton, és Ricard Barrera, responsable dels 39 agents cívics que, des del mes d’abril, patrullen per tres de les principals zones turístiques (Barceloneta, Sagrada Família i Parc Güell) per evitar comportaments incívics. No poden multar. Només informar (“Anant despullat, vostè infringeix les ordenances municipals”), requerir (“Li demano, sisplau, que es vesteixi”) i advertir (“Si no ho fa, avisaré la Guàrdia Urbana, que és qui

Agost 2015

té capacitat per sancionar-lo”). Quan va arribar la Guàrdia Urbana, la rentadora ja s’havia acabat i l’home ja tornava a estar vestit.

Avui patrullo per la Barceloneta amb la Sílvia Arrué, encarregada de torn, i la Maria i el Lucas, dos agents que porten l’única arma que estan autoritzats a dur: un smartphone on anoten les conductes incíviques que detecten. Al passeig Joan de Borbó paren un noi que ha sortit a córrer sense samarreta, fan baixar de la vorera una parella que va amb bici, un home que porta el gos desfermat el lliga abans que els agents tinguin temps de dir-li res i topen amb tres turistes que beuen a morro de les seves ampolles de cervesa. Em miro l’escena a distància i quedo meravellat que els tres nois vagin disciplinadament al contenidor del vidre a llançar les seves cerveses encara mig plenes. A la nit no deu ser tan fàcil que els facin cas. Potser per això els agents cívics només cobreixen els torns de matí i de tarda, i potser per això els veïns reclamen que també patrullin quan es fa fosc. Els tres turistes que bevien cervesa a les onze del matí han fet cara de sorpresa i només han sigut capaços de dir una paraula als agents: “ Really?” “Es queden parats que no es pugui consumir alcohol al carrer o anar sense samarreta, però de seguida et fan cas”, diu la Sílvia. “Els barcelonins a vegades se’ns reboten. «Eh, que jo sóc d’aquí, que no sóc turista!»”

Quan ens endinsem als carrerons més estrets de la Barceloneta, la Maria i el Lucas prenen nota de possibles apartaments turístics il·legals i de pisos que els mojiteros utilitzen per preparar els còctels que venen a la platja. Ens creuem amb dos companys seus que només es fixen en terrasses que incompleixin la normativa. “Som 39, però si fóssim 100 també tindríem feina”, reconeix Ricard Barrera. Mentrestant, una senyora de la Barceloneta té una alegria quan els veu patrullar. S’acosta a l’agent i li estampa un petó a la galta. “Ja era hora!”

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 13/08/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barceloneta-any-contra-labusturistic-4427980

La Barceloneta, un any contra l'abús turístic La queixa pels vehicles de dues rodes per la vorera se suma a la dels pisos PER: PATRICIA CASTÁN / RAMON COMORERA Capçalera de la manifestació de veïns de la Barceloneta demanant l'abolició dels pisos turístics que va recórrer ahir a la nit els carrers del barri. FOTO: JOAN PUIG

Un any després de l'assemblea embrionària de la mediàtica revolta veïnal de la Barceloneta, els seus residents ahir es van tornar a concentrar a la popular plaça de la Repla per recapitular sobre 365 dies que han suposat un abans i un després per a aquest barri mariner. Les coses han millorat molt, admeten, però la zona tenia tants fronts oberts que «encara queda molta feina per fer». Per això, no abaixen el to reivindicatiu, però sí el volum de la protesta, que fa un any va fer intervenir l'alcalde Trias en persona.

Com ja va avançar aquest diari fa dues setmanes, la Barceloneta no abaixa la guàrdia. La queixa inicial era contra els pisos turístics que havien alimentat la presència contínua de joves amb ganes de marxa i comportaments incívics. També contra la sensació de llei de la selva que imperava en ple pic turístic. Des d'aleshores, l'ofensiva d'inspeccions en els seus 8.686 pisos, amb el resultat de 386 de sospitosos o confirmats com a vivenda turística il·legal, dels quals 201 han passat a tenir un lloguer convencional, ha disminuït la pressió a la zona. Hi continua havent casos, però n'hi ha menys i el protocol de denúncia s'ha tornat a agilitzar l'últim mes, explica el

Agost 2015

portaveu de la plataforma La Barceloneta diu Prou, Sergio Arnás. En una recent reunió amb la regidora Gala Pin van exigir a l'ajuntament vigilància permanent de la Guàrdia Urbana en sis punts estratègics i negres del barri per la seva afluència i tràfec turístic (entre aquests la plaça del mercat, el carrer de l'Almirall Cervera o el passeig de Joan de Borbó, que al barri es continua dient amb el nom històric de passeig Nacional) durant les nits d'estiu.

Els van respondre que no hi havia prou efectius per portar a terme aquest desplegament i els van convidar a fer una ronda amb agents per la Rambla. Però el que volen els afectats és veure uniformes al seu barri. Sobretot, perquè el nombre de pisos amb viatgers «ha baixat a la meitat», i l'incivisme també ha millorat, entre la pressió dels veïns, la policia i els agents cívics, però hi ha flancs oberts, com la venda d'alcohol fora d'horaris i la invasió de les seves voreres per vehicles de dues rodes per a turistes, que s'utilitzen sense control i a qualsevol hora del dia. Arnás afirma que ja hi ha hagut algun atropellament a vianants (sense gravetat) que ha provocat enfrontaments. «S'ha recuperat una mica el barri i el respecte, però queda molta feina per fer», insisteix el líder veïnal, que veu minvar uns problemes però en canvi en veu créixer d'altres.

Problemes que continuen

Els 300 veïns que ahir a la nit es van concentrar a la Repla i que després es van manifestar per diversos carrers del barri van constatar algunes de les millores en el control dels pisos fruit de la pressió continuada que ha exercit la plataforma amb l'anterior ajuntament i també amb l'actual. Però els problemes de sempre van tornar a aparèixer en boca dels assistents que van intervenir, molts d'aquests amb samarretes grogues amb el lema «La Barceloneta no es ven». La pressió turística, que és perceptible en qualsevol racó i desbordada sovint, és de tal magnitud en aquest barri mariner que el canvi forçosament va per llarg. Així ho va dir Arnás a l'assemblea: «Cal denunciar i denunciar sense abaixar la guàrdia i continuar pressionant». Hi va haver veïns que es van queixar del temps que encara triga la Guàrdia Urbana a atendre una queixa. Algun altre, en canvi, va informar que els agents hi van arribar en els 20 minuts màxims que fixa el protocol acordat. «No hem dit mai que no al turisme. El volem i el mimem. Però el respectarem si ens respecta», va proclamar.

Agost 2015

EL PAIS - 13/08/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/13/catalunya/1439483838_820842.html

Desalojadas las playas de Barcelona por riesgo de tormenta eléctrica Cruz Roja y Guardia Urbana obliga a los bañistas a abandonar las aguas de las playas PER: ALFONSO L. CONGOSTRINA Bañistas saliendo de la playa de la Barceloneta por alerta de tormenta. / CECILIA LÓPEZ

La Cruz Roja y la Guàrdia Urbana de Barcelona han obligado este jueves a desalojar a los miles de bañistas de los cinco kilómetros de playa de la capital catalana ante el miedo de que cayera sobre la ciudad una tormenta eléctrica. Los trabajadores de la Cruz Roja han solicitado por megafonía a los usuarios de las playas barcelonesas que abandonaran el agua poco antes de las 18.00 h, ante el riesgo de que los rayos impactaran contra el mar y dañaran, por electrocución, a algún bañista. Tras el aviso en varios idiomas, centenares de personas han recogido sus pertenencias y los barrios de la Barceloneta, Villa Olímpica y Poble Nou se han convertido en una marcha de usuarios que han abandonado a la vez las playas. El consistorio ha alertado que el desalojo de las aguas es una acción muy habitual que se lleva a cabo cada vez que hay riesgo de tormenta eléctrica, ante el miedo de que algún bañista resulte electrocutado.

Agost 2015

EL PAIS - 13/08/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/13/catalunya/1439484358_489640.html

Dormir en la playa para ahorrar en alojamiento Decenas de turistas pernoctan al aire libre para no pagar hotel pese a que está prohibido PER: STEFANIA GOZZER Un par de turistas navarros pasan la noche en la Barceloneta. / JUAN BARBOSA

Pasar la noche bajo las estrellas, arrullado por el sonido de las olas y sin muros que bloqueen las vistas al mar no tiene precio… Es gratis. En verano, decenas de turistas cambian la cama del hotel por la arena de las playas de Barcelona para no tener que pagar alojamiento. Corren el riesgo de ser víctimas de los carteristas que pululan por la zona de madrugada y algunos apenas logran pegar ojo por el ruido, pero la Guardia Urbana permite la actividad pese a que la normativa municipal la prohíbe.

Poco después de las cinco de la mañana y a pocos metros de la orilla, las siluetas de un par de jóvenes calzándose pesadas mochilas rompen el horizonte. Se trata de Julieta Molinari y Alejandro Contreras, dos universitarios venezolanos de 19 años que comenzaron hace poco un recorrido de dos meses por Europa. En su primera parada, Madrid, eligieron un piso como hospedaje. Pero en la segunda, optaron por recortar gastos y descansar en la playa de la Nova

Agost 2015

Icària, mucho más silenciosa y tranquila que las del otro lado del Puerto Olímpico. Dos horas después, están arrepentidos.

“¡Dormir en la playa es horrible!”, confiesa Molinari. Los recién llegados turistas consiguieron dormir un par de horas durante su primera noche en Barcelona hasta que algo les despertó. “Eran carteristas, les han robado a todos”, asegura Julieta señalando a su alrededor.

Siete personas duermen profundamente sobre la arena repartidas en tres grupos sin enterarse de que han sido víctimas de los ladrones. Una mujer reposa sobre el vientre de un hombre, que la protege con su brazo. El que quedó desamparado fue su bolso, que yace abierto a su lado.

“Es la primera vez que dormimos en la playa. Nuestra moneda, el bolívar, está muy devaluada y queríamos ahorrar. Pero después de esto no sabemos qué hacer, tenemos que hablarlo. De momento, nos vamos de aquí”, dice asustada Molinari.

Al sur, en la Barceloneta, los grupos de bañistas nocturnos se alternan con otros de gente que logra conciliar el sueño pese al ruido de los jóvenes que salen de las discotecas. “Están los mochileros, que suelen tener como mucho 25 años; los resacosos y los que duermen aquí por necesidad”, explica un operario de limpieza. Él y dos compañeros recogen la basura de la arena con cuidado para no despertar a cuatro turistas refugiados en sus sacos de dormir.

El servicio de información de Barcelona afirma que la normativa prohíbe dormir en los espacios públicos y que solo aquellos que lo hacen por encontrarse en situación de exclusión social se pueden librar de la sanción. Fuentes del Consistorio admiten que, sin embargo, la Guardia Urbana no suele actuar contra los infractores y se limita a despertarles a primera hora de la mañana para evitar accidentes como el que sucedió en 2004 en una playa de Alicante, cuando una mujer falleció aplastada por un vehículo de limpieza mientras dormitaba bajo el sol. A los vecinos del litoral el tema no les hace mucha gracia y aseguran haber visto esta semana incluso una tienda de campaña en el parque de la Barceloneta.

Agost 2015

M. y N., dos navarros de 16 años que viajan a Bélgica, también han acudido a la playa en busca de descanso durante su paso por Barcelona. “Nuestro autobús llegó a las tres de la mañana y nuestro tren a Reus, de donde parte el avión, sale a las ocho, así que no valía la pena pagar un hotel por unas horas”, explica N., que no se ha atrevido a dormir para cuidar de las maletas. Su hermana, M., pega ojo cada cierto tiempo en su regazo. “Dormimos por turnos”, afirma ella. “¡Pues a mí todavía no me ha tocado!”, ríe él.

“La policía nos ha aconsejado que vigilemos el equipaje. Han pasado varios chavales acercándose como si quisieran ver si estábamos dormidos o despiertos”, cuenta N. A unos cuantos pasos, una joven que no tiene la suerte de contar con un guardián, como M., duerme sola, con la cabeza apoyada sobre su bolsa de viaje para ahorrarse los 26 euros que cobra el hostal más cercano por una habitación que se ha de compartir con ocho extraños.

Agost 2015

LA VANGUARDIA - 14/08/2015 - http://www.lavanguardia.com/20150814/54435806817/alarma-barceloneta.html

Alarma a la Barceloneta L'incivisme s'enquista i torna a desencadenar la indignació dels veïns PER: LUIS BENVENUTY Els venedors ambulants de llaunes de cervesa pedalen fins al passeig Marítim, la plaça del mercat, el passeig Joan Borbó... Joves guiris caminen cap a la platja de Sant Sebastià, cap a les discoteques de la Vila Olímpica, i aixequen ampolles de vi barat, comparteixen cartrons de sangria molt econòmica. Les escenes es repeteixen dia i nit. Els joves guiris encara no s'han tret la samarreta, encara conserven les formes, no entonaran càntics -regionals fins ben entrada la matinada, tornant cap a l'apar-tament... Aquí, en aquests estrets carrers de la Barceloneta, tot ressona: el rodar de les petites rodes d'una maleta es converteix en plena nit en un terrabastall. Tot s'hi cola, en els petits quarts de casa, en el son intermitent i crispat de la gent... Ara els veïns volen que l'Ajuntament destini al barri, a més dels agents cívics, uns quants antiavalots de la Guàrdia Urbana, bo i proveïts com Robocop. Perquè acovardeixin i intimidin. Perquè la gent pari d'orinar pels parterres i les cantonades. Aquest barri està saturat. Una altra vegada. I dimecres a la nit els veïns van tornar a prendre els carrers. Uns tres-cents. Un any després d'aquella rebel·lió que va convertir aquest barri en una mena de termòmetre de la sostenibilitat del model turístic de Barcelona, en un indicador del que passa a tota la ciutat. Les alarmes tornen a sonar, les busques assenyalen el color vermell. "Des del merder de l'estiu passat l'Ajuntament ha obert 387 expedients sancionadors en pisos turístics il·legals -diu Luis Armengol, de la plataforma veïnal La Barceloneta diu Prou-, i això va

Agost 2015

fer que molts propietaris s'ho pensessin dues vegades, que s'estimessin més llogar els apartaments d'una manera convencional, com a habitatge habitual... i també que ara d'altres que continuen llogant per dies vagin més amb compte i es decantin per famílies amb fills en lloc de grups de joves. Però a la Barceloneta encara hi ha centenars de pisos turístics il·legals. L'especulació no s'atura. Nosaltres no estem en contra dels turistes, nosaltres estem en contra dels qui pretenen aprofitar-se de nosaltres, fer negoci a costa nostra, a costa d'arruïnar-nos la vida. A més, volem que destinin antiavalots al barri per posar fi a l'incivisme". I entre els manifestants, Gala Pin, la regidora de Ciutat Vella d'Ada Colau. "Jo dono suport als veïns -diu entre ells-. Em sembla molt bé que es manifestin contra el model turístic". I és que Pin és de la Barceloneta, de L'Òstia, una de les entitats més combatives... I això dóna a l'Ajuntament un marge de maniobra extra. Ara fa un any la seva antecessora, Mercè Homs, va abandonar una assemblea veïnal escridassada. En aquests carrers Pin és un referent de l'activisme, de la lluita contra la Marina de luxe, de l'oposició al pla d'ascensors, de la recuperació de l'edifici del segle XX. I aquí molts no volen que la pressió veïnal l'asfixiï. I de sobte María Sánchez s'acosta i li pregunta per què l'Ajuntament triga tant a precintar els pisos turístics que li consta que són il·legals. I Pin, amb cara de circumstàncies, explica a Sánchez que els processos són llargs, que el sistema ofereix garanties als ciutadans, que hi ha períodes d'al·legacions, que l'Ajuntament ha d'analitzar les al·legacions... Els excessos continuen. Sánchez explica que fa poc més d'un any va llogar el seu pis a una ciutadana russa i des d'aleshores ella es dedica a sotsarrendar-lo per dies a turistes il·legalment. "I com que jo sóc la propietària, al febrer l'Ajuntament em va fer arribar una multa de 3.000 euros, i al març una altra de 9.000, i fa poc una altra de 15.000... Fins fa molt poc no vaig aconseguir que l'Ajuntament m'assegurés que no me les cobrarà, però encara no en tinc el compromís per escrit. I mentrestant la russa, que en aquest té quatre o cinc pisos d'aquesta manera al barri, està guanyant 50.000 euros al mes en negre, dient als seus inquilins que si ve un inspector els digui que són amics, que no estan pagant res. Un altre propietari en la mateixa situació va aconseguir que precintessin el seu pis. Però els protocols són complicadíssims. Has de sorprendre els llogaters, que reconeguin la veritat, anar acompanyat de la Guàrdia Urbana, un advocat, un inspector municipal... Hauré d'esperar que el contracte expiri al setembre per poder fer fora la russa. Mentrestant farà el que vulgui". I en acabat, abans no s'acabés la

Agost 2015

manifestació, Pin va marxar, després que alguns dels ma-nifestants picaven a la porta d'un apartament i molts increpaven els encarregats d'una botiga de lloguer de patinets elèctrics. "T'has fixat en la quantitat de gent que aquest any s'ha posat aire condicionat?", diu Paco Camarasa, el llibreter de Negra i Criminal, del carrer de la Sal. "Aquí la gent ja no està disposada a passar un altre estiu sense dormir... i, com que ja no poden estar amb les finestres obertes, es posen aire condicionat". Camarasa ja està de vacances, fora del barri, pel Pirineu. "Tanquem per descansar -continua dient el llibreter-, i perquè la nostra clientela se'n va de vacances, perquè no en traiem cap profit, de tota aquesta allau. Haurien de posar la platja a la Diagonal. D'aquesta manera tota la ciutat s'adonaria del que suposa viure aquí. Mentre s'escampi aquest sentiment, mentre els veïns de la Barceloneta tinguin la sensació que només pateixen els inconvenients del turisme, que no gaudeixen dels seus beneficis, creixerà la tensió. Un repte de Barcelona és repartir els guanys del turisme entre tots".

Agost 2015

LA VANGUARDIA - 15/08/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54434866313/index.html

Allau d'inspeccions contra els pisos turístics il·legals de la Barceloneta PER: LUIS BENVENUTY L'Ajuntament està multiplicant aquests dies les inspeccions en pisos de la Barceloneta per detectar apartaments turístics il·legals. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va explicar ahir a La Vanguardia que els inspectors estan redoblant les revisions d'una manera aleatòria, mentre es mantenen les que es practiquen en la resta del districte. "L'any passat -va agregar- es van incrementar molt les inspeccions a la Barceloneta, però es va fer mentre es desatenien altres zones. Els problemes es van traslladar a altres barris". Els veïns de la Barceloneta reconeixen que la situació és més suportable que la de l'any passat, que ara molts propietaris s'ho pensen dues vegades abans de llogar els seus pisos de qualsevol manera, que aquest estiu els visiten més matrimonis amb fills i menys grups de joves disposats a tot. Però que, tot i així, els excessos continuen: l'especulació no afluixa i l'incivisme els amarga. Més de 300 persones es van manifestar dimecres. La plataforma veïnal La Barceloneta diu Prou vol que uns quants antiavalots municipals s'instal·lin al barri, que intimidin aquells que canten alegrement a qualsevol hora. "Aquest cap de setmana es van desplegar alguns al front marítim, a la zona de les discoteques. Però ara per ara no ens plantegem la possibilitat de destinar-los de manera permanent a la Barceloneta. Ara són més necessaris en altres punts, com la Rambla. Tenim tants agents al carrer com l'estiu passat, i el que estem fent és reforçar la seva presència en els punts que més molèsties estan generant als veïns". Parlem de la plaça del Mercat, de la del Mar, dels carrers que condueixen a les platges... "A més -afegeix Pin-, estem desenvolupant un programa informàtic tipus aranya que ens permetrà tenir una informació més exacta del que està passant". Una aranya és una mena de cercador. Normalment les pàgines web que ofereixen apartaments de lloguer per dies no diuen en un primer moment l'adreça exacta dels immobles. Diuen que és a cinc minuts de la platja fins que es tanca el tracte. L'aranya permetria a l'Ajuntament extreure la informació oculta, conèixer l'adreça exacta dels pisos i recollir informació sobre els propietaris. "Moltes vegades aquests webs donen a entendre que aquests pisos els ofereixen particulars en una difícil situació, però si

Agost 2015

un indaga comprova que potser un únic particular està al darrere d'una dotzena d'apar-taments. En realitat és una -em-presa". Un dels objectius del Consistori és l'elaboració d'un mapa històric de l'evolució de la propietat immobiliària a Ciutat Vella. "Aquest districte és un territori sotmès a una gran pressió immobiliària, i volem saber qui són els propietaris i qui són els inversors que exerceixen aquesta pressió". A molts els sembla una llegenda urbana, però Pin cita Itziar González, que va ser regidora del districte durant part del mandat de Jordi Hereu, per creure que hi ha sospites raonables de l'existència de "màfies", russes o no russes, que intervenen en l'especulació immobiliària. "Cal investigar-ho". El mapa històric, a més, "veient com ha variat la propietat, ens ha de dir si la inversió especulativa va més cap a un territori que cap a d'altres, si va més cap al front marítim o cap al Gòtic... Encara que tot això trigarem a tenir-ho llest".

Agost 2015

EL PAIS - 17/08/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/16/catalunya/1439747616_795513.html

Las playas de Barcelona, territorio ilegal EL PAÍS patrulla con la Guardia Urbana un día de verano por el litoral de la capital catalana PER: ALFONSO L. CONGOSTRINA Cuatro agentes patrullan con la Talaia desde el mar. / JUAN BARBOSA

Mojitos antihigiénicos, cervezas de lateros, tatuajes temporales… las playas de Barcelona, casi cinco kilómetros de arena y mar donde saborear el calor a pocos metros del centro. Un lugar privilegiado en el que algunos aprovechan la presencia de centenares de turistas en modo vacaciones para hacer su agosto.

“Hace tres años un latero rumano abandonó las cervezas y se especializó en la venta de mojitos, ese sí que triunfó”, sentencia un cabo de la Guardia Urbana. El resto copió el negocio casi al instante.“La materia prima les cuesta céntimos y venden el mojito a entre cinco y ocho euros según la cara” del comprador. Los 90 urbanos de la unidad de playas son conscientes de lo insalubre de unos cócteles cuyos ingredientes se ocultan entre rocas y alcantarillas. Después, un poco de agua en las duchas y listos para servir.

Agost 2015

Los agentes conocen las técnicas de los mojiteros. El Somorrostro es territorio de los indios, mientras que las playas de la Barceloneta, Sant Miquel y Sant Sebastià las trabajan los paquistaníes. El único requisito es no tener bienes embargables, porque cuando llegan las multas siguen vendiendo al ser insolventes.

EL PAÍS ha patrullado con la Guardia Urbana. A bordo de la Talaia, una lancha, partimos a luchar contra todo aquel que suponga una amenaza.

El intendente Carles Reyner se convierte en nuestro cicerone. Las playas tienen forma de tribuna, lo que hace que desde el mar “tengamos una situación privilegiada para observar”. Nada más zarpar aparece una figura sorteando toallas e intentando endosar mojitos. La Talaia se acerca a la orilla y la silueta del joven tarda segundos en desaparecer. Desde la barca se comunica al equipo de tierra la situación del objetivo. Esos mojitos ya no tendrán comprador.

El ojo que todo lo ve de las playas detecta desde la barca decenas de hechos denunciables. “Los amigos de lo ajeno aprovechan que los bañistas están en el agua para hacerse con su cartera”, asegura el piloto. El cabo Amargós se enorgullece, la labor de los agentes de paisano ha mermado la presencia de ladrones en las playas: “Les teníamos caladísimos, eramos su sombra”. Hartos de que les hicieran la vida imposible han optado por irse a otras costas. El intendente asegura que en 2012, el primero del equipo de playas, se redujeron los hurtos un 15%, en 2013 un 8% y en 2014 un 10%.

Los porreros

La Talaia se acerca a un espigón. “Les habla la Guardia Urbana, no pueden estar en las rocas, es peligroso”, alertan desde la barca. Los roquistas abandonan la zona en segundos. Junto al hotel Vela hay un espigón al que está prohibido acceder. Los agentes lo bordean con la barca y dos municipales saltan a las rocas. Dan tres pasos y de frente dos adolescentes, con cara de tierra trágame, apurando un porro. Les ha faltado reflejos y los agentes han visto como lanzaban un envoltorio con algo de marihuana. Requisan la mercancía y, de paso, les llegará a casa una carta

Agost 2015

con la sanción correspondiente. Mientras a los adolescentes se les viene el mundo encima, el conductor de la barca identifica a dos submarinistas que pescan con arpones.

En la arena Amargós y su equipo se dirigen con media docena de mojiteros hasta un coche patrulla. Agentes y ambulantes se ríen entre ellos, se conocen de sus encontronazos diarios. Los indios perderán la mercancía y se les impondrán la correspondiente sanción por venta ambulante. Si la pagan pronto sólo serán 60 euros, si no, 270. “Nunca la pagan”, sentencia un agente. Al cabo de media hora vuelven a la arena armados con una bandeja, hielo, limón y menta. “Mojito, cinco euros”, gritan.

Agost 2015

LA VANGUARDIA - 19/08/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150819/54434904747/pescadoresbarcelona-paquetes-turismo-gastronomico-2016.html

Los pescadores de Barcelona lanzarán paquetes de turismo gastronómico en 2016 La Cofradía prepara varias iniciativas simultáneas para captar visitantes y unir esfuerzos con restaurantes de La Barceloneta, como visitas a la lonja con almuerzo, packs de día entero y platos 'apadrinados' en las cartes PER: MERITXELL M. PAUNÉ Torre del Reloj, en el puerto de pescadores de La Barceloneta. Albert Santamaria

Los pescadores de la Barceloneta saben de la importancia de un buen anzuelo. Y al hacer sus pinitos en el sector turístico han visto que su mejor baza es la gastronomía. Porque las redes quizá no interesen a todo el mundo, pero una buena fideuada de marisco o un suquet de pescado fresco no tienen fronteras. Así las cosas, la Cofradía de Pescadores de Barcelona ha ideado varias propuestas de turismo gastronómico para la próxima temporada, que aunarán esfuerzos con los comercios del barrio marinero y con Turisme de Barcelona. Emplearán los meses de otoño e invierno, con menos turistas y una climatología poco atractiva para acercarse al mar, para ultimar los preparativos y cerrar convenios con restaurantes y armadores.

"Hay dos grandes tipos de turismo relacionado con el mar: el turismo pesquero y el pescaturismo", detalla Montse Piqueras, abogada y secretaria de la Cofradía. El turismo pesquero es el que se hace en tierra firme: visitas a la lonja y a la subasta, charlas sobre pesca responsable, divulgación de las artes artesanales –quedan dos barcos en Barcelona–, talleres

Agost 2015

para niños… En cambio el pescaturismo se hace en alta mar, con jornadas de pesca reales abiertas a visitantes. La primera tipología de propuestas culturales y lúdicas depende básicamente de las cofradías y permite muchas opciones, todavía poco explotadas en la costa catalana. "Hace un año y medio que programamos actividades en el Moll dels Pescadors, pero todavía queda mucho por hacer", avisa. Actualmente ofrecen visitas a la lonja con alguna pequeña degustación muy puntual, pero a partir de abril de 2016 ampliarán la visita con una completa cata de productos frescos, para dar a conocer el pescado y marisco de La Barceloneta. Y es que la marca 'Peix de la Barceloneta' –creada en 2012 para evitar los desplomes de precio por sobreoferta– todavía es una desconocida para la mayoría de turistas y para muchos barceloneses. La poca permeabilidad del muelle a causa de la seguridad portuaria, el eclipse tras el furor playero y la tendencia a la introversión del sector primario arrinconaron poco a poco a los pescadores de Barcelona, que hace una década llegaron a temer por la supervivencia de la actividad. Hoy por hoy, remarcan, la visibilización es una necesidad más del oficio, que ya no puede vivir sólo mirando al mar. La nueva Junta de la Cofradía, más joven y liderada por José Manuel Juárez, lo tiene muy presente e impulsa esta progresiva apertura "para abrir el mundo de los pescadores sobre todo a los vecinos de Barcelona y en segundo término a todo el mundo". Una de las acciones más consolidadas es la jornada de puertas abiertas que celebran durante la fiesta mayor del barrio, en septiembre. Este año tendrá lugar el sábado 26 –vigilia electoral– e incluirá una degustación gratuita con bebida y seis tapas diferentes elaboradas con género local.

Un día entero en el Puerto También en septiembre se reunirán con Turisme de Barcelona, para incorporarse a su oferta de visitas guiadas y actividades. Tratarán de comercializar un paquete de día entero, que combine participar en una salida de pesca auténtica durante la mañana y mediodía y visitar la lonja con un cicerone por la tarde. Actualmente cuatro embarcaciones de la Barceloneta disponen de los permisos de pescaturismo y ofrecen jornadas de pesca –con diferente énfasis según la fe de cada armador en el complemento que puede ofrecer el turismo– y cada una fija el precio –unos 80 euros por persona–, pero cuando se comercialicen las salidas como paquete tendrán una tarifa fija y común. Cofradía y armadores también deberán acordar este invierno la logística de

Agost 2015

la atención al visitante, que habrá que compaginar con las labores diarias que hacen funcionar a esta industria, como clasificar las capturas, hacer cajas, llevarlas a la subasta, preparar la embarcación para la mañana siguiente… Garantizar este equilibrio impide recibir una avalancha de público, por lo que en ningún caso se trataría de una presencia masiva de turistas. Queda pendiente, también, la difusión en Internet: a día de hoy ninguna de las embarcaciones dispone de web propia desde la que adquirir los viajes, que tampoco se anuncian en la de la Cofradía. En una profesión en la que no existen las nóminas –los ingresos dependen totalmente del volumen de capturas y los precios volátiles de la subasta–, los ingresos del pescaturismo pueden apuntalar la pervivencia de la pesca en puertos en declive o asediados por la lógica urbana. Estas excursiones dependen de cada embarcación pero son siempre matinales –de 5:30h a 16h aproximadamente, al ser barcas de arrastre– y pueden llevar a un máximo de cinco turistas. Armadores y Cofradía reconocen que todavía están en la fase inicial de promoción y que realizan apenas media docena de salidas por barca y temporada –sólo dura medio año, porque entre octubre y abril está prohibido por el oleaje–. "Todavía se nos conoce muy poco pero las salidas que hemos hecho hasta ahora han ido muy bien, la gente disfruta y valoran conocer en persona la vida marinera, ¡sobre todo a la hora de comer!", relata Lluís Talló, patrón del Bonamar, una de las barcas más activas. Las dos comidas que incluye la jornada, que recuperan antiguas recetas de marineros como fideos a banda o macarrones con pulpo al allioli, son una parte fundamental del atractivo.

Convenios con restaurantes Otra de las estrategias a perfilar son los paquetes mixtos entre la Cofradía y restaurantes del barrio. "La idea es pactar con tres o cuatro restaurantes de los que nos compran el pescado, nos conocen y están comprometidos con el barrio, para ofrecer un paquete que incluya un almuerzo de pescado fresco y visita a la lonja antes o después de comer", avanzan fuentes de la Cofradía. Así el visitante se sumerge en la historia del barrio a través de la gastronomía, en vez de quedarse sólo con el sol y playa que atrae al turismo de masas. Otra vía es 'apadrinar' platos de la carta para recuperar algunas de las recetas tradicionales del rancho marinero, que un pescador voluntario de La Barceloneta enseñaría personalmente al cocinero. Ya han hecho alguna prueba y ha tenido buena acogida. A principios de agosto

Agost 2015

enviaron a un marinero al restaurante 3 Nusos y cocinaron un arroz con boquerones que levantó pasiones pese a la humildad de esta especie, poco apreciada en la alta gastronomía. "Los comensales y el restaurador quedaron muy contentos, así que intentaremos firmar un convenio en las próximas semanas para que la colaboración sea estable, por ejemplo en forma de semana temática una vez al mes, que la carta incluya siempre un plato de rancho, proporcionar más recetas antiguas...", comenta la Cofradía. Ideas no faltan, pero la sincronización con la economía del barrio todavía es incipiente.

Un lugar en la Barcelona glocal Sean extranjeros o autóctonos, muchos visitantes de la Barceloneta ven la mar de pintoresco comer en el bar donde comen los pescadores. Y es que la apertura al público general del bar del muelle hace más de dos años ha revitalizado a El Racó del Mariner, un comedor escondido en las vetustas casetas octogonales de la entrada –que desaparecerán con la reforma del muelle de los pescadores–, frente a la torre del reloj. Ahora aparece en TripAdvisor y las mesas van muy solicitadas. ¡Y eso que cierran a las 18h y sólo abren los laborables! Un nuevo concepto, la maritimidad de Barcelona, gana terreno en el relato de la ciudad contemporánea. La relación con el mar había perdido fuelle en los últimos 30 años, con la supresión de iconos como la pesca deportiva en el rompeolas, los baños de Sant Sebastià, la industrial naval o los chiringuitos de la Barceloneta. La náutica recreativa y las playas entraron con mucha fuerza tras los Juegos Olímpicos y seducían con un halo de modernidad y prosperidad, pero los consensos evolucionan y el enfado que suscitó la nueva marina de lujo en el Port Vell evidenció el cambio de etapa. Los yates y el turismo de sombrilla han enervado a un barrio de ADN obrero y silvestre, que no acaba de encajar en una capital totalmente tomada por el sector terciario. Quizá a través de la gastronomía y la divulgación de la pesca una parte de la personalidad de la Barceloneta pueda encontrar su sitio en la Barcelona de hoy. O, al menos, subsistir hasta que cambien los vientos en la economía global.

Agost 2015

LA VANGUARDIA - 19/08/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54435887705/index.html

Los otros buscavidas del verano PER: LUIS BENVENUTY Uno se amodorra sobre la toalla mientras se arrepiente de haberse comprado un mojito clandestino a fin de ahorrarse únicamente un par de euros. Te amodorras mientras te preguntas si lo que dicen los agentes cívicos que este verano pululan por el barrio de la Barceloneta es verdad, si acaso es cierto que tres o cuatro pequeños sorbos de una bebida escondida bajo un coche, recalentada durante horas, y luego de nuevo enfriada de manera súbita con trozos de hielo de origen desconocido, son suficientes para sufrir una infección intestinal, una gastroenteritis galopante, una descomposición general capaz de arruinarle a uno lo queda de verano. "¿Un mojito, señor?". "No, gracias... ya tengo". "¿Y caipirinha, tinto de verano, cerveza...?". "No, no... gracias...". Y de repente descubres que tus pies adquirieron un tono amarillento, un color un tanto macilento, un aspecto quizás propio de los síntomas una enfermedad tropical... "¿Qué demonios es todo esto?", te preguntas retorciéndote, inspeccionándote los dedos de los pies, golpeándote el empeine con la palma de la mano... No, gracias a Dios la mutación no tiene nada que ver con el mojito clandestino. La arena de esta playa no es como la de las playas atlánticas de Portugal. La arena de las playas de Barcelona no es fruto de la lenta erosión, de la fuerza de los lengüetazos del océano que durante siglos desgastaron las rocas de aquellos acantilados. La arena de las playas de Barcelona la trajeron hombres, la trajeron de otro lugar... y tiñe los pies de cierto tono amarillento. "¿Un mojito, señor?". "No, gracias... ya tengo". "¿Y un masaje, señor?"... "¿Tatuajes de henna?". "Pareos, pareos...". "¿Pulseras africanas, collares...?". "¿Tinto de verano?". Y una y otra vez repites no, gracias... como si se tratara de un mantra. No, gracias... de veras... Entiendo que tengan que ganarse la vida, aunque sea mercadeando de cualquier modo... ya sé que la situación es complicada, pero... Uno se daría un baño y se limpiaría los pies, se libraría de este enajenado sopor, incluso se desahogaría luego de tres o cuatro pequeños sorbos... pero produce apuro dejar el reluciente smartphone y la triste cartera sin atención. Aunque sea por un rato pequeñito. La soledad en la playa supone muchos inconvenientes. Los vendedores de mojitos clandestinos, los tatuadores

Agost 2015

de calcomanías, las masajistas chinas y los manteros no son los únicas personas que estos días y estas noches de agosto tratan de buscarse la vida. La playa es el mayor parque de atracciones de Barcelona. Aquí viene más gente que a la Sagrada Família. A cada rato te asaltan aromas de crema hidratante, también de lata de cerveza. Y unos altavoces aseguran con un tono voz metalizada que ahora cualquiera puede freír sin aceite en su propia casa. "Pregunte a nuestras azafatas de los precios de nuestros electrodomésticos", agrega la voz metalizada que ahoga el rumor del mar. "Acérquese a nuestro stand y prueben nuestras sardinas fritas sin aceite".Su stand es grande como un chiringuito. "¡Sin aceite! ¡Háganlo por su corazón!", pide con redoblado entusiasmo una segunda voz metalizada que da la réplica a la primera. "Aquí no podrán comprar nuestros maravillosos electrodomésticos, pero le indicaremos el punto de venta más cercano a su domicilio". "¡Sí, les infor-maremos de todo! ¡acérquense!". Uno pide la vez en la cola de los baños ubicados junto al chiringuito y agradece de corazón que estas no sean sus vacaciones, que en verdad uno esté trabajando y el objetivo de toda esta experiencia playera no sea compensar todo un año de esfuerzos y privaciones. La mayor parte de las personas que están en la cola de los baños están tratando de compensar un año de esfuerzos y privaciones. "Y ahora -anuncia la voz metalizada, la primera-, gracias a la colaboración de nuestro socorrista Jordi, les enseñaremos técnicas de primeros auxilios, a realizar un buen masaje cardiaco". En la playa se concentran millones de esperanzas. Todos dicen que se lo están pasando muy bien. No reparan en que sus pies adquirieron un tono amarillento. No les importa, agregan... Muy poca gente es capaz de reconocer que sus vacaciones no están siendo lo que esperaban. "Y ahora fíjense bien en nuestro socorrista Jordi... este movimiento es esencial para que la sangre regrese al cerebro". "Efectivamente ¡así conseguirán que la sangre regrese al cerebro!", replica la segunda voz, la que finge entusiasmo.

Agost 2015

EL PUNT AVUI - 21/08/2015 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/887506-setge-a-als-negocisque-ofereixen-turisme-sobre-rodes.html

Setge a als negocis que ofereixen turisme sobre rodes -

La Barceloneta exigeix més control per a aquests vehicles

L'Ajuntament estudia vies per fer complir la normativa

PER: L. SAYAVERA

Una dona i el seu fill fan turisme a Barcelona en un ‘Rickshaw' Foto: ALBERT SALAMÉ.

Fer turisme per Barcelona a dalt de ginys mecànics –com ara patins elèctrics, segways o trixis– s'ha posat de moda, però allò que als visitants els pot semblar una manera divertida i diferent de conèixer la ciutat s'ha convertit en un veritable maldecap per a molts veïns. Al barri de la Barceloneta, de fet, ja fa dies que els vehicles rodats per a turistes han esdevingut un altre motiu de queixa, entre altres qüestions, perquè envaeixen les voreres. Els veïns reclamen a l'Ajuntament més control sobre aquests ginys i vehicles i denuncien que, fins i tot, han atropellat algun vianant, sense conseqüències greus.

“Aquests vehicles haurien de circular només pel carril bici i dur una identificació per saber a quina empresa pertanyen; els usuaris, a més, haurien de dur casc i complir la normativa de circulació”, consideren en el moviment veïnal La Barceloneta Diu Prou! Els veïns rebutgen la proliferació dels negocis que es dediquen al lloguer d'aquests ginys i vehicles al barri i han

Agost 2015

aprofitat les manifestacions contra els pisos turístics dels darrers dies per protestar davant d'alguns d'aquests locals.

“La proliferació de vehicles rodats és un problema a tot Ciutat Vella perquè contribueix a empitjorar la qualitat de l'espai públic, tot i que a la Barceloneta, com que a més és una zona de platja, l'empitjora molt més”, admet la regidora del districte, Gala Pin. Fonts municipals expliquen que els segways poden circular pel front marítim de la ciutat i que els patins elèctrics i altres ginys i vehicles poden fer-ho per determinats carrils bici si s'adeqüen a una mida i pes determinats. “Aquests vehicles estan sotmesos a una regulació, però ara hi ha poques empreses que la facin complir als usuaris que els lloguen”, comenta la regidora.

Per això, el govern municipal ja estudia la manera de possibilitar que el lloguer dels ginys es faci dins del recorregut que poden fer i, a més, vol fer un cens per saber amb certesa el nombre d'aquests vehicles al districte. En principi, hi ha 160 llicències per a segways, patins elèctrics i algun altre giny, però la sensació és que en circulen molts més. Amb vista a la tardor, l'Ajuntament també es planteja obrir un diàleg amb les empreses que es dediquen a aquest negoci. “Si ells no es fan coresponsables de fer complir la normativa potser haurem d'acabar sancionant les empreses que no informen els seus clients de la normativa que han de complir”, adverteix la regidora.

LA FRASE La proliferació d'aquests ginys empitjora la qualitat de l'espai públic a tot el districte Gala Pin REGIDORA DE CIUTAT VELLA

Agost 2015

LA VANGUARDIA - 21/08/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150818/54435867338/recetasmarineros-barcelona.html

Al rescate de las antiguas recetas de los marineros de Barcelona El pescaturismo y el relevo generacional en la Cofradía apuntalan el 'rancho' a bordo, un patrimonio culinario y etnográfico en retroceso PER: MERITXELL M. PAUNÉ Receta marinera: macarrones con pulpo y alioli - El cocinero de la embarcación Bonamar de la Cofradía de Pescadores de Barcelona, Josep Martí, muestra cómo se prepara este suculento rancho típico de alta mar

Fideos a banda, suquet, peix d'olla, caldereta, cim i tomba, macarrones con pulpo al alioli… Las recetas tradicionales del rancho marinero sobreviven con dificultad en las barcas de pesca actuales, porque el número de pesqueros cae y muchos han dejado de cocinar a bordo. "A la gente joven le gusta menos cocinar y también hay un punto de desidia, porque ocuparse de los fogones significa regalar al resto de la tripulación gran parte de tu tiempo de descanso", suspira Josep Martí, marinero prejubilado y experto cocinero. Las largas jornadas de pesca de casi 12 horas incluyen un par de comidas y los bocadillos han ganado terreno a la cazuela en la última década. En vez de lidiar con el sofrito y las ollas, muchos prefieren aprovechar los ratos muertos entre lance y lance de redes para jugar a cartas, tomar un café o dormitar un poco. Sin embargo, quedan embarcaciones que mantienen el rancho para comer más sabroso y sano… y porque lo consideran parte de la identidad marinera. En la Barceloneta, por ejemplo, cocinan en alta mar más de la mitad de las 34 barcas en funcionamiento. Y el interés que despierta esta tradición

Agost 2015

entre cocineros y turistas ha llevado a la Cofradía y a algunos armadores a reivindicar este patrimonio y tratar de monetizarlo. Las recetas marineras son un extenso compendio de platos que juegan con varias combinaciones de dos elementos fijos: vegetales y cereales de fácil conservación a bordo – cebolla, patata, ajo, arroz, pasta…– y pescado recién capturado de bajo valor comercial o de aspecto dañado. El plato más conocido, con multitud de variantes, es el suquet o caldo de pescado. Pero hay otros que ni siquiera tienen un nombre mediático, como los macarrones con pulpo al alioli que Josep Martí aprendió hace más de treinta años y cocinó este agosto para LaVanguardia.com. En el vídeo de este artículo muestra la receta paso a paso desde la cocina de la embarcación con la que aún colabora, la Bonamar, una de las que mantiene la tradición culinaria y que más empeño pone en divulgarla. En su comedor, los fogones llevan barandillas para que las ollas no volquen con el oleaje, los cajones guardan siempre algo de pasta o arroz y la nevera empotrada custodia un mortero de piedra con alioli. Una salsa, por cierto, que nació en alta mar para darle sabor al pescado que se había hervido para hacer caldo.

"Antes de su jubilación siempre cocinaba Josep, porque es un crack y le gusta; ahora nos lo repartimos entre todos, cada día uno", explica el patrón de la Bonamar, Lluís Talló. La tripulación, relata, la componen cinco personas y cada cuál tiene su especialidad: él es más de preparar suquets, Jordi "es el rey de los arroces" –"cada jueves nos hace una paella"– y a Agustí le salen muy bien las fideuadas, que suele preparar los viernes; mientras que Xavier es más de fideos a la cazuela, que hace con cualquier pescado pero que clava especialmente con caballa". "¡Siempre reímos calculando lo que nos costaría comer esto mismo los cinco en un restaurante!", remacha Talló. El quinto marinero es Cheikhou, senegalés de Dakar que lleva 10 años embarcado en Catalunya, primero en Arenys y ahora en Barcelona. No se atreve aún a guisar, pero sí a freír pescaíto. Durante la burbuja del ladrillo –que hizo peligrar el relevo generacional en la pesca– muchas embarcaciones incorporaron a pescadores de Marruecos, Senegal o América Latina, que hoy representan una cuarta parte de la marinería barcelonesa. Poco a poco entran también en la tradición gastronómica: "Se intenta no usar cerdo ni derivados y durante el Ramadán se les guarda su ración en una fiambrera para la noche, pero las recetas apenas han variado porque en

Agost 2015

todos los puertos del Mediterráneo se pescan especies similares, sólo que en cada zona se aderezan con unas especies más que con otras, como aquí se usa la ñora y en otras partes más pimienta", explica la Cofradía. Entre los trucos de los marineros está lavar el pescado con agua de mar. "Con agua dulce pierden sabor enseguida", advierte Martí. Afirma que "es un mito" que se añada directamente agua salada a los guisos, pero reconoce que en alguna ocasión ha tenido que hacerlo "por apuro" al escasear el agua potable y que ha salvado el plato prescindiendo de la sal añadida. Talló, en cambio, ve clarísimo que el secreto es la frescura de los ingredientes: "El pescado y el marisco acabados de sacar del mar son muchísimo más sabrosos, ¡no hay comparación!", defiende. El vaivén de la barca también es parte del éxito, porque homogeneiza la cocción. Desde siempre, la presencia de cocineros y restauradores en la lonja de Barcelona es habitual. "A veces preguntan trucos o recetas de forma informal, pero es cierto que suelen acudir más para constatar la calidad del género y promocionarse que para aprender recetas", reconocen fuentes de la Cofradía. No son pocos, algunos con estrella Michelin, los que se hacen fotografías en el puerto pesquero barcelonés para colgarlas en sus restaurantes y presumir así de elegir personalmente los ingredientes de la carta.

Incentivar la tradición Aunque el romanticismo es seductor, hoy por hoy lo que apuntala mejor la supervivencia de estas recetas son los incentivos económicos. "En algunos puertos, como el de l'Ametlla de Mar, el que cocina se lleva media 'parte' más en el reparto de las capturas del día", señala la entidad barcelonesa. "En la Barceloneta, dos barcas de arrastre han vuelto a cocinar gracias al pescaturismo", resalta. El nuevo patrón mayor, José Manuel Juárez, lidera una Junta rejuvenecida y de mentalidad abierta, mucho más dispuesta a hacer jugar a su favor la gastronomía y la divulgación etnográfica para cortar en seco el declive de la pesca en la capital catalana. El pescaturismo son jornadas de pesca abiertas a visitantes. Permiten enrolarse en un día de pesca real, con todo lo que implica: salida de puerto a las cinco y media de la madrugada, retorno a las cuatro del mediodía y participación –voluntaria, claro– en las tareas ordinarias del barco, como recoger redes y clasificar capturas. Capitanía Marítima, por ahora, sólo permite

Agost 2015

estas salidas a las barcas de arrastre –las de cerco faenan de noche y considera peligroso que lleven turistas– y de mayo a septiembre –por el estado de la mar– los días laborables. De las 11 embarcaciones de la Barceloneta que se dedican al arrastre, cuatro –Bonamar, Maireta, Nus y L'Òstia– ya se han sacado el permiso requerido y este abril han recibido un curso específico. Pueden embarcar hasta cinco visitantes al día y el precio por barba –que decide cada armador– ronda los 80 euros. "Es un precio muy justito, que apenas cubre la inversión que han tenido que hacer para ampliar el seguro y comprar más chalecos salvavidas y botes, pero aún estamos en la fase inicial de captar público", asume la Cofradía. En la Costa Brava, apostilla, ofrecen las salidas a 120 y 125 euros y "les va muy bien". Uno de los principales ganchos del pescaturismo es compartir con la tripulación dos comidas genuinas: un desayuno 'de tenedor' y un almuerzo de cazuela. "La gastronomía es una parte muy importante de estas salidas, todos los visitantes que hemos tenido lo han destacado mucho", argumenta Talló. La Bonamar, corrobora la Cofradía, fue de las embarcaciones pioneras en esta actividad y realiza salidas de prueba desde hace años. Este es el primer verano que ofrecen en serio las excursiones e incluso han editado un folleto en inglés y catalán, que destaca las dos comidas a bordo como parte de vivir "la experiencia de ser marinero por un día". "La Maireta también ha hecho salidas recientemente y además lleva regularmente a científicos del CSIC y miembros de entidades ecologistas para estudiar las aves marinas", añade la entidad marinera. "Este invierno prepararemos más vías de difusión de cara a la temporada siguiente, porque aún estamos empezando", añade Talló. La simbiosis con el barrio de la Barceloneta será uno de los puntos clave. "¡La gente tiene que saber que en Barcelona todavía hay pescadores!", exclama.

Recetario en construcción Como los ingredientes del rancho marinero dependen de lo que traigan las redes y del cocinero al que le toque guisar, el recetario es muy poco ortodoxo y raramente se transcribe. Los trucos y los platos se transmiten oralmente de pescador a pescador. Por ello, la secretaría de la Cofradía intenta convencer a marineros jubilados o prejubilados para que acudan a su oficina y le dicten recetas para editar una recopilación: "¡Uy, si están en activo no hay manera de que se sienten a escribirlas ellos!". Las barcas de arrastre cocinan platos más típicos de Catalunya y con especies

Agost 2015

propias del fondo de los caladeros –rape, gambas, pulpo, caballa…–; mientras que las de cerco – un sector que creció con la inmigración de los años 60 y 70– tienen una tradición culinaria más cercana al sur de la Península, con especialidades como la fritura andaluza y especies que nadan más en superficie, como el boquerón y la sardina. Poco a poco el interés por estas recetas se traduce en publicaciones. Algunas lonjas, como la de Vilanova i la Geltrú, ya han editado sus recetarios. Además, dos de los trabajos de campo más extensos sobre el rancho pescador han nacido en la Barceloneta: La cocina de la Barcelona marinera (Viena Edicions, 2005) y Cuina marinera. Les millors receptes de peix d'ara i de sempre (Columna, 2010), del chef Quim Marqués, que regenta el Suquet de l'Almirall en el barrio marinero. Igualmente, el navegante nómada Lluís Ferrés ha plasmado las recetas olvidadas o poco conocidas de nuestro mar en el libro digital Cocina secreta del Mediterráneo (Ecos Travel Books, 2015).

Agost 2015

EL PAIS - 24/08/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/23/catalunya/1440352835_226812.html

Colau hará un censo de patinetes eléctricos tras las quejas vecinales Los residentes de la Barceloneta protestan por la cantidad y el mal uso de vehículos PER: STEFANIA GOZZER ARIAS Tres turistas circulan por la acera a bordo de patinetes eléctricos. / JUAN BARBOSA

Un año después de que los residentes de la Barceloneta abandonaran indignados sus casas una noche para improvisar una protesta contra los apartamentos turísticos, las manifestaciones estivales de cada miércoles han vuelto al barrio. Pero el recorrido ha cambiado. Las inmobiliarias ya no son las paradas habituales de la marcha en las que se recrudecen gritos y pitidos. Las han reemplazado los locales de alquiler de patinetes eléctricos, cuyas molestias — atropellos, golpes, molestias en las aceras...— son la nueva reivindicación de la plataforma La Barceloneta Diu Prou.

El Ayuntamiento de Barcelona dice que es consciente del problema y quiere “desarrollar medidas para la regulación de estos vehículos”. Los segways y artefactos similares que se destinan a uso turístico y de ocio deben contar con una autorización municipal. En la actualidad,

Agost 2015

hay 160 permitidos. Pero el Consistorio admite que “existe la percepción de que el número es superior”, así que ha decidido crear un censo como primer paso hacia un control más eficaz.

Tras las inspecciones que hicieron aflorar el último año 330 pisos turísticos ilegales, los vecinos admiten que el problema se ha reducido. Hay menos turistas borrachos y sin camiseta por la calle, pero otra molestia que antes era puntual se ha acrecentado. “Los patinetes eléctricos van por las aceras a toda velocidad y ya han atropellado a alguna persona”, explica la presidenta de la Asociación de Vecinos de la Barceloneta, María José López. “Alcanzan una velocidad impresionante y hay que andar con mil ojos para que no te golpeen”.

Las tiendas piden diálogo

Las tiendas de alquiler de segways aseguran que hasta ahora “nunca” habían recibido quejas y lamentan que en las manifestaciones se increpe a sus empleados. “Las cosas se resuelven dialogando”, dice Remigijus Jacenas, pionero del sector. Por ello, ha pedido una reunión con los vecinos. El portavoz de La Barceloneta Diu Prou, Sergio Arnás, asegura que los locales de alquiler de estos vehículos han aumentado. “No es algo pasajero. El año pasado había un par y este ya son seis. Ponen bicicletas y patinetes sobre la acera y los peatones no podemos pasar”. La plataforma denuncia que muchos conductores van por las angostas aceras del barrio en grupos y sin ceder el paso a los viandantes.

A diferencia del rechazo a los apartamentos turísticos, que era generalizado, la nueva reivindicación divide al barrio. “Los pisos sí molestan, pero estos cacharros, no. Es cierto que hay más y van por donde quieren, pero también lo hacía yo con la bici cuando era niño”, opina Modesto García, vecino de 75 años. Paco, que tiene “más años que Franco”, coincide con él: “Se ve que este año hay más negocio. A mí no me fastidian, que los jóvenes se diviertan el tiempo que les quede. Hay gente que es muy delicada...”.

Agost 2015

En la plaza del mercado, en cambio, Marina y Rosa se muestran indignadas. “Se meten por todos lados y algunos hasta van borrachos. ¡Uno hasta se pegó un porrazo!”, comenta la primera. “Esto es un Magaluf en Barcelona”, añade su amiga.

En el Paseo Marítimo el trasiego es constante sobre el carril bici. Algunos van al mismo ritmo que un peatón, pero otros a más de 20 kilómetros por hora. Como un par de adolescentes que compiten zigzagueando. O una mujer con un bebé en una silla adaptada, que deja atrás a un niño de unos ocho años que maniobra con dificultad, pese a que la normativa solo permite conducirlos a mayores de edad.

“La mayoría de nuestros clientes son familias y algunos grupos de jóvenes”, explica el dependiente de un local cercano. “Pero yo me fijo antes de alquilar, por el bien de los vecinos y de nuestros patinetes. Si tienen pinta de que van a liarla, les digo que tengo todas las baterías descargadas”, asegura minutos después de haber despachado a una familia de turistas.

La plataforma culpa a estos negocios de haber inundado la calle de gente en patinetes por 10 euros la hora sin informarles de las normas. “Yo voy a otro país y veo respetan las leyes. No entiendo por qué hay este desbarajuste aquí”, lamenta López.

Agost 2015

EL PUNT AVUI - 25/08/2015 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/14-salut/888449-un-mar-d-historia.html

Un mar d'història -

La commemoració del centenari de l'hospital del Mar de Barcelona permet la recerca de curiositats inèdites sobre la construcció i els primers anys de vida del centre

L' hospital ha participat en molts dels esdeveniments històrics de la ciutat

El complex sanitari ha estat capdavanter en la medicina, l'assistència i la recerca

PER: ELENA GUARDIOLA A l'esquerra, l'actual edifici de l'Hospital del Mar amb les característiqeus vidrieres que donen a la platja de la Barceloneta

I també l'entrada al centre l'any 1932, durant la Segona República espanyola. el punt avui / arxiu de Barcelona

Projectes arquitectònics desconeguts que van fracassar davant l'oposició veïnal durant els anys vint. Estrets vincles amb l'Alemanya nazi. Els dietaris de l'estada d'Alexander Fleming , descobridor de la penicil·lina, a la Barcelona del franquisme. Són algunes de les aportacions i troballes de l'historiador i museòleg Daniel Venteo en el marc del centenari de l'hospital del Mar, que ofereixen un nou encaix de peces sobre la història del centre hospitalari que enguany compleix un segle. Venteo ha explorat els arxius de Barcelona, que conserven la documentació històrica de l'hospital, així com la British Library de Londres. El treball de l'historiador va quedar recollit en el Museu d'Història de Catalunya i mostra “les tres vides de l'hospital”, segons explica ell mateix, assegurant que es tracta d'una demostració que “fa aportacions inèdites”.

Agost 2015

El recorregut s'inicia amb la creació de l'hospital, l'any 1914, el qual prenia el nom d'Hospital Municipal Marítim d'Infecciosos, fins al final de la Guerra Civil, l'any 1939. El novembre del primer any de vida del centre, una mortal epidèmia de febre tifoide arrasava Barcelona. 24.724 persones van emmalaltir i 2.267 van morir. Davant la necessitat d'atenció mèdica, es van habilitar uns antics pavellons de l'Exposició Universal de 1888, situats a la platja de la Barceloneta, que es van mantenir oberts durant la primera meitat del 1915 perquè les malalties infecciones anaven propagant-se. Els anys vint van suposar l'inici de la consolidació de l'hospital, el qual va prestar un gran servei el 1928 davant una nova epidèmia de grip a la ciutat. És en aquest període que l'estudi de Daniel Venteo ofereix noves aportacions. Es tracta d'un projecte fins ara desconegut de l'arquitecte municipal d'edificis artístics, Antoni Falguera, que mai va arribar a construir-se a causa de l'oposició veïnal. Segons explica Venteo, la qualitat dels primers pavellons on s'havia habilitat el primer hospital eren molt deficients. Durant els anys 1918, 19 i 20, l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs públic per comprar un nou solar on construir el projecte de Falguera. Però en totes tres ocasions, els veïns d'Horta i Can Tunis, on s'havien escollit els terrenys, van aturar l'Ajuntament, que finalment va decidir, l'any 1925, que l'emplaçament de l'hospital seria el mateix que ja tenia a la Barceloneta.

La segona vida de l'hospital s'emmarca en la dècada dels anys 40, en plena dictadura franquista. L'hospital va ser va ser rebatejat amb el nom de Nuestra Señora del Mar i és en aquest període que Venteo ofereix la descoberta del segon projecte de pavelló no realitzat, el qual, segons l'historiador, provenia de l'Alemanya nazi. En aquest punt, Venteo explica que el descobriment evidencia l'aliança entre l'Espanya franquista i l'Alemanya del nazisme, en especial, denota l'estret vincle de l'Ajuntament de Barcelona i l'hospital del Mar de la postguerra amb l'Institut de Malalties Infeccioses alemany. Segons la recerca de Venteo, els responsables d'aquest hospital alemany, el Dr. Mühlens i el Dr.Nauck, havien estat directament implicats en experiments mèdics al gueto de Varsòvia i en diversos camps de concentració i d'extermini, com el de Neuengamme, a Hamburg, on 750 republicans van ser deportats, la majoria dels quals no van sobreviure. Així, l'historiador explica que la història de l'hospital és “més rica i complexa” del que explica la versió oficial “heretada del franquisme”, que, segons remarca l'historiador en

Agost 2015

el seu treball, situava els orígens i plenitud de l'hospital en la dècada de 1920, durant la dictadura de Primo de Rivera, i durant els anys quaranta, en ple franquisme.

Un altre fet destacat dels cent anys del centre va ser la visita d'Alexander Fleming a Barcelona l'any 1948. Segons explica Venteo, els dietaris del descobridor de la penicil·lina “són molt reveladors perquè mostren la incomoditat del científic escocès durant la seva estada a l'Espanya de Franco”. Als seus escrits hi agraïa l'estima dels barcelonins, més enllà de les atencions i luxes que l'Ajuntament li oferia. I és que les aportacions del científic a la ciutadania van ser substancials perquè no va patentar el descobriment de la penicil·lina per tal de garantir-ne una major difusió i a un preu més econòmic.

La història de la ciutat Els detalls i descobriments que ofereix Venteo en l'exposició sobre la història de l'hospital del Mar construeixen un relat que es mostra com un reflex del recorregut i la trajectòria de Barcelona al llarg d'un segle. La tercera vida del centre és situada en l'exposició des de la Transició política fins a l'actualitat. Els anys setanta van portar la creació de la primera unitat de cures intensives de tot l'Estat espanyol. Així com l'any 81, el centre va ser capdavanter en la deshabituació per a toxicòmans, ja que s'hi va crear una unitat.

En alguns dels esdeveniments històrics que ha presenciat la ciutat, l'hospital ha pres un paper vital. Durant els Jocs Olímpics de 1992 va ser capdavanter en oferir atenció sanitària als atletes de la Vil·la Olímpica i el seu paper va ser reconegut pels mitjans de comunicació amb el guardó nacional de la revista El Médico. Va ajudar a centralitzar les anàlisis contra el dopatge del 1992 i durant la celebració del Fòrum del 2004, també va convertir-se en un referent. La commemoració dels cent anys de l'hospital del Mar no només s'ha viscut com una oportunitat per situar històricament la importància del centre per a la medicina, la recerca i l'assistència, sinó que també per mostrar l'estret vincle que el centre té amb la ciutat. I un dels desitjos de l'hospital amb la celebració del centenari i les activitats realitzades és que els barcelonins s'hi reconeguin.

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 27/08/2015 - http://www.ara.cat/opinio/turisme-borratxera-massesbarceloneta_0_1420058213.html

Vicens Forner, ‘contigo empezó todo’ El debat sobre el model turístic d’aquesta ciutat ja cremava en somort, però feia falta que algú hi apuntés un misto perquè es declarés l’incendi PER: ALBERT OM

Vicens Forner amb un diari holandès que va publicar la seva fotografia / MANOLO GARCÍA / MANOLO GARCÍA

Jo no hauria fet aquest viatge si ell no hagués fet aquella foto. Hi ha una història de la Barcelona recent que es podria elaborar a cop de clic. L’eufòria olímpica té Pasqual Maragall saltant amb un abric negre, el fiasco del Fòrum el simbolitza Joan Clos ballant Carlinhos Brown a dalt d’un autobús i l’apogeu del turisme descontrolat són els tres italians sortint despullats d’un supermercat de la Barceloneta. Me’n vaig a veure el seu autor abans no s’acabi, aquest diumenge, el meu viatge a Barcelona. El debat sobre el model turístic d’aquesta ciutat ja cremava en somort, però feia falta que algú hi apuntés un misto perquè es declarés l’incendi. “ Vicens Forner, contigo empezó todo”, que diria aquell.

Agost 2015

6 d’agost del 2014. A les nou del matí, en Vicens i la seva dona treuen el cap pel balcó de casa. Des d’allà —un tercer pis de la plaça del Mar, amb triple vidre contra el soroll— veuen una colla d’italians que riuen, que criden i que es queden en calçotets. No en fan ni cas. Cada matí, quan es lleven, es troben turistes que tornen de festa. En Vicens baixa al carrer a esmorzar i a llegir el diari. Abans de sortir de casa, agafa la seva càmera Fuji. La rutina de cada dia. Quan fa deu anys li van detectar un limfoma, va deixar l’ofici de forjador i es dedica a la fotografia. Un cop al passeig Joan de Borbó veu que el panorama ha canviat. Del grup de cinc italians, tres s’han despullat i estan a punt d’entrar al supermercat Premmia, regentat per pakistanesos. Pensa que la foto serà qüestió de segons, que no tindrà temps de disparar amb la càmera i prepara el seu mòbil, un Samsung Galaxy II, el mateix que encara té avui. Efectivament, els italians surten del súper tal com hi han entrat. Sense comprar ni robar res. Corrent despullats de pèl a pèl i tapantse els genitals amb la mà. La broma per la broma. Els ha disparat tres fotos, que aquell mateix matí enviarà a El Periódico, el diari on col·labora. Però el seu contacte, el subdirector Iosu de la Torre, està de vacances i les imatges no es publiquen. En Vicens decideix penjar-les al seu Facebook i acompanyar-les d’un text: “Turisme de qualitat a la Barceloneta”. Quan en Iosu les veu, les hi torna a reclamar per al diari i comencen a fer literalment la volta al món.

Ha passat un any i en Vicens es deixa fotografiar, al seu despatx, llegint el diari holandès Het Parool, que va publicar la fotografia a tota pàgina. Amsterdam comparteix amb Barcelona una gran càrrega turística i la sensació, per al visitant, que són ciutats on tot està permès. L’alcalde Trias li va dir, durant la campanya, que la seva foto li havia estat a punt de costar el càrrec. Dies després el perdria. Vicens Forner, que l’havia votat quatre anys abans, ara va triar Ada Colau. I, mentrestant, la millor crònica turística de Barcelona és a Itàlia. Qui són aquells nois que es van despullar? De què treballen? S’han vist als diaris? Ja ho sabeu, nois, que tutto è iniziato con voi?

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 28/08/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/veins-discos-exigeixen-que-saturiloci-carrer-barceloneta-4461735

Veïns i discos exigeixen que s'aturi l'oci al carrer a la Barceloneta -

Demanen control del 'botellon', els autocars lúdics i la prostitució al passeig marítim del barri

Ciutat Vella busca solucions, que podrien incloure agents cívics privats, després d'una protesta ahir

PER: PATRICIA CASTÁN Protesta veïnal al passeig Marítim de la Barceloneta, ahir a la nit. FOTO: RICARD CUGAT

Ni la crisi ha afectat el poder de convocatòria de la zona de moda de restauració i oci que s'ubica entre l'Hotel Arts i l'Hospital del Mar, al límit litoral de Ciutat Vella. Però l'èxit té un preu, que sol traduir-se en negocis paral·lels a la via pública i les conseqüents molèsties. Aprofitant aquesta afluència de públic hi han irromput en els últims anys una allau de llauners, focus de botellon a la platja, prostitució i ara també una desfilada d'autocars que prèviament han captat noctàmbuls amb ganes de marxa. I encara que a la zona pràcticament no hi ha veïns, el solitari edifici residencial del número 2 del carrer de Trelawny i els mateixos negocis coincideixen aquesta vegada a reclamar un pla per frenar els excessos al carrer. Una protesta popular va tallar ahir el carrer durant mitja hora.

Agost 2015

La cotitzada línia de locals combina en la majoria de casos gastronomia i ambient de club (segons la franja horària) tot l'any, però a l'estiu recullen plens diaris a l'estar situats a peu de platja. Club Danzatoria, Pacha, Opium, Bestial, Ice Barcelona, Carpe Diem, Shôko, Agua... atrauen, segons els casos, des de barcelonins fins a turisme jove però també d'alt nivell que copa els reservats dels locals. En paral·lel, com va informar EL PERIÓDICO el passat dia 2, moltes altres persones hi arriben per muntar la seva pròpia festa low cost a peu de platja, amb botellon més o menys animat i provisió contínua de llaunes de cervesa de la mà d'una infinitat de venedors ambulants. Quan passen les hores i el nivell etílic ascendeix, apareixen els crits, l'incivisme i la prostitució que busca clients entre els que no han lligat aquella nit.

SENSE DESCANS / En pateixen les conseqüències els veïns de Trelawny, els pacients de l'Hospital del Mar i els mateixos locals d'oci, que temen que aquesta imatge acabi allunyant el turisme de luxe i el públic local. Per això tots han llançat un SOS a la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.

La Mariona, una veïna del bloc, relata que els problemes de l'any passat s'han agreujat i que cada dia es desperta un mínim de dues vegades, tot i viure en un cinquè pis. «Hi ha crits de gent a qui li han robat i gent que ha begut, prostitutes que utilitzen els nostres portals i autocars que descarreguen turistes davant de casa i que orinen al carrer tan bon punt en baixen», relata, i demana que alguns locals no promoguin aquest tipus de captació de clients. Els acostumen a organitzar promotors que venen entrades multiaccés per la ciutat i després transporten el client fins allà.

Antonia Rodríguez també pateix l'enrenou diàriament, amb la promesa de Pin de més vigilància, però davant l'escassetat real de policia a la zona, es queixa. «Estem desemparats», afegeix. Segons l'ajuntament, hi ha un operatiu de Guàrdia Urbana i Mossos a la zona, amb presència uniformada i de paisà, contra l'incivisme, els llauners, la delinqüència, els conflictes amb el transport públic i l'oferiment de serveis sexuals. Cada dia hi ha servei a la zona, assegura.

Agost 2015

La regidora s'ha reunit també aquesta setmana amb els empresaris de l'oci. L'advocat de l'Associació Front Marítim, Eudald Lligoña, explica que han expressat a Pin la seva preocupació per calmar la zona «entre l'ajuntament i els mateixos operadors», i amb les limitacions que implica ser a la via pública. Però el col·lectiu, temorós que l'entorn es degradi, ha ofert un conveni de compromís per evitar la reguera d'autocars (que ara descarreguen més discretament a uns metres del nucli d'oci), per acatar fil per randa la seva llicència (sense música exterior a les terrasses que generi sorolls o inciti a beure a la platja) i assumir la contractació d'algun tipus d'agent cívic -com ja han fet en els últims anys algunes discoteques a Barcelona- que controli les cues als locals, recomani callar als que fan gresca, que no beguin al carrer... I si hi ha cap conflicte truqui a la policia. En la reunió amb la regidora es va parlar de fixar un agent per cada 200 persones d'aforament dels locals. «Volem posar mitjans per millorar la zona», diu Lligoña.

SOLIDARITAT / Des del districte de Ciutat Vella afirmen que comparteixen la preocupació veïnal i de l'hospital i que s'estan buscant solucions, encara per decidir. Sobre la taula hi ha altres propostes, com desenvolupar altres activitats a peu de platja (esportives, per exemple) que el consistori, decidit a combatre aquesta problemàtica, també estudiarà.

L'edifici veïnal de Trelawny està tan sol que ahir van anar a donar-los suport veïns de la Barceloneta, tant de l'associació tradicional, que els va ajudar amb la pancarta, com de La Barceloneta diu Prou (la plataforma contra els pisos turístics i l'incivisme) i L'Òstia.

El centenar de veïns que van assistir ahir a dos quarts de nou del vespre a la convocatòria de protesta portaven una pancarta en què es podia llegir «Farts de paraules, fets». Un sorollós grup de tambors va ser el principal amplificador de les queixes. Els assistents també van cridar demanant solucions. L'acció es va acabar passades les nou, quan començaven a arribar els primers turistes.

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 30/08/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/l-4-metro-lestiu-4466537

L-4, el metro de l'estiu -

Una gentada diversa i multiètnica incrementa el 80% el passatge de Barceloneta en plena canícula

Platges i Gòtic d'una capital assetjada ara per turistes creen hores punta de para-sol i mapes

PER: RAMON COMORERA Viatgers de la L-4 omplen l'estreta sortida de l'estació de Barceloneta, ahir. FOTO: RICARD CUGAT

Les dècimes de febre que com a símptoma cert de lluita interna té últimament la capital catalana en els seus llargs estius es poden mesurar, igual que en qualsevol ésser viu, en punts o cavitats diverses de la pell urbana. Un és el tram litoral, i també la travessia del Barri Gòtic reinventat amb èxit ja fa un segle, del metro groc. L'eclosió del turisme que el creixent fervor estadístic, un altre de tants contagis anglosaxons, confirma una vegada i una altra, també va lògicament en suburbà. En aquestes poques parades mostra el seu vigor. Un transport massiu que a l'agost perd el 24% del passatge mitjà de l'any baixa bastant menys en la gairebé circular L-4 i es dispara entre el 66% i el 79% en les dues parades estrella de platja: Barceloneta i Ciutadella Vila Olímpica.

Una gentada multiètnica però també molt autòctona i, això sí, equipada, crea unes inusuals i llargues hores punta des de mig matí i fins al crepuscle en aquesta travessia lúdica de l'Eixample

Agost 2015

a Ciutat Vella. La prolongació per Sant Martí fins a la de moment fallida nova frontera del Fòrum existeix, però és només un vestigi.

OCUPACIÓ CREIXENT / L'ocupació dels vagons ja és apreciable al Guinardó i a Gràcia. El camp magnètic de la Sagrada Família (previ transbord de la L-5) deixa sentir la seva influència i suma efectius a l'intercanviador de Verdaguer. I com a mostra, aquí, del no llunyà objectiu marí, un exemple. Una botiga, estreta com gairebé totes en aquest món subterrani, exposa un gran ventall de pareos de platja. «Sheet beach, made in India, 100% cotton» proclama un cartell.

A Urquinaona i Jaume I el moviment de passatgers que pugen i baixen ja és un preludi del màxim de 17.400 que la parada de la Barceloneta llança a raig, per la seva tortuosa i angosta sortida, els diumenges de juliol i agost cap al que per al barri mariner segueix sent, més enllà de nomenclàtors borbònics, el passeig Nacional. En aquesta estació, les 9.500 validacions d'un laborable d'hivern es converteixen en 17.000 al juliol i 15.800 a l'agost. A l'altra parada amb aroma de iode, Ciutadella Vila Olímpica, les xifres d'aquests dies també són més altes, tot i que bastant menys: 8.200 per 11.700 i 9.700, respectivament.

Molts joves, parelles, també del mateix sexe, i famílies són els que viatgen aquests dies pel tram central de la ruta groga. Per a un interlocutor aïllat entaular conversa o aconseguir empatitzar amb alguns d'ells no és tan fàcil com podria semblar. Més d'un agafava fort i discretament ahir mateix les seves pertinences. La prevenció persisteix més enllà de xifres oficials de millora en la lluita antirobatoris. En aquesta babel rodant se senten tant llengües pròximes, francès, italià o anglès, com llunyanes, germàniques o eslaves.

A Jaume I i Urquinaona, epicentres de l'atractiu del Barri Gòtic, els augments estiuencs de passatge són més discrets. La primera estació, segons les dades de TMB, va registrar 14.700 viatgers un laborable de juliol o 12.800 un d'agost, davant els 13.800 de l'octubre. A la d'Urquinaona, un dia d'agost n'hi ha 10.000 per 13.500 a l'octubre. La L-4 té en conjunt 3,8 milions de validacions el mes que demà s'acaba, un milió més al juliol. La mitjana mensual de la xarxa es troba en 4,4 milions.

Agost 2015

REFORMA PARCIAL / Un vigilant manté al vestíbul de la Barceloneta una presència tan ostentosa com seriosa. Deu ser la correcció del treball, ja que per allà hi passen moltes persones i de tota mena. Mentrestant, els turistes de més altura, que són molts, i també els autòctons ídem, gairebé s'han d'ajupir davant el baix, ple de conductes i desmanegat sostre del passadís que, amb sifó d'escales inclòs, porta al carrer. L'estació es va reformar fa poc i va sumar un ascensor, però el coll d'ampolla corb i angost que inevitablement s'omple amb la mateixa freqüència de quatre a sis minuts que el pas dels combois, segueix allà.

Aquest increment, fort tot i que puntual, de passatge estival es nota així mateix en la brutícia d'estacions i trens, i encara més a la tarda. TMB explica que reforça el personal de neteja als dos vestíbuls i que als vagons es fa un pas especial diumenge al matí, després del servei continuat, igual que si hi ha algun avís d'enrenou notable. Són facetes del metro de l'estiu en un recuperat litoral barceloní d'ús més massiu cada any.

Agost 2015

EL PERIÓDICO - 30/08/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/gourmets/picant-dels-pobres-4466050

El picant dels pobres El pebre vermell i el potent bitxo són part del paisatge culinari de la Barceloneta. Probablement el van portar els pescadors des del sud. Era el picant dels pobres. PER: MIQUEL SEN Bomba de la Barceloneta, una tapa amb gradació de picant. FOTO:ARXIU

Els receptaris es van consolidant en les nostres pràctiques culinàries d'una manera semblant a la fermentació dels tancs de cervesa. Les tendències poden entrar per la part superior, elitista, és a dir, les classes econòmicament potents, o per la base, àmplia i popular. Probablement, el picant del bitxo va entrar per aquesta segona via. En principi constituïa l'alternativa al picant car del pebre. Ja ho va explicar Quevedo, escrivint sobre les fosques tasques en les quals amb el got de vi negre de batalla a la mà se servia un pebrot que picava més que una carta de jugador, de mala manera.

A la Barceloneta, el barri del qual s'han de recuperar les senyes d'identitat culinàries, el bitxo va aparèixer acompanyant la tripa, com la que va donar fama a la taverna que avui coneixem com a Can Ramonet. Una història que juga amb les nostres papil·les en una altra tapa que sembla definitivament establerta en aquest territori, les bombes. Abans, quan la incorrecció sexual discriminatòria formava part del llenguatge, les bombes podrien ser d'una gradació picant que

Agost 2015

anava de l'home a la dona per acabar en el marica. Evidentment, els comensals eren molt homes i demanaven les més picants. Són imatges en blanc i negre.

Si el descobriment dels gustos contrastats pel bitxo va ser d'origen popular, altres plats d'aquest context social es van perdre amb el pas del temps. És el cas d'un suquet prim que es practicava a la Ribera i la Barceloneta, a base d'un sol peix, generalment les maires.

Ara que es promociona el peix low cost i la Barceloneta ens tempta amb l'aventura d'embarcarnos per veure en directe en què consisteix una jornada de pesca, és qüestió de replantejar-se receptes que s'han perdut quan crèiem que vivíem davant d'un mar de gambes. Una feina d'informació des de baix que pot dibuixar un nou mapa de gust en una península que té molt per descobrir. La subhasta del peix a la tarda -allà hi trobarem invariablement Enric Arcalís, del mercat de la Concepció- o els coberts d'accés -que semblen agafats d'una pel·lícula dels Soprano- tenen tant de caràcter com els bitxos que es van consolidar al barri de la Barceloneta.

Agost 2015

EL PAIS - 30/08/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/29/catalunya/1440878358_669986.html

La impunidad reina en Airbnb Usuarios del portal alquilan decenas de viviendas, muchas sin licencia y que son realquiladas sin conocimiento de los propietarios PER: STEFANIA GOZZER ARIAS / CLARA GIL DEL OLMO María Sánchez y José Pablo son dos de los perjudicados por Airbnb / JUAN BARBOSA

Los portales de alquiler de apartamentos turísticos, como Airbnb, han abierto la puerta a falsos anfitriones que llegan a anunciar decenas de pisos diferentes. La mayoría se trata de viviendas arrendadas a largo plazo por sus propietarios a gente que nunca llega a habitarlas. Por el contrario, estos inquilinos las explotan como alojamiento para viajeros, a veces sin que lo sepa el verdadero dueño. La actividad les suele reportar un beneficio superior en un 150% a lo que pagan por el inmueble. Unos ingresos que no declaran a la Agencia Tributaria.

El 30% de los usuarios de Airbnb tiene más de un anuncio en el portal, según fuentes de la empresa. "La plataforma se dirige a personas que alquilan un espacio en la casa en la que viven o el piso entero", defiende un portavoz. Admite que los profesionales también la usan, aunque no lo tengan fácil: "La web les exige mantener un perfil individualizado por cada propiedad".

Agost 2015

Algo que no ha supuesto un obstáculo para Oscar y Diego, el perfil que más anuncios de Barcelona tenía en este portal el pasado abril, según la web Inside Airbnb. Sumaban 77, todos con licencia. Laia & Mohamed, en cambio, cuentan con una decena de ofertas pero en solo cuatro de ellas se pueden leer los números de inscripción en el Registro de Turismo de Cataluña. Cristina y Onix; solo lo muestran en tres de sus 14 anuncios y Luciana, en ninguno de los 12. La normativa exige que este número sea visible en cualquier tipo de publicidad de pisos turísticos. La infracción por no hacerlo puede alcanzar los 3.000 euros.

Sin embargo, nadie ha sido sancionado por esta causa, según admite el Ayuntamiento. "La prioridad había sido la detección de pisos sin licencia, aunque a partir de ahora se va a poner el foco en la oferta legal por Internet, de modo que se pondrán esfuerzos y recursos en la detección de los anuncios sin número de inscripción", afirman fuentes del Consistorio.

De haberlo hecho antes, María Sánchez cree que podría haberle ahorrado un problema y 1.400 euros en trámites. Su inquilina anunciaba cinco pisos turísticos en Airbnb y Wimdu, entre ellos, el suyo. Se enteró el día en que fue sancionada con 3.000 euros a raíz de las inspecciones municipales en la Barceloneta. "Lo más indignante fue que, pese a haber presentado toda la documentación que demostraba que ella era la que usaba el piso como apartamento turístico, seguían multándome a mí por ser la propietaria", lamenta Sánchez, cuya multa creció hasta los 15.000 euros por la reincidencia de Natalia, su arrendataria. Esta cobraba hasta 75 euros la noche por un inmueble que a ella le costaba 700 euros al mes.

El susto de José Pablo fue incluso mayor el día que le llegó a casa una multa de 90.000 euros. Hacía pocos meses que había estrenado inquilina: Natalia, la misma mujer que había metido en problemas a Sánchez. "Me levantaba por las noches pensando: ¡90.000 euros! Sufrí una depresión e incluso me planteé vender el piso para pagar la multa".

Tras una odisea de visitas al Ayuntamiento, ambos consiguieron que se precintaran sus pisos y se paralizaran las sanciones. Aún no pueden entrar en sus propias casas, pero tienen el compromiso del Consistorio de que desde ahora las multas se dirigirán a la inquilina

Agost 2015

problemática, que solo seis horas después de que le clausuraran el piso a Sánchez, ya había conseguido dos nuevos apartamentos para alquilar a turistas.

Para el geógrafo investigador del fenómeno Airbnb en la Universitat Rovira i Virgili, Albert Arias, más que las inspecciones, la clave está en no permitir que se publiquen anuncios de apartamentos sin licencia: "Los pisos turísticos ilegales ya existían antes, pero canales con tanta potencialidad como Airbnb agravan el problema", concluye.

Agost 2015