Crònica de la Barceloneta. Gener 2016 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

GENER 2016

El primer baño de un 2016 olímpico .................................................................................................................. 3 Els nous arrossos de la Barceloneta ................................................................................................................... 5 El Port Vell, sota la lupa ......................................................................................................................................... 8 Colau estudia com reduir l'oferta turística per zones................................................................................ 12 Polèmica pel trasllat d’una font a la Barceloneta ....................................................................................... 15 La Barceloneta i el Port Vell, d'esquena......................................................................................................... 17 Tinta digital ............................................................................................................................................................. 20 Banderes de la Barceloneta ............................................................................................................................... 22 La Barcelona del port ........................................................................................................................................... 25 Barcelona ordena el cese de 388 alojamientos turísticos y tramita el precinto de 33 .................... 34 Barcelona ordena el cierre de 400 pisos turísticos ilegales y multa a 500 .......................................... 36 Plan de choque para impulsar la economía cooperativa, social y solidaria en Barcelona ............. 39 Barcelona multa 482 apartaments il·legals................................................................................................... 42 Marina Port Vell, elegancia y eficacia ............................................................................................................. 45 El Mobile World Congress pone a enfriar las cervezas ............................................................................. 47 Sissí, emperadriu................................................................................................................................................... 50 El Palau de Mar será la nueva sede de la asociación Barcelona Tech City .......................................... 51 El Hermitage vuelve al punto cero .................................................................................................................. 53 El consistori expedienta 344 pisos turístics il·legals al districte i en precinta 15 .............................. 55 Merendando con mujeres irrepetibles .......................................................................................................... 57 Maldecaps pel preolímpic .................................................................................................................................. 59

Gener 2016

EL PAIS - 01/01/2016 - http://deportes.elpais.com/deportes/2016/01/01/actualidad/1451657436_785410.html

El primer baño de un 2016 olímpico -

Gemma Mengual y Ona Carbonell, protagonistas del tradicional chapuzón de año nuevo en la playa de la Barceloneta

Mengual y Carbonell, en la Barceloneta. / ANDREU DALMAU (EFE)

Las nadadoras Ona Carbonell y Gemma Mengual, componentes del dúo español de natación sincronizada, han sido las protagonistas del tradicional primer baño anual que organiza el CN Atlètic Barceloneta.

Enfundadas en trajes térmicos, Carbonell y Mengual ofrecieron una coreografía en la playa de San Sebastián justo antes de que un nutrido grupo de bañistas participarán en este tradicional baño que hace 18 años que se celebra.

Gener 2016

Esta ha sido la particular manera con la que el dúo español ha dado la bienvenida de año, un año olímpico en el que Carbonell y Mengual tienen el reto de obtener medalla en los Juegos de Río de Janeiro del próximo agosto.

En la playa de San Sebastián se dieron cita un buen número de bañistas, buena parte de ellos disfrazados, y que pudieron observar una hora antes de la cita anual (12:00) la exhibición de las dos nadadoras españolas de sincronizada.

Al término de su actuación, tanto Mengual como Carbonell se mostraron satisfechas con la experiencia. "Ha sido muy divertido. La verdad es que no habíamos hecho nunca juntas una exhibición así en el mar, con frío, con neoprenos, es diferente de en una piscina normal. Ha sido divertido, nos hemos visto en diferentes situaciones", ha dicho Mengual.

Ona Carbonell también ha coincidido. "Hacer sincro que es lo que nos gusta, lo que nos apasiona, en un ámbito más divertido, sin tanta presión, sin que nadie te valore ni te puntúe, es muy guay. El mar nos encanta a las dos. Hacía un poco de frío y yo tengo criofobia, porque tengo frío siempre, pero ha sido divertido", ha asegurado.

Gener 2016

DIARI ARA - 05/01/2016 - http://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants/els-nous-arrossos-de-la-barceloneta

Els nous arrossos de la Barceloneta Can Ros i el Nou Ramonet, dos clàssics de la cuina marinera de la Barceloneta, renoven la seva proposta amb xefs que aposten per la tradició creativa PER: RICARD MARTIN Onada de renovació a la Barceloneta. Dues de les nissagues d’arròs i mar més clàssiques de la península de Ciutat Vella posen el comptador a zero, amb una proposta gastronòmica tan personal com ancorada en el respecte a la tradició.

HERRERA ‘ON THE BEACH’ El Nou Ramonet, obert el 2003, és el fill de Can Ramonet; hi pesa una tradició de taverna i restaurant de 300 anys. El mestre del Manairó, Jordi Herrera, que a partir d’ara assessora el Nou –que es va obrir, com qui diu, per ubicar la gent que no cabia a la casa mare–, diu que és un repte freudià: “Ens hem psicoanalitzat una miqueta i hem arribat a la conclusió que cal matar el pare”. Bé, no cal ser tremendistes: vol “que el fill desenvolupi la seva personalitat respectant el que li hem ensenyat” (el xef de la família, el Marc Francès, havia sigut alumne d’Herrera al CETT).

Res de canvis bruscos: “Això és un restaurant tradicional i la manera d’evolucionar serà tradicional”, vaticina Herrera, que aposta per donar la volta a allò de tota la vida més que pels xuts de nitrogen (tot i que d’aperitiu et posa unes brutals sardinetes fumades a cop de bufador i romaní).

Per més endavant es guarda molts rocs a la faixa (com, per exemple, un arròs escabetxat amb tripa i sardines que fa salivar) i “la intenció de fer suau allò fort i viceversa”. Uns musclos al vapor amb allioli de poma, tota una troballa, en són un magnífic exemple. De fet, pronostica que al Nou Ramonet arribaran els aires de radicalitat marina del Manairó, aquells que agermanen la imaginació carnívora de subsistència de la Catalunya interior amb el mar: tripa de rap, galeres

Gener 2016

fumades. I tindran un forn Josper “on es rostiran peixos enormes, com qui fa tot un porc a la brasa”.

JASP DE LA PAELLA I uns carrers més avall, a Can Ros, s’ha jubilat la cap de cuina, després de 44 anys de servei. “Era el moment idoni per afrontar la renovació”, explica la Marta Cid, cinquena generació d’una nissaga que va obrir una taverna el 1908, i ha parit també la Mar Salada. Jove i experimentat, Jordi Kevin Ballester –que va estar tres anys al Gresca i ha sigut també alumne d’Herrera– en té la responsabilitat.

Curiosament, Ballester va aprendre a fer paelles a la muntanya: “Fa vint anys, al Duran del Pertús, al barri dels Límits”. I en els límits es mou la seva cuina: a la cuina, la marca d’un arròs de capipota i llagostins (12 hores de sofregit amb nyores, costa aguantar les ganes de sucar-hi pa) promet molt. No és una carta llarga: “No me’n fio gaire, quan veus cent plats”, diu. A part de les tapes Barceloneta style, tenen tres arrossos (l’esmentat de capipota, el negre amb sípia i carxofes i la paella marinera) que pujaran a cinc, flanquejats per plats divertits, com un durum d’ànec confitat amb chutney de mango i d’altres que posaran catxondos els fans de la taverna (servidor: tripes de bacallà amb cargols!). I un menú de migdia que, a bon preu, posa peix fresc a taula. Mar i muntanya, budells de peix, sang nova a la Barceloneta

El Nou Ramonet

El germà petit de Can Ramonet, un clàssic absolut de la Barceloneta, ofereix una cuina marinera tradicional, amb tocs gastronómics contemporanis. A El Nou Ramonet es cuiden molt tot el que passa pels seus fogons: els peixos i mariscs són sempre frescos i els productes de muntanya són autòctons i de temporada. La carta de vins també aposta per la

Gener 2016

qualitat amb una bona selecció referències nacionals internacionals. Si voleu impressionar algú, ja sigui un client, la vostra parella o la sogra, ja sabeu a on anar.

Can Ros

Cuina marinera des del 1911 amb una carta acurada, productes frescos i especialitats com l'arròs a la marinera i les postres casolanes. El xef Jordi Kevin Ballester respecta la tradició marinera però alhora li fa un lífting sense complexos.

Gener 2016

DIARI ARA - 09/01/2016 - http://www.ara.cat/suplements/arabcn/Port-Vell-sospita_0_1501049915.html

El Port Vell, sota la lupa L’Ajuntament inspeccionarà si les noves instal·lacions de la marina de luxe se cenyeixen al projecte aprovat després de veure com l’edifici que havia de ser la recepció es destina tot a restaurant i bar PER: MARIA ORTEGA

Era un dels projectes aprovats per l’aliança CiU-PP que Barcelona en Comú portava escrit en vermell -i en majúscules- a la seva llista electoral d’iniciatives a intentar revertir. La conversió del Port Vell en una marina de luxe per a grans iots encara no ha escrit el seu últim capítol. La manera com s’han repartit els usos dels dos edificis que s’han construït sobre l’aigua amb la reforma ha posat l’Ajuntament en alerta. Sobretot el fet que l’edifici que havia de ser la recepció -que havia d’acollir espais com vestuaris a més d’una zona de restauració d’ús exclusivament privat- es destini íntegrament a restaurant i cocteleria. El govern d’Ada Colau, per mitjà de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin -que va saltar a la palestra pública com a activista i gran opositora al projecte-, ja ha verbalitzat la sospita que el nou restaurant OneOcean Club no s’adiu al pla aprovat.

Gener 2016

“Havia de ser sobretot un punt de trobada per als usuaris de la marina, una recepció per a tripulants, i ens hem trobat que tenim un nou restaurant de luxe i de concurrència pública en una ubicació privilegiada”, denuncia Pin. La regidora avisa que el consistori té previst inspeccionar la zona per veure si realment hi ha infraccions i, si és així, activar un expedient sancionador.

Pin prefereix no donar més detalls d’aquesta intervenció per no posar en alerta els responsables de l’espai, inclòs a la Marina Port Vell, que el 2010 va ser adquirida pel grup britànic Salamanca Group per convertir-la un nou espai destinat a iots de gran luxe (ja hi ha invertit més de cent milions d’euros) i que ara ha rebatejat com a OneOcean. Per reservar taula al restaurant -i per tenir accés a espais com el gimnàs o la cocteleria-, i tal com s’especifica a la pàgina web, cal ser soci -ho són de manera directa els propietaris i patrons d’embarcacions amb amarratge a la marina i els directius d’empreses que hi tenen oficines, i ho pot ser qui rebi l’autorització de la direcció- o bé ser convidat per un soci.

Però aquest pas, tal com ha pogut comprovar aquest diari és fàcilment evitable perquè qualsevol que vulgui reservar taula es pot fer soci sense necessitat de cap padrí, al mateix restaurant moments abans de l’àpat o posant algun dels noms que es faciliten des del local com a soci recomanador. “A la pràctica funciona com un local de pública concurrència més”, segons denuncia la regidora de Ciutat Vella.

El restaurant va obrir portes a principi de l’any passat amb un interiorisme espectacular obra d’El Equipo Creativo, que ja ha dissenyat locals de la factoria Adrià com el Tickets o el Pakta, i ofereix com a gran reclam el seu emplaçament exclusiu sobre la làmina d’aigua. Fonts de OneOcean neguen en rotund el caràcter de pública concurrència de l’espai i asseguren que el local s’adiu al projecte aprovat i que només hi accedeixen els socis.

El projecte inicial de la reforma preveia un edifici destinat exclusivament a restaurant, però fruit de la negociació política i de la reivindicació veïnal aquest espai va caure del pla definitiu i la reforma va servir per guanyar dos edificis: l’un, batejat com The Gallery, que inclou des d’un

Gener 2016

gimnàs per als tripulants fins a vestuaris, bugaderia i despatxos d’empreses del sector nàutic i també la recepció; i el del OneOcean Club, on hi ha el restaurant i la cocteleria. El projecte aprovat especifica que no s’hi admet cap ús de pública concurrència.

El director general de OneOcean, Paul Cook, explica que el restaurant “funciona i opera dins del marc de les restriccions previstes en la concessió administrativa” -que recollia, efectivament, l’ús de restauració- i defensa que el port esportiu “ofereix valor econòmic directe i significatiu a la ciutat de Barcelona: suma 750 milions d’euros anuals a l’economia local”. D’altra banda, els responsables de l’espai neguen que el nou equip de govern s’hagi posat en contacte amb ells per suggerir-los canvis en el projecte.

Remarquen que la reforma es va fer perquè les instal·lacions havien quedat petites i obsoletes per als vaixells de gran eslora que començaven a ser habituals a la ciutat i que el projecte de transformació es va fer de manera “negociada” amb l’Ajuntament, reduint, per exemple, el nombre d’edificis i canviant el tipus de tanca quan així es va posar com a requeriment. Asseguren que el resultat és un port que ofereix les millors prestacions als vaixells de gran eslora i que s’ha convertit en un nou reclam per a la ciutat, amb un disseny d’edificis, de la mà de l’estudi català Scob, que ha prioritzat la integració al paisatge portuari.

En paral·lel a aquesta inspecció sorpresa per verificar que totes les instal·lacions s’adiuen al projecte, la lluita del nou govern municipal també se centra en la tanca que impedeix l’accés fins a la línia de mar. En aquest cas preveuen posar sobre la taula de l’Autoritat Portuària de Barcelona un projecte alternatiu que garanteixi l’ús ciutadà del port, segons remarca la regidora: “El nostre objectiu és que es garanteixi l’accés al mar i, en això, tenim marge per negociar”. La tanca de la polèmica no és només la del moll d’Espanya, que es va instal·lar amb la reforma, sinó també les que hi eren amb anterioritat.

Gener 2016

Reunió amb Antifrau

L’equip de l’alcaldessa, Ada Colau, també té pendent una trobada amb l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que durant el 2014 va investigar la compra de la marina Port Vell per Salamanca Group després d’haver rebut una denúncia per presumptes irregularitats. L’Oficina va tancar aquella investigació sense detectar cap indici de delicte en l’operació. Tot i que inicialment l’Ajuntament va comunicar que la trobada es produiria abans que acabés el 2015, ara confia poder-la agendar ben aviat. Però de moment no hi ha una data tancada.

Gener 2016

EL PUNT AVUI - 13/01/2016 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/932160-colau-estudia-comreduir-l-oferta-turistica-per-zones.html

Colau estudia com reduir l'oferta turística per zones -

Els criteris s'han de pactar en el procés participatiu del pla d'allotjaments

A l'entorn de la plaça Catalunya, les places per a visitants tripliquen el nombre de veïns

PER: IVAN VILA

Barris amb més places d'allotjament turístic per habitant Foto: El Punt Avui.

Que la pressió turística a Barcelona és desigual i es condensa al centre és més que sabut, però el govern ha volgut precisar el mapa de l'oferta abans d'abordar la redacció del pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat), i ara sabem que a l'entorn de la plaça Catalunya, concretament en l'àmbit delimitat per la Gran Via i els carrers Pelai, Roger de Llúria i Fontanella, la ràtio s'acosta a les tres places per visitant per cada resident.

Gener 2016

Aquest és el cas més extrem, però hi ha vuit regions censals –de les 1.068 que té la ciutat– amb més llits per turistes que veïns, incloses tres de les quatre que, a banda i banda del passeig de Gràcia, i pujant fins al carrer Provença, donen continuïtat en sentit muntanya a l'àrea ja esmentada, i la porció del Gòtic delimitada per la Rambla i la Via Laietana i adjacent també a la plaça Catalunya. L'extrem de la Barceloneta a tocar de Sant Martí i algunes zones d'Hostafrancs i del front marítim del Poblenou són els altres punts amb prou allotjament perquè els veïns siguin minoria. La mitjana de la ciutat és de 6,4 allotjaments turístics per cada 100 veïns, i hi ha 25 barris que la superen. Al Gòtic la ràtio és de 53 per 100, i a Dreta de l'Eixample, de 50.

L'aplec de dades no es limita, però, a aquesta ràtio, i recull aspectes referits a l'urbanisme o la mobilitat, o el cens de botigues de records o bars i restaurants. Tot per definir les “unitats homogènies de regulació”, en terminologia municipal; és a dir, zones de característiques similars on s'aplicaran uns mateixos criteris, que variaran en funció de la tipologia d'àrea en qüestió.

Els paràmetres que s'acabin tenint en compte a l'hora de definir aquestes zones, però, es decidiran en el marc del procés participatiu del Peuat, en virtut del qual el govern municipal va dictar una suspensió de llicències que manté aturats 35 projectes hotelers o similars des del juliol. Per això la radiografia es traslladarà als participants en la reunió que se celebrarà demà, segona de la sèrie. La idea és que, un cop definides les pautes, sorgeixin propostes concretes de criteris de regulació en cada zona en una nova trobada a final de gener.

Aquí, el govern no descarta res: ni permetre un creixement “sostenible” de l'oferta en zones on n'hi ha poca (o cap: hi ha nou barris on no consta que hi hagi ni una sola plaça turística), ni establir topalls que coincideixin amb l'oferta existent, ni tan sols buscar fórmules, com ara el rescat de llicències, per tendir a reduir l'oferta en àmbits que es considerin ja sobresaturats. Seran les entitats convocades a les sessions participatives les que ho decidiran. La previsió del govern continua sent poder sotmetre el pla a aprovació inicial al març.

Gener 2016

El conveni de Turisme, congelat

L'Ajuntament de Barcelona no aplicarà per ara el conveni que Turisme de Barcelona va subscriure per crear la marca Barcelona Medical Destination a esquenes del consistori. Així es va decidir en una reunió que el regidor Agustí Colom, vicepresident també del consorci, va tenir dilluns amb el president de Turisme, Joan Gaspart. El consistori estudiarà el conveni i a partir d'ara serà present “en el màxim nivell de decisió” del consorci, va explicar Colom.

Gener 2016

BTV.CAT -13/01/2016 - http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/13/font-barceloneta-veins-obres-carrercarbonel/

Polèmica pel trasllat d’una font a la Barceloneta PER: MERCHE ARTACHO / ÀNGELS MOLINA

El trasllat d'una font pública de la Barceloneta ha despertat queixes entre els veïns del barri. Coincidint amb unes obres al carrer de Carbonell, el districte havia decidit canviar la font d'emplaçament i col·locar-la al Parc de la Barceloneta. Però això no ha agradat i davant la polèmica, l'Ajuntament ha decidit deixar-la al seu lloc.

A la Barceloneta hi ha deu fonts públiques, una de les quals és al carrer de Carbonell. Ara en aquesta via s’hi estan fent obres de clavegueram i la font s’ha de moure. Aprofitant les obres, el districte havia pensat canviar-la de lloc i col·locar-la al Parc de la Barceloneta, on uns altres veïns fa temps que ja en reclamen una.

Gener 2016

Els veïns del carrer de Carbonell es van assabentar del canvi fa pocs dies, quan van llegir el cartell que anunciava les obres, i no els va agradar la idea. L’Associació de Veïns de l’Òstia ja han fet una queixa formal a l’Ajuntament. Aquí és on han topat amb l’altra associació de veïns del barri, la de la Barceloneta, que estava molt contenta amb el canvi perquè consideren que al Parc de la Barceloneta fa temps que li cal una sortida d’aigua.

Finalment l’Ajuntament ha fet marxa enrere: la font es mourà uns centímetres mentre durin les obres perquè no molesti però després tornarà al seu lloc. Per trobar-hi una solució s’engegarà un procés participatiu, tal com es va acordar en l’últim plenari.

Gener 2016

EL PERIÓDICO - 15/01/2016 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barceloneta-port-vell-desquena4819930

La Barceloneta i el Port Vell, d'esquena -

L'ajuntament revisarà l'ús i la llicència del restaurant de la marina de luxe i insta el port a retirar-ne la tanca

Els veïns lamenten que la integració del complex al barri sigui nul·la i que a penes hagi empleat residents

PER: CARLOS MÁRQUEZ DANIEL

FOTO: La Barceloneta i el Port Vell, d'esquena

El 18 de març del 2012, aquest diari publicava una doble pàgina en què, sota el títol El Port Vell que ve, es presentava el projecte de renovació de la marina del centre de Barcelona. El desplegament informatiu incloïa una detallada descripció tècnica i urbanística del pla, així com la postura contrària dels veïns, que en aquests anys han protagonitzat, sense gaire èxit, una de les mobilitzacions ciutadanes més importants dels últims temps. La reforma es va acabar fa més

Gener 2016

d’un any i els iots de pel·lícula van i vénen per a disfrutar d’una posada a punt o per ser pintats. Mentrestant, a terra, el barri va tirant i manté intacte el rebuig al complex. Tot flueix, però amb la Barceloneta i el Port Vell d’esquena, l’un contra l’altre. I l’ajuntament, vigilant.

Aquí no es tracta de desempolvar la ja gastada polèmica entre natius i estrangers, entre barcelonins i turistes. En aquest barri intenten conviure de la millor manera possible amb els habitants accidentals. I no tan sols amb els vaixells que probablement sumen més metres quadrats que les minúscules vivendes de la zona, sinó amb els visitants que, sobretot a l’estiu, converteixen aquests carrers en el seu parc temàtic del descontrol. A la retina, la foto del jove sortint en pilotes d’un supermercat. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, vincula aquests dos fenòmens. «Hem d’aconseguir que la Barceloneta sigui un barri per als veïns, i un pol d’atracció turística com Marina Port Vell és una disfunció que alimenta l’aparició de més pisos il·legals». I ja que hi som: «Hem de recuperar l’accés dels veïns al mar, i reclamem la retirada de la tanca de la marina de luxe. El port és conscient del nostre desig».

No és un secret que l’actual govern està en contra del nou Port Vell. Però és un projecte aprovat que, a més a més, està en sòl dominat pel port de Barcelona. Gairebé blindat. Gairebé. L’Ajuntament sí que pot intervenir en els permisos, i això és el que farà. Pin avança que revisarà tant l’ús com la llicència del restaurant guanyat al mar, ja que aquest nou edifici, segons el pla, es va pensar per a l’entreteniment de les tripulacions, no pas per albergar un acabalat menjador.

TEIXIT SOCIAL / Oriol Casabella, de l’associació de veïns, explica que els navegants i treballadors del complex no han engrossit el teixit social de la Barceloneta. Hi són per coincidència física, res més, opina. «No hem percebut una millora en els comerços ni en els restaurants. Es queden aquí dins i no en surten». La regidora del districte comparteix la idea que els dos ens funcionen com a compartiments estancs. Casabella, que no amaga que li hauria agradat una mica més d’implicació per part de l’equip de Colau en aquests mesos, també denuncia que la propietat els va prometre una inversió al barri que no s’ha produït, així com llocs de treball per als veïns. Dels més de 80 empleats, segons Casabella, únicament dos són del barri pesquer.

Gener 2016

Regina Serrano, responsable de comunicació i màrqueting de One Ocean Port Vell, replica que la marina ha passat dels 17 treballadors del 2008 als 82 actuals, i que regularment envien a l’associació de veïns del barri de l’Òstia les ofertes laborals que vagin sorgint. «Sí que és veritat que hi ha vegades que el perfil que busquem és molt específic i no hi ha candidats des de l’associació» admet aquesta portaveu.

DISSENY / Els arquitectes Sergi Carulla i Oscar Blasco (SCOB Arquitectura i Paisatge) són els autors del disseny dels dos edificis de l’equipament, així com de l’entorn urbanístic del nou Port Vell. Ahir van mostrar el resultat del seu treball, cosa que ha permès conèixer les entranyes d’aquest port modern. Són de Barcelona i són professionals, de manera que, després de rebre l’encàrrec, van intentar maridar la voluntat del client i les limitacions del pla aprovat per l’ajuntament amb el que consideraven que era millor per a la seva ciutat. «Ens trobem un port desordenat, de nul·la relació amb el barri, industrial», assenyala Carulla.

Argumenten que van intentar «integrar al màxim els edificis a la ciutat». El resultat, segons defineixen, construccions que no malmeten l’horitzó perquè, al marge dels seus colors clars, imiten motius mariners, com la malla de formigó que emula la xarxa dels pescadors. El mateix objectiu va moure el disseny que van plantejar dels 16.000 metres quadrats de moll, on van buscar «generar una imatge de continuïtat amb la voluntat d’unir-ho tot en l’entorn». Van procurar minimitzar l’impacte visual dels edificis, que en un altre lloc de BCN podrien ser referent de l’arquitectura local. Però el destí els ha col·locat a la Barceloneta, en el cor mariner d’una ciutat poc donada a perdre el que considera que és seu.

Gener 2016

DIARI ARA - 16/01/2016 - http://www.ara.cat/suplements/arabcn/Tinta-digital_0_1505249502.html

Tinta digital Poden esborrar l’últim traç amb una sola tecla, no s’embruten les mans i no senten el soroll de la mina damunt el paper, ni l’olor elàstica de l’oli. Però el seu art és real. Pinzells tecnològics que ens transporten a mons inexplorats a l’altra banda de la pantalla, petita o gran. Il·lustradors que expliquen històries amb tinta digital PER: REGINA RODRÍGUEZ SIRVENT

De la Barceloneta a Hollywood

El primer record de la vida del Guillem H. Pongiluppi és quan Luke Skywalker mata el Rancor a les masmorres del palau de Java el Hud. Tenia tres anys i la seva mare l’havia anat a buscar a l’escola a mitja tarda per anar a veure El Retorno del Jedi -va dir que tenia visita al metge-. I esclar, això deixa marca. Sempre va tenir clar que volia ser director de cinema fins que ho va provar i va decidir dibuixar els mons que imaginava en lloc de dirigir-los.

Va començar sol des del seu estudi de la Barceloneta, aprenent dels millors, i després de deu anys es va convertir en un d’ells. La seva feina és traduir la literatura o les idees en dibuixos i transformar-los en imatges. L’última pel·lícula per a la qual ha treballat és World of Warcraft, dirigida pel fill de David Bowie. També el veureu als crèdits d’altres produccions de Hollywood, a

Gener 2016

la sèrie Cosmos, de National Geographic, i en la recopilació del millor art digital mundial dels últims anys. Els somnis de la infància sovint es compleixen. El Guillem ho fa cada dia, de la Barceloneta al món. (www.guillemhp.com)

La màgia quotidiana

L’Avi Ofer va néixer a Tel Aviv fa 40 anys. Va estudiar art a l’institut i va arribar a la universitat, però només va aguantar un any. “Sempre he tingut problemes per expressar-me parlant, així que vaig deixar que la mà dibuixés el que volia dir i la tauleta gràfica et dóna la llibertat de ferho a tot arreu”, explica. Es va perdre il·lustrant entre cafeteries de Tel Aviv fins que va descobrir Barcelona: “Sempre vaig pensar que la meva idea d’art encaixava més amb la del món occidental. El més important dels dibuix no és el traç, sinó transmetre la idea”. Fa quatre anys que treballa per les TED Talks i fa poc va fer un vídeo per a la cantant Amanda Palmer que es va viralitzar per tot el món. Barcelona continua sent una de les seves grans fonts d’inspiració: “L’energia que hi ha aquí no l’he trobada enlloc més.” El traç de l’Avi és naïf, inacabat, però sap exprimir les situacions quotidianes amb un estil intel·ligent i inconfusible. ( www.aviofer.com )

Gent sense cara

“El meu nom és un regal; crido l’atenció des del minut 0”. A la seva pàgina de Facebook ens rep amb un “ My name is Adolf, like the famous one ”. Aquest Adolf és creativitat a raig: frase que diu, frase que es podria emmarcar en alguna paret d’algun lloc. Assegura que sempre té un peu aquí i l’altre al seu món, però que els dos aquí no els ha tingut mai. Quan té els dos al seu món és quan apareixen els seus personatges, amb sons, olors i colors. Però no sempre ha sigut així. Després d’una vida de males notes i cap vocació va decidir estudiar Reparación de equipos electrodomésticos de consumo (té 30 anys, no 64): “Imagina’t, encara es reparaven!” Després va cursar dos anys a l’Escola de Mitjans Audiovisuals i d’allà va néixer el dia que va saber que seria il·lustrador la resta de la seva vida. I aquell dia els seus personatges ja no tenien cara. “No va ser cap decisió, em va sortir així, però és fàcil veure si somriuen”. De veritat, no us el perdeu. ( www.adolfrodriguez.com )

Gener 2016

EL PERIÓDICO - 17/01/2016 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/francisco-lopez-tey-creadorbandera-barceloneta-barcelonejant-4823393

Banderes de la Barceloneta Francisco López Tey va crear l'ensenya del barri de pescadors en reacció a les obres dels Jocs PER: MAURICIO BERNAL

FOTO: FERRAN NADEU

Quan s’hagin fos els pols i hagin retrocedit les platges i els vaixells naveguin pel canal Joan de Borbó, antic passeig d’ídem, potser, qui ho sap, els passatgers veuran de totes maneres les mateixes banderes que avui pengen als balcons, possiblement estripades, i es preguntaran què són, què representen, banderes de què. Potser són vaixells a la recerca d’un últim rastre de vida, en un món arrasat per la calor, i no seran viatgers sinó exploradors, una missió científica, ¿per què no? Però igual: les banderes blaves i grogues onejaran amb la melancolia deguda als paisatges arruïnats per l’apocalipsi.

Gener 2016

El passeig que avui encara condueix fins a la platja té aquesta raresa, i la té el barri de la Barceloneta en general: als balcons hi onegen banderes, com onegen a la resta de la ciutat, però la més popular és la del barri, blava i groga i amb el seu escut al mig. Al passeig que l’hecatombe tornarà canal n’hi ha una cinquantena de penjades, i als carrerons interiors hi abunden i es confonen amb la roba posada a assecar. No s’ha de descartar que sigui una anomalia de territori insular, perquè tots tenen la seva i la Barceloneta és una illa, com tothom sap. No és coincidència, per una altra part, que les banderes hagin aparegut en els moments més ferotges de l’enuig contra el turisme, i en general contra el model de ciutat. I en qualsevol cas, hi ha el tema de sempre amb les banderes: la identitat.

Anomalia crida anomalia, i potser la més captivadora de les banderes de la Barceloneta és que el seu creador viu: té 71 anys, va ser mariner tota la vida i un dia, fa un quart de segle, va decidir que havia de donar una ensenya al seu barri. «S’anaven a fer els Jocs i jo vaig veure que estaven tirant a terra tota la Barceloneta i l’estaven fent nova, i que s’estaven carregant tot l’encant del barri pescador. Vaig pensar que al cap del temps ni tan sols se sabria que havia sigut un barri de pescadors. I vaig decidir fer la bandera». L’home que va crear una bandera es diu Francisco López Tey, i encara que va néixer i va viure la major part de la seva vida a la Barceloneta fa poc es va mudar al carrer de Robadors, al Raval: el seu pis és fàcil d’identificar perquè és l’únic del vell Barri Xino on oneja el pavelló insular.

«Bé, en realitat hi ha un xaval amic que també va viure a la Barceloneta i que també té una bandera al balcó. Però a part d’ell i de mi no hi ha ningú més».

MELANCOLIA TÈXTIL

Fa molts anys, per pròpia voluntat, López Tey va començar una infatigable recopilació de documents del barri que a la fi va donar lloc a la creació de l’Arxiu Popular de la Barceloneta; també per voluntat pròpia, i encoratjat en part pels privilegiats coneixements del barri que havia obtingut d’aquell projecte, va decidir fer la bandera. «Primer hi vaig posar el blau de l’aigua i el groc de la sorra. Després, a l’escut, una barca llatina, la que usaven els pescadors, i el

Gener 2016

far de la Barceloneta, que era on és ara la Torre del Rellotge, a més de la bandera de Sant Jordi i la catalana». De la seva butxaca, López Tey va fer fer una desena de banderes, les va repartir pels carrers engalanats per a la festa major i en va guardar una per al sacerdot de l’església, «amb un escrit on van quedar explicades les raons per fer-la». La bandera va tenir una primera vida als anys 90, però va caure en l’oblit, de la manera melancòlica com li pot passar una cosa així a una bandera, i fa un parell d’anys va ressuscitar. «Quan va començar l’afer del turisme em va trucar el president de l’associació de veïns i em va dir si la podia fer servir, i li vaig dir que sí, és clar».

Molts coneixen López Tey a la Barceloneta, però no tants saben que és l’autor de la bandera. Un dia, de fet, va anar a la redacció del diari del barri a demanar una rectificació, perquè van publicar que l’havien creat «els nois de l’arxiu». Nimietats. Ara, com tot artista quan triomfa el seu treball, s’omple d’orgull cada vegada que va al seu vell barri i veu la seva obra per tot arreu.

Gener 2016

DIARI ARA - 17/01/2016 - http://www.ara.cat/suplements/diumenge/BARCELONA-del-port_0_1505849406.html

La Barcelona del port El Museu Marítim recupera una col·lecció de cianotípies de principis del segle XX que mostren la construcció del dic de l’Est i l’activitat portuària PER: XAVIER THEROS

Embarcador de les Golondrines, vista des de l'edifici de l'Autoritat Portuària. Al fons es veu la seu flotant del Club Marítim, i en primer pla, les diligències dels hotels esperant els viatgers

Amb certa freqüència, dels arxius barcelonins n’emergeixen petits tresors, records i històries que havien passat a l’oblit, i que un cop retrobades ens ajuden a entendre millor el nostre passat. Això és el que he pogut comprovar al Museu Marítim de Barcelona (MMB) gràcies a l’arxivera i arqueòloga Susana Muriel, que em va mostrar les cianotípies d’aquest reportatge. Com ella mateixa m’explicava, una cianotípia és un antic procediment fotogràfic per copiar un original gràcies a les sals de ferro, de les quals s’obté una reproducció de color cian o blau. Es feia servir antigament per copiar plànols d’arquitectura, perquè era un sistema molt barat, cosa que suggereix que les fotografies localitzades en aquesta ocasió eren copies de treball,

Gener 2016

pensades per documentar les obres que es van realitzar al port barceloní en les dues primeres dècades del segle XX.

Segons em va aclarir la conservadora de les col·leccions fotogràfiques del museu, Silvia Dahl, aquestes imatges del port de Barcelona van arribar el gener del 1975 sense expedient de donació i amb les cianotípies enganxades a fitxes de cartró, una pràctica força habitual en aquells anys. L’arxiu fotogràfic del museu és hereu de la col·lecció de l’Institut Nàutic de la Mediterrània (1929-1936), que va ser el seu precedent. Mitjançant adquisicions i donacions diverses, el fons es va anar ampliant fins que el 1960 constava de 3.245 fotos en paper i 1.535 clixés. L’arxiu es va reorganitzar a partir de la dècada del 1990, quan se li va aplicar el primer tractament informàtic. I el 2011 ja comptava amb 140.000 fotografies, amb les quals actualment s’està creant un banc digital que permetrà la recerca i consulta d’imatges, de manera presencial o en línia. Com em comentava la senyora Dahl, una de les principals dificultats d’aquest material ha sigut sempre identificar i catalogar les peces que s’hi guarden, perquè moltes no han generat cap expedient ni registre de donació que aclareixi la seva procedència, cosa que ha obligat els que hi treballen a fer una mica de detectius. Concretament, d’aquesta col·lecció de cianotípies només sabem que formaven part d’un conjunt que es guarda a l’arxiu de l’Autoritat Portuària, on tenen els negatius originals.

A RECER DELS TEMPORALS

Parlo amb el senyor Javier Aznar, un autèntic especialista en el port de Barcelona, que m’explica el que es veu a les imatges: les obres realitzades en el dic de l’Est entre el 1901 i el 1915, a fi de protegir les instal·lacions portuàries de les violentes llevantades que periòdicament s’abatien sobre aquest tram del litoral.

El port de Barcelona es va començar a modernitzar entre les dècades del 1850 i del 1870, amb els treballs dels enginyers José Rafo i Julio Valdés, que en van dissenyar els respectius projectes d’ampliació. Això va ser possible gràcies a la creació de la Junta d’Obres del Port de Barcelona, l’any 1868. Llavors el nostre port estava exposat a fortes tempestes hivernals que causaven

Gener 2016

grans desperfectes, com la del desembre del 1890, quan les onades van esclafar una gavarra contra Can Tunis. Es van aixecar ones un metre superiors al nivell habitual, i es van haver de rescatar diversos nàufrags. El mateix problema es va repetir el novembre del 1891 i el febrer del 1894, quan els forts vents van trencar les amarres del vapor Navarra ; així com el novembre del 1896 i el 1898. Fruit de la fúria dels elements, el desembre del 1898 van començar la reparació dels desperfectes del dic de l’Est, i tres anys més tard se n’iniciava la prolongació. Les cianotípies trobades a l’arxiu del Museu Marítim mostren precisament les obres que es van dur a terme per construir el trencaonades del dic.

Aquest projecte implicava utilitzar grans blocs de pedra que inicialment havien de procedir de les pedreres de l’Esperó, a Montjuïc. Però les autoritats militars del castell s’hi van oposar, i els contractistes de les obres van trobar una alternativa a les pedreres de la Falconera, al Garraf, on es va construir un port artificial per carregar en vaixell les pedres fins a la capital catalana. Aquesta iniciativa va arrencar el 1901, i un any més tard ja era operativa. Mentrestant, es va poder arrendar una pedrera de grava a Montjuïc per fabricar-hi els blocs de formigó de vuitanta tones que formarien el futur trencaonades. Les obres de prolongació avançaven, diàriament es tiraven al mar set o vuit blocs que el 1904 ja començaven a sobresortir de l’aigua. Pel mur intern del dic es van construir diversos blocs de 600 tones, buits per dintre, que es transportaven al seu lloc i després s’omplien de formigó. Aquesta tasca es va accelerar després del gran temporal del novembre del 1905, que va enfonsar totes les barques i gavarres amarrades al dic de l’Est.

FARS, VAGUES I TINGLADOS

Una de les imatges més fàcils de reconèixer en aquesta col·lecció de fotografies mostra la torre del moll dels Pescadors, poc abans que el far fos substituït per l’actual rellotge. Aquest edifici data del 1772, originalment un baluard on hi havia la seu de la Comandància de Marina i l’oficina de passaports. Però l’any 1904 ja no tenia cap utilitat i s’hi va instal·lar un rellotge de quatre esferes. En aquesta imatge es pot distingir la silueta de la muntanya de Montjuïc i del monument a Colom, així com els barrils i les diverses mercaderies que descansaven per tot arreu.

Gener 2016

Interior dels tinglados, els magatzems que acollien les mercaderies que entraven i sortien de Barcelona via marítima

En una altra fotografia es mostra l’interior d’un dels tinglados del port, amb les piles de sacs que s’hi emmagatzemaven. Inicialment, eren petits aixoplucs amb grues que permetien apilonar els materials que s’hi guardaven; els primers van aparèixer als molls de la Muralla i de Barcelona. El primitiu Dipòsit Comercial es va construir el 1862 en el lloc on hi havia hagut el Baluard del Migdia, a l’inici de l’avinguda Icària. Però estava mal situat per carregar i descarregar vaixells, i el 1881 es va començar a edificar un nou Dipòsit Comercial que no es va acabar fins al 1904, dotat amb instal·lacions modernes que incloïen ascensors i cintes transportadores, i que actualment és el Palau de Mar, que allotja el Museu d’Història de Catalunya. El 1905 apareixien els famosos tinglados del moll de la Muralla i de la Barceloneta, que van estar en funcionament fins al 1960 i el 1990, respectivament. I encara se’n van fer quatre més, dos al moll de Barcelona i dos al de Balears, de menor superfície i capacitat. En aquells anys, el port disposava de 46 grues manuals, 4 de vapor i 31 d’hidràuliques, així com d’una xarxa interna de ferrocarril de 9 quilòmetres que comunicava els molls principals; el 1913 l’estació Barcelona-Puerto estava situada darrere la duana.

Gener 2016

És justament des del Dipòsit Comercial que es va fer una altra fotografia que mostra l’inici del passeig Nacional (ara Joan de Borbó), ple de carruatges de cavalls i genets, i homes que tiren de carros de mà. Arbrets esquifits i les reixes de ferro que tancaven les instal·lacions portuàries, i al fons, botigues amb grans tendals. La Barceloneta ja no era un barri de pescadors, sinó un enclavament industrial associat a les activitats del port i on eren freqüents les protestes obreres, com la vaga metal·lúrgica del 1910 o la de descarregadors del moll del 1911.

EL MUNDIAL PALACE

L’any 1908 hi va haver una visita de les autoritats a les obres del port, que va tenir de cicerone d’excepció el president de la Junta del Port, el senyor Bosch i Alsina. A bord de la llanxa de vapor La Ligera van sortir del moll de la Pau, van visitar la dàrsena del Morrot i els tallers de blocs artificials de formigó que també surten retratats en les cianotípies, així com la matxucadora elèctrica o la grua Goliath. Per a aquest projecte es van fer servir diverses tècniques, fins que l’enginyer en cap Julio Valdés va presentar el seu model de caixes bloc el 1907, que l’any següent es va presentar al XI Congrés de Navegació de Sant Petersburg. Cada caixa bloc feia 25,2 metres de longitud, 7,8 d’alçària i 6 metres d’amplada. La sorra es treia de Can Tunis i la matxucadora era capaç de produir diàriament 120 metres cúbics de pedra partida. El formigó es pastava amb aigua de mar, i es transportava en unes vagonetes sobre rails que tenien un fons anomenat llom d’ase, de manera que només s’havien d’obrir les portes laterals per abocar-ne el contingut en els motlles dels blocs. Un cop secs es portaven fins al pont grua del moll de Catalunya, on els carregaven a la barcassa llençablocs i a la càbria Franco, que els traslladava al seu lloc. La premsa explicava que al final d’aquella visita hi va haver un aperitiu, i que va acabar amb el recitat de diversos poemes a càrrec dels enginyers Melcior de Palau i Julio Valdés, que van ser molt aplaudits per tots els pressents. Aquell mateix any, el 1908, es va inaugurar el Mundial Palace, on actualment hi ha la seu de l’Autoritat Portuària.

Gener 2016

Façana de l'edifici de l'Autoritat Portuària quan encara era l'Estació Marítima.

Aquest edifici es va construir entre el 1903 i el 1907 com a embarcador de passatgers. La planta baixa acollia una sèrie de serveis per als viatgers que arribaven o sortien de Barcelona per mar, una estafeta de Correus i l’oficina de vigilància del port. L’any 1908 es va inaugurar al primer pis el restaurant Mundial Palace, que oferia la bullabessa de peix com a plat del dia i un menú vegetarià els dissabtes. En aquest local de luxe, una orquestra tocava durant els àpats, i s’hi van organitzar grans banquets a personalitats com Alfons XIII i el músic Enric Granados, o grans trobades de la Lliga Vegetariana o dels esperantistes catalans. Com que al segon pis s’hi allotjava el personal del restaurant, molta gent va creure que era un hotel, i així es va arribar a anunciar en la premsa de l’època. En commemoració del cinquantè aniversari de la Junta d’Obres del Port, el 1918 es va transformar en la seu d’aquell organisme. En aquesta imatge de l’antic embarcador de passatgers es poden veure les palmeres del senyorial passeig Colom, que des del 1888 era un dels llocs preferits pels barcelonins. També s’hi poden veure els tinglados del Moll de la Fusta, on va treballar de vigilant nocturn el poeta Joan Salvat-Papasseit.

En una altra fotografia feta just des d’aquest mateix edifici, s’hi veu l’embarcador de les Golondrines, on es llegeix: “Vapores Golondrinas, Baños” (llavors el passatge valia entre 10 i 15 cèntims). També apareix el lloc on atracaven els vaixells que anaven a les Balears, i l’edifici

Gener 2016

flotant del Reial Club Marítim de Barcelona; el març del 1911 van substituir l’antiga seu per una de nova que va ser fondejada en aquest moll de les Drassanes, malgrat que per aquelles dates ja s’estava projectant la futura construcció d’un edifici monumental d’estil modernista, que va dissenyar l’arquitecte Enric Sagnier i que es va inaugurar l’estiu del 1914. A la dreta de l’espectador es veu una filera de carruatges dels hotels de la ciutat, que esperaven els passatgers del correu de Mallorca. Es distingeixen els vehicles de l’Hotel Continental i de l’Hotel Oriente de la Rambla, així com de l’Hotel España del carrer de Sant Pau.

Pel que fa a les obres del dic de l’Est, les llevantades del gener del 1911 hi van tornar a produir grans desperfectes. En els últims mesos del 1914 es va construir bona part del trencaonades, que en les dècades posteriors es convertiria en un lloc d’esbarjo. Estava previst que les obres s’acabessin l’any 1916, però diverses raons ho van impedir (l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la conflictivitat social, i fins i tot els temporals que el 1920 van tornar a fer-hi grans destrosses), i no es van enllestir fins al 1925.

Les cianotípies que documenten l’ampliació del dic de l’Est només són uns dels molts tresors que guarda el Museu Marítim de Barcelona. En parlo amb el seu director, el senyor Roger Marcet, que està a punt d’inaugurar, el dia 23 de gener, la nova porta d’entrada a l’edifici, per primera vegada encarada al mar. Segons m’explica, aquest canvi d’ubicació permetrà l’accés directe des del carrer a l’espai medieval de les antigues Drassanes, un vestíbul de mil metres quadrats visible des de l’exterior, transformat en un passatge públic i gratuït que es podrà veure des de la Rambla i que donarà pas al Raval.

NOU ACCÉS I MIRADOR AL MARÍTIM

Aquesta nova façana principal disposarà de dos aparadors laterals, amb decoracions temporals relacionades amb la cultura marítima del nostre país, pensades per cridar l’atenció dels vianants. A dins, els visitants hi trobaran una gran botiga circular, les taquilles i l’ampliada cafeteria-restaurant Norai, que du sis anys oberta al públic convertida en un popular punt de trobada, que oferirà plats de peix en la majoria dels seus menús.

Gener 2016

Aquest vestíbul també disposarà d’un gran mural de Mariscal i d’un mòbil de Raul Beteta penjat del sostre, de vuit metres de llargada, que representarà una balena en moviment que, a mesura que vagi nedant, es transformarà en un veler. Per últim, hi haurà un mirador al qual es podrà accedir per una escaleta de cargol, des del qual es podrà gaudir d’una vista inèdita de l’edifici, la ciutat i el port, i on s’organitzaran exposicions temporals. Tot això es preveu que anirà acompanyat, l’estiu d’aquest mateix any, d’una ampliació de la ruta didàctica que mostra l’edifici. A partir de la torre del segle XIII, es pujarà al pas de ronda i als jardins del Baluart, on entre altres coses es mostrarà in situ la feina del mestre d’aixa. Raons més que suficients perquè els barcelonins tornin a disfrutar d’un dels espais més singulars de la ciutat marítima.

EL TITANIC ESPANYOL

Entre les imatges que es poden veure en aquesta col·lecció de cianotípies del Museu Marítim hi ha la d’un gran vaixell fent reparacions al dic sec. Es tracta del Valbanera, que va passar pel servei de carenat de la nostra ciutat els anys 1907 i 1910, les dues vegades per rascar i pintar el casc.

El 'Valbanera', un transatlàntic que transportava càrrega i emigrants cap a Amèrica

Gener 2016

Era un vapor que havia sigut construït a Glasgow per encàrrec de la Pinillos, Izquierdo y Compañía, desplaçava cinc mil tones de registre i era la nau més gran de les que havien passat pels tallers barcelonins. Aquest transatlàntic transportava càrrega i emigrants cap a Amèrica i era l’antítesi del luxós Titanic. No obstant això, va ser comparat per la premsa amb el seu famós homòleg perquè també va patir un tràgic naufragi, a principis de setembre del 1919.

El Valbanera va salpar de Barcelona l’agost d’aquell any, sota el comandament del capità Ramón Martín Cordero, amb una càrrega de teixits. A Màlaga i a Cadis van pujar-hi diverses partides d’olives i vi, i una vegada arribat a les illes Canàries s’hi van afegir més de mil emigrants en direcció a Puerto Rico, Cuba, Galveston i Nova Orleans. Diu la llegenda que, en sortir de Santa Cruz de La Palma, va perdre una ancora, la qual cosa es va interpretar pels mariners com un presagi funest. Tot i així, la nau va arribar sense novetat a Santiago de Cuba, on va baixar part del passatge. Però quan seguia camí cap a l’Havana el va sorprendre un huracà, i es va veure obligat a canviar de rumb per provar d’escapar del temporal endinsant-se en el golf de Mèxic.

Oficialment desaparegut, el Valbanera no va ser localitzat fins nou dies més tard per un guardacostes nord-americà, en els Cayos de Florida. No es va trobar cap supervivent, van morir els 488 passatgers que eren a bord. Des de llavors, les restes segueixen encallades en el Halfmoon Shoal (els baixos de la mitja lluna), on la catàstrofe va inspirar Hemingway el seu conte Després de la tempesta.

Gener 2016

LA VANGUARDIA - 18/01/2016 - http://www.lavanguardia.com/vida/20160118/301488981802/barcelona-ordenael-cese-de-388-alojamientos-turisticos-y-tramita-el-precinto-de-33.html

Barcelona ordena el cese de 388 alojamientos turísticos y tramita el precinto de 33 -

El Ayuntamiento de Barcelona ha ordenado el cese de la actividad de 388 alojamientos de uso turístico, ha precintado 16 por no atender a la orden de la cese de actividad, y otros 17 están en período de precinto.

La teniente de alcalde de Urbanismo, Janet Sanz, ha explicado este lunes en rueda de prensa que se han abierto 482 expedientes sancionadores a pisos que operaban ilegalmente y que se ha iniciado la revocación de 400 licencias en que el titular del permiso no coincidía con el propietario del piso.

Se han llevado a cabo 2.108 procedimientos disciplinarios a apartamentos turísticos, y el Centro de Recepción de Llamadas habilitado por el Ayuntamiento ha atendido más de 3.000 quejas de unos 2.400 alojamientos, lo que ha permitido a la Guardia Urbana iniciar inspecciones en 1.816 apartamentos sin licencia.

Las inspecciones también han permitido abrir 226 expedientes sancionadores a apartamentos turísticos que sí tenían licencia pero no atendieron o no resolvieron la incidencia cuando se les requirió.

En total se han detectado 1.080 pisos que incumplían la normativa, pero solo se ha sancionado a 482 porque se está pendiente de una segunda inspección que confirme que los inmuebles tienen una actividad turística ilegal.

Gener 2016

La teniente de alcalde también ha destacado que la gran mayoría de los apartamentos ilegales detectados se encuentran en el distrito de Ciutat Vella, seguido del Eixample.

Estas gestiones para paliar las molestias del turismo se recogen en el informe 'Actuaciones municipales sobre la oferta ilegal de alojamiento turístico 2015', que se presentará el miércoles en la Comisión de Ecología, Urbanismo y Movilidad.

Sanz ha explicado que le gustaría tener a más inspectores para detectar esta actividad, pero ha dicho que el Ayuntamiento tiene muy "limitada" la contratación de personal por la Ley de Estabilidad Presupuestaria.

REFUERZO EN LA BARCELONETA

También ha dicho que el barrio de la Barceloneta, al ser uno de los más afectados, se ha visitado de forma "proactiva" para detectar pisos turísticos ilegales sin esperar ninguna denuncia, con un total de 8.553 visualizaciones en los últimos meses.

Además, desde noviembre el barrio cuenta con una oficina propia para facilitar las denuncias de los vecinos de la zona.

En la Barceloneta también se han instalado 33 placas identificativas en apartamentos que tienen licencia --en total son 72--, que permiten consultar el número de licencia y el teléfono.

La iniciativa tiene como objetivo identificar a los apartamentos que actúan legalmente y a los que no.

Gener 2016

EL PAIS - 18/01/2016 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/18/catalunya/1453126523_925887.html

Barcelona ordena el cierre de 400 pisos turísticos ilegales y multa a 500 -

Inspecciones y avisos ciudadanos permiten detectar mil viviendas al margen de la legalidad

PER: CLARA BLANCHAR

El Ayuntamiento de Barcelona ha ordenado el cierre de casi 400 pisos turísticos ilegales y ha multado a casi 500 propietarios que operaban ilegalmente. Además, ha multado 226 viviendas turísticas legales y fruto de una revisión administrativa ha iniciado la revocación de licencia de otros 400 que no cumplen los requisitos preceptivos. Son algunos de los datos de balance de la tarea inspectora realizada en 2015 e iniciada por el exalcalde Xavier Trias al final de su mandato. Un trabajo durante el que se han detectado mil pisos turísticos ilegales.

Centro de recepción de llamadas contra los pisos turísticos ilegales. CONSUELO BAUTISTA

Gener 2016

"Seremos inflexibles en hacer compatible el turismo con garantizar el día a día y el descanso y la convivencia con los vecinos", ha asegurado este lunes la cuarta teniente de alcalde y responsable de Urbanismo, Janet Sanz, durante la presentación del resultado de las inspecciones. Casi 4.000 visitas in situ que se han producido o bien de oficio (2.146 por parte del reforzado cuerpo de inspectores) o por parte de agentes de la Guardia Urbana (1.816) que han actuado a raíz de avisos ciudadanos.

El objetivo de las inspecciones es combatir los apartamentos que se alquilan a turistas de forma ilegal y controlar las "distorsiones" que puedan generar en su entorno. Las llamadas ciudadanas al los teléfonos de información ciudadana 010 y 012 han sido una importante fuente de avisos, ha explicado Sanz. Durante todo el año se han recibido 3.000 llamadas sobre 2.400 apartamentos, y la mayoría se concentraron durante los meses de verano y en el distrito de Ciutat Vella.

Cuando se recibe una llamada, ha relatado la teniente de alcalde, se llama al propietario; si no responde o no colabora, se inicia un expediente sancionador de 900 euros. En paralelo, se avisa a la Guardia Urbana para que inspeccione la vivienda. Las multas a los pisos ilegales pueden alcanzar los 30.000 euros. En el caso de los legales, pueden ser de hasta 900 euros si no atienden o resuelven incidencias.

Refuerzo en la Barceloneta

Caso aparte es el del barrio de La Barceloneta, cuyos vecinos se rebelaron en verano de 2014 contra los apartamentos turísticos. En este caso, la zona, donde solo 72 pisos turísticos operan legalmente, cuenta con una oficina específica para denunciar. Ha recibido 250 avisos entre instancias, comunicaciones anónimas o llamadas. En la Barceloneta, además, el Ayuntamiento actúa sin esperar avisos, lo que ha permitido hacer 8.553 inspecciones.

Gener 2016

En el barrio, los apartamentos que cuentan con la licencia preceptiva se identifican con una placa que lo indica. Son placas que se colocan junto a la puerta y en la que consta el número de licencia y el teléfono de contacto 24 horas que deben tener habilitado.

Oferta ilegal en internet

Janet Sanz ha recordado que Barcelona ha puesto el énfasis en detectar oferta ilegal en internet, para lo que en verano requirió a 22 plataformas digitales que publicitan viviendas de uso turístico que faciliten datos de las personas que alquilan sus viviendas, además de recordar que en los anuncios debe constar el número de inscripción en el Registro de Turismo de Barcelona. Actualmente el Ayuntamiento está haciendo el seguimiento de los requerimientos.

Además, y costeada con la parte del impuesto turístico que recauda Barcelona, el Ayuntamiento dispone de una Araña web o crawler que rastrea la oferta de pisos de alquiler y permite alertar a los inspectores de los que pueden estar alquilándose a turistas.

A raíz del uso de esta herramienta informática, en diciembre pasado el Ayuntamiento tramitó cuatro multas de 30.000 euros cada uno a las plataformas Airbnb y Homeaway –dos a cada una– por anunciar viviendas sin el número de Registro de Turismo de Cataluña (RTC) y por no aportar los datos solicitados por la Administración. Otra vía de lucha contra la oferta turística ilegal ha sido facilitar a Hacienda los datos de 779 propietarios de 986 expedientes.

Gener 2016

LA VANGUARDIA - 18/01/2016 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160118/301488825201/catalunyabarcelona-impulsa-la-economia-cooperativa-social-y-solidaria-con-un-plan-de-choque.html

Plan de choque para impulsar la economía cooperativa, social y solidaria en Barcelona El Ayuntamiento destina 600.000 euros para promover cinco proyectos piloto en la Ciudad Imagen de archivo del pleno del ayuntamiento de Barcelona con el primer teniente de alcalde, Gerardo Pisarello, y la alcaldesa, Ada Colau (Kim Manresa - LV)

El primer teniente de alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha anunciado este lunes que el Gobierno de Ada Colau ha puesto en marcha un plan de choque transversal para impulsar la economía cooperativa, social y solidaria con el objetivo de promover este modelo y generar empleo estable para combatir las desigualdades.

Ha detallado en rueda de prensa que el plan, con un presupuesto de alrededor de 600.000 euros, prevé impulsar cinco proyectos piloto en los barrios de la Barceloneta --con la iniciativa Barceloneta Proa Mar--, Poble-sec --Economia Solidària Poble-sec--, Sants --Impuls Cooperatiu Sants--, Porta --Mercat Importa-- y Poblenou --Eix Pere IV--.

Acompañado por el comisionado de Economía Social y Cooperativa y Consumo, Jordi Via, Pisarello ha resaltado que las experiencias piloto se han promovido en los distritos en los que el tejido cooperativo está más desarrollado, con el objetivo de "dar un empuje desde la

Gener 2016

administración a estos proyectos que ya existen de manera embrionaria para que se extiendan en la ciudad".

El plan de choque incluye también reforzar el proyecto de la entidad BiciClot para crear el primer 'hub' de la bici de la capital catalana, para lo que ha subvencionado a la entidad con 200.000 euros para acelerar la construcción en el edificio municipal de Can Picó un espacio de servicios para la movilidad sostenible y la formación desde la economía solidaria.

Entidades de mujeres

Pisarello ha destacado que promoverán una línea específica para impulsar y acompañar con formación y recursos a 20 entidades vinculadas a la economía cooperativa, social y solidaria impulsadas por mujeres y compuestas mayoritariamente por ellas y con recursos limitados.

El programa irá a cargo del Col·lectiu Ronda y pretende minimizar la feminización de la pobreza, según Pisarello, que ha lamentado que el "crecimiento de las desigualdades y de la pobreza tienen rostro de mujer, que son las más afectadas, por lo que se les dedica este capítulo específico".

El plan incluye también un programa de prácticas profesionales que tiene por objetivo acercar estudiantes universitarios a empresas cooperativas, dentro del que se prevé organizar jornadas para dar a conocer el servicio.

Además, prevé realizar un estudio sobre la viabilidad del "ecoempleo" para crear un ecosistema de empresas, parados y administración que generen servicios de ahorro energético en edificios públicos en una fórmula que sea viable y sostenible a largo plazo con posibilidad de ampliarlo a otros inmuebles e instalaciones.

Cláusulas sociales

Gener 2016

Tras recordar que Barcelona impulsó junto a otros ayuntamientos una red para la economía cooperativa, social y solidaria, que cuenta con 31 municipios, Pisarello ha resaltado que están estudiando incluir criterios ambientales, sociales y de buen gobierno en los procesos de valoración y otorgamiento de subvenciones, que podrían ser implantados en marzo.

La intención del Gobierno de Ada Colau es incluir estos criterios como cláusulas sociales en procesos de contratación del Ayuntamiento como administración pública, para premiar a las empresas que ofrezcan un retorno social a la ciudad.

7% de la actividad

Pisarello ha destacado que "la economía cooperativa, social y solidaria no es un sector marginal, sino que representa el 7% de la actividad económica de Barcelona y está conformado por más de 4.600 empresas y entidades que generan más de 30.000 puestos de trabajo, casi 50.000 según los últimos datos".

Ha defendido que el impulso de la economía cooperativa, social y solidaria pretende "mostrar que hay alternativas a un modelo económico que ha fracasado, que es posible una economía más plural con un liderazgo público más fuerte y con sectores basados en un elevado retorno social y ambiental" para combatir las desigualdades en la capital catalana.

Pisarello ha insistido en que el plan, que es una "pequeña pieza de toda la estrategia que quiere impulsar el Gobierno" municipal, tiene por objetivo dar una respuesta a la emergencia socioeconómica y fomentar iniciativas de empleo estable y con retorno para la ciudad para evitar que Barcelona se parta en dos debido a la crisis, en sus palabras.

Ha destacado que el aumento de las desigualdades en la ciudad es consecuencia de "un modelo económico que ha fracasado, que tiene dinámicas globales y también locales, con un capitalismo financializado que ha generado procesos especulativos, y una gestión neoliberal de la ciudad", que defiende que debe avanzar hacia una economía más plural.

Gener 2016

EL PUNT AVUI - 19/01/2016 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/933919-atencio-especifica-a-labarceloneta.html

Barcelona multa 482 apartaments il·legals -

L'Ajuntament va fer 2.146 inspeccions l'any passat i té en el punt de mira 1.745 habitatges turístics, ja que sospita que no tenen llicència

Ha pogut ordenar el tancament de 388 apartaments il·legals i n'ha precintat setze

PER: LAURA SAYAVERA

Foto: Josep Losada

“Tenim la voluntat política absoluta de dedicar tots els esforços i recursos possibles a la lluita contra l'activitat il·legal dels habitatges d'ús turístic.” Són les paraules de la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, que ahir insistia en aquest missatge en fer balanç de la campanya d'inspecció sobre allotjaments turístics que s'ha fet a la ciutat durant el 2015. El consistori, en concret, va dur a terme 2.146 inspeccions a apartaments turístics i té en el punt de mira 1.745 habitatges. A hores d'ara, ja s'ha pogut constatar que una part d'aquests apartaments operaven de forma il·legal i en altres casos encara cal verificar-ho. De moment, s'han obert 482 expedients sancionadors –que podrien acabar amb una multa màxima de 30.000 euros– i s'han iniciat 388 expedients de cessament de l'activitat. D'altra banda, l'Ajuntament ha precintat 16 pisos (15 a Ciutat Vella i un a l'Eixample) i ha emès una ordre de precinte contra 17 més (13 a Ciutat Vella i quatre a l'Eixample).

Gener 2016

Sanz va destacar que el govern de BComú està treballant “de valent” per ordenar l'activitat turística a la ciutat i per controlar l'oferta d'apartaments turístics il·legals, conscient que aquesta és una de les principals exigències veïnals en districtes com ara Ciutat Vella –i aquí és obligatori esmentar el barri de la Barceloneta– o l'Eixample. “Aquest govern tindrà tolerància zero amb tot tipus d'oferta il·legal d'allotjament turístic als nostres barris; no podem permetre que aquesta activitat alteri la tranquil·litat, el descans i la convivència veïnal”, va advertir. Pel que fa als 388 expedients de cessament d'activitat que s'han iniciat, la tinent d'alcalde va especificar que 346 els han motivat pisos turístics de Ciutat Vella, 14 de l'Eixample, 9 de Sant Martí, 7 de Sants-Montjuïc, 3 de Les Corts –igual que a Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi–, 2 de Sant Andreu i un d'Horta-Guinardó. Nou Barris és l'únic districte on no s'ha ordenat que cap apartament cessi l'activitat.

El balanç de la tasca inspectora inclou també la feina del centre de recepció de trucades, que des del desembre del 2014 atén les queixes ciutadanes per les molèsties relacionades amb els habitatges d'ús turístic. Durant el 2015, ha atès més de 3.000 queixes sobre uns 2.400 apartaments diferents. Un cop rep la trucada, el centre es posa en contacte amb el propietari del pis perquè resolgui la incidència i, si no col·labora, s'inicia un expedient sancionador que pot acabar amb una multa màxima de 900 euros. L'any passat, l'Ajuntament va obrir 226 expedients sancionadors per aquest motiu a apartaments amb llicència. D'altra banda, arran de les queixes rebudes al centre, la Guàrdia Urbana ha iniciat inspeccions en 1.816 habitatges sense llicència.

Plataformes digitals

Sanz també va destacar ahir els esforços que ha realitzat el consistori per detectar l'oferta il·legal d'allotjaments turístics a través d'internet i es va referir als requeriments enviats a 22 plataformes digitals que anuncien apartaments sense el preceptiu número d'inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya. L'Ajuntament els va recordar l'obligació de fer-lo constar i els va demanar les dades de les persones que ofereixen pisos a través d'aquests serveis. Fins ara, el consistori ha multat amb 60.000 euros Homeaway i Airbnb per no atendre el requeriment, tot i que les dues plataformes han presentat al·legacions. Booking, en canvi, va dir que retiraria els

Gener 2016

anuncis dels allotjaments sense número de registre. Pel que fa als anuncis de pisos sense llicència, l'Ajuntament treballa també amb l'Agència Tributària i li ha facilitat un llistat amb les dades de 779 titulars diferents d'un total de 986 expedients. En paral·lel, el consistori ha començat la revisió administrativa de les llicències existents i ha iniciat la revocació de les de 400 habitatges d'ús turístic perquè el nom del titular de la llicència i el del propietari no coincidien, tal com estableix la normativa.

Un cop repassada la tasca feta el 2015, Sanz va afirmar que aquest any el govern vol enfortir la capacitat inspectora de l'Ajuntament i va explicar que es treballa en un pla d'acció específic, que inclou entre altres qüestions l'optimització dels recursos humans dedicats a aquesta tasca. El consistori disposa només de 69 inspectors i aquests també han de supervisar altres activitats, excepte els 18 de reforç que se centren en els pisos turístics. La llei d'estabilitat pressupostària de l'Estat limita la contractació de personal i ahir Sanz va exigir que Barcelona pugui incrementar els efectius per desenvolupar “amb cara i ulls aquesta tasca “complexa i feixuga”.

Atenció específica a la Barceloneta

El balanç de la tasca inspectora del 2015 es refereix de forma concreta a la Barceloneta, en peu de guerra contra els apartaments turístics. Des de novembre del 2014, al barri hi ha una oficina per facilitar les denúncies veïnals i fins a l'octubre de l'any passat s'hi havien rebut 201 instàncies, segons el consistori, i s'havien recollit 41 fitxes de persones que no havien volgut identificar-se. Allà, a més, es visita de forma proactiva els habitatges que se sospita que tenen ús turístic, sense esperar a rebre cap denúncia ciutadana, i això ha permès fer 8.553 visualitzacions en els darrers mesos de l'any. Al barri també s'estan col·locant plaques identificadores als pisos amb llicència. N'hi ha 72 i, de moment, s'han instal·lat 33 plaques. Quatre propietaris, amb un total de 20 pisos, ho han rebutjat.

Gener 2016

ABC - 19/01/2016 - http://www.abc.es/espana/catalunya/gente-estilo/abci-marina-port-vell-elegancia-y-eficacia201601191042_noticia.html

Marina Port Vell, elegancia y eficacia -

El proyecto del Port Vell gana el premio arquitectura FX Awards 2015

PER: MARÍA GÜELL

Vista de uno de los edificios del proyecto - ADRIÀ GOULA

Al final de Vía Layetana empieza la Barcelona marítima. El Palacio de Mar, sede del Museo de Historia de Cataluña, que es el único edificio del Port Vell construido en 1881 que se conserva, tiene tiene desde hace unos meses un vecino muy moderno, elegante y funcional que ha ganado el Premio de arquitectura FX Awards 2015 en la categoría «Global Projet».

Oscar Blasco y Sergi Carulla son los arquitectos que se han encargado del proyecto de remodelación de la marina rebautizada como OneOcean Port Vell. El resultado son dos edificios y el paisaje del muelle. «Teníamos que distribuir las construcciones sin que dieran la nota y buscar una solución para la fuerte radiación solar», destaca Óscar Blasco que reconoce que todos los usuarios de la marina están muy contentos con las instalaciones.

Gener 2016

El visitante queda prendado por una celosía de hormigón que es la solución perfecta para filtrar el sol mediterráneo y para parar el viento. «Nos hemos inspirado en las redes que utilizan los pescadores», desvela Blasco.

Forma triangular

El edificio de servicios, que cuenta con un pequeño gimnasio, lavandería, oficinas, salas polivalentes y espacios de descanso para las tripulaciones, tiene dos plantas. «Es un edificio triangular lo que dificulta la distribución de los espacios pero hemos conseguido una armonía entre las diferentes áreas y que sea muy luminoso», explica Blasco sin olvidar algunos detalles como la moqueta de vinilo que hace muy acogedor el suelo del segundo piso.

Más llamativa es la segunda construcción que conserva la celosía pero que sorprende en su interior por su exuberante ambientación que acoge el OneOcean Club con un restaurante y una coctelería. «En este edificio lo único que está cerrado es la cocina y la zona de almacenamiento, el resto está completamente abierto al mar», subraya Blasco desde su interior.

Esta reordenación de la marina de Port Vell se puede admirar muy bien desde la terraza del Museo de Historia de Cataluña. Los usuarios de estas dependencias disfrutan del buen hacer de este equipo de arquitectos que debuta en tema de puertos pero que sin duda ha acertado con este proyecto integrador de las dependencias con los ciento cuarenta y ocho amarres.

Gener 2016

LA VANGUARDIA - 20/01/2016 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160120/301523878219/mobile-worldcongress-enfriar-cervezas.html

El Mobile World Congress pone a enfriar las cervezas -

A fin de acercar los congresistas a la gente, el Gremi de Restauració prepara una ruta de tapas por la Barceloneta y l’Hospitalet montará en la plaza Europa el L’H Experience.

PER: LUIS BENVENUTY

Tapeando en una de las terrazas del mercado municipal de la Barceloneta (Kim Manresa - LVE)

El Mobile ya pone a enfriar sus cervezas, y el vino, y el cava... Y además prepara sus tapas... Bacalao con nube de albaricoque, callos de ternera y rape con garbanzos, bombas rellenas de gambas al ajillo y patatas con alioli negro elaborado con tinta de calamar... Son algunas de las tapas que algunos de los más insignes bares y restaurantes del barrio de la Barceloneta preparan para agasajar a los miles de congresistas que acudan a Barcelona con motivo de la celebración de la próxima edición del Mobile World Congress. En las 30.000 mochilas de bienvenida les pondrán un pequeño mapa con la dirección de los 25 establecimientos colaboradores. A buen seguro que el proyecto, a punto ya de convertirse en una realidad, de ampliación del metro hasta el aeropuerto de El Prat contribuyó de un modo decisivo a alargar el

Gener 2016

noviazgo de Barcelona y el Mobile. Pero nadie sabe hasta qué punto lo hace también la cultura del tapeo. Hay cuestiones muy difíciles de reflejar en un convenio. Como la temperatura de la cerveza. Al consejero delegado del GSMA, John Hoffman, el mandamás del Mobile, ya se le puede considerar un habitual del bar Córdoba del barrio de Pubilla Cases, en l’Hospitalet de Llobregat. Cada año se pasa por allí, al menos un rato.

A la tecnológica cita, que hoy se presenta de manera oficial, apenas le queda ya un mes. Y sus organizadores quieren que su feria eche unas cuantas raíces más en la ciudad, que también se haga notar en los barrios, que los barceloneses la vean como algo más que una curiosa invasión de ejecutivos procedentes de las cuatro esquinas del planeta.... De modo que encargaron al Gremi de Restauració de Barcelona que elaborara una ruta de tapas que fuera más allá de las inmediaciones de los pabellones del Mobile y de los escenarios de las postales más típicas de Barcelona. El objetivo, continúan explicando en el gremio, es que los congresistas se mezclen más con la gente de la ciudad. Por ello la ruta arrancará un poco antes del congreso, el 18 de febrero, y terminará un poco después, el día 28. Tapa y copa de cava o de vino blanco por 4 euros. Y la idea es repetir el año que viene, pero en otro barrio. Escogieron arrancar en la Barceloneta porque es un valor seguro. Como las tapas.

Además, el Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat montará una carpa de 400 m2 en la plaza Europa, frente al recinto de Fira Granvia. Se trata del L’H Experience. Ocho restaurantes de la ciudad se instalarán allí entre el 22 y el 24 de febrero y ofrecerán a los congresistas tapas tradicionales. Se combinarán los clásicos typical Spanish como la paella, que es lo que buscan los visitantes, con productos de proximidad como la alcachofa Prat o los calçots. La degustación de tapas estará acompañada de actuaciones musicales y de bailes. De este modo se quiere dar a conocer la ciudad a los congresistas y además acercar el Mobile a la ciudadanía.

La amenaza de huelga del metro se mantiene

La convocatoria de huelga de los trabajadores del metro durante el Mobile sigue en pie. Y es que, dada la repercusión internacional de este congreso, es también el escenario de muchas

Gener 2016

protestas laborales. UGT mantiene la convocatoria a fin de realizar dos paros de 24 horas cada uno los días 22 y 24 de febrero. Fuentes del sindicato explican que la última reunión mantenida con los representantes de la dirección de Transports Metropolitans de Barcelona, celebrada ayer mismo, no dio los frutos esperados. “Las negociaciones en torno al nuevo convenio colectivo continúan atascadas, la empresa no ha hecho ningún movimiento –apuntaron las fuentes–, de modo que mantenemos la convocatoria. Estamos negociando desde octubre. Cada vez queda menos tiempo. Pero estamos abiertos a seguir hablando”. El sindicato también quiere celebrar un paro de cinco horas, de diez de la mañana a tres de la tarde, el próximo día 2 de febrero.

Gener 2016

DIARI ARA - 21/01/2016 - http://www.ara.cat/opinio/Sissi-emperadriu_0_1508849140.html

Sissí, emperadriu PER: EMPAR MOLINER

Per aquelles coses, camino pel carrer Mariners, al barri de la Barceloneta, de Barcelona, i ensopego amb una dona que estén la roba a la sissí, al costat de la porta d’entrada de la seva planta baixa. La sissí és l’estenedor plegable (el dels dies que plou). En alguns barris de Barcelona (i diria que de Badalona) en diuen així, però no ho he sentit dir mai al meu poble. Esclar que, al meu poble, un estenedor d’aquests és absurd, perquè allà el sol hi sobra. Aquesta senyora, en canvi, no deu tenir eixida per la part del darrere i, esclar, no té balcó, ni terrat. Ha d’estendre al carrer. Diria, doncs, que el nom de sissí, aplicat a l’estenedor, ve del personatge de la pel·lícula Sissí, emperadriu, que duia unes faldilles amples que recorden el giny que ara dèiem quan és ple de roba. Recordo, per cert, que de petita en llegia les històries. N’hi havia una en què Sissí viatjava per Baviera d’incògnit amb les dames d’honor (jo m’emocionava per aquella vida solucionada econòmicament). I una de les dames s’enamorava d’un violinista, anomenat (deu ser cert el record?) Arno Zullitger. Quan la tal Sissí anava a les tavernes i demanaven “jarras de rubia cerveza” a mi se’m feia la boca aigua i encara ara la paraula Baviera em provoca un terrible Pavlov.

El cas és que la senyora estèn la roba a la sissí. Sembla endreçada. Vull dir que ha fet una bugada de roba blanca. Tovalloles, calces i sostenidors. Potser perquè tots els passavolants les hi veuen. Uns sostenidors roses i amb farcit. Unes calces de conjunt. Jo no podria estendre tan a la vista dels desconeguts, perquè no rento tan polidament. Estenc de qualsevol manera, faig manyocs de calces meves i de la nena i aprofito una sola agulla, perquè sempre se’ns perden. Ella deu fer-ho sempre bé. Els veïns, el carter, veuen les seves calces al carrer. Algun d’ells, qui sap, hi pensa, algun cop. La dona és gran, però tan sensual...

Gener 2016

LA VANGUARDIA - 27/01/2016 - http://www.lavanguardia.com/vida/20160127/301705319220/el-palau-de-marsera-la-nueva-sede-de-la-asociacion-barcelona-tech-city.html

El Palau de Mar será la nueva sede de la asociación Barcelona Tech City Barcelona, 27 ene (EFE).- El Palau de Mar de la Barceloneta será la nueva sede de la asociación Barcelona Tech City, que aglutina a emprendedores y empresas emergentes de los sectores digital y tecnológico barcelonés.

La asociación, que cuenta actualmente con más de 230 miembros y representa a más de 300 empresas, quiere convertir el edificio en un 'hub' tecnológico de referencia del sur de Europa.

"Queríamos contar con un edificio que fuera la imagen física de la asociación al servicio de los emprendedores y las 'startup' y situarlo como parada imprescindible de cualquier inversor que llegue a Barcelona", explica en un comunicado el presidente de la entidad, Miguel Vicente.

El edificio, ubicado junto al Port Vell, acogerá más de 50 compañías, entre nuevas empresas e iniciativas ya consolidadas como el mVentures de la MWCBarcelona, Antai, Conector, Berepublic, Glovo, Geenapp o Napptilus, que tendrán sus oficinas en este emblemático edificio del siglo XIX.

Vicente asegura que el Palau de Mar será el icono tecnológico de la ciudad y una buena herramienta para promocionar a Barcelona en todo el mundo como base de referencia del sector digital.

"El atractivo de su ubicación y las características de un espacio tan singular aumentarán nuestra capacidad para atraer talento", señala Vicente, que quiere que Barcelona Tech City forme parte de la "liga mundial de los grandes 'hubs' tecnológicos" vinculados a ciudades como Londres o Berlín.

Gener 2016

Según la asociación, el sector tecnológico y digital catalán ha duplicado el número de profesionales contratados en sólo dos años, pasando de 5.000 a 10.000 empleados, y cada vez son más las corporaciones internacionales que eligen Barcelona para asentar su filial española.

Asimismo, cada vez son más los inversores extranjeros que participan en empresas tecnológicas con sede en Cataluña.

El Palau de Mar fue hasta hace poco la sede de la conselleria de Bienestar Social y acoge también el Museo de Historia de Cataluña, diversos restaurantes y 10.000 metros cuadrados destinados a oficinas. EFE

Gener 2016

EL PAIS - 28/01/2016 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/27/catalunya/1453930096_777829.html

El Hermitage vuelve al punto cero -

Los promotores presentan el proyecto del museo, aún sin permiso de la Autoridad Portuaria, a los vecinos de la Barceloneta

PER: CAMILO S. BAQUERO El Guadiana es un río muy particular. Emerge, se esconde, reaparece. Lo mismo le pasa al proyecto del Museo Hermitage en Barcelona. Después de que este diario revelara en 2012 las negociaciones entre la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB) y un grupo promotor para abrir una franquicia del equipamiento ruso en unas naves cercanas al hotel W, el tema a veces aparece con grandes titulares, sin ningún tipo de concreción, y vuelve a desaparecer. La posibilidad de que una parte de la rica colección de arte de los zares llegue a la capital catalana volvió a sacar la cabeza el pasado martes. El proyecto fue presentado por sus impulsores a los vecinos de la Barceloneta y con nueva fecha de apertura: finales de 2018.

Imagen virtual del proyecto del Museo del Hermitage en el puerto de Barcelona.

Desde el Puerto insisten en que no se ha solicitado ningún tipo de permiso o de concesión para que el museo tire adelante. Sin embargo, Adolf Romagosa, gerente de la empresa que gestiona los espacios públicos del Port Vell y que depende de la APB intervino en la presentación, según

Gener 2016

explicaron varios de los presentes. Junto a él estaban al menos dos miembros de la empresa promotora Cultural Development BCN, entre ellos su cabeza visible, el arquitecto Ujo Pallarés.

“Dan el proyecto por hecho y vinieron a explicarlo”, explica Manel Martínez, representante de unas de las asociaciones de vecinos de la Barceloneta. Un portavoz del Ayuntamiento explicó que el Consistorio conoce y está estudiando el proyecto aunque le “preocupa su poca integración con el entorno”. Y se reafirmó en la misma idea que se sostenía desde el mandato anterior: no se le dará un euro. Así, lo único que existe en firme es un gaseoso convenio firmado hace cuatro años por el expresidente Artur Mas, el ex consejero de Cultura Ferran Mascarell y las autoridades rusas durante una visita a Moscú. La sensibilidad respecto al proyecto, sin embargo, ha cambiado dentro del nuevo Departamento de Cultura que encabeza Santi Vila.

Después del anuncio inicial, se barajaron varios sitios para ubicar el local que albergaría las piezas del museo de San Petersburgo: la facultad de Náutica, la Aduana, un edificio de nueva construcción dentro de la zona portuaria. La decisión de volver a las naves cerca del W— construidas en la segunda mitad del siglo XIX y que están en el Catálogo de Patrimonio Arquitectónico— lleva así al proyecto a su punto cero.

De la colección solo se sabe que el proyecto museístico será del investigador Jorge Wagensberg y que tendrá la relación entre ciencia y arte como hilo conductor, sin especificar qué y cuántas piezas se expondrán. Los vecinos expresaron a los promotores su temor sobre el impacto que tendría en la movilidad la llegada del museo, que planea recibir 500.000 visitantes anuales.

Este diario intentó contactar, sin éxito, con Pallares y su equipo, para conocer detalles del proyecto. Según los vecinos, el museo se abrirá al barrio con una zona gratuita y se buscará que los 70 puestos de trabajo que se generen recaigan en el barrio en la medida de lo posible. Una promesa repetida por cada proyecto que llega a esta zona. También relatan que vuelve a surgir la idea de conectar la nueva bocana con una pasarela o con algo similar a un vaporetto. Promesas del Puerto, que también son como el Guadiana.

Gener 2016

LINIA CIUTATVELLA - 28/01/2016 - http://comunicacio21.cat/noticies-liniaciutatvella/114796-el-consistoriexpedienta-344-pisos-turistics-il-legals-i-en-precinta-15

El consistori expedienta 344 pisos turístics il·legals al districte i en precinta 15 PER: ALBERT RIBAS La part alta de les Rambles està saturada d’allotjament turístic. Foto: Arxiu

Les inspeccions a habitatges d’ús turístic fetes per l’Ajuntament ja han tingut les seves primeres conseqüències. La tinent d'alcalde de l'àrea d'Urbanisme, Janet Sanz, va presentar el passat 18 de gener els primers resultats de les inspeccions dutes a terme durant el 2015. Aquests mostren com a Ciutat Vella s’han obert 344 expedients, d’un total de 388 al conjunt de la ciutat, per demanar el cessament d’activitat de pisos turístics il·legals. D’aquests 344 habitatges ja se n’han precintat 15.

Durant la seva compareixença, Sanz va insistir en la “tolerància zero” que vol aplicar el consistori en aquesta matèria i va reiterar que el seu govern actua contra “tot tipus” d’allotjaments turístics il·legals. La tinent d’alcalde també va fer referència als requeriments que el consistori va fer a les plataformes digitals, on se’ls instava a retirar els pisos que no tenen el número de registre que els toca. Sanz va remarcar que, tot i que Airbnb i Homeaway han recorregut la

Gener 2016

multa de 30.000 euros que l’Ajuntament els va posar, el govern no es farà enrere i continuarà exigint que es retirin dels webs els allotjaments il·legals. També va explicar que Booking ja compleix els requisits.

ALTA DENSITAT AL GÒTIC

Un altre dels punts clau del debat que es genera al voltant del turisme és el de la densitat d’allotjaments turístics dels barris. L’Ajuntament ja disposa de les dades després d’haver recopilat informació sobre tres nivells –població resident de les zones i proporció d'allotjaments turístics, sensibilitat ambiental i característiques morfològiques– i que mostren que el Gòtic és el barri de la ciutat on hi ha més densitat d’allotjaments turístics. Concretament, s’enfila fins al 53% –la Dreta de l’Eixample és el segon amb un 50%–, quan la proporció mitjana entre allotjaments turístics i població resident és del 6,37% al conjunt de la ciutat. Les dades recopilades per l’Ajuntament també permeten conèixer més al detall la situació del districte gràcies a les seccions censals. La zona on hi ha més saturació és la que fa un quadrat que va de plaça Catalunya baixant pel tram entre les Rambles i el Portal de l’Àngel i que acaba al carrer del Carme. En aquest espai la densitat s’enfila al 146%. Les places turístiques en relació a la població són molt majors, ja que la població és de 1.243 persones i hi ha 1.814 places d’allotjament turístics. Només hi ha dues seccions censals, en aquest cas a la Dreta de l’Eixample, que superin la densitat d’aquesta zona.

Una altra zona de Ciutat Vella on hi ha més places d’allotjament turístic que població és la zona nord-est de la Barceloneta delimitada pels carrers Pinzón, Andrea Dòria i el Passeig Marítim fins al carrer de la Marina. Aquí la densitat turística s’enfila fins al 139%, ja que hi viuen 1.207 persones i hi ha 1.679 places d’allotjament turístic.

Gener 2016

EL PAIS - 28/01/2016 – http://cultura.elpais.com/cultura/2016/01/28/actualidad/1454010919_913743.html

Merendando con mujeres irrepetibles El documental se suma a la necesaria labor con la que Ventura Pons viene levantado acta de un Barcelona que está dejando de ser PER: JORDI COSTA La fotógrafa Colita, en el documental.

Las imágenes de García Márquez con la testa coronada por un ejemplar abierto de Cien años de soledad o esa histórica sesión en la que Terenci Moix le dio la réplica de pelo en pecho al sexappeal del joven Truman Capote acreditan la gran altura como retratista de Colita, capaz de equilibrar humor y afecto en cada instantánea. Hay, por supuesto, otra Colita, la que registró a pie de calle la extrema vitalidad y también el extremo desamparo que se podían encontrar en las calles del Barrio Chino de Barcelona y las barracas del Somorrostro. En el año 2014, Colita rechazó el Premio Nacional de Fotografía aduciendo el muy razonable motivo de no querer retratarse al lado del entonces ministro Wert. Ese rechazo es el punto de partida de la amena, relajadísima y desprejuiciada conversación que articula Cola, Colita, Colassa, el documental que Ventura Pons ha concebido no tanto como loa a la artista, sino como oda oral a Barcelona.

Gener 2016

El planteamiento no puede ser más sencillo: Pons invita a los espectadores a una merienda en casa de Colita, en compañía de amigas como Maruja Torres, Pilar Aymerich, Beatriz de Moura, Núria Feliu, Rosa Regàs, Teresa Gimpera, Anna Maio, Rosa Sender y Marta Tatjer. Es un placer escuchar a estas señoras que parecen haberlo vivido todo –el final del franquismo, la Gauche Divine, las noches de Bocaccio, el boom- y que intercambian recuerdos como si nadie las estuviera filmando, pero, más allá de esta gratificación inmediata, el documental se suma a la necesaria labor que Pons viene desarrollando en trabajos como Ocaña, retrat intermitent (1978) y El gran Gato (2003): levantar acta de un Barcelona que está dejando de ser.

COLA, COLITA, COLASSA Dirección: Ventura Pons Documental. España, 2015 Duración: 88 minutos.

Gener 2016

EL PUNT AVUI - 30/01/2016 - http://www.elpuntavui.cat/esports/article/56-mes-esport/937025-maldecaps-pelpreolimpic.html

Maldecaps pel preolímpic Waterpolo. El torneig per obtenir el bitllet per als Jocs altera i condiciona els plans dels tècnics del CN Sabadell i de l'Atlètic Barceloneta, les dues fonts principals de les seleccions espanyoles PER: IVAN MULLOR

No per previsibles els inconvenients deixen de ser menys molestos. El preolímpic atapeirà les agendes internacionals dels dos principals clubs que nodreixen les seleccions espanyoles masculina i femenina i també dificultarà més la tasca dels seus entrenadors respectius. El CN Atlètic Barceloneta i el CN Sabadell Astralpool han estat representats per vuit esportistes

Gener 2016

cadascun en el recent europeu de Belgrad i la quota no ha de variar gaire en les properes convocatòries, que coincidiran amb competicions clau de clubs i de seleccions. Els tècnics dels dos equips dominadors de les competicions estatals els últims anys no pateixen tant per les conseqüències en els tornejos domèstics com pels continentals, on l'exigència és superior. Amb aquest panorama es reprenen avui les dues lligues de divisió d'honor.

Chus Martin (Atlètic Barceloneta) i Nani Guiu (CN Sabadell) coincideixen en la preocupació per l'aspecte mental. Les dues seleccions no han tornat satisfetes de l'europeu. “Tenen la sensació que haurien pogut fer més”, destaca el tècnic mariner, que hi afegeix que una de les tasques que haurà de fer amb els seus jugadors és “recuperar sensacions” –Espanya va acabar cinquena, però amb el mal regust d'haver caigut a quarts contra Grècia en un mal partit–. Martin, però, no té gaire marge. Dimecres que ve els mariners han d'afrontar un partit important de Champions a la piscina del Primorje croat. Després disputaran dues jornades més de la lliga de campions, a banda de la lliga, i la sempre imprevisible copa del Rei abans d'una nova aturada per la preparació del preolímpic de Trieste i la celebració del torneig. A la tornada, a l'Atlètic Barceloneta li quedaran tres partits de la lliga de campions que podrien ser crucials per a la classificació per a la Final Six. Martín és conscient que la situació és semblant per a molts clubs, si bé és cert que els dos principals rivals amb qui es juga la presència a la fase final de la lliga de campions són grecs i croats i les seves respectives seleccions estatals no han de disputar el preolímpic perquè ja tenen plaça per a Rio. Amb tot, desitja i espera que a Trieste Espanya es classifiqui per als Jocs pel benefici de tots i perquè si no “mentalment serà molt dur” per a ells.

Guiu també considera que les jugadores físicament han d'estar bé i que la “incògnita és com es trobaran mentalment”. Espanya va quedar sense medalles i sense el bitllet per als Jocs després de perdre les semifinals contra Holanda als penals. La setmana que ve debuten a la segona fase de l'Eurolliga, que sobre el paper han de superar, i després els quedaran els quarts de final abans de tornar-se a concentrar amb Espanya per preparar i jugar el preolímpic a Gouda. “No tenim temps per preparar gaire cosa. Hauré d'actuar una mica en funció de com vagin responent”, hi afegeix. Després d'Holanda, el tècnic disposarà de menys d'un mes per preparar la final a quatre –si l'equip s'hi ha classificat–, en què el CNS espera recuperar el tron.

Gener 2016

En contra del que es pugui pensar, que molts jugadors d'un equip coincideixin en una selecció no ha de repercutir positivament en el club perquè es troben sota la batuta d'un altre tècnic, amb sistemes i dinàmiques diferents. També és complicat la cooperació entre selecció i club perquè cadascú defensa la seva parcel·la, encara que, com reclama Martin, “hi podria haver més comunicació”. El preolímpic afecta principalment els dos clubs esmentats, i la resta per les conseqüències d'interrompre el curs durant gairebé un mes una altra vegada.

Gener 2016