ALGUNS ENLLAÇOS:
Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat
http://fr.wikisource.org/wiki/%C3%89mile,_ou_De_l%27%C3% A9ducation Émile, ou De l'éducation -text complet- (francès) http://ca.wikipedia.org/wiki/Emili,_o_De_l'educaci%C3%B3 http://peuma.unblog.fr/files/2012/06/Emilio-ROUSSEAU.pdf Emilio O La Educacion -text complet- (castellà)
Emili o de l’Educació Jean Jacques Rousseau Data tertúlia: 29 d’octubre 2013 Hora: 19 hores Conductora: Marie-France Borot
Emili O De L’Educació L’Emile de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) ha de situar-se en el gran moviment de les idees del segle XVIII, el segle des Lumières (llums), de les llums de la raó, fonts de progrés, oposades a l’obscurantisme religiós, intel·lectual i polític. En el Contrat social (1762), Rousseau posava les bases d’un estat just i legítim. En l’Emile escriu un tractat de l’educació del nen que, algun dia, ha de ser, no un subjecte sinó un ciutadà. Aquest relat didàctic es fonamenta en la idea de perfectibilitat humana. Quan neix, l’home no és res, i ha d’arribar a ser-ho tot. D’entrada, un nen és tan sols un conjunt de sensacions, després esdevé “raó intel·lectual” i finalment consciència moral. El creixement de la Raó i del cos van units. Aleshores, com ajudar el nen a desenvolupar totes les seves facultats segons la seva naturalesa? Com incitar-lo a cultivar-se, és a dir a passar d’un estat d’innocència a un estat de cultura sense que aquesta cultura sigui contra natura? En una paraula, com actualitzar sense desnaturalitzar les virtualitats del nen: raó, sociabilitat, consciència moral, consciència cívica? El filòsof funda el seu mètode educatiu sobre la idea de la influència predominant del medi natural i promet, doncs, un mètode educatiu sense mediacions: el nen ha de descobrir-ho tot per si mateix i en si mateix. El pedagog, més que un
preceptor és un observador. La seva tasca no és la d’instruir sinó la de fer descobrir. Per una banda ha de deixar fer la natura, per l’altra ha de preservar el cor del nen del vici i la seva ment dels prejudicis. Podem
destacar
les
contradiccions
d’aquesta
educació:
aparentment absent, el pedagog de fet és present a tot arreu. És qui provoca les topades amb la natura, i els obstacles als quals el nen s’ha d’enfrontar per tal de realitzar-se. També és qui ha d’afavorir els xocs afectius i morals. Com es veu, la mà – velada – del pedagog és a tot arreu, i per tant podem dir que el món, en què ha d’evolucionar i realitzar-se el nen, és un món “trucat”. Destaquem les novetats absolutament originals de Rousseau: el respecte de la llibertat interna del nen i de la seva dignitat humana i la felicitat (versus la “salvació”) idea nova que neix en el segle XVIII i que governa tota la pedagogia de l’Emile. Per això, l’educació del nen ha de ser alegre, es privilegien
més
els
jocs
i
el
desenvolupament
físic
de
l’adolescent. La llibertat i la felicitat són els dos pols educatius absolutament innovadors del projecte pedagògic de Rousseau.