Croàcia, més a prop D’antuvi, tot i que ens feia il·lusió, tant la Cruz i com jo teníem alhora una certa recança d’emprendre aquest mini viatge. Bàsicament perquè temíem que fos massa encotillat, amb poca llibertat de moviments. Excepte en un parell d’ocasions, en les dues darreres dècades, tots els viatges que hem fet han estat per lliure, al nostre aire. Un d’ells va ser a Egipte (abans de les revoltes de primavera), que per raons òbvies, amb creuer pel Nil,... és molt complicat muntar-ho pel teu compte; i l’altre va ser a Amsterdam, afortunats amb un sorteig de la Caixa (quan encara l’entitat s’estirava una mica, no com ara). També era conscient que les 6 sortides anteriors de la Biblioteca d’Arenys, en clau o excusa literària, havien estat un èxit i que, per tant, amb regust de satisfacció, un bon gruix dels viatgers assidus, repetiria. Sabia, doncs, que seríem alguns dels pocs nouvinguts dins els grup, el qual fruit del contacte, té les seves pròpies dinàmiques, a les que ens hi hauríem d’enganxar. Doncs bé, ambdós, diguem-ne, prejudicis han estat infundats, superats amb nota. Ha resultat un viatge intens, però alhora que ben dosificat, de tal manera que no he trobat a faltar la minva de llibertat que, com deia abans, es sacrifica al viatjar en grup És allò que diuen "el que es perd en autonomia, es guanya en tranquil·litat, en relacions i no haver-te de preocupar per res". I, a la postra, és ben veritat: resulta molt més còmode. I pel que fa a l’altre factor, el de la integració,...Cap problema. Tant la Cruz com jo no som uns desconeguts a Arenys i, per tant, amb molta gent del grup ja ens coneixíem; diríem que érem més que saludats. I pel que hem copsat, un cop retrobats de nou a casa, la relació, com és natural, s’ha enfortit i podria esdevenir en amistat. I amb els companys de viatge d’altres contrades (Badalona, Granollers, Barcelona o Sant Pol), també la relació va ser prou fluida des del principi. Tanmateix, com tot en la vida, es podria millorar. Uns i altres podríem mirar de mesclar-nos més, per afavorir noves relacions, sempre enriquidores. Penso, per exemple, en més rotació a l’hora dels àpats, més que d’intercanviar seients a l’autocar, per qüestions de recompte ràpid,... Per mi Croàcia era un destí atractiu també per ser un país nou, fruit de la fragmentació de Iugoslàvia, després d’una estúpida i cruel guerra fratricida, de fa molts pocs anys i bastant a prop de casa nostra. Convida a la reflexió. Tot això representava un alt grau d’interès afegit, més enllà del turístic i/o paisatgístic. Era, doncs, un al·licient més intentar copsar, ni que fos per sobre, la situació del país i de la gent, en la seva evolució cap una democràcia moderna; per cert, recentment integrada a la Unió Europea. Poc més de quatre dies de viatge donen pel que donen...Però, Déu n’hi do el grau d’informació que vam rebre, amb rigor i molt amena, de la mà d’una guia excepcional: la Claudia. Un encant i una sort. Van ser pocs dies, però ben aprofitats. Split, segona ciutat del país i el seu palau de Diclecià, els passeigs marítims; la visita a Trogir, ciutat-illa tal museu, tan ben conservada; el parc nacional de Krka, amb el salts impressionants d’aigua, que va marcar el contrapunt de naturalesa després de tant monument. I la tarda, a Zadar, en gran mesura leitmotiv del viatge, on vam assistir i participar a una més que interessant taula rodona, molt enriquidora, per mirar entendre la situació i l’evolució de Croàcia.
El fil conductor va ser el llibre que tots havíem llegit i que tracta de la diàspora d’un grup d’estudiants exiliats, en aquesta cas a Amsterdam, a causa de la guerra. Molt alliçonador. I com epíleg, visita a l’encantadora ciutat emmurallada Dubrovnik. Actualment primer destí turístic de l’Adriàtic i, per tant, molt massificat. Encara bo que aquella tarda, que se’m va fer massa curta, només hi havia atracat un creuer. Vull destacar també el paisatge, bastant verge, que vam poder contemplar durant els trasllats des de l’autocar. Especialment la franja marítima, amb vistes a un mar tan net i encalmat, que semblava un immens llac. Sempre amb el rosari de milers d’illes com a teló de fons. També destacar el nivell dels dos hotels que ens vàrem allotjar. I la sort de no patir cap incident destacable i pertorbador durant tot el viatge. Ja em direu,...només hi va haver un petit cop en un braç a una viatgera, de resultes de la caiguda d’un faristol publicitari. Una nimietat. I atès que l’edat mitjana era relativament alta,... tot una sort! Poca cosa més...Ah, si! Felicitar a l’organització, resultat de la suma d’esforços de la Biblioteca, de la mà de la seva directora Mercè Cussó, sempre tant discreta com eficaç; i de Viatges Sakkara, amb la gerent Monste Beà al capdavant, que ofereix un suport logístic perfecte, resultant una sortida amb una relació qualitat preu més que acceptable. I a cavall de les dues, la tasca sucosa d’el Pep Quintana. Un gran valor afegit que tant et pot contar un acudit, com recitar Espriu, com fer un ràpid recompte dels integrants, com...És en Pep! Moltes gràcies. Ja ens podeu apuntar al proper. I posats suggerir nous destins, aquí en van alguns: Jerusalem, Atenes, Portugal, Santiago de Compostela,... Francesc Castell