Un tast de Suècia Un altre any, un altre viatge. Aquesta vegada la Biblioteca ens ha portat a Suècia. Un país amb ganxo, ple de contrastos. Un espera trobar aquell lloc que hem mitificat com l’exponent de la màxima llibertat, i ens trobem amb un país petit, cuidat, net, estimat pels seus habitants, amb un respecte per l’espai, amb gent silenciosa, amable sense passar-se, i d’una bellesa incomparable. El temps no ens va acompanyar. Gris i plujós, només va deixar entreveure el sol l’últim dia. Però ens va permetre fer-ho tot. Vam caminar molt, cert, però valia la pena. Estocolm ens va demostrar com es viu en una ciutat moderna, amb turisme, sense perdre la seva personalitat. A cada racó trobaves un parc, o una vista dels vaixells que reposen a les aigües que l’envolten. I des de qualsevol lloc ens oferia sempre el perfil del seu Ajuntament, de la seva catedral, del Museu Vasa, dels seus edificis no gaire alts, del seu equilibri estètic. Interessant la visita al casc antic, cuidat amb respecte, com es fa amb les coses que s’estimen i es valoren. I magnífic el circuit Mil·lenium. Un itinerari literari que t’endinsa en l’entorn urbà on es mouen els personatges i passa la intriga d’aquesta saga. Uppsala, la ciutat universitària, on vam fer l’anàlisi del llibre de Söderberg, El joc seriós, em va donar la sensació de ser una ciutat rodona, no en el sentit geomètric de la paraula, sinó en la perfecció del seu paisatge. Aquí vam poder veure aquest contrast que dèiem: una exposició de llibres antics, magnífics, i uns dibuixos d’un autor modern, amb uns traços valents i uns colors quasi, diria, agressius. Però convivien en una perfecta simbiosi. Sigtuna, població petita, però viva, ens va transportar a una altra època. Semblava que el temps s’havia aturat: cases petites, de fusta treballada, pintades en colors vius, amb les finestres obertes als ulls de la gent que passa, amb les seves flors i els seus llums. Carrers empedrats i flors,
moltes flors. Es com si volguessin aprofitar el bon temps per trencar la grisor de la majoria dels dies. I aigua, sempre l’aigua com a protagonista del paisatge. I parlant d’aigua, el Bàltic! Quina pau es respirava passejant-nos per l’arxipèlag que envolta Estocolm! Un mosaic de verds, punts de color de les cases que envolten els marges, petits vaixells... Era fàcil imaginar la vida que porten els suecs en aquestes segones residències: natura, natura, natura! I anàvem de sorpresa en sorpresa, museus, palaus, Skansen (un Poble Espanyol a la sueca) i les espectaculars sales de l’Ajuntament d’Estocolm, on es celebren els Premis Nobel, i el vaixell Vasa i, i, i...les bicicletes!! No ens en vam escapar tampoc en aquest viatge! Però eren més discretes que les d’Amsterdam, més d’acord amb la manera de viure de Suècia. També hi va haver un moment pels sentiments quan vam homenatjar a la Mercè. Emotiu, sincer i esperançat. I dic esperançat perquè tots esperem el viatge de l’any que ve. No podem fallar! A reveure! Montserrat Fonoll