Croàcia
a uns dies vam anar a Croàcia, país d’origen de la corbata, que en principi era el mocador de colors que l’exèrcit croata duia lligat al coll i que es va anar estenent per tota Europa. Em va agradar molt la costa dàlmata: els colors del seu mar adriàtic, les seves aigües tan pures i netes pel tipus de corrents marines que tenen i els colors dels poblets blancs amb teulades clares i campanars d’estil venecià. L’arquitectura: places, campanars i torres que vam visitar em recordava a Venècia, degut a la seva proximitat geogràfica, que va comportar relacions comercials i batalles. Les ciutats visitades eren força diferents: Split construïda dins del palau de Dioclecià, amb molts temples, catedrals, places, l’ajuntament renaixentista… Trogir, situada en una illa, és una ciutat medieval amb carrers enllosats, palaus i cafès. Zadar amb ruïnes del fòrum romà i l’orgue hidràulic, al costat del mar. Ston amb la seva muralla de 5 Km. construïda per protegir les salines de la població dels turcs. Cvat, poblet petitó i mariner. Dubrovnik i les seves muralles, amb moltes esglésies, cases i palaus d’estil renaixentista, bombardejada per l’artilleria sèrvia i l’armada montenegrina. Les teulades de la ciutat van ser destruïdes en més d’ un 80%. Em va sorprendre que els montenegrins demanessin perdó a la ciutat i donessin una quantitat simbòlica de diners però que volguessin que s’esborrés el seu nom com a atacant per mar de la ciutat. Evidentment, la resposta del poble va ser que acceptaven el perdó però que no es podia esborrar ni amagar el fet, encara que es pot entendre que ho fessin sota pressió sèrbia. A Zadar, vam visitar la universitat amb la màgia del jove Nicola, judeo-sefardí i professor de català, i dels seus companys i alumnes. Ens diuen que es difícil parlar del conflictes que han patit entre els diferents grups, parlen de diferents exemples que els hi toquen d’a prop com les injustícies professionals pel fet de ser d’un grup o altre després de la guerra, la prohibició dels pares a que les filles tinguin parella fora del grup (croata) o fins i tot la impossibilitat o dificultat de dir d’on són els pares (serbis), entre amics. Són exemples de les seqüeles, encara avui en dia, de la guerra però que suposo que són comunes a molts conflictes. Feia pocs dies que ajudant al meu fill en un treball sobre la nostra família, havia pogut constatar la poca informació que havíem rebut sobre la guerra civil per part dels nostres avis, fet que també passava en moltes famílies arenyenques. També vam parlar de la llengua, segons ells és la mateixa (serbi, croata...) encara que hi ha algunes diferències. També vam anar a prendre un cafè a Bòsnia, ja que la carretera hi passa. Els croates estan intentant construir un pont per evitar sortir i entrar a Bòsnia amb les corresponents pèrdues de temps. La gastronomia, semblant a casa nostra amb verdures i peix, arròs a la cassola, calmarsets, musclos, "la pasticada", gelats i postres làctics.Tot molt bo.
A destacar, les dues passejades amb barca, una a prop de Dubrovnik
I l’altra, seguint el riu Krka, al parc Nacional de Krka, hem vist cascades, llacs i canals, tot seguint un camà fet amb fusta i ponts.
Roski Slap
Teresa Fabregas