El fragment: " Les mans de la Patrícia eren melancòniques, de vegades una mica absents, «mans de frígida», deia en Lluís, modestes. Eren unes mans una mica llençades, «hagués de tocar tant lleixiu com jo, veuríem com les tindria d'arrugades», deia l'Encarna. Eren unes mans que acaronaven els fills dels altres, mans de dona eixorca, que acariciaven les flors les nits de primavera i amb el dit repassaven les fulles dels plàtans en caure a la tardor, mans que cercaven un punt dins de l'horitzó, que clenxinaven els cabells prematurament blancs de la Judit, que els allisaven amb tendresa, que tancaren les seves parpelles quan se li escapà el darrer alè de vida, mans que repassaven els misteris del dolor, que es senyaven, molles d'aigua beneita, que s'estrenyien l'una a l'altra les nits fosques de bombardeig, mans que repartien caramels per als nens pobres, que descordaven amb paciència els gafets de la cotilla quan era tan grassa i que s'omplien de crema després del bany, ara que era tan prima. Unes mans que vibraren de melangia i de sentiment, quan esbocinaren amb el martell la boca de l'amoret de l'estany, una nit càlida que li semblava que es tornava boja. . . "
Biblioteca P.Fidel Fita d'Arenys de Mar Adreça: c/Bonaire, 2, 08350. Arenys de Mar Telèfon: 93-792-32-53 Web: www.arenysdemar.cat/biblioteca Blog: bibliotecarenysdemar.blogspot.com Correu-e: b.arenysma.pff@diba.cat Facebook: www.facebook.com/Bibliotecarenysdemar Flickr: https: //www.flickr.com/photos/bibliotecarenysdemar
Biblioteca P.Fidel Fita Arenys de Mar
Club de Lectura
El temps de les cireres Montserrat Roig Dia: Dilluns 12 de
desembre de 2016 Hora: A les 7 de la tarda Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca A càrrec de Teresa
Montmany
L'autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de
1946 - 10 de novembre de 1991) és una de les plomes més enyorades de la literatura catalana contemporània. És autora de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics i també, d'entrevistes memorables a importants personalitats del país. Els seus textos periodístics gaudien d'una profunda consciència social on reflectia la voluntat de construir una tradició de periodisme culte, feminista i entestat a recuperar la memòria històrica del país. No debades, el seu llibre Els catalans als camps nazis, va suposar una revel·lació immensa pels ciutadans, que van veure per primera vegada com es començaven a trencar els murs del silenci del feixisme. L'any 1971 va guanyar el Premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó. . . i tan neta que la volen , i inicià la carrera literària amb obres destacables com Ramona, adéu (1972) o El temps de les cireres (1977) amb el que guanyà el Premi Sant Jordi de novel·la del 1976. Amb L'hora violeta (1980) va culminar el seu posicionament feminista. Més endavant publicà L'òpera quotidiana (1982), La veu melodiosa (1987) i el recull de contes El cant de la joventut (1989). D'entre les seves obres més premiades també destaquen L'agulla daurada , Premi Nacional de Literatura Catalana de 1986, escrit a partir d'una estada de dos mesos de l'autora a Leningrad i que testimonia el setge a la ciutat perpetrat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. La seva última publicació, Digues que m'estimes encara que sigui mentida , recull una poètica personal a tall de testament literari. Roig va escriure fins a la seva mort, víctima prematura d'un càncer de mama el novembre de 1991.
L'obra: El temps de les cireres és una novel·la centrada en la
Natàlia, una jove exiliada que retorna a Barcelona després d'haver viscut dotze anys a França amb la intenció de reconstruir el que ha passat en el clos familiar mentre ha estat absent. El temps d'aquest exili ha estat marcat per dues dates significatives: les execucions de Grimau i de Salvador Puig Antich. Natàlia, que es presenta com un personatge alienat i frustrat, efectua una indagació que ens mena a conèixer en tot just una setmana, el passat i el present de tres generacions de dones de la seva família La novel·la s'estructura en cinc parts i es rebel·la com una saga familiar on l'autora ens descriu els personatges a partir de les seves realitats més immediates: les cases i l'espai de la ciutat on es troben. Així, la generació més antiga i la més mancada de recursos viu a l'Eixample, mentre que les que s'han enriquit habiten a la part alta de la ciutat. Quan ella arriba va a viure al pis de la seva tia, situat al carrer del Bruc; l'Harmonia, antiga mestra de la protagonista, viu en un petit àtic de la Diagonal, mentre que el seu germà ho fa en un dúplex al carrer Santaló. A través d'aquesta estructura i gradualment, l'estil narratiu assoleix una forta expressivitat i versemblança, fruit d'una hàbil combinació entre la descripció i el diàleg.
.
Les novel·les de Montserrat Roig són el reflex d’una Barcelona femenina i entranyable. L’escriptora vol donar veu fonamentalment a les dones perquè expliquin les seves vides, les seves relacions, les seves aficions i també l’època que els ha tocat viure. També dóna veus als llimoners, un objecte simbòlic que, si rellegiu altres llibres de l'autora, veureu que Roig utilitza que en més d'una ocasió per rememorar el drama de la postguerra que tant es va esforçar a visibilitzar als seus textos.