La filla estrangera, Najat El Hachmi

Page 1

Biblioteca P.Fidel Fita Arenys de Mar Club de Lectura

Najat El Hachmi

La filla estrangera

Dia: Dilluns 13 de juny 2016 Hora: A les 7 de la tarda Lloc: Sala d'Actes de la Biblioteca A cĂ rrec de Teresa Montmany Amb la presencia de l'autora


L'autor: Najat El Hachmi (Nador, 1979) viu a Catalunya des que la seva família es va traslladar a Vic quan ella tenia 8 anys. D'origen amazinc va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Ramon Llull l'any 2008 per la novel·la L'últim patriarca. Lletraferida i lectora voraç és en l'actualitat una de les veus destacables de l'escena literària catalana. La seva obra reflexiona sobre la fractura cultural dels joves i les dones immigrants. És autora del llibre testimonial Jo també sóc catalana i La caçadora de cossos. El Hachmi escriu amb un estil directe i aparentment senzill que comunica de manera eficaç i precisa les emocions dels seus personatges. La seva escriptura es caracteritza pel domini de la llengua i el lèxic. Ha col·laborat amb Catalunya Ràdio, El 9 Nou, El Periódico, La Vanguàrdia i la revista digital Esguard. Actualment viu a Barcelona i es dedica exclusivament a l'escriptura.

Se n'ha dit: "Najat El Hachmi és una de les veus literàries més sòlides del moment. Potser seria més provocador si afegís que ultrapassa l’àmbit del nostre país per posar­lo a un merescut nivell continental (...)" Xavier Díez ­ Núvol "Entre els diversos encerts de la novel·la ­el ritme reposat, la reflexivitat ben administrada, gens ampul·losa­ també hi ha l’autoanàlisi de la protagonista segons els desitjos i les necessitats del propi cos. " Jordi Nopca ­ Diari Ara "Una novel·la captivadora pel fons del seu missatge i per la pulcritud lingüística." Jordi Capdevila ­ El Punt­Avui


L'obra: La filla estrangera, narra en primera persona la vida d'una noia que viu amb la seva mare en una ciutat de l'interior de Catalunya. Després d'acabar l'institut ha de decidir si marxar a Barcelona o quedar­se al costat de la mare i acceptar un matrimoni pactat amb un cosí seu que no coneix i que viu al Marroc. Durant aquest procés la jove posa en qüestió els aspectes educatius que l'han envoltat: el rol de gènere, les limitacions que es troben els immigrants a l'hora d'accedir al món laboral i les diferències entre la seva mare i ella, dues dones de dues generacions no gaire allunyades en el temps a les que separa un abisme cultural. La novel·la analitza el canvi a la vida adulta d'aquesta jove que identifica el llenguatge que fa servir la seva mare com una de les àncores que l'impideixen desvincular­se del seu món. Cal destacar l'especial atenció que ha posat l'autora en la importància de la llengua en les relacions humanes, explicitant de manera rotunda el pes que té a les comunitats tradicionals. El Hachmi incorpora també en aquest llibre el punt de vista sobre la cosificació de la dona, sobre la mateixa reconeixença que en fem i en tenim. Les referències a autores com Maria Mercè Marçal o Montserrat Roig enriqueixen el llibre amb punts de vista contemporanis i reveladors que aporten eines a la protagonista per enfrontar­se a tot allò que li va succeint. Amb aquest text El Hachmi torna a investigar el tema de la identitat que ja havia abordat amb èxit amb la novel·la El patriarca, que li va valer el premi Ramon Llull 2008 i la va catapultar a l'escena literària internacional amb nombroses traduccions.


El fragment:

"Vaig a córrer, vaig a treballar. La mare m'ensenya les feines que fa temps em volia ensenyar i jo no havia tingut temps, estudiant, de poder­les aprendre. Cuino, segueixo fent pa, faig remsemmen i dolços, sfenj i Khringu, ajudo en les festes quan se'n fan. Ara ja quasi mai em diu que el que cuino sembla vòmit de gos. Quasi mai no em critica quan vénen de visita les altres dones, i ja no diu allò de 'i què farà quan sigui a casa d'altri, mirar com es cuina en un llibre?'. Encara que tingui tanta feina, encara que no pari de fer coses i que no em fixi en ningú quan vaig pel carrer, els homes encara em segueixen. Fa temps que ho fan, des que vaig fer el canvi i se'm van començar a notar les formes del cos." Biblioteca P.Fidel Fita d'Arenys de Mar Adreça: c/Bonaire, 2, 08350. Arenys de Mar Telèfon: 93­792­32­53 Web: www.arenysdemar.cat/biblioteca Blog: bibliotecarenysdemar.blogspot.com Correu­e: b.arenysma.pff@diba.cat Facebook: www.facebook.com/Bibliotecarenysdemar Flickr: https://www.flickr.com/photos/bibliotecarenysdemar


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.