El viatge que fa set: Croàcia Set. Set és un número màgic. I set són els viatges que hem fet fins avui. És curiós el que costa de preparar-los i necessites un munt de temps per fer-ho i després te’ls menges amb cinc dies. Certament, però, fan de bon pair, de molt bon pair. Jo que tinc la sort d’haver participat en tots ells puc garantir, sense cap por d’equivocar-me, que any rere any intentem superar-nos. El d’enguany, a Croàcia, ha sortit rodó: tertúlia interesantíssima, climatologia esplèndida, paisatge seré, passejades calmoses, bons hotels i aliments mediterranis. Què més pots desitjar? La biblioteca cada any es desplaça a alguna banda o altra i aquest any hem fet cap a Croàcia. Una Croàcia nova, just acabada d’estrenar, refeta del tot després del disbarat de la guerra dels últims anys del segle passat. “Eviteu la guerra entre germans” reclamava amb autoritat poètica Espriu. Els serbis, els bosnis i els croats es llençaven els plats pel cap i ho pagaren amb un preu altíssim. Avui, sembla, que han superat aquests mals entesos de veïnatge i junts fan caminar aquella part d’Europa on cadascú per separat té un personalitat pròpia i genuïna. Aquest pensament em porta, sense cap mena de dubte, a ca nostra, al nostre estimat país. Catalunya aspira a una independència i no m’agradaria gens ni mica passar per les circumstàncies i experiències que passaren la gent dels balcans. Les paraules han de substituir les garrotades i hem de demostrar al món sencer que som un poble civilitzat. Venim de lluny i molt més lluny hem d’arribar encara. Aquest haurà estat un viatge molt enriquidor amb tants aspectes com vulgueu però ara que els catalans estem submergits en aquest procés sobiranista i imparable – ja ho hem explicat – ens haurà servit, també, per aprendre el que no hem de fer. Aquest any hem estat cinquanta els arenyencs que ens hem passejat per la Costa Dàlmata, per la costa del mar Adriàtic i com que hem viscut intensament aquestes jornades ens hem conegut més i millor. Vam marxar, doncs, cinquanta arenyencs i hem tornat cinquanta arenyencs molt ben avinguts. Viatjar – ho defenso a capa i espasa – equival a la lectura d’un llibre i quan ho fas amb mig centenar de persones aquest llibre esdevé una autèntica i gruixuda enciclopèdia. Aprens de l’un i et culturalitzes de l’altre i junts formem un sol equip. Jo, que m’he guanyat la vida viatjant i me l’he perdut de la mateixa manera, quan arriba el moment de realitzar el de la biblioteca, el viatge anual literari, em frego les mans i em poso content com unes pasqües. És un dels viatges que més m’agrada de fer, em realitzo del tot. M’entrego i em dono amb generositat i a canvi rebo molt dels qui comparteixen aventura.
Plego. Només, si de cas, dir-vos que ja espero amb delit el del 2015 i que el d’enguany me’l guardo al calaix de la memòria en un lloc d’excepció. Ha estat esplèndid i, sobretot, ha estat esplèndid perquè vosaltres l’heu fet esplèndid. Gràcies, doncs, per fer-me la feina fàcil, planera i enriquidora en tots els conceptes. Gràcies a tots! Pep Quintana i Riera