Polònia. Viatge Literari 2015 Sant Pere somriu a la gent que s'estima per això, malgrat tots els pronòstics, no ens hem mullat un pèl. Com es podia mullar una gent que s'agombola, s'estima i s'ajuda durant cinc dies que s'han estirat com un xiclet i em sembla que ha passat més d'una setmana? Tot gràcies a la professionalitat de Sakkara Viatges, que ho portava tot molt ben preparat. Com podia Sant Pere tirar aigua damunt de tot això! Si fins i tot ha plogut, i bé, mentre fèiem la tertúlia literària ben aixoplugats dins d'una sala de la Universitat de Cracòvia amb un professor excel·lent, en Xavier Farré, i tres alumnes que han corroborat amb molta força el que acabo de dir. Una tertúlia interessant i simpàtica a parts iguals. I com que sembla que havia de ploure una mica més, també trobem els carrers ben mullats quan sortim del Castell Reial de Varsòvia. No em direu que no és màgic ... I sobretot, Sant Pere s'ha portat bé l'últim dia, quan tocava fer un bonic descens en barca pel riu Dunajec, envoltats d'enormes muntanyes, escoltant el silenci de la natura i el so de les, a vegades, no tan tranquil·les aigües. I no tan sols hem tingut sort amb Sant Pere sinó que els nostres tres guies, en Martí, la Kaixa i la Isabel·la han contribuït molt en el nostre pas per Polònia. Tots tres en sabien un munt i s'han desviscut per aconseguir que la nostra estada fos més que agradable, sobretot en Martí, sempre pendent de cadascú de nosaltres i de que tot estigués a punt per poder aprofitar el temps al màxim. Tots tres ens han donat unes explicacions amplies i ben estructurades que han aconseguit fer molt entenedores per tothom i han pujat molt, us ho puc prometre, el nostre nivell d'història. Només l'Isabel·la amb els seus bonics ulls blau/gris i la seva simpatia ha suavitzat una mica la terrible història que hem seguit “in situ” dins dels camps d'Auschwitz i Birkenau. Us asseguro que és esfereïdor i ningú en surt indiferent tan sols de visitarlos. La Kaixa ens explica una mica per què als catalans ens diuen polacos i escoltem la llegenda del seu drac, en Crack (d'aquí el nom de Cracòvia), i és força semblant a la nostra. És una ciutat preciosa travessada pel riu Vístula, que també hem trobat a Varsòvia, i té una plaça quadrada molt gran. De dia, és una plaça molt bonica i de nit, il·luminada és espectacular. Per descomptat hi trobem parades de flors, música, estàtues vivents, brocanters, un mercat de records, unes carrosses amb cavalls per passejar per la ciutat i tot plegat té molta vida. Tan caminar obre la gana i que us puc dir dels restaurants si, fins i tot, dos d'ells tenien actuació musical i balls polonesos que ens van fer gaudir i riure molt, mentre l'actuació musical ens va deixar sense paraules i amb uns llargs aplaudiments i vàrem sopar totalment en silenci. La música jueva, almenys aquesta, m'ha semblat de molta qualitat. A Varsòvia no vull oblidat la feinada que vàrem tenir tots intentant fotografiar esquirols al Parc de la Reina, on també fotografiem l'estàtua de Fryderyk Chopin i escoltem la seva meravellosa
música. L'estàtua de Franz Liszt, el seu competidor, no estava massa lluny. Per últim, visitem les Mines de Sal de Wieliczka i baixem fins a 135 m. de profunditat. Veiem les estàtues de sal que s'han fet, aprofitant els espais buits que deixen les excavacions que es feien en extreure la sal, i que ens mostren com han evolucionat els sistemes d'extracció. També hi ha magnífiques obres d'art, algunes religioses i, al final, una catedral que no té res a envejar a les que estan a cel obert. Actualment s'hi celebra missa i algun concert en ocasions especials i ens diuen que també hi ha hagut algun casament. La sal era molt valorada perquè no tan sols servia com a condiment sinó que també s'utilitzava com a conservant i hem de pensar que al segle XIV els ingressos de les Salines de Cracòvia significaven la tercera part de la renda de l'erari públic. Per evitar que s'enfonsin les parets, s'introdueixen àncores d'epòxid i vidre de més de deu metres i s'encasten sobre una base de resina. Un viatge preciós que ha servit per commemorar els 20 anys de Sakkara Viatges. FELICITATS, MONTSE! I ja només resta donar gràcies a Sant Pere i a tots els amics que l'han fet possible i començar a pensar en l'any que ve. Montse Collado