POLÒNIA Aquest setembre hem viatjat a Polònia, país europeu amb una història i característiques similars al nostre. Hem estat de sort amb el temps però a Polònia passen molts mesos amb fred, neu i poc sol, de seguida les tardes són fosques. La gent és majoritàriament catòlica i practicant, tant joves com grans. Hem menjat bé: força patata amb mantega, all i julivert, col lombarda, sopes variades, raviolis farcits de carn i de formatge, senglar amb salsa, peix, carn arrebossada, formatges i molts pastissos de postres. Va ser curiosa una sopa de xampinyons dins d’una mena de pot amb tapa fet totalment de pa. La cuina jueva també m’ha encantat.
A Varsòvia hem visitat diferents parcs i palaus, a la foto podem veure el parc Frederic Chopin on s’hi pot escoltar música.
Varsòvia va ser quasi tota destruïda pels nazis i s’ha reconstruït tal com era els últims anys. A la nit hi ha força ambient, molta gent al carrer, sopant o prenent alguna cosa, patinant, en grups grans i petits, un pèl perillós ja que ho feien enmig dels carrers i els taxis els havien d’anar esquivant.
La Plaça del Castell Reial amb el monument a l´últim Rei Segimon III.
Vam dinar a la plaça del mercat amb la Sireneta de testimoni.
Van visitar la biblioteca de Varsòvia, molt gran, plena de llum,i plantes i jardins per passejar al seu capdamunt, a la seva cúpula. Hi estaven preparant un
concert. La biblioteca com a lloc cultural, de lectura, música, amb restaurant per poder fer un mos. Vam anar en “un bus-cogombre” cap a una mena d’”antro” on vam prendre dos gotets de vodka, un de l’herba del bisont i l’altra més dolcet amb gust de pruna, a un dels llocs d’ambient nocturn de Varsòvia… L’endemà vam anar a Cracòvia en tren, a l’estació van haver-hi un parell d’incidents però vam poder continuar. Vam visitar tot el camí reial de Cracòvia, les seves places, cafeteries i les seves moltíssimes esglésies, n’hi ha més d’un centenar. El papa Joan Pau II era d’aquí i això es veu quan es passeja. L’estiu que ve hi ha una trobada de joves europeus a Cracòvia i hi ha recordatoris dels dies que falten per la trobada, tipus els dies que ens faltaven per votar el 27S. Hi ha un mercat amb tot de productes artesanals de fusta i teixits.
Ens van sorprendre la quantitat de casaments, tant divendres com dissabte. Si algú li interessa, tenim un reportatge fet del tema. Els carruatges de cavalls són molt presents a tota la ciutat com a reclam turístic i tenen el seu origen a Àustria. Va ser molt interessant parlar amb un català, en Xavier, poeta i professor a Cracòvia i amb les seves alumnes interessades pel català arran de ser del Barça. Vam comentar un llibre de l’escriptor Slawomir Mrozek, vam parlar dels escriptors i les seves metàfores durant el comunisme, el fet d’haver de saber de llegir entre línies. El guia, en Martí, un noi molt culte i agradable també era president de la penya Barça de Varsòvia
També ha estat interessant i dur visitar els camps de concentració nazis d’ Auschwittz i Birkenau, recordar el que van fer, la memòria històrica, no oblidar el patiment del poble jueu i també del polonès. Era necessari conèixer per poder entendre els polonesos i també la historia d’Europa. Polònia és un país que ha patit moltes guerres i que continua amenaçat, l’any passat en Putin els va amenaçar. Va ser també interessant la visita a les mines de sal a 135m. de profunditat. Són mines on encara hi treballen i funcionen des del segle XIII, les visiten molts famosos. Hi vam baixar amb ascensor però també deunidó els escalons que vam baixar. Hi vam trobar una meravella una església enorme esculpida en sal i decorada amb figures de sal, el papa Joan Pau II, el Sant Sopar i ple d’imatges bíbliques fetes de sal. Com a activitat a destacar, la visita al Parc natural de Pieninski , vam baixar uns 12 Km. del riu Dunajec amb barquetes amb dos perxers que les conduïen, era al sud del país, frontera de Polònia amb Eslovàquia, envoltats d’ànecs, alguna gavina, peixos…, els Càrpats al fons. A destacar el sol que va sortir fent la baixada del riu més agradable.
Ja som a casa però Polònia ens ha frapat, la seva cultura, la seva història, els seus paisatges i curiositats. Teresa Fàbregas