ELS MOSAICS Els mosaics eren una de les formes de decoració mes apreciades de la gent rica. Servien per a decorar les cases. Normalment, es posaven al terra de les habitatges y així es demostrava de quina classe social eren. Els mes comuns eren, l’opus signinum, l’opus tessellatum, l’opus sectile. Opus signinum: de Sígnia (a l'antiga regió del Laci). En aquest lloc hi havia fàbriques de teula, amb les deixalles de les quals s'obtenia una pols acolorida que en barrejar-la amb la calç donava un ciment vermellós molt dur i impermeable. Aquest producte es va emprar bastant a tota Itàlia i a Occident per crear els sòls i com a revestiment de piscines (estanys per a peixos), bótes de salaó, aljubs (dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases), etc. De vegades, per donar-li més consistència s'afegien a la massa còdols i pedres picades.
Opus tessellatum:
Aquest mosaics es troba al Frigidarium al museu de Badalona, de tipus opus tesellatum.
Aquest mosaics es troba al Frigidarium al museu de Badalona, de tipus opus tesellatum.
Opus sectile: els dibuixos estaven fets amb pedres més grans i de diferents mides. La tècnica era retallar plaques de marbre de diversos colors per compondre les figures geomètriques, d'animals o humanes. Era una feina molt semblant a la taracea. Els millors exemples d'aquest treball es conserven al Palatí de Roma i procedeixen de la Domus Flavia, al turó del Palatí.
Durant el dos primers segles de l’imperi, utilitzava els esquemes iconogràfics: solien estar fetes de tessel·les blanques y negres i la decoració era geomètrica. Mes endavant van començar a fer alguns elements figurats. A Baetulo hi queden moltes restes de mosaics.