núm. 39 Març–abril de 2014
L’Institut Mental de l’Hospital de la Santa Creu, “El Mental” (1885-1986) L’Institut Mental de l’Hospital de la Santa Creu va ser un sanatori que va projectar l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a mitjan segle XIX seguint les directrius d’El proyecto médico razonado para la construcción del manicomio de Santa Cruz de Barcelona (1859), del doctor Emili Pi i Molist, psi quiatre de l’Hospital de la Santa Creu. Fruit d’un viatge per Europa per estudiar possi bles millores en el tractament dels malalts men tals, el doctor Pi i Molist visità diversos mani comis per prendre’ls com a model junta ment amb l’arquitec te Josep Oriol i Ber nadet, qui a la seva mort va ser substituït per Elies Rogent. El Mental en el seu procés de construcció va patir moltes inci dències per part de la MIA (Molt Il·lustre Ad ministració) que sub vencionava les obres. Va ser gràcies a una important donació d’un be nefactor anònim que es va finançar gran part de la construcció dels pavellons dels homes. També consta que l’esposa del doctor Pi i Molist, l’aris tocràtica Antonia Bacigalupi Maymó (pertanyent a la família Güell) va sufragar la construcció de tres crugies dels pavellons dels homes i l’església. Les obres s’iniciaren el 1885; a finals de 1899 s’hi traslladarien les dones i el 1915, els homes. Es pot
veure que des del moment en què es presenta el projecte fins al moment de la seva construcció i funcionament, han passat 56 anys, temps en què el Mental ha quedat obsolet en molts aspectes. Això explicarà molts dels problemes posteriors que patirà la institució. L’estil arquitectònic de l’edifici és neoclàssic per una qüestió pràctica: segons el projecte original, els alienats necessitaven espais amplis i llumino sos per passejar i facilitar la seva guarició.Amb això la qualitat de vida va millorar respecte a les con dicions que tenien a l’Hospital de la Santa Creu. També cal destacar la presència de rotondes se micirculars en ambdós extrems de l’edifici, idea del Dr. Antonio Brossa, qui trobà la necessitat d’arreglar les cel·les de càstig i aïllament, mesura molt polèmica a l’època. El Mental romandrà vigent fins a l’any 1986, data en què tancarà per raons econòmiques, donat que la MIA estava endeutada i començà a vendre els terrenys. Els primers pavellons es van ender rocar als anys setanta, fins a vendre les darreres parcel·les a una empresa immobiliària responsa ble dels complexos Calinova i Barcinova. La seva clausura va ser molt polèmica, i se’n feren ressò els diaris de l’època: es van fer tancaments reivin dicatius amb el suport dels veïns. La desaparició de la institució fou efectiva el 1987. En l’actualitat els dos pavellons que resten en peu alberguen la seu del Districte i la Biblioteca des del 1995. Text: Grup d’Història de Nou Barris
Novetats col·lecció local Cines de Barrio: Sant Andreu, Horta-Guinardó, Nou Barris Roberto Lahuerta, l’autor, amb aquest segon llibre que completa l’estudi dels cinemes de barri de la zona nord de Barcelona, contri bueix a fer justícia històrica dedicant força pàgines a totes aquestes sales de projecció per la importància que han tingut en les bar riades perifèriques i pel seu paper a l’hora d’explicar la història d’uns districtes. Per primera vegada es fa un tracte documental al mateix nivell de les grans sales de cinema d’estrena, de les quals ja exis teixen tants estudis. Continuació del lli bre Los cines en Nou Barris, l’autor prossegueix en la present obra la seva recerca històrica so bre el món dels ci nemes de barri, aporta una ampliació docu mental força interessant i inèdita sobre els locals cinematogràfics de Nou Barris, i ho estén també a les barriades dels districtes veïns d’Horta-Guinardó i de Sant Andreu. Les relacions entre els tres districtes perifè rics del nord de Barcelona abans esmentats ha obligat a aquesta extensió que aquí es brinda als lectors i que ajudarà a entendre els vincles històrics, socials i culturals així com aspectes comuns entre aquests terri toris. El contingut, d’extraordinari detall, fa referència a aspectes tècnics i a esdeveni ments, i relata històries i anècdotes singulars en part aportades per testimonis de l’època,
converteix el present estudi sumat a l’ante rior en el millor treball de recerca mai fet sobre els cinemes de barri de Barcelona. A les vostres mans podreu tenir un exemple de recuperació de la memòria històrica i de la importància de conèixer la història local, per tal d’entendre tant el passat com una forma de viure d’unes generacions, i l’evo lució que ens ha portat fins a la situació pre sent, de les entranyables sales de barri a les modernes multisales d’estrena.
La Marta de Santa Eulàlia Aquest llibre és molt més que una novel·la narrativa. A través de la sin gular i entranyable vida del personat ge de la Marta, es reflecteix la realitat històrica d’un perí ode molt important d’unes barriades de Nou Barris alhora que és un home natge a totes aquelles generacions que van viure, gaudir i patir les grans transformaci ons que es van dur a terme des de la Guerra Civil fins a l’actualitat. Josep Maria Babí Guimerà (Sant Andreu de Palomar, 1944) és pèrit industrial químic per l’Escola Industrial de Barcelona. Des de l’any 1968 resideix al barri de la Prosperitat, a Nou Barris. L’any 1985 va fer-se soci de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, i des del 2010 hi col·labora activament com a documentalista especialitzat en el fons au diovisual i en la redacció d’articles d’histò ria local per a la revista i el blog de l’entitat.
El racó del circ a la Biblioteca Nou Barris En aquest espai sobre el fons especialitzat en circ de la Biblioteca Nou Barris, trobareu informació de notícies, noves adquisicions, activitats que programem a la biblioteca, curiositats circenses i moltes més coses. Que comenci l’espectacle! NOVETATS DE CIRC MARÇ 2014 AIROLDI, Serge. Costumes de cirque [Rodez]: Rouer gue, cop. 2011
DUCCI GONZÁLEZ, Pilar. Años de circo: historia de la actividad circense en Chile [Barcelona]: Circus Arts Foundation: [PPU], 2012
MOREIGNE, Marc. Les arts sauts: entretiens avec Fabrice Champion, Laurence de Magalhaes, Stéphane Ricordel [Arles]: Actes Sud; [Châlonsen-Champagne]: CNAC, 2009
PACHECO, José Emilio. Circos México D.F.: Era: Colegio Nacional, 2010
Todo sobre magia: los mejores trucos y escenografías de la historia Madrid: Susaeta, [2012]
nfantil ELS CONTES SENSE PARAULES Hi ha a la biblioteca uns llibres una mica espe cials. Són llibres que ens expliquen històries. I vosaltres pensareu: tots els llibres expliquen històries. Teniu raó, tots els llibres ho fan, però les històries que expliquen aquests són especi als perquè poden ser diferents segons qui les expliqui, perquè les històries que expliquen aquests llibres no estan escrites, només dibui xades. Són els llibres sense paraules. Es podria pensar que els llibres sense paraules són per als que encara no saben llegir. Però qui diu que un llibre sense paraules no es pot lle gir? Obrir un llibre en què el conte només està il·lustrat és endinsar-se en un món de possibili tats, un espai on la nostra imaginació pot viatjar en moltes i diferents direccions. Són llibres per mirar sols però també acompanyats, perquè quatre ulls veuen més que dos i perquè dos caps imaginen més que un. El resultat dependrà de qui miri el conte i de les seves ganes de viatjar. I les històries resultants seran sempre diferents, originals, particulars, exclusives i especials. Són moltes les editorials que s’atreveixen amb la publicació dels llibres sense mots. Des d’aquí us recomanem la col·lecció Sense mots de l’editorial La Galera. També podeu jugar amb les onades, totes iguals, totes diferents, amb el llibre L’onada, de la Suzy Lee, i editat per Barbara Fiore. O viure aventures amb la guineu, la gallina i els seus amics, dibuixats per la Béatrice Rodri guez als llibres Un dia de pesca i Lladre de gallines, editats per Libros del zorro rojo.
BIBLIONOTÍCIES El club del gomet vermell presenta: Els dracs amagats. Activitat de foment de la lectura més taller de plàstica. Coneixerem històries de dracs que no són el drac de Sant Jordi i es realitzarà una rosa per què la pugueu regalar a qui vulgueu. Dimarts 22 d’abril a les 18 hores. Activitat adreçada a nens i nenes de 6 a 10 anys. Cal inscripció prèvia.
Biblioteques: • Nou Barris • Canyelles • Les Roquetes • Vilapicina i la Torre Llobeta • Zona Nord Els articles signats expressen únicament les idees dels seus autors, que poden no coincidir amb l’opinió del consell de redacció.