Ciutats literàries Nova York

Autors nascuts a Nova york                                       

Baker, Kyle. You are here Baker, Nicholson. El Antólogo.

Baker, Nicholson. Una Caja de cerillas.

Baker, Nicholson. La Fermata.

Benioff, David. Ciutat de lladres.

Bernstein, Peter L. El Oro: historia de una obsesión.

Bester, Alfred. El Hombre demolido.

Bloom, Harold. La Cábala y la crítica.

Bloom, Harold. El Canon occidental: la escuela y los libros de todas las épocas.

Bloom, Harold. Cuentos y cuentistas: el canon del cuento.

Bloom, Harold. ¿Dónde se encuentra la sabiduría?

Bloom, Harold. Com llegir i per què.

Bloom, Harold. Genios : un mosaico de cien mentes creativas y ejemplares Bloom, Harold. Novelas y novelistas: el canon de la novella.

Bloom, Harold. La Religión Americana.

Bochco, Steven. Muerte en Hollywood.

Bookchin, Murray. Los Anarquistas españoles: los años heroicos : 1868-1936.

Bourdain, Anthony. Confesiones de un chef.

Bowles, Paul. La Casa de la araña.

Bowles, Paul. El Cielo protector.

Bowles, Paul. Días y viajes.

Bowles, Paul. Puntos en el tiempo.

Brooks, Max. Zombi, guía de supervivencia: protección completa contra los muertos vivientes.

Brown, Margaret Wise. Bona nit, lluna.

Bruner, Jerome. Acción, pensamiento y lenguaje.

Bruner, Jerome. Actos de significado: más allá de la revolución cognitiva.

Bunker, Edward. Perro come perro.

Carcaterra, Lorenzo. Hijos de la calle = Sleepers.

Carr, Caleb. El Soldado del diablo.

Carter, Charlotte. El Dulce veneno del jazz.

Charyn, Jerome. Ojos azules.

Chödrön, Pema. Libérate : abandona tus temores y descubre el poder del ahora.

Chödrön, Pema. Vés als llocs que t'espante: convertir la por en fortalesa en temps difícils.

Clark, Mary Higgins. Camino hacia el pasado.

Clark, Mary Higgins. Camino hacia el pasado. enregistrament sonor.

Clark, Mary Higgins. La Cuna caerá.

Clark, Mary Higgins. ¿Dónde están los niños?

Clark, Mary Higgins. Dos niñas vestidas de azul.

Clark, Mary Higgins. Enlloc com a casa.

Clark, Mary Higgins. Un Grito en la noche.

1

                                                

Clark, Mary Higgins. Las Investigaciones de Alvirah y Willy.

Clark, Mary Higgins. El Ladrón de la Navidad.

Clark, Mary Higgins. La Misma canción.

Clark, Mary Higgins. No puedo olvidar tu rostro.

Clark, Mary Higgins. Noche de paz.

Clark, Mary Higgins. L'Ombra del teu somriure.

Clark, Mary Higgins. On t'amagues?

Clark, Mary Higgins. Perdida en su memoria.

Clark, Mary Higgins. Por siempre mía.

Clark, Mary Higgins. Sé que volverás.

Clark, Mary Higgins. El Secreto de la noche.

Clark, Mary Higgins. El Síndrome de Anastasia y otros relatos.

Clark, Mary Higgins. Testigo en la sombra.

Clark, Mary Higgins. L'Últim adéu.

Clark, Mary Higgins. Última oportunitat.

Clark, Mary Higgins. El Último adios.

Commoner, Barry. En paz con el planeta.

Cook, Robin. ADN. Cook, Robin. Los Archivos de Salem.

Cook, Robin. Cerebro.

Cook, Robin. Coma.

Cook, Robin. Contagio.

Cook, Robin. Convulsión.

Cook, Robin. Cromosoma 6.

Cook, Robin. Cuerpo extraño.

Cook, Robin. Epidemia.

Cook, Robin. Intención criminal.

Cook, Robin. Invasión.

Cook, Robin. La Manipulación de las mentes Cook, Robin. Médico interno.

Cook, Robin. Miedo mortal.

Cook, Robin. Mutación.

Cook, Robin. Shock.

Cook, Robin. Signos vitales.

Cook, Robin. Tratamiento letal.

Cook, Robin. Vector.

Cooper, Glenn. La Biblioteca de los muertos.

Cooper, Glenn. El Fin de los escribas.

Cooper, Glenn. El Llibre de les ànimes.

Danielewski, Mark Z. La Casa de hojas.

Danziger, Paula. Ámbar y el hada de las Mesas.

Danziger, Paula. Amics per sempre?

Darnton, John. Ánima.

Darnton, John. El Secreto de Darwin.

Dee, Jonathan. Los Privilegios.

DeLillo, Don. Americana.

DeLillo, Don. El Ángel Esmeralda.

DeLillo, Don. L'Artista del cos.

DeLillo, Don. El Hombre del salto.

2

                                                

DeLillo, Don. L' Home del salt.

DeLillo, Don. Libra.

DeLillo, Don. Punt Omega.

DeLillo, Don. Submón.

DeLillo, Don. Submundo.

DeMatteis, J. M. Brooklyn dreams.

DeMatteis, J. M. JLA/JLE /.

DeMille, Nelson. Conjura de silencio DeMille, Nelson. Triángulo mortal : Spencerville.

Doctorow, E. L. Billy Bathgate.

Doctorow, E. L. Cómo todo acabó y volvió a empezar.

Doctorow, E. L. Homer i Langley.

Doctorow, E. L. Poetas y presidentes.

Doctorow, E. L. Ragtime.

Doctorow, E. L. Tot el temps del món.

Drosnin, Michael. Ciudadano Hughes.

Drosnin, Michael. El Código secreto de la bíblia.

Ephron, Nora. El Coll no enganya i altres reflexions sobre ser dona.

Ephron, Nora. Julie y Julia [enregistrament vídeo].

Fast, Howard. Berenice : la hija de Agripa.

French, Marilyn. Solo para mujeres.

Furst, Alan. El Corresponsal.

Furst, Alan. La Sangre de la victoria.

Gaddis, William. Gótico carpintero.

Gray, Claudia. Aguas oscuras Gray, Claudia. Aigües tèrboles.

Gray, Claudia. Despedida.

Gray, Claudia. Mitjanit.

Gray, Claudia. Renacer.

Gruber, Michael. El Libro del aire y de las sombras.

Heller, Joseph. Trampa 22.

Helprin, Mark. Un Soldado de la gran guerra.

Hijuelos, Oscar. Dark Dude.

Hoban, Julia. Willow.

Hobhouse, Janet. Las Furias.

Hougan, Jim. El Maestro del mal.

Hougan, Jim. El Mestre del mal.

Hougan, Jim. El Último merovingio Hubbard, Susan. La Sociedad de la sangre.

James, Henry. 13 cuentos de fantasmes.

James, Henry. Las Bostonianas.

James, Henry. La Copa dorada.

James, Henry. Diari d'un home de cinquanta anys.

James, Henry. En la jaula.

James, Henry. La Fontana sagrada.

James, Henry. Otra vuelta de tuerca James, Henry. La Princesa Casamassima James, Henry. Washington Square.

Kaufman, Sue. Diario de un ama de casa desquiciada.

3

                                                

Klein, Matthew. Estafadores.

Krantz, Judith. Amantes.

Krantz, Judith. Modelos.

Krauss, Nicole. La Gran casa.

Krauss, Nicole. La Historia del amor.

Lethem, Jonathan. Encara no m'estimes.

Lethem, Jonathan. Huérfanos de Brooklyn.

Levin, Ira. El Hijo de Rosemary.

Levin, Ira. Las Mujeres perfectas.

Levine, Gail Carson. Historia de Dos Castillos.

Littell, Jonathan. Les Benignes.

Littell, Jonathan. El Sec i l'humit : una breu incursió en territori feixista.

Ludlum, Robert. El Engaño.

Ludlum, Robert. El Ultimátum de Bourne.

Malamud, Bernard. Las Vidas de Dubin.

Margolin, Phillip. Justicia salvaje.

Matar, Hisham. Al país dels homes.

Melville, Herman. Bartleby, el escribiente.

Melville, Herman. El Mariner Billy Budd i més històries.

Melville, Herman. Moby Dick.

Meyer, Nicholas. El Ángel de la música.

Michaels, Leonard. Los Cuentos.

Michaels, Leonard. Sylvia.

Miller, Arthur. Una Chica cualquiera.

Miller, Arthur. Las Brujas de Salem.

Miller, Arthur. En el punto de mira.

Miller, Arthur. Estrany interludi.

Miller, Arthur. Una Noia qualsevol.

Miller, Arthur. Panorama des del pont.

Miller, Henry. El Colós de Marussi.

Miller, Henry. Nexus.

Miller, Henry. Opus pistorum.

Miller, Henry. Opus pistorum.

Miller, Henry. Trópico de Capricornio.

Moody, Rick La Tormenta de hielo.

Moore, Lorrie. Al peu de l'escala.

Moore, Lorrie. El Hospital de ranas.

Moore, Lorrie. Pájaros de América.

Oates, Joyce Carol. Ave del Paraíso.

Oates, Joyce Carol. Blonde.

Oates, Joyce Carol. Hermana mía, mi amor.

Oates, Joyce Carol. Una Hermosa doncella.

Oates, Joyce Carol. Infiel : historias de transgresión.

Oates, Joyce Carol. Memorias de una viuda.

Oates, Joyce Carol. Mujer de barro.

Oates, Joyce Carol. Niágara.

Oates, Joyce Carol. Qué fue de los Mulvaney.

Oates, Joyce Carol.Sexy.

Oates, Joyce Carol. Una Tendra donzella.

4

                                                

Oates, Joyce Carol. Ulls verds.

Oates, Joyce Carol. Violada : una història d'amor Oates, Joyce Carol. Xerres massa.

Ozick, Cynthia. Cuerpos extraños.

Ozick, Cynthia. Los Últimos testigos.

Ozick, Cynthia. El Xal. Paley, Grace. Enormes cambios en el último minuto.

Palmer, Michael. Muerte súbita.

Palmer, Michael. El Paciente.

Pearl, Matthew. El Club Dante.

Pearl, Matthew. L'Ombra de Poe. Pohl, Frederik. Chernobyl.

Price, Richard. El Samaritano.

Price, Richard. La Vida fàcil.

Puzo, Mario. Els Borja : la primera gran família del crim.

Puzo, Mario. La Mamma.

Puzo, Mario. El Padrino.

Puzo, Mario. Salvatore Giuliano : el Siciliano.

Puzo, Mario. El Último Don. Pynchon, Thomas. A contrallum.

Pynchon, Thomas. El Arco iris de gravedad.

Pynchon, Thomas. V. / Thomas Pynchon.

Pynchon, Thomas. Vici inherent.

Pynchon, Thomas. Vicio propio.

Rozan, S. J.. Invierno y noche.

Sack, John. La Conspiración de Asís.

Salinger, J. D. Nou contes.

Salinger, J. D. El Vigilant en el camp de sègol.

Salter, James. Anochecer : relatos.

Salter, James. Años luz.

Salter, James. Juego y distracción.

Salter, James. Quemar los días : reminiscències.

Salter, James. La Última noche.

Schimel, Lawrence. Anem a veure el pare!

Schimel, Lawrence. Dos nois enamorats.

Schimel, Lawrence. Ells s'estimen : poemes d'amor entre homes.

Schimel, Lawrence. Misteri a l'hort.

Schulberg, Budd. ¿Por qué corre Sammy?

Shea, Robert. Shiké Shea, Robert. Los Trovadores.

Shusterman, Neal. Desconnexió.

Shusterman, Neal. Everlost .

Silverberg, Robert. Alas nocturnes.

Silverberg, Robert. Gilgamesh el rey.

Silverberg, Robert. El Libro de los cráneos.

Silverberg, Robert. El Mito del Hombre Lobo.

Smith, Betty. Un Árbol crece en Brooklyn.

Solmssen, Arthur R. G. Una Princesa a Berlín.

Solmssen, Arthur R. G. Tiempo de decisión.

5

                                           

Sontag, Susan. El Amante del volcán.

Sontag, Susan. Ante el dolor de los demàs.

Sontag, Susan. La Malaltia com a metàfora Spinrad, Norman. Mundo intermedio.

Steel, Danielle. Accidente.

Steel, Danielle. La Bailarina ; El clon.

Steel, Danielle. Cinco días en París.

Steel, Danielle. Una Cruel bendición.

Steel, Danielle. Destinos errantes.

Steel, Danielle. Hermanas.

Tanner, Haley. Vaclav i Lena.

Trevanian. Shibumi.

Vassi, Marco. Las Comedias eróticas.

Vidal, Gore. L'Edat d'or.

Vidal, Gore. En busca del rey : una leyenda del siglo XII. Vidal, Gore. Imperio.

Vidal, Gore. Lincoln.

Vidal, Gore. Washington D.C. Wallace, David Foster. Entrevistas breves con hombres repulsivos.

Wallace, David Foster. La Escoba del sistema.

Wallace, David Foster. Extinción.

Wallace, David Foster. El Rey pálido.

Wallace, David Foster. Todo y más : breve historia del infinito.

Westlake, Donald E. La Luna de los asesinos.

Westlake, Donald E. Qui va raptar Sassi Manoon?

Westlake, Donald E. Transgresiones.

Wharton, Edith. La Casa de la alegria.

Wharton, Edith. Las Costumbres nacionales.

Wharton, Edith. Els Costums del país.

Wharton, Edith. L'Edat de la innocència.

Wharton, Edith. La Solterona.

Winslow, Don. L'Hivern de Frankie Machine.

Winslow, Don. El Club del amanecer.

Winslow, Don. Muerte y vida de Bobby Z. Winslow, Don. El Poder del perro.

Winslow, Don. Los Reyes de lo cool.

Wolfe, Gene. Puertas.

Woolrich, Cornell. La Novia vestía de negro.

Wright, Austin. Tony i Susan.

Wright, Austin. Tres noches.

Yglesias, Rafael. Un Matrimonio feliz.

Zabor, Rafi. El Oso llega a casa.

Zevin, Gabrielle. En algun altre lloc.

Zimler, Richard. Los Anagramas de Varsovia

6

Sabies que…?

LITERATURA NORD-AMERICANA Durant un segle i mig fou una literatura eminentment colonial, escrita per anglesos, de la mateixa manera que el país era un conjunt de colònies. Al s. XVII els temes literaris són bàsicament descriptius, de temes econòmics, de polèmica religiosa i, bé que foren adoptades formes poètiques, en definitiva la temàtica no s’apartà de discussions entre puritans, anabaptistes i calvinistes, i l’únic poeta líric fou Edward Taylor (1644?-1729).

El s. XVIII, bé que aparegueren llibres d’erudició i de filosofia, hom pot dir que és un segle dominat per la política, dins la qual tenen un paper de relleu Benjamin Franklin (1706-90), que exposà les seves idees de Common Sense a la publicació Poor Richard’s Almanack, amb molt d’èxit, i l’anglès Thomas Paine (1737-1809), autor de The Rights of Man (1791-92), el qual Franklin persuadí que emigrés a Amèrica.

Benjamin Franklin La poesia, aquest segle de revolució americana, fou una arma de revolta i, moltes vegades, fou utilitzada en cançons la música de les quals provenia d’Anglaterra. També aparegué el teatre, encara que molt rudimentari, i la novel·la The Power of Sympathy (1789), de William Hill Brown, fou la primera novel·la pròpiament nord-americana dins la línia sentimental creada a Anglaterra per Samuel Richardson.

Al començament del s. XIX sorgiren escriptors que, per primera vegada, aconseguiren el reconeixement i l’acceptació de la crítica i el públic anglesos: el poeta William Cullen Bryant (1794-1878) i els narradors Washington Irving (1783-1859), James Fenimore Cooper (1789-1851), d’una extrema habilitat argumental, i Edgar Allan Poe (1809-49), que tant influí en la literatura europea.

A la segona meitat del segle, tenint Harvard com a centre de les seves activitats, sorgí un grup de poetes important: Henry Wardsworth Longfellow (1807-82), Oliver Wendell Holmes (1809-94) i James Russell Lowell (1819-91), que recolliren tota una tradició popular autòctona. D’altra banda, el grup dels Power of Sympathy

anomenats transcendentalists, basant-se en les idees de Plató, influïren no sols la poesia i la filosofia, com és el cas de Ralph Waldo Emerson (1803-82), sinó també la formació del pensament genuïnament nord-americà, com és ara de Henry David Thoreau (1817-62), que desembocà en l’aparició de figures literàries de reconeixement mundial, com el narrador Nathaniel Hawthorne (1804-64), el poeta i novel·lista Herman Melville (1819-91) i el poeta Walt Whitman (1809-65), la influència del qual continua viva encara damunt les noves generacions d’escriptors nord-americans.

7

La guerra civil nord-americana sembla provocar la consolidació del que hom pot considerar la més genuïna literatura nord-americana, que en alguns casos, en Mark Twain (1835-1910), per exemple, recull el passat nord-americà i en crea una epopeia i, en d’altres, ja es permet de fugir del seu propi país, cercant les arrels europees que poden explicar la seva condició nord-americana, com és el cas de Henry James (18431916), el gran novel·lista disputat per nord-americans i anglesos.

El camí de l’exili a Europa, el seguiren, pràcticament, tots els components de la generació dels anys vint, els desenganyats per raó dels estralls de la Primera Guerra Mundial, com Ernest Hemingway (1898-1961) i F. Scott Fitzgerald (1896-1940), novel·listes ambdós, bé que ben distints l’un de l’altre. Això no obstant, d’altres grans novel·listes adoptaren una americanitat vital i literària, com John Steinbeck (1902-69) o William Faulkner (1897-1962), exponent pràctic de les teories ensenyades a Harvard pel psicòleg William James (1842-1910), germà del novel·lista, que han donat lloc al terme crític de stream of consciousness (‘corrent de consciència’), que intuïtivament posà en pràctica la novel·lista anglesa Dorothy Richardson i que seguiren i li donaren tota la seva potència James Joyce i Virginia Woolf a Anglaterra.

En poesia, també T.S. Eliot (1888-1965) sentí la necessitat d’Europa, i arribà fins i tot a adoptar la nacionalitat britànica; i també Ezra Pound (1885-1972), la gran figura polèmica nord-americana del s. XX, el qual, juntament amb Eliot i Robert Frost (18731963), és una de les tres figures cabdals de la poesia de la primera meitat del s. XX. Pel que fa al teatre, Eugene O'Neill (1888-1953) significa la consolidació i, en part, la creació d’un teatre nord-americà que ha donat a la segona meitat del s. XX els més importants dramaturgs mundials.

També la crítica literària aconsegueix gairebé el reconeixement de ciència gràcies als crítics nord-americans, entre els quals hi ha novel·listes (James) i poetes (Eliot).

Altres crítics de renom són els agrupats entorn de l’escola del New Criticism, sorgida els anys vint, i el marxista Granville Hicks.

Els anys trenta destaca l’aparició de la novel·la negra, variant americana de la novel·la policíaca que ha conegut una gran difusió arreu del món.

Després de la Segona Guerra Mundial, el desencís consegüent a l’experiència bèl·lica, així com respecte al socialisme amb motiu de les purgues de Stalin, portà els escriptors cap a actituds pessimistes que es reflectiren en una tendència a desentendre's de la problemàtica col·lectiva i a tractar amb preferència el món subjectiu i individual. Els temes principals són la solitud, la incomunicació i la marginació conseqüència de l’enfrontament entre l’individu i la societat, expressat en una gran varietat de registres. Característics d’aquesta tendència són Saul Bellow, J.D. Salinger, Carson McCullers, F. O'Connor, i T. Capote, aquests tres últims típics del sud per la seva temàtica i el seu estil.

En el teatre es destaquen dramaturgs com T. Williams i A. Miller, l’obra dels quals palesa la influència d’E. O'Neill.

8

D’altra banda, la guerra freda i el maccarthisme contribuïren decisivament a silenciar els autors de tendència clarament esquerrana, com H. Fast. En poesia, cal assenyalar, els anys cinquanta, el sorgiment d’un grup de poetes entorn de la Black Mountain Review, inspirats en William Carlos Williams, d’estil més lliure que T.S. Eliot.

Inclou poetes com R. Creeley i C. Olson. Al marge d’aquest moviment es destaquen, també en poesia, R. Lowell i S. Plath.

Els anys seixanta, la prosperitat econòmica, el desglaç, la guerra del Vietnam, la problemàtica racial, la lluita per l’emancipació de les dones i, en general, la contestació al sistema establert es traslluïren en l’aparició de noves fornades d’escriptors, estretament vinculats a la cultura underground i a moviments inconformistes, com els hippies i els beatniks.

A. Ginsberg, L. Ferlinghetti i J. Kerouac, que en són els exponents més conspicus, palesen a les seves obres, de contingut irracionalista i visionari, la influència de les filosofies orientals i de Henry Miller, precursor en certa manera d’aquests escriptors.

Estilísticament, és remarcable l’adopció d’un llenguatge bàsicament informal i col·loquial. Simultàniament, apareix J. Kerouac entre alguns escriptors, entre els quals l’esmentat T. Capote i N. Mailer, un tipus de novel·la documental.

Un altre grup de novel·listes, entre els quals J. Updike, W. Burroughs, P. Roth i C. Bukowski duen a terme una descripció sarcàstica i iconoclasta de la societat nordamericana, amb freqüents referències a la cultura de masses i incursions en els mons marginals de la droga, la delinqüència, l’homosexualitat, etc.

D’entre els assagistes que han asolit una certa notorietat darrerament, cal esmentar Susan Sontag, profundament influïda per la cultura europea.

Els anys vuitanta hom ha assistit a l’aparició de joves autors que, com B. Easton Ellis i J. Mc Innerney, duen a terme un retrat dels aspectes més tèrbols de la societat nordamericana, motiu pel qual hom ha qualificat llur narrativa de ‘dirty realism’ (realisme brut).

Dins el panorama literari nord-americà cal esmentar una sèrie d’autors que, per llurs orígens i la temàtica de llurs escrits formen una literatura lligada, poc o molt, a les minories ètniques. Així, B. Malamud circumscriví generalment les seves novel·les i narracions als ambients jueus. Entre els negres, hom pot esmentar J. Baldwin, L. Hughes, I. Baraka i R. Ellison com a autors estretament compromesos en la lluita contra el racisme. La comunitat llatinoamericana, per la seva banda, ha desenvolupat una extensa gamma de publicacions, sovint bilingües i, d’entre els escriptors es destaca el novel·lista A. Villarreal. http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8diacatalana/EC-GEC-0126635.xml?s.q=literatura+estats+units#.U6RMkah_t3g

9

Sabies que…?

NOVA YORK. Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York, als Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent. És el centre de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual està entre les aglomeracions urbanes més grans del món. Durant més d'un segle ha estat un dels principals centres mundials de comerç i finances. Hom considera Nova York una ciutat global a causa de les seves influències a escala mundial en els mitjans de comunicació, en la política, en l'educació, en l'entreteniment i en la moda.

La influència artística i cultural de la ciutat és de les més fortes del país; a més a més, s'hi troba la Seu de les Nacions Unides, la qual cosa la converteix en un important punt de relacions internacionals.

La ciutat la formen cinc boroughs (mot a vegades traduït per districtes o comunes), cadascun dels quals coincideix amb un comtat: el Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Staten Island.

Hi viuen més de 8,4 milions de novaiorquesos en una àrea urbana de 830km2: és la segona ciutat més densa dels Estats Units, per darrere d'Union City (Nova Jersey), Nova Jersey, situada a l'altra banda del riu Hudson.

La ciutat té molts barris i edificis reconeguts per tot el món, com per exemple l'estàtua de la Llibertat, ubicada a la Liberty Island, o l'Ellis Island, la petita illa per on van entrar als Estats Units milions d'immigrants que hi arribaren a finals del segle XIX i començaments del XX. Wall Street ha estat un dels principals centres globals de finances des de la Segona Guerra Mundial i és la seu de la borsa de Nova York.

La ciutat també ha concentrat molts dels edificis més alts del món, entre els quals hi ha l'Empire State, anteriorment, les Torres Bessones del World Trade Center, caigudes després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001.

Nova York també és el bressol de molts moviments culturals nord-americans, com per exemple el renaixement de Harlem en literatura i arts visuals, l'expressionisme abstracte (també conegut com a Escola de Nova York) en pintura, i el hip hop, el punk rock i Tin Pan Alley en música. El 2005 es parlaven gairebé 170 idiomes a la ciutat i el 36% de la població havia nascut fora dels Estats Units. El metro hi funciona les 24 hores del dia i el moviment constant de trànsic i gent, Nova York és coneguda com «la ciutat que mai no dorm».

10

ARQUITECTURA

L'edifici més associat a la ciutat de Nova York és el gratacel: Nova York té al voltant de 4.493 edificis d'aquest tipus, més que cap altra ciutat del món. Envoltada principalment per aigua, la densitat residencial de la ciutat i l'alt valor del terreny als districtes comercials va fer que aparegués la més gran col·lecció d'edificis d'oficines i torres residencials del món.

Nova York té importants edificis en un rang molt ampli d'estils arquitectònics. Un exemple d'estil neogòtic és el Woolworth Building (1913). El 1916 una resolució municipal va determinar un espai mínim obligatori entre els edificis i la línia de fons, a fi que la llum del sol arribés als carrers. El disseny art déco de l'edifici Chrysler (1930) reflecteix aquests nous requeriments. L'edifici està considerat per molts historiadors i arquitectes com el millor de la ciutat, amb la seva ornamentació distintiva, composta per àguiles i una il·luminació en forma de V. D'altra banda, un important exemple de l'estil internacional als Estats Units és l'edifici Seagram (1957).

Els grans districtes residencials de Nova York es defineixen per les seves elegants terrasses i petit hôtels coneguts tradicionalment com a brownstone pel seu característic revestiment amb gres marró; van ser construïts durant un ràpid període d'expansió que tingué lloc entre 1870 i 1930. La pedra i el maó es van convertir en els materials de construcció preferits de la ciutat, després de les limitacions que es van imposar en la construcció de cases de fusta com a conseqüència del gran incendi que va tenir lloc el 1835.Al contrari que París, que sempre va ser construïda a partir de la seva pròpia reserva de pedra, Nova York sempre va obtenir la seva d'una gran xarxa de proveïdors, la qual cosa confereix a la pedra de Nova York una gran varietat de textures. Un tret distintiu de molts dels edificis de la ciutat és la presència de torres d'aigua muntades als sostres: en la dècada del 1800, la ciutat exigia la seva instal·lació en edificis de més de sis pisos per prevenir la necessitat d'una pressió d'aigua excessivament alta, la qual cosa rebentaria les canonades municipals.

11

PARCS Nova York té més de 113 km² de parcs i 22 km de platges públiques.Entre els seus principals espais verds s'hi troben els següents:

El Central Park, de 3,41 km² (en un rectangle de 4 km x 800 m) està situat a Manhattan. És el parc més visitat dels Estats Units, amb uns 25 milions de turistes a l'any, i apareix a nombroses pel·lícules i programes de televisió, la qual cosa també l'ha convertit en un dels parcs urbans més famosos del món. El parc és dirigit per la Central Park Conservancy, una empresa privada sense ànim de lucre que té un contracte amb el Departament de Parcs i Lleure de Nova York. El Central Park limita pel nord amb el Carrer 110, per l'oest amb el carrer Central Park Oest, pel sud amb el Carrer 59 i per l'est amb la Cinquena Avinguda. Els trams d'aquests carrers que passen al voltant de Central Park són coneguts normalment amb el nom de Central Park Nord, Central Park Sud i Central Park Oest, respectivament. La Cinquena Avinguda, tanmateix, conserva el seu nom malgrat limitar amb el parc per la vora aquest. El parc va ser dissenyat per Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux, que més tard van crear el Brooklyn's Prospect Park . Tot i que gran part del parc sembla natural, té diversos llacs artificials, dues pistes de patinatge sobre gel i àrees d'herba usades per a diverses activitats esportives.

El Flushing Meadows – Corona Park és el segon parc més gran de la ciutat; es troba a Queens. Va ser seu de les Exposicions Universals de 1939 i de 1964.

El Prospect Park, a Brooklyn, és un parc públic de 2,1 km². És mantingut pel Departament de Parcs i Recreació de Nova York. Va ser dissenyat també per Olsmted i Vaux després que finalitzessin el Central Park. Entre les atraccions s'hi troben el Long Meadow, un prat de 36 hectàrees, el més gran de qualsevol parc nord-americà; la Picnic House, seu d'oficines i un gran saló d'esdeveniments per a 175 persones; Litchfield Villa, antiga casa dels propietaris de la part sud del parc; el Zoològic Prospect; i el llac Brooklyn, de 24 hectàrees. També hi ha diverses instal·lacions per practicar esports, incloent-hi set camps de beisbol. Hi ha, a més, un cementiri quàquer en un sector anomenat Quaker Hill.

12

EDUCACIÓ

La Universitat de Fordham, al Bronx.

El sistema d'escoles públiques depèn del Departament d'Educació de la Ciutat De Nova York, i és el més gran els Estats Units. A la ciutat hi ha al voltant d'1,1 milions d'estudiants escampats per més de 1.200 escoles primàries i secundàries.

Existeixen unes altres 900 entitats educatives privades tant laiques com religioses, a part d'algunes de les escoles més prestigioses privades del país.

Tot i que no ser una ciutat amb un tradicional ambient estudiantil com Bolonya, a Nova York hi resideixen prop de 594.000 estudiants universitaris.

El 2005, tres de cada cinc residents de Manhattan eren graduats universitaris, i un de cada quatre tenia un títol de postgrau, formant així una de les majors concentracions de persones amb estudis superiors dels Estats Units. Nova York és també la seu d'importants i prestigioses cases d'estudi, com el Barnard College, la Universitat Colúmbia, la Universitat de Fordham, la Universitat de Nova York, la Universitat Pastura, el Berkeley College, la Universitat de St. John's i la Yeshiva University.

Existeixen també dotzenes d'altres universitats privades més petites, incloent-hi moltes de religioses i especialitzades, com la Juilliard School, la Universitat Rockefeller i l'Escola d'Arts Visuals.

La majoria de la investigació científica que es du a terme a la ciutat és sobre medicina i biologia. A Nova York hi ha prop de 40.000 metges, i 127 guanyadors del Premi Nobel tenen alguna relació amb les institucions educatives locals.

CULTURA L'escriptor Tom Wolfe va dir respecte a la ciutat «[la] cultura sembla simplement estar en l'aire, com una part del clima». Alguns dels moviments culturals nordamericans més importants van començar en aquesta ciutat, com el Renaixement d'Harlem, que va introduir la literatura afroamericana al país.

La ciutat va ser l'epicentre del jazz en els anys 40, de l'expressionisme abstracte en els anys 50 i el bressol de la cultura hip hop en els anys 70.

L'escena punk i hardcore va tenir el seu apogeu en els 70 i 80. Entre les bandes d'indie més prominents dels últims anys s'hi troben The Strokes, Interpol, The Bravery, Scissor Sisters i They Might Be Giants.

La ciutat també té el seu paper en la indústria cinematogràfica nacional i mundial: s'hi va filmar Manhatta (1920), la primera pel·lícula avantguardista del país.

13

La mundialment famosa Metropolitan Opera vista des del Lincoln Center.

La ciutat té més de 2.000 organitzacions culturals i d'art i més de 500 galeries d'art de diferents mides. El govern de la ciutat finança les arts amb un pressupost major que el del Fons Nacional per a les Arts. Industrials adinerats del segle XIX van construir una xarxa d'importants institucions culturals, com el famós Carnegie Hall i el Museu Metropolità d'Art, de reconeguda fama internacional. El desenvolupament de la il·luminació elèctrica va portar a l'elaboració de produccions teatrals, i en els anys 1880 els teatres de la ciutat dels carrers Broadway i 42nd van començar a gestar un nou gènere que arribaria a ser conegut com a musical de Broadway.

Fortament influïdes pels immigrants de la ciutat, produccions com les d'Harrigan i Hart, George M. Cohan i d'altres van usar cançons en narratives que sovint reflectien temes d'esperança i ambició. En l'actualitat, aquestes produccions estan entre els esdeveniments principals de l'escena teatral novaiorquesa. Els 39 teatres més grans (amb més de 500 seients) són anomenats col·lectivament com Broadway, nom donat a partir l'avinguda que creua el districte.

El Lincoln Center for the Performing Arts, que inclou el Jazz at Lincoln Center, la Metropolitan Opera, la New York City Opera, l'Orquestra Filharmònica de Nova York, el Ballet de Nova York, el Teatre Vivian Beaumont, la Juilliard School i l'Alice Tully Hall, és el centre d'arts escèniques més gran dels Estats Units. El Central Park Summerstage presenta actuacions teatrals i de música gratuïtes en el Central Park i 1.200 esdeveniments de música, ball i teatre als cinc districtes durant els mesos d'estiu.

La gastronomia de la ciutat és molt diversa, influïda principalment pels immigrants i els seus costums alimentaris. Els immigrants italians i jueus van fer famosa a la ciutat pels seus bagels, cheesecakes i la pizza a l'estil novaiorquès. Els carrets de menjar en ple carrer són una altra característica de la gastronomia local: hi ha al voltant de 4.000 venedors de carrer amb permís. Aquest costum va fer del menjar oriental, com els falàfels i els kebabs, un important element en la dieta de la ciutat, encara que els hot dogs i els pretzels són encara els principals aliments que es venen d'aquesta manera.

D'altra banda, la ciutat també acull alguns dels restaurants més fins de l'haute cuisine del país. http://ca.wikipedia.org/wiki/Nova_York 14

Sabies que....?

UN TOUR POR EL MANHATTAN MÁS LITERARIO. Por: Virginia Collera24/12/2012. EL PAÍS

El Library Bar en el Hotel NoMad. Fuente: Piotr Redlinski para The New York Times.

¿Se ha extinguido la noche literaria neoyorquina?

El escritor ruso Gary Shteyngart sostiene que sí (hace años que bebe solo).

Dwight Garner, crítico de The New York Times, espera y desea demostrar que se equivoca, por eso recorre las calles de Manhattan en busca de su esencia literaria. ¿Misión cumplida? Según se mire. En Francia, el diario Libération pidió a veinte escritores extranjeros, entre ellos Roberto Saviano, Salman Rushdie o Ricardo Menéndez Salmón, que eligiesen los mejores libros de 2012 para sus lectores y los textos resultantes merecen un lugar destacado en toda carpeta de Favoritos. Quien también lee (mucho) y recomienda sus lecturas preferidas es Bill Gates, quien da rienda suelta a una faceta hasta ahora desconocida en su propia web. ¿El nombre? The Gates Notes. Cómo no.

ESTADOS UNIDOS Dwight Garner, crítico literario de The New York Times, se instaló en un hotel de intachable abolengo literario (su cartel de "No molestar" dice "Silencio, por favor.

Escribiendo la gran novela americana") como el Algonquin con una misión: comprobar si era cierto lo que decía el loco, loco Gary Shteyngart, que la comunidad literaria ya no hacía acto de presencia en la noche neoyorquina.

“Hay tan poca gente con la que beber. La comunidad literaria ya no me apoya. Estoy solo”, se lamentaba el autor ruso. “Pienso en mis antepasados y me parece penoso. A ellos les dabas un bote de champú y montaban una fiesta”.

Antes de recorrer Manhattan para demostrar -al menos, eso esperaba- que Shteyngart se equivocaba, que la noche y también los hoteles, restaurantes y librerías de la ciudad 15

seguían siendo los de antes, Garner tanteó a unos cuantos editores, periodistas y escritores. ¿Qué pensaban ellos? Lorin Stein de The Paris Review culpó a la ley antitabaco. Daniel Halpern, editor de Ecco Press, culpó a Internet. Mark Greif de la revista N+1 confirmó que los escritores ahora se reunían en coffeehouses, no en los bares. La misión no empezaba bien. El crítico visitó los puntos rojos del mapa -aquí puede consultarse la lista completa- para llegar a una conclusión: "Me basta con lo visto del Manhattan literario para estar de acuerdo con Woody Allen, quien al principio de Manhattan, su película de 1979, entonaba: 'Él adoraba la ciudad de Nueva York. La idolatraba fuera de toda proporción". Quizás la escena literaria no era la de antes, vale, pero Garner suscribe punto por punto el consejo que el novelista Walter Kirn dio a todos aquellos que aspirasen a hacer carrera en el mundo literario: "Si no puedes ir a Nueva York, ve al lugar que represente Nueva York para ti, donde los estándares de escritura sean altos, donde haya gente que comparta tus mismos sueños y donde puedas hablar, hablar y hablar de lo que te interese". (vía The New York Times) "Este año he leído algunos libros increíbles. Cada uno de ellos cambió mi visión del mundo y los recomiendo encarecidamente a todo aquel que busque lecturas inspiradoras. Para saber más, lee mis reseñas". Firmado: Bill Gates. Resulta que el fundador de Microsoft es un gran lector y no sólo ha elaborado una lista de sus mejores lecturas de 2012, sino que en The Gates Notes escribe reseñas de muchos de los libros que pasan por sus manos. Los ángeles que llevamos dentro: el declive de la violencia y sus implicaciones de Steve Pinker, Deng Xiaoping de Ezra Vogel, The Quest de Daniel Yergin o Los desafíos de la memoria de Joshua Foer son algunos de los libros que, según Gates, le hicieron "reflexionar". ¿Qué leían los niños antes de la era Hans Christian Andersen?, se preguntan en Slate.

La respuesta: leían poemas épicos, literatura religiosa, romances y a Esopo. También a Homero y a Virgilio: los maestros griegos y romanos, aseguran los expertos, seleccionaban los fragmentos más sencillos de la obra de ambos para instruir a sus alumnos. Los niños medievales, por su parte, leían fábulas paganas con moraleja final por mandato de la mayoría cristiana-, salmos o Vida de los santos de Alban Butler. (vía Slate)

http://blogs.elpais.com/papeles-perdidos/2012/12/nueva-york-literario.html

16

SIETE HISTORIAS DE NUEVA YORK El País. Viajes.

Lonely Planet 19 Jun 2014 De la ciudad elegante de 'El Gran Gatsby' a la esquizofrénica de 'American Psycho', novelas que nos descubren la Gran Manzana.

Algunos escritores han contribuido decisivamente a crear el mito de Nueva York. Hay centenares, miles de novelas ambientadas en la metrópoli, historias que no siempre muestran una cara amable de la ciudad, o que nos transportan a una Nueva York que ya no existe, pero que en algunos casos resultan capitales para entender cómo es la Gran Manzana. De la ciudad elegante de El Gran Gatsby a la visión de un adolescente en El guardián entre el centeno o la esquizofrénica Nueva York de American psycho, novelas que nos descubren la ciudad en todos los sentidos.

01 'El guardián entre el centeno' J. D. SALINGER (1951)

Visitantes en la sala de los dinosaurios del American Museum of Natural History, en Central Park (Nueva York). JON HICKS

Nueva York es un territorio lleno de posibilidades cuando uno hace novillos o, más concretamente, cuando ha sido expulsado de su internado y no se atreve a volver a casa de sus padres antes de la fecha prevista, a comienzos de las vacaciones de Navidad. En esta mítica novela pasearemos errantes por la ciudad en compañía de Holden Caulfield con el cuello del abrigo levantado en plena noche invernal, y junto a él buscaremos un sentido a la vida y, al mismo tiempo, el refugio de los patos de Central Park cuando el lago está helado. En un estilo descarado, J. D. Salinger da voz al adolescente en un país que se hace el sordo, eligiendo el ángulo más sensible: el de la crisis. ¿Dónde puede un adolescente hacer las mil y una en Nueva York? Según Holden, parece que más vale evitar Greenwich, pues sus clubes nocturnos son decepcionantes, aunque 60 años más tarde las cosas han debido de cambiar. Lo que sigue igual, en cambio, son los senderos y los tiovivos de Central Park, y los huesos de dinosaurios y de animales disecados del American Museum of Natural History, situado en el edificio Arsenal, justo en la salida oeste del parque. El parque y el museo, ambos de mediados del siglo XIX, han sido modernizados sin perder nada de su encanto original 17

02 'El gran Gatsby' FRANCIS SCOTT FITZGERALD (1926)

Muelles junto al East River en el barrio de Long Island, en Queens. / GAVIN HELLIER

Como todas las verdades desagradables de oír, la primera edición de The Great Gatsby fue un auténtico fracaso. No es que la novela de Scott Fitzgerald se adelantara a su tiempo; al contrario, había comprendido demasiado bien su época, la del jazz, pero también la de llevar la vida al límite, o mejor dicho, sin límite alguno, en una época loca que desembocaría en la crisis de 1929.

La Nueva York opulenta de los años veinte es como un Rolls lanzado a toda velocidad hacia el borde del abismo; eso sí, un Rolls de brillante carrocería pero de motor averiado. La novela ha sido llevada al cine en varias ocasiones y una de las adaptaciones más conocidas es la de Jack Clayton, con Robert Redford y Mia Farrow, en la que el director británico eligió una mansión de Rhode Island para la residencia de Gatsby. En 2013, Baz Luhrman realizó una nueva adaptación confiando el papel protagonista a Leonardo Di Caprio; la película fue rodada en Australia.

Y si en la novela de Scott Fitzgerald Jay Gatsby celebra sus fiestas en su inmensa propiedad de Long Island, en la actualidad la diversión en este barrio neoyorquino pasa por los antiguos muelles industriales del East River: restaurados y convertidos en monumentos históricos, incluyen además un parque y el Gantry Plaza State Park, con una vista fantástica sobre Manhattan.

03 'Manhattan Transfer' JOHN DOS PASSOS (1925)

Estación 9th Street and Sixth Avenue (Manhattan) del ferrocarril urbano PATH que conecta Nueva York con Nueva Jersey por debajo del río Hudson. / GETTY

Stendhal paseaba su espejo a ambos lados de los caminos. Dos Passos rompe el suyo y dispersa los fragmentos en los rincones y recovecos de Manhattan. Manhattan Transfer es solo un collage de impresiones fugitivas, parcelas de existencias que se van 18

haciendo cada vez más pequeñas en una época en que crecen los rascacielos, cuyos cristales multiplican los reflejos y las disculpas. Estamos en las décadas de 1910 y 1920 y el escritor capta lo humano atrapado en los resortes de una sociedad cada vez más mecanizada, que encumbra a los elegidos y abandona a quien no consigue integrarse.

La injusticia social descrita por Dos Passos sugiere, cual profecía, las escenas de desesperación que conocerá la ciudad cuatro años más tarde con la Gran Depresión.

El título del libro evoca una encrucijada, un enlace entre dos trayectos situado en Manhattan, pero la isla es solo uno de los elementos de esta novela que explora otros barrios de Nueva York vinculados a los trabajos de los personajes, desde el Brooklyn de la Prohibición a los muelles portuarios.

04 'American psycho' BRET EASTON ELLIS (1991)

Fachada del 21 Club, en Manhattan (Nueva York), con su identificativa hilera de estatuas de 'jockeys'. / BO ZAUNDERS

Golden Boy y Mister Hyde. No hace falta beber una poción mágica para pasar de uno a otro: basta con el dinero fácil de Wall Street y cierta tendencia a la esquizofrenia.

Patrick Bateman, prototipo del yuppie de la década de los 80, esnifa cocaína con colegas de juerga, lleva trajes de miles de dólares y está obsesionado por su peinado, aunque no le molesta la sangre derramada. La morbosa escalada de la novela de Bret Easton Ellis estuvo a punto de ser olvidada en un cajón: el editor que la había encargado renunció a publicarla. Después de unos cuantos escándalos y amenazas de muerte, queda una virulenta crítica de la sociedad de consumo escrita en un estilo pasado de vueltas.

Como buen yuppie, Bateman frecuenta bares, restaurantes y clubes de gran categoría.

Es difícil encontrarlos: el autor ha inventado algunos y Nueva York ha cambiado mucho desde entonces. No obstante, algunos son reales y siguen existiendo, como el Oyster Bar, situado en la estación Grand Terminal Central y el 21 (21 West 52nd Street), bar creado durante la Prohibición y famoso por las estatuas de jockeys que adornan su fachada.

19

05 'Última salida hacia Brooklyn' HUNERT SELBY (1964

Una joven paseando por el barrio de Williamsburg, en Brooklyn (Nueva York). / MICHAEL MARQUAND

Aviso previo: algunas escenas de este libro pueden herir la sensibilidad de los más jóvenes e incluso de los no tan jóvenes. La visita de Brooklyn que ofrece Hubert Selby Jr. en esta selección de relatos breves no tiene nada de paseo turístico, es más bien un descenso a lo más profundo de la sordidez, la violencia y la soledad. La exposición en un estilo crudo de las frustraciones y descarríos de las prostitutas, marineros borrachos y travestis que pueblan el Brooklyn más popular valió a su autor y a su editor un proceso judicial por obscenidad.

Aunque Brooklyn sigue siendo el barrio más poblado de Nueva York, las posibilidades de asistir a escenas como las descritas por Selby son mucho menores. Desde hace unos años, hombres de negocios y una fauna sofisticada han invadido Williamsburg, ya que Manhattan se ha quedado pequeña. Brooklyn vive una gentrificación aguda, y aunque los barrios obreros se van poblando poco a poco de gente de clase media y artistas, sigue siendo muy cosmopolita.

06 'La hoguera de las vanidades' TOM WOLFE (1987)

Un tren de la línea 4 del metro de Nueva York cruzando el Bronx. / JUNE

Nadie se libra, ni el rico financiero Sherman McCoy, que atropella accidentalmente a un negro de 19 años después de perderse por el Bronx, ni los periodistas que se ponen las botas con su descenso a los infiernos, ni los políticos que tiran gasolina al fuego con fines electoralistas. Tom Wolfe lo hace pasar todo por su hoguera: la presunción de los traders de Wall Street, el cinismo de los creadores de opinión, la obscena recuperación de un drama con el pretexto de lo políticamente correcto. Es la Nueva York de finales de los 80 (y del mundo actual).

20

El Bronx ya no es el Bronx. Hace tiempo no convenía pasear de noche por las calles de este barrio del norte, que basculaba entre la delincuencia y la miseria social. Desde mediados de la década de los 90, un plan urbanístico destinado a sanear el barrio y mejorar sus condiciones de vida ha logrado modificar su reputación, pero no su carácter.

07 'Trilogía de Nueva York' PAUL AUSTER (1985-1986)

Vista de tejados en el Upper West Side, en Manhattan (Nueva York). / JOE JOSEPHS

Tres novelas cortas, tres variaciones sobre Nueva York y tres versiones de la figura del detective privado. ¿Privado de qué? De tema. Con mucho humor e inteligencia, Auster se apropia del género literario favorito de Nueva York, la novela negra, a la que despoja de cualquier intriga lineal para convertirla en meditación sobre los desajustes de identidad de sus habitantes. Sus personajes se hacen pasar ex profeso por otras personas, hasta tal punto que se convierten en ese otro, si es que no lo eran ya. Así es la Gran Manzana, la ciudad de cristal donde todo el mundo se vigila hasta que ya nadie sabe si el espejo tiene o no azogue.

Acompañar al narrador de la primera novela, Ciudad de cristal, en su deambular por Manhattan, desde las luces de Broadway hasta las riberas del Hudson, puede proporcionar excelentes momentos en una visita a Nueva York. Y más aún si también se conoce París, pues el narrador de la tercera obra, La habitación cerrada, compara allí los cielos de ambas ciudades. Uno puede también encontrar la Nueva York de Paul Auster en el celuloide, con películas como Blue in the face y Lulu on the bridge.

Más novelas que inspirarán tu viaje Desayuno en Tiffany’s (Truman Capote, 1958), una postal magnífica de Nueva York más conocida por su adaptación al cine protagonizada por Audrey Hepburn, que en España se tituló como Desayuno con diamantes (1961).

21

Ve y dilo en la montaña (James Baldwin, 1953), una lírica novela sobre un chaval de 14 años que nos transporta al Harlem de la depresión.

La fortaleza de la soledad (Jonathan Lethem, 2003), una balada sobre las calles de Brooklyn y un viaje lírico a las relaciones raciales y de la cultura pop entre las décadas de los 70 y los 90.

La vida fácil (Richard Price, 2010), una novela que explora el conflicto entre los habitantes de las viviendas protegidas y sus acomodados vecinos.

Ventanas de Manhattan (Antonio Muñoz Molina, 2004) no es realmente una novela, sino un libro de impresiones y recuerdos de la vida del autor en la ciudad durante los últimos veinte años. Cabe todo: memoria, viaje, música, recuerdos personales, referencias culturales...

Nueva York (Edward Rutheford, 2010), un paseo de 400 años de historia a través de personajes históricos y de otros creados para contar cómo la ciudad ha llegado a ser la capital del mundo.

http://elviajero.elpais.com/elviajero/2014/06/16/actualidad/1402934174_379812.ht ml

22