FOTOGRAFIAR BARCELONA (1979-2009)

14 Xavier Basiana i Jaume Orpinell, Barcelona ciutat de fàbriques, Barcelona, Ivanov, 2000.

15 Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), núm. 240 (gener 2004), Quadern d’aquí. (Consulteu <https://raco. cat/index.php/QuadernsArquitecturaUrbanisme/issue/ view/17599>.)

16 Coalició catalanista i d’esquerres formada pel Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, que va ostentar el poder autonòmic entre el 2003 i el 2006.

17 Vegeu <https://www.macba.cat/ca/ exposicions-activitats/exposicions/processosdocumentals>.

18 Vegeu <https://www.macba.cat/ca/ exposicions-activitats/exposicions/antagonismes-casosdestudi>.

19 Vegeu <https://www.macba.cat/ca/ exposicions-activitats/activitats/construccio-public>.

20 Vegeu <https://www.macba.cat/ca/ exposicions-activitats/exposicions/com-volem-sergovernats>.

21 Vegeu <https://www.macba.cat/ca/ exposicions-activitats/activitats/revolucio-no-seraretransmesa>.

22 Projecte col·lectiu d’investigació amb exposicions, activitats, debats, programes públics, una pàgina web com a repositori i una col·lecció de publicacions, fet en coproducció entre ArtelekuDiputació Foral de Gipúscoa, el MACBA, la Universitat Internacional d’Andalusia - UNIA Arteypensamiento i el Centre José Guerrero - Diputació de Granada. (Vegeu <https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/ exposicions/desacuerdos>.)

També significativa va ser la documentació fotogràfica del patrimoni arquitectònic industrial realitzada per Xavier Basiana i Jaume Orpinell amb el títol de «Barcelona, ciutat de fàbriques», que es va exposar al COAC i es va publicar com a llibre autoeditat el 2000.14 Vist des de l’actualitat, aquest volum va resultar ser un preludi de les mobilitzacions liderades pel Fòrum de la Ribera del Besòs, l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i l’Arxiu Històric del Poblenou, que amb el teló de fons de l’ennobliment del barri a través del projecte del 22@ i prenent a tall d’epicentre la fàbrica Can Ricart, van plantejar una sòlida discrepància davant el model econòmic postfordista, així com una avaluació crítica de les seves conseqüències socials.

En la mateixa línia, encara que amb un to més tàcit, es pot afegir el número que la revista Quaderns va dedicar al Fòrum el gener del 2004, sota la direcció d’Iván Bercedo i de Jorge Mestres, el qual afegia diversos treballs fotogràfics, entre ells el seguiment de Jordi Secall al voltant dels canvis a l’habitatge de classe treballadora al Poblenou.15

A partir del 2006 té lloc una desarticulació gradual del projecte socialista que havia estat hegemònic a Barcelona des de la restitució democràtica del 1979. El final del primer tripartit,16 la reforma no executada pel Govern espanyol de l’Estatut d’Autonomia el 2006, l’aprovació des de l’Ajuntament de Barcelona de l’ordenança de civisme el 2005, que estigmatitzava certs col·lectius vulnerables i implantava un règim de control entre policial i moral a l’espai públic, però sobretot la retirada de la vida política de Pasqual Maragall, llavors president de la Generalitat de Catalunya, així com els efectes d’aquesta retirada en l’intercanvi de lideratges dins dels governs regionals i municipals, van provocar que la burgesia dirigent a la ciutat, legitimada per la seva sintonia carismàtica amb les classes mitjanes, deixés un buit de representació ideològica que es va convertir en un buit de poder després de la crisi del capitalisme financer.

En un altre sentit, després de les grans mobilitzacions de finals dels noranta i fins al 2004 —contracimeres, ocupació, protestes contra el PP, respostes a l’atemptat d’Atocha, etc.—, l’activisme barceloní va viure un període de replegament que es va reactivar, aquesta vegada de manera global, amb el moviment del 15M el 2011, encara que abans, entre el 2003 i el 2006, van aparèixer la Plataforma per un Habitatge Digne, l’Assemblea per l’Habitatge i V de Vivienda, així com, el 2011, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Respecte a la cultura fotogràfica de l’època, segons el model establert deu anys abans per La ciutat de la gent, de Craigie Horsfield, es va obrir un període en què el museu va catalitzar les produccions visuals menys dòcils amb l’esdevenir de la ciutat. En concret, va ser el MACBA, sota la direcció de Manuel J. Borja-Villel, que havia arrencat una via de reinvenció institucional i de qüestionament dels relats dominants a partir de propostes com «Processos documentals»,17 «Antagonismes. Casos d’estudi»18 i «Les agències», tots ells el 2001, «La construcció del públic» (2003),19 «Com volem ser governats?» (2004),20 «La revolució (no serà) retransmesa» (2004)21 o «Desacords. Sobre art, polítiques i esfera pública a l’Estat espanyol (2003-2005)»,22 l’espai que va transformar Barcelona en un punt neuràlgic per a les experimentacions artístiques i polítiques més radicals en el panorama museogràfic europeu.

Arribats aquí, es fa necessari destacar la tasca del fotògraf i comissari

Jorge Ribalta, que, des de la direcció del Departament de Programes Públics del MACBA, entre els anys 1999 i 2009 va emprendre un intens treball de revisió sobre l’estatut històric i els marcs ideològics del document fotogràfic.23 A més, Ribalta va impulsar les reelaboracions més consciencioses entorn de la representació visual de Barcelona des de la modernitat, a partir d’autors o de col·lectius locals com «Manolo Laguillo. Barcelona 1978-1997» (2007);24 «Centre Internacional

Fotografia Barcelona (1978-1983)» (2012), juntament amb Cristina

Zelich;25 «Jo faig el carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010 (2013-2014)», amb David Balsells,26 i «Patrick Faigenbaum i Joan Roca. Barcelona vista del Besòs (2017-2018)», amb Jean-François

Chevrier.27 També van ser substancials les seves propostes per repensar la historiografia fotogràfica barcelonina, especialment l’assaig Paradigmas fotográficos en Barcelona, 1860-2004 (2009)28 i «Barcelona: la metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004» (2016), una exposició i un llibre clau per a la investigació d’aquest període.29

Igualment, hi ha quatre sèries fotogràfiques de Jorge Ribalta —«Trabajo anónimo, Iracheta SL, Can Ricart, Poblenou» (2005), «Futurismo» (2005), «Sur l’herbe» (2005-2008) i «Ángeles nuevos: Escenas de la reforma de la plaza de la Gardunya, Barcelona» (2005-2018)—, que, vistes en conjunt, són una anàlisi prolongada de la Barcelona posterior al Fòrum de les Cultures, el fracàs del qual és identificat per l’autor com el final d’un creixement urbà —del Pla Cerdà al «model Barcelona»— que després del 2004 va deixar de ser útil per a l’evolució de la ciutat.

Tot i així, el projecte de més profunditat durant aquesta última etapa emmarcada entre la crisi del 2008 i el 15M del 2011 va ser la investigació fotogràfica «Imatges metropolitanes de la nova Barcelona (2007-2008)»,30 que es va presentar a la mostra «Arxiu Universal», amb el comissariat de Ribalta.

Aquest estudi utilitzava la metodologia del survey fotogràfic, i el seu objectiu era construir una imatge de la ciutat emergent en aquells moments de grans canvis i falta de representacions identificables.

La proposta es va ordenar a partir de quatre eixos que esquivaven els plantejaments topogràfics i va servir per detectar fenòmens amb alguna rellevància en la mutació històrica de Barcelona. Hi van participar tres generacions d’autors, cadascuna de les quals encarnava els debats de la fotografia al llarg de la segona meitat del segle xx, és a dir, des de diversos protagonistes del neorealisme dels cinquanta i seixanta fins als qui havien experimentat amb les noves formes documentals en la transició cap al mil·lenni següent, sense oblidar els qui procedien del conceptual crític.

L’eix «Feines i poders» analitzava els vincles entre economia, sistemes laborals i xarxes de poder, i va incloure reportatges d’Ahlam Shibli, Marc Pataut, David Goldblatt, Allan Sekula, Patrick Faigenbaum, Sandra Balcells i Jean-Louis Schoellkopf.

«Confluències i dispersions» va explorar els canvis esdevinguts entre el centre i la perifèria, la seva caracterització com a hegemonia i subordinació. Els autors enquadrats aquí van ser William Klein, Andrea Robbins i Max Becher, Gilles Saussier, Xavier Ribas i Xavier Basiana i Ana Muller.

L’últim àmbit, «Representacions», va proposar una aproximació a diferents punts històrics de la ciutat, a partir de les intervencions d’Andrea Robbins i Max Becher, Hans-Peter Feldmann, Lothar Baumgarten i Manolo Laguillo.

Veient les 116 fotografies, ens podem preguntar com es desnaturalitzen els arquetips heretats, per què no hi ha imatges disponibles, imatges fortes, quan les necessitem per comprendre els desbordaments d’una ciutat. Discernir la història mentre succeeix, visibilitzar les emergències socials o produir subjectivitat col·lectiva van ser algunes de les incògnites d’aquesta investigació. Quinze anys després, les seves preguntes continuen obertes; tanmateix, el que abans era un dèficit o un símptoma d’època potser és, ara, l’agenda ideològica de la nostra fotografia, l’itinerari que dibuixen les noves i les antigues majories metropolitanes.

23 Valguin com a exemple les mostres «Jo Spence. Més enllà de la imatge perfecta (2005-2006)» (vegeu <https://www.macba.cat/ca/exposicions-activitats/ exposicions/jo-spence>), i «Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna (20082009)», (vegeu <https://www.macba.cat/ca/exposicionsactivitats/exposicions/arxiu-universal>), o el llibre de referència Espacios fotográficos públicos: Exposiciones de propaganda, de Pressa a The Family of Man, 1928-1955 (2009, vegeu <https://www.macba.cat/ca/aprendreinvestigar/publicacions/espais-fotografics-publicsexposicions-propaganda-pressa-family>).

24 Vegeu <https://www.macba.cat/ca/ exposicions-activitats/exposicions/barcelona-1978-1997>.

25 Vegeu <https://www.macba.cat/ca/ exposicions-activitats/exposicions/centre-internacionalfotografia-barcelona-1978-1983>.

26 Vegeu <https://www.museunacional.cat/ca/ jo-faig-el-carrer-joan-colom-fotografies-1957-2010-0>.

27 Vegeu la nota 13.

28 Jorge Ribalta, Paradigmas fotográficos en Barcelona, 1860-2004, Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona, 2009, col. «Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona», núm. 22.

29 «Barcelona: la metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004», exposició presentada a La Virreina Centre de la Imatge entre el 24 de març i el 25 de setembre de 2016 i publicació homònima, amb l’edició de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i l’Editorial RM (2016).

30 Vegeu <https://img.macba.cat/public/ uploads/publicacions/Imatges_metropolitanes/ Imatges_metropolitanes.pdf>.

Milena Villalba