Música i Ball, Swing i Jazz, des de 1998
MAGASWING
PUBLICACIÓ TRIMESTRAL DE L’ASSOCIACIÓ DE SWING DE BARCELONA BCNSWING Número: 17
Distribució gratuïta per els associats
Maig 2007
SUMARI Nico Port
PER QUÈ BALLO?
pàg. 4
RACO BCNSWING
pàg. 7
Especial LindyHoppers al
FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA pàg. 8
el magaSwing entrvista a
RAY GELATO
pàg. 9-11
la 10 edició de la
BARSWINGONA
pàg. 12-15
El CD del trimestre
SINATRA AT THE SANDS pàg. 16 El LLIBRE del trimestre
AUTOBIOGRAFIA FRANKIE MANNING pàg. 17
concerts, festivals, activitats...
AGENDA
pàg. 19
EDITORIAL ASSOCIACIÓ DE SWING DE BARCELONA Adreça: C/ Ausias Marc, 60 08010 Barcelona e-mail: junta.bcnswing@gmail.com www.bcnswing.org e-group: http://groups.yahoo.com/group/bcnswing
Il·lustració portada: Derek Zinger Col·laboracions: Anna Subirana Bernat Claramunt i López Daniela Zabaleta Ferran Morros Flor Garcia Jaume Aulet Jordi Salvia Lluis Vila Marta Renom Pilar Galera Toni Blanco Viky Ferré
Aquest és un butlletí realitzat per i per als associats. Poseu-vos en contacte amb nosaltres per fer-nos arribar els vostres articles. Els articles signats expressen el criteri dels seus autors, sense que això suposi que BCN Swing comparteix necessàriament les seves opinions.
Benvinguts de nou, amics del swing! Un cop més us presentem el Magaswing. Volem que aquesta revista us arribi regularment i que continuï sent un vincle de comunicació entre nosaltres, però també volem que sigui una targeta de presentació de l’associació. Hi han poques revistes dedicades exclusivament a la musica i el ball Swing, diríem que a nivell estatal i europeu, es l’única que ha pogut mantenir una regularitat durant 10 anys. Això es un mèrit compartit entre totes aquelles persones que amb la seva passió per el swing l’han fet possible. Esperem que disfruteu de la lectura i, sobretot, amb el swing!!
Keep on swinging!!
PER QUÈ BALLO? Ostres, m han demanat que ompli una seccio del MagaSwing !! Encara no sé massa quin nom li posaré, pero crec que el primer que hauria de fer és presentarme. Ja fa temps que ballo Lindy Hop, prou temps com per haver passat per moltes de les etapes que devem haver passat tots, o potser etapes per les que alguns de vosaltres hi esteu passant. Com molts de nosaltres, vaig descobrir el Lindy per casualitat, un dia que estava en el lloc encertat (o equivocat) en el moment encertat (o equivocat). Jo, que sempre deia que ballar no era per mi i que m estimava més escoltar la música, em vaig quedar ben enganxat. Jo, que, quan anava a les discoteques, era del grup que es quedava xerrant a la barra prenent alguna beguda ben alcohòlica per veure 7aprenia nous passos, a les festes coneixia gent nova contínuament, redescobria el jazz.... fantàstic !!! Fantàstic fins que em vaig estavellar. No recordava tots els passos que havia après !!! Més que això, que havia pagat per aprendre !!! La meva primera crisi. Allò era impossible. Com podia arribar a ballar com els que ballaven bé ? Com ho feien ? Plego o continuo ? Res tu, acabo el curs i ho deixo estar. Per sort, però, em van canviar de professors de ball. La nova manera d entendre les classes i d ensenyar els passos em van donar els ànims que havia anar perdent. Vaig aprendre noves paraules: interpretar, musicalitat, connexió... i tot això ho practicàvem molt, a classe. I ens posavem molt contents, clavàvem tot allò que era
clavable. Quins professors més bons que teníem !! És clar, a classe. A les festes, ballant, era diferent. Com es fa això d interpretar, si no et saps la cançó de memòria ? Musicalitat ? Connexió ? Com ? Ara ja tenia dos maldecaps !!! Quins professors més hipòcrites que teníem !! Ens enganyaven !!! Això que a classe sortia tan bé era impossible !!! No només havia de recordar passos sinó que, a més a més, havia d escoltar la música, per poder dir que interpretava, i estar atent a la meva parella, per poder dir que estàvem connectats. Ja hi tornàvem a ser !! En alguns balls em concentrava tant en ballar bé que m oblidava que estava ballant. Un desastre. Paciència, em van dir... I el cas és que no vaig plegar. Per què ? 1) jo tinc paciència; 2) havia pagat tot el trimestre i el volia acabar; 3) feia prop de 8 mesos que només veia Lindy Hoppers, prop de 8 mesos que no veia al amics preball...on aniria?; i 4) la música m agradava i, a les festes, malgrat tot, m ho passava bé. O sigui, que vaig seguir, i, al cap d un temps, vaig superar la meva segona crisi. Vaig seguir anant a classe i, sobretot, a totes les festes. Ja entenia més la música, ja podia anticipar alguna coseta,... ja interpretava !!! Com que no em devia sortir malament del tot, mai no em quedava sense ballar, em treien, treia.... Mira, doncs potser els professors no ho devien haver fet tan malament. Bé, mai no sabré si va ser això
...P E R Q U È B A L L O ? o que ja portava moltes hores de ball social a l esquena. I aleshores, quan a Barcelona ja em coneixia tothom, vaig cometre un altre gran error !! Vaig anar a un Festival Internacional (si, In-ter-na-cio-nal) de ball !!! Resultat: tres festes seguides sense ballar, en un raconet i amb la meva beguda ben alcohòlica per veure si em marxava la vergonya de ballar. Em vaig sentir tele-transportat al passat. I, per mes inri, m havia apuntat a un nivell més alt del que em corresponia. Bufetada a la meva auto estima. Vaig tornar decidit a deixar-ho de debò. Per sort, venia l estiu, una bona pausa i una bona oportunitat per retrobar el meu ego. Un estiu escoltant jazz, gaudint-ne plenament i sense els maldecaps que comportava el fet d haver-lo de ballar. Si, és clar, vaig deixar de veure els meus companys de ball. Però, ben mirat, no eren ben bé els meus amics o amigues. En sabia ben poc, de les seves vides. Sabia que ballant ens ho passàvem bé, però no sabia de què treballàven, ni si vivien a Barcelona o a les afores, si tenien fills,... vaig veure ben clar, que, tret del parell o tres de persones amb qui si que havíem fet més amistat, la resta ens utilitzàvem per passar-nos-ho bé. A l escola ens diuen que això es balla en parella i, per tant, necessitem parelles per ballar aquesta música. Així, ens reunim en locals on tots busquem parella (de ball) i, per tant, és fàcil que surti bé. Al final del meu estiu de desintoxicació i de veure les coses una mica més clares,
vaig decidir que no aniria més a classe. Jo aprenia ballant, ballant i ballant. I, com que no tenia parella sentimental amb qui compartir de manera molt íntima els meus balls, aniria a les festes a gaudir de les festes, a utilitzar a tothom i a deixar-me utilitzar per qui em volgués. Que no em sortia ? Bé. Que no interpretava ? Bé. Que no tenia musicalitat ni em connectava massa bé amb la meva parella ? Bé. Tan bé, i tan relaxat, que m ho passava molt bé. Sense normes, sense tenir gens al cap el que havia après aquella setmana a classe. Aquella època d anar a moltes festes i gens a classe la vaig aprofitar molt. Classe. Ostres, ara obrien un grup d avançat !!! Jo era d aquest grup !!! Era un objectiu claríssim de la ment maquiavelica que havia creat aquest nivell. Aquest curs l havíen fet per mi i per la gent amb qui compartia la majoria dels meus balls. Estava claríssim!! I, per tant, jo, com la majoria de nosaltres, vam córrer a apuntar-nos-hi. Ens estàven esperant amb les mans (i les butxaques) ben obertes. I jo, que pensava que ja ho havia après tot i que per ballar bé el que havia de fer era ballar molt, vaig rebre la segona fuetada. Jo, el meu orgull, el meu ego, el meu jo i el meu superjo, el meu passat, present i futur, la meva ombra i la meva aura. Tot jo, vaja. Havia de fer dues voltes seguides, havia de tirar cap aquí mentre la meva parella tirava cap allà, havíem de connectar-nos amb la punta del dit petit, havia de tenir en compte on estava el meu pes, on tenia els braços que no ballàven ,... Aaaaaaaaaaaaaaaaarg !!! Que difícil
...P E R Q U È B A L L O ? bon paper amb gent de fora. De fet, segur que podria ballar amb els professors internacionals !!! M hi vaig posar de valent, fins que.... em vaig trobar al davant els professors internacionals . Òstia !!! Du iu guant tu dens güiz me ? Òstia, em va entendre perquè va fer un somriure i em va dir que si. Maleït el moment. A partir del primer vuit, fins i tot em tremolaven les ungles. No sabia si havia de portar o de seguir. Per què m ha tocat aquesta cançó tan llarga ? Òstia, que aquí hi havia un break !!! L he marcat ? Me l ha marcat ! Qui l havia de marcar ?!! I la cançó, que no s acaba ? Crec que no li he mirat els ulls en tota la cançó !! Ho faig ? Veurà la meva desesperació, vergonya i col.lapse, si li miro la cara ? zank iu , que sento. Òstia, que s ha acabat i jo fent triple-step !! Ens mirem i s o m r i u . Decideixo no seguir les normes m í n i m e s d educació, i, per tant, no demano un segon ball. Zank iu , repeteixo i marxo. Pobre, és bona persona, la meva parella. Segur que si li demanava repetir m hauria dit que si. Prefereixo anar a la barra, demanar dues begudes ben alcohòliques (es pensaran que estic amb algú), seure en un raconet i veure si em marxa la vergonya de ballar.
És com si aquesta situació ja l hagués viscuda.... Ara ja ha passat temps d aquest mal tràngol que em va portar a fer una altra cura d autoestima. Segueixo ballant, però no a la desesperada com els primers temps. No totes les cançons com al principi. Escullo les cançons, escullo les parelles a qui vull utilitzar per gaudir de la cançó que estigui sonant. Em deixo utilitzar gairebé sempre per qui m ho demana. Gaudeixo tant ballant com escoltant. He descobert que aquest petit món, com tots els petits I pel darrera! móns, estan plens de bona gent i de gent que no ho és tant. Ni soc amic de tots ni tots son amics meus. Ballo perquè em desintoxica, m allibera, em relaxa, em regenera, em reviu, em rejoveneix, em posa reptes poc importants, em fa suar i em permet coneixer gent interessant, creguda, creativa, simpatica, de bufetada, hipocrita, sincera,.... Malgrat tot.
Niko Port
RACO
BCNSWING
9 DE JUNY BARBACOA & SWING barbacoa - ball - concert LINDY AL PARC !!! Com cada estiu, hem canviat els horaris del Lindy al Parc. El 1er i 3er Diumenge de mes de 18 a 20:30h
CONCERTS
I
BALL
A
LES CORTS
BCNSWING col.labora amb el districte de LES CORTS
Dia 3 de Juliol a les 20h
SWING SET
Dia 10 de Juliol a les 20h
KOKRODILLOS
Plaรงa Comes ENTRADA GRATUITA
ESPECIAL LINDYHOPPERS AL FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA E l F e s t i v a l d e J a z z d e Te r r a s s a c o m p t a j a a m b u n a l l a rg a i s ò l i d a t r a j e c t ò r i a . A q u e s t a n y s e n ’ h a c e l e b r a t la 26ena edició. Han estat 41 concerts –15 dels quals gratuïts– programats durant 27 dies del mes de març i que han aplegat 325 músics i uns 43.000 espectadors. En l’edició d’enguany s’ha prioritzat més que mai el nivell artístic, amb la presentació de nous projectes (tant catalans com internacionals) i la diversitat de les propostes. Per fer-se una idea de l’abast de la convocatòria només cal tenir present que durant els mesos de febrer i març el web del festival ( w w w. j a z z t e r r a s s a . c o m ) h a r e b u t 9 0 . 7 9 2 v i s i t e s , q u e n o és pas poca cosa. A diferència d’altres festivals similars (el de Barcelona o el de Donosti), e l d e Te r r a s s a n o é s o r g a n i t z a t p e r c a p p r o m o t o r a n i c a p e m p r e s a intermediària. Son els socis del Club de Jazz de l’entitat Amics de les Arts i Joventuts Musicals els qui de forma voluntarista ho tiren tot endavant. Això és el que fa, per exemple, que es doni molta importància als actes gratuïts i populars. En aquest sentit, cal destacar el famós Picnic Jazz, que aquest any va aglutinar al Parc de Va l l p a r a d í s u n e s 2 0 . 0 0 0 p e r s o n e s . Des del 2006 el festival inclou també activitats relacionades amb el lindy hop. Ens en fem càrrec els lindyhoppers del Club de Jazz –els Te r r a s s a h o p p e r s – , a m b l a i n t e n c i ó d ’ o f e r i r u n a bona estona de ball a tothom. S’ha comptat, doncs, amb una programació especial per a lindyhoppers, amb diversos balls socials a la p l a ç a d e l Va p o r Ve n t a l l ó e l s d i s s a b t e s a l a t a r d a i un cap de setmana especialment intens (el del 24 i 25 de març), amb un concert gratuït d’Ivanow Jazz Group, ball social amb DJ, un sopar a la sala d’actes d’Amics de les Arts amb una setantena de balladors, una magnífica sessió golfa amb el Supercombo de Dani Alonso i la participició l’endemà en els actes del Picnic Jazz (on vam ballar al so, entre d’altres, de La Locomotora Negra). Des d’aquí volem agrair a tots els qui heu fet possible que aquesta segona edició del programa per a lindyhoppers del Festival de Jazz de Te r r a s s a h a g i e s t a t u n è x i t d e p a r t i c i p a c i ó i d e b o n a m b i e n t : t a n t a l s qui ens heu ajudat a promocionar-ho (des de les diferents escoles de ball i especialment des de la bcnswing), com als qui heu vingut a ballar, a sopar i, en definitiva, a passar-s’ho bé. Esperem poder repetir en el f u t u r i a c o n s e g u i r q u e e l F e s t i v a l d e Te r r a s s a e s v a g i c o n s o l i d a n t c o m u n a d a t a f i x a e n e l c a l e n d a r i c a t a l à d e l s w i n g i d e l l i n d y. J a u m e A u l e t , e n n o m d e l s Te r r a s s a h o p p e r s fotografies de Ferran Morros
el magaSwing entrevista a RAY GELATO Falta una hora pel concert del Ray Gelato al Jamboree. Asseguts en una terrassa de la Plaça Reial comencem la conversa/entrevista; Ray Gelato: ...hem estat al Brasil, n acabo de tornar fa uns dies. Magaswing: I que tal pel Brasil? Bé, va ser increïble veure com la gent coneixia la meva musica allà, no m ho podia creure! Alguns van venir als dos concerts, molta gent aficionada al rock&roll. No sé com la meva música ha arribat al Brasil, els CDs suposo. Aquí també veig que hi ha molts aficionats. Ahir a la nit vaig veure entre el públic algun turista però molta gent d aquí ve a veure m quan toco a Barcelona. Els agrada aquest estil de música; música apassionada més que música tècnica. I què et semblen les contínues comparacions entre el swing clàssic i l actual, entre els antics enregistraments i el swing que es fa ara? El més important és ser un artista pel que un mateix fa. El que es va fer al passat s ha acabat, aquells artistes han mort. No es pot «impostar» Louis Prima. Jo ho he fet, però crec que ara sóc jo mateix, vull dir que tinc la meva pròpia veu, el propi so al saxo. Això és el que vull fer; hi ha massa gent copiant. Es copien models, però és molt difícil copiar un Armstrong, o un Prima perquè només hi ha un Armstrong, un Prima, un Jordan... És que s han d agafar les influències, però després has de buscar el teu propi camí. I Ray Gelato ja té el seu propi estil! Vull dir, que no se t considera com un «imitador d en Prima» sinó com a Ray Gelato. Sí, espero que em vegin com jo mateix. M ha costat molt de temps. És per això que en aquests concerts (al Jamboree) intento no fer massa temes d en Louis Prima. Com a molt un o dos, però no canto el «I m Just a Gigoló»! I el públic no el troba a faltar!! S ho passen igual de bé escoltant temes com «The birth of the Blues» o «It don t mean a thing»!! I també faig el «Tu voi fare l Americano» perquè no és un tema molt comú en els repertoris. Quins son els teus projectes? Vull continuar fent aquests concerts (com el d ahir), amb músics de Barcelona. Al novembre hi tornem. Tocarem al Bel-Luna. La meva banda (Els Giants) són 7 músics de Londres i resulta massa car portar-los per tocar en clubs petits. Podem fer els festivals amb els Giants, però per tocar en clubs petits no hi ha prou cèntims per pagar els viatges.
el magaSwing entrevista a RAY GELATO Seguiré tocant amb músics locals en els clubs petits (buscant aquest format més reduït que em permet fer coses diferents) i de tant en tant tornaré a Londres per actuar amb el Giants, fer nous arranjaments i anar millorant. Acabo de treure un disc i de moment no tinc pensat tornar a l estudi. Qui fa els arranjaments? Jo en faig alguns, però no els escric perquè no sóc un músic format en escola. Els faig mentalment, tocant el piano i després els dono per orquestrar. Treballo amb dos o tres arranjadors i també la banda aporta idees, però sobretot amb Peter Tomasso. Els arranjaments de l últim disc «Hi There» estan força bé. El New York New York és força original. Ens ha sorprès llegir la critica al «The Times»... Sí, al crític no li va agradar el New York New York. I saps per què? Doncs perquè no el va escoltar!!! La crònica deixa molt bé el CD, però sempre han de fer algun comentari crític. No l ha escoltat!! S imaginaven una versió a l estil Sinatra, però no té res a veure amb Sinatra. El tema és una barreja de Louis Prima, Las Vegas. Aquest New York New York no té res a veure amb el de Sinatra. M agrada Sinatra, però no faig els seus temes, no són per mi!! Per això el faig ben diferent, a ritme shuffle. Però què hi farem, no pots agradar a tothom!!! El meu projecte com a artista és fer això. Compondre alguna cançó, sí, però també agafar cançons velles i canviar-les, transformar-les aportant coses noves, ritmes diferents. És el que també feia en Frank Sinatra o en Dean Martin, ells no componien. La gent no ve a veure Ray Gelato per escoltar només temes calcats. Hi has de posar quelcom de personal. Fa uns anys vam viure un fort renaixement del swing. Com veus evolucionar aquest corrent / moda. No va gens bé! Què passarà amb aquest moviment? Com veus l evolució de les altres bandes a Anglaterra? Malament, molt malament. Aquest moviment swing és mort! A Anglaterra no em moc per aquests cercles. No hi ha cap banda que em cridi massa l atenció. Mira, jo tinc la sort de tenir el meu propi públic; gent jove, gent gran, gent swinger, RockaBillys, Teddy Boys, gent normal, oficinistes... M agrada fer musica per a tothom! La meva música no busca un públic concret, amb una tendència estètica determinada. Vaig mes enllà de les modes. Molts grups de swing busquen una identificació concreta amb un públic concret, un públic que vesteixi i es pentini de certa manera. A mi no m importa com la gent que em ve a veure es vesteixi o es pentini.
elelmagaswing RAY GELATO magaSwing entrevista entrevista a a RAY GELATO Quina diferència té que estigui o no de moda? Per mi, cap ni una!! M hauria agradat que «the swing thing» hagués sobreviscut a la moda, però les companyies discogràfiques s ho han carregat; ho han mort. La gent com Louis Prima, Frank Sinatra, Dean Martin, van sobreviure a tots els esdeveniments musicals com el Jitterburg, el Lindy-Hop, el Rock and Roll, el Pop... Lògicament jo no em poso entre ells, perquè els considero els tops. Però des dels anys 80 he vist passar el Pop-Rock, el New Romanic, el Neo-Swing, el RockaBilly... i jo he continuat fent el que jo sentia. No sóc una estrella del pop, però tinc prou gent que em ve a escoltar per tot el món, i això es el que m importa! Per què dius que la indústria discogràfica s ha carregat el swing? Perquè crec que no els agrada el swing! Crec que no els importa! No els agrada haver de pagar 7 o 10 músics, o una big band! Prefereixen, i els surt més a compte, un sol paio amb un plat fent lops i mescles. Al principi hi van apostar, però de seguida ho van deixar caure. Les companyies discogràfiques tot el que fan és pel seu propi benefici, només són fidels a elles mateixes!! Com vas conèixer els músics locals que toquen amb tu al Jamboree? Vaig conèixer Caspar St.Charles fa uns 2 o 3 anys. Amb el saxo dels Giants, vam venir a fer un concert a la boîte (un concert com a l estil dels que ara faig al Jamboree) i vam tocar junts. Vam guardar el contacte per aquests concerts del Jamboree i vam incorporar l orgue. M agrada molt el so del Hammond, ja saps, l estil Jimmy Smith. A nosaltres ens agraden molt els estàndards, però per a molta gent jove són cançons desconegudes. Als 60' Count Basie va enregistrar un àlbum amb els èxits dels Beatles. Creus que avui es podria fer el mateix per apropar la musica swing a la gent mes jove? M agradaria provar-ho!!! Soc curiós, i m agradaria provar-ho El problema és que no trobo cançons que s adaptin. Ho he fet amb el tema «Walk Between The Raindrops». De fet és el que feien abans als 30' i 40'; agafar cançons que sonaven a Broadway pel carrer, dels musicals... Sí. Agafaven cançons del moment. El problema és que amb els temes d ara no és fàcil fer swing, perquè son temes amb acords simples i pobres. Què es pot fer amb només dos acords? Són temes molt pobres. Paul Anka ho ha fet, un disc amb temes actuals. També ho han fet Rod Stewart i Robin Willams, però ells van agafar temes antics. Si algú em proposés un CD amb temes actuals ho estudiaria, però no estic massa al corrent de la musica actual. Escolto Stan Getz, Ray Charles, musica brasilera, música cubana; però no escolto música moderna! No m agrada, no com està produïda, no m agrada com sona, no és rica. Escolta Count Basie, sentiràs matisos, instruments, swing... Has escoltat o coneixes músics d aquí? Encara no he tingut temps. He sentit a parlar d en Toni Solà i tinc ganes d escoltar-lo. Pel poc que he sentit en els festivals, crec que hi ha molts bons músics a Catalunya. Ara és més fàcil escoltar músics d arreu del mon. Amb els CD i internet la gent té mes accés que fa 50 anys, quan només tenien la radio.
BARSWINGONA 2007 Enguany hem tingut la desena edició de la Barwingona! Em volgut recollir en 3 articles les experiències dels nostres associats i organitzadors d’aquest workshop internacional de Swing. Aquí els teniu: Em demanen que escrigui alguna cosa sobre la Barswingona d´aquest any. Serà difícil perquè només podré dir coses maques i potser em quedarà empalagós, però us asseguro que serà tot veritat. Jo crec que va ser un éxit rotund. A les classes ens hem divertit molt, a més a més tots coincidiem que la majoria de coses que vam aprendre,com a mínim en el nivell intermig, ens resultaràn molt útils quan ballem social, de fet ja les estaven fent servir d´una manera natural a les festes. Les classes del Steven gairebé acaben amb nosaltres, però finalment vem aconseguir treure el tigre que tots portem a dins, encara que sigui un de petit. De les festes, què es pot dir! Tanta gent de tot arreu amb ganes de passar- s´ho bé . Les orquestres eren éxit assegurat, encara que a vegades ens queixem una mica que els tempos són molt ràpids, no es pot dir que ens quedessim quiets molta estona. La música punxada, jo la vaig trobar molt variada i encertada i us asseguro que m´hi fixo. Les demos, el concurs , la participació... Tot va sortir molt bé. Només faltaven una mica més de nois perquè fos el paradís. Quina manera de combatre el cansament amb més ball i més endorfines, som uns campeons! Flor Garcia
LA 10A EDICIÓ DE LA BARSWINGONA JA ÉS HISTÒRIA (per Lluis Vila) Quan ara fa un any vàrem escriure això de la 10a edició una sensació estranya ens va recórrer el cos. Per un banda, allò de» No pot ser ! Ja fa 10 anys que estem muntant mogudes de swing per ballar lindy hop !. Qui ho havia de dir. Si sembla que fa quatre dies que ens hi posàvem.» A dir veritat la primera vegada, aquella tardor del 98, n’hi vàrem dir les «1res Jornades de Lindy hop de Barcelona». Vàrem aprofitar que els americans Rob & Diane eren a Toulouse per convidar-los i fer un petit stage a la mítica Sala Macao de Sants. Hi vàrem participar unes 30 parelles: tota una multitud per nosaltres en aquell moment :-). Després a la Carmen se li va acudir el nom de barSWINGona i ja no hem parat: creixent, ensopegant, millorant, cagant-la, aprenent de les cagades i sempre tirant endavant. L’obsessió per anar cada cop una mica més enllà ha estat una constant: el 2000, presos per la rauxa, fem un salt qualitatiu per la 3ª edició portem a Barcelona al mític Frankie Manning i a una de les millors parelles de balladors del moment: els suecs Eddie i l’Eva. Això ens dóna entrada als media, especialment la TV, i suposa una oportunitat única per fer conèixer el lindy. El 2001 incorporem un mini-stage de boogie amb els alemanys Marcus & Barbl. El 2002 tornem a tirar la casa per la finestra i encetem la tradició de portar 3 parelles de 1a línia i estils diferents. Gràcies a això la barSWINGona esdevé internacional i atrau sobretot hoppers francesos i anglesos. El 2003 passem a fer els tallers a les magnífiques instal.lacions esportives de la UPC. El 2004 ampliem encara més les festes al nostre estimat Casino del Poblenou però punxem a la participació intl. Es l’any que arribem a un acord amb el Boogie Swing Toulouse per
BARSWINGONA 2007 tir les dates de setmana santa. Això ens obliga a fer l’edició del 2005 només 4 mesos més tard i a tenir un «track « complet de boogie. Massa poc temps per la promoció que cal. El resultat és una edició que recordarem per la seva qualitat d’organització però ensopegada en assistència internacional: un stage familiar amb mitjans de gran festival. Val a dir que un cop passat l’event vàrem estar a punt de tirar la tovallola. Però també és en aquesta edició que les mostres d’agraïment, de satisfacció i de suport dels balladors qui hi van participar són difícils d’igualar. I el 2006 en recollim els fruits i aconseguim portar a l’Steven Mitchell. La resposta de la gent que ens desborda. Ve gent de tot arreu i el festival és un èxit a tots nivells. Tornant a la sensació d’ara fa un any, val a dir que la sensació de «fer anys» i deixar moltes edicions per la memòria, es barrejava amb l’enorme responsabilitat d’organitzar una edició que havia de ser especial: una edició d’aniversari, del 10 aniversari. Una edició que sorprengués als participants amb millores sobre el que havia anat bé i novetats que no s’esperessin. No cal dir que la grandària del repte eixamplava proporcionalment el «cangelu» del personal. Us estalviarem les hores de reunions, discussions, repartiment de tasques, anades amunt i avall, emails, trucades, nervis i molta feina feta que ens han portat a fer de la 10 edició un capítol més de la història del nostre festival internacional de swing. Ha estat un treball en equip no sempre grat, gràcies al qual podem dir que tota aquella sensació estranya que vàrem tenir ara fa un any s’ha transformat en la satisfacció d’haver anat més enllà del que podíem imaginar. Per una banda els tallers han durat més dies i hem comptat amb 9 profes internacionals cosa que es ha permès poder organitzar un horari més còmode que mai pels balladors. Per altra banda, més i millors festes festes. Enguany el festival ha comptat amb 8 festes en total: 4 de grosses a l’Aliança, 2 de petites, l’afterhours a la matinada i al migdia el lindy a Gràcia amb banda. Hi hem escoltat els millors músics de swing de casa nostra (Ivanow, Dani Alonso, Erwyn Seerutton) i l’Steven Mitchell com guest star. Hem vist per primera vegada un campionat de «teams» amb 5 troupes participants i hem ballat al so de bons Djs d’arreu. Des de l’organització ho hem complementat alló que pensem que pot agradar als balladors: informació per anar-hi, entrades d’acompanyant, aigua, galetes, botigueta, … i per primera vegada autobús propi per tornar a casa. Per completar les novetats, enguany hem fet el primer YouBarswingTube. Hem rebut 16 videos que estan penjats al YouTube. Si encara no els has vist només cal que ens enviis un email info@barwingona.org. Tallers, festes, música, ball, més ball i sobretot, els hoppers que han vingut de tot arreu: hem aplegat més de 350 «stagiaires» (més els que han vingut només a les festes) de més de 20 països diferents a Barcelona per ballar lindy. Sens dubte la més gran satisfacció que podem tenir com organitzadors és que han acabat contents, rebentats
BARSWINGONA 2007 anat canviant. Gent que en surt, gent nova que hi entra. Tothom hi ha anat aportant les seves idees, temps i esforç en la mesura de la seves ganes i possibilitats. Organitzar la barSWINGona és molta feina i la fem esperant que la nostra tasca doni lloc a bons moments viscuts per la tots. Des de l’equip organitzador no ens queda més que donar les gràcies a la bona colla de lindy hoppers d’aquí i de tot el món que hi han participat en alguna edició de tots aquest anys (això ho voldriem escrit amb una bona currua de llengues diferents). Sense vosaltres no hi hauria festival. I gràcies a tots plegat podem dir que la barSWINGona ha esdevingut és event conegut i reconegut dins del món de lindy hop més a nivell europeu. Ara i aquí, un més després de la barSWINGona 2007, hem ja escrit barSWINGona 2008 a la web del festival. I ja hem posat fil a l’agulla per millorar cada aspecte de l’organització i que d’aquí un any puguem escriure sobre la satisfacció de com ha anat la 11ena edició del festival Internacional de Swing de Barcelona. Ens ballem. Lluis Vila barSWINGona team
¡HA CUMPLIDO DIEZ AÑITOS! ¡Parece increíble, se dicen los veteranos (más conocidos como las vacas sagradas). ¡Joderse, si parece ayer cuando se celebró la primera i; bueno, tanto como ayer, ayer... ¡Pues sí!, La Barrswingona ha celebrado su Décimo Aniversario y por todo lo alto además. Para los que no habéis podido disfrutar de las clases y las fiestas este año, hay va un pequeño resumen de la locura que hemos vivido durante 5 días. El Jueves se comenzó el bailoteo en La Alianza con música en directo, la pista llena de gente con unas ganas locas de dejar de sentir las piernas ya el primer día. Nos tenías que ver llegar al día siguiente por la mañana, al calentamiento que realizaban Paca y Marta en el Polideportivo de la UPC. “El calentamiento de los Zombies diría yo”,; y que conste que las susodichas entrenadoras, movieron las caderas (vulgarmente llamado culito) que tu no veas. En cuanto terminaron las clases, (siempre viene bien a primera hora de la mañana una clase de rápidos con Frida y Sakarias para despejar), un menú rápido en el bareto de la UPC y surcando Gran Vía de les Corts Catalanes a casita, para meterme una siesta entre pecho y espalda para aguantar la nit. Segunda noche de fiesta con música en directo en la Alianza. ¡¡¡Je, je, je..., ríete tú de la gente que había el Jueves ¡!!!, la pista a reventar. Vamos aquello por momentos parecía un concierto de Ska; arreé y me arrearon unas cuantas coces, pero los moratones merecieron la pena, ¡coño, me lo pasé de P... Madre, y eso que tenía que luchar encarnizadamente contra Rusas, Francesas, Suecas, Alemanas, Ucranianas, Inglesas, Irlandesas, Americanas, Vascas, Mesetaris, Autóctonas... (¡que monas “toasss” ehhhh ...¡) por enganchar el brazo de un leader. De nuevo el agradecido y encantador Toni, nos regresa (a mi y a mi guiri) a casa en coche, que cualquiera agarra la bici a esas horas y con el cansancio que lleva una. Mañana del Sábado, se puede dormir unas 8 horas. Las clases son por la tarde; ¡¡¡ tres hurras por quien organizó el horario!!! Me retracto, aunque puedes dormir hasta tarde, y las clases son increíbles (ehhh, ese paso del Kevin “asínn” como que las hace volar “pa” luego recogerla con la pierna y terminamos con la ingle al revés... ¿o algo así era nooooo?), el nivel zombie alcanza máximos históricos. Necesito medio litro de Coca Cola y un cortado en la cena para llegar a la fiesta.
BARSWINGONA 2007 Emi, Emi, EMIIIIII.... guapa, tienes pegamento que mira como tengo la suela de los zapatos y a ver como bailo que son los de la actuación. VENGAAAA; AQUÍ DA LO MISMO QUE SEA MUSICA EN DIRECTO, ENLATADA, QUE CANTE YO, UN JILGUERO...mientras swingue... Otro día la pista a reventar y con el cuchillo en plan Rambo para bailar, -Como pille a la del escote, sí es tan mona que no para de bailar se va a quedar sin rótulas ya te lo digo, pero que se habrá creído... -¡¡Coño!!, “el Cuantró” está libre. Fiúuuuuu... (ni el Kevin, ni el Sakarias juntos hacen el slide que hice yo por la pista, para enganchar al franchute y sacarle a bailar, antes de que ninguna arpía se diese cuenta). Después de la lucha viene la calma, y tercera noche que antes de apoyar la cara en la almohada ya estaba frita. Mi guiri y yo agradecemos a Marta Mo. Y su pareja que nos trasladaran a casa esa noche. Hoy no me puedo levantarrrrr, el fin de semana lo pasé fenomenallll, pero tengo la pierna a su aireeeee, será una distensiónnnnnn muscular (si lo intentas cantar con la música de Mecano, más o menos sale). Bueno, No hay mal que por bien no venga, me piro las clases y esta noche voy de “Miranda” a la fiesta. Que si ya de por sí observo a la peña. Imagínate toda la noche sentada controlando; (bueno esto “pal” próximo Magaswing, que aquí hay mucha tela que cortar). Se vuelve a agradecer a Toni, el viaje a casa de camino a la fiesta afterhour (after madrugá, lo llamaría yo, viendo las horas a las que llegó mi guiri a casa) de Balliball, (en la cual según oí a un pajarito, se terminaron los chupitos y las cervezas, ¡¡Ole, ole y ole!! Esa gente sana que baila Lindy) Para terminar, el Lunes por la mañana Vireina. ¡Y VENGA, Y DALE! (ponle música tipo “nenggg de Castefa” y se entiende) que la peñuski seguía bailando. Menuda pandilla de “Frikis”, si razón tiene mi Jefe: -Oye, para entrar en la secta esa a la que perteneces, ¿hay que pagar alguna cuota...., o es de gratis?. Por último para relajar los músculos y despedirnos de tan maravillosos días hasta el año que viene, que mejor que un almuerzo charlando (que es sano, es bueno, te relaja mentalmente y te ahorras una pasta en terapia) de los pormenores de esta Décima Barswingona. -¿Qué que te pareció el Jack and Jill? -La exhibición de los profes guay... Yo de mayor quiero ser como Frida, tiiiiiiaaaa.... como baila la jodia. -Tía, que curradas las coreos de los franchutes en la competición de grupos, y menudos los Ucranianos ehhhh, aquello parecía el Doctor Zhivago tú. -La organización, menuda paliza os habéis metido tía, no habrás parado, ¿estáis muy cansados?... sí, sí, ya se veía que habéis trabajado todos mucho. Mira a la Marta Cardús, está en el séptimo cielo la colega, se ha quedado traspuesta (lleva como una hora roncando encima del Lluis). -¡¡¡¡Heyyy!!!, antes de que se nos olvide hay que gravar la coreo del Steven Michel, ¿cómo iba? ya no me acuerdo bien. -Qué, QUE ESTA NOCHE HAY FIESTA EN BALLIBALL, ESTAIS COLGADOS, yo paso, mañana curro.
Muñon’s Power
EL CD DEL TRIMESTRE Ara que un desconegut ha tingut la gentilesa de passar-me tota la discografia del Frank Sinatra, he tingut l’oportunitat d’escoltar sencer el disc Sinatra at the Sands, enregistrat el 1966 al club del S a n d s H o t e l , e l l o c a l d e m o d a a L a s Ve g a s e n aquells temps. En aquest hotel, en Sinatra i la seva tropa de Rat Packs hi feien sobretot farres d i g n e s d e r e c o r d a r, p e r ò d e t a n t e n t a n t t a m b é h i feien concerts i, de fet, aquest disc és una barreja de varis concerts que va fer al local. És dels primers que en Frank Sinatra va treure sota el seu propi segell Reprise, després de treballar durant molts anys per Capitol, època que molts crítics coincideixen en que fou la millor del c r o o n e r. J o a m b a i x ò n o m ’ h i p o s a r é ( e n c a r a n o he tingut temps d’escoltar-los tots....), però el que si que puc dir és que el disc és bo. I, com que ens interessa, és ballable, molt ballable. Sinatra at the Sands també fou el primer àlbum que el cantant va treure dels seus concerts en directe, i crec que no va poder escollir millor companyia. No només tenia amb ell l’orquestra del grandíssim Count Basie, sinó que la dirigia en Quincy Jones, que havia arreglat alguns dels temes. Es pot demanar més ? Poc. Del concert remasteritzat, podeu trobar el disc original o un paquet d e d o s C D s o n h i h a r e t a l l s q u e s ’ h a v i e n t r e t p e r f e r e l p r i m e r. E n qualsevol cas, i sobretot en el segon, cal dir que certs comentaris del Frank Sinatra durant el concert, reflexe del modus vivendi de les stars masculines de l’època, han estat classificats d’insensibles, I pel darrera! masclistes,.... i amb raó. Per sort, però, això no es pot aplicar a la m ú s i c a q u e h i h a . C a d a p e ç a q u e v e m i l l o r a l ’ a n t e r i o r. D ’ e n t r e l e s 16 cançons que hi trobem, és difícil dir quina és millor que l’altra. J o h i d e s t a c o « C o m e F l y W i t h M e » i « I ’ v e G o t Yo u U n d e r M y S k i n » entre les que en Frank Sinatra canta, .... . Sens dubte, «One O’Clock J u m p » i « M a k i n ’ Wo o p e e » s o n l e s p e c e s e s t r e l l a p e c e s e n q u e l ’ o r q u e s t r a d e C o u n t B a s i e t o c a s o l a . E l « M a k i n ’ Wo o p e e » e s u n a obra mestra, i no costa imaginar en el que devia estar pensant el solista quan la tocava.... making wopeeee.... Hi ha una altra petita joia: l’”All of me” te la virtud de descobrir-nos en pocs segons el swing i el Count Basie. Descobrim l’essencia del Count, amb la intervencio de la seccio de vents, molt classica del Count Basie, i, en aquest cas, jo diria que amb l’unic objectiu de sorprendre el public. A mi no m’agraden especialment les balades, pero crec que les del disc estan prou ben aconseguides i no arriben a la pastelositat que em molesta de vegades. Nomes em queda destacar especialment la intro mervellosa-que-posa-els-pels-de-punta-i-que-et-fa-començar-a-volar que fa en Count Basie a “Fly Me to the Moon”. E n r e s u m , u n d i s c q u e v a l l a p e n a t e n i r.
Bernat Claramunt i López
EL LLIBRE DEL TRIMESTRE Frankie Manning Ambaixador del Lindy Hop L'autobiografia d'un ballador de swing llegendari que encara swinga. Frankie Manning i Cynthia R.Millman «En nom de tots els Hoofer’s, et donem les gràcies i et saludem per cada moment de veritat, amor i dedicació, traduïts per a tots nosaltres a través del teu art, del teu ball. Gràcies Frankie Manning. T'estimo!» - Savion Glover
«Un poeta de la pista de ball. Qualsevol que s'estimi aquest ball, amateur o professional, s'ha de llegir aquest libre. Quina vida que ha viscut! I gràcies a Déu que se'n recorda de tot!» - Bette Midler, alumna i fan En els primers temps del ball de swing, Frankie Manning destacava pels seus passos i per les seves c o r e o g r a f i e s i n n o v a d o r e s . Va s e r e l c r e a d o r d e l ' " a e r i a l " e n e l L i n d y hop, un ball que va arrassar als Estats Units i després al món. En aquesta biografia fascinant, el coreògraf i guanyador d'un premi To n y ( B l a c k a n d B l u e ) F r a n k i e M a n n i n g r e c o r d a e l s s e u s p r i m e r s anys ballant al Savoy Ballroom de Harlem, quan era un adolescent, que el van portar a ser el coreògraf en cap i el primer ballarí dels "Whitey's Lindy Hoppers", un g r u p q u e v a a p a r è i x e r a B r o a d w a y, a m u s i c a l s d e Hollywood i a escenaris d'arreu del món. Manning ens fa reviure l'Era del Swing amb els seus records de les sales de ball plenes de gom a gom i del balladors intentant superar-se els uns als altres en actuacions espectaculars. Amb la memòria de tantes primeres figures i estrelles de cinema i també de balladors desconeguts amb els quals va compartir l'escenari, crea un retrat únic d'una era en què els artistes Afro Americans van disfrutar dels focus, encara que no sempre dels privilegis i salaris de les estrelles. Amb la col.laboració de Cynthia Millman, Manning resegueix l'evolució dels balls de swing des dels primers temps a Harlem, passant pel període de després de la Segona Guerra Mundial i fins e l m o m e n t e n q u e s ó n e c l i p s a t s p e l ro c k ' n ' ro l l i d e s p r é s l a " d i s co". Quan el swing va tornar a viure, es va acabar el descans de 30 a n y s d e F r a n k i e M a n n i n g , i d e s d ' a l e s h o r e s n o h a p a r a t d ' a c t u a r, c o r e o g r a f i a r i e n s e n y a r.
traducció ressenya: Viky Ferré
Aquest any celebrem el Centenari de dos figures mítiques del Swing: Cab Calloway i Benny Carter.
recordant a: BENNY CARTER I CAB CALLOWAY
L’associació de Swing vol celebrar aquest doble centenari i us estem preparant alguns actes i un especial en el pròxim numero del MAGASWING. Tant Benny Carter com Cab Calloway varen formar les seves pròpies big bands amb estils i sort ben diferenciada. Cab Calloway va explotar la seva imatge i va convertir la seva figura en tot un personatge. Benny Carter va tenir una carrera ben activa fins la seva recent mort (multinstrumentista, leader, compositor).
SWING FOTOS.....
Pujant amunt la pancarta!!
Swing amb Big Band a la sala del Casino del Masnou
L estand de l associacó a la Mostra d Entitats a les Corts
AGENDA per Daniela Zabaleta WORKSHOPS INTERNACIONALS -
26-28 MAIG - BOOGIE BAERN / Munich ALEMANIA / www.boogie-baeren.de 25-28 MAIG - CAMP JITTERBUG / Seattle USA / www.campjitterbug.com 25-27 MAIG - LINDY HOP ON THE BEACH / Montpellier FRANÇA / www.swinginmed.com 1-3 JUNY - CAPITALE SWING / Paris FRANÇA / www.spiritoflindy.asso.fr 10-12 JUNY - SWINGFEST 2 / St. Petersburg RUSSIA / www.swingfest.ru 14-16 JUNY - BEACH SWING / Arenys de Mar / www.balliball.com 14-17 JUNY - ALL BALBOA WEEK END / Cleveland USA / www.allbalboa.com 21-24 JUNY - SWING CRASH / Como ITALIA / www.flyingalligators.com 22-27 JUNY - BEANTOWN CAMP / Massachusetts USA / www.beantowncamp.com 30 JUNY-5 AGOST-HERRÄNG DANCE CAMP/Herräng SUÈCIA/www.herrangdancecamp.com 28 i 29 de JULIOL - SWING IN ANDORRAIN - ANDORRA 6 AGOST - JAZZ JAM & THE BATTLE / Estocolm SUÈCIA / www.jazzjam.se 18-22 AGOST - SWING JAMBOREE / ITALIA / www.summerjamboree.com
LINDY AL PARC (Glorieta del Parc de la ciutadella) - 20 de maig, 3 i 17 de Juny de 18 a 20:30h BCNSWING www.bcnswing.org - 1 i 15 de Juliol de 18 a 20:30h BCNSWING www.bcnswing.org BALL SOCIAL AMB DJ Tots els dilluns, dijous i divendres (MAIG i JUNY) Swing a Santsballuga www.ballaswing.org
Cada darrer diumenge de mes de 12:30 a 14:30 Lindy amb Gràcia (Plaça de la Vireina) wwww.ballaswing.org BALL AMB MUSICA EN DIRECTE -
27 de Maig Barcelona jazz orquestra a l´Apolo. 20h (descompte associats 9 de Juny - BCNSwing barbacoa www.bcnswing.org 3 de Juliol Swing Set a Pca Comes (Les Corts) 20h www.bcnswing.org 10 de Juliol Kokrodillos a Pça. Comes (Les Corts) 20h www.bcnswing.org
BCNSWING)
FESTIVAL DE CLAQUÉ DE BARCELONA del 21 al 27 de Maig del 2007 -
Dilluns 21-Divendres 25: classes amb Lynn Schwab Divendres 25 (Dia Internacional del Claqué) : Gala Inaugural Dissabte 26: Classes amb Lynn Schwab i Body Percussion amb Nuria López Diumenge 27: Claqué al Carrer i Tap Jam, cloenda del Festival més informació: www.tapbcn.com
CONSULTEU LA AGENDA ACTUALIZADA DIA A DIA AL CALENDARI DE LA WEB DE L ASSOCIACIÓ: www.bcnswing.org
BCNSWING L’ASSOCIACIÓ DE SWING DE BARCELONA
Ajuda’ns a difondre el Swing; ASSOCIA’T !! www.bcnswing.org