MONTSERRAT GUIA TURÍSTICA
INTRODUCCIÓ • Montserrat es un dels llocs mes visitats de tota Catalunya i la mes important de Catalunya, aquesta serra es el lloc on esta la verge “la Moreneta”. • Aquesta muntanya es un símbol de Catalunya i amaga moltes llegendes i histories.
SITUACIĂ“
Situada a uns 45 km de Barcelona, la Muntanya de Montserrat. Situada entre tres comarques (Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat).
Amb tren: En totes les estacions d'FGC es pot comprar el bitllet que permet combinar el trajecte de tren amb el cremallera fins a Montserrat.
COMÂ ARRIBAR-HI? En cotxe Autopistes A-2 i AP-7, sortint a Martorell i agafant la C-55 a la sortida 582a-Abrera Autopista C-58, sortint a Castellbell i el Vilar Eix transversal, sortint a Manresa, sentit C-55
CULTURA I TRADICIONS TRADICIONS
Una tradició de Montserrat es que cada 27 d’abril se celebra la diada de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.
CULTURA La cultura també forma una part important de Montserrat, ja que el monestir compta amb una biblioteca amb gairebé 300.000 volums, una escolania de nois cantors (considerada el conservatori infantil més antic d'Europa) i un museu amb obres d'artistes com el Greco, Picasso o Dalí. Fins i tot conté tresors de l'antic Egipte, entre els quals destaca una mòmia.
HISTÒRIA DEL MONESTIR
DE MONTSERRAT
Seguint l'esperit contingut en la Regla de Sant Benet, els monjos cerquen de viure la lloança i la intercessió en un silenci adorant per poder servir millor els homes i dones d'arreu des de la profunditat que dóna l'experiència de les coses de Déu i el coneixement dels anhels més pregons de la persona humana. El monaquisme benedicti és eminentment comunitari i així el monjo esdevé germà entre germans que l'ajuden en el seu avançar fratern segons el descriu l'Evangeli de Jesucrist.
L’objectiu principal de la comunitat benedictina de Montserrat és continuar fent de la muntanya, del Monestir i del Santuari un lloc de trobada i de pregària.
COMUNITATS QUE HI VIUEN I MODUS VIVENDI
ACTIVITATS QUE ES PODEN REALIZAR AL PARC NATURAL DE MONTSERRAT
Montserrat és un indret molt visitat per la seva gran connotació religiosa i cultural però sovint no ens fixem en el magnífic entorn natural que constitueix.
OCI
D'altra banda, els pobles també ofereixen tota mena d'atractius, des de l'oferta cultural del museu i els concerts com el que es fa a lesCoves del Salnitre de Collbató, el mercat d'artesans i brocanters de periodicitat mensual i l'Aplec de la Salut a l'abril, tot això aCollbató, fins a les festes populars com la del Timbaler del Bruc el mes de juliol, la festa del Panellet de Marganell el segon diumenge de maig, datada ja des de l'any 1707, i la Fira de la Coca i el Mató de Monistrol.
SENDERISME Pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat hi creuen i hi finalitzen molts senders de gran recorregut. Tot i així, existeixen multitud de camins, corriols i petits senders que s'endinsen per les interioritats de la muntanya; cal, però, un cert grau d'entrenament i d'experiència muntanyenca per afrontarlos.
És un repte de tots compatibilitzar les activitats de muntanya amb la conservació i protecció dels animals que viuen i es reprodueixen a Montserrat.
Actualment hi ha infinitat de vies obertes d'escalada de diferents nivells de dificultat, però convé recórrer als guardes dels refugismontserratins que disposen d'una àmplia informació de vies d'escalada i al centre d'informació del Parc Natural.
Montserrat, la gran escola catalana
d'alpinisme, és una muntanya atraient per les grans dificultats degudes al rocam de conglomerat encinglerat que cal afrontar.
A D A L ESCA
Com a conseqüència de la pressió humana i de l’increment de l'hàbitat a l'entorn de la muntanya, la fauna, i especialment la gran fauna, va iniciar un procés de desaparició, situació que es va agreujar després de l'important incendi que es produí a la muntanya l'any 1986. Avui dia, les espècies que s’hi poden trobar són, en general, típicament mediterrànies, per bé que conviuen, en certs ambients de la serra, amb algunes de tendència centreeuropea.
FLORA I FAUNA CARACTERÍSTIQUES La muntanya de Montserrat és, sobretot, una muntanya d'alzinars i, malgrat la seva aparença de muntanya més aviat erma i rocallosa, quan ens endinsem pels seus camins descobrim fins a quin punt la vegetació és ufanosa en els replans i, sobretot, en les canals. L'existència d'unes condicions ecològiques molt marcades fa que hi trobem també espècies endèmiques en cingleres i roquissars.
INFORMACIONS I RECOMENDACIONS SOBRE ELS RISCOS GEOLÒGICS HI HAN DIFERENTS RISCOS GEOLOGICS: El primer Sol o edat de l'aigua va acabar quan les aigües van arrasar tot el que existia. Aquesta gran riuada o inundació (equivalent al Diluvi Universal del món clàssic) pot relacionar-se amb unes pluges catastròfiques (potser associades al fenomen de El niño) o amb l'ascens relatiu de les aigües oceàniques.
La segona edat va ser l'edat del jaguar, en la qual el cel va enfosquir i els animals es van menjar els uns als altres i els jaguars van fer el mateix amb els homes. Avui podríem interpretar aquesta foscor com la conseqüència d'un impacte meteorític o, potser d'una manera més plausible, com una etapa d'intensa activitat volcànica que afectés a la transparència atmosfèrica.
El tercer Sol o edat de la pluja (de foc), va acabar quan va ploure del cel foc, sorra i pedres ardents i es van envermellir els penyals. L'al·lusió fa clarament referència a la caiguda de piroclastes i emissions de lava relacionades amb les erupcions volcàniques.
El quart Sol, o edat del vent, va concloure de forma catastròfica quan tot va ser devastat per la fúria de l'aire. És possible que aquesta interpretació il·lustri la capacitat destructora d'un tornado, huracà o tifó.
La cinquena edat és la present, la del Sol en moviment. En ella els déus es van preocupar de “plantar l'actual espècie humana”. També auguraven per aquesta edat una evolució molt ràpida que tindrà el seu final quan el Sol s'apagui. Avui els astrònoms interpreten que l'existència del nostre planeta acabarà amb una gran catàstrofe còsmica, d'aquí a uns 5.000 milions d'anys, lligada a l'esgotament de l'hidrogen de la nostra estrella.
FI