PRETÈRIT IMPERFECTE. I.
Relaciona les formes verbals d’ambdues columnes: e5luon e5legon e1tugca’nomen e5baineç e1lamba’nete e5fere
II.
légw baínw tugca’nw lamba’nw fe’rw lu’w
Extreu l’arrel de les formes següents: e5luon ..................... e1lamba’nete .....................
ΙΙΙ.
e5fere..................... e1tugca’nomen.....................
Ordena aquestes formes: e5luon, e1lúete, e5luon, e5lueç, e1lu’omen, e5lue. Singular 1ª _______ 2ª _______ 3ª _______
Plural 1ª _______ 2ª _______ 3ª _______
IV.
Quines són les desinències personals (recorda que són les que indiquen nombre i persona) de les formes verbals de l’exercici anterior? I la vocal temàtica? Presenta la mateixa distribució que al present d’indicatiu?
V.
Fixa-t’hi i respon: quina és la característica comuna a totes aquestes formes? e5luon / e1poioûmen / e5legeç / e1lamba’nete / e1tíma / e1kaqeúdon / e1poieîte / e1lamba’non
VI.
VII.
Ja saps com es forma un pretèrit imperfecte d’indicatiu actiu? Prova de fer els dels següents verbs: λεγω
Traducció
τιµαω
e5legon
(jo) parlava
e1tima’on> e1tímwn
Traducció
Per acabar memoritza el pretèrit imperfecte del verb ειµι. h3n h3sqa h3n
h3men h3sqa h3san
ποιεω
Traducció
e1poioûmen
Fèiem
VEU MITJANA
Les desinències de la veu mitjana són : -mhn –so –to –meqa –sqe -nto Cal tenir en compte que en els verbs temàtics la desinència de la 2ª persona del singular -so en contacte amb la vocal temàtica perd la sigma i es produeix la contracció ε + ο = ου.
légw e1legómhn e1légou e1légeto e1legómeqa e1légesqe e1légonto
tima’w e1timw’men e1timw? e1timâto e1timw’meqa e1timâsqe e1timw?nto
poiéw e1poiou’mhn e1poioû e1poieîto e1poioúmeqa e1poieîsqe e1poioûnto
Filéomai
paúomai
qeáomai
L’AUGMENT L’augment indica temps passat en els temps secundaris de l’indicatiu (imperfet, aorist i plusquamperfet). Consisteix a: Afegir una ε- a l’arrel dels verbs que comencen per consonant: e3legon (légw) Allargar la vocal inicial dels verbs que comencen per vocal: α / ε > η : h5gon (a5gw) ; h5rcomhn (e5rcomai). αι / ει > ñ : ñ5don (ai5dw). ο > ω : w8rwn (w2ráw). οι > v : v5koun (oi1kéw). En els verbs compostos, l’augment es col·loca entre la preposició ( que aleshores s’anomena preverbi) i el verb simple. Les preposicions (amb alguna excepció) elideixen la vocal final davant de l’augment: diéluon (dialúw) katelambánon (katalambanw). Hi ha verbs que presenten augments irregulars; per ex. : ei3con de e5cw. ΠΡΑΓΜΑΤΑ: I. Escriu les formes d’imperfet proposades al costat de la forma de present corresponent: paregígneto, h1ga’pa, ñ3de, e1poíei, metepémpe, e1nómize, diélue, h8ke. poieî ............................ nomizei ............................ a3dei ............................ a1gapj ............................ h8kei ............................ metapémpei ............................ dialúei ............................ paragígnetai ............................ II.
Escriu aquestes formes verbals en imperfet: prátteiç________________ timw=ntai________________ parécete ________________ dialúete________________ ei3 ________________ dida’skousi________________ boúlomai ________________ foboûntai________________
III.
Fes la 1ª singular de l’imperfet dels següents verbs: dialégomai .......................... a1pofeu’gw .......................... e1neími................... katalambánw.......................... parapléw.......................... diafqéirw............. e1pikaléomai.......................... ei1se’rcomai.......................... a1naba’inw..............