Disseny d’aprenentatge Plataformes PAC3. Cas4.
Disseny de Contextos Educatius basats en l’ús de les TIC Màster Educació i TIC (e-learning) Universitat Oberta de Catalunya
Enric Besolí Serradell Maria Boladeres Blanch Roser Cervera Parejo M. Bel Palou Vives Astrid Rosso Screve
Índex Situació d'aprenentatge 1. Exemples Plataforma de codi obert Plataforma comercial Plataforma a mida des de zero Entorn personal d’aprenentatge (Personal Learning Environment) 2. Plataformes. Cóm escollir-ne una? 3. Proposta 4. Canvis en el disseny d’aprenentatge resultants de l’ús de TIC 5. Documents de referència i Fonts de consulta:
Situació d'aprenentatge El dissenyador instruccional de la Facultat d'Estudis Continus ha d'aconsellar a un professor la millor solució tecnològica per respondre a la demanda d'aquest tenint en compte els recursos amb què compta i els límits del context. Situeu-vos en el rol del dissenyador instruccional i proposeu una solució concorde a la situació. Una vegada hàgiu llegit el cas i intercanviat les vostres opinions al Fòrum amb els vostres companys, elaboreu un document al vostre blog d’acord amb les següents qüestions: Objectius ● Analitzar les característiques de les plataformes virtuals d'aprenentatge existents per proposar dissenys i estratègies adequats a situacions específiques. ● Crear i utilitzar instruments de diagnòstic de tecnologies de l'aprenentatge en les organitzacions educatives. ● Avaluar les transformacions que l'ús de plataformes produeixen en les pràctiques docents i les seves implicacions en el procés de disseny. Característiques del cas El professor d’un curs sobre revisió de textos pertanyent a un programa de redacció de primer cicle d’una reconeguda universitat canadenca presenta al dissenyador instruccional la següent inquietud: “Explorar les possibilitats que ofereixen les TIC per millorar el seu curs i adequar la formació per apropar-lo a la realitat laboral dels professionals de l’area”.
Context 1. La facultat d’estudis continus ofereix 35 programes de formació de primer cicle. Al voltant de 10.000 estudiants. 2. Els estudiants tenen una mitjana d;edat de 33 anys i prop del 80% treballa ja sigui a temps parcial com complert. 3. La facultat es caracteritza per la seva forta tradició en educació presencial, oferint nomes alguns cursos a distancia que segueixen el mètode tradicional. 4. Des de fa 4 anys la facultat ha pres la decisió de donar suport a les iniciatives per incorporar les TIC.
1. Exemples Plataforma de codi obert Una plataforma de codi obert (open source) és aquella en la que tothom té accés al codi font del programari i que els usuaris poden utilitzar-la, copiar-la, estudiar-la, modificar-la i/o redistribuir-la lliurement. La idea que hi ha darrere del codi obert és que al llegir, modificar i redistribuir el codi d'un producte o servei, aquest evoluciona, es desenvolupa i millora. Els usuaris ho adapten a les seves necessitats i corregeixen els seus errors a una velocitat molt més alta que en el cas dels models tancats o centralitzats, donant com resultat la producció de productes més accessibles i de més qualitat. En els models tancats només els propis creadors poden introduir canvis, ja que nomes ells tenen accés al codi font. Així, una plataforma de codi obert ens hauria de proporcionar quatre llibertats fonamentals: 1. Utilitzar la plataforma. 2. Estudiar i modificar la plataforma. 3. Copiar la plataforma. 4. Millorar-la i difondre les millores. Caldria destacar també que, en principi, la definició no té connotacions econòmiques de cap tipus, sent lliure la forma de distribució1. No hi ha que associar el programari lliure amb el programari gratuït (freeware) ja que, conservant el seu caràcter lliure, pot ser distribuït comercialment2. Alguns exemples són: ● Moodle: http://moodle.org/index.php?lang=es ●
Atutor: http://atutor.ca/
●
Claroline: http://www.claroline.net/ OLAT: http://www.olat.org/website/en/html/index.html
●
Dokeos3: http://www.dokeos.com/es/productos ● Sakai: http://sakaiproject.org/ ●
●
Ilias: http://www.ilias.de/docu/
●
CloudCourse: http://wwwhatsnew.com/2010/05/27/cloudcourse-plataforma-educativade-google/ dotLRN (MIT): http://dotlrn.org/
● 1
Software libre: http://es.wikipedia.org/wiki/Software_libre Díaz Becerro, S. 2009. Plataformas eductivas, un entorno para profesores y alumnos. En Temas para la Educación. Revista digital para profesionales de la enseñanza. http://www.youblisher.com/p/37864-Please-Add-a-Title/ 3 Dokeos potser classificada com a plataforma lliure i a la vegada PLE en la seva versió Dokeos 1.8.6 BETA. article 2
Plataforma comercial Plataformes dissenyades, desenvolupades i/o distribuïdes amb propòsits econòmics. Aquests son sistemes generalment robusts i bastant documentats amb diverses funcionalitats que poden expandir-se d’acord amb les necessitats i el pressupost del projecte. Es van generant noves versions a mesura que s’incorporen noves aplicacions i funcions a la plataforma4.. ● Blackboard: http://www.blackboard.com/ ●
Knoledge fórum: http://www.knowledgeforum.com/
●
WebCT: http://www.webct.com/
●
FirstClass: http://www.firstclass.com/
●
QSMedia: http://www.qsmedia.com/
●
Saba: http://www.saba.com/
Plataforma a mida des de zero Les plataformes que es desenvolupen a mida es centren en donar resposta a les necessitats específiques del projecte pel que són creades. No estan pensades per ser distribuïdes i comercialitzades de forma massiva. D’aquesta manera, els dissenyadors/desenvolupadors poden centrar-se, sobretot, en les necessitats educatives i pedagògiques5. ●
UOC: http://www.uoc.edu/portal/catala/index.html
●
SUMA: http://www.ines.org.es/suma/es/index.php
●
OKI: http://www.okiproject.org/ Merlin: http://merlin.germinus.com/inicio Comenius:http://www.comenius.usach.cl/jmain/index.php? option=com_content&view=article&id=121&Itemid=110 TwenTIC: http://twentic.com/
● ● ●
Entorn personal d’aprenentatge (Personal Learning Environment) “Un Personal Learning Environment (PLE) és una col·lecció autodefinida de serveis, eines i dispositius que ajuda als estudiants a construir les seves Xarxes Personals de coneixement
Díaz Becerro, S. 2009. Plataformas eductivas, un entorno para profesores y alumnos. En Temas para la Educación. Revista digital para profesionales de la enseñanza. 4
http://www.youblisher.com/p/37864-Please-Add-a-Title/ Díaz Becerro, S. 2009. Plataformas eductivas, un entorno para profesores y alumnos. En Temas para la Educación. Revista digital para profesionales de la enseñanza. 5
http://www.youblisher.com/p/37864-Please-Add-a-Title/
(PKN), posant en comú nodes de coneixement tàcit (Persones) i nodes de coneixement explícit (ex. Informació)”. Els Personal Learning Environment (PLE) són sistemes que ajuden a l’estudiant a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge amb el suport necessari. Es “un nou enfocament per aprendre utilitzant les tecnologies”. (Attwell, 2007) Més gràficament:
●
ELGG: http://elgg.org/about.php
●
Dokeos 1.8.6 BETA6: http://www.dokeos.com/es/beta86
●
EDUCATIVA. Juan José de Haro: http://jjdeharo.blogspot.com/2008/12/mi-entornopersonal-de-aprendizaje-ple.html Google Apps: http://www.google.com/apps/intl/es/group/index.html http://grou.ps/ // http://grou.ps/ciberlibertad Recopilatori7 de complements per a la construcció d’entorns personals d’aprenentatge: https:// addons.mozilla.org/es-ES/firefox/collections/dreig/ple/ My English Factory 2: http://www.netvibes.com/englishfactory2#BEGINNER_1 Escriptori Clínic: http://www.netvibes.com/miguelmolina2008#Inici
● ● ●
● ●
6
Dokeos potser classificada com a plataforma lliure i a la vegada PLE en la seva versió Dokeos 1.8.6 BETA.
7
Aquest web no és d’una PLE però és una llista de recursos útil perquè cadascú es pugui fer la seva.
article
Consells de passos a fer per crear el seu propi PLE (l’ordre no importa, però millor no tot alhora):8 ● Subscriure’s a blogs professionalment interessants. Agregadors RSS (Google Reader, Netvibes, etc). ● Crear-se un compte a Twitter i seguir a gent que t’interessa. ● Crear un compte a algun marcador social (Delicious, Diigo, Mr Wong). ● Comentar en blogs i crear el seu propi blog (Blogger, WordPress). ● Participar (registrar-se) en alguna comunitat interessant (Ning).
2. Plataformes. Cóm escollir-ne una? Malgrat que la qualitat tecnològica i les possibilitats didàctiques d’una plataforma no garanteix la qualitat formativa d’un curs en línia, si que es cert que en qualsevol cas, resulta rellevant saber escollir una eina que prioritzi les necessitats formatives dels participants sobre les qüestions tècniques. Com hem vist al punt anterior, actualment existeixen dotzenes d’eines telemàtiques per a la formació en línia que inunden el mercat. Quina plataforma de les existents en el mercat creiem que es la millor pel nostre projecte? Aquesta es la pregunta que sempre ens hem de fer davant d’un possible projecta que vulgui incorporar una plataforma d’e-learning. Una plataforma d’e-learning no es bona o dolenta per ella mateixa, sinó que es mes o menys optima respecte les nostres necessitats de formació, per tant haurem de valorar i analitzar les necessitats, l’entorn, els destinataris/usuaris, el pressupost, el temps del que es disposa, la flexibilitat i adaptabilitat que la plataforma escollida ens ofereixi. Per valorar i per seleccionar una plataforma de formació en línea, com qualsevol decisió a prendre en el disseny i la planificació d’un procés formatiu, cal que coneguem les necessitats concretes del procés que sovint han d’atendre a: ● necessitats dels destinataris clau de la formació ● interessos de l’empresa o institució que rep o sol·licita la formació ● objectius basics de la formació i continguts relacionats ● sistemes i models didàctics escollits per a la formació
Així, alhora d’escollir quina plataforma desenvolupar en determinades situacions d’ensenyament -aprenentatge, cal prendre tota una sèrie de decisions sovint difícils si no és segueixen uns determinats criteris o es tenen en consideració uns determinats factors. Amb aquesta intenció, i amb l’objectiu de clarificar les decisions a adoptar, s’ha reunit els criteris i els elements més importants al voltant d’aquest esquema:
8
Sue Waters: http://suewaters.wikispaces.com/
En la línia horitzontal trobem un continu segons si posem més pes en el procés d’ensenyament (per tant, el mestre, el seu discurs, al contingut, la metodologia) o en l’aprenentatge de l’alumne (en allò que aprèn i en l’aprendre a aprendre). Així ens trobem en un costat les plataformes comercials, que tendeixen a permetre la personalització d’uns mòduls predeterminats i que centralitzen el poder de la seva gestió al professorat i, a l’altre, el que seria el disseny d’entorns personals d’aprenentatge (PLE), on l’atenció es posa en crear un entorn personal propici per a l’aprenentatge molt específic, on cada alumne pugui decidir les seves necessitats, els recursos per aconseguir-ho, les interaccions que desenvoluparà, els grups on s’inscriurà, etc. En la línia vertical hi trobem els recursos, segons n’hi hagin molts, mitjans o pocs, o segons ja ens vinguin donats o bé puguem canviar-los i adaptar-los a les nostres necessitats i objectius específics, concrets i contextualitzats. Així situem les plataformes lliures, comercials o gratuïtes al costat dels recursos externs o bé les plataformes fetes a mida o les PLE al costat on tenim un major control dels recursos. Amb aquests dos eixos es creen quatre quadrants on situar les plataformes. Llavors, depenent del que vulguem aconseguir en el procés d’aprenentatge, ens situarem en un determinat punt del quadrant i escollirem una plataforma o una altre. És a dir, si volem ensenyar uns continguts determinats i tenim mitjans econòmics per pagar, potser amb una plataforma comercial ja en tenim prou. Però si el que volem, a més a més d’ensenyar uns continguts, és ensenyar a aprendre, on buscar els continguts ens decantaríem pel disseny d’un entorn personal d’aprenentatge (PLE).
De la mateixa manera, en funció dels coneixements i capacitats personals i tècniques que tinguem decidirem si escollim una plataforma en codi obert, que ens ajudaria a adaptar al nostre context i a estar actualitzats en les millores que s’hi van produint per part d’altres persones, o una gratuïta, si no disposem de mitjans econòmics o no els volem destinar a aquest recurs, per exemple. Els elements que cal tenir en compte a l’hora d’escollir quin tipus de plataforma volem són: ● característiques del curs: presencial amb TIC, blended, virtual, numero d’usuaris, etc. ● necessitats dels usuaris ● infraestructures existents ● plataformes en la institució, avaluació d’aquestes ● recursos econòmics ● personal pel desenvolupament ● personal de suport ● caràcter de la institució formal/informal innovadora/tradicional ● altres característiques de la institució ● predisposició i formació dels professors. ● característiques de cada una de les possibles plataformes: ● Serveis (tot i que les diferents opcions presenten moltes similituds, i els serveis bàsics totes les tenen) ● requisits ● possibilitat de modificació/ adaptació/personalització/escalabilitat ● facilitat d’ús ● disseny gràfic ● avantatges ● inconvenients ● coneixement propi sobre la plataforma. (com a professional, se suposa que seria fàcil, veure el funcionament, per lo que es de suposar poc temps per familiaritzar-se)
A continuació us presentem una taula comparativa en la que valorem cada un dels elements -tenint en compte la seva rellevància- de diferents tipus de plataforma. On: ● ●
El pes del factor (valor d’importància del factor): 1 poc important; 10 molt important L’ordre: 1 el menys adient; 3 el més adient en el nostre cas
Plataforma Open Source (Moodle)
Plataforma comercial (WebCT)
PLE
Pes del factor
Característiques del curs: presencial amb TIC, blended, virtual, numero d’usuaris, etc.
3
2
1
7
necessitats dels usuaris
2
1
3
7
Infraestructures existents
1
3
2
10
plataformes en la institució, avaluació d’aquestes
1
3
2
10
recursos econòmics
2
2
2
8
necessitat de personal pel desenvolupament
1
3
2
8
personal de suport
1
3
2
7
caràcter de la institució formal/informal innovadora/tradicional
2
3
1
10
predisposició i formació dels professors.
1
2
3
8
Serveis que disposa la plataforma
2
3
1
5
Requisits necessaris per utilitzar-la
2
3
1
5
possibilitat de modificació/ adaptació/ personalització / escalabilitat
3
1
2
5
facilitat d’ús
2
3
1
8
disseny gràfic
2
3
1
5
Suport
2
3
1
7
coneixement propi sobre la plataforma.
2
2
2
5
199
293
198
Factors
Factors externs
Factors interns de la plataforma
https://spreadsheets.google.com/ccc? key=0At5Zn6PgVZfBdC1TclI4U1ZBbUtrSjdXNlcxaDYyaGc&hl=es#gid=0
Pel que podem apreciar, el més adient en el nostre cas és utilitzar la plataforma de la que ja disposa la institució, WebCT. Si passem a fer un anàlisi més qualitatiu podem veure quines són les avantatges i els inconvenients de cada tipologia de plataforma, així com allò què ens aporten cada una d’elles. Plataforma comercial: Avantatges: Ja està creada i desenvolupada, Si es disposa de poc temps o manca d’experiència per dissenyar un curs, resulta més senzill aprofitar el recursos i sistemes de gestió de continguts que una plataforma com webCT ens proporciona. L’experiència d’un equip multidisciplinari que ha dissenyat un entorn d’aprenentatge amb criteri i fruit del treball. Funcionament correcte a nivell tecnològic i de software. Han estat validades per departaments de control de qualitat amb nombroses proves. Servei de suport. Compten amb servei d’assistència tècnica àgil i ràpida. Les plataformes més comercialitzades compte amb mòduls complementaris que permeten major personalització. Inconvenients: És de pagament. Poc sensible a realitats concretes. Poc marge per a personalitzar i adaptar a les diferents propostes formatives. A mesura que s’han anat consolidant han anat augmentant el preu de les llicències. Es redueix el nombre de persones amb possibilitat d’escollir la plataforma. En molts casos només existeixen dos models de llicència: completa, en el que el cost va en funció del nombre total d’alumnes de la institució (no dels alumnes virtuals); i limitada, a un determinat nombre d’alumnes permès. La llicència generalment permet instal·lar l’aplicació en un únic servidor, el que suposa problemes amb les actualitzacions en distintes versions, no pot haver un sistema paral·lel (per seguretat), etc. En el nostre cas: Aquesta és una bona opció donat que la universitat ja disposa d’una plataforma d’aquesta categoria. Les possibilitats que ofereix WebCT permeten cobrir les nostres necessitats.
Plataforma de Codi Obert Avantatges: ● Permet gaudir del conjunt de revisions i actualitzacions que es van realitzant. ● Reuneix a comunitats amplies d’usuaris.
Generalment són sistemes flexibles i dinàmics, gràcies a estar formats per un conjunt de mòduls independents i combinables. ● Usabilitat i navegabilitat estàndard. ● Paquets d’idiomes. ● Normalment, utilitzen estàndards com l’SCORM. ● Els continguts són reutilitzables i els podem adaptar a les nostres necessitats tot i ser continguts definits per altres docents en altres entorns. ● N’hi ha un bon nombre que són gratuïtes, fent-les més accessibles a tothom. Aquestes opcions permeten una despesa i un risc de cost menor, si no s’ajusta a les necessitats que busquem, podem carregar alguna altre plataforma. Inconvenients: Al no ser un producte acabat, pot tenir errors i disfuncions. El control sobre la plataforma depèn del nivell de coneixement expert. En el nostre cas: Aquesta plataforma és una bona opció al tractar-se de la proposta que ofereix major flexibilitat i adaptabilitat, a més de la possibilitat d’optar per una versió gratuïta. En el nostre cas però, la falta de personal amb coneixement expert (només una persona que no sabem fins a quin punt domina aquest tipus de plataformes) i poc temps (3 mesos) per configurar la plataforma, tenint en compte la manca d’experiència, la fan desaconsellable. ●
Plataforma a mida Avantatges: La plataforma s’ajusta a les nostres necessitats concretes. Es pot personalitzar tant com es vulgui. Es pot afinar més en el disseny gràfic desitjat. Revisable i millorable en qualsevol moment. Pot ser un tret distintiu i característic de l’entitat. Inconvenients: Hem de definir els elements del disseny instruccional (necessitats, entorn, recursos, etc) amb més cura alhora de dissenyar una plataforma a mida. Alt cost en el desenvolupament, implementació i manteniment. Plataforma no estàndard (els usuaris hauran d’aprendre a utilitzar-la i sense comunitat d’usuaris). Poc rodatge de la plataforma (al ser única) i, per tant, pot presentar possibles problemes o disfuncions tant en el disseny com en el codi.
En el nostre cas: És desaconsellable utilitzar aquesta metodologia com a solució tecnològica donat la necessitat d’alts coneixements informàtics i la disposició de recursos humans i materials que requereix, o bé, proposar l’externalització de l’encàrrec. En qualsevol cas, ambdues opcions requereixen un període important de temps i nosaltres disposem d’un període de temps limitat i estricte de desenvolupament (3 mesos).
Entorn Personal d’aprenentatge: Avantatges: “Espais adequats a la conversa, la interacció en un entorn distribuït que pot integrar Aprenentatge Formal i Informal (entorns 2.0), requerint l’aportació activa (compartir) de coneixements i/o fonts d’interès”. Facilita la metacognició Està centrat en l’aprenentatge. Treballa el compromís de l’alumne vers el seu propi aprenentatge. L’alumne esdevé el centre del procés d’aprenentatge i de la personalització del propi entorn de treball/estudi, adequant-lo a les seves pròpies característiques i necessitats. Sistema molt dinàmic i flexible. Ens permet una gran diversitat de possibilitats (per definició, és totalment personalitzable). Inconvenients: Requereix motivació i responsabilitat per part de l’alumne. Requereix d’usuaris (professors i alumnes) que tinguin experiència en entorns de formació basats en eines i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Hi ha més possibilitats que de falli alguna de les aplicacions i que l’entorn en el seu conjunt quedi a una disposició baixa. La interfície de l’usuari és tan personal, que dificulta els punts en comú amb altres usuaris, en el que aquests hagin escollit altres aplicacions, així com el suport a l’estudiant de part de la institució. Necessitat d’algun sistema d’administració d’estudiants, d’avaluació i seguiment dels seus aprenentatges. En el nostre cas: També és desaconsellable, ja que aquest tipus d’entorns són aconsellables per usuaris (professors i alumnes) amb experiència en l’ús de les TIC en entorns de formació i en el nostre cas tant el professor com els alumnes només tenen experiència en docència presencial. Adoptar aquest opció suposa un canvi en els rols per una part, cal que el professorat assumeixi el rol de guia, de facilitador i, per l’altra part, cal que l’alumnat prengui part activa i esdevingui gestor del propi procés d’aprenentatge.
Pel que fa al cas concret en que treballem, se’ns proposa que analitzem les possibilitats i inconvenients de les alternatives que proposa el dissenyador instruccional del cas. Les solucions proposades, com a espai de treball digital pel desenvolupament de competències de correcció de forma digital, són el correu electrònic o la plataforma WebCT. El correu electrònic pot facilitar l’intercanvi de documents però no la seva gestió. Té molts límits en la gestió de continguts, el control de les diferents versions d’un mateix document, les qualificacions, etc. Ofereix un entorn poc interactiu i poc motivador. Per contra, l’ús de la WebCT, que és l’opció que creiem més adequada en aquesta dicotomia, permet l’experiència de compartir un entorn d’aprenentatge i una comunitat d’ensenyament. Altres raons són: 1. Coherència amb la pròpia institució universitària. 2. Disposició de poc temps per implementar el curs. 3. La plataforma disposa d’una interfície intuïtiva i reuneix les condicions per oferir i ajustar-se a les necessitats de penjar, treballar i compartir documents de treballs en entorns com trabajos. 4. Alhora, la plataforma també disposa de serveis complementaris que ajudarien a la gestió de continguts i materials, així com en la comunicació i interacció entre alumnes i mestres. 5. Promou i facilita un aprenentatge més col·laboratiu. 6. L’ús de la plataforma és compatible amb l’ús d’altres eines i recursos digitals que facilitin les tasques concretes de revisió de documents.
3. Proposta El cas davant el que ens trobem és el d’un professor d’un curs sobre revisió de textos pertanyent a un programa de redacció de primer cicle d’una reconeguda universitat canadenca que presenta al dissenyador instruccional la següent inquietud: “Explorar les possibilitats que ofereixen les TIC per millorar el seu curs i adequar la formació per apropar-lo a la realitat laboral dels professionals de l’àrea”. Les característiques del context general són les d’una facultat d’estudis continus que ofereix 35 programes de formació de primer cicle i té al voltant de 10.000 estudiants. Els estudiants tenen una mitjana d’edat de 33 anys i prop del 80% treballa, ja sigui a temps parcial o complert. La facultat es caracteritza per la seva forta tradició en educació presencial i ofereix només alguns cursos a distància que segueixen el mètode tradicional. Des de fa 4 anys, la facultat ha pres la decisió de donar suport a les iniciatives per incorporar les TIC i des de fa 2 anys té accés a WebTC, una plataforma d’aprenentatge comuna a tota la institució universitària. Per tal d’assistir de més a prop als seus docents en el procés d’apropiació i utilització de la plataforma es compte amb un dissenyador instruccional i especialista en la tecnologia. L’orientació que es dona en matèria de l’ús de la plataforma és la de complement dels cursos presencials.
Pel que fa a les característiques que defineixen el context específic del curs de revisió de textos cal tenir en compte que: comptem amb la plataforma WebTC; que a més es vol oferir un altre tipus de suport en matèria tecnològica als docents; que el dissenyador instruccional de la facultat ens donarà suport en l’aprenentatge i formació de la plataforma, però que només està ell per oferir aquest servei i suport; que el docent està molt motivat per la utilització d’eines digitals i que té experiència en l’ús personal d’eines pertinent pel curs, i que disposem de poc temps per implementar la plataforma (3 mesos). Tenint en compte els recursos materials i humans, la temporalització i el suport institucional a nivell tècnic i humà optem per l’aprofitament de la plataforma WebCT, com a espai de referència per les qüestions comunicatives i de suport, complementant-ho amb l’ús d’altres recursos o eines que ens permetin personalitzar el procés d’aprenentatge. Considerem que aquesta és una solució lleugera a nivell tecnològic que s’ajusta a les necessitats buscades en la formació i el curs de revisió de textos. WebCT és una plataforma que s’ajusta a les nostres necessitats formatives i comunicatives. La podrem implementar sense grans problemes, configurant els mòduls preestablerts que desitgem, i sense la necessitat d’un sistema de suport especialitzat que hagi de resoldre dificultats i inconvenients pròpies de plataformes més “pesades” que necessitin d’unes determinades necessitats tècniques, d’actualitzacions i programari específic. El que ens interessa és un espai virtual d’aprenentatge, amb una interfície senzilla i que compleixi els criteris d’usabilitat, que ens serveixi com espai comunicatiu de referència; amb un sistema d’administració i gestió d’usuaris, i de seguiment de l’aprenentatge, així com la seva avaluació. A més, s’animarà als estudiants a compartir enllaços (Delicius, Diigo), interaccionar en xarxes socials, a crear i participar en Wikis, participar en la correcció de textos del Wikipèdia, participar, crear i comentar blogs personals relacionats amb la professió, a treballar col·laborativament amb eines com Googledocs o Crocodoc, etc. En definitiva, se’ls animarà en la construcció de la seva pròpia PLE. Així, mitjançant la WebCT i la creació d’entorns personals d’aprenentatge (PLE) individuals i compartits es podrien desenvolupar perfectament els objectius i continguts del curs, sense gaire complicacions, amb els recursos de que es disposen i amb el temps suficient per atendre la demanda institucional. Dues de les eines ja mencionades, amb especial interès en el curs que se’ns presenta, són Googledocs i Crocodoc. A continuació, presentem les principals característiques que les fan tan útils i algunes idees de com poden ser utilitzades: Google docs permet penjar el material i els textos, que podrem redactar, revisar i corregir col·laborativament, tot conservant la traça de cada un dels col·laboradors, així com revisar les correccions/ modificacions fetes pels altres (opció de menú “ver historial de revisión”) , permet la escriptura en diferents colors, el format de tatxar, destacar, permet fer comentaris al marge i no inclosos en el document, peus de pàgina, eines generals d’edició de textos, (tot i que encara
són una mica limitats) permet exportar-ho (baixar-lo en local) en diferents formats permetent finalitzar la tasca d’edició amb altres programes més complerts, gran quantitat de diccionaris d’idiomes per la correcció ortogràfica (que van evolucionant gràcies a la col·laboració dels usuaris). També permet gestionar amb carpetes els diferents document i, gestionar permisos de visualització, edició tan del document com les carpetes.
Crocodoc, imita el que seria la correcció manual i tracta el document com si fos una imatge, permetent que vàries persones facin observacions sobre un mateix document permet afegir comentaris, destacar, tatxar, enquadrar text, té l’eina de “llàpis” (que permet dibuixar a sobre del document) i permet utilitzar diferents colors per cada una de les eines anterior. A més, permet desactivar les observacions fetes per un usuari concret i permet imprimir el document amb o sense observacions (les observacions és com si estiguessin en una capa diferent que el text, com en el fotoshop). Així, doncs, cal remarcar que aquesta eina no edita el text. Aquesta propietat és molt útil quan es tracta d’aprendre ja que el text de base no queda modificat (en el googledoc, en textos llargs és fàcil que els petits canvis passin desapercebuts) i és tasca del usuari que te el document d’origen fer les modificacions. L’eina permet treballar amb diversos formats, com per exemple, presentacions en power point, documents .pdf o .doc, imatges .jpg, pàgines web, etc. Una altra bona opció seria una plataforma de codi obert (moodle en lloc de WebCT) però exigiria uns coneixements o posar-se al dia en relació a uns continguts que el professor no té temps d’adquirir i més quan recau sobre ell tota la responsabilitat del treball en la plataforma. Per aquest motiu, en aquest cas, entenem com a millor opció la possibilitat d’aprofitar WebCT, un recurs del que ja disposem.
4. Canvis en el disseny d’aprenentatge resultants de l’ús de TIC Tenint en compte que el professor del curs sobre revisió de textos es presenta davant del dissenyador instruccional amb la intenció d’explorar les possibilitats que ofereixen les TIC en vista de millorar el seu curs, es redissenya un curs que fins ara es feia bàsicament de forma presencial, (només algunes eren oferts a distància segons els mètodes tradicionals), a un curs bimodal amb el recolzament de la plataforma WebCT però adaptada a les necessitats i característiques de la universitat i del tipus de formació. Es tracta d’un curs de 45 hores presencials més 90 de treball autònom, i que arrel del redisseny ja modificarem aquesta proporció. La incorporació de les TIC suposa certs canvis en el model d’aprenentatge: Cal preveure un espai d’intercanvi de documents. Aquest documents seran consultables des de qualsevol punt amb connexió internet (i el programari requerit). El treball mitjançant les TIC permet treballar un mateix document de forma col·laborativa.
Les diferents anotacions fetes sobre el document no el deterioren ni dificulten la lectura de l’original. Cal seguir un determinat procés de disseny instruccional. És a dir, és important fer un bon anàlisi i disseny del procés d’aprenentatge a causa principalment, que en els entorns virtuals canvia el tipus de feedback al que ens tenen acostumats les situacions d’aprenentatge tradicional. Per aquest motiu cal preveure situacions amb més antelació ja que el marge per corregir és molt menor. Per això cal contemplar un bon disseny del curs i tenir el curs i les situacions d’aprenentatge ben definides amb anterioritat. Per aquest motiu i molts d’altres, és bàsic que el disseny del procés instruccional estigui caracteritzat per una sèrie d’etapes i seguir uns determinats models com ara: ADDI, ASSURE, Prototipatge Ràpid, etc. Cal crear un entorn virtual que tingui en consideració i aporti al procés d’aprenentatge molts dels elements que es posen en joc per dur a terme els aprenentatges esperats, que no es redueix a adquirir uns continguts concrets. Així doncs, cal tenir en compte les interaccions entre professors i alumnes, entre alumnes i entre aquests i el personal extern a la formació que de manera informal també entren en el joc educatiu. Amb l’ús de les TIC en el disseny instruccional, el mitjans per transmetre les informacions i els continguts es diversifiquen i poden adquirir diversos formats. Cal tenir en compte aquest factor, ja que si bé ajuda a que el missatge sigui molt més ric i divers gràcies al suport multimèdia, també cal tenir-ho en consideració perquè els alumnes que no tenen la tecnologia adequada poden perdre una part o la major part del contingut. S’ha de pensar amb algun sistema de suport a l’estudiant que ajudi a superar la distància i la no possibilitat (impossibilitat) de tenir un contacte directe (cara a cara amb el tutor), i per tant, de tenir la informació suficient en el cas que hi hagin dificultats, dubtes (el suport necessari), i que permetin treballar aquells factors que no estiguin directament relacionats amb els aprenentatges o continguts concrets, si que formen part del procés d’aprenentatge. Per exemple Skype o Live!Zilla. Oferir el suport necessari en qüestions que no estan directament relacionades amb el contingut i les competències a desenvolupar en el curs, si que ajuda o influeix en un aprenentatge amb èxit de la matèria i la bona marxa de l’alumne tant en el curs com en la institució. Es parla de serveis de suport també quan ens referim: biblioteca, secretaria, tutories, centre de recursos, xat, entre d’altres. La possibilitat de buscar alternatives a la plataforma, a la interfície, a l’eina web 2.0 o al recurs tecnològic que s’estigui utilitzant, si per una causa concreta no funciona, hi ha un problema, o el manteniment és molt costós. Com que les tecnologies de la informació i la comunicació són els mitjans que permeten la interacció, la transmissió de continguts, i en definitiva, els aprenentatges, cal tenir en consideració quines són les especificacions tècniques requerides pels usuaris alhora de desenvolupar els cursos i participar d’una experiència educativa basada en TIC i les plataformes. Tenir present sistemes d’avaluació diversos, que tinguin en consideració l’adquisició -l’assimilació-- de continguts però també els procediments i competències digitals --tecnològiques-- que se’n deriven del procés.
Un dels canvis principals fa referència al rol que pren el docent en el procés d’ensenyament-aprenentatge. La seva funció passa a ser molt més diversa. No és la única font d’informació i igualment no centralitza el control i l’activitat de tot el procés educatiu. L’alumne té més protagonisme, major control en la definició d’objectius i avaluació, més interacció amb alumnes i altres agents, etc. Això fa que el docent hagi de redefinir les seves funcions i el seu rol. Adoptar altres perspectives, més encaminades a orientar, donar suport, remarcar, potenciar, acompanyar processos, animar entre d’altres. Un aspecte en concret del disseny però que val la pena comentar a part és la temporalització. Cal tenir un control del temps i programar molt bé les diferents accions a desenvolupar en el cursos i formacions, així com la seqüència que se seguirà. L’ús del temps, a no quedar tant definit com en propostes presencials, pot ser tot el temps o cap. Per això cal facilitar recursos que ajudin a programar i a temporalitzar les diferents activitats, debats, simulacions, avaluacions, mitjançant eines com calendaris, pla docent, agendes, etc. Cal tenir en consideració la utilització d’objectes d’aprenentatge que ajudin a l’estandardització del contingut, que es puguin incorporar a diferents propostes formatives, a diverses situacions d’aprenentatge i a destinataris diferents. Això permetrà estar més actualitzat i compartir els recursos que van sorgint. Tot seguint els següents criteris: 1. Reusabilitat:que permetin que diferents materials curriculars puguin ser utilitzats mitjançant diferents eines, diferents plataformes i en diverses situacions d’aprenentatge, per diferents objectius. 2. Accessibilitat:Que permetin un seguiment del comportament i de l’historial d’aprenentatge de l’alumne. 3. Interoperatibitat: Que permetin intercanviar informació per les diferents plataformes que utilitzin els estàndards. 4. Durabilitat: que els materials que segueixin els estàndards evitin que els materials es tornin obsolets9.
9
Finalment, cal tenir present que el disseny d’aprenentatge resultant, serà cada cop més, producte d’un equip multidisciplinari. No és el docent sol, expert generalment en la matèria, el que inicia i culmina totes les parts del procés d’ensenyament-aprenentatge. Generalment, i cada cop més, el procés serà un producte treballat per part d’un grup de professionals, docent, expert en informàtica, dissenyador instruccional, etc. Cadascun des de la seva disciplina aportarà els coneixements propis, i després del treball conjunt és culminarà amb l’èxit de les propostes educatives i processos formatius. També aquí el rol docent canvia i cal redefinir-se.
Informació extreta de Diseño
Instruccional -J.QUINTANA
5. Documents de referència i Fonts de consulta: Fonts de consulta: ● Miguel Zapata (2003). Sistemes de gestió de l'aprenentatge - Plataformes de teleformació. XARXA, Revista d'Educació a distància, Núm. 9, Novembre de 2003, Múrcia (Espanya). Accessible en: http://www.um.es/ead/red/9/SGA.pdf ● Judith V. Boettcher (2003). Course Management Systems and Learning Principles: Getting to Know Each Other. Syllabus. Accessible en:
http://www.designingforlearning.info/services/writing/CMSLP.pdf ●
Shelley R. Robbins (2002). The Evolution of the Learning Content Management System. Leaning Circuits. http://www.astd.org/LC/2002/0402_robbins.htm
Sobre el disseny Instruccional: J. Quintana: Diseño Instruccional. Universidad Metropolitana. Centro de Aguadilla. En http://paolaqb.iespana.es/talleres/propuestadi.htm.
Sobre les plataformes de codi obert i les seves avantatges:
●
http://www.elearningworkshops.com/ http://www.uoc.edu/rusc/4/1/dt/esp/boneu.pdf http://www.uoc.edu/rusc/4/1/dt/esp/sicilia.pdf ATutor: http://www.atutor.ca/atutor/index.php Open Source Course Management Systems http://moodle.org/other/icalt2005.pdf 7
●
Maestros del Web:
● ● ● ●
http://www.maestrosdelweb.com/editorial/como-esta-definida-una-plataforma-elearning/ ●
Llicències
de
Software
lliure
Wikipèdia
(3/01/2011):
●
http://es.wikipedia.org/wiki/Software_libre Plataformas educativas. http://agora.ucv.cl/manual/plataformas/plataformas.html
Plataformas educativas: Un entorno para profesores y alumnes. Autor: Sebastián Díaz Becerro. http://www.youblisher.com/p/37864-Please-Add-a-Title/ ● Plataformas educativas redes sociales: ●
●
http://www.docentestic.es/index.php/plataformas Crea tu espacio personal de aprendizaje: http://www.slideshare.net/lamaga/gua-delcurso-crea-tu-espacio-personal-de-aprendizaje Nuestro Espacio Personal de Aprendizaje (PLE) y ReDinamiza.
●
Plataformes a la wiki:
●
http://es.wikipedia.org/wiki/Ambiente_Educativo_Virtual#Lista_de_algunos_Amb ientes_Educativos_Virtuales Youblisher. http://www.youblisher.com/files/publications/7/37864/pdf.pdf
●
Sobre els entorns personals d’aprenentatge: ● ● ● ●
●
● ●
http://www.slideshare.net/dreig/ple-1684839 http://sites.google.com/site/microtallerstac/entornpersonal-d-aprenentatge---ple-ipln Videoconferència sobre PLE (Jordi Adell) http://vimeo.com/10133013 Adell Segura, J., Castañeda Quintero, L. (2010) Los entornos personales de aprendizaje (PLEs): una nueva manera de entender el aprendizaje.
http://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/17247/1/Adell&Casta %C3%B1eda_2010.pdf http://www.slideshare.net/lamericaana/developing-a-personal-learningenvironment-for-language-learning-using-web-20-tools-presentation? src=related_normal&rel=46423 Sue Waters: http://suewaters.wikispaces.com/ http://edtechpost.wikispaces.com/PLE+Diagrams#tosh
Sobre l’aplicació de gestió de documents Crocodoc: ● ● ●
http://crocodoc.com/ http://crocodoc.com/faq/ http://www.genbeta.com/herramientas/crocodoc-edita-y-anota-facilmente-pdfdocumentos-e-imagenes