Mallorca, 1913—El Brull, 1938. Poeta, tipògraf, periodista, editor i bibliotecari, mort en plena joventut als 24 anys. Estudià el Batxiller a Mallorca i es llicencià en Filosofia i Lletres a Barcelona. Els seus mestres foren Gabriel Alomar, Carles Riba i Joan Coromines. Va ser company d’estudis i amic de Salvador Espriu. La seva obra és breu però intensa: Nou poemes (1933), Quadern de sonets (1934) i el llibre pòstum Imitació del foc (1938). Als seus dos primers llibres es veu la influència de l’Escola Mallorquina, atès que crea una poesia inspirada en els clàssics grecs i llatins, així com en la tradició poètica de Mallorca. El seu tercer llibre s’incorpora a les avantguardes literàries del segle XX, alhora que demostra interès per la literatura del Segle d’Or castellà i la poesia popular. És notòria la presència del foc en la seva poesia, amb un sentit de purificació, lluita de pols oposats, canvis, ascensió, misteri, immaterialitat i moviment. Aquesta visió connecta en Bartomeu amb el filòsof presocràtic Heràclit, que entenia el món com una lluita de contraris, però amb una essència i una qualitat comunes, que ell trobava presents en el foc. Per tot això, l’obra de Bartomeu adquireix un fort component simbolista. Els altres dos símbols més usats pel poeta són el vent (vida, força atiadora del foc) i la llum (el fruit del foc, expressa els moments de màxima força vital). La cantant Maria del Mar Bonet ha musicat diversos poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i sovint els interpreta als seus recitals. Font: Viquipèdia A la Biblioteca: Salvat-Papasseit, Joan ; Rosselló-Pòrcel, Bartomeu ; Torres, Màrius. Poesia. p 51-94. MZ P 833 Poe
Maria del Mar Bonet. Lletres de Bartomeu Rosselló-Pòrcel , Joan Vergés, Joan Alcover i Maria del Mar Bonet. CD 091.7BON