vol fer a la vida i la seva fantasia de
ben plantats amb la flor al cul! Per a
vigilant dins el camp de sègol per
què estudiar, si es poden guanyar
Jerome David Salinger va publicar
salvar criatures en perill expressa el
molts diners en un negoci sense saber
alguns relats curts entre 1940 i
seu afany de reconeixement sense
de res!
1948 que acabaren per inspirar la
una veritable relació amb els altres.
novel·la The Catcher in the rye,
Gasta els seus estalvis en un viatge de
editada per primer cop el 1951.
retorn a New York, d’amagat de la
L’obra va tenir un gran èxit, alhora
seva família, veu un amic i una amiga,
que va ser molt controver%da,
es troba amb persones un xic
atès que en aquell temps no es
desagradables, un an%c professor que
considerava adient de retratar la
resulta no estar gaire bé del terrat i
inadaptació social, la sexualitat i
visita la seva germana pe%ta sense
l’ansietat dels joves.
que ho sàpiguen els pares.
El Vigilant descabdella la trama en
Com és lògic, Salinger empra l’argot i
mitjana i el seu difunt germà pe%t,
primera persona, narrada pel seu
l’es%l anàrquic de construcció de
mort de leucèmia. El seu germà gran,
protagonista, en Holden Caulfield,
frases dels joves als anys 40 del segle
escriptor d’èxit, no li cau bé. També és
un jove estudiant de secundària
XX a Amèrica del Nord. Pels temes
conscient de la solitud i l’assetjament
que ha estat expulsat de l’ins%tut
exposats, el vocabulari i el model
que els alumnes més forts imposen als
per baix rendiment acadèmic.
sintàc%c emprats, s’entén la irritació
companys més febles, però no fa res
dels lectors d’ideologia conservadora.
per canviar-ho.
El personatge i els con lictes
Salinger ha retratat molt bé la ment
L’obra
En una edat en la qual les emocions i els impulsos sexuals pesen tant, el jove Caulfield té dificultats per comunicar-se amb empa%a, sovint no valora les conseqüències del que fa o el que diu fins que és tard. A més a més, no es comunica amb els pares ni els professors. Només sent un veritable afecte per la seva germana
Aquest personatge exposa sense ordre aparent records, pensaments, experiències, diàlegs i accions, que poden ser banals o rellevants, rela%us a familiars, amics, nòvies, companys d’estudi, veïns o professors, amb ac%tud de jove penjat i passota. No té perspec%ves clares sobre el que
àgil de les persones pertorbades que, Molts joves s’iden%fiquen amb la
gràcies als infants, se salven de caure
manca de mo%vació per als estudis del
en l’autodestrucció. De fet, Caulfield
protagonista, la impressió que ningú
vol engegar-ho tot enlaire i fer vida
no l’entén i que tothom li fa la guitza.
miserable de rodamon per no haver
Qui no ha %ngut companys d’estudis
de conviure amb ningú, però l’amor
aprofitats, llords i uns altres de polits i
per la seva germana el fa desis%r per
Club de lectura : temporada d’hivern
Després del divorci, va conviure amb
estalviar-li una decepció.
més de vint estudiants i escriptores L’autor
molt joves que volien aprendre d’ell. Va morir a Cornish l’any 2010.
Nascut a New York l’any 1919. De pare hebreu i mare catòlica. Va ser un
Les obres
estudiant mediocre i acabà la secundària en una acadèmia militar.
The Catcher in the rye (1951); Nine
Deixà penjats els estudis universitaris
stories (1953, recull de relats publicats
per fer viatges a Europa, amb el
entre 1948 i 1952); Franny and Zooey
propòsit d’aprendre idiomes. Entre
(1961, recull de dos relats); Raise high
1939 i 1942, alterna publicacions de
the roof beam, carpenters ; Seymour :
relats curts que exalten la rebel·lió
an introduc on (1963, recull de dos
juvenil amb uns altres de més
relats); Hapworth 16, 1924 (1965);
conservadors.
Three early stories (2014, recull de relats escrits entre 1940 i 1948). Va
Entre 1942 i 1945 serveix a Europa,
escriure més relats publicats a revistes
amb el grau de sots-oficial
i antologies, alguns inèdits en vida.
d’intel·ligència, sempre en funcions d’estat major. La seva joventut acaba amb una nòvia morta a la guerra, una altra que el planta i un matrimoni molt curt. L’èxit literari el féu popular entre els joves i els crí%cs, però a par%r de 1966 decidí aïllar-se del món. Les seves excentricitats li costaren el divorci de
Jerome David Salinger Biblioteca de Collbató Passeig Mansuet, 9-11 08293 Collbató Tel.: 93/777-93-41 Correu–e: b.collbato@diba.cat
Horari d’estiu (15 juny — 15 set.) Matı́: dimecres: 10-14 h Tarda: dilluns — divendres: 16-20:30 h.
la seva segona dona Claire Douglas, amb la qual s’havia casat el 1951.
El Vigilant en el camp de sègol
Horari d’hivern (16 set. — 14 juny) Matı́: dimecres i dissabte: 10-14 h. Tarda: dilluns — divendres: 16-20:30 h.