BIBLIOGRAFIA Aquesta petita tria bibliogràfica pretén aproparvos un seguit de lectures complementaries sobre el període històric abordat per la novel·la, o bé recreen diferents peripècies de personatges inserits dins del mateix temps històric i moguts per ambicions semblants a les d’Onofre Bouvila
Moreno Fraginals, Manuel. Cuba-España: Espanya-Cuba. Barcelona: Crítica, 2002 (Assaig històric)
Vicens i Vives, Jaume. Industrials i Polítics (Segle XIX). Barcelona: Editorial Vicens-Vives, 1980 (Assaig històric)
Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert
Reventós, Manuel. Els moviments socials a la Barcelona del segle XIX. Barcelona: Crítica, 1987 (I edició. Barcelona: La Revista, 1925) (Assaig històric)
La ciudad de los prodigios Eduardo Mendoza
Oller, Narcís. La febre de l’or
Sagarra, Josep Mª de. Vida privada
Baulenas, Josep-Anton. Barcelona: Edicions 62
La
felicitat.
Data: 5 abril 2017 Hora: 19 h Conductora: Maite Casado
AUTOR Neix l’any 1943 a Barcelona. Durant la dècada dels setanta resideix a Nova York. L’any 1975 apareix La verdad sobre el caso Savolta, la seva primera novel·la, Premio Nacional, i segons la crítica l’obra que renova la novel·la negra espanyola i punt d’inflexió entre la narrativa del període franquista i la nova narrativa que naixerà durant la Transició. En aquesta primera novel·la ja trobem algunes constants de l’obra posterior de Mendoza: el seu interès pel període de conflictivitat obrera d’inicis de segle XX i el fenomen del pistolerisme, el seu apropament àcid a les formes de vida de la burgesia noucentista, Barcelona com espai essencial de la narració i encara com a protagonista del text, i una gran habilitat per introduir un sentit de l’humor càustic i depredador de les convencions a les quals ataca. Tots aquests aspectes també es trobaran a La ciudad de los prodigios (1986), Premi Ciutat de Barcelona 1986, segurament la seva obra més coneguda, traduïda a infinitats de llengües i adaptada al cinema amb poca fortuna per Mario Camus. Junt amb novel·les com Una comedia ligera (1996) o Mauricio y las elecciones primarias (2006), Eduardo Mendoza conrea la novel·la humorística de format breu a la sèrie: El misterio de la cripta embrujada (1979), El laberinto de las aceitunas (1982) o La aventura del tocador de señoras (2001). És també autor de l’exitosa paròdia Sin noticias de Gurb (1992). Les seves darreres novel·les són: Riña de gatos (2010) i La bolsa o la vida (2012).
OBRA I SUGGERIMENTS PER A LA LECTURA
L’obra es basteix des d’una amalgama de reconstrucció històrica i ficció; utilitzant la primera per posar-la sempre al servei de la segona. Veurem com l’autor treballa ambdós materials en la construcció del discurs.
Si bé la fabulació en ocasions relega la veracitat del fet històric, l’atmosfera de l’època i l’ambició desmesurada de la burgesia comercial de finals del XIX i inici del XX es reprodueix amb gran fidelitat.
Veurem la construcció de l’acció narrativa mitjançant la utilització de l’anècdota històrica (especulació urbanística, cinematògraf, aeronàutica comercial .....)
Altres característiques: estructura interna de la narració, personatges, l’espai i temps narratiu.
Sovint s’ha referit a La ciudad de los prodigios com la gran novel·la de Barcelona, valorarem aquesta asseveració veien la construcció literària que Mendoza fa de l’espai barceloní.