ELS VELLS «Els Veíls», l'obra mes coneguda d'Ignasi Iglesias, i la que ha solcat mes a fons l'organització social a la nostra térra, és, abans que tot, un acte de reparació vers els herois de cada dia. El drama — la tragedia estaria millor de dir — passava i passa cada dia, silenciosamment, espaordidora... Iglesias només prengué tot alió que la realitat li oferia, no selecciona, ho ordena i després d'aquesta tasca aixecava la veu clamant justicial Un clam és, en el fons, aquest delicat poema de la vida heroica deis humils, deis que saben sofrir les dolors de la vida. D'aquesta obra n'hem escollit unes escenes de cada acte, les mes intenses, quant a la manifestado adés apuntada.
VALERI (amb gran dolor) Com m'ho faig? Com li dic?... D'on trec les paraules dolces per aconsolar-la? JOAN
I jo? Vina!... Ajudem-nos l'un a l'altre. Pensem, rumiem! Vina aquí, al costat meu!... VALERI
Quin esglai tindrá la dona quan sápiga.... (L'escena va enfosquint-se.) JOAN
I l'Ursula? Despatxats! Tots dos despatxats! VALERI
Pobres de nosaltres! JOAN
ESCENA VIII
Calla, calla!... (Compareix l'Ursula, amb un quinqué, enees.)
EN JOAN I EN VALERI
(Es queden com petrificáis, mirant-se l'un a l'altre. Llarg silenci.)
ESCENA IX
JOAN
ELS MATEIXOS MES L'URSULA
(anant a asseure's al volt del braser) Ara sí que tinc fred! (En Valeri no es mou del mateix Uoc, brandant el cap.) Valeri. VALERI
Qué vols? JOAN
Vina aquí, que t'escalfarás! VALERI
(anant-se'n)
No. Deixa'm! JOAN (amb sentiment) No te'n vagis, home! VALERI
Aquella deu esperar-me.
ÚRSULA
Estáveu a les fosques... JOAN
No hi fa res. (L'Ursula deixa el llum damunt la calaixera se n'entorna per la primera porta de l'esquerra.) ESCENA IX ELS MATEIXOS MENYS L'URSULA JOAN
(En veu baixa) Despatxats! Quin mal cor! No teñen consideració!
JOAN
VALERI
Vina, una estona. Ja te n'anirás de seguida. (Suplicant.) Vina!...
(Plorant) Jo, jo que em quedo a la miseria! Tan vell!
JOAÍÍ
VALERÍ
(Amb rabia concentrada) Aixó está mal fet! Uns treballadors com nosaltres! Ah! Aquest h e -
No en trobo cap!
reu! Mai no m'havia agradat! El seu pare no era tan dolent!
Rumiem'
JOAN
VALERI VALERI
Pobra Susagna!
No, que no ho era t a n t ! J
JOAN
I quina escombrada, el murri!
°AN
Quin trastorn hi haurá avui en aquesta
casa!
Tant felic que anava a ésser ara que la noia... VALERI VALERI
Nocridis!
I nosaltres, que no tenim ningú? JOAN J0AN
Quants som els despatxats?
On anem? On vaig a demanar feina? VALERI
Tots els filadors mes antics de la casa.
VALERI
Aixó! On anem!
JOAN
Tots! D'un plegat!... Tants anys que hi t r e ballava!
J0AN Valdria m é s
-
VALERI
I jo!
VALERI
Valdria més que ens matessin! JOAN
Quin mal cor!
J 0 A N
N o ! N o parlis
VALERI
de morir! Jo vull Mure! No em dono encara! (Se sent una campaneta interior).
Amb tants milions d'estrelles que h i h a al cel... JOAN * Deixa't d'estrelles!
(Interrompent-lo)
VALERI
...ja hi pots mirar que no hi trobarás la meva!
Sents? Hi deu haver la dona. JOAN {Amb ven molt batxa) Apa, dones, rumia! Cuita, rumia, tu que tens m é s conformació que jo!
JOAN
Per qué?
VALERI
No en trobo avui de paraules dolces. VALERI
La meva és morta!
JOAN
Ajuda'm! Apa! JOAN
Sí: ves pensant en el cel! (Curt silenci)
VALERI N o puci...
(Entren
l'Ursula i la Susagna).
VALERI
Jo me'n vaig que aquella deu estar amb ánsia. JOAN (Aixecant-se) No. Espera't. {Agafant-lo peí brag) Espera't, home!
._„„,_._. ___. E L S MATEIXOS, MES LA ÚRSULA I LA SUSAGNA URSuLA
{entmnt)
Sí, entra, que és aquí. VALERI
,
SUSAGNA (en veure a en
o
Qué vols? JOAN
No: ara ja ets aquí. Després jo vindré amb tu. Apa, pensa paraules dolces!
„ . , , Va]J a, home! '
VALERI
J a vine. Comenga a passar.
Valen)
Ji»
—Deixeu que els "vells" vinguin a mi! De "L'Esquella de la Torratxa", 1903
(La Susagna i en Valeri desapar eixén per id primera porta de l'esquerra L'Ursula es ^ueda mirant-los com se'n van.)
SUSAGÍNA
Com és que h a s trigat tant? VALERI (Amb esforg) M'he entretingut amb aquest.
ESCENA XII SUSAGNA L A UKSULA
Jo estava a m b ansia.
*EN
JÉ)AN
URSULA (després d'un curt ^ue té en Valeri? Res... és molt fredolic
J0AN
Ves, ves, Susagna, que ja puja de seguida en Valeri
silenei)
URSULA
VALERI Sembla
Sí, passa endavant, que ja vine.
J0AN
SUSAGNA
ue n hi
1 ' anant (
a
Passa alSurlaseure al volt del braser)
0-
Ja tornarás... Anem, que el sopar és a taula.
URESULA
^ dones, perqué li deies que no se n'anés t a n t aviat?
URSULA
Que h a s enllestit de pressa! JOAN
JOAN (jugant
Vina, Valeri, que acabarem de parlar d'alló.
amb la paleta)
Oh!... Perqué teniem una discussió per sobres el de la feina... per sobre....
VALERI
Deixem-ho per a després.
URSULA (interrompent-lc) Sí, sí: coses vostres.
JOAN J0AK
Vina, home!
I ell tossut amb la seva... Pero si de seguida torna! Apa, que la vianda es refreda.
URSULA
Bé es prou tractable en Valeri.
VALERI
JOAN
Vina t u amb nosaltres, que en tractarem a casa tot sopant.
Ah, sí, per aixó! Pero de vegades un es fixa malament, saps? i s'enlaira que no se n'adona.
SUSAGNA
•
ÚRSULA
Sembleu carn i ungía. No us deixaríeu mai. (Agafant-lo peí brag.) Apa, apa, Valeri. VALERI
Quin parell n ' h i de vosaltres dos! J0AN
.
Ens avenim molt, no et pensis...
No em toquis!...
URSULA SUSAGNA
I ara! Com tremoles! VALERI
(anant-se'n)
Tinc fred!
Mes que la gana i el pa. (Canviant Va ja, porta, porta la setmanada. (sentint-se La setmanada? JOAN
SUSAG¡NA
Correu, que glaga! Vaja: bona nit, i bon p r o fit
de to.)
cor-ferit)
URSULA
No me l'has donada, no.
-
JOAN
URSULA Bona nit. Si en voleu del nostre, no haureu de pujar escales. SUSAGNA
Grácies.
J a fio sé... (Curt
silenei) URSULA
Apa, que tinc feina. {En Joan queda com en» tontit, coordinañt idees, no gosant dir res. Curt silenei.) Vaja, home, enllesteix.
(maquinaimeni)
JOAN
La setmanada?
ÜSSI/LA
Pobres de nosaltres! ÚRSULA
I ara! Que et sol venir? JOAN
(després d'un gran esforg> donant-li cinc duro^ en pega) Té. (La Úrsula desa els diners a la calaixera.) La darrera! URSULA (girant-se impulsivament) En?... Qué dius? La darrera? JOAN
(asseient-se, adolorit, i quedant amb el baix entre les mans) Sí! Sí! URSULA (amb veu glagada i tremolosa) Pero, Joan!... Aquesta és la darrera setmanada? JOAN (plorant) Sí Sí! URSULA (corpresa) Per qué?... Qué has fet? Que t'has disputat amb el contramestre? JOAN
No! No! ÚRSULA
Que has fr.ngut una hora tonta en el treball? Que no ni ha feina? JOAN
Tampoc! Tampoc! URSULA (amorosint-ld) I, dones? Digues!... Per qué t'han despatxat? Respon-me!... JOAN
(mirant-lc
fit a fit i posant-se a plorar convulsivamente Que no ho veus? Que no no veus per qué? (Assenyalant-se el cap i el eos.) Mira! URSULA
(aturdida)
Sí!...
JOAN
Per que ens hi deixen arribar a la nostra edat!... (L'Ursula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arraulida, es posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s'aixeca i va, panteijant, a plorar de cara a la paret del fons, Liare silenci.) URSULA
(canviant de to)
I en Valeri? JOAN
També!... ÚRSULA
Només a vosaltres dos us han despedit? No... tots els filadors mes antics de la casa. ÚRSULA
Tots? JOAN (desesperat) No n'ha quedat ni un! Ja ha arribat per a nosaltres l'hivern! ÚRSULA
Joan!... JOAN
Ja hem fet la nostra servitud! Som el rebuig de la vida!... (acostant-s'hi)
URSULA
No!... JOAN
Trenta-cinc anys fets que hi treballava a ¡.questa fábrica! URSULA (amb veu melosa) No et desesperis amb tanta de manera! En una altra casa te'n donaran, de feina. Quan Déu tanca una porta, n'obra una altra. JOAN
Tot está tancat i barrat per a nosaltres! ÚRSULA
No hi fa res! Es truca, es demana!
JOAN
Guaita aqaests cabells, i aquest eos! URBÜLA
S-í
(esglaiada)
JOAN
No hi senten! ÚRSULA
Déu meu!
Es truca mes fort!
JOAN (amb desesperado) Sóc vell! Sóc vell, Ursula!
No hi volen sentir! Ningú no en vol de vells!
JOAN
íraátiLÁ Si tu no no ets encara! Ni jo... JOAN (ínter rompent-la) No que no en sóc! Jo no m'he castigat la salut en calaverades. Sempre he portat una bona vida; he estat el mes bo deis homes i el millor deis pares. He fet una joventut reposada, estimant-te a tu, solament a tu! ÚRSULA
Rao de mes! JOAN
Pero tinc els cabells blancs i la cara plena d'arrugues! Porto les set creus al damunt! (abragant-lo i amorosint-lo) Vaja, home, no t'ho prenguis així! URSULA
JOAN
Amb el cor sóc jove, mes jove que ningú! ÚRSULA
I dones?... JOAN (ínter rompent-la) No em valdrá: enlloc no m'escoltaran quan em vegin!... Com enyoraré el treball!
ÜRStiLA
Mes i tot que llavors! JOAN
I no ens espantem! Que l'Engracieta no ens vegi mai apesaráis ni desvalguts. ÚRSULA
I l'Agustinet tampoc. JOAN
Tampoc. Pero no els diguem res, per ara. Esperem demá. ÚRSULA
No: diguem-los-ho de seguida. JOAN
Espera, espera... ÚRSULA
Si també hauran de saber-ho! JOAN
Ja els ho direm demá. Preparem-los, de primer. Sí, sí. JOAN (amb gran prec) Guia'm, Úrsula!
ÚRSULA
Sí, home, sí, que t'escoltaran!
ÚRSULA
Joan! JOAN
JOAN
Tan felicos que anávem a ésser amb TEngracieta i l'Agustinet! Pobrets! Quan sápiguen la meva desgracia! ÚRSULA
Guia'm! (Queden abragats una bona estona. Seguidament es sent a Vinterior la veu dolga i fresca de l'Engracieta, que ve cantant.)
I per qué no n'hem d'ésser, de felicos? ESCENA XX '
JOAN
Quan ells s'enterin del que em passa!...
ELS MATEIXOS, MES L'URSULA, LA SUSAGNA
ÚRSULA
Que aviat t'espantes! JOAN
A mi mai no m'havia fet por l'hivern; pero ara sí que me'n fa! ÚRSULA
No hi pensis. JOAN (abragant-la, tremolant) Quin fred! Quina mena de fred! Estima'm, Ursula, estima'm!...
I EN XALET URSULA (a la Susagna, Vaja, dona, no ploris. XALET
Noi. AGUSTÍ
Que hi ha de nou, pare? XALET
Res, que et porto la clau de l'escaleta.
ÚRSULA
Sí, que t'estimo! JOAN (estrenyent-la contra el seu pit) Com en la joventut! Estima'm com llavors!
dissimuladament)
AGUSTÍ
I aixó? Per qu*r XALET
Veurás: avui potser plegaré una mica íard, - m
Les obres d'Ignasi Iglesias Dibuix d'"Els Velis", per Ricard Opisso
(somrient)
ÁSÜSTÍ
JOAN
Éndavant.
Ón aneu?
ÚRSULA
XALET
Ja pots pensar-t'ho... (no gosant-ho ^academia.
díf). A
AGUSTÍ (fent una rialleta sense malicia) Á jugar?
Vés a tancar, Engracieta. (L'Agustí i l'Engracieta Xalet.)
segueixen
AGUSTÍ
XALET
Tu: que no li dius res al teu sogre?
AGUSTÍ
Encara no me n'és.
ENGRACIETA
Qué vols fer-hi?
a en
(Hent)
XALET
Aneu, aneu. XALET
Si no fos peí compromís, ni tampoc ni aniria; pero aquesta tarda he deixat enlaire una partida de truc, i seria fer un mal paper que ara no hi comparegués. No trobes?
Ben dit, noia. (Desapareixen tots tres per la primera porta de Tesquerra.) ESCENA XXI
AGUSTÍ
L'URSULA, LA SUSAGNA I EN JOAN
XALET
SUSAGNA (posant-se a plorar) Déu meu, Déu meu, i que sóc desgraciada! Infeligos de nosaltres!
Sí, home, sí! Res: qüestió de companyerisme.
ÚRSULA
ÚRSULA
Que ja heu sopat, Xalet?
No ploris, dona, no ploris! SUSAGNA
XALET
Sí; tot just me'n deixo. JOAN
Pobre Valeri! Com ens ho farem tant vells, tots sois, sense ningú que ens empari!
Bon profit.
JOAN XALET
Grácies. I vosaltres, que ja ho heu fet?
Vaja, no ploris. No et desesperis, Susagna! També m'han despatxat a mi! SUSAGNA
JOAN
No. Ara hi anem. XALET (anant-se'n) Dones, sent, així, que aprofiti.
Vosaltres tindreu qui us ajudi. {Mirant enlaire.) Senyor! Qué us hem fet per a deixar-nos a la miseria? (Es sent riure a l'Engracieta.)
ENGRACIETA
Igualment. XALET
ÚRSULA
Calla, calla, que ve la noia!
Ho tens entes, noi? AGUSTÍ
Sí.
(amo sollicitud) Ah! Ja t'han entregat aquella carta? XALET
AGUSTÍ
Ja Phe llegida i tot. XALET
Entesos. Vaja, bona nit a tothom. ÚRSULA
Bona nit i bona hora.
JOAN
Vaja, Susagna! (L'Engracieta
treu el cap i se n'entorna.) ENGRACIETA
Apa, que no veniu? JOAN
Sí, filia, sí! (Torna a sentirse
riure la Engracieta.)
ÚRSULA
Deixa-m'hi anar! (Desapareix per la primera porta de Vesquena.) - 91
ESCENA ULflMÁ EN JOAN I LA SUSAGNA SUSAGNA (amb gran prec) Joan: ves a dalt a aconsolar a en Valeri! JOAN
ÚftéULÁ
Noia: escolta. (L'Engracieta s'acosta.) Vés, explica alió que ahir vespre va dir-te l'Agustinet. ENGRACIETA (somrient.) Ja está passat.
Ja hi vaig de seguida. SUSAGNA
ÚRSULA
Diga-ho, dona!
Ves, que jo no el puc treure de casa. JOAN
Espera't una mica. Deixa'm sopar en quatre esgarrapades i pujo a trobar-lo.
JOAN
Conta-m'ho tot, filia meva. ENGRACIETA
No va ser res. Que aviat us alarmeu! JOAN
SUSAGNA
Bé; pero diga-m'ho.
Sí, ves-M! JOAN (duent-la cap al braser) Apa, no et moguis. Seu, dona, seu a la vora del braser. I anima't forga, que ja torno. Ho sents? SUSAGNA (asseient-se) Vosaltres rai! JOAN
No et moguis, en? ENGRACIETA (des de dins, cridant) Pare! (Se sent sor olí de plats i culleres.)
ENGRACIETA (pausadament) Només va dir-me que li f eia por el casar-se. JOAN
Per qué? No va donar-te cap rao? ENGRACIETA
Sí: va explicar-me que ahir a la tarda havia vist la vídua d'en Ramón prop de la fábrica on ell treballa... JOAN
Fins aquí... ENGRACIETA
JOAN
Ja vine. No et moguis, Susagna, no et moguis. (Desapareix per la primera porta de l'esquerra. Es senten les rialles que fan l'Engracieta i l'Agustinet.)
Diu que anava amb tres criatures, filies seves, com ella vestides de dol. I l'Agustinet va comengar a entristir-se, pensant en que si ell, quan fóssim casats, es moria... JOAN
Té un cor gran, aquest noi!
SUSAGNA
{després d'un liare silenci, mirant enlaire) Sois! Tots sois! (Es posa a plorar, airib el cap enfonsat a la falda.) Cau el teló pausadament ESCENA IV ELS MATEIXOS, MES L'ENGRACIETA ENGRACIETA
Pare: veniu, si us plau, a rentar-vos, que després us donaré l'esmorzar.
ENGRACIETA
Es ciar que sí! JOAN
Fet i fet no será res. Ja veurás avui, quan vingui, com tot alió se li haurá esva'ít del pensament, i... URSULA (interrompent-lo) Jo em temo que compareixerá de mes mal humor encara. JOAN (molt nervios) Va ja, prou! Acabem d'un cop! No vull aquest neguit damunt meu! Escolta, Engracieta, escolta i no et desconsolis.
JOAN
Ja vine, filia, ja vine.
ENGRACIETA
Digueu...
(després d'un gran esforg) Mira: jo m'he quedat sense feina. EÍNGRACIETA (amb esglai) De debo?
JOAN
JOAN
JOAN
M'han despatxat! Pero no per mal treballador ni per haver faltat en res... ENGRACIETA
Pobres de nosaltres! JOAN
No ploris, filia meva! Ton pare no ni estará en vaga. Treballaré com fins ara, com sempre! Qué vol dir que m'hagin despatxat? Un bon filador com jo no ha d'espantar-se mai! Se'n busca en una altra casa, de feina. ÚRSULA
I tu en trobarás de seguida. JOAN
A mans besades. Encara tinc la vista bona i els dits lleugers per nusar els caps. ENGRACIETA
Pobre pare!... JOAN
No em planys! No vull que em planyis! (L'Engracieta segueix plorant.) Bé: per qué plores, Engracieta? Noia! No siguis així! JOAN
Pero, per qué has de plorar? Que no en trobaré enlloc mes, de feina? ENGRACIETA
No, que no en trobareu!
No! Ja m'afanyaré jo. Primer hi vaig venir jo que tu, al món... i ja sé el camí. ENGRACIETA
Vos hauríeu de reposar, que ja heu trebailat prou. JOAN
No podría estar-m'hi, sense fer res! Em mcriria de vergonya! No ho sóc, de vell, no! Es la fábrica el que m'ha envellit tan de piessa! I a tu també, filia meva, t'ha robaí ja la flor de la joventut. ENGRACIETA
No, no! JOAN
I qué n'he tret d'escárrassar-me tant! Qué te'n veus deis teus esforcos i els meus? ENGRACIETA
Resignem-nos. JOAN
Nosaltres no tenim un recó, ni una poma per a la set! No hem fet com aquells pobres treballadors que, a costa de la salut i de molts sacrificis, arriben a la vellesa havent estalviat una miseria! No! Nosaltres hem volgut viure treballant. ENGRACIETA (amb gran prec) Resignem-nos, pare! JOAN (amb molta emoció) Perdona! Perdona!... ENGRACIETA
No!... JOAN
JOAN
Jo et dic que sí! Oi, Úrsula? ÚRSULA
Sí, Joan! ENGRACIETA
El cor us enganya. JOAN
No m'enganya, no! Jo serveixo de sobres per treballar! No he malgastat la salut, com a]tres fan, en vicis i disbauxes. Ho sents? Pensa en tu, només en tu. ENGRACIETA
Jo us estimo, i vull afanyar-me per a vos i per a la mare.
Jo havia de sacrificar-me per a tu. ENGRACIETA
Massa que us heu sacrificat, JOAN
De petita que vas al treball, fent-te llevar cada dia primer que els ocells. ENGRACIETA
També us hi Ueveu vos. Pero, per qué parleu d'aquesta manera? JOAN
Perqué em sobren motius. No ens la mereixem una filia com tu. (L'Ursula es posa a plorar.)
ENGRACIETA
M'estimeu massa, pare! L'amor que sentiu per mi us cega i us fa perdre la serenitat. Calmeu-vos; preneu-vos-ho tot amb resignado i visqueu ben tranquil i amb repós, que jo no us abandonaré mai, mai de la vida. (L'abraga, fentli petons.) JOAW {en un esclat de sentiment) Jo no t'he estimat prou!
JOAN (interrompent-la enérgicament) Ningú, ni un pare, té dret a explotar a un fill! ENGRACIETA
Jo us estimo amb tota l'ánima! JOAN (amb un esclat de joia) Sí, alegría meva? ENGRACIETA
Mes que a mi mateixa.
ENGRACIETA
Que sí! I la mare el mateix. Si jo puc ésser molt felic,! JOAN
No no serás gens, per culpa nostra! (Amb ira concentrada.) Per qué havia de posar-te al món. URSULA (amb gran prec) Joan! No diguis aixó! JOAN
La consciéncia fa dir-m'ho! (Agafant l'Engracieta peí cap.) Ursula! Mira-no bé!
JOAN
I ens perdones? HNGRACIETA (estranyada) De qué he de perdonar-vos? JOAN (acariciant-la) Quina pena per a mi, tan bonica i tan intelligent que ets! ENGRACIETA
Jo no en tinc res del que vos dieu. Pero, anem, pare, anem, que us donaré l'esmorzar. JOAN
Estás contenta?
ENGRACIETA
No hi penseu tant en mi!
ENGRACIETA
Sí, que ho estic! Forc.a!
JOAN
Al bo deis jocs i de les illusions primeres, jo vaig agafar-te i vaig dur-te amb mi al treball! ENGRACIETA
Si hagués nascut en bressol d'or... (interrompent-la, amb molta emoció) I de bon matí, tant a l'etiu com a l'hivern, per mes fretí. que fes, si no et llevaves amatenta, jo, el teu pare, potser quan mes bonics i mes purs eren els teus somnis, venia al Hit a despertar-te... JOAN
ENGRACIETA (interrompent-lo, riallera) I, així, abans que em véieu desperta, m'emplenáveu de petons. JOAN
Pero, després, quan anávem cap a la fábrica, et feia passar davant meu, i, si peí carrer t'adormies, et donava cops per desvetllar-te. i, «Algat, camina, gandula!», et deia, sense veure que t'emmetzinava la vida, total per a res, per a una miseria cada setmana! ENGRACIETA
Si sempre hein estat tan pobres!..,
JOAN
De debo, formigueta meva? ENGRACIETA
Sí! JOAN
Dones, apa, canta aquella canco d'ahir. ENGRACIETA
No la sé tota. JOAN
Aquella caneó tan alegradora! (Acariciant-la amb tendresa.) Canta-la, Engracieta! ENGRACIETA
(agafant-lo peí brag)
Veniu... JOAN
(deixant-se portar com una criatura) Canta-la, aquella cangó de joventut! ENGRACIETA
No me'n recordó. JOAN
Sí que te'n récordes. (posant-se a cantar) «No voldria altra nquesa¡
ENGRACIETA
tot i essent pobre com sóc, que ésser jove, sempre jove, amb salut i bon humor.» (En Joan, tot tarallejant la cangó i amb la cara enriallada, desapareix poc a poc, acompanyat de l'Engracieta, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula plora, mirant-los. Llarg silenci.)
VALERI
Qué sé jo! ÚRSULA
De vegades es teñen uns somnis tan estranys... VALERI
Us ve molt de nou que un pobre somnií miséries! JOAN
ESCENA VIII
Oh! Es que el teu somni! VALERI
ELS MATEIXOS MES L'ENGRACIETA I EN VALERI JOAN
(agafant-lo peí brag)
Deixa-la dir a aquesta!
Tu, Valeri! VALERI
SUSAGNA
(molt sorprés i apesarat)
Qué vols? JOAN (duent-lo al mig de l'escena) Vina! Respon-me! VALERI
Qué passa?
No no m'ho desmenteixis. Jo estava ben desperta i t'he sentit com et sentó ara. Que tens present el que m'has respost, llavors que t'he dit: «Valeri, Valeri! Qué fas?» VALERI
Qué t'he respost? SUSAGNA
JOAN
Ves qué diu la Susagna. VALERI
Qué diu? Que aquesta nit, tot somniant, demanaves caritat. VALERI
Aixó: «Deixa'm provar si'n sé!» I estiraves el brag! I paraves la má!... (En Joan fa una expressió de sorpresa.) I després has dit: «No puc! Me'n dono vergonya!» I t'has posat a plorar. VALERI
No és veritat! Et dic que no és veritat!
Jo?
SUSAGNA SUSAGNA
Sí, tu! VALERI
Jo? No és cert. SUSAGNA
Sí, home, sí! Es que tu ara no te'n récordes. ÚRSULA
Si hom s'hagués de recordar de tot el que somnia... VALERI
Que sí. ÚRSULA
Que és cap mal teñir somnis?
Que no, dona! T'ho deu haver semblat. ENGRACIETA
JOAN
Potser sí, Susagna, que us no ha semblat. SUSAGNA
VALERI
Qué s'hi pot fer?
Que no te'n récordes? VALERI
No, que no me'n recordó. Com que no és cert... SUSAGNA
Sí, Valeri, sí! ENGRACIETA (a en Valeri) Bé, aixó és molt fácil, oi?
(irat)
Segons com, sí!
JOAN
Aixó, de vegades, ve del carácter... ho sents?... del carácter, de la manera com un es pren les coses que li passen; de... (Excitant-se.) No sé com dir-ho!... M'entens? Eh? M'entens? VALERI
No!
(aturdit.)
JOAN
JOAN
Si tu no et resignessis a la teva desgracia, el somni d'aquesta nit no l'hauries tingut. VALERI
Sí, que no és! Demanem feina! ÚRSULA
Bé, va ja, ja está passat!
Que és culpa meva? JOAN
Sí, covard, mes que covard! ÚRSULA
Joan! No t'enfadis, home! JOAN
Es ciar que m'enfado! (A en Valeri.) No veus que no és just el que han fet amta nosaltres? VALERI
ENGRACIETA
No us enfadeu, pare, i feu les paus amb en Valeri. JOAN
No hem renyit pas, per aixó. ¿o i ell no podem renyir. VALERI
Ben net que no! SUSAGNA
Apa, apa, Valeri, anem a dalt.
No, que no és just! JOAN
I dones, per qué et rendeixes? VALERI
Jo no em rendeixo! Pero, qué vols que faci?
VALERI
Ja vine. Anem, home, que d'ahir enea no has tastat res. VALERI
No tinc gana.
JOAN
Que sí! Encara us en fan poc, massa poc! Mai no us queixeu al davant! Si us en sentiu de les vostres penes, us amagueu a un recó i us poseu a plorar que ningú us vegi! Jo no ploro, no! No em resigno! Vull defensar-me! Vull treballar per a guanyar-me la vida! VALERI
JOAN
Vaja, creu a la teva dona i fes el cor fort. (a en Joan) Bé, digues: quins son els teus plans? VALERI
JOAN
Ves a esmorzar, i torna de seguida, que t'ho explicaré. VALERI
Jo també! ÚRSULA
Entesos, dones.
En Valeri és com tu. JOAN
SUSAGNA
Vaja, anem.
Demanar caritat! Demanar caritat! VALERI
Que ens donin feina, dones.
VALERI
(anant-se'n)
Anem. ÚRSULA
Cuida'l forca, Susagna.
JOAN
Ja ens endonaran! Que som vells inútils, nosaltres? Que ni fem nosa en el món? VALERI
No! JOAN
Demanar caritat! Demanar caritat! Que no veus que airó ens rebaixa? VALERI
Per un pobre no és cap rebaix...
SUSAGNA
No caldria sino! ENGRACIETA (amb veu festosa) I no us entristiu, Valeri; no us entristiu. VALERI (somrient agra'it) No tinguis por, maca. (Per la -primera porta de Vesquerra desapareixen la Susagna i en Valeri, acompanyats de l'Engracieta.)
JOAN
ESCENA IX L'URSULA I EN JOAN
(després d'un curt silenci) Que et proposes, Joan? URSULA
Vaig a exigir-los! ÚRSULA
Dones no hi vagis, si els has de parlar amb aquest urc! Tampoc no en treuriesres!
JOAN
JOAN
Qué em proposo?... Mira: així que en Valeri hagi esmorzat, me'n vaig a buscar-lo, i, de seguida, sense perdre temps, tots dos ens en anirem a trobar el director de la fábrica.
No? Que m'agradaria que fessin el sord! Que m'agradaria que se'ns treguessin del davant! ÚRSULA
Qué faries?
ÚRSULA
I qué en treureu? JOAN
Molt, en treurem! li demostrarem que el que s'ha fet amb nosaltres no és just! Ens queixarem! L'avalotarem, si convé! Si no en fa cas, de les nostres queixes, cap a casa de 1'amo s'ha dit! l a aquest, si tampoc ens aten, les ni cantarem clares! No ens callarem res! ÚRSULA
Vés amb compte, Joan! No et propassis de paraules. Val mes, si vols fer cap reclamació, que ho facis de bé a bé. Greu-me! JOAN
De primer sí, que sóc prou enraonat; pero si ni ell ni el director no ens escolten, llavors sabrán qui sóc jo! ÚRSULA
Sobre tot no els trenquis el respecte! Mira que aquesta gent teñen molt poder!... I si els insultes et faran perdre.
JOAN
No ho sé... Pero seria capac. de tot, de tot, ja ho he dit! Aixó no pot suportar-se! {Desesperant-se.) Sembla impossible que un home, per a voler treballar, només que per a voler treballar, hagi de desesperar-se d'aquesta manera! ÚRSULA
Assossega't, Joan, assessoga't! JOAN
No pot ésser, aquest suplici! Ara que ja n'han tret el suc de nosaltres! Aixó els ho tiraré en cara! ÚRSULA
No, no els ho diguis! JOAN
Dones que em tornin a la meya máquina! Un filador com jo! Diferent abans, quan feia «trama», que havia de mirar tan prim! Pero ara, d'engá que faig urdit, que rutilo mes lleuger, sí, mes lleuger, que les fusades... ÚRSULA
Fes-los-ho veure... JOAN
La veritat sempre sura!... ÚRSULA
Creu-me, no els hi vagis amb orgull ni amb exigéricies. Com mes humil els parlis... (interrompent-lo, irat) S'ha de parlar ciar i amb el cap ben alt! L'home que demana el que és just, no ha d'abaixar mai la cara per ningú, ni ha de presentar-se arraulit o tremólos com aquell que pidola caritat! JOAN
ÚRSULA
Ja ho sé. Pero pensa que ells poden mes que nosaltres. Ells no et necessiten; ets tu qui vas a suplicar-los.
JOAN
Que em tornin a la meva máquina! I, si no, si tant volen, que m'ocupin a triar el recó, o a ensacar borra i encaixar. Que em deixin viure treballant! ÚRSULA
Demana'ls-ho bonament. JOAN (amb sarcasme)
SI, per favor! ÚRSULA
Mira que et faran agafar i ens morirem tots dos de pena. JOAN (fora de si) Que m'agafin! Peer haver d'estar així, tant se m'endona la vida com res! - 97
PERE
ÚRSULA
Ara son hores?...
No, Joan, no! JOAN
Que ni vagin ells a l'Hospici, a fer número! Que hi vagin ells, a demanar caritat! ÚRSULA
Ens queda l'Engracieta, que és la nostra esper an§a! JOAN (anant-se'n) Jo no vull refiar-me'n, de la noia! No tinc cor per a viure a costa d'ella! Vull treballar! Jo només demano feina! URSULA
(amb gran prec, deturant-lo)
JOAN
Sempre perds un quart de jornal, tu!... ROVELLAT
Que ja heu engegat? JOAN
No encara. ROVELLAT
Ah! Aixó és venir a punt de caramel. JOAN
Seu i calla.
Joan! Joan!
ROVELLAT JOAN
Deixa'm, que m'acovardeixes! ÚRSULA
On vas? JOAN
Deixa'm estar! URSULA
Pero, on vas? Digues! JOAN
Vaig a donar pressa a en Valen, perqué vingui amb mi. ÚRSULA
No, no et moguis, que tu avui estás molt nervios. No et moguis de casa! Ja hi anirás una altra hoia.
JOAN (aixecant-se, molt emocionat) Companys: el motiu de convocar-vos... el motiu de convocar-vos a aquesta reunió... (Barboteja, tambalejant, com si li anés a venir un cobriment de cor. Deixa d'enraonar, recolzant-se a la taula. En veure'l en semblant estatt tots els reunits s'aixequen i s'hi acosten, sollícits) AGUST!
Joan: qué teniu? JOAN (amb veu ofegada) Res... res. VALERI
Qué et passa?
JOAN
Et dic que em deixis estar! ÚRSULA
No, Joan, no! JOAN
Aparta't! [Li dona una estregada.) Ves! Vull treballar! Vull feina! (Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula queda plorant, fins que al cap d'uns segons, arriba l'Engracizta tota esverada.)
(asseient-se)
Seiem-hi, dones.
JOAN
(panteixant)
Seieu... seieu... (Tots tornen a asseure's.) VALERI
(amb gran prec)
Calma, Joan! JOAN
Ja m'ha passat... No ha estat res... Es que el cor se'm nua, de tant alegre que estic veientvos... OLEGUER
Apa, digues, digues, Joan. ACTE III ESCENA XXI ELS MATEIXOS MES ROVELLAT
Bones tardes. (Tothon li torna la salutació.)
JOAN (fent un esforg, redregant-se) Dones, sí, companys: el motiu de convocarvos és senzillament per a tractar de la nostra baixa en el treball. PERE
Ben dit!
OLEGUER
No t'exaltis! PERE
Sí, ben dit! Que consti! (L'un fa callar l'altre. Moment de confusió.) TIT (cridant) Demano la paraula previa! (sense fer-ne cas) Jo entenc, estimáis companys... jo entenc que som mal despatxats. JOAN
PERÉ
Jo també.
VADOR
I fets! (Cris i confusió.) JOAN
Ordre! Ordre! GERONI
Ves dient. JOAN
Calleu! CALDERÍ
Que parli en Joan! ROVELLAT
(hrandant
el cap)
No farem res! No farem res! MENUT
I jo. (Crits d'aprovació per part de tots.) TIT (cridant mes fort que de primer) Demano la paraula per a fer una proposició previa! JOAN
BORRA
No ens arribarem a entendre! OLEGUER
Digues, Joan, digues! PERE
Sentem bases!
Qui és?
JOAN TIT
No em trenqueu les oracions!
Jo.
CALDERÍ JOAN
Té la paraula el company Tit. TIT (aixecant-se) Jo sóc del parer que es nomeni una comissió perqué vagi a avistar-se amb l'amo. PERE
Ben pensat! (Aprovació general.) TIT
Dones, apa, anem al gra! OLEGUER
Calla, si vols!
Calma! Calma! BORRA
( així que es fa silenci)
Apa, digues. JOAN
Si ens han despatxat, no és perqué no féssim bona íeina, sino perqué en volien mes. PERE
Com que ells treballen tant! TIT
No teñen rao! (Crits d'aprovació.) PERE
TIT
Calla tu!
I que han de teñir! BORRA
OLEGUER
No em dona la gana. PERE
Cada u que ni digui la seva! ROVELLAT
Que parli el que en sápiga mes! PERE
Aquí tots som iguals! Idees, idees, falten!
Com que les «metxeres» van tan ganses... OLEGUER (interrompent-h) Ben net que hi van! GERONI (interrompent-los a tots dos) No ens donen l'abast per canviar la «fileta». ROVELLAT
I, és ciar, no podem fer la feina que vol l'amo.
VALERI
MENUT
D'encá que gastem metxa del número deu... MENUT (recalcant-ho) Q u e n o val r e s ! •••_
Jo sóc del parer, com ha exposat molt be el company Tit, que es nomeni una comissió, donant-li ámplies facúltate per a resoldre el que cregui mes convenient.
VALERI JOAlN
tot son «gates» i «aixemics». ROVELLAT
I mals-de-cap. PERE
Ves qui treballa amb aquest coto!
Apa, dones. Qui la compondrá aquesta comissió? (a en Joan) Tu, un. MENUT
I en Valeri.
TIT
Després s'ha de descomptar el temps que es perd, quan el contramestre arregla l'«estiratge» perqué ía «eargolí».
ROVELLAT
I l'Oleguer. JOAN
MENUT
Amb tants entrebancs, les «mudades» es retrassen.
Apunta, Agustinet. (Crits d'aprovació.) GERONI
JOAN
Per aixó mateix. La qüestió és anar a trobar l'amo i fer-1 veure.
Que es passi a votació! JOAN
Tira, home, tira. No cal!
OLEGUER
Si ja som vells!
OLEGUER
No, jo no puc ésser-ho.
JOAN
Ja et dones?
JOAN
No?
GERCÍNI
Tenim masses anys!
OLEGUER
VADOR
Al nostre lloc mes s'estimaran posar-hi joves. Som gent sobrera, nosaltres! JOAN
Que n'hi posin un, de jove, a la meva máquina! PERE
I a la meva! JOAN
Si treu els «setantes» que jo treia...
JOAN (a Oleguer, arrib ironía) Sí: tu comptes amb els teus filis. (A en Geroni.) I tu encara tens esperances de que et donin una plaga, a triar el recó.
JOAN
JOAN
Alió era una seda! MENUT (aixecant-se, cridant) ~ Demano la paraula.
100 -
GERONI
Jo?... Veurás...
No ho negó.
I jo!
JOAN
JOAN
I tu, Geroni?
GERONI
TIT
Digues.
Jo... no m'embolico. Tampoc sóc bo per a treballar...
m>
Oh! Ja, ja! I tu, Menut? MENUT
Jo, sempre vaig amb la majoria. JOAN
I en Calderí, qué ni diu?
CALDERÍ (no gosant-ho dir) Veurás, Joan: una persona que era vol bé em deixa diners per a posar-me a vendré bitllets i apuntacions de la lotería pels carrers. PERE (amb sarcasme) Només et faltava aixó!
(Tots, menys en Sorra, protesten de les páranles d'en Rovellat.) (aixecant-se amb desesperado) Jo cree que el mes ben pensat és anar a escometre els joves! PERE
JOAN
JOAN
Com s'entén?
VADOR
Nosaltres som la idea: ells, la forga!
I en Vador?
PERE
Jo, corn que, estalviant, he arribat a arrepollar cosa de tres-cents durets... JOAN
JOAN (entusiasmat) Explica't, que m'agrada aixó!
(amb impaciencia)
Digues. VADOR
Et seré franc: pensó posar una mica de tenda, que per a mi i la dona molt será que no ens dongui per a les tristes queixalades... (indignat)
JOAN
Vés, formiga vella! PERE
(a en Vador)
Garsa! VADOR
Envejós!
PERE
Sí! Hauríem d'engrescar-los perqué es declaressin en vaga! JOAN
A favor nostre? OLEGUER
(movent el cap)
No pot ésser. GERONI
(amb somriure amarg)
I ca! BORRA (amb No ens escoltaran. TIT
JOAN
I, en Borra, qué ni diu? BORRA
Feu el que vulgueu. Jo de tot dic amén. JOAN
sentiment)
Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si arriben a vells,.. OLEGUER (interrompent-lo) Ves que els con tes! No ni pensen en demá. MENÜT
Bé, pero... BORRA
Jo aniré vivint com pugui, i allá on caigui....'. m'hi deixaré anar.
No que no ni pensen! BORRA
Som arbres caiguts! ROVELLAT
JOAN
(mirant a térra i en to concentrat) El carril no arreglará tot!
Aixó no és dir res. BORRA
I és dir molt. ROVELLAT (abstret i en to trágic) Jo, ja tinc pres el meu determini. JOAN
(amb ansiositat)
OLEGUER
No! JOAN
Qué? ROVELLAT
[mes accentuat i greu que de primer) Só on és la via del carril, i... JOAN
Calla!
JOAN (a l'Oleguer, jora de si) Es a dir que no ens escoltaran, els joves?
(esgarrifat)
Qué et sembla, Agustinet? AGUSTÍ
L'Oleguer té rao! JOAN
(Jora de si)
Pero, ésfüsf aixó? ~ iut
JOAN
ÁGUSTÍ
Just, no; natural, sí.
Que no!
JOAN
AGUSTÍ
Per a defensar-nos a nosaltres no es declararan en vaga?
Com váreu portar-vos amb els vostres pares?
AGUSTÍ
No.
JOAN
Llavors tot anava d'una altra manera.
JOAN
AGUSTÍ
Quantes \egades s'hi han declarat per un mal treballador?
I amb els vostres filis? Quí els heu ensenyat? JOAN
AGUSTÍ
El que haurien de íer¡ si de cas, els joves, és no consentir que s'hagi de treballar a la vostra edat! MENUT
Tot el que hem pogut. AGUSTÍ
De petits que els feu anar a la fábrica amb vosaltres. PERE
Aixó en el nostre temps no passava. PERE
La necessitat no té llei. AGUSTÍ
Els joves d'avui dia no son ningú!
Per qué no en protestáveu?
(despreciatiu)
CALDERÍ
JOAN
No van enlloc. PERE
Ja vam protestar-ne, en el nostre temps!
Deixa'ls presumir i divertir-se torea! OLEGUER
Aixó! GERONI
No els amoi'na res mes. JOAN
Perqué s5n uns ignorants. TIT
I uns fatxendes!
PERE
Convé que els joves sápiguen el que hem fet. JOAN
Que consti ben alt! AGUSTÍ
—Per qué? PERE
Perqué si pensessin veurien que, sense els nostres esforgos, avui ells no serien res.
VADOR
AGUSTÍ
Que no estimen.
Qué son ara? ROVELLAT
JOAN
Ni ais seus pares. (aixecant-se serenameni) Per qué en dieu mal deis joves? AGUSTÍ
PERE
Perqué s'ho mereixen! AGUSTÍ (amb amor) Pero, no veléu que feu mal fet?
Mes del que es mereixen! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem conquerit els drets de qué disfruten. AGUSTÍ
I encara son esclaus! PERE
Per qué no obren nous camins?
JOAN
Que ens defensin! Que prenguin exemple de nosaltres! AGUSTÍ
Ja no fan. 102 -
AGUSTÍ
Ja están oberts! Seguiu-Los! JOAN
Jo els segueixo! Avant!
ÁGUSÍÍ
TIT
Els vostres dolors m'havien aclaparat; ía vostra desgracia m'ha enees el cor. Sóc jove! Vull ésser jove! {Passant-se la má peí front, amb accionat trágic.) Ah! Lluny del meu pensament aqüestes negrors del passat! Vinguen raigs de sol retornador per a tots vosaltres!
Él mes positiu és armar-ne uña de grossa!
JOAN
{amb deliri)
A viure tots!
JOAN (decidit) Qué s'ha de fer? Digues! TIT
També estem condemnats a mert!... MENUT
Som massa pocs nosaltres sois. OLEGUER
AGUSTÍ
Caminem, tots units, els desgraciáis, vells i joves; caminem combatent l'egoisme, encara que siguí regant la térra amb la propia sang! JOAN
Que s'arboli tot! Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar amb respecte. JOAN {joiosament, batent-li el cor) Ens ho mereixem! AGUSTÍ {amb gran pietat) Jo hi veig poesía damunt vostre. I se us té per una desferra inútil! JOAN
Es com tirar aigua al mar. TIT
Ja en seguirán de nous! Nosaltres serem l'espurna! JOAN
Ben dit! PERE
Que reventi tot d'una vegada! OLEGUER
Qui ens seguirá? TIT
Molts homes que esperen 1 ocasió de capgirar el món.
Aixó no és just!
JOAN AGUSTÍ
Apa, dones! Qui fa un?
La societat actual és egoísta: no té cor. JOAN
TIT
Jo! PERE
No, que no en té!
Jo faig dos! AGUSTÍ
El que s'ha fet amb vosaltres ho fa tothom: els amos amb els seus treballadors; els filis amb els seus pares. L'un empeny a l'altre per a prendre's el lloc. El mal ve de lluny!
JOANf
{excusant-se, esporuguit) Jo ja he dit el qué. OLEGUER
JOAN
Dones, de qui ens hem de valer? PERE
Que ens assegurin la vida! JOAN
No! Jo vull treballar! Vull guanyar-me-la! PERE
Encara no hem treballat prou? TIT (aixecant-se, esverat) Deixeu-vos de raons! Per mi no queda mes que un recurs! JOAN
Quin?
{ais altres)
I vosaltres?
JOAN
No vols ésser-hi? PERE
Que et penses que vull anar a presidí? JOAN {amb ira concentrada) Que no hi ets, ara, a presidí? PERE
Tot el que tu vulguis. JOAN {mirant l'un i l'altre) Essent així, només puc comptar amb en Valeri... VALERI
Deixem-ho correr, Joan.
(desesperat) Que no teniu sentits? Que sou mesells? (Tots protesten) JOAN
PERE
(molt desesperat) Us n'aneu? Sense resoldre res? JOAIN
VADOR
Pensem-ho milior.
Aixó no serás tu.
CALDERÍ
JOAN
Dormim-hi.
Tu ho ets!
TIT
(escometent-los) Bé, dones: quants som que estem disposats a tot? JOAN
TIT
Si hem d'ésser tan pocs, jo no m'embolico.
Potser que emprenguéssim una altra ruta... Nomenem una comissió... GERONI
Aixó mateix. CALDERÍ
PERE
Apedacem-ho.
JOAN
Tot ho veig negre! (Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, desapareixen a agrupaments.)
Ni jo.
OLEGUER
De qué us serveix fer el valent? PERE
Ja veurás: nosaltres sois...
JOAN
Es a dir que em deixeu?
JOAN
Covard! Ja arronses? OLEGUKR
(tremolant,
VADOR
esgarrifat)
Veurás... JOAN
No puc... JOAN
PERE
I tu, Geroni? GERONI
I tu també, Pere?
{amb recanga i horroritzat)
Tampoc. JOAN
I tu, Vador? I tu, Borra? VADOR
Que et diré?... (amb resignado) Jo no sóc bo per a res. BORRA
(desconfiat) Es picar en ferro fred. CALDERÍ
ROVELLAT
El carril!... El carril!
Ja en parlarem una altra hora. JOAN (ais darrers que quediri) I vosaltres?... Responeu! Que no us n'heu sentit de la vostra desgracia? MENUT
Cada u que faci el que milior li sembli. TIT
Que tothom obri peí seu compte. JOAN
Que no heu vist el que han fet amb nosaltres? Ens han acomiadat a tots alhora, sense por, sense cap recel!... OLEGUER
(aixecant-se)
OLEGUER
Bah, bah, bah!... (amb sarcasme) Sí, ja pots anar-te'n! JOAN
OLEGUER
Ningú me'n priva! GERONI
Anem, anem. (Tots van aixecant-se)
Ells fan el que volen. JOAN (amb gran indignado) Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us explotin! VALERI (acostant-s'hi) Deixa'ls, Joan! JOAN
Pora tots! (Crits i confusió.)
PMÉ
SÓAÜ
Ja ens anem. J0AN
Fora! Fora! (Crits i esvalots. Desapareixen tots els vells per la primera porta de l'esquerra. L'Agustí
Calla!... Jo em defensaré sol, tot sol! (Cridant fora de si.) Engracieta! Engracieta! {Surten precipitadament l'Ursula i VEngracieta.)
queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri 1 ''
ESCENA XXIII ELS MATEIXOS, MES L'URSULA I L'ENGRACIETA URSULA (amb ansiositat)
ESCENA XII
Quéyols?
EN JOAN, EN VALERI I L'AGUSTÍ
JOAN
La noia! On és la noia? JOAN
ENGRACIETA
No es pot fer res amb aquesta gent tan co-
Aqul.
vard! VALERI
Ens deixen!... I son del nostre temps.
JOAN
Vina! (acostani-s'hi)
ENGRACIETA JOAN
, T ... . Mülor!
Maneu. JOAN TTAT E R T
Tot se n'ha anat per térra! JOAN
No! Encara ni ha una esperanea! VALERI
(pregant amb els ulls plens de llágrimes) A g u s t í ; c a s a > t a m b l& m e y a f m a , NQ egpe_ ri's que jo i l'Ursula siguem morts! ; AGÜSTÍ
{amb
d i g n i t a t )
Oh! No!...
Ens hem quedat sois, Joan.
JOAN
No et será gens feixuga la nostra cárrega! JOAN
Val mes així! Ara s'ha vist ben bé que no ens hem de refiar de ningú, sino de nosaltres mateixos. VALERI
Qué farem tant tu com jo, si som pitjors que dos esguerrats?
AGUSTÍ
La suportaré!
, _JOAN ' N o k° consento! Üniu-vos i aneu-vos-en llun de y nosaltres, que no ens pogueu veure ni hagueu d'ajudarnos!, ENGRACIETA
JOAN
M
Molt farem! Segueix-me a mi!
'
I
No, pare, no.
JOAN
"VAT ETIT
I a ulls clucs que et seguiré; pero estem venQuts! Som morts!
No vull que sigui dit que jo he mort les ilJoventuU
l u s i o n s d e i a vostra
VALERI J0AN
No t'espantis, Valeri!
(acostant-s'hi)
Joan!... ;
VALERI
AGUSTÍ
No podem acceptár-ló el vostre sacrifici!
Ara sí que veig que som vells! JOAN
Que no! VALERI
I no en sabem de demanar caritat!
Vosaltres no us estimeu ni us heu estimat mai!... AGUSTÍ
Sí, que ens estimem! - íes
JOAN
No pas com jo i l'Ursula! Avui dia no n'hi ha d'amor! AGUSTÍ {amo un esclat de vida) En nosaltres, sí, dones!
venir. (En Joan riu jóiosament, enllumenant-sé^ li la cara d'alegría.) Engracieta! Engracieta!... (Abragant-la.) T'estimo! (A en Joan.) Mireu! La vull! Es meva! Vos sou el seu pare: jo el seu amor! JOAN
JOAN
I el deixeu morir!
(amb crit feréstec)
Així, estimeu-vos! Enlaire, cor! AGUSTÍ
AGUSTÍ
No! Ara neix!
Primer és la vida que tot!
No en sataeu, d'estimar! (Besant a l'Ursula en el front.) En sataem mes nosaltres, els vells, que ens anem del món! AGUSTÍ (amb molt sentiment) Engracieta! ENGRACIETA
(a en Joan, referint-se a I'Agustí) Que no no veieu que els ulls li vessen pietat? JOAN
AGUSTÍ
A viure! AGUSTÍ
Lluitant sempre! JOAN
Alegría! Visca l'alegria! (Amb crit agónic.) Torneu-me la joventut! Vull tornar a ésser jove!... (Cau mort, quedant de cara enlaire.) ENGRACIETA
(a VAgustí)
Sostens el que acabes de dir ara mateix ais meus companys? (enérgicament)
(tambalejant)
JOAN
JOAN
URSULA
(també amb esglai)
Joan!
Sí, que ho sostinc!
VALERI JOAN
AGUSTÍ AGUSTÍ
De tot! Pins de la meva existencia! El meu amor no pot morir! (triomfant)
Estima, dones... AGUSTÍ
No ha pogut mes! ENGRACIETA
(agenollant-se per a palpar el eos del seu pare i fent-li petons en els llavis) Pare! Pare de la meva vida!
(interrompent-lo)
Ja estimo!
URSULA
(també agenollant-se)
Joan! Joan meu! JOAN AGUSTÍ
a l'Engracieta! AGUSTÍ
A ella i a vosaltres; a tots els germans de desgracia i ais filis deis meus somnis que han de 106
(aterrat)
Qué!
A costa de tot?
JOAN
(amb esglai)
Pare!...
(en veu baixa)
Es mort! (Llarg silenci. En Valer,i un cop s'ha convengut que en Joan és mort, se'n va, aterróritzat, a un recó de Vesquerra. L'Ur-
sula s'aixeca impulsivament, i amb veu veu ofegada, dirigint-se a l'Agustí, diu:) ÚRSULA
Agustí!... AGUSTÍ
Úrsula!... (L'Engracieta segueix besant a son pare, tot cridant-lo amb deliri. En Valeri, fent sanglots, es contempla el cadáver d'en Joan des del mateix lloc. Compareix la Susagna per la porta de l'escala.) ESCENA ULTIMA ELS MATEIXOS MES LA SUSAGNA
(Així que va per entrar la Susagna i s'adona del cadáver d'en Joan, s'atura hor-
roritzada; després, i mentre l'Engracieta segueix plorant i fent petons a son pare, avanga poc a poc, aturant-se una tona estona a mirar a en Joan, i tot d'una, sentint-se esperonada per Vinstint de conservado, s'acosta a en Valeri, dientli en veu baixa.) SUSAGNA
No t'espantis! No t'espantos!... (S'abraga a en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor ofegat, sortit del fons de l'ánima. L'Agustí segueix aconsolant a l'Vrsula. L'Engracieti, delirant, ja petons i crida a son pare.) Cau el teló pausadament
10f