rera manifestació d'aquesta mena potser será Joan Pich i Santasusana, el jove Mestre Director de l'Institut Orquestral de l'Obrera de Concerts. Aquest nou valor andreuenc ens oferirá, a reí de la seva amistat amb Ignasi Iglesias, un altre aspecte de l'ülustre andreuenc: l'amor a la barriada on nasqué: «Passava jo peí carrer gran — ens dirá en Pich — quan vaig veure l'Iglesias tot entristit. Vaig correr cap a ell i vaig saludar-lo, ben joiós. Eli parla: —Tinc una pena! He anat de la Plaga del Comerc a la Rambla i a l'inrevés tres vegades, sense que ningú no em saludes! Em sap un greu que a Sant Andreu no em coneguin! (Qt>-
Fr
servi's aquesta frase i la de la lletra adregada á Lluís Montell, el text de la qual reprodu'im en un altre lloc.) Várem parlar bella estona bo i passejant-nos. Va fer-me pena, que l'Iglesias s'hagués de dolare com ho íeia!». A través d'aquests mots d'En Pich hom ni troba l'esperit d'un enamorat de la seva térra nadiua, per la gloria de la qual ha Iluitat, apesarat per la temenca de no haver estat compres. Sortosament, pero, no és així, i cada any hom recorda la diada del seu traspás rendint cuite ais ideáis l'apostolat deis quals exercí. Francesc MIRO Maig del 1935.
uctídor
Es l'obra d'Ignasi Iglesias mes influenciada d'Ibsen. Les escenes son d'una vigorositat sorprenent, tota l'acció és densa; una lluita heroi- RAMONA ca descrita de má mestra. En publiquen! el segon RAMONA acte que és una escena característica del teatre SEBASTIA d'Ignasi Iglesias, tota sentiment, tota tendresa... (Quan s'aixeca el teló, en Sebastia esta llegint un llibre. Després RAMONA d'un llarg silencl se senten dos SEBASTIA quarts. En Sebistia mira el seu rellotge i continua llegint. Passats uns RAMONA segons! s'aixeca en direcció a la fi- SEBASTIA nestra, pero recula per abaixar el RAMONA quinquer. Un cop jeta aquesta ope- SEBASTIA ració se'n va a la finestra. Quan veu RAMONA que triga tant la Ramona, dona dues SEBASTIA o tres voltes per Vescena fent ressal- RAMONA tar la seva nerviositat. Torna a la SEBASTIA finestra i al cap d'un moment, en veure venir la Ramona, corre a dhrir la porta del fons. Al cap d']una esto-* RAMONA
na entra la Ramona precipitadamente Que he trigat? Ai, pobra de mi, si m'ha vist algú!... No. Espera't, espera't. (Tanca els porticons de la finestra i áesprés apuja el "ble del quinquer.) Ai, pobra de mi, si m'ha vist algú! I que t'hagin vist! Que se'ns en dona ja? Es que... No tiguis por de res, Ramona. (Dirigint-se a la porta.) Sebastia!... Que te'n vols anar? Sí, obra'm... obra'm per favor! Per qué has vingut? Sí... ja ho sé...; pero.., Quin patir! Sempre vacilles. Per qué has de ler aixó? Estem sois. Tant de temps que no ens ni hem trobat! I la nena, on és? Digues! - 173.
SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA 174 -^
La nena? (No sabent qué respondre.) SÍ. La vull veure ara, de seguida. Deixa-la estar, ja la veurás. NO em facis esperar mes, que em daleixo. Perdona'm; pero... Que no l'has añada a buscar? Que potser está malalta? NO; pero ja dormía i la meva germana no ha volgut que la despertés. Ja te 1E portaré demá. Demá! (Dirigint-se cap a la porta.) Si arribo a pensar-ho!... Espera't, no et moguis. Ja tornaré un altre día. ÜVFhan vist, Sebastia; m'han vist entrar a aquesta casa; ai, pobra de mi, si arribes a saber-ho aquell! I que no sápiga! Si ja no vull! També ho haurá de saber! NO cridis tant! que ens poden sentir. Va ja, no siguis així, criatura, mes que criatura! (Silenci.) Per qué estás tan trista? ES que en aquesta casa... m'hi trobo tota estranya... No sé... tinc por. ES la casa on fins ara ha viscut la teva filia. Pobreta!... Quan la podré teñir ais bragos? Ben &viat, si tu vols. Tot depén que em vulguis creure. NO t'he de voler creure! Ah; Es a dir que?... Quina alegría! Per qué? Perqué des d'avui ja tornes a ésser meva. Teva1?... SÍ, meva... No respons? Qué penses? Ni tampoc ho sé. Vaja, anima't! Qué tens? Res, lióme, res! Tenia por que no vindries. Se n'lii ha anat de ben poc. I aixó? Quin vespre he tingut, avui! Per qué? Que potser aquell,,,?
RAMONA
SEBASTIA RAMONA
Aquesta tarda ha vingut a can Feliu tot alarmat. Ha sabut que nosaltres dos havíem enraonat. De pitjors en sabrá, oí? Oh,
jo...
Vaja, has de teñir mes energía. Que n'ets poc, de decidida! Sembla que no tinguis rao. RAMONA NO ho sé si en tinc. SEBASTIA I de sobres. RAMONA Tal com t'ho mires tu, potser sí. SEBASTIA I tal com s'ha de mirar, també. Negar aixó fóra negar la llum del sol. I qué t'ha dit? Explica't. RAMONA NO me'n recordó; pero ja t'ho pots pensar SEBASTIA Aquest home m'acaba la paciencia. Que t'ha amenagat? RAMONA (Molt haix.) Tant com aixó... SEBASTIA Ja conec que sí. Per qué no m'has d'ésser franca? RAMONA Qué vols que et digui? SEBASTIA NO s'ha queixat que li faltaves? RAMONA JO li he faltat? SEBASTIA Per ell és el mateix. Jo no li tinc de fer cap goig! Que no és geíós? RAMONA De ningú no té gelosia sino de tu. SEBASTIA El que em té és rabia. Perqué veu que encara m'estimes. (En Sebastia va a abragar-la. La Ramona, esfereida, es separa d'ell.) RAMONA Deixa'm, deixa'm! SEBASTIA Ramona. Qué tens? RAMONA NO m'agafis! Em fas por! SEBASTIA Por? Qui sóc jo, per fer-te por? RAMONA TU? Ets aquell que després d'haverme enganyat em vas abandonar. SEBASTIA (Acostant-s'hi.) Ramona... RAMONA NO m'acabis de perdre! SEBASTIA Pero, per Déu! (Se li acosta.) Tu delires. (L'abraga tendrament.) No temis, dona, no temis. RAMONA . Deixa'm. SEBASTIA (Li passa suaument la ma per la cara.) Pobreta!... RAMONA (Fent un sospir.) Ah!... SEBASTIA Quin goig que sentó! RAMONA (Algant el cap i mirant fixament en SEBASTIA
Sebastiá.) Que sóc poruga, oi? {En veu molt baixa.) M'estimes? (Fent-li un petó.) Amb tota l'ániSEBASTIÁ ma! També vas dir-m'ho aquell dia, i em RAMONA vas abandonar. No em recordis el passat. Pensem en SEBASTIÁ el que ha de venir. Ja veus que infelic. que sóc per culpa RAMONA teva! No per culpa meva! Dones de qui, sino de tu? De la meva gelosia. T'estimava tant! Si m'haguessis estimat com dius, no m'hauries deixat d'aquella manera. Estava gelós. Aquest home, aquest home male'it! SEBASTIÁ Calla, que tu no pots dir-ne mal. Per qué? L'estimes potser? Digues! RAMONA SEBASTIÁ No ho sé... Pero l'he d'estimar. No; 1'has d'avorrir. Has d'ésser meva, tota meva! Li dec agraíment. Ha fet tant per RAMONA mi! Qué ha fet? Robar-te la felicitat! Donar-me-la després de tu haverSEBASTIÁ me-la presa. RAMONA Oh, no! Mentida! Sí, Sebastiá, si! Eli ha fet que ningú no em mires amb menyspreu, aban- SEBASTIÁ donada com estava de tothom! Ja volia dir jo que tu t'hi resignessis, a sufrir la teva desgracia! Qué havia de fer? Esperar. Esperar qué? Si ja t'havia perdut per sempre! No et vaig dar prou temps? Oh! Si tu haguessis tingut mes ener- RAMONA gia... (Interrompent-lo.) Qui tingui forces en pot teñir, d'energia. Ja vaig pro- SEBASTIÁ var de treballar, pero, com tu ja saps, vaig haver de deixar el tre- RAMONA ball. Sola, sense pares... Després la tía morta, i, com si tot se'm negués, SEBASTIÁ ni el consol de veure la meva filia. RAMONA Aquella dida ja les va complir bé, SEBASTIÁ les teves ordres! Es ciar. (Amb iro- RAMONA nía frista.) Tu li pagaves el didat-
gel Vaig sofrir fins que no podia mes. No tenint altre camí, aquest era el mes honrós. Pero si tu haguessis evitat el comen(jament... Com? NO escoltant-lo. Quina arribada vaig teñir! No em negarás que hi havia motiu. S Í ; amb el que no en vas teñir, va ésser en no deixar-me explicar. En Mateu, si bé mostrava certa inclinació, no em va dir mai res que pogués ofendre'm. Es veritat que pertot m'escometia; pero... com que em va prometre que et buscaria feina aquí... TU li demanaves feina per a mi? SÍ. Qui millor que ell?... Pero tu no havies de creure aixó; ja podies comprendre les seves intencions... En aquells moments el que jo volia era tenir-te. Un cop al costat meu, hauríem estat tranquils. A qué volies que s'atrevís?... A tot. NO ; sempre
se m'ha portat molt dignament. No el coneixes, en Mateu. Oh!... Perdona'm.... (Amb to irónic.) Fas molt bé en defensar-lo; és el teu home. (La Ramona, molestada per aqüestes darreres páranles es posa a plorar.) Ah! Perdona'm, Ramona! No sé el que dic, ni el que em passa! No ploris!... No ploris!... (L'amoroseix.) Després que t'he estimat tant!... Ves com m'ho pagues!... (S'asseu a una cadira.) Va ja, no ploris!... No siguis criatura! Sembles la nostra filleta... (Eixugant-se els ulls.) La nostra filleta! Si la veies! Es mes bufona! Anem a buscar-la. NO és hora, ara. La vull veure. L'angelet de la meva vida! -175
SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA RAMONA
SEBASTII RAMONA SEBASTIA RAMONA
175:-
Espera't, dona! No vagis de pressa. SEBASTIA Ja la veurás... Que ets cruel amb mi! Quina manera d'esmicolar-me el cor. Compadeix-me. Deixa'm ésser una bona mare, ja que no puc ésser una bona dona. {Transición Pobra filleta meva! L'única esperanga que em que- RAMONA da-va, l'únic consol, tot s'ha perdut. SEBASTIA Qué vols dir? Parla! Res. No en parlem mes. Seguim el curs de la nostra vida. Déu no vol RAMONA que ens unim. Va ja, no deliris, alegra't que la feliSEBASTIA citat ens crida. La mort, deus voler dir. Per qué no RAMONA ve? Si no m'espanta! SEBASTIA No parlem de morir; viure, per encantar-nos amb la nostra nena. RAMONA Hem fet tard, Sebastia. No. Si no ens estiméssim, podries dir-ho. SEBASTIA Ah! M'horroritza només de pensarhi. RAMONA Tens por d'en Mateu? No... Pero he d'estar amb ell. SEBASTIA Mai! Primer s'enfonsará el món... M'hi veig obligada... No!. . No no tornis a dir. RAMONA Vaig jurar-ho davant de Déu. Vas mentir, hipócrita! SEBASTIA No! En aquells moments l'esümava: el veia mes noble que tu. Ara he de RAMONA respectar-lo. Capriciosa, falsa! {Amb dignitat.) He d'ésser d'ell: li SEBASTIA toca. Ell va recollir-me quan tu vas abandonar-me. Qui val mes de tots dos? Tu per una sospita vas deixar-me; ell em va donar el seu nom sabent qui era jo. Creu: no tenim rao de queixar-nos. Mira que tens una filia; tu no saps l'amarg que és viure sense mare. RAMONA Tampoc no saps tu el trist que és viure sense filia. SEBASTIA No vulguis ésser mala mare, Tu rr.e n'haurás fet.
No m'acabis de matar, Ramona. Pensa només en nosaltres. Ja veurás que felicos serem! Aquest piset on tant t'he plorat, será un cel amb la nostra Angeleta! Queda't; fes-ho per ella, perqué sense tu no viurá gaire, pobreta! Calla! Sebastia, per favor! Des que va morir la maje, está molt tristona! Enyora les seves carícies. Cada dia pregunta el mateix: «On és, papa, la mama?» {Interrompent-lo.) Qué li contestes, tu? Qué li contesto? «Filleta meva, la te va mare és al cel.» Per qué no li dius que és a l'infera? Deixa aquest home, que és la nostra desgracia. Ens perdríem per sempre. Visquen! com fins ara, i així conservaren! la illusió. Consentirás que, tant jo com ella, ens morim de tristesa? Que no veus tu mateix que no pot ésser que jo vingui amb vosaltres? Jo el que veig, que una mare ho abandona tot per teñir la seva filia! Dóna-me-la, ja te la portaré jo cada dia. Aixó, mai! Llavors jo fóra un mal pare. Jo la cuidaría com ningú. Em sacrificarla per fer-la felic. Creu-me: dóna-me-la, si és que l'estimes. Per aixó no la vull donar, perqué l'estimo. Si tu arribessis a imaginar de la manera que tots tres viuríem, no t'hi pensaries gens en deixar a aquest home que et domina i t'atrau. Amb aquell angelet tan xamós!... Si la veies!... Es mes eixerida! T'hi encantarles. Ai, Senyor! Ja ho cree, que m'hi encantaria! Quan te la veuries a la falda adormideta, fent aquells sospirs... Ah, que petons li faries!
RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA
RAMONA
SEBASTIA
(Extasiada.) Si n'hi faria! I quan sentiries que et crida: «Mama, mama!» saltant al darrera teu, igual que un pardalet. Oh, no et pots pensar el que t'agradaria! Té tantes grácies la nostra filia... que només n'hi manca una: tu, Ramona, la seva mare. Pobreta! Ah, que fórem felinos! Contemplant el fruit del nostre amor, com creixeria la nostra estimació! (Canviant de to.) Quina sorpresa que tindria en veure't! De segur que es taparía els ulls amb les manetes tota avergonyida. Que li faria por? NO; pero li vindria de nou, es trobaria tota estranya. I li sóc mare! Ah, quin cástig, Senyor! Pero, ja veuries al poc temps, amb les teves carícies, com et diria: «Mama, mama! Vull una nina.» Ai, la meva videta! I tu n'hi comprarles una de ben grossa, mes grossa que ella. Ai, sí que la hi compraría! Com te l'estimaries! Li ensenyaries forga coses, totes bones, per fer d'ella una digna filia d'uns treballadors; i quan nosaltres ja fóssim vellets, ens cuidaría de la mateixa manera que ara nosaltres, si tu vols, cuidarem d'ella. Oh, sí, pobreta, que ens cuidaría! Fóra la nostra illusió, oi? (Acostant-se a poc a poc, suggestionada, a en Sebastia.) Ah, si ho fóra, si ho fóra!... Amb quin goig ens sacrificaríem per poder-la fer felic! I ella, que contenta estaría! Oh, la meva niñeta, que contentona! (Acostant-se cada vegada mes a en Sebastia.) Quina ventura! Sempre junts! Sempre enamorats
com ara!
RAMONA SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA
RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA
(Gairebé plorant de joic.) Sebastia! Sebastia! Tot, tot per a ella! Oh, que ets bo per pare! (Es llanga ais bragos d'en Sebastia, i queda amb el cap sobre el pit d'aquest.) Ja ets meva! Ja tornes a ésser meva! (La Ramona plora. En Sebastia se la mira amb éxtasi. Li ja un petó, i amorosint-la li passa la má per la cara amb molta dolcesa.) (Passant-se les mans pels ulls.) Oh... On sóc? Ais meus bragos, Ramona. Ah, sí. (Avergonyida amaga la cara al pit d'en Sebastia.) (Apartant-li el cap del damunt del seu pit i agafant-li la cara per clavar-li la vista.) Ja m'ho perdones, oi? M'ho perdones tot? SÍ, tot. I tu em perdones? Amb tota 1'ánima. Oh!
Que
ets be!
Que
ets bo!
I
que
ü'festimo! (Passant-li un brag peí coll.) Com t'enyorava!... Tant de temps sense dir-me res.,. Que me'n costes de llágrimes!... De debo? Sempre et tenia al pensament. Quina fallera! Qué m'has donat, que no sé viure sense tu? (Se la mira rient i plorant de goig.) Ah, que fóra ingrat si no t'estimés! T'ho mereixes tant! M'estimarás sempre? Sempre. (Queden abragats. Toquen les nou. La Ramona, atribolada, es desfá deis bragos d'en sebastia.) Ai!... (Amb sobresalí.) Qué tens? Sents? Toquen hores!... Me'n vaig, me'n vaig! Per qué te n'has d'anar? ES tard. Es tard. Que no vols venir amb mi? SÍ, SÍ, encara que fos a l'altra part
de món! -
f77
SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA
SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA SEBASTIA RAMONA
178 -
Així m'agrada! Ara ets una dona dig- SEBASTIA na i una mare santa! Estic decidida, Sebastia! Primer éa la nieva filia que tot. I a tu t'estimo tant! Ets el seu pare! RAMONA Quan vindrás? Demá... M'he de preparar les CCH SEBASTIA ses... NO! Queda't. Aprofitem l'ocasió ara RAMONA que ets aquí. NO veus que he de recollir la nieva SEBASTIA roba? I després, potser que en Mateu no comprengui... i em deixi. Qué dlus! Que li explicarás els nos- RAMONA tres plans? No li diguis res. SEBASTIA En Mateu és molt bo. Que no veus que ell no consentirá RAMONA mai que nosaltres ens unim? Dones vindré, surti el que Deu vulgui. Jo hauré complert explicant-liho tot. Demá seré amb tu. Pero, di- SEBASTIA gues-me: em donarás la meva fi- RAMONA lleta? SEBASTIA SÍ. Demá mateix l'aniré a buscar a casa de la meva germana. RAMONA I si en Mateu s'ho pren a les males, SEBASTIA digues, qué farem? RAMONA Ñ*O tinguis por. NO podríem marxar lluny? Fóra evitar l'ocasió de veure'l. Dones ens n'anirem ben lluny. Mira l'Andreu, tu ja el coneixes... SÍ.
Está de contramestre al Nervión. Anirem a Bilbao a trobar-lo, i molt será que amb la seva influencia no em donin una fornal. Que felicos serem! Ai, que deu ésser tard... Adéu, que me'n vaig. Obra! Corre, obra'm! (Dirigint-se cap a la porta del fons.) Demá ja veurás la nostra filia. Quan la vagis a buscar, fes-li un petó... dos... mil... de part meva. Oh! Sí, Ramona!... Demá comencarem a viure. (L'abraga i la besa.) Quin goig! (Obra la porta.) Adéu, adéu. Adéu. (La porta permaneix ajustada.) (A Sebastia.) Sembla que el temps no hagi passat. Ja no recordó el molt que m'has fet plorar... Que s'está bé ais teus bracos! Que trigará d'arribar aquest demá! Oh, sí, que trigará! Adéu, adéu! (Obre la porta amb molt de eompte. Baix a cau d'orella.) Pensa en mi. (Del repla de Vescala estant.) Adéu. D'aquí a demá. SÍ.
(En Sebastia es dirigeix al repla de l'escala per acomiadar la Ramona, fent-li senyals amb les mans fins que ha caigut el teló.) TELO PAUSAT
s <â&#x20AC;˘ -
La casa on va neixer Ignasi Iglesias a Sant Andreu.
-J79