La Biblioteca Ignasí Iglesias Amb aquest treball la Comissió elegida per les entitats
andreuen-
ques ofereix a elles el resum de la campanya realitzada per la consecució de la Biblioteca per tal que cadascuna d'elles pugui teñir en el seu arxiu o historial les dades d'alló que amb llur coperació hem vist convertit en realitat. Aquest article ha estat redactat a base de la "Memoria de les gestions realitzades en pro de la Biblioteca Ignasi Iglesias per la delegado nomenada per les entitats andreuenques", la qual memoria fou llegida en la reunió de delegats de les entitats referides la nit del 20 de juny del 1934, en la qual reunió la Comissió donava per closa la seva actuado amb motiu d'haver estat concedida la Biblioteca objecte de la Campanya. La campanya Pro Biblioteca Ignasi Iglesias fou iniciada de des les pagines de la desapareguda revista «L'Andreuenc», el ler. de maig del 1932. J. Esteva Gili trámete al dit periódic un article titulat: «I de la Biblioteca Ignasi Iglesias?». 180 -
En aquest article l'autor remarcava l'oblit en qué es tenia la Biblioteca que Ignasi Iglesias i Pere Coromines donaren al poblé andreuenc l'any 1912 i suggeria que essent próxim el XXé Aniversari de la seva fundació, seria interessant que els amics d'Ignasi Iglesias fessin quelcom per ressucitar-la. Feia de colofó a tal article una nota de la redacció convocant els amics d'Ignasi Iglesias i els admiradors de la seva obra a una reunió per canviar impressions quant a la forma mes factible de ressuscitar la Biblioteca que Til-lustre andreuenc i Pere Coromines donaren al poblé de Sant Andreu la nit del dia 23 de juny de 1912. El dia 4 de maig de 1932 tingué efecte la reunió adés esmentada amb assisténcia deis senyors Pere Narbona, Joan Esteva, Manuel Tolosá, Josep Senserrich, Pere Cardona, Antoni Clausell, Josep Pero, Pere Terré, Doménec Oró i Francesc Miró. El senyor Antoni Casanoves enviá un comunicat d'adhessió, puix que trobantse malalt no podia assistir-hi. En aquesta reunió hom remarca l'existéncia d'un Patronat que ja havia d'interessar-se per la biblioteca, pero fou parer reunits de seguir els treballs empresos amb tan nobles propósits, convidant, •—• i ádhuc donar-los preferencia si la desitjaven — ais components de l'alludit Patronat. S'aprová la convocatoria d'una reunió de delegats de les entitats i elements del Patronat la qual fou redactada així:
«£Ür.
Molt senyor nostre: Els que subscrivim, inspiráis eñ la idea d'honrar la memoria d'Ignasi Iglesias, després d'haver canviat impressions amb altres amics de l'illustre andreuenc i admiradors de l'obra seva, hem pres la iniciativa en els treballs Pro Biblioteca Popular Ignasi Iglesias, donada per aquest i Pere Coromines al poblé de Sant Andreu l'any 1912. El nostre projecte, que abans de tirar-lo endavant desitgem sotmetre a la deliberació d'una assemblea de delegats que representin totes les entitats de la nostra barriada, és el de gestionar prop les autoritats l'obtenció d'un local adient per a installar-hi la citada Biblioteca i, a mes a mes, la dotació del servei necessari peí seu normal funcionament. No és aixó sol, pero; sino que anant mes enllá, voldríem veure continuada la tasca que ara fa vuit anys iniciava l'autor d'«Els Vells» amb Taportació — per part del major nombre possible d'andreuencs — de nous llibres que augmentin la valor i 1'interés de la Biblioteca a qué ens referim. Sabem per endavant, pero, que per a realitzar aquest projecte no hem d'ésser quatre individus, sino que ens cal la collaboració eficient de tot el poblé. El camí mes curt per obtenir aquesta collaboració ens ha semblat l'emprés; o sigui convocar una assemblea de delegats que representin totes les agrupacions del nostre districte i en ella exposar el pía que portem estudiat — que, segons l'apreciació del reunits, pot esmenar-se tot encaminant-lo en un sentit mes práctic i de resultáis possibles mes probables — per treballar de seguida — comptant amb la forga moral de les adhesions i la franca collaboració de nous elements —• en tot el que calgui fer en relació amb aquest afer. Aquesta assemblea l'hem fixada peí dia 16 del corrent a dos quarts de deu de la vetlla, i
tindrá lloc en el pis de la Cerveseria Sport (carrer Sant Andreu, enfront el de Coroleu). Esperem que l'entitat que vos tan dignament presidiu hi será representada, o, almenys, podrem comptar amb la seva adhesió ais acords que siguin presos. Estimaríem en gran manera que el represen tant d'aqueixa entitat vingués amb la deguda autorització a l'objecte de reforjar la seva personalitat. Visqueu molts anys. Barcelona, 6 de juny de 1932. Signat: Francesc Miró, Esteve Gili, M. Tolosa Surroca, Antoni Clausell.» Aquesta reunió del dia 16 de juny de 1932, no va celebrar-se perqué un delegat de policia, per excés de «zel», va susprendre-la per propia iniciativa. Aquesta infracció fou denunciada oportunament com es pot comprovar en la documentació que s'ha recollit amb referencia a aquesta campanya. En aquest dia 16 es personaren delegats de mes de cinquanta entitats, la qual cosa prova l'entusiasme amb qué ha estat acollida la iniciativa des de bell comencament. A ran d'aquest incident es convoca altra vegada la reunió peí dia 30, en quin dia es celebra amb assisténcia de vuit delegacions i havent-se rebut l'adhesió de la majoria de les entitats que no varen assistir-hi malgrat la convocatoria. En aquesta reunió va assistir-hi el Sr. Mártir Rossell i Vliar — q. e. p. d. — les atinades observacions i orientacions del qual foren acollides pels assistents fins al punt d'influir en la modificació del redactat del borrador d'instáncia que va llegir-se en aquesta reunió. El borrador alludit té interés peí resum de la historia de la biblioteca en ell contingut, Ens plau de transcriure'l. Diu: «Honorable ciutadá: Els sotasignants, en representado de les corporacions i periódics de la barriada de Sant Andreu de Palomar, units peí comú ideal d'elevació - 181
'A
182
cívica deis ciutadans tots, signen eí present document, després d'exposar les raons i conclusions que mouen a redactar-lo, confiant de vostre recte procedir l'atenció que creuen ésser justa: Ara fa vint anys tenia lloc a Sant Andreu un acte cívic ben important: Ignasi Iglesias i Pere Coromines donaven al poblé andreuenc la Biblioteca Popular que portava el norn de l'illustre cátala Maragall. Inspiráis aquests fundadors en els ideáis democrátics que professaven cercaren en l'Avenc Nacionalista República els guardadors del tresor de Ilibres, que recollits del poblé posaven al servei d'aquest en una sala de lectura on hi concorria el bon gust artístic a part del bon companyonatge deis Ilibres. Les vicissituds sobrevingudes a l'entitat guardadora, donada la seva actuació política, donaren a la Biblioteca una vida penosa, arribant al punt de trobar-se dispersos entre els acreedors de l'entitat i socis — que, inspiráis per Taféete que sentien per ells, procuraren salvar-los — els Ilibres que formaven el tresor de la Biblioteca. Mes tard fou aplegada novament, grácies a l'esforc d'hcrnes que honoren la nostra barriada en aquest punt, amb la intenció de portar-la a un lloc adient per tal que rendís els que en fundar-la preveieren Ignasi Iglesias i Pere Coromines, sense arribar a mes, pero que a reclourela en una sala del local ocupat per l'Escola de l'Associació Protectora de l'Ensenyanga Catalana. Hi ha hagut un Patronat per vetllar aquesta Biblioteca que en diverses ocasions ha intentat píacar-la definitivament, restituint-la al poblé, pero els esdeveniments s'han desenvolupat de tal manera que la seva tasca no ha estat coronada per l'éxit. Així ha passat temps i temps que s'ha fet silenci en tocant aquest afer. Ha arribat, pero, que dos periódics de la barriada en parlen simultániament despertant l'interés per la Biblioteca que ens ocupa, fins al
punt que uñs admiradors de l'iilustre andreuenc han treballat i arribat a acoblar, germanívolament, els representants de les entitats que signen aquest document, els quals han cregut oportú elevar fins a vostra major autoritat el present document, entenent que la Biblioteca Popular fundada per Ignasi Iglesias i Pere Coromines, donada al Poblé per ells; no deu seguir tancada, perjudicant el legítira propietari que es veu priyat de consultar-ne cap llibre. I considerant que no es deu confiar la seva custodia a cap institució particular, donats els prejudicis que poden recaure sobre d'ella, deduiits de la historia feta a grans tragos adés. Demanen: Que l'Ajuntament d aquesta ciutat tingui cura de dotar d'un local adient i el servei necessari per a l'atenció que mereix, a la susdita Biblioteca, i proposen com a lloc iniicadíssim l'Escola que porta el nom de l'iilustre Andreuenc Ignasi Iglesias, de la qual pot habilitar-se alguna habitació per a convertir-la en sala de lectura, amb interinitat, car creuen els que subscriuen, que, contribuint a la creixenga de la Biblioteca i atenent a un major desenvolupament cultural de cara a la joventut i els obrers que freturen tant les millores espirituals com corporals, podria projectar-se i construir-se un pavelló a part amb local anexe pels fins que acabem d'exposar. Esperant que el nostre prec no será deso'it per tal com es funda en un acte de dignificació ciutadana i enalteix la nostra Ciutat. Visqueu molts anys per honra de la nostra Patria. Barcelona...» En aquesta reunió va redactar-se la comunicado següent que fou tramesa a totes les entitats. Diu: «Senyor... Molt senyor nostre: En la reunió de delegats de les Associacions Andreuenques, celebrada el -
183
dia 30 dei mes passat, foreri presos per ünanímitat els següents acords: Primer. — S'accepten amb entusiasme per part de tots els representants assistents a l'assemblea la idea d'instituir una Biblioteca Pública a la barriada de Sant Andreu. Segon. — Que es cursi una instancia demanant a l'Ajuntament de Barcelona una Biblioteca Pública amb émplagament a la barriada susdita amb una organització igual o pariona a la de les existents a diferents poblacions de la nostra patria, creades per l'extingida Mancomunitat de Catalunya o sigui: amb local propi, servei adequat, combinado amb la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i préstec de llibres: Tercer. —• Que aquesta instancia sigui aprovada en una reuaió de delegats de les Aassociacions Andreuenques i s'avali amb la signatura deis delegats i els segells de les entitats adherides a la present petició. Quart. — Considerant les especiáis circumstáncies que travessa l'Ajuntament de Barcelona que no permetran d'activar rapidament les ges-
184 ~
tions en aquest sentit i considerant, també, ia molta necessitat d'una institució d'aquesta mena a la nostra barriada, que es proposi el Consistori de l'Ajuntament de Barcelona la immediata organització de la Biblioteca Popular — ja existent — que en 1982, Pere Coromines i Ignasi Iglesias donaren ais ciutadans andreuencs, dotant-la de local i servei adients en carácter interí mentre s'activa la creació de l'aateriorment expressada. Cinqué. — Que es traslladin aquests acords a les Juntes de totes les entitats i components del Patronat de la Biblioteca Ignasi Iglesias i se'ls convoqui a la reunió que tindrá lloc el dia 14 de juliol a dos quarts de deu de la vetlla en el pis de l'establiment emplagat al núm. 176 del carrer de Sant Andreu, recomanant l'assisténcia personal o d'un delegat a l'expressada reunió. Quals acords posem en coneixement vostre ais efectes que cregueu pertinents. Visqueu molts anys per honra de la Patria. Barcelona, 8 de juliol de 1932. — Per la Comissió,,
Él día 14 de julio! fou aprovada la instancia qué Va cursar-se amb data 19 d'agost de 1932,
Honorable Ciuíadsf
.-
' " , ' - . . - ' •
•
' praneeso lú.ro- Pomares,, vez d'aaueata 'Glutat; domicilia"!;' a l e. del Dr. Sam^ons iu 84; amb. les d@me' s circunstancies s-ce n ' l a cédula personal que «xiii'beíx i r a t i r a , en r e ió da la Gomissió Crganitzádora de Campanja Pro-si^ábiica Igaasi Iglesias i - e l s desss slgnsnts d'aquest &s representadlo-, de l a s ' e a f i t a t s i periodies da l a barriada dg st,., A&dreu- de,'Palomar., aou&eixen'a Tos i atafata^ mont s „ . SXPOSKÍT: Qs.© i m i t l t.ots psl comu ^ideal ds proetírer 1' a~ d.s la barriada ,on teimti" Tid&-ti desprás fie ^onsiáerár ecsseitat de-procurar p s r ' a la joventet ; ¿^-St^,. ¿n -.'• la i n g t r u i r - s e , i hafe'at re-maread;'"fiV" --xné. aá: 'dreu llocs on'-'pugul 3 f s ñera especial^l &í>séiiM.a da fogars d fenfier^-affiaRi;"o f i l i a l a f í i í oportá .alsVar fina a.Tos'la seguént .' " •/.. inetitueixi, a a ^ , uña Sibliotsea r en organitzae-i|'a. Iss-.gne, xrsad^e'per .1'' g ní.tat, fioi0Ío;n.ó^ en'áijfefenfs "potlaa-d© l a nostra 1 ¿j & i á á l % i i t a t - seg-oja^-fes- -exxgene'iea d ,$ctrastesbsa atssá'de serysis^-^Eib un-'Sonaal-~fiinc-i«a.am9kt p I H b r e s i» #I. : és poss'ífcle, en-coiaísinae.io feíab1*-Xa Biblioteca ¿é' 'Oátsíniíya./ ' ' , . ' ' ' - '-\', ' • •HaTOut oonsideVst,.- pero, l e s especiáis oireums-teneies- ••,', que travss&sa actualmsnf 1' i^untaasnt ds .Barcalona," míe no--'•' xtermetaran d f ?,aetiTar amb la rapidesa que conYindrSa'eis tra-^ baila psrtinénts par- a portar a oap l a demanda expyes.ssáa ' ^ Que per & resoldre interinarnent la susdíta~ pe- • t i c i o , I 1 Ajuni^^ment etiidi d1 organttzar a la raajor breve'tat; • la Mbliotsea. Popular eue Ignasi Iglesias i Pare Corominee do-guaren, en 1912, ais ciutadans andrsuenos, l n s t a l . l a n t - l a ©a. ian' ' local cent rio de s.t. ¿i^idrea-, doíant-la deis se-rvei qu& aigul- ma .neataxf -amplianí-la ea el'po'esible i establint les oaraotarí-stiques ctua ríiés puguin a j u s t a r - l a a l a petició ad"éá exposada i • Ssperen de rostre reote>prooadir ojie será atesa afflb l a urgencia que racfuergix la..peticio cus per mitja de la prese&t-: • i n s t a n c i a es fórmala. " • ' . ••,'.-'. "" molts acys per 'honra, de l a Patria. •"'"" ••• • • Barcelona 4Q de ArxrTt&Q 193g .,- . . -
187
fin aquesta máteixa reunió es íixá ia manera de subvenir les despeses que ocasiones la campanya i es nomená una Comissió formada per F. Miró, Antoni Clausell, Manuel Tolosá i Joan Esteva Gili els quals haurien de curar de les recomanacions a les autoritats i convocar les reu^ nions de delegáis que convinguessin. Ja cursada la instancia la referida Comissió enviá uns eserits ais representants populars del districte per tal que s'interesessin per la petició. Passat un temps prudencial, veient que el silenci seguia de la demanda, la Comissió aqueixa visita el senyor Comas i el Dr. Aguadé — President de la Comissió de Cultura i Alcalde respectivament a l'Ajuntament de Barcelona — en diverses ocasions, puix que en la major part de les vegades quedava citada per una nova entrevista. Després d'un quant temps mes la instancia de petició s'fcavia extraviat i no es trobava; davant l'exhibició de la copia, pero, torna a desaparéixer. Na obstant, aleshores ni hagué un obstacle nou perqué fos atesa la demanda: les biblioteques de Catalunya depenen del Patronat de Cultura de la Generalitat. La bona disposició del senyor Comas, pero, féu que es traslladés a dit organisme l'esmentada instancia. En assabentar-se d'aixó, la Comissió anojreuenca visita immediatament el senyor Gassol, qui fou visitat unes guantes vegades. Tenim d'esmentar aquí, que el senyor Dencás ens facilita, en moltes ocasions, les tasques nostres fent útils les visites. Passat un'quant temps mes, un bon dia llegírem a la premsa unes manifestacions del Conseller de Cultura que feien referencia a la Biblioteca. Deien: «També dintre poc serán inaugurades dues biblioteques populars, una instaHada al Grup Escolar Pere Vila i l'altra, a la Tenencia d'Alcaldía de Sant Andreu. Aquesta última tindrá un doble sentit, partint, com partirá, de la base d'una selecció ja existent de llibres que un dia el nostre tan enyorat Ignasi Iglesias dona ais obrers d'aqueilés1 bárriades que 188-
eíi estimava tant. Á ia séva memoria, aquesta biblioteca dura el seu nom, com a exemple i estímul per a tots.» («La Publicitat» dia 16 d'octubre del 1932, i altra premsa barcelonina). Pero es veu que aquest molt aviat tenia de fer-se esperar bona estona i pels volts de la dia da de la Festa Major el Conseller de Cultura rebia novament la Comissió, davant de la quai recomaná al senyor Jordi Rubio que li récordes l'afer a les sessions del Patronat. El senyor Rubio, des d'aleshores engá, sempre ha tingut contacte amb la Comissió andreuenca i a ell devem el conéixer l'estat del curs de la nostra demanda. Des del primer moment l'hem vist al costat nostre com si es tractés d'una iniciativa propia. Així ens ha anat informant que el 2 de gener de 1933 ell ja havia inclós en el presspost de biblioteques alió que s'havia de consignar a la nostra perqué d'un moment a l'altre seria un fet El dia 16 del mateix mes i any ens manifestava que l'acord del Patronat ja havia estat cursai a l'Ajuntament per tal de resoldre la cessió del local de la incumbencia municipal. Després d'aquesta data les coses es posaren un xic malament, algú tenia interés de veure eis nostres desigs frustráis. En el si de l'Ajuntament la Comissió de Cultura havia demanat 1'informe corresponent per la cessió del local, pero aquest informe havia d'ésser negatiu. Casualment Tactual regidor Dr. Cordomí ens posa alerta. No perdé pas temps la Comissió: de seguida fou visitat l'aleshores Tinent Alcalde, senyor Ventalle per tal que, de poder-ho fer, impedís la desfeta. La disposició del senyor Ventalle també ens fou favorable i pocs dies després ens informava que la biblioteca havia donat un altre pas. Pero si nosaltres érem perfidiosos, també no eren els que ens volien barrar el pas i seria llarg d'enumerar les entrevistes amb el senyor Gassol, les conferencies telefóniques amb el senyor
Rubó i l'anar i venir de Barcelona a Sant Andreu, per tal de no perdre tot el que ja portávem guanyat. El 6 de juny de 1933 el Sr. Rubio ens comuni;ava: «Jo estic encarregat de tractar oficiosa'ment la solució favorable de l'afer i m'hi posaré tan prompte com s'hagi estabilitzat l'Ajuntament.» Els esdeveniments polítics ens havien fet perdre un quan de temps, també! El 5 d'octubre el senyor Rubio ens feia dir que encara estávem com al juny i que esperava la primera ocasió per tal d'enllestir la nostra biblioteca. El 13 de novembre del mateix 1933 ens comunica que la solució ja está trobada i que tot marxa satisfactóriament. La biblioteca, pero, torna encallar-se. Venen les eleccions i entra de regidor el Dr. Cordomí. Abans ja hem vist que d'una manera providencial ens havia ajudat, essent regidor es convertí en una allau que es llancava a la conquesta de la nostra biblioteca, tant temps esperada. A la tenacitat del Dr. Cordomí devem, mes que a ningú, segurament, l'aconseguir definitivament la biblioteca; ell fou qui, de seguida que entra a l'Ajuntament prengué per compte propi la concessió d'ella i a qui hem ajudat quan la seva forca semblava insuficient. En la sessió municipal del dia 25 d'abril del 1934, per fi fou aprovat el projecte i pressupost per a realitzar les obres pertinents al lloc que era designat a la Biblioteca Ignasi Iglesias. El dilluns vinent, després d'aquest acord, les obres d'habilitació del segon pis de la Tinéncia d'Alcaldía de Sant Andreu eren comengades. Independent d'aixó, sabem també que ni ha mes de 5.000 volums preparáis per la nostra biblioteca popular sense comptar els de la biblio-
teca inicial. A mes la nostra biblioteca ha estat creada segons els nostres desigs iniciáis, o sigui: atesa peí Patronat de Cultura de la Generalitat, ben installada, ben dotada de material i podentse demanar llibres a la Biblioteca de Catalunya per mitjá de la nostra, la qual cosa representa peí nostre districte una valuosa adquisició per a la intensificació cultural. A mes estem seguríssims que essent una obra realitzada amb la cooperació de tots els andreuencs — salvant tota mena de diferencies ideológiques — l'estimarem i en treurem tot el profit possible. .
Darrerament aparegué en el «Butlletí de la Generalitat» l'autorització per proveir les vacants de les places de directora i auxiliar de la Biblioteca Popular Ignasi Iglesias, la qual autorització havia estat suspesa a causa deis lamentables fites del passat octubre. Ara esperem el retorn a la normalitat política per tal de veure inaugurada la nostra Biblioteca.
Abans de cloure aqüestes notes, la Comissió Pro Biblioteca Ignasi Iglesias fa constar el seu agra'iment ais editors d'aquest «Llibre d'Or a Ignasi Iglesias» per la gentilesa d'oferir-nos en el patrocinatge i haver admés la nostra collaboració, mes entusiasta que selecta, i haver donat cabuda a les ratlles aqüestes que resumeixen la campanya realitzada amb la finalitat que tots Coneixem. Per La Comissió Pro-Biblioteca Ignasi Iglesias, Francesa MIRO
— 189
Endreca Amics: rebeu l'ofrena de llibres que esperaveu, com roses de cent fulles de nítida blancor, Rebeu-les com estrelles d'un cel peí qual frisaveu, que vostra casa enjoien, emplenant-la de claror. 23 de juny del 1912 — Oferint la Sala de lectura de l'Avenc Nacionalista República de Sant Andreu de Palomar.
Aquest l.iibre d'Or a Ignasi Iglesias, ha estat imprés ais obradors de Gráfiqu&S Ribera de J. Amill Estadella, Previdencia, 8-10 tel. 76199 ¡ acabat el mes de Juny de 1935, emprant tintes de la casa Sadolin SL H o l m b l a d , Ltd. representada per E, Roíg Gingi, Berna, 16 Barcelgna.