Poemes de tardor Biblioteca Ins-Esc Daniel MangranĂŠ
La tardor Bofill, Puig, Serrat
Els arbres es muden de roig i de groc, les fulles tremolen sota un sol de foc. El vent les fa caure, les duu fins al port. Quan surtis de casa, trepitja-les fort! Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop. Les flors espantades, es tanquen de cop.
OCTUBRE Joana Raspall
El camp ĂŠs ple de pomeres. Oh!, que belles! Quina olor! Quan arriba la tardor la fruita madura es gronxa esperant collidor
Cançó de tardor Isabel Barriel
Patina per l’aire, rellisca, ja és vent, arriba i és lladre del sol estiuenc. Carrega magranes, bolets i castanyes, s’amaga pels núvols, escurça els dies i estira les ombres. Es vesteix de pluja, pinta al cel la tristor quan dicta als seus mots el poema de tardor.
La castanyera de la porxada A sota la porxada o també en cada vorera les tardes de novembre trobem la castanyera.
Àngel Daban
Moniatos que ja fumen, castanyes calentones; qui en vol la paperina: au vinga! i que són bones. Caliu de quatre fustes, i una paella negra; amb un sac de castanyes va fent la castanyera.
Adéu orenetes Adéu orenetes. Torneu l'any que ve. La branca florida traurà el cirerer. Rovell a les teules; silenci del niu. Sou fora vosaltres, és fora l'estiu.
Tomàs Garcés
La tardor que jo conec Damaris Gelabert
La tardor que jo conec tĂŠ gust de raĂŻm i cep, d'olivera, pluja fina, de bolets amb julivert. La tardor que jo conec.
La tardor que jo conec, les petjades fan crec-crec, botes d'aigua i un paraigua, i el vent que s'endĂş barrets. La tardor que jo conec. La tardor que jo conec porta figues i fruits secs, mandarines i magranes, i el primer dia de fred. La tardor que jo conec
Goig de tardor Joan Barceló Subirana
La tardor és avançada, al novembre anem a entrar i en la tarda assolellada a l´indret de la finestra, els ocells sento cantar. Són rossinyols o són merles? o potser són uns pinçans ? però el missatge que ens envien, aquest sí, el sento ben clar. S´esforcen cara a la terra per dir-li a la humanitat que el tresor de la natura l´aprenguem a disfrutar. Veure un vol d´unes ocelles o un prat d´un verd molt clar, o un riu, o unes estrelles, i mirar-se un a elles i de la pau disfrutar.
Cançó de tardor Ja ha arribat la tardor vestida de groc i marró, cauen branques, cauen fulles que després trepitgem tots. Ja ha marxat la calor, vent i pluja se l’han endut, nits més llargues, més silenci, flaires que recordem tots. La natura ens durà pomes i raïm del bo, molts bolets, també castanyes que ens agraden molt a tots. Ja ha arribat la tardor vestida de groc i marró, ara anem a passejar que això agrada a tothom.
Noé Rivas
novembre Plugeta hivernal, cortineta fina clara com un vel penjada del cel sense cap arruga. Bes a flor de pell, fresca pessigolla, lleu esgarrifança de no se sap què... Enyoro i no enyoro el blau cel serè.
Joana Raspall
Les fulles seques Àngel Guimerà Les fulles seques fan sardana d'ací d'allà saltironant, i dintre el bosc la tramuntana sembla la cobla al lluny sonant.
Les fulles seques fan sardana; mes, quan l'albada surt després, de les endú la tramuntana espais enlaire per mai més.
I quin seguit de fulles roges que enjogassades porta el vent; les que més corren, semblen boges, altres se'n vénen dolçament.
I l'arbre sec ja torna a viure, fulles i flors arreu badant, i cada brot, quin cants de riure, fent nius les aus i els becs juntant!
I quan el sol se'n va a la posta, l'arbre que enyora el seu fullam, poc a poquet son ombra acosta als balladors damunt del camp.
Després la fruita, que encisera, pengim-penjam al sol que és foc, el préssec ros i la cirera, la pruna clàudia i l'albercoc!
I surt la lluna trista i sola, fulla d'un arbre on ha viscut, que va cercant pel cel on vola les companyones que ha perdut.
Oidà! Quin goig! Fem les rodones, sardanejant de dia i de nit, les mans unint homes i dones, els ulls clavats en l'infinit!
paisaje Federico García Lorca
La tarde equivocada se vistió de frío. Detrás de los cristales, turbios, todos los niños, ven convertirse en pájaros un árbol amarillo. La tarde está tendida a lo largo del río. Y un rubor de manzana tiembla en los tejadillos.
tardor NarcĂs Comadira
Sol de tardor que comences a esgrogueir tants jardins, que endolceixes fulla a fulla tots els recers i els camins, que omples de melangia els passadissos del cor tendrament la seva mort, fes-me entrar a la teva dansa, sol de tardor complaent, ves mirant sense recança els poders que tÊ la ment, apilona'ls amb les fulles que cansades del seu vol, amb un esclat incendies i es perden en fumerol.
Poema 06 Pablo Neruda
Te recuerdo como eras en el último otoño. Eras la boina gris y el corazón en calma. En tus ojos peleaban las llamas del crepúsculo. Y las hojas caían en el agua de tu alma. [...] Tu recuerdo es de luz, de humo, de estanque en calma! Más allá de tus ojos ardían los crepúsculos. Hojas secas de otoño giraban en tu alma.
Amb la tardor vindré Miquel Martí i Pol
Amb la tardor vindré per la vora del riu, pels camps ben plens de boira i amb galls que matinegen, quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes ens allibera del no-res un horitzó de pluja. Amb la tardor i amb els carrers deserts i el silenci a la nit i la certesa de saber-me a recer, com una barca vella en qualsevol port oblidat. L'estiu s'allargà molt i tant de sol m'ha colrat en excés. Tinc les mans matusseres i endurides de la pols dels camins i els ulls cansats de combatre la llum. Amb la tardor vindré i ens partirem de nou el pa de quietud a la mateixa taula. Jo hauré envellit i ploraré sovint i essent de nit passejaré en silenci pels carrers, pels jardins, per les cases antigues.