Contes, llegendes, costums i tradicions de Catalunya
Contes, llegendes, costums i tradicions de Catalunya
Presentació Aquest llibre és un recull de contes, llegendes, costums i tradicions de Catalunya, que han elaborat els alumnes de l’escola Germanes Bertomeu de Mataró durant el curs 2012-13. El motiu d’aquest recull és aprofundir millor en la cultura del nostre país. El llibre està escrit bàsicament en català però hi trobareu també petits textos en anglès Esperem que gaudiu amb la seva lectura.
Sant Jordi 2013
Contes de Catalunya
En Tabalet En Patufet El cargol i l’herba de poniol
En Tabalet UNA CLASSE AMB NOM DE CONTE POPULAR CATALÀ ....
LA MARIA CUA CURTA LI DIU AL FILL, EN TABALET, QUE VA A BUSCAR BUSCAR PASTANAGUES I QUE NO SURTI DEL CAU DEL CAU PERQUÈ ÉS MOLT MOLT PERILLÓS.
EN TABALET SENT UN SOROLL, Sssssss, I SURT DEL CAU A VEURE DE QUE ES TRACTA. ES TROBA AMB LA SERP.
LA SERP AFAMADA AGAFA EN TABALET BEN FORT. SE'L VOL MENJAR. EN TABALET CRIDA BEN FORT: - AJUDA'M MARE, AUXILI!-
LA MARIA CUA CURTA ARRIBA A CORRECUITA. SE LA VEU MOLT ENFADADA I ESGARRAPA A LA SERP. LA SERP DEIXA ANAR EN TABALET I SE'N VA.
LA MARIA CUA CURTA RENYA EN TABALET PERQUÈ NO LI HA FET CAS. EN TABALET LI DEMANA PERDÓ I LI DIU QUE NO HO FARÀ MÉS. LA MARE EL PERDONA I S'ABRACEN. ESTAN MOLT CONTENTS!!!
VISITA A L ‘ HORT ....
NO HEM TROBAT CAP CONILL, PERÒ SÍ EL QUE ELS AGRADA MÉS PER MENJAR: PASTANAGUES
PER CARNESTOLTES, ENS VAM DISFRESSAR DE ....
VISITA A LA GRANJA ....
TABALET, VINE AQUÍ SURT A FORA, SURT A FORA TABALET, VINE AQUÍ SURT A FORA I JUGA AMB MÍ
En Patufet La classe de les barretines (5è B), ha buscat un personatge català que porta barretina, i ha trobat en Patufet.
En Patufet és un personatge popular català, representat per un nen molt menut que porta una gran barretina. És el protagonista d'un dels contes tradicionals catalans més coneguts
EL CONTE DEL PATUFET Hi havia una vegada un nen tant petitet tant petitet, que els seus pares li deien Patufet. Un dia, la mare, metre cuinava, es va adonar que necessitava una mica de safrà. En Patufet li va demanar que el deixés anar a la botiga a comprarne, però la mare no volia que hi anés tot sol perquè, com que era tant petitet, tenia por de que la gent no el veiés i el trepitgés.
El nen, va repetir tantes vegades que la volia ajudar que finalment la mare va deixar que anés a comprar tot sol. Mentre caminava, anava cantant aquesta cançoneta tant fort com podia, per a que els que passessin pel seu costat, s'adonessin de què era allà:
Patim patam patum, homes i dones del cap dret, Patim patam patum, no trepitgeu en Patufet
Al cap d'una estona, en patufet va a tornar a casa molt satisfet amb el safrà i va preguntar si podia portar el dinar al pare, que treballava al camp.
Després d'insistir molt, la va tornar a convèncer per a què el deixés sortir sol. Amb el cistell del dinar, va marxar cantant la seva cançoneta
Patim patam patum, homes i dones del cap dret, Patim patam patum, no trepitgeu en Patufet De cop i volta, quan passava per un camp de cols, va començar a ploure. En Patufet, per a que no es mullés el dinar, es va refugiar a sota d'una gran col i es va quedar adormit.
A prop, un bou molt gros i golafre estava pasturant. Quan va veure aquelles cols tant grans, sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a menjar-se-les d'una en una, i sense adonar-se'n, d'un sol mos es va menjar les cols, el cistell i en patufet. Quan el pare va tornar a casa, molt estranyat va preguntar a la seva dona perquè no li havia portat el dinar tal com feia cada dia. La mare li va explicar que en Patufet havia sortit feia molta estona per portar-li el dinar al camp; els dos es van preocupar molt perquè en Patufet no li hagués passat res, i van sortir corrents a buscar-lo.
Patufeeeet, Patufeeeet, on eeeets, on eeeets...?? -cridavenon eeeets, Patufeeeet? Patufeeeet!!
Pel camí, van trobar el bou, i van sentir en Patufet que deia des de la panxa de l'animal... Sóoooooc a la panxa del boooooou....! Com més s'acostaven al bou, més se sentia la veu d'en patufet Sóc a la panxa del booooou...., on no hi neva ni ploooooou!
El bou, havia menjat tantes i tantes cols, que es va tirar un pet, i en Patufet va sortir disparat. Aleshores, els seus pares que l'estaven esperant al costat del bou, van anar corrents a fer-li molts petons i abraçades. Estaven orgullosos de tenir un fill tant valent.
i... conte contat, conte acabat
Els nens i les nenes de P3-B som la classe dels Patufets. A l’aula hem treballat moltes coses sobre aquest tema: hem explicat i après el conte; hem anat a l’hort a veure les cols, hem anat a veure com és una botiga i hem jugat a fer de botiguers com en el conte, també hem fet una sortida a la granja i hem pogut veure un bou; ens hem disfressat de Patufet i, entre tots, hem elaborat una gran mural per la classe. Mireu, mireu… tot el que hem fet !!
VISITA A L’ HORT
LES COLS
VISITA A LA BOTIGA
RACÓ DE LA BOTIGA
SORTIDA A LA GRANJA (Veiem el BOU)
ENS DISFRESSEM DE PATUFETS
MURAL DE LA CLASSE
El cargol i l’herba de poniol
LA CLASSE DELS CARGOLS P4B
Costums i tradicions de Catalunya
Els gossos d’atura Gegants i gegantes La mona de Pasqua L’esbart dansaire. Let’s dance sardanes!!! El dijous llarder El tió de Nadal. The màgic log Els castellers El pa amb tomàquet Els panellets Els nans i capgrossos Colles de diables i diablesses Sant Simó El correfoc La barretina La cercavila. La passada La cobla
EL gos d’atura català
QUIN ÉS L’ORIGEN DEL GOS D’ATURA? A LES MUNTANYES DELS PIRINEUS, QUE SÓN LES GRANS MUNTANYES DEL NOSTRE PAIS, SEMPRE HAN EXISTIT DUES MENES DE GOS. UN MOLT GRAN I PODERÓS, AMB MOLTA FORÇA, QUE PROTEGIA EL RAMAT DURANT LA NIT
DE
POSSIBLES ATACS DE LLOPS I D’ALTRES ANIMALS, QUE ÉS EL GOS MASTÍ O RAMADER I UN ALTRE GOS DE MIDA MITJANA, MÉS NERVIÓS I MOLT INTEL·LIGENT QUE ELS PASTORS FEIEN SERVIR PER “ATURAR” O “CONDUIR” EL BESTIAR, AQUEST ÉS EL GOS PASTOR O D’ATURAR, I D’AQUÍ VE EL NOM DE GOS D’ATURA. I AIXÒ ÉS EL QUE HA DONAT NOM A LA NOSTRA ÚNICA I MERAVELLOSA RAÇA DE GOS AUTÓCTONA.
TOT I QUE POT FER MOLTES ALTRES FEINES, LA FUNCIÓ MÉS IMPORTANT DEL GOS D’ATURA ÉS “FER VORES” PER TAL D’IMPEDIR QUE EL RAMAT LES TRASPASSI.
PERÒ VA HAVER UN MOMENT, FA MOLTS ANYS, QUE HI QUEDAVEN MOLT POCS EXEMPLARS A CATALUNYA I LA RAÇA VA ESTAR A PUNT D’EXTINGIR-SE. PERÒ PERQUÈ AIXÒ NO ARRIBÈS A PASSAR, FA UNS QUANTS ANYS ES VA CREAR UNA GOSSERA EXPERIMENTAL AMB GOSSOS DEL RIPOLLÈS I DE GIRONA. I AVUI DIA JA PODEM DIR QUE S’HA RECUPERAT TOTALMENT.
COM ÉS EL GOS D’ATURA? EL GOS D’ATURA ÉS UN GOS VIU I INCANSABLE, QUE SENSE MENJAR GAIRE, POT TREBALLAR DE SOL A SOL, PLE D’ENERGIA I FORÇA, FENT OBEIR EL BESTIAR.
ÉS UN GOS MOLT INTEL·LIGENT I ATENT, CAPAÇ DE TREBALLAR EN TOT MOMENT A LES ORDRES DE L’HOME.
EL CLUB DEL GOS D’ATURA CATALÀ UN GRUP DE PERSONES QUE ESTIMAVEN MOLT AQUESTA RAÇA ES VAN AGRUPAR I VAN CREAR AQUEST CLUB PER TAL DE SABER MÉS COSES SOBRE AQUEST GOS I DONARLO A CONÈIXER A TOTHOM. A MÉS, A DIVERSOS POBLES DE CATALUNYA ES CELEBREN CONCURSOS DE GOSSOS D’ATURA PER TAL QUE TOTHOM CONEGUI LES SEVES CAPACITATS I HABILITATS. LES POBLACIONS DELS PAÏSOS CATALANS ON ES CELEBREN AQUESTS CONCURSOS SÓN: - OSSEJA (SUD DE FRANÇA) - PRADES (SUD DE FRANÇA) - LLAVORSÍ (LLEIDA) - CASTELLAR DE N’HUG (BARCELONA) - RIBES DE FRESER (GIRONA) - CASTELLTERÇOL (BARCELONA) - FELANITX (ILLES BALEARS)
(P5 A)
Gegants i gegantes ELS GEGANTS I LES GEGANTES SÓN UNS PERSONATGES GRANS QUE BALLEN EN FESTES. LA CARA I LES MANS ESTAN FETES DE CARTRÓ I EL COS DE FUSTA. ÉS L’ARMADURA. A SOBRE
PORTEN
VESTITS
LLARGS
MOLT
ELEGANTS
I
PERRUQUES.
ELS GEGANTS HI SÓN A MOLTS POBLES I CIUTATS. A LA NOSTRA, MATARÓ, ELS MÉS IMPORTANTS SÓN LA FAMILIA ROBAFAVES. COMPOSTA DE: EN ROBAFAVES, LA GEGANTA, EL MANELÓ I LA TONETA. TAMBÉ A MOLTES ESCOLES, CASALS O
BARRIS
TENEN
ELS
SEUS
GEGANTS EMBLEMÀTICS.
EL DE LA NOSTRA ESCOLA ÉS EL BERTO I SEMPRE VA ACOMPANYAT D’UN GEGANTÓ QUE ES DIU QUIMET. (P5 B)
ELS GEGANTS SEMPRE VAN EN CERCAVILA ACOMPANYATS DELS GEGANTERS I DELS MÚSICS, QUE TOQUEN EL FLABIOL I
EL
TAMBORÍ.
EL
CONJUNT
ÉS
LA
COLLA,
QUE
NORMALMENT TENEN UNA VESTIMENTA PROPIA. SOVINT TENEN EN COMÚ: LA FAIXA I LES ESPARDENYES.
CADA GEGANT POT TENIR UN BALL I UNA MÚSICA PROPIA. LA CANÇÓ MÉS CONEGUDA PER TOTHOM VE D’UNA LLEGENDA. ÉS LA LLEGENDA DEL GEGANT DEL PI QUE TÉ UNA CONEGUDÍSSIMA CANÇÓ BALLADA PER TOTS ELS GEGANTS.
La mona de Pasqua
LA
MONA DE
PASQUA,
PASQUA
DILLUNS
DE
FETA DE PA DE PESSIC BANYAT EN XOCOLATA O SUCRE
CARAMEL· LITZAT,
I
TRADICIONALMENT, INFANT .
SÓN UNES POSTRES TÍPIQUES DEL
AQUEST
DECORAT
AMB
OUS
DURS
PINTATS.
ES DECORAVA AMB TANTS OUS COM ANYS TENIA L'
OUS HAN ESDEVINGUT DE XOCOLATA AMB EL PAS DEL
TEMPS, I FINS I TOTS, ARA ES DECOREN AMB NINOTS FETS DE XOCOLATA O DE SUCRE, DELS
PERSONATGES MÉS CONEGUTS PER LA CANALLA I
PLOMES DE COLORAINES.
EL
FILLOL O FILLOLA REP LA MONA PER PART DEL PADRÍ O LA PADRINA.
AQUESTES
POSTRES SIMBOLITZEN EL FINAL DE LA
SEVA ABSTINÈNCIA.
QUARESMA
I DE LA
ADÉU A LA VELLA QUARESMA
MIREM “LES MONES” A LA BOTIGA
FEM UNA MONA
POSEM XOCOLATA
DECOREM AMB OUS, CARAMELS I PLOMES DE COLORS
MMMMMM
BONÍSSIMA!
L’esbart dansaire Aquest curs la classe de 1r A té el nom de “L’esbart dansaire” perquè el vam triar després de sentir les explicacions sobre la cultura popular de Catalunya. Ens va agradar per poder treballar-ho com a projecte i ens durarà tot el curs. Hem buscat informació per poder fer diferents activitats : Danses, disfresses…
Un esbart dansaire és un grup o associació de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i la difusió de la dansa tradicional popular, i més generalment les tradicions folklòriques, de Catalunya i dels Països Catalans.
L'adopció del terme esbart es deu indirectament al poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un grup de literats amics dels costums tradicionals i de les velles coses, instaurà unes reunions que tenien lloc a la font del Desmai, als afores de Vic (Girona). En aquelles reunions eren comentades les manifestacions literàries i artístiques de la Catalunya renaixent. Per iniciativa del senyor Jacint Verdaguer aquell cenacle fou batejat amb el nom d'esbart de Vic. (1r A)
La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa. Al voltant de cadascuna de les danses catalanes, es dóna una sèrie de circumstàncies, socials, econòmiques, d'espai... que condicionaven i condicionen els balls i les danses.
Entre aquests condicionants, es destaca la diferència de vestuari dels balladors i balladores en els diversos balls i, fins i tot, dins del mateix ball: segons la condició social i l'estatus dels balladors, la zona geogràfica i el tipus de ball. Segons el tipus de danses, es destaquen algunes que tenen vestuari especial i propi; en són un exemple els balls de nans, les moixigangues, les rentadores, les disfressades, les gitanes, els balls de bastons, les danses de cort, etc.
1. Two feet together .
2. Left foot forward.
3. Two feet together
4. Right foot back.
5. Cross left foot.
6. Cross right foot.
Dijous Llarder Tradicionalment, el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, tot i que actualment en nombroses poblacions la festa s'ha ampliat en el nombre de dies de celebració. És tradició prendre la botifarra d'ou en aquest dia a més d'altres de semblants com la blanca o la negra. També és costum prendre truita de botifarra i d’altres tipus de menjar fets amb ou.
Per postres, es menja la coca de llardons amb pinyons.
A la nostra escola cada any celebrem l’inici de l’arribada d’en carnestoltes sortint a un parc públic de Mataró per a menjar-nos l’entrepà tradicional. (1r A)
DIJOUS LLARDER / GRAS (5è B)
Tradicionalment el dijous gras o dijous llarder era el primer dia del Carnaval, Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient … Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
El tió de Nadal
En Catalunya existeix una antiquíssima tradició que es celebra a les dates de Nadal. És el caga Tió.
El tió era originàriament un tronc que cremava a la xemeneia de la casa i regalava calor , llum i simbòlicament, tot el necessari per a la celebració ( Dolços, fruits secs, neules, torrons…) Va començar com una celebració del solstici d’hivern. Amb l’arribada del cristianisme , aquestes tradicions es van continuar però adaptades a la celebració del Nadal. Consisteix en un tronc al que se li han dibuixat uns ulls, unes celles, incorporant dues potes davanteres i un nas. Es coronat amb la típica Barretina catalana i vestit amb una flassada perquè no tingui fred. Durant uns dies abans de Nadal se l’alimenta amb sobres dels àpats ( peles de fruita, etc …).
La família es col·locava al voltant del Tió i aquest era colpejat amb un bastó mentre es cantava una cançó.
Caga tió Caga tió, tió de Nadal posarem el porc en sal. La gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi, toca, toca Valentí. Passen bous i vaques, gallines amb sabates, i galls amb sabatons. Correu, correu, minyons, que la tieta fa torrons; el vicari els ha tastat, diu que són un poc salats. Ai el brut, ai el porc, ai el cara, cara, cara, Ai el brut, ai el porc, Ai el cara de pebrot!!
Caga tió Caga tió , ametlles i torrons No caguis avellanes que són massa salades Caga torrons que són més bons !!!
El tió caga petits regals. A l’actualitat solen ser joguines. Els més petits ho viuen amb molta il·lusió, ja que el tió és quelcom màgic; mai veus com menja tot el que se li deixa a la safata. Apareix de sobte uns dies abans de Nadal i marxa després d’haver cagat els regals i ... fins el proper any. (1r B)
Els castellers Els castellers són un grup de persones de diferents edats que fan torres humanes. A Catalunya hi ha molts castellers i quan fan un castell aguanten l’equilibri uns damunt dels altres agafats per les espatlles. S’ajuden de la faixa que porten a la cintura per anar pujant.
Parts d’un castell. La pinya és una de les parts més importants del castell perquè és a la base i aguanta l’estructura. Sobre la pinya hi ha el folre, segons, i les manilles, terços.
A dalt de tot hi ha l’enxaneta. Els castellers van pujant descalços. L’enxaneta porta casc i aixeca el braç, fa l’aleta, quan el castell està
coronat. Hi ha diferents tipus de castells, algunes estructures són simples com el piló, la torre, el tres de... i d’altres de combinades com el quatre de ..., el cinc de... o el sis de....
Els castellers van realitzant el seu castell acompanyats d’una música que indica l’evolució del castell als que estan a sota. Per això utilitzen dos instruments: la gralla i el tabal.
Cada colla castellera té un vestuari propi, tots porten camisa del mateix color, pantalons blancs, i la faixa i el mocador també iguals.
A Catalunya hi ha 72 colles castelleres, n’hi ha que van vestits amb camises verdes, blaves, grogues, taronges, liles, etc, però tots porten els pantalons blancs.
Les faixes també poden ser negres o vermelles i els mocadors també són de diferents colors.
Cada colla castellera, a més, té el seu distintiu, el logotip propi de la colla.
El pa amb tomàquet
Què és? El pa amb tomàquet és una típica recepta de la cuina catalana. És un dels plats tradicionals de Catalunya. Consisteix en una llesca de pa sucat amb mig tomàquet madur i amanit amb oli d'oliva i sal. Quins ingredients necessitem?
Pa
Tomàquets madurs
Sal Oli d’oliva
Com es prepara? Primer hem de tallar el pa en llesques. Després agafem un tomàquet madur i el tallem per la meitat. A continuació suquem la llesca de pa amb el tomàquet i, per acabar, amb el saler posem una miqueta de sal i amb el setrill tirem un rajolí d’oli d’oliva.
BON PROFIT !!! Com ho hem fet?
Llegim com es prepara el pa amb tomàquet.
Relacionem els passos per fer el pa amb tomàquet.
Ara ja podem preparar-ho
Una vegada tenim clar com es fa ens ho posem a preparar...
Els panellets
Els alumnes de segon durant una estona vam fer de cuiners i ens van sortir uns panellets boníssims. Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massapà i altres ingredients que els donen un sabor i aroma característics. Són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya. La base més característica dels panellets és una barreja d'ametlles crues mòltes, sucre i clara d'ou batuda a punt de neu. Sovint, i perquè sigui més econòmic, s'hi afegeixen patates bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn. Els més populars són els panellets de pinyons que estan fets de la base del panellet arrebossada de pinyons i envernissats de clara d'ou. Ara us explicarem com els hem fet…
S’aixafa la patata bullida.
S’aboquen els ingredients en un bol i es barregen.
Quan la massa ja està al punt, fem la forma del panellet, “boletes”.
Els guarnim i‌
Ja ens els podem menjar!!!
Els nans i capgrossos Els alumnes de 3r estem treballant la història i tradició catalana i teníem molt d’interès per conèixer una mica més sobre els nans i els capgrossos, sobretot els de la nostra ciutat: Mataró.
NANS I CAPGROSSOS
Des del moment en què van aparèixer, sempre han acompanyat la Família Robafaves… La primera notícia de l'existència de nans de Mataró és de 1864. Eren tres parelles: ells anaven vestits de comtes i elles amb còfia. A Mataró en diem nans perquè la majoria ho són. De capgrossos, és a dir, que el cap descansi sobre les espatlles del portador, només ho són en Patufet, el Macer Seriós i el Macer Riatller.
L’any 1900 són restaurats. La indumentària va a càrrec de Jaume Llagostera i la pintura de les testes, de Josep Vinardell. L’any 1930 hi ha una reforma dels nou nans d’aquests moments, dirigida per Josep Diamant i Llobet, que en renova els vestits, el calçat i les perruques. A partir dels anys 1950, hi ha moltes transformacions d’uns nans per altres. Neixen el Xinès, el Pierrot, el Moro, el Bufó, el Follet... Apareix i torna a desaparèixer un capgròs calb, amb uns llargs ullals, molt lleig.
Actualment, els Nans de la ciutat s贸n 18 personatges petits i rabassuts que deleixen els m茅s petits amb les seves corredisses i balls.
• La Vella Verda, la Vella Blava, la Bruixa i la Mulata, que encara conserven l’aparença inicial, i el Pagès, el Xinès, el Moro i el Bufó, són els primers en aparèixer. • El Macer Seriós i el Macer Rialler, que juntament amb en Patufet, arriben a Mataró amb tren per la Festa de Les Santes, de l’any 1922 i que acompanyaven els jurats, equivalen als regidors actuals, obrint pas en les funcions públiques. I en Patufet, com tothom sap, és un dels personatges més populars del públic infantil, popularitzat pel setmanari que porta el mateix nom. Són els únics membres de la colla que no són estrictament nans. • El Follet apareix el 1949 i es torna a recuperar, de mans de Manuel Casserres, el 28 de juliol de 1984, per a la Capgrossada de Les Santes d’aquest any, juntament amb l’Arlequí o Pierrot, el Comte i en Carrau. • Per Sant Jordi de 1992, la Sala Cabañes regala a la ciutat en Jonàs i en Mataties, amb motiu del 75è aniversari de l’entitat. Els nans d’aquests dos personatges populars d’Els Pastorets de Mataró són obra, també, de Manuel Casserres. • En Biada es tracta d’una donació que el setmanari Capgròs fa el 26 de juliol de 1998. Obra de Sergio Laniado, representa el famós impulsor de la primera línea de ferrocarril de la península, Miquel Biada.
Ball de nans
A la Família Robafaves i als Nans els acompanya la música dels flabiolaires. Les figures també tenen uns balls propis: el ball de Grossos (en Robafaves i la Geganta), el ball de Petits (la Toneta i en Maneló), el ball de Quatre (els quatre Gegants alhora) i el ball de Nans.
ALUMNES DE 3r
Colles de diables i diablesses Els diables és una tradició arrelada a Catalunya. L' origen dels balls és incert i arriscat. Alguns diuen que vé d’una tradició francesa com un ritual pagà que duien a terme els pagesos per purificar les seves terres, o fins i tot, l’escriptor Joan Amades, un escriptor català que recuperava tradicions i rondalles catalanes, ja parlava al 1150 de l'acte que va ser representat en el banquet del casament del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV amb la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó i Catalunya. Actualment, els diables, diablots o dimonis desfilen capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena; de forma estrepitosa i sorollosa, captivant a tot el públic assistent obrint pas a les processons, cercaviles, correfocs, i festes majors o celebracions de molts indrets, on la gent, dracs i els diables actuen corrent, saltant i ballant conjuntament sota el foc de material pirotècnic. Els diables, són els responsables de qualsevol activitat de foc. Són els encarregats de fer servir el foc de la festa mentre ballen al ritme de tabals, amb els seus balls i corredisses engrescant als espectadors a que s’uneixin a la cercavila, fent gresca i disbauxa, tot sembrant foc i guspires les places i els carrers de pobles i ciutats. Els diables compten amb un o una cap de colla, que té la funció de dirigir l’actuació. Prepara la pirotècnia, les figures, els ritmes i l’ intensitat de foc. I sobretot, té cura que es compleixin les mesures de seguretat donant les instruccions a la resta de la colla.
A Mataró, al llarg dels anys s’han creat algunes colles com, les diablesses de Mataró, la colla del Basilisc, la de Cerdanyola, la colla infantil dels Diablons,... Nosaltres farem incís en una d’elles per la seva singularitat. Les Diablesses de Mataró.
Les diablesses de Mataró va ser formada exclusivament per dones, l’any 1985 el dia de la Crida de les festes de les Santes (patrones de la ciutat). Fa ara 28 anys que un grup de noies inquietes van reivindicar tenir un paper actiu dins la Festa Major de Mataró. Amants del foc i de la festa, crear un grup de diablesses ben insòlit: fins llavors no hi havia tradició de grups de diables a Mataró, i a l’hora de crear-ne un es va decidir que només les dones formessin part.
La colla de diablesses està format per 36 dones de totes les edats a partir de 18 anys. Al costat de les Diablesses sempre van els Tabalers do Maresme, un grup de percussió que són els encarregats de posar ritme, a les activitats de foc. Són puntals de la colla. Amb els seus ritmes, fan que la gent s’engresqui i participi a l’acte. Des del primer moment la colla ha tingut una cura especial en la seva indumentària: va ser l’artista mataronina Néfer qui va crear els seus vestits, amb els colors de la nit i el foc. Els motius pintats i cosits, les banyes i la cara de la caputxa aconsegueixen complir una doble funció: simpatia a la llum del dia, als ulls de l’adult i del nen, i personificació dels portadors del foc dels inferns a la nit, durant el correfoc, sota cortines d’espurnes i espetecs de trons eixordadors. També duen una maça, un mànec de fusta llarg, on a la part superior surt un ferro on s’ubica la pirotècnia. Acostumen a posar una agulla d’estendre la roba impedeix que s’escapi el petard.
Nosaltres, els alumnes de 4t, vam escollir les Diablesses de Mataró, per saber-ne més sobre aquesta tradició. Per aquest motiu, vam contactar amb la cap de colla de les diablesses i li vam fer una entrevista. D’ aquí n’ hem tret tota la informació per el nostre projecte.
La Iolanda ens va dir que un dia molt especial per les diablesses, a més dels dies de festa major, és la fogonada de Sant Jordi que es celebra el 23 d’abril pels carrers de Mataró, i consisteix en l’escenificació de la llegenda de Sant Jordi, on les diablesses tenen un paper molt important. Som, som, dones de foc, foc, ... i el que no vulgui foc que no vingui al correfoc. Si et vols divertir sempre hi ha la Negra Nit . Atenció Mataró! Diablesses en acció!!
27th July is a very busy day for these women. We made an interview to Iolanda Font, the leader of the group, to know their timetable. • What time do you get up? I get up at half past seven. • What time do you have breakfast? I have breakfast at eight o’clock. • What time do you get dressed? I get dressed at twenty past nine. • What time do you go to ofici? I go to “ofici” at half `past nine. • What time do you have lunch? I have lunch at half past two. • What time do you go to “ la passada”? I go to the precession at half past six. • What time do you have dinner? I have dinner at nine o’clock. • What time do you go to bed? I go to bed at three o’clock.
Sant Simó Qui va ser sant Simó? •
L'apòstol Simó és un dels dotze apòstols. Abans d'unir-se a Jesús pertanyia al grup dels zelotes, que lluitaven contra Roma.
•
Va predicar a Egipte, Líbia i, possiblement, a Pèrsia.
•
Va morir com a màrtir en la costa de Mar Negre en el territori de l'actual Abkhàzia.
L’ERMITA
On està? •
L'Ermita de Sant Simó és una petita església d'una sola nau situada a l'extrem est del Camí Ral i al costat de la riera de Sant Simó, al barri de l'Havana, dins del municipi de Mataró, a la comarca del Maresme.
•
Aquesta antiga capella marinera és un lloc de devoció entre la gent de mar.
Quan es va construir?
•
L’any 1611, es fan les obres que conformen el temple que avui dia podem contemplar.
•
La façana va ser restaurada el 1951 i decorada amb uns esgrafiats de Francesc Serra que representen un pescador i la seva família.
•
L’ermita de Sant Simó ha conservat objectes i documents que reflecteixen tot tipus d’activitat marinera al llarg dels segles. Una col·lecció d’exvots aporta informació sobre la intervenció del sant en empreses marineres, naufragis o, fins i tot, en activitats corsàries.
•
L’any 1691 Pere Silvestre, patró de la nau“Sant Cristòfor” es va enfrontar contra unes galeres de pirates barbarescs a les ordres de Suliman Anaut, just davant Mataró. Aquest fet d’armes quedà recollit en un exvot esculpit a la llinda de la sagristia de l’ermita de Sant Simó.
LA COCA DE MATARÓ Què és una coca? •
La coca és un vaixell rodó, que es va usar molt, del segle XIII al segle XV.
•
La coca s'utilitzava per transportar soldats i mercaderies.
•
Apareixen a la Mediterrània al segle XIII.
•
Aquesta embarcació comptava amb una tripulació de cent a cent cinquanta homes.
Què és la Coca de Mataró?
• • •
És l'exvot més important de l’ermita. És una maqueta d’un vaixell del segle XV,de 1'20 m de llargària. És la miniatura naval més antiga d'Occident.
Com és? •
És un vaixell de fusta. de forma de mitja nou.
•
Té només un sol mastil. Al cim del màstil hi ha la gàbia.
•
És una embarcació de tres cobertes, popa.
amb castells a proa i a
Quan es va construir ? •
Es va construir a les drassanes de Mataró al segle XV, cap a l’any 1450.
On la podem veure? •
La “coca” va desaparèixer de l’ermita de forma misteriosa a principis del segle XX.
•
Ara la podem veure a Holanda, al Museu Marítim "Prins Hendrik" de Rotterdam.
•
A l’Ermita de Sant Simó hi ha una copia feta l’any 1989 pel mataroní Joan Tresserras.
El sabre
Què és el sabre? •
El sabre es un tortell típic de la gastronomia mataronina.
•
Es fa només el dia de Sant Simó, el 28 d'octubre, en una festa amb sardanes, castellers i animació a l'ermita dedicada a aquest sant, als afores de Mataró.
Com és? •
Te forma de sabre.
Què representa? •
Representa l’espasa que portava en Simó, quan els mariners de la ciutat l’invocaven perque els protegís dels atacs dels pirates que arribaven a la costa del Maresme.
De què està fet? •
Està elaborat amb pasta de brioix farcida de massapà o de cabell d’àngel i per sobre hi posen trossos de fruita confitada i sucre llustre.
Quin és el seu origen? •
Els pastissers de Mataró van inventar-se el sabre fa 300 anys .
•
Van decidir fer un tortell en forma de sabre que simbolitzes la història entre pirates i mariners.
•
Antigament sembla que el tortell tenia la mateixa forma però es feia amb mel i ametlles, i es deia torrat.
ELS GEGANTS EL PALER Qui és el Paler? •
És un gegant històric de Mataró.
•
En Paler, juntament amb la seva dona Maria de Mata, són des de fa anys, els gegants de l'ermita de Sant Simó.
Què representa? •
Representa la figura d'un pescador .
•
El Paler porta a les mans el gran pal que els pescadors utilitzaven per avarar les barques, un antic costum dels pescadors de Mataró.
Com és? •
Té un posat seriós i tancat, d'aspecte una mica deixat, bast i poc delicat, i porta entre les mans un pal d'avarar.
Quina alçada té? •
3, 60 metres
Quan es va construir? •
L'antic Paler va ser batejat el dia 26 d'octubre de l'any 1982, durant les festes de Sant Simó.
Qui el va construir? •
El Paler va ser encarregat al popular ninotaire Josep Cardona, més conegut com en Nona.
•
L'any 1993 va ser restaurat.
•
L'any 2006 es va fer una rèplica amb uns petits retocs de vestuari (camisa blava) i amb un pes molt més lleuger
LA MARIA DE MATA Quí és la Maria de Mata? •
És una geganta companya d’en Palet. Pertany a l’Ermita de Sant Simó.
Què representa? •
La Maria de Mata representa una pagessa del Veïnat de Mata.
Com és? •
Té un aspecten alegre i obert.
•
Porta un brusa verda amb floretes blanques, una faldilla de color verd fosc i un davantal blanc de puntes.
•
Duu un cistell amb verdures i un ram de flors.
Quina alçada té? •
3, 40 metres
Quan es va construir? •
La Maria de Mata, o "la Maria" com es coneix més popularment va ser creada el 1986.
Qui la va construir? •
Va ser creada pel ninotaire Josep Cardona el mateix constructor del Paler. L'any 1994 va ser restaurada.
•
L'any 2008 la vella Maria de Mata va deixar pas a una rèplica d'ella mateixa amb un pes molt més lleuger.
There’s a very popular catholic church near the sea, in Mataró. In XVI th and XVII th centuries, fishermen used to ask for St. Simon’s help against the pirates attacks.
El Correfoc
“Som els nens i les nenes de 5à A. A la classe tenim un nom; “El Correfoc”. Perquè? Doncs perquè ens agraden molt les Santes, que és la festa major de la nostra ciutat, Mataró. I sobretot perquè el Correfoc és el més divertit de les Santes; és divertidíssim!!! I ara us explicarem com és el correfoc i totes les figures que hi participen.” Les Santes, se celebren cada any del 24 al 29 de juliol. Un dels actes més i divertits que tots esperem, és l’Escapada a negra nit, el dia 25 de juliol, on es fa el Correfoc amb la Momerota, el Drac, les Diablesses de Mataró amb els seus convidats i els tabalers.
LES DIABLESSES La colla de les diablesses de Mataró, esta formada únicament per noies. Va néixer l’any 1985 i té una música de tabals interpretada pels Tabalers do Maresme on si que hi ha nois. Surten al Correfoc a l’Escapada a negra nit. Són les que conviden a la festa a les diferents colles de Diables d’altres poblacions. Salten i fan gresca per animar la gent que les segueixen una mica espantats durant els correfocs.
Tenen un ball propi; els seus salts i giragonses multipliquen l’efecte fantàstics i enlluernador de les espurnes que llencen amb les seves masses.
EL DRAC La figura del drac està inspirada en el petit drac que hi ha al casc d’en Robafaves. Aparegué a la ciutat als voltants de Sant Jordi de l’any 1991. Al drac li agrada passejar pels carrers de la ciutat, sortir de nit i compartir els seus balls de focs amb la gent ben a la vora. Fruit dels seus festejos de festa major n’ha sortit el petit Dragalió.
EL DRAGALIÓ El dragalio és el fill del Drac. És la comparsa més jove de la Festa Major, va néixer de l'ou fa tan sols sis anys. És una figura de foc infantil juganera i divertida que aparegué per Les Santes es dia 25 de juliol de l’any 2007. El porten nens i nenes. Ell i el seu pare el drac, tenen l’acompanyament musical dels tabalers. Els petards que porta originalment s’anomenen Patum.
LA MOMEROTA I LA MOMEROTETA La Momerota i la Momeroteta són dues figures, mare i filla, que tenen el cap de bou i el cos de mulassa. El mot momerota s’utilitza en la zona del Maresme per designar allò estrany. La Momerota de Mataró sorgeix l’any 1979. La seva presentació oficial va ser el 25 de juliol de 1979. Tres anys més tard, per les festes de les Santes del 1982, la Momerota va portar al món una filla, la Momeroteta. Totes dues tenen els seus balls propis. A les banyes porten petards i els agrada molt empaitar i espantar la gent.
.
ELS TABALERS Els primers anys per les Santes, només hi havia uns músics de diversos grups que es trobaven pel Correfoc, però l'any 1987 es va crear un grup de tabalers que acompanyen les diablesses, són els Tabalers do Mataró. Els tabalers durant les Santes acompanyen les figures del Drac i el seu fill, els Dragalió, la Momerota i la Momeroteta. Acabada l’Escapada a negra nit, pugen Riera amunt la durant la nit boja fent-se sentir amb bon ritme i gran soroll.
La barretina QUÈ ÉS LA BARRETINA? La barretina és un barret normalment fet de llana, adopta la forma de bossa per ser posada al cap, i és el símbol més representatiu de la roba tradicional catalana. Normalment son de color vermell o morat, tot i que
en
alguns
casos
s'utilitzaven
d'altres
colors. Les seves diferències de tonalitat venen degudes, generalment, a l'estament social del portador. Les vermelles, antigament, les portaven pagesos, pastors, mariners, i gent del poble, en canvi, les morades les duien gent amb un nivell adquisitiu més alt.
PERSONATGES QUE PORTEN BARRETINA
EL TIÓ
EN PATUFET
EL CAGANER
DIFERENTS MANERES DE DUR LA BARRETINA
Expressions i frases fetes sobre les barretines Passar per la barretina Pensada espontània No en cap a la barretina No arribar a entendre una cosa Voler molta barretina Demanar molt seny Posar-s’ho a la barretina Tenir-ho present. Tant se val barretina vermella com vermella barretina Forma casolana de dir que l’ordre dels factors no altera el producte. Haver-hi més caps que barretines Error de càlcul. Barretina de costat, fa enamorat Dur la barretina ben plegada i una mica de costat era desig de voler trobar promesa.
ALTRES ELEMENTS DEL VESTIT CATALÀ
ESPARDENYA
FAIXA
(5è B)
El Cercavila Un cercavila és el seguici de figures, balls i músics, i de la gent que el segueix i fa gresca.
En els cercaviles hi podem trobar nans, cap-grossos, gegants, diables, diablesses, dracs i dragalions, momerotes, àligues, balls de bastons, balls de cavallets, castellers i molts altres grups de gent que participen així en les festes públiques.
Els músics que els acompanyen són grallers, batucades, bandes, flabiolaires i ministrers.
A Mataró, els cercaviles els comencen les Diablesses, els Dracs i les Momerotes, perquè són els elements de foc. A continuació vénen els Nans, després els Gegants i, al darrera de tot, l’Àliga.
Les Diablesses són guapes i molt trapelles: persegueixen la gent per tirar-li foc. La seva roba és molt bonica, porten llunes a la capa.[Joaquín, Yi]
Els dracs de Mataró són dos: el Drac, que és gros, alt, fort, verd i negre, i espanta tots els nens quan treu foc pels queixals. El Dragalió, que és de color de caramel de menta, no és tan terrible com el Drac, perquè és petit i divertit; agrada als nens petits perquè els fa somriure. Però a tothom agraden els dracs perquè fan molta gresca en els cercaviles.[Rodrigo & Samir]
La Momeroteta és la figura més alegre; de tan contenta que va, treu la llengua fora i es diverteix amb qualsevol cosa. Balla com una boja i, com la seva mare, tira foc per les banyes.[Michelle]
La Momerota és una bèstia molt grossa, guapa i àgil. La Momerota s’escapa sempre del seu lloc al cercavila, i no vol entrar a l’ajuntament. [M.elHarrak, Michelle]
Els nans són el Macer Rialler, el Macer Seriós, el Pierrot, el Pagès, en Patufet, les Velles Blava, Verda i Negra, la Mulata, el Xinès, el Bufó, en Carrau, el Follet, el Moro, el Comte, en Biada, en Jonàs i en Mataties. Els nens petits els tenen por perquè són tan estranys, amb aquell cap tan gros i els braços i cames tan petits.
El Macer Rialler és el nan més somrient, no deixa mai de somriure. Balla amb tots els Nans i quan surt a passejar va sempre amb en Patufet i el Macer Seriós, perquè van arribar junts a Mataró.[Ainoa] En Patufet és el nan més alt. En Patufet va acompanyat dels dos Macers i tots els Nans es riuen d’ell perquè és tan diferent. Balla fent petits salts i piruetes i és el nan més important, perquè els nens petits es posen molt contents amb ell.[Joan] La Vella Blava és molt lletja.[Omaima] La Vella Verda és grassa. Porta un vestit de ratlles verdes i mai no es posa maquillatge. És molt petita i balla amb els Nans; li agrada molt ballar.[Khaoula] La Vella Negra sempre va amb les altres Velles i la Mulata i, sobretot, balla amb elles. Va vestida tota de negre, fins i tot el caputxó. Té els ulls verds com un gat i sempre porta les galtones ben vermelles. Com que és tan petita diuen que és un Nan.[Hajar] La Mulata és de color de xocolata; es passeja pel carrer fent gresca entre les persones. Als nens petits no els fa por perquè es pensen que és una figura de xocolata.[Aisatu]
El Bufó riu molt perquè li agrada molt ballar amb els seus companys, i també és molt bonic, perquè li queda molt bé la seva roba de dos colors i amb picarols.[Sandeh]
Els gegants són la Toneta, en Maneló, la Geganta i en Robafaves.
La Toneta és la filla de la Geganta.[Etna] La Geganta és molt valenta i elegant; és la més valenta de Mataró, i sap ballar molt bé amb en Robafaves. I la seva filla la Toneta també en sap molt, de ballar amb en Maneló.[Oussama] En Robafaves és un dels gegants més antics i més importants de Catalunya. La seva dona és la Geganta, i tenen una filla que es diu Toneta.[M. Ichtioui] L’Àliga és marronosa, amb el bec groc i llargarut; porta una corona daurada al cap. Balla amb la cobla de ministrils, i ballant és la més elegant.[Anas]
It is a parade that is held on 27th July in Mataró. It’s very popular. Lots of musicians participate in “La Passada”. This day, 27th July, is Les Santes Day, Santa Juliana and Santa Semproniana. They are the patron saints in Mataró. It’s a holiday and every family use to go and participate in the popular activities.
The Passada comes with music. The fife and drum playing flabiolaires accompany the loand is a group of wind and percussion instruments: The Batucada is the percussion music accompanying the diablesses. Many people in the city follow “ La Passada “ , specially famílies witch children because the children love giants and dwarfs. In “La passada” you can see diablesses. They are a group of women. They walk in the procession and sometimes they do “correfocs”. It’s very dangerous, because they carry fireworks. Some peole get burnt. “The capgrossos” also walk in “La Passada”. They’re a group of tower building people. They make human towers. About 300 young and old people, even children, belong to this group. When they hear the sound of the music, they know how the building is going. Other activities in Les Santes are: correfocs, castellers, la ruixada, la baixada tabalada, la nit boja and many other cultural exhibitions such as theatre or concerts.
El cercavila
The ‘cercavila’
Un cercavila és el seguici de figures, balls i ‘Cercavila’ means literally ‘going músics, i de la gent que el segueix i fa around the town’; it’s a civil gresca. procession of figures, dances ,
En els cercaviles hi podem trobar nans, cap-grossos, gegants, diables, diablesses, dracs i dragalions, momerotes, àligues, balls de bastons, balls de cavallets, castellers i molts altres grups de gent que participen així en les festes públiques. El músics que els acompanyen són grallers,batucades, bandes, flabiolaires i ministrers. A Mataró, els cercaviles els comencen les Diablesses, els Dracs i les Momerotes, perquè són els elements de foc. A continuació vénen els Nans, després els Gegants i, al darrera de tot, l’Àliga. Les Diablesses són guapes i molt trapelles: persegueixen la gent per tirar-li foc. La seva roba és molt bonica, porten llunes a la capa.[Joaquín, Yi]
musicians and all the crowd following them festively. Among it one may find dwarfs, bigheads, giants, demons, female demons, dragons and litle dragons, ox-like figures, eagles, stick dances, bobby horse dances, human castles, and a lot of other sides of people contributing to such public celebrations. They move and dance to shawm players, percussion teams, bands, taborers and misntrels. In Mataró the ‘cercavila’ begins with fire-holding items: Diablesses, Dracs and Momerotes; following them Nans, Gegants and, on the very back, Àliga.
Diablesses are lovely and very mischievous: they chase people to sprinkle them fire. Their clothes are pretty, they wear moons on the cloak. Els dracs de Mataró són dos: el Drac, que Mataro’s dragons are two: Drac, és gros, alt, fort, verd i negre, i espanta tots which is big, high, strong, green and els nens quan treu foc pels queixals. El black, and frightens the children Dragalió, que és de color de caramel de throwing fire through its mouth. menta, no és tan terrible com el Drac, Dragalió, which is mint-sweet perquè és petit i divertit; agrada als nens coloured, in not so horrible, as it is petits perquè els fa somriure. Però a tothom small and funny. Litle children enjoy agraden els dracs perquè fan molta gresca with it because it makes them smile. en els cercaviles.[Rodrigo & Samir] Anyway, everybody likes dragons for they make a lot of fun in ‘cercaviles’. La Momeroteta és la figura més alegre; de Momeroteta is the cheerfullest figure; tan contenta que va, treu la llengua fora i es she’s so happy than her tongue is diverteix amb qualsevol cosa. Balla com always hanging out and enjoys una boja i, com la seva mare, tira foc per anything. She dances foolishly and, les banyes.[Michelle] like her mother, she throws fire through her horns. La Momerota és una bèstia molt grossa, Momerota is a huge, smart and agile guapa i àgil. La Momerota s’escapa sempre beast. Momerota often escapes from del seu lloc al cercavila, i no vol entrar a her place in the procession, and she
l’ajuntament a dormir. [M.elHarrak, Michelle] Els nans són el Macer Rialler, el Macer Seriós, el Pierrot, el Pagès, en Patufet, les Velles Blava, Verda i Negra, la Mulata, el Xinès, el Bufó, en Carrau, el Follet, el Moro, el Comte, en Biada, en Jonàs i en Mataties.Els nens petits els tenen por perquè són tan estranys, amb aquell cap tan gros i els braços i cames tan petits.
doesn’t like to go to sleep in the town hall. Dwarfs are Smiley and Serious Macebearers, Pierrot, Peasant, Patufet, Blue, Green and Black Old Women, Mulata, Chinese, Bufó, Carrau, Pixie, Moor, Earl, Biada, Jonàs and Mataties. Litlle children fear most of them because they look so strange with their big heads and so short arms and legs.
El Macer Rialler és el nan més somrient, no deixa mai de somriure. Balla amb tots els Nans i quan surt a passejar va sempre amb en Patufet i el Macer Seriós, perquè van arribar junts a Mataró.[Ainoa]
Smiley Macebearer is the happiest dwarf, he’s always smiling. He dances with other dwarfs and walks around with Patufet and Serious Macebearer, for they arrived together in Mataró. En Patufet és el nan més alt. En Patufet va Patufet is the tallest dwarf. acompanyat dels dos Macers i tots els Nans Macebearers accompany him. Other es riuen d’ell perquè és tan diferent. Balla drwarfs laugh at him because he is so fent petits salts i piruetes i és el nan més different. When dancing, he jumps and important, perquè els nens petits es posen twirls. He is the most important dwarf molt contents amb ell.[Joan] because all the little children are very happy with him. La Vella Blava és molt lletja.[Omaima] Vella Blava is very ugly. La Vella Verda és grassa. Porta un vestit de Vella Verda is fat. She wears a greenratlles verdes i mai no es posa maquillatge. striped dress and never makes up. És molt petita i balla amb els Nans; li She’s small and dances with other agrada molt ballar.[Khaoula] dwarfs; she loves dancing. La Vella Negra sempre va amb les altres Vella Negra goes always with other Velles i la Mulata i, sobretot, balla amb Velles and Mulata; indeed she dances elles. Va vestida tota de negre, fins i tot el with them. She’s all black dressed and caputxó. Té els ulls verds com un gat i has got green eyes like a cat and rosy sempre porta les galtones ben vermelles. cheeks. As she’s so small, she’s called Com que és tan petita diuen que és un a dwarf. Nan.[Hajar] La Mulata és de color de xocolata; es passeja pel carrer fent gresca entre les persones. Als nens petits no els fa por perquè es pensen que és una figura de xocolata.[Aisatu]
El Bufó riu molt perquè li agrada molt ballar amb els seus companys, i també és molt bonic perquè li queda molt bé la seva roba de dos colors i amb picarols.[Sandeh] Els gegants són la Toneta, en Maneló, la Geganta i en Robafaves.
Mulata is chocolate-coloured skin. She walks around the streets making fun among people. Little children don’t fear of her because they feel she’s chocolate-made. Bufó laughs because he loves dancing with his fellows. He’s very beautiful because his two-colour, bell-hanged clothes suits him very well. Giants are Toneta, Maneló, Geganta and Robafaves.
La Toneta és la filla de la Geganta.[Etna] La Geganta és molt valenta i elegant; és la més valenta de Mataró, i sap ballar molt bé amb en Robafaves. I la seva filla la Toneta també en sap molt, de ballar amb en Maneló.[Oussama]
Toneta is the daughter of Geganta. Geganta is very brave and elegant; the bravest in Mataró. She knows how to dance beautifully with Robafaves. Her daughter Toneta also dances very well with Maneló. En Robafaves és un dels gegants més antics Robafaves is one of the most ancient i més importants de Catalunya. La seva and important giants of Catalonia. His dona és la Geganta, i tenen una filla que es wife is Geganta; they have got a diu Toneta.[M. Ichtioui] daughter, Toneta. L’Àliga és marronosa, amb el bec groc i Àliga is brownish, has got a yello and llargarut; porta una corona daurada al quite long beach; she wears a golden cap. Balla amb la la cobla de ministrils, i crown on her head. She dances to a ballant és la més elegant.[Anas] minstrel band and her dance is the smartest one.
La cobla La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents balls i danses tradicionals, en especial de la sardana, que és la dansa nacional dels catalans ballada en grup i en cercle tancat per nombroses parelles que, amb les mans enllaçades, s’executen passos curts i passos llargs.
EL FLABIOL És un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell, i de la famílies de les flautes tocades amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tamborí. El que toca el flabiol es diu flabiolaire. Fa entre 20 i 25 centímetres de llargada i acostuma a tenir cinc o sis forats a dalt i tres a sota, mentre que la majoria d'altres flautes d'aquesta tipologia d'una sola mà acostumen a tenir només tres forats. (Foday i Gerard)
EL TAMBORÍ És un instrument de percussió de dotze centímetres de longitud format per una caixa de ressonància amb estructura metàl·lica o de fusta recoberta de peces de pell. Es fa servir per acompanyar el so del flabiol i marcar el ritme. Es duu penjat al braç esquerre i és tocat amb una baqueta que s'anomena broqueta. En la cobla el flabiolaire duu un tamborí al colze esquerre que pica amb la mà dreta. (Omar i Sory)
EL FISCORN És un instrument de vent-metall de cos més gros de la família dels bugles, voluminós i de formes arrodonides. Té una embocadura de broquet, vàlvules i tub cònic, de la família dels saxhorns. El so es produeix fent vibrar els llavis a l' embocadura del fiscorn i la resta d'instrument actua com a amplificador. Es constitueix per tres vàlvules que serveixen per fer les notes amb tres dits d'una sola mà. És de tessitura greu amb una gran amplitud de sonoritat, tant en els registres aguts com en els greus. Els de la cobla són saxhorns barítons afinats en Do i amb la configuració típica de la banda amb el pavelló o campana que mira cap endavant, com un gran bugle. A la cobla actual, hi trobem el fiscorn primer, de sonoritat més dolça i expressiva i el fiscorn segon, de registre més greu. Serveix per a reforçar al contrabaix en els seus acompanyaments. L' origen del fiscorn, és als Alps i als territoris del voltant, on hi ha gran tradició en aquesta mena d' instruments. (Abderramane, Daniel, Lai Yuan i Juan Ramón)
LA TENORA És un instrument aeròfon de llengüeta doble i tub cònic, de la família de les xeremies. És un dels instruments més característics de la cobla. Consta de tretze claus de metall perquè el músic interpreti les diferents notes.
mi
La mida actual és d'uns 85 cm i vibra gràcies a l'acció d'una inxa doble de canya. Està afinada en si bemoll i pot interpretar notes des del fins al sol.
Està constituïda per cinc peces, la canya, el tudell, el cos superior del cilindre, el cos inferior i la campana. Està bàsicament feta de fusta de ginjoler menys la campana que és de metall. (Nour i Mohamed)
EL TIBLE És un instrument musical de vent fusta de la família de les xeremies, és a dir, de llengüeta doble i tub cònic. És un dels instruments més característics de la cobla. Està afinat en fa i sona una quarta per sobre de la nota escrita. . Té un so agut i punyent molt apropiat per a fer de solista, que és una de les seves funcions habituals a la cobla. La tenora i el tible són dos dels intruments més protagonistes de la cobla de sardanes. S'assemblen força, però el tible és una mica més petit i més agut i tot ell de fusta. (Hafsa i Hajar).
LA TROMPETA La trompeta està construïda amb un tub, de llautó doblat en espiral d'aproximadament 180 cm de llarg, amb diverses vàlvules o pistons, que acaba en una boca acampanada que rep el nom de campana o pavelló. Els dos primers terços del tub són pràcticament cilíndrics, el que li proporciona un so fort i brillant, al contrari del que passa amb la corneta i el fiscorn, que posseeixen un tub cònic i produeixen un to més suau. L'altre terç restant és un tub cònic, excepte en els últims 30 cm, en els que el tub s'eixampla per formar la boca en forma de campana. El calibre és una sèrie complexa de voltes, més petites en el receptor només de boca i més gran just abans del començament de la campana. El disseny acurat d'aquestes voltes és crític per l'entonació de la trompeta. (Anissa i khouloud)
EL TROMBÓ DE VARES O DE COLISSA
És un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del seu tub. La colissa substitueix en aquest cas la funció que en d'altres instruments, com la trompeta, fan les vàlvules o pistons. El seu so es fonamenta en el principi de la sèrie d'harmònics naturals. La colissa, que permet allargar el cos del trombó quasi en dos terços, té set posicions definides a una distància cadascuna d'un semitò. Sobre aquestes notes fonamentals i a través de la pressió d'aire que el/la instrumentista comunica a l'instrument per mitjà de l'embocadura, es produeixen la resta de notes que s'inclouen en el trombó tenor, el més habitual. (Sílvia) EL CORNETÍ És un instrument de vent metall que imita la forma d'una banya animal i és utilitzada principalment en el jazz i en la música clàssica, principalment al segle XIX a bandes militars europees. El so es produeix gràcies a la vibració dels llavis de l'intèrpret en la part anomenada broquet a partir de la columna del aire. Antigament s'utilitzava per donar el toc a les tropes d'infanteria de l'exèrcit i en els carnavals. Està formada per 3 vàlvules que permeten al músic executar diferents tons. En el jazz va ser molt utilitzat durant l'estil New Orleans. Després va ser suplantat de poc per la trompeta, tot i que encara s'utilitza en el jazz. Actualment gaudeix de gran popularitat en les
Bandes de Cornetes i Tambors que participen en la Setmana Santa. En aquests casos la corneta sol utilitzar-se sense pistons o vàlvules, o amb un o dos traspositors. (Alba)
EL CONTRABAIX
Es un instrument de corda fregada. És el més greu d’aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant de 1'85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. Es fa sonar amb l’arquet, encara que les cordes també poden ser-hi, de fet, és habitual que ho siguin- polsades en pizzicato. L'arc es pot agafar d’acord amb dues tècniques: la francesa que és com en els altres instruments de la seva família, i l' Alemanya en què el palmell de la mà es col·loca perpendicular l'arc. Les tipologies d'arc utilitzades en un cas i en l'altre també són diferents. És un instrument que es troba en molts tipus de conjunts, des de l'orquestra, fins al jazz clàssic, i passant per molts tipus de grups de música tradicional d'arreu d'Europa en els quals esdevé el baix més idoni. Entre aquests es troba la cobla. (Candela i Salma)
Aula de sisè B.
Cobla is the name of a musical ensemble existing only in Catalonia. This particular group usually plays Sardana music, the most popular Catalan traditional dance. You can often find a cobla in any square at summer or patron festivals in most towns in Catalonia. This French Frageolet (flabiol) is a wind musical instrument belonging to the flutes family. It’s 20cm or 25cm lomg. It’s made of wood. It’s exclusive of Catalunya. It’s usually played at the same time as Tambori . The trumpet is an instrument of cubell, brass generally, curved in spiral about 180cm long. The trumpet is a very common instrument in Cobla. This musical instrument belongs to wind-wood. It’s the characteristic instrument in the Cobla. It has a sound highpitched and sharp more appropriate for a solist, this is one of its functions usually in the Cobla. The tabor is an instrument of percussion, twenty two centimeters long. It consists of one box resound and structure metal or wood reconvert of peaces of skin. It’s used to accompany the sound of French flageolet and marks the rhythm. It’s hold in the left arm and it’s played at one drumstick named “broqueta”. The Flugelhorn is a wind-metal instrument, similar to a trumpet, but whit bigger body in the family of the bugles. It’s a big instrument.
This Sort of Shaun (tenora) is a wind instrument. It’s made of wood or metal. It’s 85 centimeters long. Is was 70 centimeters long in the past. This instrument is traditional the Cobla.
The shaun is one the most important in the cobla of catalan national dance. It is a bowed string instrument. Is the lowest of the family. It 1'85 m and you can play it standing up or sitting on a stool. We can play with the bow or pizzicato. It is made of wood.
Llegendes de Catalunya
Sant Jordi i el drac El gegant del Pi Els manairons El timbaler del Bruc El monstre de Banyoles El pont del diable La dona d’aigua La mala vella de Caldes El cavaller Milany Joan Serrallonga L’escut de Catalunya
Sant Jordi i el drac. HI HAVIA UNA VEGADA UN DRAC DOLENT QUE ES VOLIA MENJAR A TOTA LA GENT.
TOT EL POBLE VA DECIDIR QUE A LA PRINCESA S´HAVIA DE CRUSPIR.
EL REI ES VA ESPANTAR I A LA PRINCESA VOLIA AJUDAR.
HI HAVIA UN CAVALLER VALENT I INTEL.LIGENT.
AMB LA LLANÇA I UNA ESPASA VA LLUITAR AMB MOLTA TRAÇA.
AL DRAC VA FERIR I DEL SEU COR SANG LI VA SORTIR.
UNA COSA VA PASSAR QUE ENCARA NO PUC EXPLICAR.
LA SANG VA CANVIAR I EN ROSA ES VA TRANSFORMAR. QUE SANT JORDI VA REGALAR I A LA PRINCESA VA ESTIMAR.
FI.
(DRAMATITZACIÓ FETA PER LA CLASSE DELS DRACS P4 A)
Saint George killed the evil dragon and saved beautiful princess.
El Gegant del Pi Fa molts i molts anys a la masia de Fort Farell hi vivia un gegant que feia servir un pi per bast贸. Tothom li deia Gegant del pi. Un dia va anar a Barcelona per fer fora el gegant que hi vivia. Quan la gent el veia passar cantava: El gegant del pi ara balla, ara balla. El gegant del pi ara balla pel cam铆.
Gegant del Pi va lluitar amb el Gegant de la ciutat.
El gegant del Pi li va donar un bon cop de pi i el Gegant de la ciutat va volar pels terrats i tothom cantava: El gegant de la ciutat ara balla, ara balla. El gegant de la ciutat, ara balla pel terrat.
(1r)
“El Gegant del Pi” (giant from the forest) trew “El Gegant de la ciutat” (giant from town) out.
Els manairons Els Mamairons són uns follets molt petits i entremaliats del Pirineu. Viuen en un canut i sempre van en grup. Són molt treballadors. Si obres el canut criden tots a la vegada: Què farem? Què direm? direm? I els hi has de manar una feina perquè si no pot passar una desgràcia. (2n)
The “manairons” are very small and they live in a pipe. When they go out, they say “what shall we do?” ”what shall we say?” You must give them a task to do.
El timbaler del Bruc
Fa molts anys quan l’exèrcit francès de Napoleó va envair Catalunya, un noi de Santpedor, l’Isidret va voler anar a lluitar amb el sometent del seu poble per fer fora l’enemic. La gent del poble no li va deixar anar perquè deien que era molt petit. Ell hi volia anar de totes maneres i con que no li van donar cap arma va agafar un timbal que va trobar a l’Ajuntament. Quan va ser a la batalla i va veure que els catalans perdien va pujar a dalt de tot de la muntanya i va començar a tocar el timbal. El so del timbal ressonava per tota la muntanya i els soldats francesos es van pensar que venia un gran exèrcit i van fugir. Així va ser com el so del timbal de l’Isidret va guanyar a l’exèrcit del gran Napoleó. (3r A)
The Bruc drum player threw Napole贸n soldiers out by playing his drum in the mountains.
El monstre de Banyoles Fa molts i molts anys pels voltants de Banyoles hi vivia un monstre.
Aquest monstre es menjava tot el que trobava, animals i persones. La gent cansada va demanar ajut a Carlemany, però la bèstia és va cruspir tots els seus soldats. Carlemany es va trobar amb Sant Mer i aquest amb la seva capa va tapar el monstre i el va fer tornar mansoi i vegetarià. (3r B)
La cançó: El monstre de Banyoles Ens ho diu la història d'un vell poble que hi habitava un monstre, fa molts anys, diuen que treia foc per les orelles i per la boca, pel nas i pels queixals. És el mon, mon, el monstre de Banyoles que men, men, men, que menjava persones. Oh i tant! És el mon, mon, el monstre de Banyoles, una per dia sense fer terrabastall. Com veure tenia tanta gana que s'empassava els bous de tres en tres i els cavallers, que amb ell volien brega, se'ls endrapava com qui no menja res. És el mon, mon... I la gent de tota la contrada un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar, donant-li cols, patates i albergínies perquè aquell monstre es tornés vegetarià.
Shakir
És el mon, mon... I és famós el poble de Banyoles i és que la vila és coneguda arreu pel famós monstre i pel seu bonic estany i pel Tren Pinxo, un tren ben especial. És el mon, mon,...
Banyoles Dragon ate people but it became docile when Saint Mer covered it with his cloak.
La mala vella de Caldes Fa anys i anys en un poble que es deia Caldes hi vivia una senyora que era molt poderosa i molt rica. La senyora es pensava que menjant cors de nens i nenes es tornaria jove una altra vegada. Manava als criats que li portessin nens i nenes. Però entre els criats del castell hi vivia un que es deia Maurici i que era incapaç de fer mal a ningú . Però un dia la senyora va dir en Maurici que ja era hora de que ell li portes un nen o una nena, que si no ho feia o explicava algú, aniria a la forca. En Maurici va anar a dormir i no sabia que fer per sortir-se’n. L’endemà quan va anar a buscar un nen va trobar un gos mor pel camí i li va treure el cor i el va portar al cuiner del castell perquè el preparés.
Quan la senyora va provar el cor va dir que tenia un gust horrorós i en Maurici va pensar que estava perdut. La senyora furiosa es va aixecar de la cadira i de tan enrabiada que estava va caure a terra i es va morir. La gent va reconèixer en Maurici com un heroi i el poble de Caldes va passar a se conegut com “Caldes de Malavella”. (4t A)
There was an old evil woman in Caldes. She used to eat kids’ heart to be young forever.
El cavaller Milany Fa molts i molts anys un viatger, que no tenia on dormir, es va trobar un castell. L’ amo del castell el va veure i el va deixar entrar. En el castell li van donar de menjar i va dormir una mica... Després l’ amo del castell li preguntar: - D’on vens? - De què treballes? etc... El viatger no li va voler contestar, però si que li va dir que ell podia veure el passat i el futur. L’ amo li va dir que si això era veritat volia saber quan es moriria. El viatger li va contestar que quan el tronc de la llar de foc es cremés. Llavors l’ amo va agafar aquell tronc i el va amagar a les golfes.
Van passar els anys, més de mil, i el senyor del castell es va fer molt vell fins que un dia la gent ja no entenia el que deia. Llavors l’ amo del castell ja no va voler viure més. Va voler cremar el tronc, però no recordava on era. Un bon dia uns estudiants de història van veure el castell, van entrar i van començar a investigar. Quan van trobar l’ amo van conversar amb ell. L’ amo els hi va explicar el que li passava. Els estudiants el van voler ajudar. Van buscar el tronc, el van trobar i el van cremar. I així va ser com finalment va morir el cavaller Milany. (4t B)
There was a knight in Milany. He World die if the magic log World burn, so he kept it in the attic. He lived for more than 1000 years!
El pont del diable
Fa molt de temps en el poble de Martorell necessitaven un pont per travessar el riu.
Sempre contractaven a un constructor per fer el pont però mai el podien acabar. Una vegada un home es va presentar al batlle dient: -Jo puc construir el pont en una nit. L’home no va demanar diners però si va demanar com a paga l’ànima del primer que passes pel pont. En aquell moment el batlle es va adonar que l’home era un diable, però va acceptar l’oferta. El dia següent el pont estava fet tal com havia dit el diable. El batlle no sabia que fer però finalment va ser mes llest que el diable. Així que va lligar una cassola a un gat el va deixar anar a l’entrada del pont. El gat espantat va travessar el pont.
Aquell diable es va emportar l’anima del gat perquè havia estat el primer a travessar el pont i el diable no va molestar mai més.
Des de llavors Martorell té un bonic pont.
(5è A)
Long time ago people in Martorell claimed for a bridge to cross the river. They arranged with the Devil he could hola the first soul over the bridge and she built one. The first soul crossing the river was a cat, so the Devil lost.
La dona d’aigua Fa molt i molt de temps hi havia un noi al costat d’un gorg. De sobte va sentir la veu d’una noia que cantava. Es va apropar al riu i en veure la noia que cantava va quedar encisat i li va demanar matrimoni. Ella va accedir però amb la condició que no l’anomenaria mai dona d’aigua i llavors ella, li portaria felicitat i prosperitat a ell i a la seva família.
Durant un temps van ser feliços i van tenir dos fills, un nen i una nena. Fins que un dia, es van enfadar i el noi la va anomenar dona d’aigua. La dona d’aigua disgustada perquè el seu marit no havia mantingut la promesa va anar fins al gorg de la riera d’Arbúcies i s’hi va llençar. No va aparèixer mai més. Des d’aquell moment cada mati la casa apareixia neta i els seus fills vestits i pentinats. La nena va explicar al pare que la mare venia cada nit i s’anava abans de que tothom s’aixequés. El pare va descobrir dos perles al cabell de la nena, eren les llàgrimes de la dona d’aigua. (5è B)
Young boy Blanc fell in love and married a Water lady. One day he got angry, he named her WaterLady and she disappeared.
L’escut de Catalunya (La llegenda de les quatre Barres)
Diu la llegenda que fa molts anys el rei franc, Carles el Calb demanà ajut a Guifré el Pilós, per lluitar contra els Normands. Guifré el Pilós es va posar a les seves ordes i va lluitar al seu costat.
De la lluita, Guifré el Pilós sortir ferit greument al pit. De seguida el van portar a la tenda on estaven allotjats per veure si tenia cura, però la ferida era mortal.
Ell no és queixava del dolor sinó de que el seu escut no tenia cap emblema. Carles el Calb, veient el neguit de Guifré, va sucar quatre dels seus dits a la sang de la ferida i va marcar quatre barres a l’escut de Guifré. I des de llavors les quatre barres es l’escut de Catalunya. (6è A)
King Carles El Calb painted four bloody fingers from Guifré El Pilós bloody wound over a golden shield. The Catalan flan has four red stripes over yellow background.
Joan Serrallonga Joan Sala i Ferrer conegut pel nom “Joan Serrallonga” era un bandoler nyerro del segle XVII que participava en una quadrilla amb els seus germans i alguns bandolers de Viladrau.
Joan Serralonga també va ser famós pel mite creat a la literatura barroca i romàntica.
El 1618 es va casar amb la Margarita Tallades.
Quan l’anaven a detenir en Joan Serrallonga es defensà i matà a trets al seu delator.
Es va fer bandoler i com que coneixia el poble i les rodalies molt bé s’amagava i no el trobaven.
El van detenir el 31 d’octubre de 1633 prop del Mas Agustí, de Santa Coloma de Farners.
El van matar cruelment el 8 de gener de 1634.
(6è B)
Joan Sala Ferrer, known as “Joan Serralonga” was a famous bandit in Catalunya XVIIth century.
Escola Germanes Bertomeu
Web escola: http://www.xtec.cat/ceipgermanesbertomeu Correu escola:
a8020929@xtec.cat
Correu biblioteca: biblio.germanesbertomeu@gmail.com Bloc biblioteca: http://blocs.xtec.cat/ceipgermanesbertomeubiblioteca/