Recull de poemes seleccionats per Lola Casas
Il路lustracions: Quentin Blake
2
Haikus *Del llibre Marea baixa. Diferents autors. Ed. de La Magrana
El cranc vacil·la davant d’una petjada. Marea baixa. (Rofu)
Travessa el mar i s’enganxa en calitges, el sol ponent. (Buson)
On hi hagi una illa hi haurà pins, i remor de brisa fresca. (Shiki)
Quan van traient la xarxa de la mar, gotes de lluna! (Mokoku)
3
El sol ardent, ja es va ficant al mar el riu Mogami. (Basho)
4 *Del llibre Poesies amb suc. (Amb els seus dits d’escuma)Olga Xirinacs. Ed. La Galera
Tinc una barca molt vella, tota blanca amb una estrella, l’avi m’hi deixa pujar, com m’agrada navegar! Vaig a l’Àfrica, a la Xina i a l’Amèrica llatina. La vela s’ha foradat i l’avi l’ha apedaçat. La barqueta sardinera porta la llum al darrere. La sardina té l’escata pintada amb pinzell de plata. Els seitons i les sardines semblen cosins i cosines. El verat que s tot ratllat, la lluna ha pentinat.
5
Un pas enrere, un pas avant, per l’escullera s’enfila un cranc. Va ben armat, com un soldat, i tot el cos el té blindat. En una pinça hi porta un ram ¿Per qui deu ser, tan elegant? Un altre cranc l’està esperant, un pas enrere, un pas avant. Roques avall, dalt d’un cargol, ballen la samba i el rock’n roll.
La reina de les meduses avui no s’ha pentinat perquè li falta la pinta, que és l’espina d’un verat. ¡Vine, verat, descarat, dóna’m l’espina més fina! Jo l’he vist com s’amaga tot ratllat, clenxinat, verd i blau també morat, i la reina s’ha enfadat.
6
7
El pop Era un pop tan sardanista que organitzava ballades sota les aigües calmades, amb una gràcia d’artista. I de forma encisadora amb les potes, ell tot sol, feia sonar la tenora, tamborí i flabiol. I amb les potes aixecades si es tractava de saltar, o les vuit ben abaixades quan tornava a començar engrescava les sardines, els llobarros, els taurons, les anguiles, els seitons les estrelles i petxines a les ballades marines que organitzava en el fons. I tots aquells animals que vivien a la vora paraven i feien salts al seu crit de: “Dos, tres, fora!” I dansaven i suaven fins que quedaven ben xops, feliços perquè saltaven al compàs de tots són pops.
8 *Del llibre Antologia del Club dels Poetes Morts. Whalt Wittman. Llibres Ixia
Oh capità, mon capità!
Oh capità, mon capità, el nostre espantós viatge ha acabat, la nau ha assuaujat totes les tempestes, hem guanyat el premi que anhelàvem, el port és a prop, ja sento les campanes, la gent està gojosa i llurs ulls no s’aparten del vaixell tossut de la nau inexorable audaç... però ai, compassió, compassió, compassió. Ai, quines gotes roges de sang a coberta, on jau món capità estès, glaçat i mort. Oh capità, mon capità, alçat i escolta les campanes, dreça’t... per tu oneja la bandera, per tu dringuen les campanes, per a tu són els rams i les garlandes guarnides, per tu s’omplen les platges a tu t’aclamen, cap tu són els rams i les garlandes guarnides, per tu s’omplen les platges a tu t’aclamen , cap a tu s’alcen llurs rostres frisosos... Vinga, capità, pare estimat, deixa’m posar-te el meu braç sota el cap! Que damunt la coberta jeguis estès glaçat i mort deu ser només un malson. Mon Capità no respon , té els llavis pàl·lids i quiets, mon pare ja no sent el meu braç, ja no té pols ni voluntat; la nau ha ancorat sana i estalvia, l’expedició ja és ben acabada, de l’espantós viatge n’ha retornat victoriosa, ha assolit el fi: alegreu-vos, platges, dringueu, campanes! Jo camino apesarat i recorro d’esma la coberta on jau mon capità estès, glaçat i mort.
*Del llibre L’aigua. L’Esparver Poesia
9
La platja i el mar
Vistes al mar (IV) El vent es desferma i tot el mar canta. Mar brava, mar verda, mar escumejanta! L’onada s’adreça, venint s’ageganta, avença i s’acosta callada que espanta. L’escuma enlluerna, el sol l’abrillanta, l’onada s’esberla i cau ressonata. Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
Joan Maragall
Quan el mar besa la platja, no és de dia:és de nit. El mar té vergonya encara i no vol que l’estimada sigui vista, al ser besada, pels mariners eixerits. Que bonica et fa la lluna! Que dolça estàs quan somrius! Fas olor de sol i ostres i guardes perfums de pins. La platja alça la mirada i no gosa dir que sí. El rubor li encén les galtes i un sospir d’enamorada mou les barques mar endins. Marta Pelfort (12 anys)
*Del llibre Blau Lola Casas. Ed. Baula
.
Troballes Un grapat de cargolines, dues petxines i un vidre de color groc portat per les onades i pel fort vent de xaloc. Tres pedres arrodonides i un tos de xarxa estripada, les punxes d’un eriçó i una estrelleta daurada. La Berta fa una cançó amb els seus tresors marins.
10
11
Granet de sorra. Insistència sense paus ni descans. Una, una altra... cent milions de vegades! Gasteu la vida mineral i callada jugant a fer tombarelles amb cada onada indecisa
Paciència. Pala, galleda i sorra daurada. Fem un castell. Vigila, Berta, amb aquesta onada! Torre, muralla, i un pont costerut. Una altra onada! Castell destrossat! Au, vinga, Berta, una altra vegada! Pala, galleda, sorra daurada...
12
Endevinalles
Infinitat blava, misteri ple de vida que mai s’acaba. (el mar)
Per un bosc de fons marí cavalca seguint l’escuma de les aigües sense fi. (cavallet de mar)
13
Potes llargues amb ventoses, ulls grossos i cos llefiscós. Mira que nets d’enganxós. (pop)
Tens tanta mala fama que quan et veuen les dents... tothom s’escapa corrents! (tauró)
*Del llibre Poemes
de cada dia. Lola Casas. Ed. Baula
Dia de platja
Tovallola de les grosses, para sol de molt color, ulleres, tub i aletes... Anem a la Cala Major! El mar es gronxa en onades, les roques brillen al sol, les gavines cridaneres aixequen totes el vol. La sorra està molt calenta, el cel és blau de tinter, tots correm fins a ran d’aigua... Jo m’hi capbusso el primer!
14
* Del llibre Tot l’any. Lola Casas. Ed. El Cep i la Nansa
Somni
Un rap que fa una ganyota, Una colla de sardines i allà on peten les ones, descobreixo unes petxines. Els taurons grans i valents que fan una mica de por quan riuen i ensenyen les dents. I aquests pops de llargs tentacles que superen els esculls i llisquen per sobre els obstacles. Aquí tenim la ratjada de cos gràcil i aplanat, amb pell suau i platejada, neda amb gran velocitat. Ara vénen els dofins i, fent salts i tombarelles, em conviden mar endins. Primera nit d’estiu. Somio... que faig submarinisme!
15
*Del llibre Miradas. Lola Casas. Ed. Almadraba
16
En la orilla Valvas de mejillón. Piedrecitas de colores. ¿Cuántas tengo? ¡Un montón! Y estas lindas caracolas que han traído las olas. Pinchos de erizo de mar y el esqueleto blancuzco ¡de un difunto calamar! Arena dorada i fina y una brizna de coral regalo de Josefina. Elisa canta y juega con sus tesoros marinos.
Juego Traviesas, las olas y las conchas, como chiquillas, se persiguen en las orillas.
Olas Vaivén de días eternos. Canción de cuna de un planeta azul.
17
¡Qué me dices! ¿Sabéis que las caracolas entienden cada palabra que charlotean las olas?
Cuento de la luna nueva La Luna tiene un deseo de zambullirse en el mar. Así que, cuando anochece, del cielo intenta saltar. Con las olas espumosas ha llegado a un buen pacto (por ambas partes... ¡firmado en el acto!). Durante el cuarto creciente, llena i menguante, la luna estarà en el cielo repartiendo luz brillante. El resto de las noches (aquellas en las que no aparece), puede bañarse en el mar (brincar y hasta retozar) ¡si le da la gana y le apetece!
18 *Del llibre Jardín de versos de un niño. R.L. Stevenson. Ed. Almadraba
Mi barco y yo Aunque parezca solo el capitán de este pequeño barco de juguete que atraviesa el estanque una y mil veces, lograré que navegue más allá. Me volveré menudo cual muñeco que pueda ser así su timonel y cuando el viento fuerte en popa dé los mares surcaré com mi velero. Veréis cómo rodeo aquel peñón, cómo rompe mi proa contra el agua, cómo alcanzo una isla no explorada y que poco amistoso es mi cañón.
19
Per acabar... un proverbi xinès.
Llençar l’ham no és realment pescar! I, una vegada pescat, encara queda... vendre el peix! (Chao TchangHeng)
Escola Germanes Bertomeu Matar贸 Curs 2013-14