Guia temàtica Dones guardonades amb el premi Nobel by Biblioteca Lloret

GUIA TEMÀTICA

DONES GUARDONADES AMB EL PREMI NOBEL

Fotografias: wikipedia

Premi Nobel de Física 1903 Premi Nobel de Química 1911 Marie Curie Maria Skłodowska o Marie Curie (Varsòvia, Polònia 1867 - Sallanches, França 1934) Física i química polonesa, pionera en els primers temps de l'estudi de les radiacions; ella fou la primera en emprar el terme radioctivitat. Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, junt amb el seu marit, Pierre Curie, i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. Maria va ser una gran estudiant i va mostrar interés per la física. L’any 1893 aconsegueix la llicenciatura de Física i després, la de matemàtiques. El 1895, Marie es va casar amb Pierre Curie, i fins a la mort del físic onze anys després, van treballar plegats descobrint la radioactivitat natural i els raigs X. Marie Curie va morir prop de la ciutat francesa de Sallanches el 4 de juliol de 1934 a conseqüència d'una leucèmia, deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. Amb Pierre Curie tingué dues filles, una de les quals Irène Joliot-Curie fou guardonada amb el Premi Nobel en Química l'any 1935, juntament amb el seu espòs Frédéric Joliot-Curie.

Pierre Curie : estimat Pierre, a qui mai més no tornaré a veure : diari 1906-1907 Curie, Marie Santa Coloma de Queralt : Obrador Edèndum [etc.], 2009 Marie Curie : una mujer honorable Giroud, Françoise Barcelona : Argos Vergara, DL 1981.

CONSULTA EL CATÀLEG 2

Premi Nobel de Literatura 1909 Selma Lagerloff Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf (Mårbacka, Suècia (1858 - íd. 1940). Va néixer al si d’una família acomodada.El 1885 aconseguir ser nomenada mestra a l'escola primària de Landskrona. Començà a tenir contacte amb el moviment feminista suec i veurà publicada la seva primera obra Gösta Berlings Saga (1891). Els èxits de públic i crítica van cridar l'atenció del rei Oscar II de Suècia i Noruega i de l'Acadèmia Sueca sobre l'escriptora, a l'instant tal que ambdós van decidir resoldre els seus problemes financers perquè pogués dedicar-se plenament a escriure. Així va poder la novel·lista establir-se a Falun, on passaria la major part de la seva vida. L'any 1909 l'Acadèmia Sueca va decidir guardonar Selma Lagerlöf amb el Premi Nobel de Literatura «en reconeixement a l'altiu idealisme, la vívida imaginació i la percepció espiritual que caracteritzen a totes les seves obres». Lagerlöf es convertia d'aquesta manera en la primera dona a rebre el Nobel de Literatura.

El Maravilloso viaje de Nils Holgersson Lagerlöf, Selma Madrid : Anaya, 2008.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 1938 Pearl S. Buck Pearl Comfort Sydenstricker (EEUU 1892 EEUU 1973) Adoptà el nom de Pearl Sydenstricker Buck i és coneguda popularment com a Pearl S. Bruck Va passar la meitat de la seva vida a la Xina, on la van dur els seus pares missioners amb tres mesos d'edat i on va viure uns quaranta anys. El 1910 va retornar als Estats Units d'Amèrica per estudiar al Randolph College, on es graduà el 1914. Aquell mateix any retornà a la Xina, on es va casar amb John Lossing Buck el 13 de maig de 1917 i del qual adoptà el seu cognom. La família es traslladà a Nanjing, on Pearl fou professora de literatura anglesa a la Universitat de Nanking. El 1926 abandonaren la Xina per retornar als Estats Units, on realitzà un postgrau a la Universitat de Cornell. L'any 1930 inicià la seva obra literària amb la publicació de la novel·la East WindWest Wind, a la qual seguí The Good Earth, que la féu guanyadora del Premi Pulitzer, i que la convertí en una de les escriptores de moda del moment. El seu bilingüisme li va fer sentir de forma especialment profunda la relació orientoccident, que ha quedat reflectida en gran part de les seves obres. Així mateix va tractar des d'un principi qüestions feministes que després marcarien la seva vida amb la realització de tasques d'acord amb els seus ideals, la publicació de la revista Asia i culminant amb la Fundació que duu el seu nom.

Pearl S. Buck— 1938

Vent de l'est, vent de l'oest Buck, Pearl S. Barcelona : La Llar del Llibre, 1984.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 1938 Gabriela Mistral Gabriela Mistral, pseudònim de Lucila de María del Perpetuo Socorro Godoy Alcayaga, (Vicuña, Xile 1889 - Nova York, EUA 1957) Professora, pedagoga i poetessa xilena. Va començar la seva faceta de mestra a l’any 1904. Va exercicir en diferents centres del seu país natal. Va sortir de Xile convidada pel govern de Mèxic l'any 1922, dedicant la seva vida posteriorment a viatjar entre Amèrica i Europa. Des de 1932 Mistral serví al seu país com a cònsul, desenvolupant la seva feina a Nàpols, Madrid, Petrèpolis, Niça, Lisboa, Los Angeles, Veracruz, Ciutat de Mèxic, Rapallo, Nàpols i Nova York. A partir de la dècada del 1950, a causa de la seva delicada salut, Mistral va preferir allunyar-se del món establint la seva residència de Nova York, on va morir set anys després víctima del càncer.

Niña errante : cartas a Doris Dana Mistral, Gabriela Barcelona : Lumen, 2010

Gabriela Mistral Mistral, Gabriela Madrid : El País, cop. 2009.

Esta América nuestra : correspondencia 1926-1956 Mistral, Gabriela Buenos Aires : El Cuenco de Plata, 2007.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de la Pau 1979 Mare Teresa de Calcuta Mare Teresa de Calcuta, nascuda amb el nom d'Agnes Gonxhe Bojaxhiu, (Skopje, Imperi Otomà, 1910 - Calcuta, Índia, 1997) Va néixer al si d’una família catòlica d’ètnia albanesa. Als 12 anys[ va decidir la seva vocació com a missionera. Ingressà a la congregació de les Germanes de Loreto i es formà a la Loreto House de Dublín, d'on fou enviada a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia. El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a germana de Loreto, adoptant el nom de Teresa (com a homenatge a Teresa de Lisieux), i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com a monja independent i es va nacionalitzar a l'Índia. El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratuït per als pobres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí diverses cases per a pobres a Veneçuela[6] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970. A la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu".

El Fuego secreto de la Madre Teresa Langford, Joseph Barcelona : Planeta, 2009. Madre Teresa : biografía autorizada Spink, Kathryn Barcelona : Plaza & Janés, 1997.

Teresa de Calcuta : la Mare Teresa dels pobres Ruth, Amy Barcelona : Pòrtic, 2003.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de la Pau 1982 Alva Myrdal Alva Reimer Myrdal ( Uppsala, Suècia 1902 - Estocolm 1986 ) Després de graduar-se a la Universitat el 1924 es casà amb l'economista Gunnar Myrdal, guanyador del Premi Nobel d'Economia el 1974, prenent el cognom d'aquest. Als anys 30 inicià els seus treballs, al costat del seu marit, en favor de la creació d'un estat del benestar al seu país, tradicionalment oblidat pels governs suecs. Els anys 40 entrà en él món de la política de mà del Partit Social-Demòcrata de Suècia. A partir dels anys 40 s'implicà en la lluita mundial per l'estat del benestar, entrant a dirigir la secció destinada a aquests mitjans de les Nacions Unides, i entre 1950 i 1955 fou la presidenta de la secció sociològica de la UNESCO, esdevenint la primera dona en aconseguir una posició tant rellevant en un organisme de les Nacions Unides. El 1955 fou nomenada ambaixadora sueca a l'Índia, i posteriorment el 1962 fou nomenada diputada al Parlament suec i representant del seu país en les Conferències en favor del desarmament celebrades a Ginebra (Suïssa). El 1967 entrà a formar part del Govern govern com a ministra del Gavinet consultiu pel desarmament, càrrec que va mantenir fins al 1973.

El Juego del desarme Myrdal, Alva Madrid : Debate, 1984.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Medicina 1986 Rita Levi-Montalcini Rita Levi-Montalcini (Itàlia 1909 - 2012) Va estudiar medicina a la Universitat de Torí, on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la Segona Guerra Mundial, traslladant-se als Estats Units juntament amb Renato Dulbecco. En el seu nou país d'acollida treballà al Laboratori Victor Hambueger de l'Institut de Zoologia de la Universitat Washington de Saint Louis, de la qual en fou professora el 1958. L'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirigí el Centre de Recerca Neurobiològica del CNR, i entre aquell any i el 1978 fou directora del Laboratori de Biologia cel·lular. Fou membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. L'any 2001 Levi-Montalcini fou nomenada senadora vitalícia per part del President d'Itàlia Carlo Azeglio Ciampi. Durant la Segona Guerra Mundial, i abans d'abondar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva. Instal·lada a Saint Louis l'any 1952 descobrí el factor de creixement, l'ordre que necessita una cèl·lula per iniciar la seva reproducció. En col·laboració amb Stanley Cohen, el qual demostrà que el factor de creixement estava compost per una cadena preteica, aïllà el factor del creixement del nervi (NGF).

Elogio de la imperfección Levi-Montalcini, Rita Barcelona : Tusquets, 2011

Las Pioneras : las mujeres que cambiaron la sociedad y la ciencia desde la Antigüedad hasta nuestros Levi-Montalcini, Rita Barcelona : Crítica, 2011

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 1991 Nadine Gordimer Nadine Gordimer (Springs, Sud-àfrica 1923 ) Filla d'immigrants jueus d'origen lituà i britànic, va iniciar els seus estudis universitaris a la Universitat Witwatersrand de literatura anglesa, però no els finalizà mai i es va dedicar per complet a l'escriptura. El 1951 inicià la seva col·laboració amb el diari The New Yorker, on escriví articles periodísitcs així com petits relats que li permeteren guanyar certa fama en el gran públic. Publicà la seva primera obra l'any 1953 The Lying Days, però no fou fins el 1974 que arribà al públic majoritari gràcies a la seva obra The Conservationist, que fou guardonada aquell any amb el Premi Booker. A partir de la dècada del 1960 es convertí en una ferma defensora d'abolir el sistema d'apartheid existent al seu país. Membre del Congrés Nacional Africà (ANC) quan aquesta organització encara era il·legal, fou una ferma defensora de la sortida de la presó del seu amic Nelson Mandela i una de les primeres persones que estigueren amb ell a la seva sortida l'any 1990.

Un Arma en casa Gordimer, Nadine Barcelona [etc.] : Ediciones B, 1998. Atrapa la vida Gordimer, Nadine Barcelona : Edicions 62, 2006. La Hija de Burger Gordimer, Nadine Barcelona : Tusquets, 1991.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de la Pau 1991 Aung San Suu Kyi Aung San Suu Kyi (Yangon, Birmània,1945) Va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'Índia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birmània el 1988. El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun. Va assumir la direcció de la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta. Les autoritats militars, però, es van negar a tenir en compte aquest resultat, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil. Reconeguda com a presonera de consciència per Amnistia Internacional, el seu propòsit que el drama birmà no caigués en l'oblit va ser recompensat el 14 d'octubre de 1991 amb el Premi Nobel de la Pau «per la seva lluita no-violenta en defensa de la democràcia i els drets humans. El 1995, les pressions exercides pels Estats Units van posar fi al seu arrest domiciliari i va reempendre les seves activitats polítiques en favor de la democràcia. L'any 2008 ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, concedit juntament amb Cynthia Maung per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la lluita democràtica que emprenen diàriament contra la junta militar birmana que dirigeix el país. Actualment és diputada pel seu partit.

Birmània, la veu de les dones Barcelona : MTM, 2010

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de la Pau 1992 Rigoberta Menchú Rigoberta Menchú Tum (Chimel, Guatemala, 1959) Activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983 Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia (en anglès I, Rigoberta Menchú). El llibre fou realment escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una finca de cafè als cinc anys, en condicions tan péssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus. Va rebre una educació catòlica, cosa que la vincularia més tard a col·laboracions amb l'església catòlica. Ja adulta, va participar en protestes contra el règim militar pels seus abusos contra els Drets Humans. La guerra civil de Guatemala tingué lloc entre 1962 i 1996, tot i que la violència esclatà anys abans. La violència la va forçar a l'exil·li a Mèxic l'any 1981. Aquell mateix any, el seu pare fou assassinat a l'ambaixada espanyola a la Ciutat de Guatemala. L'any 1991 va participar en la preparació de la declaració dels drets dels pobles indígenes per part de les Nacions Unides.

Rigoberta Menchú : la veu dels indígenes Minobis i Puntonet, Montserrat Barcelona : Pòrtic, 2003.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 1993 Toni Morrison Toni Morrison, pseudònim de Chloe Anthony Wofford, (Lorain, EEUU 1931) El 1949 va començar els seus estudis universitaris d'humanitats a la Universitat de Howard de Washington DC i va continuar a la Universitat de Cornell fins que el 1955 es va graduar en filologia anglesa. Posteriorment fou professora d'anglès a la Universitat de Texas, Howard i la Universitat Estatal de Nova York. El 1964 va començar a treballar com a editora literària en l'editorial Random House de Nova York. Actualment és professora d'humanitats a la Universitat de Princeton i membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres així com del Consell Nacional de les Arts.

Beloved Morrison, Toni Barcelona : Ediciones B, 1993.

Amor Morrison, Toni Barcelona : Random House Mondadori, 2004.

Jazz Morrison, Toni Barcelona : Ediciones B, 1993.

Paradís Morrison, Toni Barcelona : Proa, 1998.

La Isla de los caballeros Morrison, Toni Barcelona : Ediciones B, 1993.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Medicina 1995 Christiane NüssleinVolhard Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1942) Inicialment va estudiar biologia a la Universitat de Frankfurt, canviant-los pels de física i graduant-se finalment en bioquímica. El 1978 fou nomenada directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i des de 1985 és directora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen. Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus. Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca.

Génesis y desarrollo de la vida / Christiane Nüsslein-Volhard Barcelona : Crítica, 2009.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 1996 Wisława Szymborska Wisława Szymborska (Bnin, Polònia, 1923 Cracòvia, 2012) De ben jove la seva família es va traslladar a Cracòvia, on realitzà els seus estudis. Durant la Segona Guerra Mundial treballà en la companyia de ferrocarrils per por a ser deportada a un camp de treball a Alemanya. El 1945 inicià els seus estudis de polonès i a la Universitat jagellona de Cracòvia, i ben aviat se sentí influenciada per l'obra de Czesław Miłosz. La seva poesia expressa amb claredat l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura en la descripció d'un món constituït per horrors i sofriments, en un to en el que és capaç de barrejar humor i la ironia.

Instante Szymborska, Wislawa Barcelona : Igitur, 2004.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de la Pau 2007 Shirin Ebadi Shirin Ebadi (Hamadan, Iran 1947) Advocada iraniana defensora dels drets humans, en especial dels drets dels infants i de les dones. El 1965 va aconseguir una plaça a la facultat de Dret de la Universitat de Teheran. Va enfocar la seva carrera cap al càrrec de jutgessa, càrrec que va ocupar oficialment el març de 1970. L'any següent es va doctorar en dret privat a la mateixa universitat. El 1975 li fou encarregada la presidència d'una branca legislativa de la Cort de Teheran, la qual cosa la convertia en la primera dona d'Iran en aconseguir-ho. Tot i així, li va ser assignada una posició menor a partir de la revolució iraniana de 1979, quan els religiosos conservadors insistiren en la prohibició islàmica de tal càrrec de jutgessa per a les dones. Després de moltes protestes d'ella i d'altres jutgesses, van poder ocupar un càrrec lleugerament superior, el d'experta en Dret". Finalment, sense voler continuar soportant la situació de discriminació, es va retirar. Per aquesta negativa li fou vetat el treball judicial fins l'any 1992, any en què va poder obrir un gabinet jurídic. En tot aquell temps exclosa de la carrera judicial, va poder escriure alguns llibres i una gran quantitat d'articles a diaris iranians que li donaren molta popularitat. En els darrers anys, Shirin Ebadi ha actuat com a advocada en casos d'assassinat i en casos d'abusos a infants.

La Jaula de oro Ebadi, Shirin Madrid : La Esfera de los Libros, 2009.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 2004 Elfriede Jelinek Elfriede Jelinek (Mürzzuschlag, Àustria 1946) El seu pare, un químic d'origen txec i de religió jueva, va aconseguir escapar de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial treballant en sectors industrials d'importància estratègica. Malgrat tot, diverses dotzenes de membres de la seva família van acabar sent víctimes de l'Holocaust. La seva mare, dominant, amb qui va conviure fins i tot d'adulta i amb qui tenia una relació difícil, procedia d'una família vienesa amb un passat pròsper. El seu debut literari és el recull Lisas Schatten del 1967. Abans de rebre el Premi Nobel la seva obra era pràcticament desconeguda fora del món germanòfon. Lectors i crítics hi trobaven semblances amb les del dramaturg austríac Thomas Bernhard, gràcies a la patologia de la destrucció i l'anulació necessària de la comèdia. De fet, malgrat que l'autora no s'identifiqui amb el país i se n'allunyi, la seva obra arrela en la tradició de la literatura austríaca i mostra influències d'autors d'aquest país com ara Robert Musil.

La Pianista Jelinek, Elfriede Barcelona : Columna, 2004

Obsesión Jelinek, Elfriede Barcelona : El Aleph, 2005.

Deseo Jelinek, Elfriede Barcelona : Destino, 2004.

Els Exclosos Jelinek, Elfriede Barcelona : Columna, 2005

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de la Pau 2004 Wangari Maathai Wangari Muta Maathai (Nyieri, Kenya, 1940 - Nairobi, Kenya, 2011) El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per "les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau". Era la primera dona africana que rep aquest guardó. La doctora Maathai era a més a més membre electa al parlament i ministra de Medi Ambient i Recursos Naturals dintre del govern presidit per Mwai Kibaki. Maathai va fundar el Green Belt Movement (o Moviment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país per tal d'evitar l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme. Això li va merèixer l'apel·latiu afectuós de Tree Woman (o Dona Arbre). Des de llavors va esdevindre una dona molt activa en temes mediambientals i en favor de les dones.

Wangari i els arbres de la pau : una història real de l'Àfrica Winter, Jeanette Barcelona : Ekaré, 2009.

Con la cabeza bien alta Maathai, Wangari Barcelona : Lumen, 2007.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 2007 Doris Lessing Doris Lessing, nom de casada de Doris May Tayler (Kermanxah, Pèrsia,1919 − Londres, 2013) Amb sis anys, la seva família, es va traslladar a l'antiga colònia britànica de Rhodèsia del Sud,(Zimbabwe), on va passar la seva infància i joventut. L'educació estricta i severa que li conferí la seva mare la marcà fortament, i en la seva estada a l'Àfrica descobrí la bellesa de la naturalesa, però també la discriminació racial. En lluita constant amb la seva mare, Doris, va abandonar els estudis, que va prosseguir de manera autodidacta, i es va posar a treballar com a auxiliar de clínica. El 1944 es va casar, en segones núpcies, amb Gottfried Lessing, a qui va conéixer en un grup literari marxista i amb el qual va tenir el seu tercer fill; d'aquest segon marit en prendria el cognom actual. Als 36 anys, juntament amb el seu fill petit, viatja fins al Regne Unit i inicia la seva carrera com a escriptora. L'obra de Doris Lessing té molt d'autobiografia, inspirantse en la seva experiència africana, en la seva infància, en els seus desenganys socials i polítics. Els temes plasmats en les seves novel·les se centren en els conflictes culturals, les flagrants injustícies de la desigualtat racial, la contradicció entre la consciència individual i el bé comú.

La Terrorista bona Lessing, Doris Barcelona : EDHASA, 1987. La Clivella Lessing, Doris Barcelona : Edicions 62, 2007. El Viento se llevará nuestras palabras Lessing, Doris Barcelona [etc.] : Bruguera, 2007.

El Quadern daurat Lessing, Doris Barcelona : Edicions 62, 2007 CONSULTA EL CATÀLEG

Canta la hierba Lessing, Doris

Premi Nobel de Literatura 2009 Herta Müller Herta Müller (Romania 1953) Va néixer a la Província de Timiş, essent filla d'agricultors suabs (alemanys del Banat, a Romania). Va rebre una educació alemanya i estudià la literatura romanesa a la Universitat de Timisoara. El 1979 refusà col·laborar amb la policia política del règim comunista de Ceausescu (la Securitate) i per aquest motiu va ser despatxada del seu treball com a traductora d'una companyia d'enginyeria de Romania. El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, a Romania el 1982. El 1987, Müller abandonà Romania i s'instal·là a Alemanya amb el seu marit, el novel·lista Richard Wagner. L'Home és un gran faisà en el món Müller, Herta Alzira : Bromera, 2009.

En terres baixes Müller, Herta Barcelona : Bromera, 2010

La Piel del zorro Müller, Herta Madrid : Siruela, Todo lo que tengo lo llevo conmigo Müller, Herta Madrid : Siruela, 2010 La Bèstia del cor Müller, Herta Alzira : Bromera, 2009.

CONSULTA EL CATÀLEG

Premi Nobel de Literatura 2013 Alice Munro Alice Ann Munro, de naixement Alice Ann Laidlaw (Wingham, Ontàrio, 10 de juliol del 1931), És una escriptora de contes canadenca que escriu en anglès. Guanyadora del Premi Booker del 2009. Alice va iniciar-se com a escriptora quan era una adolescent, i va publicar la seva primera història, The Dimensions of a Shadow, el 1950, mentre estudiava filologia anglesa i periodisme. De molt jove va conèixer a Michael Munro, a la University of Western Ontario. Quan es va casar al 1951 es va instal·lar a Vancouver. A l’any 1963 es va traslladar a Victoria on va portar, juntament amb el seu marit, una llibreria. L’any 1972 es va divorciar i va retornar al seu estat natal on es va convertir en una creixent escriptora resident a la seva antiga universitat. Es va tornar a casar el 1976, amb Gerald Frelin. A partir d’aleshores la seva carrera d’escriptora es va consolidar. De ben jove s’havia iniciat als contes (1950), també havia publicat dues recopilacions de relats i una novel·la. Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio Munro, Alice Barcelona : RBA, 2003.

La Vista desde Castle Rock Munro, Alice Barcelona : RBA, 2009

Demasiada felicidad Munro, Alice Barcelona : Lumen, 2010

CONSULTA EL CATÀLEG

LES ALTRES DONES DISTINGUIDES AMB EL PREMI NOBEL PREMI NOBEL DE LA PAU 1905

PREMI NOBEL DE LITERATURA 1926

Bertha von Suttner

Grazia Deledda

PREMI NOBEL DE LITERATURA 1928

PREMI NOBEL DE LA PAU 1931

Sigrid Undset

Jane Addams

PREMI NOBEL DE QUÍMICA 1935

PREMI NOBEL DE LA PAU 1946

Irène Joliot-Curie

Emily Greene Balch

PREMI NOBEL DE MEDICINA 1947

PREMI NOBEL DE FÍSICA 1963

Gerty Theresa Cori

Maria GoeppertMayer

PREMI NOBEL DE QUÍMICA 1964

PREMI NOBEL DE LITERATURA 1966

Dorothy Crowfoot Hodgkin

Nelly Sachs

PREMI NOBEL DE LA PAU 1976

Betty Williams

Mairead Corrigan 21

PREMI NOBEL DE MEDICINA 1977

PREMI NOBEL DE MEDICINA 1983

Rosalyn S. Yalow

Barbara McClintock

PREMI NOBEL DE MEDICINA 1988

PREMI NOBEL DE LA PAU 1997

Gertrude B. Elion

Jody Williams

PREMI NOBEL DE MEDICINA 2004

PREMI NOBEL DE MEDICINA 2008

Linda B. Buck

Françoise BarréSinoussi

PREMI NOBEL DE MEDICINA 2009

Elizabeth Blackburn

Carol W. Greider

PREMI NOBEL DE QUÍMICA 2009

PREMI NOBEL D’ECONÒMIA 2009

Ada E. Yonath

Elinor Ostrom

PREMI NOBEL DE LA PAU 2011

Ellen Johnson Tawakel Sirleaf Karman 22

Leymah Gbowee

Biblioteca Municipal de Lloret de Mar Pl. Pere Torrent, 1 17310-LLORET DE MAR Tel 972 34 90 55 Biblioteca@lloret.cat http://www.bibgirona.cat/biblioteca/

Font de consulta: viquipĂ¨dia. Fotografies: Wikipedia Commons