n i u Q te
n cm’o ues? q i l p x e
Guia de contes
no sexistes 2017
2
Índex 3.
Presentació
4.
Funcions dels contes
5.
Què ens transmeten la majoria de contes?
7.
Com afecten els estereotips de gènere?
8.
Recursos per transformar contes
9.
Què hi tenim a la Biblioteca de Lloret?
Presentació La construcció de rols i d’identitats femenines i masculines comporta la inclusió d’unes determinades característiques hegemòniques per a cadascuna d’aquestes identitats; per tant, la tendresa, el sacrifici i l’ajuda als altres s’associa a allò que és femení mentre que la intel·ligència, l’agressivitat i la dominació s’associa a allò que és masculí. Quan parlem d’estereotips de gènere, fem referència a les creences culturalment compartides sobre les característiques psicosocials que es consideren prototípiques, d’aquestes dues categories excloents. La constant assignació social de funcions i activitats a les dones i als homes naturalitza els seus rols, condiciona les seves identitats, la seva visió del món i el seu projecte de vida. Per tant, aquestes idees que provenen de la tradició cultural s’assumeixen socialment de manera acrítica perquè son viscudes per les persones com a òbvies i naturals. Des de sempre aquests rols i estereotips de gènere s’han transmès a través de la cultura, la religió, la societat i els costums. Quasi tots els contes tradicionals estan carregats d’estereotips sexistes, els quals ensenyen als nens i nenes com han de comportar-se segons el sexe
que tenen. Amb això no volem dir que s’hagin de deixar de llegir els contes tradicionals que contenen estereotips sexistes perquè de ben segur ensenyen altres valors com ara l’amistat, l’ajuda mútua, etc., sinó que el que pretenem és donar-vos un instrument per tal d’introduir elements crítics que posin en entredit alguns dels valors que porten implícits molts d’aquest contes tradicionals pel que fa als rols de gènere. Des de la Regidoria de la Dona i la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar, pensem que és fonamental una modificació dels valors i dels conceptes “masculinitat” i “feminitat” per poder erradicar la violència envers les dones; sense deixar de banda, el concepte de l’amor, respecte etc. integrant de forma explícita continguts des d’una perspectiva de gènere. Si volem construir una societat millor, lliure de relacions abusives i de discriminacions per raó de gènere, hem de potenciar i estimular que les noies i els nois, les dones i els homes del futur, puguin experimentar vivències i relacions no limitades per uns estereotips sexistes, i així desenvolupar-se en igualtat d’oportunitats. Jordi Sais, regidor de la Dona
3
Funcions dels contes Què fem amb els contes? Els llibres infantils, ja siguin contes o llibres en imatges, són el primer apropament a la lectura i constitueixen un material pedagògic i de suport privilegiat en els processos d’identificació i aprenentatge dels rols sexuals i de les relacions socials entre sexes. D’aquesta manera, les imatges, observades durant molt de temps per les nenes i els nens que encara no han après a llegir, són eines de transmissió 4
d’estereotips, així com la literatura infantil i juvenil, que actua com a agent de transmissió de normes, valors i ideologies. Sovint no som conscients del gran poder dels contes i els valors que es transmeten a través d’aquests. En concret a través d’un conte: • Socialitzem, inculquem idees, creences i valors socials. • Legitimem institucions o instàncies socials, funcions i rols. • Oferim models d’identificació des del punt de vista emocional. • Transmetem models d’actuació. • Ensenyem com solucionar conflictes. • Mostrem un món màgic, que els nens i les nenes viuen, i dins del qual hi poden descarregar l’agressivitat, l’ansietat i les seves pors reals. • Oferim una font d’imaginació i creació i, a partir d’aquí, nens i nenes s’imaginen el seu món ideal, els seus somnis i també els seus malsons.
Què ens trasmeten la majoria de contes? La Unió Europea va realitzar l’any 19981 un estudi sobre els contes infantils i va constatar que tots els personatges que apareixien en els contes, ja fossin humans, animals humanitzats, objectes antropomorfs, personatges imaginaris o mítics, tenien les següents característiques.
Família Gairebé totes les famílies són biparentals i normalment amb un fill únic PARE
MARE
Treballa fora de casa i descansa
Es dedica a la cuina i a la neteja
Físicament apareix poques vegades
Es dedica a la cura dels fills i a les tasques domèstiques
És intel·ligent i porta ulleres
És sol·lícita i atenta
Llegeix el diari o mira TV en un sofà
Les seves relacions socials es limiten a la família o les veïnes
Espera el sopar assegut a la taula
Poques vegades surt de casa
Treball La majoria de contes transmeten una jerarquia de feina molt polaritzada El treball masculí es retribuït i molt prestigiós
El treball femení és gratuït i molts cops humiliant
El treball de l’home o pare està representat per una cartera i una butaca
Si les dones apareixen fent una feina remunerada quasi sempre se les representa en feines com l’ensenyament, assistència o serveis
Món exterior Quan es representen multituds (carrer, circ, platja...) Els personatges masculins són majoritaris
Apareixen poc i sempre van acompanyades d’infants
Gairebé mai van acompanyats d’infants
Quan les mares surten és per anar a comprar o per recollir els infants a l’escola
1.
Assotiation Européenne des côte des filles, Paris 1998. Investigation “Attention Album!”
5
El conte preferit per nens i nenes és el conte fantàstic tradicional, l’anomenat “conte de fades”. Les investigacions ens mostren que aquests contes tenen un marcat caràcter sexista en els seus continguts i valors. El conte de fades està estereotipat en els atributs de personatges femenins i masculins, las accions, els trets emocionals que se’ls atribueixen . Així per exemple: • Elles sempre esperen, cusen, netegen i ploren. • Ells lluiten, salven, rescaten i viatgen. 6
• El poder del personatge femení màgic (la fada) radica precisament que aquest ha està atorgat per alguna cosa o per algú.
• El poder del personatge masculí màgic (el mag) radica en la seva saviesa. • La maldat del personatge femení radica en la gelosia i la lletgesa. • La maldat del personatge masculí radica en el seu poder (llop) o en l’avarícia (lladre) • Els finals representen la forma més perfecta d’existència desitjada: casar-se amb el príncep o la princesa i convertir-se en rei o reina.
Com afecten els estereotips de gènere? Si ens fixem en els exemples i valors que es transmeten a través de la major part dels contes, observem que es fa una distinció bàsica depenent del sexe. A través de diferents models i referents, caricaturitzats i estereotipats
en la major part dels casos, ens trobem que els valors que ens semblen positius per a les nenes no són els mateixos que ens semblen positius o “graciosos” per als nens.
Transmissió diferenciada de característiques i rols depenent del sexe NENS
• Independents • Segurs • Agressius • Infantils • Dinàmics • Trapelles
• Creatius • Naturals • Valents • Aspectes afectius poc definits
D’aquesta manera es porta a terme una transmissió de valors diferenciada que provoca l’existència de funcions i rols sexuals diferents per a homes i per
NENS
• Els neguen la sensibilitat i la humanitat • Els impedeixen mantenir relacions socials harmòniques tant amb homes com amb dones
NENES
• Dependents • Insegures • Tendres • Adultes • Passives • Sensibles
• Responsables i tranquil·les • Detallistes • Porugues • Aspectes afectius molt marcats
a dones. Es potencien capacitats i habilitats distintes i en molts casos oposades en funció del sexe.
NENES
• Redueixen la seva autonomia • Els neguen la igualtat d’oportunitats • Els tallen el potencial creatiu
7
Recursos per transformar contes Com hem dit abans no es tracta de deixar d’explicar els contes tradicionals, sinó d’encetar una conversa per analitzar-los amb els infants, veure què pensen dels personatges i amb quins s’identifiquen. Quan ho feu, trobareu força nenes interessades a ser com els prínceps perquè desitgen viure moltes aventures i nens decidits a tenir una vida tranquil·la i mostrar les seves emocions.
8
Proposar el canvi de rols dels contes pot ser una activitat per afavorir el desenvolupant del pensament crític: si el Príncep preparés el sopar mentre que la Ventafocs construeix la carrossa, què passaria? Aquí us donem una sèrie de recursos per poder transformar aquest contes: • Canviar els adjectius del conte, per exemple: si la princesa, a més a més de dolça, és valenta; i el príncep, a més a més de lluitador, és culte i sensible. • Canviar les situacions i el desenllaç de l’acció. Segurament els infants ens advertiran que ens estem equivocant si es tracta d’un conte que ja coneixen d’abans, però es pot jugar amb nenes i nenes a canviar els contes pensant com els agradaria que fossin.
• També es pot reinventar alguna escena que sigui sexista i fer-la més igualitària. • Acabar les històries amb finals diferents. • Canviar els personatges, fent que els personatges femenins siguin els masculins i a l’inrevés. • Buscar homes i dones que en la vida real no siguin com en el conte.
Què hi tenim a la Biblioteca de Lloret?
9
10
Què hi tenim a la Biblioteca de Lloret? Títol:
Contes per a nens i nenes de 0 a 3 anys
El Llibre de la U Dibuixos realitzats a partir dels personatges originals de Roser Capdevila Barcelona. Cromosoma, 2005
Autora: Nathalie Pons
Autora: Fina Masgrau i Plana
Títol:
Títol:
Per l’abril, llibres i roses mil Text: Nathalie Pons Il·lustracions: Valentí Gubianas Barcelona. Barcanova, 2015
Marieta metgessa Text: Fina Masgrau Il·lustracions: Lourdes Bellver València. Tàndem, DL 2005
11
Contes per a nens i nenes de 4 a 6 anys Títol:
La Meitat d’en Jan Text: Gemma Lienas Il·lustracions: Àfrica Fanlo Barcelona. La Galera, 2008
Autora: Jeanette Winter Títol:
La Bibliotecaria de Basora: una historia real de Iraq Barcelona. Juventud, 2007
Autora: Marjolaine Leray
Títol:
Títol:
Text: Stéphane Servant Il·lustracions: Laetitia Le Saux Barcelona. Joventut, 2014
Una caperucita roja Barcelona. Océano Travesía, 2009
Rínxols d’ós
Contes per a nens i nenes de 7 a 9 anys Títol:
Malala pel dret de les nenes a l’educació Text: Raphaële Frier Il·lustracions: Aurélia Fronty Traducció: Lluïsa Moreno Llort Barcelona. Blume, 2016
Títol:
Sóc la Jazz Text: Jessica Herthel i Jazz Jennings Il·lustracions: Shelagh McNicholas Traducció: Anna Jolís Barcelona. Bellaterra, 2015
Autora: Raquel Díaz Reguera
12
Títol:
Virginia Woolf: la escritora de lo invisible Text: Luisa Antolín Villota Il·lustracions: Antonia Santolaya Madrid. Hotelpapel, DL 2008
Autores: Patricia Alonso de Agustín, Antonia Santolaya Títol:
Isadora Duncan: la bailarina del mar Madrid. Hotel Papel, DL 2010
Títol:
Glòria Fuertes: Glòria la poetessa Text: Luisa Antolín Villota Il·lustracions: Juan Manuel Santomé Calleja Madrid. Hotelpapel, DL 2007
Títol:
Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? Traducció: Laura Vagué Barcelona. Thule, 2010
Títol:
Carmen Martín Gaite: a la aventura subida en una pluma Text: Luisa Antolín Villota Il·lustracions: Juan Manuel Santomé Col·lecció: Violeta infantil. Biografies 3 Madrid. Hotelpapel, 2009
Contes per a nens i nenes de més de 10 anys Títol:
La Mercè vol ser bombera Text: Beatriz Moncó Il·lustracions: Mabel Piérola Barcelona. Bellaterra, 2009
Títol:
Marita y las mujeres en la calle Text: Dolores Juliano Il·lustracions: Mabel Piérola Barcelona. Bellaterra, 2004
Títol:
Los hombres no pegan Text: Beatriz Moncó Il·lustracions: Mabel Piérola Barcelona. Bellaterra, 2008
Autora: Gemma Lienas Títol:
La Carlota i el misteri del botí pirata Il·lustracions: Jokin Michelena Barcelona. Estrella Polar, 2010
Autor: Lauren St John Títol:
Autor: Joachim Masannek
La cala del mort
Títol:
Il·lustracions: David Dean Traducció: Margarida Trias Barcelona. Bambú, 2012
Il·lustracions: Jan Birck Barcelona. Destino, 2004
Vanesa la intrépida
Espai jove
13 Autors: Irene Cívico Sergio Parra
Autora: Astrid Lindgren Títol:
Pippi Calzaslargas: todas las historias
Títol:
Las Chicas son guerreras: 26 rebeldes que cambiaron el mundo
Pròleg: Ellen Duthie Traducció: Blanca Ríos, Eulalia Boada Barcelona. Blackie Books, 2015
Autora: Carmen Martín Gaite Títol:
Caperucita en Manhattan Invitació i activitats: María del Carmen Ponz Guillén Il·lustracions: Carmen Martín Gaite Madrid. Siruela, 2003
Il·lustracions: Núria Aparicio Barcelona. Penguin Random House, 2016
Autora: Gemma Lienas Títol:
El Diari lila de la Carlota Barcelona. Empúries, 2010
14
15
Publicació realitzada per:
Il·lustradora: Eva Ramos