10è Festival de Poesia del Prat 2015 Els dimarts a les 21 hores
30 de juny, jardins de Torre Muntadas:
MÀRIUS SAMPERE ANTÒNIA VICENS 7 de juliol, plaça porxada del Cèntric
SUSANNA RAFART RODOLFO HÄSLER GEMMA GORGA 14 de juliol, plaça porxada del Cèntric:
LLUÍS J. HIGUERAS PEPE MAIQUES amb JOSÉ LUIS GAMEZ 21 de juliol, Jardins de Torre Muntadas
CARLES HAC MOR ESTER XARGAY
Organitza: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Prat de Llobregat amb la col laboració del Teatre Kaddish i Col lectiu Sopa de Poetes
1
30 de juny, jardins de Torre Muntadas:
MÀRIUS SAMPERE ANTÒNIA VICENS Un recital inèdit i molt especial, que ha aconseguit reunir dues de les paraules poètiques més valorades i influents de la llengua catalana d'avui. Màrius Sampere (Barcelona, 1928) va guanyar el premi Carles Riba de l'any 1963 i durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, però és sobretot a partir dels anys noranta que rep el reconeixement del públic i de les institucions, amb premis com el Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), o la Creu de Sant Jordi i el Premi Jaume Fuster a la seva trajectòria. Amb vint-i-cinc poemaris publicats, un palmarès amb els principals guardons de la nostra literatura i l'admiració unànime de la crítica i dels lectors, Màrius Sampere és un dels poetes més rellevants actualment. La seva poesia tracta, de manera constant, la tragèdia humana, protagonitzada per l'amor, el dolor i la mort. Al llarg de la seva producció poètica deixa entreveure les seves preocupacions metafísiques, mostra tendresa i ironia, es deixa endur pel sarcasme. Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) fou premi Sant Jordi 1967 amb la novel la 39º a l'ombra, una obra que rebé comentaris entusiastes unànimns. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions. A més d'altres novel les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009) i Sota el paraigua el crit (2013), i un llibre de memòries en col laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993).
2
7 de juliol, plaça porxada del Cèntric
SUSANNA RAFART RODOLFO HÄSLER GEMMA GORGA El festival va proposar a Susanna Rafart, una de les veus més personals de la seva generació i poeta molt vincul lada al Prat, que s'acompanyi de dos escriptors afins. Els escollits han estat el poeta d'origen cubà Rodolfo Häsler i Gemma Gorga. Una nit molt especial. Susanna Rafart i Corominas (Ripoll, 1962). S'inicia de ben jove a la poesia, als 17 anys rep el Premi Extraordinari de Poesia de les Valls d'Andorra, i des de llavors la seva trajectòria ha pres força. Ha publicat més de vuit poemaris, entre els quals cal destacar Pou de glaç (2002), Retrat en blanc(2004), Baies (2005) i L'ocell a la cendra i ha rebut diversos premis literaris com ara el Senyoriu d'Ausiàs March (1995), el Ciutat de Palma (1999), el Carles Riba (2001) o el Cavall Verd de poesia (2006). La seva obra poètica és present en diverses antologies i ha estat traduïda a l'anglès, a l'italià, al búlgar i al francès. Dins del món de la poesia forma part del grup de poetes autoanomenat Els Imparables que reivindiquen uns interessos comuns com ara l'exigència pròpia, fer una literatura d'idees amb ambició literària, mirar més cap a la tradició europea, donar un valor a la crítica, reivindicar uns poetes (Espriu, Vinyoli, Màrius Sampere o Palau i Fabre) i anar a buscar un model extrem, que faci que una petita literatura sigui una gran literatura. Rodolfo Häsler (Santiago de Cuba, 1958) viu des de nen a Barcelona. Estudià lletres i es dedica a la traducció. Ha publicat els llibres de poemes Poemas de arena (1982), Tratado de licantropía (1988), Elleife (1993), De la belleza del puro pensamiento (1997), Paisaje, tiempo azul(2001) i Cabeza de ébano (2007), així com Antología personal (2005) y Antología de Tenerife (2007). Ha obtingut el premi Aula de Poesía de Barcelona i la beca de la Oscar B. Cintas Foundation de Nueva York. Ha estat inclòs en diferents antologíes de poesia i traduït al macedonio, francés, inglés, portugués, italiano y alemán. Gemma Gorga (Barcelona, 1968) és poeta i professora universitària. La seva obra ha estat recollida en diverses antologies, entre les quals destaquen Contemporànies, Eròtiques i despentinades, Lo que puede un cuerpo, Forked Tongues, Six Catalan Poets i Que van a dar en la mar. Antología poética mediterránea.
3
14 de juliol, plaça porxada del Cèntric:
LLUÍS J. HIGUERAS PEPE MAIQUES amb JOSÉ LUIS GAMEZ La nit pratenca del festival d'enguany reuneix dos poetes i un músic. Pepe Maiques i José Luis Gámez formaran un duet on música i poesia interactuaran a la recerca de la màgia. Luis J. Higueras és ja una realitat en la creació poètica de la ciutat Luis J. Higueras (El Prat, 1974) Creatiu polifacètic, escribidor i protopoeta amb 5 quaderns de poesia autoeditats, 125 poemes, 468 aforismes i 2 cal ligrames. Aquest serà el seu primer recital, però no l'últim. Pepe Maiques (València,1955) Estudià Història Moderna a Granada, on participà en la formació de Teatro Ilíbero i a Colectivo 77. Actualment viu al Prat i forma part del col lectiu Sopa de Poetes, amb qui organitza lectures i accions poètiques, entre d'altres activitats. A la primavera de 2008 publica "Piedra, Papel, Tijera", en col laboració amb els seus companys Mariano Martínez i Óscar Solsona. Ha publicat el poemari Prótesis l'any 2011 amb Rúbrica Editorial i pròleg de Mariel Manrique. José Luis Gámez (El Prat, 1965) inicia la seva carrera professional com a guitarrista el 1985 liderant el grup 2X2 Quartet amb el que guanya tres premis al Festival de Jazz de Manresa i enregistra el seu primer CD "Siguiendo los pasos" (RNE, 1985) com a líder . Un any més tard és nomenat director de la Big Band Barna Band (BBBB). L'any 1989 forma el grup Apotheke i publica el disc "Dr. Jekyll" Va dirigir l'Orquestra del Tallers de Músics amb Tete Montoliu. Forma part de la Big Band Ensamble Taller de Músics. Com a guitarrista ha participat en els Festivals més importants de Barcelona, Madrid, San Sebastià i Vitòria i a Finlàndia, Paris, Berlín, Colònia i La Haia, així com en el J.V.C. Jazz Festival de New York. Ha tocat entre d'altres amb Tete Montoliu, Bob Moses, Michel Camilo, Jack Walrath, Marc Johnson, Jimmy Owens, Michel Kaupa, Steve Potts, Ze Eduardo, Lluís Vidal, Jorge Pardo, Steve Brown, etc
4
21 de juliol, Jardins de Torre Muntadas
CARLES HAC MOR ESTER XARGAY Es feia estrany comprovar com ni Ester Xargay ni Carles Hac Mor havien estat protagonistes de la programació del Festival en les edicions anteriors. El 10è repara això i es clou amb la parella més agitadora i antipoeta. Un homenatge a ells i al públic. Carles Hac Mor (Lleida, 1940) ha conreat gèneres d'invenció personal, com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. Del 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta, i n'impulsà d'altres. Ha col laborat en realitzacions cinematogràfiques i en nombroses revistes, com també als diaris El País i Diari de Barcelona. Ha obtingut el Premi Espais a la Crítica d'Art 1988 i el Premi Joan Fuster d'assaig de 1998, ha escrit centenars de textos per a catàlegs d'exposicions i practica "l'acció artística" (happening o performance). De la diversitat de gèneres que practica, ell comenta: "És una dispersió molt aparent. A més de poesia he escrit assaig, textos sobre artistes... ¿Però realment és assaig o crítica? O és poesia, o una mena de poesia teòrica. La meva dita novel la La fi del món és més aviat una antinovel la. Potser la gent que diu que jo no faig poesia tenen raó i és antipoesia. L'antipoesia també és poesia, tot i que tampoc s'ha d'institucionalitzar l'anti.". Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols, 1960) és, abans de tot, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural, tot i que també cultiva la novel la, l'assaig i la traducció. Des del 1990 ha publicat poemaris com Els àngels soterrat, Un pedrís de mil estones (coescrit amb Carles H. Mor), Les flaires del galliner, poema desplegable sobre collage d'en Pere Noguera, Volts en el temps, Epítom infranu o no (Ombres de poemes de Marcel Duchamp), coescrit amb en Carles Hac Mor, Darrere les tanques, Trenca-sons, llibre en 8 parts amb fotografies de Gemma Nogueroles, imatges digitals d'Eugenio Tisselli i collage dePere Noguera, Ainalar, Éssera ponent, Salflorvatge, Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots), coescrit amb en Carles Hac Mor, Fissura, llibre ‘partit': mig llibre de poemes de na Xargay, i l'altra meitat de Carles Hac Mor, amb vídeo de Nora Ancarolai imatges de Marga Ximenez, Aürt i Eixida al sostre.
5