Pl. Catalunya, 39-41 08820 El Prat de Llobregat T 93.370.51.52 b.prat.am@diba.es Horari: dilluns de 15.30 a 21 Dimarts a divendres de 10 a 21 Dissabtes de 10 a 19
Gener 2015
CLUB DE LECTURA
CAFĂˆ AMB LLETRES
Marisa Madieri VERD AIGUA
MARISA MADIERI (Fiume, 1938- Trieste, 1996)
--------------------------------- BIOGRAFIA Marisa Madieri va viure fins als onze anys a Fiume, ciutat italiana a la península d’Ístria, que avui forma part de Croàcia amb el nom de Rijeka. En acabar la Segona Guerra Mundial, Fiume va ser ocupada pels iugoslaus i, el 1947, els italians que hi vivien van ser obligats a adoptar la ciutadania iugoslava o a exiliar-se. El 1949, els Madieri van abandonar la ciutat i van anar a Trieste, on van viure amb altres exiliats italians i en condicions molt precàries, en un campament de refugiats. Tot i l’oposició del pare i gràcies a la mare i a una beca, va poder estudiar en una escola de monges. Més endavant, va estudiar llengües i literatures estrangeres a Florència, on va conèixer l’escriptor triestí Claudio Magris, amb qui es va casar i va tenir fills. Va fer classes d’anglès i més tard es va dedicar tasques de voluntariat d’assistència a infants orfes. Entre els anys 1982 i 1984 va escriure un diari en el qual recuperava el record de la guerra, l’exili i la postguerra a Ístria. Tot i la brevetat de la seva obra, unes 300 pàgines en total, aquesta gaudeix d’un gran reconeixement.
------------------REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Verd aigua (1987) El clar del bosc (1992) La conchigla e altri racconti (1998)
--------------------------------------------VERD
AIGUA (1987)
Verd aigua és considerat un petit clàssic contemporani. S’hi narra l’exili de Fiume i altres fets lligats a la seva infància i adolescència, a la recerca de la memòria i de les arrels: A més, hi trobem comentaris i descripcions del moment en què l’autora escriu. En paraules de Claudio Magris: "Sens dubte, Verd aigua és ple de coses, de personatges, de la gran història i d'històries petites, d'esdeveniments picarescos i melancòlics, còmics i dramàtics; d'absorta meditació i de jovial alegria; d'abandó panteista a la plenitud de l'ésser i de desassossec dominat amb un valor impàvid; és un llibre contra l'oblit, per redimir el sofriment, per mostrar gratitud, per pietas, per amor."
***
"La gran por era lluny, però em quedava l'amarga buidor que m'havia deixat una prova superada amb coratge, la inquietud pel futur. La solitud d'aquells mesos, feixuga i opaca, se m'adheria al cos com un vestit mullat. La pluja fina i obstinada es confonia amb el polsim fangós que aixecaven els cotxes i em semblava com si estigués submergida en una grisa llacuna de melancolia."